Campanya per fer fora Renfe de Catalunya amb milers de correus al Parlament

 

 

Alhora posa en marxa una plataforma que ja ha rebut el suport de 3.000 persones

 

 

 

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el president de Renfe, Álvaro Fernández, signen l'acord de constitució de la nova empresa de Rodalies amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transport, Óscar Puente, de fons / Generalitat de Catalunya

 

 

Josep Maria Botanch 

28/01/2026 15:49  

 

Alhora ha posat en marxa una campanya per fer fora Renfe de Catalunya. En poques hores s’han enviat 15.000 correus al Parlament de Catalunya per aturar l’empresa mixta de Rodalies de Catalunya, que compta amb majoria absoluta de l’operadora del servei de Rodalies al país, que té l’índex de puntualitat més baix de tot l’Estat espanyol. La formació independentista que lidera Jordi Graupera ha activat la plataforma forarenfe.cat perquè els ciutadans puguin “pressionar” els diputats amb l’objectiu que “el fals traspàs de Rodalies no es produeixi mai”. El web, segons detalla el partit en un comunicat, inclou un manifest contra l’empresa mixta, instruccions per enviar correus als diputats de la Comissió de Territori del Parlament, que són els que gestionen les polítiques de transport i mobilitat, i un canal de Telegram per coordinar les pròximes accions que es duran a terme. L’objectiu és que aquesta plataforma es converteixi en “un espai permanent” de vigilància i activisme ciutadà al voltant de Rodalies.

A hores d’ara ja hi ha 3.000 ciutadans que han donat suport al manifest per aturar el traspàs acordat entre Esquerra Republicana i PSOE, un traspàs que, segons Alhora, està dissenyat per “impedir que Catalunya pugui tenir mai una operadora pròpia malgrat la liberalització europea prevista per 2028”. Aquestes 3.000 persones que s’han inscrit a la plataforma han permès enviar ja 15.000 correus a representants de la

Nous correus confirmen la implicació de Rajoy en la trama andorrana de l’operació Catalunya

 

 OPERCIÓ CATALUNYA

 

 

Els documents, destapats per RAC1, apunten que el l’expresident espanyol hauria autoritzat l’operació per enfonsar Banca Privada d'Andorra (BPA)

 

 

 

Mariano Rajoy, a l'arribada a la comissió d'investigació de l'Operació Ctalunya/A.Pérez Meca/EP

 

 

 

Xavi Fernández de Castro 

07/04/2025 10:10  

 

 

 

Una cadena de correus electrònics que ha sortit a la llum confirma la implicació de l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els Estats Units i el govern d’Andorra en la trama andorrana de l’operació Catalunya. Segons ha avançat RAC1, Rajoy hauria autoritzat una operació per enfonsar la Banca Privada d’Andorra (BPA) i prendre el control d’uns suposats comptes bancaris de líders independentistes, que en realitat mai van existir. L’operació, molts detalls de la qual ja havia avançat en exclusiva El Món, va tenir lloc entre l’estiu del 2014 i la primavera del 2015.

Segons els nous correus, Rajoy hauria pactat amb l’aleshores cap del govern andorrà, Antoni Martí Petit, que farien caure BPA, l’entitat on els Pujol havien guardat diners entre el 2010 i el 2014, perquè la policia patriòtica sospitava que la BPA amagava milions d’euros de diversos polítics i figures rellevants de l’independentisme català. Rajoy es va reunir fins a tres ocasions amb Petit, l’última tres mesos abans de la intervenció del banc. Però les maniobres per enfonsar la BPA i la seva filial madrilenya les va liderar el CNI, no el Ministeri de l’Interior.

