Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AMNISTIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AMNISTIA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de febrer del 2024

Els 115 noms sota l’amenaça dels jutges que no volen l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La llei ha deixat ara per ara uns buits legals que podrien ser manipulats pels jutges per ampliar els investigats per terrorisme i traïció

 

 


 

 

 

Hi ha una via d’aigua oberta a l’Audiència espanyola per on poden investigar molta més gent per terrorisme dins l’independentisme català? VilaWeb ha comprovat que aquests darrers cinc anys s’han fet desenes d’investigacions prospectives vinculades al moviment independentista al jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, amb Manuel García-Castellón, i al jutjat número 1 de Barcelona, amb Joaquín Aguirre. N’hi hem comptats 115.

Els vint-i-quatre investigats oficialment per terrorisme podrien restar fora de l’amnistia si el text actual de la llei, que és en tramitació al congrés espanyol, no canviés el punt que es refereix a aquest delicte. Però el problema pot ser més gros si les esquerdes afecten més encausats per terrorisme o traïció, cosa que cap dels juristes consultats per VilaWeb no gosa descartar: alguns ho donen pràcticament per segur i alguns altres ho consideren poc probable. El cas és que les investigacions són obertes, es van fent més diligències, amb noves identificacions, i, a més, hi ha un centenar llarg de persones que, en algun moment o altre, han estat en el punt de mira de la Guàrdia Civil en aquestes instruccions.

N’alertava recentment Gonzalo Boye, que és advocat de dos dels investigats –el president Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay– i que és una de les persones que ha estat en el punt de mira d’aquestes investigacions, sobretot la de la trama russa en el cas Vólkhov: “Es rescatarà una llista llarguíssima de persones a les quals volen perjudicar […], i no costa gens de demanar un altre informe addicional i tornar-les a introduir en la causa.”

Tot plegat va començar amb la investigació de gent vinculada als CDR a final del 2017 i començament del 2018.

L’origen de la persecució

divendres, 2 de febrer del 2024

Amnistia 2.1 . Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"El govern del PSOE té quinze dies per fer una proposta nova i imaginativa, i per això serveix de poc anunciar una bunquerització amb el text existent"

 

 

 


 



dilluns, 29 de gener del 2024

«Uno di noi»

 

 

«La violació continuada i persistents dels drets de milers de ciutadans innocents no té cap repercussió penal, fins que afecta un fiscal, que és dels seus» 

 

 

 


 

 

per Germà Capdevila, 26 de gener de 2024 a les 19:00  

 

 

 

a tramitació de la llei d’amnistia és un mal tràngol 

 per al PSOE. Només cal veure el rictus d’alguns ministres o alts càrrecs del partit repetint un argumentari après a contracor, unes raons que no es creuen, que van en contra de nacionalisme espanyol que impregna profundament l'ideari de tots els partits d’àmbit estatal, d’esquerra a dreta. Però els déus juguen a daus amb els resultats electorals, i els de Pedro Sánchez han de trair-se a si mateixos per mantenir-se en el poder. 

Per superar el mal tràngol d’haver d’amnistiar 

aquells que van gosar posar en entredit la sacrosanta unitat de la pàtria, han optat per posar sota el focus alguns dels abusos i violacions de l’estat de dret perpetrats pel govern del PP en la croada contra el separatisme, Així, aquells actes que abans avalaven i fins i tot aplaudien amb les orelles, ara són denunciats com excessos imperdonables que asfalten el camí de l’amnistia. El relat és simple: l’independentisme va actuar malament, però el PP es va excedir en les formes per combatre’l. Per això cal un perdó que esmeni els abusos. 



No ens deixem endur per l’entusiasme, però.

divendres, 15 de desembre del 2023

Avís a Pedro Sánchez

 

 

OPINIÓ

 

 

"Encara que s'ho pensessin al PSOE, amb la investidura i l'amnistia –que encara trigarà mesos a ser aprovada– no s'ha acabat res. Ja no funcionen les velles regles del 78"

 

 

 

 

 

L’independentisme català no té ara mateix un nord clar, està dividit i desmobilitzat. És així, s’ha dit i s’ha repetit. I precisament per això els partits independentistes amb representació al Congrés no tenen res a perdre i sí molt a guanyar si mantenen la tensió en la seva relació amb el PSOE. Sobretot Junts, mentre estigui sota mínims en poder institucional –només té la presidència del Parlament i l’alcaldia de Sant Cugat–, no té incentius per jugar amb les regles del règim del 78 ni en la versió més recent. Però en aquest context ERC tampoc pot cedir davant Pedro Sánchez perquè no li surt a compte, especialment de cara al cicle electoral que ve.

