Llarena prevarica de nou: es nega a amnistiar Puigdemont, Comín i Puig per malversació

 

 

El jutge espanyol s'aferra a la seva falsa tesi que els tres polítics independentistes van enriquir-se amb el referèndum perquè van destinar-hi diners públics i no pas recursos propis

 

 

L'expresident Carles Puigdemont en la seva reaparició a Catalunya Data de publicació: dijous 08 d’agost del 2024, 09:17 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 

Maria Garcia

Dimarts 10/09/2024

 

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l’encarregat de la persecució judicial contra els líders independentistes del Procés, torna a prevaricar, un fet que ja és costum pels alts tribunals espanyols i els seus magistrats. El jutge espanyol ha confirmat que no amnistia Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació, tal com ja va sentenciar l’1 de juliol, i deixa caure així els recursos interposats per la Fiscalia, així com per l’advocat del president a l’exili, Gonzalo Boye.

Llarena, en una interlocutòria de 21 pàgines, s’aferra a la seva tesi sobre l’enriquiment patrimonial dels tres polítics independentistes processats, i argumenta que una de les excepcions previstes a la llei d’amnistia diu que no poden ser amnistiats aquells que amb el desviament de fons obtinguessin un enriquiment personal de caràcter patrimonial. Tot i que no s’ha pogut demostrar que Puigdemont, Comín i Puig s’enriquissin a través del referèndum, els jutges Llarena i Manuel Marchena ja van encarregar-se de tergiversar els seus arguments per tal de defensar que destinar diners públics al referèndum era una manera d’enriquir-se personalment, ja que deixaven de posar diners de la seva butxaca i se n’estalviaven.

Llarena no va aconseguir el seu objectiu d’atrapar Puigdemont pel Tsunami Democràtic, causa que va caure arran d’un

Un efecte bumerang de tres anys pot desarmar el PP en la guerra al TC contra l’amnistia

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

Josep Casulleras Nualart

05.09.2024

Actualització: 05.09.2024 - 21:46

 

 

 

 

La guerra contra l’amnistia s’acaba de traslladar al Tribunal Constitucional espanyol, amb una pluja de recursos que comença ara i que encapçalen el PP i la sala del Suprem que presideix Manuel Marchena, que ja té presentada una qüestió d’inconstitucionalitat que es començarà a tramitar dimarts vinent. Abans d’un any s’hauria de saber què resol el TC sobre la constitucionalitat de la llei, arran d’aquests recursos, i com resol els recursos d’empara que li arribin dels beneficiaris de la llei a qui, com el president Carles Puigdemont, com Oriol Junqueras i la resta de perseguits i condemnats per malversació per l’1-O, se’ls nega l’aplicació. Una resolució favorable del TC forçaria els jutges a aplicar la llei. La majoria de magistrats del plenari del tribunal ara és afí al PSOE, i se suposa que avala la constitucionalitat de l’amnistia. Però el PP maniobrarà per provar d’alterar aquesta majoria amb recusacions de magistrats a qui considera contaminats, tal com va fer de manera reeixida en la deliberació sobre l’estatut. Però ara se’n sortiria?

Ara per ara aquesta majoria penja d’un fil. Dels set magistrats del sector anomenat progressista, pels cinc que té el conservador, en resten sis, després de l’abstenció en la deliberació sobre la llei

El Suprem espanyol es nega a complir la llei i no aplica l’amnistia als dirigents independentistes

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Suprem culmina la rebel·lió contra l'amnistia contra el criteri del fiscal general i del TSJC sobre la malversació i ni tan sols s'adreça al TJUE

 

 

 

 

EFE/REDACCIÓ

01.07.2024 - 13:01

Actualització: 01.07.2024 - 14:18

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha refusat d’amnistiar el president Carles Puigdemont i els ex-consellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació i ha acordat de mantenir vigents les ordres de detenció a l’estat espanyol en contra seu.

A més, la sala penal tampoc no aplica l’amnistia als dirigents independentistes condemnats a penes d’inhabilitació pel procés, entre els quals hi ha l’ex-vice-president Oriol Junqueras. Tanmateix, Llarena sí que anul·la l’ordre de detenció que pesa sobre Marta Rovira, tot i que tampoc li aplica l’amnistia.

