Al descobert les mancances democràtiques dels líders de la UE
Toni Strubell Núria Bassa 28/10/2022
La líder de Germans d’Itàlia i guanyadora de les eleccions del 25 de setembre, Giorgia Meloni, ha jurat el càrrec de primera ministra i ha fet pública la llista d’integrants del seu nou govern d’extrema dreta. Un dels nomenats és el del seu viceprimer ministre, Antonio Tajani, periodista, monàrquic, oficial de l’exèrcit de l’aire, conservador, berlusconià de pedra picada -però compte!- un dels líders amb més recorregut per al front de la Unió Europea. Tajani ara liderarà el Ministeri d’Exteriors, cosa que diuen que li permetrà matisar les sortides de to i embolics diplomàtics del seu cap de partit i fer d’escuder d’una primera ministra que ha col·locat molts feixistes confessos al seu govern (a Agricultura, Cultura etc.), això sí, presentant-los com a demòcrates de tota la vida. Però a qui pot haver enganyat això? No s’ha preguntat ningú a Brussel·les què fa un expresident del Parlament Europeu, que tantes proclames ha fet pels “valors democràtics”, acceptant de formar part d’un govern filofeixista que els nega?
Començarem per preguntar-nos com pot ser vista la presència de Tajani al govern Meloni com una garantia que li rentarà la cara, com han opinat alguns observadors? De cap de les maneres. Fins i tot ocupant el càrrec de president del Parlament Europeu, ell mateix va fer declaracions que ratllaven el filofeixisme i que van desencadenar fortes crítiques i reaccions dins i fora del seu país. Sense anar més lluny, l’any 2019 va afirmar en una entrevista radiofònica que