Fa de mal dir si dels pactes d’aquesta investidura se’n traurà alguna cosa més que l’amnistia, que se suposava que només era el primer pas per a una fase de negociació en què Catalunya ha de poder reformular la seva relació amb Espanya, i l’objectiu és fer-ho amb un referèndum. Per tant, Junts i ERC no aixecaran el peu de l’accelerador encara que continuïn dins del pacte. Per això la consellera d’Economia planta el Consell de Política Fiscal i Financera i reclama una negociació bilateral. I per la mateixa raó aquell president espanyol que el 2019 prometia en campanya que faria portar detingut Puigdemont

dimarts, 12 de desembre del 2023

Llei d’amnistia, camí d’eternitzar-se entre el Senat i el Tribunal Constitucional

 

 

La Mesa del Senat demana un informe al CGPJ sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia

 

 

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant l’esmorzar informatiu de Fórum Europa a Barcelona Data de publicació: dimecres 25 d’octubre del 2023, 09:40 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

 



Redacció

dijous, 23 de novembre del 2023

Amnistia: el passat llasta el PSOE a Estrasburg

 

 

OPINIÓ

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts  

 


 

 

 

 

Que el politiqueig espanyol de vol gal·linaci hagi arribat fins a Estrasburg i el Parlament Europeu hagi tingut un debat sobre la proposició de llei d'amnistia espanyola és una mala notícia. No ho és, òbviament, perquè un tema intern arribi a debatre's a Europa, una cosa que sempre és d'aplaudir; des de Catalunya, si alguna cosa hem criticat en el passat, és que no es debatés. Però és una notícia pèssima, perquè fa evident que la capacitat perquè es propaguin fake news avança amb molta més rapidesa del que costa que la veritat sigui l'eix vertebrador d'un debat.

El títol mateix de la sessió no respon a cap realitat: Amenaça a l'Estat de dret com a conseqüència d'un acord de govern a Espanya. Esclar que és un relat fals, però importa poc que sigui així. La potència de la dreta a Europa, amb grans grups parlamentaris a l'Eurocambra —a més del PP, els que engloben els diputats de Ciutadans i V🤢x— i a la Comissió Europea, on, per exemple, el comissari de Justícia,

L’ex-ministre Campo s’aparta d’un recurs contra l’amnistia per salvaguardar la “imparcialitat” del TC

 

 

En els informes dels indults als presos polítics, Campos va deixar escrit que l'amnistia era "clarament inconstitucional"

 

 


 

 

 

 

Europa Press   

23.11.2023 - 09:52

Actualització: 23.11.2023 - 11:26

 

 

El magistrat del Tribunal Constitucional (TC) i ex-ministre de Justícia del PSOE, Juan Carlos Campo, ha decidit d’abstenir-se en un recurs d’empara presentat per un particular sobre la futura llei d’amnistia per tal de salvaguardar la “imparcialitat” del TC, tot i que en els informes sobre els indults als presos polítics va explicitar que l’amnistia era inconstitucional.

Ho indiquen fonts del tribunal a Europa Press, que avancen que en la sessió plenària prevista per a avui es tractarà la qüestió. Cal recordar que en els informes dels indults, Campo va deixar escrit que, “a diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional, que reclamen alguns sectors independentistes, l’indult no fa desaparèixer el delicte”.

Al marge, el Constitucional ha rebut un altre recurs d’empara

dimecres, 22 de novembre del 2023

Puigdemont vaticina un “gran circ” al Parlament Europeu amb el debat sobre l’amnistia

 

 

AMNISTIA

 

El líder de Junts ironitza sobre que ara "tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya" 

 

 

Jordi Martín
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 13:30
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 13:46
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 


 

 

 

L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha ironitzat aquest dimecres sobre el debat al Parlament Europeu per abordar la llei d’amnistia al procés, una sessió parlamentària impulsada per la dreta i ultradreta espanyola que el president vaticina com a “un gran circ”. “Ens ajudaran a internacionalitzar encara més el conflicte. Nosaltres fa molt de temps que demanem que en aquesta cambra es parli del conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya i avui, tot i que segurament no és la seva intenció, tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte”, ha afirmat, rialler, en declaracions des d’Estrasburg.

 

LINK DEL VIDEO : https://cdn.jwplayer.com/previews/iLQkeKod

 

L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha ironitzat aquest dimecres sobre el debat al Parlament Europeu per abordar la llei d’amnistia al procés, una sessió parlamentària impulsada per la dreta i ultradreta espanyola que el president vaticina com a “un gran circ”. “Ens ajudaran a internacionalitzar encara més el conflicte. Nosaltres fa molt de temps que demanem que en aquesta cambra es parli del conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya i avui, tot i que segurament no és la seva intenció, tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte”, ha afirmat, rialler, en declaracions des d’Estrasburg. 