Considera que les excepcions de la llei d’amnistia són vàlides

La fiscalia del Suprem espanyol demana l’amnistia de tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

En la causa de l'1-O, la fiscalia demana a Llarena que aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.

 

 

Puigdemont diu a Llarena que ha d’aixecar “inevitablement” l’ordre de detenció per l’amnistia 

 

 

 

 

 REDACCIÓ

19.06.2024 - 14:07

Actualització: 19.06.2024 - 14:36

 

 

La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha demanat d’aplicar la llei d’amnistia a tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami Democràtic. D’aquesta manera, el ministeri públic, per ordre del fiscal general de l’estat, enterra de manera definitiva la guerra interna instigada pels fiscals del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno. En la causa de l’1-O, la fiscalia reclama al jutge Pablo Llarena que aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.

En el seu informe, Ángeles Sánchez Conde i Joaquín Sánchez-Covisa defensen que el delicte de malversació és amnistiable perquè no hi ha cap “afectació directa o indirecta als interessos financers de la Unió Europea”, que és una de les exclusions que contempla la llei, concretament l’article 2e. Així mateix, detallen que no hi ha hagut enriquiment personal dels represaliats.

Per als fiscals “és lògic concloure” que s’ha d’amnistiar la malversació “sempre que el responsable del

#ÚLTIMAHORA | Llarena manté l’ordre de detenció de Puigdemont malgrat l’entrada en vigor de l’amnistia

 Llarena dóna cinc dies a les parts perquè es pronunciïn sobre l’aplicació de l’amnistia a Puigdemont, Comín, Puig i Rovira

 La instructora del cas Tsunami Democràtic dóna deu dies a les parts perquè es manifesti sobre l'aplicació de l'amnistia a Puigdemont i Wagensberg

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

11/06/2024 

El Tribunal Suprem espanyol es mou després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. El jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, ha donat cinc dies hàbils a les acusacions, la fiscalia i les defenses perquè prenguin posició sobre l’aplicació de la llei a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, perseguits pels delictes de malversació agreujada i desobediència. Així mateix, en una providència, el magistrat assegura que les ordres espanyoles de detenció continuen vigents i, per això, ha ordenat que s’informi la policia espanyola i la Guàrdia Civil que “han de procedir al seu compliment, mentre aquestes decisions no siguin judicialment modificades o revocades”. És a dir, que a partir d’ara si qualsevol dels polítics perseguits entrés a l’estat espanyol hauria de ser detingut.

Quant de temps hauria de passar Puigdemont a la presó? 

En una altra providència, la sala del Suprem que va condemnar els dirigents independentistes per l’1-O, integrada per Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer, també ha informat les parts que tenen cinc dies per manifestar-se sobre els efectes de l’amnistia en les condemnes d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que, tot i haver estat indultats, continuen inhabilitats per la condemna per malversació.

El TSJC fa el primer moviment per a l’aplicació de l’amnistia

Puigdemont ja fa tard

 

 

OPINIÓ

 

 

"No veurem l'amnistia ni en pintura en un any o dos, i encara gràcies i a mitges, i no serà culpa del prestidigitador Sánchez, sinó dels malvats jutges franquistes"

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Rovira
02/06/2024 20:46 

 

 

 

 

L’únic que podia canviar les eleccions colonials del 12M era un retorn agosarat, duríssim, incert, de Puigdemont. Li hauríem fallat? Ni idea. Diria que no, però qui havia de moure fitxa era ell. I ja sabem qui va guanyar el 12M, oi? L’únic que pot encara canviar el resultat de les eleccions europees a un parlament de joguina, tot i que amb gran importància política i simbòlica, és Puigdemont. Si no torna, farà tard. Qui sap si haurà fet tard per sempre.

Diumenge que ve, 9 de juny, s’acaba la pista d’aterratge.

Disputa en un xat de jutges per un missatge que explica com evitar aplicar la llei d'amnistia

 

 

AMNISTIA

 

 

Una associació de jutges penja en un xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com evitar aplicar l'amnistia 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: cgpj
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 08:24
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Una guia actualitzada sobre com intentar evitar aplicar la llei d'amnistia ha causat enrenou i disputes en una mena de xat del correu corporatiu que fa servir la judicatura espanyola. Segons ha pogut saber el diari Ara, una associació de jutges ha compartit en aquest xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com poden evitar aplicar la llei quan arribi el moment i es recomanen accions com "elevar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Constitucional". El missatge ha agradat al sector conservador dels jutges, però no als més progressistes, fet que ha desencadenat una allau de retrets entre uns i altres, tots s'acusen de "polititzar la justícia".

