Confirmen que El Ministeri d’Interior tenia registrades totes les investigacions de l’operació Catalunya

 

 

Desenes d'informes amb investigacions prospectives eren al sistema informàtic de la Direcció Adjunta Operativa i han estat entregats a la comissió d'investigació del Congrés

 

 

Jorge Fernández Díaz i M. Rajoy, en una imatge d'arxiu/EP

 

Quico Sallés Barcelona

 
13/11/2024 22:10 

 

 

 Ara ja no es podrà dir que l’operació Catalunya no existia o que és un invent mediàtic. Si aquest dimarts l’excomissari en cap de la poderosa Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas, ja apuntava la seva existència en la seva compareixença al Congrés, els documents aportats confirmen que el Ministeri de l’Interior tenia controlades les investigacions contra el Procés. Així es constata amb un dels documents aportats pel comissari a la comissió d’investigació del Congrés, a la qual ha tingut accés El Món. 

Un document de sis pàgines on s’acredita que la Direcció Adjunta Operativa -el cap de la qual és el màxim comandament uniformat del cos i que només depèn del director general de la policia, del secretari d’Estat de Seguretat i del ministre de l’Interior– tenia incorporades al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació (GATI) les investigacions prospectives sobre la família Pujol, Artur Mas, dirigents de CDC, d’ERC, gestors, exparelles, empresaris o simplement, sospitosos de ser simpatitzants amb la causa independentista. El registre al GATI de la DAO implica que no només en tenien coneixement la cúpula policial i d’Interior, sinó que es codificaven. Fins i tot, després de l’etapa de Jorge Fernández Díaz.  

 

Martín Blas, en una imatge d’arxiu/EP

 

 

Una munió d’investigats, tot registrat al sistema informàtic anomenat GATI

La confirmació de l’espoli fiscal: els col·legis professionals pressionen a favor que Catalunya gestioni els seus recursos

 

 

El manifest deixa en evidència com el maltractament econòmic persistent de l'Estat espanyol ha mermat el creixement de l'economia i de la qualitat de vida

 

 

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.

Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.

 

MANIFEST_adhesions col·legis FEBRER 24

Un ex-treballador de NSO identifica Espanya com a client del programa d’espionatge

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

La revista nord-americana Vice revela que l'estat espanyol ha estat client d'NSO Group d'ençà del 2015 

Per: Redacció

14.07.2020  23:43




L’estat espanyol ha estat client d’NSO Group d’ençà del 2015, segons que ha informat la revista nord-americana Vice, que es basa en les revelacions d’un ex-treballador de l’empresa israeliana que ha preferit mantenir l’anonimat. L’ex-treballador diu que fou el Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) que va pilotar la contractació del programa. NSO és l’empresa que va desenvolupar Pegasus, un programari ‘maligne’ destinat a infiltrar-se en telèfons mòbils de particulars i prendre’n tota la informació.

Tot just ahir, el diari britànic The Guardian i l’espanyol El País varen revelar que el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent,  n’havia estat víctima entre l’abril i

La Moncloa confirma que establirà franges horàries per sortir a passejar i fer esport

Els detalls els explicarà aquesta tarda el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en una roda de premsa

 

 

 

Juli Rodés Almer  

30/04/2020 - 12.23 Actualitzat 30/04/2020 - 13.07

Dos nens juguen a la platja del Masnou, aquest dilluns (EFE/Enric Fontcuberta)

 

Les sortides de casa per passejar o per fer esport de manera individual, a partir d'aquest dissabte, s'hauran de fer respectant unes franges horàries. Així ho han avançat, aquest matí, fonts de La Moncloa, que han afegit que els detalls els explicarà el ministre de Sanitat, Salvador Illa, aquesta tarda en roda de premsa.



D'entrada estava previst que Illa detallés les mesures aquest matí, però la roda de premsa s'ha retardat i el ministre havia de comparèixer a la Comissió de Sanitat del Congrés a partir de les 12, com ha fet cada setmana des de la declaració de l'estat d'alarma.