Segons Puigdemont, que ha atès breument els mitjans mentre caminava pels passadissos de l'Eurocambra, els eurodiputats veuran que a l’Estat espanyol hi ha “un interès per polititzar la justícia” i que Espanya té “un problema” amb un “sistema judicial abonat al lawfare”. En aquest sentit, i preguntat sobre com valora que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, encarregat del cas Tsunami Democràtic, hagi demanat al Tribunal Suprem que l'imputi per terrorisme, Puigdemont ha tornat a tirar d'ironia i ha assegurat que l'encaixa "exactament igual que la imputació per rebel·lió, sedició i segurament també per l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy"; una referència tot just avui quan es compleixen seixanta anys de l'atemptat mortal contra el president estatunidenc.

L'amnistia, a debat a l'Eurocambra

divendres, 17 de novembre del 2023

GREU | L’amnistia podria exonerar els implicats en l’Operació Catalunya

 

 

L’exministre Jorge Fernández Díaz, l’excap de la policia Eugenio Pino, i molts altres, evitarien responsabilitzar-se dels delictes comesos per desactivar l'independentisme

 

 

 

L’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, l'abril del 2017 a la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya.

 



Maria Garcia

La llei d’amnistia pactada entre ERC, Junts i el PSOE per separat, i que els socialistes van registrar de forma oficial el passat dilluns, té gat amagat. La polèmica norma, que ha estat la protagonista del debat d’investidura i de les setmanes de negociacions entre els partits independentistes i el PSOE, ja trontollava quan va saber-se que els policies que van carregar contra els votants de l’1-O serien exonerats. Ara, i tal com avança RAC1, s’ha sabut que la futura norma podria beneficiar també els implicats en l’Operació Catalunya, la guerra bruta orquestrada des de les clavegueres de l’Estat per acabar amb el moviment independentista.

Malgrat les setmanes de negociacions que ha costat tancar-la, i la insistència dels partits independentistes perquè el text fos perfecte, sembla que el PSOE ha fet de les seves a l’apartat E de l’article 1. Aquest apartat diu que la responsabilitat associada a totes aquelles accions realitzades en el curs d’actuacions policials per a dificultar o impedir la realització dels actes relacionats amb el moviment independentista quedaran en no res.

Diverses veus han apuntat a RAC1 que, si bé aquest tècnicament és el paràgraf pensat per a exonerar els antiavalots, també podria estar pensat per als implicats en l’Operació Catalunya. En cas que això fos cert, polítics com

dimecres, 15 de novembre del 2023

Reynders desmenteix la dreta i l’extrema dreta espanyoles: la carta de la Comissió era només per a “rebre el text” de l’amnistia

 

 

El comissari insisteix que encara estan "analitzant" la llei d'amnistia i que no ha expressat "cap preocupació" pel projecte de llei

 

 

L'eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, durant una compareixença a l'Eurocambra, al maig del 2020. (Horitzontal)

 


Maria Garcia


divendres, 6 d’octubre del 2023

Una investidura impossible

 

 

OPINIÓ

 

 

"Si els partits escolten l'opinió independentista, no hi haurà cap negociació i, si n'hi ha, es trencarà a l'inici. Per tant, les noves eleccions són inevitables"

 

 


 

Llarena es nega a apartar-se de la causa contra Puigdemont malgrat haver qüestionat l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L'advocat Gonzalo Boye va presentar la recusació al jutge del Suprem per les seves declaracions a la Universitat de Burgos

 

 


 

 

 

Redacció   

06.10.2023 - 13:00

Actualització: 06.10.2023 - 13:31

 

 

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat la recusació que li demanava la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per haver trencat la seva obligada aparença d’imparcialitat per unes declaracions que va fer sobre una possible amnistia. L’advocat Gonzalo Boye va demanar, per cinquena vegada aquests darrers sis anys, al jutge que s’apartés de la causa perquè en una conferència a la Universitat de Burgos l’11 de setembre passat va qüestionar que una amnistia va qüestionar la constitucionalitat i la legitimitat d’una possible llei d’amnistia, pel fet que la proposa “aquest senyor”, en referència a Puigdemont. Diu Llarena que la petició no està fonamentada, perquè de tot allò que va dir en aquell acte no es pot concloure que prengués pas partit, que “no avança el poscionament processal de l’instructor”, i que les reflexions van ser fetes “en un espai estrictament acadèmic.”