Aquest xat a gran escala al correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial va començar a activar-se fa més d'una dècada, el 2008. De fet, algunes fonts reconeixen al diari que durant els anys del procés el clima era encara més tens que ara.

 

Una amnistia "feta a mida d'un covard"

Els 115 noms sota l’amenaça dels jutges que no volen l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La llei ha deixat ara per ara uns buits legals que podrien ser manipulats pels jutges per ampliar els investigats per terrorisme i traïció

 

 

 

 

 

Hi ha una via d’aigua oberta a l’Audiència espanyola per on poden investigar molta més gent per terrorisme dins l’independentisme català? VilaWeb ha comprovat que aquests darrers cinc anys s’han fet desenes d’investigacions prospectives vinculades al moviment independentista al jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, amb Manuel García-Castellón, i al jutjat número 1 de Barcelona, amb Joaquín Aguirre. N’hi hem comptats 115.

Els vint-i-quatre investigats oficialment per terrorisme podrien restar fora de l’amnistia si el text actual de la llei, que és en tramitació al congrés espanyol, no canviés el punt que es refereix a aquest delicte. Però el problema pot ser més gros si les esquerdes afecten més encausats per terrorisme o traïció, cosa que cap dels juristes consultats per VilaWeb no gosa descartar: alguns ho donen pràcticament per segur i alguns altres ho consideren poc probable. El cas és que les investigacions són obertes, es van fent més diligències, amb noves identificacions, i, a més, hi ha un centenar llarg de persones que, en algun moment o altre, han estat en el punt de mira de la Guàrdia Civil en aquestes instruccions.

N’alertava recentment Gonzalo Boye, que és advocat de dos dels investigats –el president Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay– i que és una de les persones que ha estat en el punt de mira d’aquestes investigacions, sobretot la de la trama russa en el cas Vólkhov: “Es rescatarà una llista llarguíssima de persones a les quals volen perjudicar […], i no costa gens de demanar un altre informe addicional i tornar-les a introduir en la causa.”

Tot plegat va començar amb la investigació de gent vinculada als CDR a final del 2017 i començament del 2018.

L’origen de la persecució

Amnistia 2.1 . Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"El govern del PSOE té quinze dies per fer una proposta nova i imaginativa, i per això serveix de poc anunciar una bunquerització amb el text existent"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
01/02/2024 20:59 

 

 

 

 

 

La jornada parlamentària sobre la llei d’amnistia va tenir interès. El vot oposat dels dos partits “independentistes”, amb cara de pomes agres, ha deixat els comentaristes espanyols estabornits. Deu ser cert, com adverteixen els vells del lloc, que un dels partits independentistes no és independentista? Les respectives intervencions de les dues diputades catalanes d’ERC i Junts tenen una interpretació diferent a la capital del regne i a la colònia. Allà pensen que és un assumpte de catalans, així, en gros; aquí, que es tracta de veure quins catalans són independentistes i quins, no. Ja és hora que els espanyols entenguin que l’independentisme català no és la fraternitat esquerrana dels iberistes republicans. I l’entrepà de calamars.

La presència de Junqueras a la tribuna de convidats realçava la solemnitat del moment: el ple aprovaria una llei d’amnistia que ERC havia negociat a totes bandes i allà era ell, a rebre les felicitacions per tan merescuda com prometedora victòria. I heus aquí que Junts envia el toro de tornada al corral, per servir-me de l’espanyolíssima tauromàquia, i deixa el mestre i estel de la Tramuntana sense feina, xarbotant el seu enuig en una roda de premsa improvisada.

