Espanya utilitza la llei d’amnistia a Estrasburg per evitar que la condemnin per l’1-O

 

 

POLÍTICA

 

 

Els presos independentistes encara es poden pronunciar un cop més abans de la deliberació

 

 

06/09/2024

ACN 

 

 

 

 

 

 

L’Advocació de l’Estat ha enviat al Tribunal Europeu de Drets Humans noves al·legacions per evitar que Espanya sigui condemnada per vulneració de drets fonamentals en la causa de l’1-O i ha utilitzat com a nou argument l’aprovació de la llei d’amnistia, segons han avançat el diari ‘Ara’ i ‘El Nacional’ i ha pogut confirmar l’ACN. La llei s’incorpora sencera en l’escrit d’al·legacions. La causa està promoguda pels nous presos independentistes, que van demandar l’Estat a Estrasburg. Ells encara poden presentar un escrit més abans que el tribunal entri en la fase de deliberació definitiva.

L’Estat argumenta que en cas que es conclogui que es van vulnerar drets fonamentals, l’Estat ha reparat part del dany amb el canvi en el Codi Penal, els indults i ara també la llei d’amnistia. Els demandants reclamen més de mig milió d’euros per danys morals i també les costes i despeses judicials.

En l’escrit s’argumenta que no se’ls va condemnar per la seva ideologia independentista, sinó perquè

Els condemnats d’Aturem el Parlament fan un pas important a Estrasburg contra Espanya

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

El TEDH ha fet un primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats, condemnats a tres anys de presó arran de la doctrina de la violència ambiental de Marchena

 

 

 

 

 

Clara Ardévol Mallol

16.01.2024 - 17:23 Actualització: 17.01.2024 - 09:32

 

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha fet el primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats del cas Aturem el Parlament que van denunciar vulneració de drets per part de la justícia espanyola. Malgrat que el seu recurs encara no ha estat formalment admès, ara el cas es troba en un tràmit en què el tribunal ha enviat una sèrie de preguntes a l’estat espanyol, a les quals ha tingut accés VilaWeb, sobre la legitimitat de les diverses sentències.

La defensa dels condemnats assenyala que la condemna constitueix una vulneració dels drets a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació i que són víctimes d’una violació dels articles 10, 11 i 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. “El nostre cas ha implicat una persecució explícita a la protesta i jurisprudència per a vulnerar drets posteriorment”, denuncia Rubén Molina, un dels condemnats que és present en aquesta demanda al TEDH.

Una protesta del 2011

Els fets es remunten a la manifestació del 15 de juny de 2011 davant del parlament, que volia aturar la sessió que havia d’aprovar noves retallades del govern d’Artur Mas. Uns quants diputats van ser insultats i increpats quan provaven d’arribar al parlament, mentre els Mossos s’enfrontaven amb els manifestants. Alguns diputats van entrar escortats per la policia o, directament, van aterrar en helicòpter, com el president Mas i l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert.

Vint manifestants van ser encausats per un delicte contra les institucions estatals arran d’aquells fets i dinou van acabar essent jutjats. En un primer moment, van ser absolts per l’Audiència espanyola –amb un vot particular en contra de Fernando Grande-Marlaska. Ara bé, un recurs del parlament i de la Generalitat, juntament amb la fiscalia i l’organització ultra Manos Limpias, va comportar que hi intervingués el Tribunal Suprem espanyol i finalment condemnés vuit dels dinou manifestants a tres anys de presó, una pena que resta suspesa fins que no es resolgui l’indult demanat, tot i que igualment ha quedat prescrita. Aquesta sentència va venir, entre més, del jutge Manuel Marchena i la seva doctrina de la violència ambiental, que d’alguna manera també va acabar essent útil en la sentència contra el procés. En el cas d’Aturem el Parlament, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol va avalar la condemna del Suprem el 2021, i ara només falta el pronunciament d’Estrasburg.

Les preguntes d’Estrasburg: el darrer recurs

Insults, brams i el somriure de Puigdemont: castell de focs espanyolista contra l’amnistia a Estrasburg

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El debat sobre la presidència espanyola de la UE es converteix en una batussa amb l'amnistia com a arma llancívola

 

 

 

 

 

Oriol Bäbler   

13.12.2023 - 16:01

Actualització: 13.12.2023 - 18:29

 

 

Estrasburg s’autodenomina la capital de Nadal. La decoració i els llums omplen els carrers i les façanes. Les places són plenes de mercats nadalencs amb paradetes de menjar i vi calent per a esquivar el fred. Ara bé, l’harmonia i l’encant s’acaben quan s’entra a l’edifici gèlid i caòtic del Parlament Europeu. En l’últim ple de l’any, la dreta i l’extrema dreta, animades per l’espanyolisme del PP, Vox i Ciutadans, han convertit el debat sobre la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea en un castell de focs en contra de la llei d’amnistia. En una mica més d’hora i mitja s’han sentit tota mena d’insults, brams i ha anat de poc que no hi hagués una batussa entre els escons.