Dissabte passat, durant la seva compareixença habitual del cap de setmana, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja va avançar

Un correu intern de la Guàrdia Civil confirma les ordres de perseguir publicacions contràries al govern espanyol

MÓN - ESPANYA

Al correu s'insta els agents perseguir notícies falses 'susceptibles de causar estrès social i desafecció a les institucions del govern'

Per: Redacció

21.04.2020  09:27

La Guàrdia Civil treballa per identificar notícies falses ‘susceptibles de causar estrès social i desafecció a les institucions del govern’. Segons la SER, el 15 d’abril la direcció de la Guàrdia Civil va enviar un correu a diverses comandàncies, en el qual s’ordena que els agents facin seguiment de les campanyes de desinformació relacionades amb la crisi del coronavirus 2019.

[VÍDEO] El número dos de la Guàrdia Civil declara que treballen per ‘minimitzar’ el ‘clima contrari’ al govern espanyol

L’aparició d’aquest correu confirma les paraules del cap de l’estat major de la Guàrdia Civil, el general José Manuel Santiago, que abans-d’ahir, a la conferència de premsa del

Puigdemont i Comín confirmen que faran aviat un acte a Perpinyà

PAÍS - PRINCIPAT

El CxR es desmarca de la convocatòria a Estrasburg i afirma que ara toca reclamar justícia per a Oriol Junqueras a les institucions espanyoles

 

Per: Redacció

28.12.2019  14:21




El Consell per la República Catalana (CxR) té previst convocar aviat una concentració a Catalunya Nord, en la qual participaran Carles Puigdemont i Toni Comín. Així ho ha anunciat l’organització en un comunicat, on explica que arran de la immunitat que tindran com a eurodiputats podran circular lliurement per tots els països de la UE.



‘Aquesta serà, sens dubte, la millor ocasió per celebrar totes les victòries judicials i polítiques que l’independentisme català ha assolit en els darrers temps, així com també per denunciar la repressió de la qual són víctimes els dirigents polítics i socials del moviment independentista, i reemprendre la lluita democràtica que ens permeti culminar el camí iniciat l’1-O’, assegura.






En el comunicat, el CxR també fa balanç de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, i per extensió, del reconeixement com a europarlamentaris de Puigdemont i  Comín. ‘És una victòria rotunda no només per als candidats directament afectats, sinó, sobretot,

L'Audiència Nacional confirma que el cas d'Altsasu no va ser terrorisme

TRIBUNALS







El Nacional
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019

L'Audiència Nacional ha confirmat que el cas d'Altsasu no va ser terrorisme, segons es desprèn de la sentència dictada aquest dijous i avançada per Cadena Ser, en que revisa la sentència anterior del mateix òrgan. Amb tot, confirma les penes d'entre 2 i 13 anys de presó per als condemnats excepte per a Iñaki Abad, per a qui es redueixen tres anys de condemna en advertir que havia comés dos delictes de lesions i no tres.



El passat mes de gener, l’Audiència Nacional ja va descartar que els fets d’Altsasu es poguessin incloure en un delicte de terrorisme, en contra de les pretensions de la fiscalia, que buscava allargar les penes de presó.



Ara es conclou en el mateix sentit però tanmateix, ratifica l’agreujant per

Millo constata el compromís de Forn amb el referèndum

L'exdelegat del Gobierno ha assegurat que, amb l'entrada de Joaquim Forn a Interior, el tarannà va canviar

 

uim Forn i Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu

L’exdelegat del Gobierno a Catalunya ha declarat com a testimoni aquest dimarts al Suprem i s’ha sumat al relat de la violència.




Segons Millo, el canvi al Govern al juliol del 2017 el va “preocupar” perquè tant l’exconseller d’Interior Jordi Jané i l’exdirector de la policia Albert Batlle havien dit que sempre “complirien la llei i no es posarien d’esquenes a cap sentència”.



No obstant, Millo ha assegurat que, amb l’entrada de Joaquim Forn a Interior, el tarannà va canviar. Ja en la primera reunió formal, el conseller Forn va dir que treballaria per garantir que “la jornada electoral de l’1-O es desenvolupés amb total normalitat”.