 

Higini Cierco, màxim accionista de la BPA, i Joan Pau Miquel, el CEO de l’entitat/ACN

 

 

 

Les maniobres del CNI per implicar els EUA

Puigdemont i Comín revelen els correus a Tajani sense resposta

PARLAMENT EUROPEU






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 26 de juny de 2019

Els eurodiputats electes de JxCat Carles Puigdemont i Toni Comín han acusat l'Eurocambra de "defugir" la seva responsabilitat en "negar-se" a respondre cap de les quatre cartes on denuncien que l'estat espanyol ha comès "irregularitats" a l'hora de determinar si podien assumir el mandat o no. La denúncia del president i el conseller a l'exili ha arribat a través de la difusió dels correus enviats al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, tal com ha avançat VilaWeb.













En la darrera missiva enviada el passat 24 de juny tots dos exigien a Tajani que "adoptés totes les mesures necessàries amb caràcter d'urgència per garantir" els seus "privilegis i

Quinze eurodiputats reclamen a Brussel·les que investigui els correus dels jutges espanyols

MÓN - EUROPA

Els parlamentaris europeus, de sis estats diferents, critiquen que els comentaris 'perjudiquen l'estat de dret' i posen en risc 'la independència judicial' 

Per: Redacció 

20.09.2018  17:40

Quinze eurodiputats de sis estats membres i quatre grups polítics al Parlament Europeu han reclamat a la Comissió Europea que investigui els correus dels jutges filtrats avui ‘violen’ drets fonamentals. En una pregunta a la Comissió Europea, els parlamentaris europeus asseguren que els ‘greus fets’ publicats ‘perjudiquen el principi de l’estat de dret i la independència judicial, violant l’article 47 de la convenció europea de drets fonamentals’. A més, recorden a la Comissió Europea que ja ha obert investigacions i ha proposat prendre accions contra Hongria i Polònia, i afegeixen que la Unió Europea ‘existeix per garantir els drets bàsics’.



‘Obrirà la Comissió Europea una investigació?’, pregunten els eurodiputats. A més, qüestionen si les paraules dels jutges són compatibles amb la independència judicial i el respecte a l’estat de dret i demanen a la Comissió que es posicioni sobre si la imparcialitat està garantida en els judicis contra els polítics catalans i els líders de la societat civil d’acord amb el que estableix la Directiva 2016/343.



Els eurodiputats que impulsen la pregunta parlamentària són els catalans Ramon Tremosa (PDECAT), Jordi Solé (ERC) i Josep Maria Terricabras (ERC), i compten amb el suport dels belgues Bart Staes i

Joan Tardà denuncia que han prohibit al personal de Correus de treballar aquesta setmana a la tarda

Dilluns  21.09.2015  20:08

PAÍS

Avui al matí hi ha hagut una averia a Correus que no ha permés votar per correu durant unes hores.

 

 

 

 

 Joan Tardà, diputat d’ERC al congrés espanyol, ha denunciat que han prohibit al personal de Correus que aquesta setmana treballi a la tarda. Justament, aquests dies són clau per al repartiment de la documentació necessària a l’hora de fer el vot per correu. En un piulet, Tardà també destaca que és una prohibició que no s’havia fet mai.

 

Aquesta denúncia s’afegeix a una avaria en el sistema informàtic de les oficines de Correus, que avui durant unes quantes hores ha impedit que es pogués votar per correu. Aquesta fallada s’ha produït a tot l’estat espanyol, segons que ha informat una operadora de l’empresa, i no ha permès d’oferir cap servei de tramesa urgent ni de paqueteria. L’avaria ja s’ha solucionat i ha durat tres hores, des de les nou fins a les dotze, aproximadament.

La vaga de Correus coincideix amb el primer dia de vot per correspondència

A Catalunya l'aturada ha estat secundada per un 17,5% dels treballadors durant el matí.