No em cansaré de repetir-ho: aquesta legislatura, el que duri, serà la del duel entre els dos presidents, Sánchez i Puigdemont, que estan a l’altura l’un de l’altre, en condicions una mica diferents. La resta dels personatges

«Uno di noi»

 

 

«La violació continuada i persistents dels drets de milers de ciutadans innocents no té cap repercussió penal, fins que afecta un fiscal, que és dels seus» 

 

 

 

 

 

per Germà Capdevila, 26 de gener de 2024 a les 19:00  

 

 

 

a tramitació de la llei d’amnistia és un mal tràngol 

 per al PSOE. Només cal veure el rictus d’alguns ministres o alts càrrecs del partit repetint un argumentari après a contracor, unes raons que no es creuen, que van en contra de nacionalisme espanyol que impregna profundament l'ideari de tots els partits d’àmbit estatal, d’esquerra a dreta. Però els déus juguen a daus amb els resultats electorals, i els de Pedro Sánchez han de trair-se a si mateixos per mantenir-se en el poder. 

Per superar el mal tràngol d’haver d’amnistiar 

aquells que van gosar posar en entredit la sacrosanta unitat de la pàtria, han optat per posar sota el focus alguns dels abusos i violacions de l’estat de dret perpetrats pel govern del PP en la croada contra el separatisme, Així, aquells actes que abans avalaven i fins i tot aplaudien amb les orelles, ara són denunciats com excessos imperdonables que asfalten el camí de l’amnistia. El relat és simple: l’independentisme va actuar malament, però el PP es va excedir en les formes per combatre’l. Per això cal un perdó que esmeni els abusos. 

No ens deixem endur per l’entusiasme, però.

Avís a Pedro Sánchez

 

 

OPINIÓ

 

 

"Encara que s'ho pensessin al PSOE, amb la investidura i l'amnistia –que encara trigarà mesos a ser aprovada– no s'ha acabat res. Ja no funcionen les velles regles del 78"

 

 

Sílvia Barroso
15/12/2023 09:51

 

 

 

L’independentisme català no té ara mateix un nord clar, està dividit i desmobilitzat. És així, s’ha dit i s’ha repetit. I precisament per això els partits independentistes amb representació al Congrés no tenen res a perdre i sí molt a guanyar si mantenen la tensió en la seva relació amb el PSOE. Sobretot Junts, mentre estigui sota mínims en poder institucional –només té la presidència del Parlament i l’alcaldia de Sant Cugat–, no té incentius per jugar amb les regles del règim del 78 ni en la versió més recent. Però en aquest context ERC tampoc pot cedir davant Pedro Sánchez perquè no li surt a compte, especialment de cara al cicle electoral que ve.

Fa de mal dir si dels pactes d’aquesta investidura se’n traurà alguna cosa més que l’amnistia, que se suposava que només era el primer pas per a una fase de negociació en què Catalunya ha de poder reformular la seva relació amb Espanya, i l’objectiu és fer-ho amb un referèndum. Per tant, Junts i ERC no aixecaran el peu de l’accelerador encara que continuïn dins del pacte. Per això la consellera d’Economia planta el Consell de Política Fiscal i Financera i reclama una negociació bilateral. I per la mateixa raó aquell president espanyol que el 2019 prometia en campanya que faria portar detingut Puigdemont

Llei d’amnistia, camí d’eternitzar-se entre el Senat i el Tribunal Constitucional

 

 

La Mesa del Senat demana un informe al CGPJ sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia

 

 

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant l’esmorzar informatiu de Fórum Europa a Barcelona Data de publicació: dimecres 25 d’octubre del 2023, 09:40 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

 

Redacció

Dilluns, 11 de desembre de 2023

 

 

La llei d’amnistia podria quedar bloquejada al Senat i en darrera instància al Tribunal Constitucional

 

La Mesa del Senat –on el PP té majoria absoluta- ha acordat sol·licitar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) un informe sobre la llei d’amnistia, tot i que aquesta llei encara no es tramita a la cambra alta. La Mesa ha adoptat la decisió fruit d’una petició de Vox, que igual que el PP busca frenar o endarrerir l’entrada en vigor de la norma. A l’escrit aprovat, la Mesa demana al CGPJ que elabori un informe “en relació amb la constitucionalitat i viabilitat de la tramitació de la proposició de llei” d’amnistia.