“Em vaig quedar sorprès i ja li vaig mostrar un total desacord”, ha relatat.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/millo-constata-el-compromis-de-forn-amb-el-referendum/?fbclid=IwAR29xUMcsr7b2nWT0-t7OBUNl3kwTlDF7eU65rfbtnHz7noIWssvPAhmpKw&cli_action=1551793899.287 

Torra confirma que el Govern exclourà Felip VI dels actes pel 17-A

POLÍTICA

El president català reitera que la Generalitat tampoc respondrà a invitacions del monarca espanyol.

perJ.A.G.  

09/07/2018 

Soraya Sáenz de Santamaría, Mariano Rajoy, Felip VI, Carles Puigdemont i Ada Colau a la Plaça de Catalunya | Jordi Borràs

 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha confirmat aquest dilluns que el rei Felip VI no serà convidat als actes en record a les víctimes dels atemptats terroristes del 17-A a Barcelona i Cambrils.



Torra ha assegurat que en canvi sí que serà convidat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.



El monarca espanyol, però, està vetat, tal i com ja va assegurar el mateix Torra als

L’últim nyap de Llarena: Confirma el processament dels exiliats sense haver-los-el notificat abans

PAÍS - PRINCIPAT

L’advocat Gonzalo Boye presenta un recurs per vulneració del dret de defensa.

Per: Redacció 

03.07.2018  16:45

L’advocat Gonzalo Boye ha presentat un recurs de forma contra la interlocutòria de Pablo Llarena que confirma el processament dels dirigents independentistes.  Boye es refereix als exiliats a Bèlgica que ell representa, Toni Comín i Meritxell Serret. I ho fa exposant uns arguments segons els quals el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa per rebel·lió i malversació ha comès una irregularitat clara. En el cas dels exiliats a Bèlgica, Boye diu, segons el document al qual ha tingut accés VilaWeb, que Llarena no pot confirmar-los el processament perquè no els ha arribat a notificar mai el processament en una primera instància.

Llarena va donar per notificat el processament amb l’euroordre, però la justícia belga la va denegar perquè va trobar que contenia errors greus de forma. Boye addueix també ara errors greus del jutge instructor. Diu l’advocat en el recurs: ’La interlocutòria de processament ni ha estat notificada personalment ni mitjançant un representant i, per tant,

L’Audiència espanyola confirma el processament de Trapero, Laplana i la cúpula d’Interior

PAÍS - PRINCIPAT

El major Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler estan processats per sedició i organització criminal; Laplana, per sedició.

Per: Redacció 

28.06.2018  15:31

L’Audiència espanyola ha confirmat el processament contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per dos delictes de sedició –el 20-S i l’1-O– i pertinença a organització criminal. La intendent dels mossos Teresa Laplana també és processada per sedició pels fets del 20 de setembre.



A més, la sala penal també processa l’ex-director dels mossos Pere Soler i l’ex-secretari general d’Interior per un delicte de sedició l’1-O i dos de pertinença a organització criminal.



El tribunal ha rebutjat els recursos d’apel·lació presentats per les defenses dels quatre encausats contra la

El Suprem espanyol confirma el processament en ferm de Puigdemont i els altres dirigents independentistes

PAÍS - PRINCIPAT

Llarena ja té via lliure per a suspendre de funcions els diputats empresonats, en aplicació de l'article 384 bis.

Per: Redacció 

27.06.2018  14:37

La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem espanyol ha desestimat quinze recursos i ha confirmat el processament per rebel·lió, malversació i desobediència de tots els processats en aquest tribunal.



Amb aquesta decisió, Llarena ja té via lliure per a suspendre de funcions els diputats empresonats, en aplicació de l’article 384 bis. Tot i que la llei preveu que la suspensió sigui automàtica, cal una interlocutòria motivada del jutge instructor per a demanar-la, i caldrà remetre aquesta decisió al parlament. Això afecta Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva i està per veure quina interpretació de la llei fa el jutge en el cas dels diputats que són a l’estranger: Toni Comín i Carles Puigdemont.