Pedro Sánchez ha entrat a l’hemicicle –amb un terç dels eurodiputats al ple– poc després de les deu del matí i ha estat ovacionat per les files socialistes. Ara bé, el gest de cortesia gairebé acaba amb baralla. L’eurodiputat del PP Antonio López-Istúriz s’ha dirigit a la bancada socialista fent tota mena d’escarafalls i s’ha enganxat amb la dirigent Iratxe García. Segons els socialistes, ha cridat “fills de puta” mentre s’abraonava sobre els eurodiputats. “Qui ets tu per a insultar?”, li ha dit García. L’intercanvi entre tots dos ha estat més llarg i calent, però López-Istúriz finalment s’ha retirat al seu seient.

Abans de l’espectacle, membres del Partit Popular Europeu (PPE) i dels ultres dels Conservadors Reformistes i d’Identitat i Democràcia se saludaven i conversaven de manera efusiva entre els escons. Jorge Buxadé ha compartit rialles estridents amb alguns eurodiputats del PP. En canvi, Jordi Cañas, dins la família dels liberals de Renew, ha arribat a corre-cuita quan la presidenta Roberta Metsola ja havia obert el debat.

El tràmit de Sánchez i Von der Leyen abans d’esquarterar l’amnistia

Amnistia: el passat llasta el PSOE a Estrasburg

 

 

OPINIÓ

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Que el politiqueig espanyol de vol gal·linaci hagi arribat fins a Estrasburg i el Parlament Europeu hagi tingut un debat sobre la proposició de llei d'amnistia espanyola és una mala notícia. No ho és, òbviament, perquè un tema intern arribi a debatre's a Europa, una cosa que sempre és d'aplaudir; des de Catalunya, si alguna cosa hem criticat en el passat, és que no es debatés. Però és una notícia pèssima, perquè fa evident que la capacitat perquè es propaguin fake news avança amb molta més rapidesa del que costa que la veritat sigui l'eix vertebrador d'un debat.

El títol mateix de la sessió no respon a cap realitat: Amenaça a l'Estat de dret com a conseqüència d'un acord de govern a Espanya. Esclar que és un relat fals, però importa poc que sigui així. La potència de la dreta a Europa, amb grans grups parlamentaris a l'Eurocambra —a més del PP, els que engloben els diputats de Ciutadans i V🤢x— i a la Comissió Europea, on, per exemple, el comissari de Justícia,

Estrasburg assegura ser conscient de la "importància" del cas català

 

 

PROCÉS

 

 

Estrasburg és conscient de la "importància" del cas català i tindrà en compte la nova política de "priorització" 

 

 

El Nacional
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dimarts, 25 de gener de 2022. 11:42
Actualitzat: Dimarts, 25 de gener de 2022. 13:02
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El president del Tribunal Europeu de Drets Humans, Robert Spano, ha reconegut aquest dimarts que són conscients de la "importància" del cas català i ha assegurat que el tribunal tindrà en compte la nova política de "priorització". Tot i que el president del TEDH no decideix si els casos es tramiten per la via urgent, Spano ha assegurat que els magistrats encarregats d'examinar els recursos consideraran la seva nova estratègia sobre "casos d'impacte", que permet tractar com a urgents recursos que no impliquen risc de mort o maltractament. "Estem al corrent del context", ha dit Spano en la seva roda de premsa anual en ser preguntat per l'impacte polític que poden tenir els recursos dels presos.