Mantenir una justícia franquista impedeix modernitzar l’estat espanyol

Amnistia: el passat llasta el PSOE a Estrasburg

 

 

OPINIÓ

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Que el politiqueig espanyol de vol gal·linaci hagi arribat fins a Estrasburg i el Parlament Europeu hagi tingut un debat sobre la proposició de llei d'amnistia espanyola és una mala notícia. No ho és, òbviament, perquè un tema intern arribi a debatre's a Europa, una cosa que sempre és d'aplaudir; des de Catalunya, si alguna cosa hem criticat en el passat, és que no es debatés. Però és una notícia pèssima, perquè fa evident que la capacitat perquè es propaguin fake news avança amb molta més rapidesa del que costa que la veritat sigui l'eix vertebrador d'un debat.

El títol mateix de la sessió no respon a cap realitat: Amenaça a l'Estat de dret com a conseqüència d'un acord de govern a Espanya. Esclar que és un relat fals, però importa poc que sigui així. La potència de la dreta a Europa, amb grans grups parlamentaris a l'Eurocambra —a més del PP, els que engloben els diputats de Ciutadans i V🤢x— i a la Comissió Europea, on, per exemple, el comissari de Justícia,

L’ex-ministre Campo s’aparta d’un recurs contra l’amnistia per salvaguardar la “imparcialitat” del TC

 

 

En els informes dels indults als presos polítics, Campos va deixar escrit que l'amnistia era "clarament inconstitucional"

 

 

 

 

 

 

Europa Press   

23.11.2023 - 09:52

Actualització: 23.11.2023 - 11:26

 

 

El magistrat del Tribunal Constitucional (TC) i ex-ministre de Justícia del PSOE, Juan Carlos Campo, ha decidit d’abstenir-se en un recurs d’empara presentat per un particular sobre la futura llei d’amnistia per tal de salvaguardar la “imparcialitat” del TC, tot i que en els informes sobre els indults als presos polítics va explicitar que l’amnistia era inconstitucional.

Ho indiquen fonts del tribunal a Europa Press, que avancen que en la sessió plenària prevista per a avui es tractarà la qüestió. Cal recordar que en els informes dels indults, Campo va deixar escrit que, “a diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional, que reclamen alguns sectors independentistes, l’indult no fa desaparèixer el delicte”.

Al marge, el Constitucional ha rebut un altre recurs d’empara

Puigdemont vaticina un “gran circ” al Parlament Europeu amb el debat sobre l’amnistia

 

 

AMNISTIA

 

El líder de Junts ironitza sobre que ara "tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya" 

 

 

Jordi Martín
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 13:30
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 13:46
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha ironitzat aquest dimecres sobre el debat al Parlament Europeu per abordar la llei d’amnistia al procés, una sessió parlamentària impulsada per la dreta i ultradreta espanyola que el president vaticina com a “un gran circ”. “Ens ajudaran a internacionalitzar encara més el conflicte. Nosaltres fa molt de temps que demanem que en aquesta cambra es parli del conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya i avui, tot i que segurament no és la seva intenció, tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte”, ha afirmat, rialler, en declaracions des d’Estrasburg.

 

LINK DEL VIDEO : https://cdn.jwplayer.com/previews/iLQkeKod

 

L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha ironitzat aquest dimecres sobre el debat al Parlament Europeu per abordar la llei d’amnistia al procés, una sessió parlamentària impulsada per la dreta i ultradreta espanyola que el president vaticina com a “un gran circ”. “Ens ajudaran a internacionalitzar encara més el conflicte. Nosaltres fa molt de temps que demanem que en aquesta cambra es parli del conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya i avui, tot i que segurament no és la seva intenció, tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte”, ha afirmat, rialler, en declaracions des d’Estrasburg. 

Segons Puigdemont, que ha atès breument els mitjans mentre caminava pels passadissos de l'Eurocambra, els eurodiputats veuran que a l’Estat espanyol hi ha “un interès per polititzar la justícia” i que Espanya té “un problema” amb un “sistema judicial abonat al lawfare”. En aquest sentit, i preguntat sobre com valora que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, encarregat del cas Tsunami Democràtic, hagi demanat al Tribunal Suprem que l'imputi per terrorisme, Puigdemont ha tornat a tirar d'ironia i ha assegurat que l'encaixa "exactament igual que la imputació per rebel·lió, sedició i segurament també per l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy"; una referència tot just avui quan es compleixen seixanta anys de l'atemptat mortal contra el president estatunidenc.