En la interlocutòria, la sala assegura que és ‘suficientment raonable’ qualificar els fets de rebel·lió perquè hi va haver ‘un alçament’ amb un ús ‘enganyós’ per a poder aconseguir la independència ‘al marge de la llei’. Considera que, malgrat ‘que és clar’ que no es tracta del ‘clàssic pronunciament militar’, això no impedeix que els fets es puguin incloure dins un delicte de rebel·lió. A més, afegeix que

ERC confirma que el seu full de ruta incideix a ‘no renunciar a cap via democràtica’ per a assolir la República

PAÍS - PRIINCIPAT

El partit fa la Conferència Nacional aquest cap de setmana i aprovarà les línies estratègiques per als anys vinents.

Per: Redacció 

25.06.2018  14:21

Esquerra Republicana no renuncia ‘a cap via democràtica ni pacífica’ per a assolir la República, una idea intrínseca en la ponència que redacten per a la Conferència Nacional d’aquest cap de setmana, diuen, però que a petició de la militància s’ha plasmat de manera que ‘quedi molt clar per a tothom’.



Les bases van aconseguir de transaccionar diverses esmenes amb la direcció i han destacat la bona voluntat per a arribar a acords. Així doncs, es tanca el debat sobre la unilateralitat, que aquestes últimes setmanes havia causat malestar entre les bases.



La conferència marcarà les línies estratègiques de futur de la formació republicana. En conferència de premsa, la portaveu del partit, Marta Vilalta, ha explicat que volen aprofitar les oportunitats que

Confirmada la sentència contra Jaume Matas: tres anys i vuit mesos de presó

PAÍS - ILLES

L'expresident balear va contractar Nóos al marge de la legalitat.

Per: Redacció 

12.06.2018  11:36

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la sentència contra Jaume Matas, l’expresident balear, dins del cas Nóos, que també ha rebaixat la pena a Iñaki Urdangarin. Ara l’Audiència de Palma ha de dictar-ne l’entrada a presó, un cop han passat dos mesos després del recurs presentat per la defensa.



El Suprem considera que el també exministre espanyol de Medi Ambient va prevaricar i va cometre frau i malversació per haver contractat Nóos al marge de la legalitat. La Fiscalia i l’Advocacia de les

Llarena confirma el processament de tots els dirigents independentistes i obre la porta a no jutjar-los per rebel·lió

PAÍS - PRINCIPAT

El jutge del Tribunal Suprem espanyol es reafirma en el delicte de malversació i diu que les dades del ministeri espanyol d'Hisenda coincideixen amb els indicis del delicte.

Per: Redacció

09.05.2018  14:14

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha rebutjat tots els recursos contra el processament dels vint-i-tres dirigents independentistes acusats de rebel·lió, malversació i desobediència i, per tant, confirma el seu processament. Llarena insisteix a veure violència en la causa, es reafirma en el delicte de malversació i obre la porta a no jutjar-los per rebel·lió, però sí per sedició o delicte de conspiració per la rebel·lió.



Llarena insisteix en l’existència de violència durant els fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre i responsabilitza els dirigents independentistes d’aquesta violència ‘conscientment assumida i buscada’. Pel que fa a l’existència d’aquesta suposada violència, Llarena obre la porta a no jutjar els processats per rebel·lió, però sí per sedició. Segons recull la interlocutòria, en cas que es demostrés que no hi va haver violència per part dels dirigents independentistes, ‘es podria sostenir una acusació per sedició’. De la mateixa manera, el jutge explica que tampoc no s’exclou l’acusació per delicte de conspiració per la rebel·lió. Llarena diu que, encara que l’objectiu dels dirigents independentistes no fos declarar la

Lamela confirma el processament de Trapero, Soler, Puig i Laplana

CAS 1-O







El Nacional
Foto: EP
Barcelona. Dilluns, 23 d'abril de 2018

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha confirmat el processament del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, per organització criminal i dos delictes de sedició els passats 20 i 21 de setembre per la concentració davant del Departament d'Economia i per la celebració del referèndum de l'1-O, juntament amb l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig per organització criminal i un delicte de sedició, en aquest cas per l'1-O. 