 

Els nous criteris de priorització

 

Ara mateix hi ha una dotzena de casos relacionats amb el procés a la taula d'Estrasburg, la majoria dels quals amb la detenció i empresonament dels líders independentistes. Segons Spano, el tribunal encara està "examinant" com gestionar els recursos dels independentistes ara indultats. Sense avançar si els casos es tractaran per la via ràpida, Spano ha dit que tindran en compte els nous criteris de "priorització". Abans el TEDH només tractava com a urgents aquells casos en què l'afectat patia risc de mort o maltractament. En canvi, des del març del 2021 el TEDH pot accelerar alguns casos si considera que poden

Avions espanyols a Estrasburg per a una detenció exprés de Puigdemont i Comín

MÓN - EUROPA

Gonzalo Boye explica a 'Así están las cosas' (Roca Editorial) l'intent del govern espanyol de detenir el president i el conseller ara fa un any 

Per: Josep Casulleras Nualart

15.06.2020  21:50




Fou un dels dies més difícils per a Gonzalo Boye com a advocat del president Carles Puigdemont i de Toni Comín. Aviat farà un any d’aquell 2 de juliol en què el president i el conseller a l’exili van quedar a la porta d’Estrasburg, el dia que començava el ple de la nova legislatura al Parlament Europeu. Les autoritats espanyoles, en connivència amb els responsables sortints de l’eurocambra, els havien apartat de la seva condició d’eurodiputats, i la justícia europea, tot i que havia acceptat d’estudiar la denúncia presentada, no va concedir les mesures cautelars d’última hora perquè poguessin seure als seus escons. I Puigdemont i Comín aquell dia eren a punt de travessar la frontera entre l’estat alemany, des d’on havien arribat procedents de Waterloo, i l’estat francès, per saludar, si més no, els milers de catalans que s’hi concentraven. No ho van acabar fent, perquè Boye els va dir que de cap manera, que no ho fessin. Tenien informació i certesa que el govern espanyol, en col·laboració amb les autoritats franceses, els detindria i els

El Suprem vulnera la justicia europea: manté Junqueras a la presó i li impedeix d’anar a Estrasburg

PAÍS - PRINCIPAT

La sala del contenciós ha decidit amb anterioritat refusar la suspensió cautelar de la inhabilitació dictada per la JEC 

Per: Redacció

09.01.2020  12:21




La sala penal del Tribunal Suprem manté empresonat l’eurodiputat Oriol Junqueras, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que li reconeix la immunitat. D’aquesta manera, el tribunal que encapçala el magistrat Manuel Marchena vulnera la justícia europea i impedeix que el líder d’ERC assisteixi al ple del Parlament Europeu a Estrasburg, com sí que faran Carles Puigdemont i Toni Comín.



El Suprem justifica la seva decisió —unànime— perquè Junqueras ja no és un pres preventiu, sinó un condemnat per delictes de sedició i malversació.

Diu el tribunal espanyol que la immunitat que li va reconèixer el Tribunal de Luxemburg (i que va avalar després el Parlament Europeu) no era pas un ‘blindatge’ per a la sentència que el va condemnar. També es nega a declarar la nul·litat del judici o de la sentència, ho comunica al Parlament Europeu i aixeca la suspensió de la condemna per inhabilitació que

Ressò internacional de la manifestació independentista a Estrasburg

MANIFESTACIÓ ESTRASBURG






Maria Macià
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2019

La constitució del Parlament Europeu amb l'inusual veto a tres eurodiputats catalans ha arribat aquest dimarts a nombrosos mitjans arreu d'Europa. Moltes capçaleres també s'han fet ressò de la manifestació a l'exterior de la cambra per exigir el respecte als drets polítics de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín i d'aquelles persones que els van votar.



L'agència internacional Reuters ha publicat una crònica de la jornada on destaca el veto als catalans al mateix titular: "El Parlament Europeu obre, sense els tres catalans vetats".



"Els líders catalans no han pogut ocupar escons a Estrasburg, ja que el govern espanyol no els ha reconegut com a membres del parlament després de les eleccions de maig", apunten, afegint que "els escons dels líders catalans romandran buits fins que jurin la

[VÍDEO] Eurodiputats interrompen Tajani per exigir la presència de Puigdemont, Comín i Junqueras

PAÍS - PRINCIPAT

'Aquesta cambra ha de lluitar pels drets humans i ha de poder escoltar la veu del poble de Catalunya', ha dit l'eurodiputat del Sinn Fein, Matt Carthy 

Per: Redacció

02.07.2019  10:30




L’eurodiputat del Sinn Fein, Matt Carthy, ha demanat la paraula al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani per una qüestió d’ordre i ha reclamat la presència de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. ‘Aquesta cambra ha de lluitar pels drets humans i ha de poder escoltar la veu del poble de Catalunya’, ha dit. Tajani no ha respost ni ha fet cap referència a la demanda. Aquesta és l’única intervenció que hi ha hagut en una sessió curta, perquè només s’ha constituït la cambra tot esperant l’elecció del nou president, que es farà demà.