Diu Llarena, a més, que no correspondrà a ell de plantejar una qüestió de constitucionalitat al TC sobre la possible llei d’amnistia, sinó que ho haurà de fer la sala d’enjudiciament, és a dir, una altra sala que s’hauria de constituir tan bon punt ell tanqués la instrucció.

També argumenta que “la conferència esmentada pels processats es va desenvolupar en un espai estrictament acadèmic i va respondre a l’anàlisi dels criteris bàsics de supervisió de constitucionalitat de qualsevol norma jurídica. No van avaluar cap aspecte concret d’una llei d’amnistia, perquè més enllà de les úniques raons per les que els encausats en reclamen la promulgació, no hi ha cap treball preparatori que n’hagi divulgat els criteris d’aplicació, i no n’hi hauria si la petició dels processats hagués estat la promulgació d’una llei que recollís per a ells un estatus personal d’inviolabilitat equivalent al que la constitució disposa per al cap de l’estat o un règim particular per aplicar-los el benefici de suspensió de l’execució de penes que siguin més extenses que les que generalment n’admeten la suspensió.” 

Les declaracions a Burgos

dimecres, 4 d’octubre del 2023

La justícia europea reconeix l’amnistia i la possibilitat de revocar-la, en un impactant precedent eslovac

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Un cas que va commocionar Eslovàquia podria arribar a ser un precedent per a Puigdemont en una hipotètica revocació de l'amnistia

 

 

Imatge del film 'Únos' (Eslovàquia, 2017) (fotografia: Martin Kasarda)

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

03.10.2023 - 21:40

Actualització: 03.10.2023 - 23:43

 

 

El Tribunal Suprem espanyol va amenaçar que encallaria l’aplicació d’una llei d’amnistia (abans que ni tan sols existeixi) amb qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional espanyol i preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE. Quan un jutge té dubtes que l’aplicació d’una norma sigui compatible amb el dret de la Unió pot fer aquestes preguntes a l’alt tribunal europeu, que, si les admet, atura la decisió que s’hagi de prendre fins que no les hagi resoltes, cosa que acostuma a allargar-se molts mesos, fins i tot anys. Però els negociadors dels partits que discuteixen com hauria de ser aquesta llei saben que l’amnistia és reconeguda pel dret de la Unió, no tan sols perquè hi ha molts precedents de casos d’estats europeus que n’han aplicat, sinó perquè hi ha una sentència del TJUE força recent que la reconeix. És un cas ben singular esdevingut a Eslovàquia, en què, alhora, reconeix també la possibilitat de revocar-la, l’amnistia.

La sentència, publicada el 16 de desembre de 2021, és important, perquè clarifica algunes qüestions del punt de vista del TJUE: la primera és que l’amnistia és reconeguda implícitament com una fórmula compatible amb el dret de la Unió, perquè no es discuteix pas en cap moment que no sigui vàlida. La segona és que també és possible de revocar-la. I la tercera és

dimarts, 26 de setembre del 2023

Puigdemont es desmarca de les negociacions d’ERC sobre l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Esquerra veurà què fa Esquerra i nosaltres què fem nosaltres", ha dit

 

 

 

Carles Puigdemont i Toni Comín en un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües

 

 

 

 

Europa Press   

26.09.2023 - 13:12

Actualització: 26.09.2023 - 13:46

 

 

El president Carles Puigdemont s’ha desmarcat de l’intercanvi de documents que ERC ha dit que manté amb el PSOE de cara a una llei d’amnistia, després d’assenyalar que no se sent “concernit” pels acords que pugui aconseguir ERC. “Jo no sóc d’ERC, per tant no puc parlar pel que digui ERC, ni em sento concernit pel que ERC digui, pacti o decideixi pactar. Esquerra veurà el que fa Esquerra i nosaltres el que fem nosaltres”, ha dit en unes declaracions a Brussel·les, on ha participat en un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Així ha contestat a les declaracions de la portaveu d’ERC, Raquel Sans, que ahir donava per resolta la part política de la llei d’amnistia i va revelar que

L’exili recusa Llarena per les seves opinions contràries a l’amnistia

 

 

TRIBUNALS 

 

 

Una conferència del magistrat a Toledo, la clau

 

 

 

Pablo Llarena, en una aparició pública / Europa Press

 





Nova batalla judicial arran del judici del Procés i la negociació política per la investidura. El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Antoni Comín i Clara Ponsatí han registrat un escrit al Tribunal Suprem amb què demanen al magistrat instructor de la seva causa, Pablo Llarena, que se n’aparti. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, es basa en les manifestacions del jutge en una conferència a la Facultat de Dret de Burgos, de la qual aquesta part va tenir coneixement el 12 de setembre de 2023, on “es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en el supòsit que s’arribés a aprovar una Llei d’Amnistia”.