L'amnistia, a debat a l'Eurocambra

GREU | L’amnistia podria exonerar els implicats en l’Operació Catalunya

 

 

L’exministre Jorge Fernández Díaz, l’excap de la policia Eugenio Pino, i molts altres, evitarien responsabilitzar-se dels delictes comesos per desactivar l'independentisme

 

 

 

L’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, l'abril del 2017 a la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya.

 

Maria Garcia

Divendres, 17 de novembre de 2023

 

 

La llei d’amnistia pactada entre ERC, Junts i el PSOE per separat, i que els socialistes van registrar de forma oficial el passat dilluns, té gat amagat. La polèmica norma, que ha estat la protagonista del debat d’investidura i de les setmanes de negociacions entre els partits independentistes i el PSOE, ja trontollava quan va saber-se que els policies que van carregar contra els votants de l’1-O serien exonerats. Ara, i tal com avança RAC1, s’ha sabut que la futura norma podria beneficiar també els implicats en l’Operació Catalunya, la guerra bruta orquestrada des de les clavegueres de l’Estat per acabar amb el moviment independentista.

Malgrat les setmanes de negociacions que ha costat tancar-la, i la insistència dels partits independentistes perquè el text fos perfecte, sembla que el PSOE ha fet de les seves a l’apartat E de l’article 1. Aquest apartat diu que la responsabilitat associada a totes aquelles accions realitzades en el curs d’actuacions policials per a dificultar o impedir la realització dels actes relacionats amb el moviment independentista quedaran en no res.

Diverses veus han apuntat a RAC1 que, si bé aquest tècnicament és el paràgraf pensat per a exonerar els antiavalots, també podria estar pensat per als implicats en l’Operació Catalunya. En cas que això fos cert, polítics com

Reynders desmenteix la dreta i l’extrema dreta espanyoles: la carta de la Comissió era només per a “rebre el text” de l’amnistia

 

 

El comissari insisteix que encara estan "analitzant" la llei d'amnistia i que no ha expressat "cap preocupació" pel projecte de llei

 

 

L'eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, durant una compareixença a l'Eurocambra, al maig del 2020. (Horitzontal)

 

Maria Garcia

Dimecres, 15 de novembre de 2023

 

El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha evitat pronunciar-se sobre la llei d’amnistia que el PSOE va tancar amb ERC i Junts i registrar de forma oficial el passat dilluns, 13 de novembre. Reynders ha afirmat aquest dimecres que els serveis de l’executiu comunitari estan encara “analitzant” la llei d’amnistia, traient així pes a la carta enviada a l’executiu espanyol demanant informació sobre el text, a la qual l’oposició s’ha aferrat per tal de denunciar la “inconstitucionalitat” de la mesura.

El comissari ha reiterat que la carta no era per expressar “cap preocupació” per part de la Comissió Europea, sinó per demanar el text de la llei d’amnistia. “La petició era només per rebre el text”, ha clarificat el comissari, que ha confiat poder-se trobar amb

Una investidura impossible

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si els partits escolten l'opinió independentista, no hi haurà cap negociació i, si n'hi ha, es trencarà a l'inici. Per tant, les noves eleccions són inevitables"

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
05/10/2023 19:51 

 

 

 

 

 

 

Engegada la segona part de la comèdia de la investidura. Amb la unció reial, surt a la palestra el paladí de la unitat d’Espanya, Pedro Sánchez, disposat a reduir el temible monstre del separatisme que té el seu cau al país dels infidels. Promet que tornarà amb un gobierno espanyol sota el braç, un gobierno de progrés, feminista, d’avenços socials i d’integració dialogant amb Catalunya dins el marc de la Constitució. Godspeed, cavaller!

Els portaveus del gobierno espanyol ja han fet saber que sobre el referèndum no hi ha res a parlar i de l’amnistia ja en parlarem. Cosa que vol dir que, si es dona el cas que els independentistes s’entesten en tots dos sentits, hi haurà noves eleccions. Tanmateix, amoïnats per la imatge d’una Espanya d’elecció en elecció, els socialistes fan mans i mànigues per quadrar el cercle d’una amnistia que sigui amnistia, però no es digui amnistia.