Entrevista a l’eurodiputat del Sinn Féin que avui ha plantat cara a Tajani per defensar Puigdemont



L’eurodiputada Diana Riba tenia sobre la taula una fotografia d’Oriol Junqueras i diversos diputats mostraven fotografies dels tres parlamentaris catalans.



Vegeu-ho ací:

Matt Carthy: ‘Avui són els eurodiputats catalans, però demà qui serà?’

MÓN - EUROPA

Entrevista a l'eurodiputat del Sinn Féin que s'ha plantat davant Tajani en defensa de Puigdemont, Comín i Junqueras 

Per: Josep Casulleras Nualart

02.07.2019  14:18




L’eurodiputat del Sinn Féin Matt Carthy ha estat qui ha alçat la veu davant d’Antonio Tajani i la resta de 747 parlamentaris que eren presents en la sessió constitutiva del Parlament Europeu a Estrasburg. El president sortint de l’eurocambra el volia fer callar, però Carthy ha condemnat l’impediment perquè també fossin a l’hemicicle Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. Més tard, a l’exterior del parlament i davant de deu mil manifestants independentistes, l’eurodiputat irlandès ha fet un discurs contundent, dient que hi havia un núvol fosc damunt de l’edifici del parlament, perquè veu inquitant i preocupant aquesta limitació de drets polítics que s’ha consumat avui. Hi hem parlat a migdia, just després de la seva intervenció en l’escenari d’Omplim Estrasburg.

—Heu denunciat el silenci dels líders europeus.

[VÍDEO] Boye explica per què Puigdemont i Comín no són a Estrasburg

PAÍS - PRINCIPAT

'Aquí estan en joc els drets de tots vosaltres', ha dit l'advocat en un acte que s'ha fet en la concentració davant del Parlament Europeu a Estrasburg 

Per: Redacció

02.07.2019  11:56




L’advocat de Carles Puigdemont i Toni Comín, Gonzalo Boye, ha confirmat en un acte durant la manifestació davant del Parlament Europeu a Estrasburg que els dos eurodiputats finalment no travessaran la frontera per anar a la concentració per no córrer el risc de ser detinguts. Puigdemont i Comín són a Alemanya, a prop de la frontera amb França, i han valorat aquest matí si anar a la concentració.



EN DIRECTE] Manifestació Estrasburg: Milers de catalans protesten a l’exterior de l’Eurocambra 



‘Hem valorat fins a l’últim moment que havíem de fer pensant sempre en la seguretat de Puigdemont i Comín’, ha explicat l’advocat, que ha dit que l’opció més segura era la que

Deu mil persones protesten davant el parlament europeu en suport a Puigdemont, Junqueras i Comín

PAÍS - PRINCIPAT

Eurodiputats de diferents països participen en l'acte de suport organitzat pel Consell per la República 

Per: Redacció

02.07.2019  08:49




Avui s’ha constituït el nou Parlament Europeu, sense tres dels 751 nous eurodiputats. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va desestimar ahir al vespre la petició de Carles Puigdemont i de Toni Comín de poder ser presents a la sessió constitutiva de la cambra, avui a Estrasburg. Davant l’imponent edifici del Parlament Europeu des de primera hora s’hi han concentrat milers de manifestants que defensen els drets polítics dels eurodiputats catalans elegits a les urnes, i també d’Oriol Junqueras, a qui el Suprem espanyol ha impedit de sortir de la presó.



Vegeu ací la retransmissió de l’acte que ha organitzat el Consell per la República, on han participat eurodiputats de diversos països:

Vegeu a continuació la narració minut-a-minut què n’ha fet VilaWeb:

14.06–

L'acte clou amb una actuació musical de Joan Amèric i Gorka Knörr.

14.03–

Puigdemont envia un missatge a qui ocupi la nova presidència del Parlament Europeu:

Unser Land crida els alsacians a manifestar-se també el dia 2 a Estrasburg

PARLAMENT EUROPEU






Lluís Bou
Foto: Viquipèdia
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2019

Unser land (El nostre país), el partit autonomista d'Alsàcia, ha cridat els alsacians a manifestar-se també el dia 2 a Estrasburg en solidaritat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín perquè se'ls reconegui com a eurodiputats europeus. Unser Land ha fet un comunicat sumant-se a la convocatòria de l'ANC.