ACN | Actualitzat el 04/05/2015 a les 16:03h

Vista de l'oficina central de Correus a Barcelona, on es respira tranquil·litat i normalitat. Foto: ACN

El matí ha transcorregut amb aparent normalitat a l'oficina central de Correus de Barcelona, tot i la vaga convocada pels sindicats CCOO, UGT, CSI-F i Sindicat Lliure (SL) en el dia que comença el vot per correspondència. A tot l'Estat, l'aturada ha tingut un seguiment en el torn de matí del 85% segons els sindicats i d'un 25,79% segons l'empresa. A Catalunya, durant el matí la vaga ha estat secundada per un 17,5% dels treballadors, amb una incidència del 15,27% a Barcelona, el 41,4% a la demarcació de Tarragona, el 23,6% a Girona i un 1,83% a Lleida, segons Correus. Els sindicats han dit que el seguiment durant la nit a Catalunya ha superat el 85%, amb un 90% a Barcelona, Tarragona i Girona i un 70% a Lleida.

Fonts empresarials han assegurat que només ha fet vaga una persona a la seu central de Barcelona, ubicada a la plaça d'Antonio López, prop de Via Laietana. Tal com ha pogut comprovar l'ACN, els usuaris han pogut entrar i actuar amb completa normalitat a les instal·lacions. Fonts sindicals han assegurat que els carters són els que més han seguit l'aturada, i no tant el personal de les oficines. La vaga, d'una durada de 24 hores, va començar el diumenge a les onze de la nit, moment en què s'inicia el primer torn de l'empresa.

Tres vagues més durant el maig

Tremosa denuncia a Europa el boicot de Correus al 9-N

06/11/2014

CONSULTA 9-N

L'eurodiputat assegura que s'ha vulnerant la llibertat d'expressió de l'alcalde de Girona i la dels ciutadans

Bernat Vilaró

Ramon Tremosa

L'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa ha presentat avui a la Comissió Europea una pregunta parlamentària denunciant l'incompliment de la Directiva Europea per la intercepció de Correus de 50.000 cartes que l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, havia dirigit als seus ciutadans.

Tal i com va avançar ahir El Singular, en les missives Puigdemont convidava els gironins a la participació a la consulta d'aquest diumenge. En la denúncia, Tremosa considera que han estat vulnerats els drets fonamentals de Puigdemont, així com dels ciutadans que havien de rebre la comunicació de l'alcalde.

Correus ha interceptat la missiva malgrat no saber quin era el seu contingut, vulnerant així la llibertat d'expressió de l'alcalde de Girona tal i com està exposat en els articles 10 i 11 de la Carta de Drets Fonamentals, així com el principi de no-discriminació en el què es basa la directiva europea que regula els serveis postals.

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/11/tremosa_denuncia_a_europa_el_boicot_de_correus_al_9-n_104330.php

Orden del Gobierno a Correos para que no reparta papeletas y propaganda de la consulta independentista

29/09/2014

Impide que los catalanes que residen en el resto de España puedan votar

Ha advertido a la empresa pública que solo se debe a los encargos del ministerio de Fomento y no de la Generalitat de Cataluña

Correos no participará en el reparto de papeletas y propaganda electoral para la consulta independentista convocada por la Generalitat para el próximo 9 de noviembre. La orden que ha recibido del Gobierno es clara: la empresa pública se debe a los encargos del ministerio de Fomento y no a las peticiones que pueda recibir de otras instancias, como por ejemplo del Ejecutivo catalán.

Papeleta de votación para la consulta independentista en Cataluña.

Correos cumple siempre que se produce una convocatoria de elecciones en España, en aplicación de la Ley electoral, con la obligación de servicio público para facilitar el voto por correo.

Pero la empresa pública no participará en el proceso de consulta independentista catalana. Según ha confirmado El Confidencial Digital en fuentes próximas a la compañía, Correos tiene lista una respuesta si la Generalitat se dirige a la empresa para que colabore en el reparto de papeletas y propaganda electoral para esta convocatoria. Alegará que se debe a la prestación de servicios que le encargue el ministerio de Fomento.

Es la orden que ha recibido por parte del Gobierno central. Hasta ahora, confirman, ningún representante del Gobierno catalán se ha puesto en contacto con ellos.