A més ventura, el cavaller Sánchez haurà de creuar boscos foscos i amenaçadors plens de monstres en forma de mobilitzacions patriòtiques, com la que està convocada a Barcelona, amb servei de bus i

Llarena es nega a apartar-se de la causa contra Puigdemont malgrat haver qüestionat l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L'advocat Gonzalo Boye va presentar la recusació al jutge del Suprem per les seves declaracions a la Universitat de Burgos

 

 

 

 

 

Redacció   

06.10.2023 - 13:00

Actualització: 06.10.2023 - 13:31

 

 

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat la recusació que li demanava la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per haver trencat la seva obligada aparença d’imparcialitat per unes declaracions que va fer sobre una possible amnistia. L’advocat Gonzalo Boye va demanar, per cinquena vegada aquests darrers sis anys, al jutge que s’apartés de la causa perquè en una conferència a la Universitat de Burgos l’11 de setembre passat va qüestionar que una amnistia va qüestionar la constitucionalitat i la legitimitat d’una possible llei d’amnistia, pel fet que la proposa “aquest senyor”, en referència a Puigdemont. Diu Llarena que la petició no està fonamentada, perquè de tot allò que va dir en aquell acte no es pot concloure que prengués pas partit, que “no avança el poscionament processal de l’instructor”, i que les reflexions van ser fetes “en un espai estrictament acadèmic.”

Diu Llarena, a més, que no correspondrà a ell de plantejar una qüestió de constitucionalitat al TC sobre la possible llei d’amnistia, sinó que ho haurà de fer la sala d’enjudiciament, és a dir, una altra sala que s’hauria de constituir tan bon punt ell tanqués la instrucció.

També argumenta que “la conferència esmentada pels processats es va desenvolupar en un espai estrictament acadèmic i va respondre a l’anàlisi dels criteris bàsics de supervisió de constitucionalitat de qualsevol norma jurídica. No van avaluar cap aspecte concret d’una llei d’amnistia, perquè més enllà de les úniques raons per les que els encausats en reclamen la promulgació, no hi ha cap treball preparatori que n’hagi divulgat els criteris d’aplicació, i no n’hi hauria si la petició dels processats hagués estat la promulgació d’una llei que recollís per a ells un estatus personal d’inviolabilitat equivalent al que la constitució disposa per al cap de l’estat o un règim particular per aplicar-los el benefici de suspensió de l’execució de penes que siguin més extenses que les que generalment n’admeten la suspensió.” 

Les declaracions a Burgos

La justícia europea reconeix l’amnistia i la possibilitat de revocar-la, en un impactant precedent eslovac

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Un cas que va commocionar Eslovàquia podria arribar a ser un precedent per a Puigdemont en una hipotètica revocació de l'amnistia

 

 

Imatge del film 'Únos' (Eslovàquia, 2017) (fotografia: Martin Kasarda)

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

03.10.2023 - 21:40

Actualització: 03.10.2023 - 23:43

 

 

El Tribunal Suprem espanyol va amenaçar que encallaria l’aplicació d’una llei d’amnistia (abans que ni tan sols existeixi) amb qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional espanyol i preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE. Quan un jutge té dubtes que l’aplicació d’una norma sigui compatible amb el dret de la Unió pot fer aquestes preguntes a l’alt tribunal europeu, que, si les admet, atura la decisió que s’hagi de prendre fins que no les hagi resoltes, cosa que acostuma a allargar-se molts mesos, fins i tot anys. Però els negociadors dels partits que discuteixen com hauria de ser aquesta llei saben que l’amnistia és reconeguda pel dret de la Unió, no tan sols perquè hi ha molts precedents de casos d’estats europeus que n’han aplicat, sinó perquè hi ha una sentència del TJUE força recent que la reconeix. És un cas ben singular esdevingut a Eslovàquia, en què, alhora, reconeix també la possibilitat de revocar-la, l’amnistia.

La sentència, publicada el 16 de desembre de 2021, és important, perquè clarifica algunes qüestions del punt de vista del TJUE: la primera és que l’amnistia és reconeguda implícitament com una fórmula compatible amb el dret de la Unió, perquè no es discuteix pas en cap moment que no sigui vàlida. La segona és que també és possible de revocar-la. I la tercera és