Segons Unser Land, l'intent de veto als eurodiputats catalans "és clarament negar la democràcia, i un greuge al poble català".

"Els autonomistes alsacians han experimentat amb massa freqüència la repressió política, i

Una seixantena de busos i dos vols xàrter plens per la manifestació a Estrasburg

MANIFESTACIÓ STRASBOURG






Carlota Camps
Foto: Júlia Farré
Barcelona. Dimarts, 25 de juny de 2019

A una setmana de la manifestació contra el veto als eurodiputats empresonats i exiliats, que tindrà lloc a Estrasburg del proper 2 de juliol, l'ANC ja té confirmats 64 autobusos i dos vols xàrters, segons ha pogut saber El Nacional. Des de l'entitat sobiranista, a més, es mostren convençuts de que la xifra d'autocars, que organitzen les territorials i sortiran d'arreu del país, anirà augmentant en els propers dies.



La manifestació, convocada pel Consell de la República i que compta amb el suport de l'ANC, té com a objectiu demanar al Parlament Europeu que no exclogui els eurodiputats electes Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. També es vol visibilitzar la causa catalana i la situació dels presos polítics, i exigir a "l’Estat espanyol que compleixi la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de l’ONU i alliberi els presos polítics".



La convocatòria començarà a les 9 del matí davant del Parlament Europeu, concretament al Pont Josep Bech cantonada amb Rue Lucien Febvre, coincidint amb l'entrada dels eurodiputats dins l'edifici. L'acte central, però, no serà fins les 12 del migdia, al mateix punt i aprofitant la pausa per dinar del parlamentaris, i està previst que sigui en aquest moment quan hi hagi la part més política de l'acte, amb parlaments dels convocants.











Des de fa algunes setmanes l'ANC ja va començar a preparar tota la logística de la mobilització organitzant viatges en autobusos i avions fins a la ciutat francesa i, a hores d'aera, es mantenen les inscripcions. Els tiquets de bus posat a la venda van dels 95€ als 260€, en funció de si s'agafen nits d'hotel o només el transport amb anada i tornada el mateix dia, i els avions ronden els 500 euros.



En el següent mapa es poden consultar els horaris i localitats des d'on sortiran els autocars organitzats.











Elaboració: Cèlia Forment




ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/autobusos-manifestacio-estrasburg_397933_102.html

El TC ignora la jurisprudència d'Estrasburg i denega la llibertat a Turull, Rull i Sànchez

PRESOS POLÍTICS

La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el cas del diputat opositor kurd Selahattin Demirtaş no és rellevant per al Tribunal Constitucional. Aquest dimarts, el ple de l'alt tribunal ha tornat a rebutjar per unanimitat la suspensió de la presó cautelar dels presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, que en els seus escrits al·legaven aquest cas per demanar la llibertat. És el tercer cop que el TC els denega la posada en llibertat.



En les seves dues interlocutòries, els magistrats del Tribunal Constitucional no tenen en compte com a comparable la sentència del TEDH del passat novembre. Consideren, per una banda, que no constitueix una "circumstància sobrevinguda". Per l'altra, recorden que la sentència del cas Demirtas contra Turquia no és ferma perquè està pendent de decisió per part de la Gran Sala del Tribunal d'Estrasburg.



En el seu dictamen contra Turquia, el Tribunal d’Estrasburg arribava a la conclusió que la incapacitat de Demirtas per prendre part de les activitats del Parlament com a resultat de la presó preventiva constituïa una injustificable interferència en la llibertat d’expressió i

Estrasburg admet a tràmit la denúncia de Valtònyc contra Espanya

PAÍS - PRINCIPAT

En la denúncia el cantant al·legava que l'estat va vulnerar l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, que recull el dret a la llibertat d'expressió 

Per: Redacció

12.03.2019  17:44

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit la denúncia que Valtònyc va presentar contra Espanya per haver ‘violat’ el seu dret a la llibertat d’expressió. El Tribunal Suprem va confirmar el febrer del 2018 la condemna que l’Audiència espanyola li havia imposat el 2017 a tres anys i mig de presó per les lletres d’algunes de les seves cançons.



En la denúncia el cantant al·legava que l’estat va vulnerar l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, que recull el dret a la llibertat d’expressió. En la demanda també hi constaven les decisions que, fins ara, ha pres la justícia belga amb relació a la seva extradició.



El 17 de setembre, el jutjat de primera instància de Gant va rebutjar l’euroordre entenent que els fets pels quals Valtònyc va ser condemnat a Espanya no són delicte a Bèlgica.