Segons l’escrit, el magistrat que ha instruït la causa del Procés i que manté obertes les diligències contra tot l’exili, ha mostrat que és parcial. “Les seves declaracions no deixen cap dubte sobre la seva

dilluns, 25 de setembre del 2023

Editorial Vicent Partal : Sobre els acords de Pasqua i el perill de la hipèrbole

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Que aquesta negociació no és d’investidura i prou ja és clar. Però això no vol dir que puga arribar a ser un canvi de règim, com s’insinua, ni tan sols que arribe a bon port i done fruits

 

 


 

 

 

Vicent Partal

24.09.2023 - 21:40

 

 

Fa dies que l’entorn de Junts envia el missatge que allò que negocien el seu partit i el PSOE no és simplement la investidura de Pedro Sánchez, sinó una mena de canvi total de les relacions entre Catalunya i Espanya. I ho comparen obertament amb els famosos acords de Pasqua del 1998 al nord d’Irlanda.

Puc entendre que la referència als acords de Pasqua siga una hipèrbole fins i tot necessària, una imatge que vol significar, simplificant-ho, que es podria acabar negociant alguna cosa d’un volum i un valor excepcionals, molt diferent d’una simple negociació d’investidura. Puc entendre que es faça córrer la imatge per preparar la gent per a un gran capgirament de la política –que ja veurem si arriba a prendre forma o no. Ara, compte a emocionar-se massa, perquè, entrant en detalls, el paral·lelisme entre allò que va passar a Irlanda i això que passa ara entre Catalunya i Espanya és molt difícil d’establir i, de fet, encara són coses incomparables.

Sobretot perquè els actors i les responsabilitats de l’una situació i de l’altra no tenen res a veure. Els acords de pau d’Irlanda van ser un exercici extraordinari de diplomàcia que va saber combinar gairebé miraculosament negociacions diverses entre responsables diferents sobre nombrosos temes, i

Una amnistia per a Marchena

 

 

TRIBUNALS

 

Una llei de 'desjudicialització' del Procés evitaria els retrets de la justícia europea als òrgans judicials espanyols, començant pel tribunal que va condemnar els líders de l'1-O

 

Álvaro García Ortiz, en un moment del seu discurs davant el monarca espanyol, Felip de Borbó, i el president del Tribunal Suprem en funcions, Francisco Marín/CGPJ

 


dimecres, 20 de setembre del 2023

Quan Felipe González justificava l’amnistia per als serveis secrets franquistes

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

La transcripció de les entrevistes entre el SECED i l'exlíder del PSOE mostren el seu posicionament: "S'han de saldar comptes, però amb un límit"

 

 

Felipe Gonzálexz, contrari a l'amnistia pels catalans/Alejandro Martínez Vélez / Europa Press

 


dijous, 14 de setembre del 2023

7 raons per dir “no” a l’amnistia impulsada pel processisme

 

 

OPINIÓ

 

 

"Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com un benefici pel país"

 

 

 


 

dimecres, 9 de desembre del 2020

El PSOE tanca la porta a l'amnistia: "No té cabuda a la Constitució"

 

 

PRESOS POLÍTICS

 

 

El Nacional
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 9 de desembre de 2020. 13:11
Actualitzat Dimecres, 9 de desembre de 2020. 14:27

 

 

 


 

 

 

La portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Adriana Lastra, ha acusat aquest dimecres el PP d'utilitzar la tramitació dels indults als presos independentistes com a "excusa" per no renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). "Espero que el PP no estigui demanant que el govern incompleixi la llei i prevariqui", ha dit Lastra, perquè "qualsevol persona té dret a sol·licitar l'indult i el govern d'Espanya els ha de tramitar". En tot cas, Lastra ha tancat la porta a l'"amnistia" que reclamen les formacions independentistes perquè "no té cabuda" a la Constitució. Pel que fa als indults, ha afirmat que cal "pacificar el debat" i "fer les coses amb mesura i tranquil·litat".

 

Lastra ha fet aquestes manifestacions en resposta a la informació que publica El País que apunta que el PP estaria disposat a renovar el CGPJ si es compleixen dues condicions: que Podem no formi part del procés i que el govern espanyol es comprometi a no concedir els indults.

 

La portaveu socialista ha recordat que el seu govern ha assolit acords amb el PP en dues ocasions, però els populars han trencat el pacte a l'últim moment. Per això ha insistit a demanar al PP que "assumeixi el mandat constitucional" i permeti la renovació del CGPJ.

 

Iniciativa al Parlament