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/estrasburg-admet-a-tramit-la-denuncia-de-valtonyc-contra-espanya/ 


 

Junqueras recorrerà contra la presó provisional a Estrasburg si el Constitucional no es pronuncia abans del judici

PAÍS - PRIINCIPAT

L'advocat Andreu Van den Eynde ha avisat el Tribunal Constitucional espanyol perquè l'informi oficialment sobre si endarrerirà la resolució del seu recurs d'empara contra la presó provisional 

Per: Redacció 

29.01.2019  16:17

La defensa del vice-president Oriol Junqueras ha presentat un escrit al Tribunal Constitucional espanyol (TC) perquè l’informi oficialment sobre si endarrerirà la resolució del seu recurs d’empara contra la presó provisional. També avisa que, si no rep cap resposta abans de l’inici del judici al Tribunal Suprem espanyol, presentarà una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).



En un escrit al qual ha tingut accés Europa Press, l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, demana al Constitucional que l’informi sobre si té previst reprendre la deliberació i resolució del recurs d’empara contra la presó ‘als mers efectes d’articulació d’una estratègia defensiva eficaç’.



Avisa que davant la imminència de l’inici de la vista del judici oral al Suprem, en cas de no tenir cap resposta, ‘emprendria aquell mateix dia la via d’impugnació prevista en el

Sànchez, Turull i Rull demanen l’alliberament al Constitucional d’acord amb la sentència d’Estrasburg

PAÍS - PRINCIPAT

L'advocat Jordi Pina diu que la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans contra Turquia és anàloga a la situació dels presos polítics catalans 

Per: Redacció 

26.11.2018  14:13

Els diputats empresonats de JxCat, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, han presentat un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a demanar la llibertat provisional d’acord amb la sentència del Tribunal d’Estrasburg de la setmana passada contra Turquia, a qui ordenava l’alliberament del dirigent i diputat kurd Selahattin Demirtas.



Jordi Pina, l’advocat de Sànchez, Turull i Rull, ha presentat quatre recursos d’empara perquè es rehabilitin tots els seus drets polítics –suspesos pel jutge Pablo Llarena– d’acord amb la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) perquè el cas dels presos polítics és analògic al cas del diputat kurd.



El despatx de Pina també recorda que el TC ha admès a tràmit recursos d’empara previs, però que cap d’ells ha estat resolt. La sentència del TEDH permet que es torni a sol·licitar l’alliberament de Sànchez, Rull i Turull.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/sanchez-turull-i-rull-demanen-lalliberment-al-constitucional-en-base-a-la-sentencia-destrasburg/ 

 

La nova condemna d'Estrasburg a Espanya arriba al 'The New York Times'

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ







El Nacional
Barcelona. Dimarts, 13 de març de 2018

La nova condemna d'Estrasburg a Espanya ha arribat a The New York Times. El diari novaiorquès s'ha fet ressò aquest dimarts de la nova sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després que hagi considerat que la llibertat d'expressió empara cremar fotos del Rei.



L'article del corresponsal del diari a Espanya, però, no es queda només amb aquest cas, sinó que assegura que arriba després d'"una sèrie de reptes a la llibertat d'expressió dels usuaris de mitjans socials, així com els rapers i altres artistes".

El Consell d'Europa decidirà dilluns si celebra un debat "urgent" sobre la situació a Catalunya

PROCÉS CATALÀ

L'Assemblea Parlamentària de la institució amb seu a Estrasburg no descarta convocar la discussió dijous vinent.

per ACN 05/10/2017 

 

 

 

 

 

 

 

 

El secretari general del Consell d'Europa, Thorbjørn Jagland | ACN

 

 

 

 

 

El Consell d'Europa (CoE), l'organització internacional pels drets humans i la democràcia al continent europeu, decidirà el pròxim dilluns si s'ha de celebrar un debat “urgent” sobre la situació a Catalunya, segons ha pogut confirmar l'ACN.




L’encarregada de prendre aquesta decisió serà l’Assemblea Parlamentària del CoE, composta per diputats provinents dels parlaments dels 47 estats membres del Consell d'Europa. En el cas que dilluns es decideixi celebrar un debat “urgent”, aquest tindrà lloc, en principi, dijous de la mateixa setmana.




Des de l'organització amb seu a Estrasburg afirmen que han seguit els esdeveniments d'aquest diumenge "de prop", incloent-hi l'actuació de la policia. El Consell d'Europa defensa la