En el cas de la intendent Teresa Laplana, ha ratificat el seu processament per un delicte de sedició pels fets davant de la Conselleria d'Economia. Tots ells havien

Merkel confirma que Catalunya és damunt la taula del Consell Europeu

MÓN - EUROPA

Rajoy fracassa en l’intent de deixar el cas català fora de l’agenda de la reunió dels caps d’estat i de govern.

Per: Redacció

19.10.2017  17:16





El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha fracassat en l’intent de convertir el conflicte amb Catalunya en un afer intern espanyol i que quedés fora de l’agenda de la reunió de caps d’estat i de govern que es fa avui i demà a Brussel·les. Així s’ha constatat quan la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha dit en l’arribada al Consell Europeu que Catalunya serà, a més del Brèxit, Turquia, l’Iran i el mercat digital, un dels temes a tractar damunt la taula de la reunió.

Chancellor #Merkel ahead of #EUCO on today´s agenda: #Digital market, #IranDeal, #Turkey, #Brexit & #Catalonia. https://t.co/w4ilRJ5I1G

— Germany in the EU (@GermanyintheEU) 19 d’octubre de 2017

Merkel ha dit que ‘esperava’ que es trobés una solució per a Catalunya ‘dins de la constitució espanyol’. ‘Ho seguim molt de prop i donem suport a la posició del govern espanyol’, ha afegit a les preguntes dels periodistes. Merkel ha reconegut: ‘Naturalment, la situació ens preocupa’.



Heus ací l’arribada i les declaracions de Merkel, en alemany:

Forn actuarà si confirma que la Policia va ocultar dades als Mossos sobre l’imam

PAÍS - PRINCIPAT

El conseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, ha afirmat que contactarà amb el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per saber i contrastar si la Policia disposava d'informació de l'imam de Ripoll (Girona), suposat líder de la cèl·lula terrorista, i no la va compartir, i actuarà si va ser així. 

Per: Redacció 

26.08.2017  13:52

El conseller d’Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, ha afirmat que contactarà amb el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, per saber i contrastar si la Policia disposava d’informació de l’imam de Ripoll (Girona)  i no la va compartir, i actuarà si va ser així.



‘No ho tinc contrastat; quan ho tinguem, lògicament actuarem perquè hauria estat una decisió absolutament equivocada, malintencionada i, en aquest cas, amb conseqüències fatals’, ha dit en una entrevista de Catalunya Ràdio .



Forn ha reiterat que volen saber exactament quin ha passat, saber si la informació estava en mans de la Policia i per quin motiu no es va explicar als Mossos.



En quant a la sol·licitud d’informació d’un edil belga sobre l’imam Abdelbaki Es Satty –mort en l’explosió de

Els Mossos confirmen la mort de Abouyaaqoub, autor de l'atropellament de Barcelona

SUBIRATS

La policia en busca una altra persona que l'acompanyava.

Redacció 21 Ago 2017 - 18.22

 

 

 

 

 

 

 

Els Mossos inspeccionen la zona de Subirats on han abatut una persona i en busquen una altra

 

 

 

 

Incident policial a Subirats, aquest dilluns a la tarda. Segons fonts policials, un testimoni hauria advertit la policia de la presència al costat d'una benzinera de Subirats d'un individu que podria ser Younes Abouyaaqoub, principal sospitós de ser el conductor de la furgoneta que va atropellar mortalment 13 persones dijous passat a la Rambla i va matar un veí de Vilafranca per fugir en el seu vehicle. L'home ha estat abatut.



No es descarta que anés acompanyat d'una altra persona. Per això els Mossos mantenen un ampli perímetre de seguretat a la recerca d'aquest possible sospitós.

16:59h Rebem avís de presència persona sospitosa a #Subirats i s'activa dispositiu policial que aquesta hora continua en marxa

— Mossos (@mossos) 21 d’agost de 2017

A dos quarts de quatre de la tarda, la policia s'hi ha personat i hauria trobat un individu que portava adherit al cos el que semblava un cinturó d'explosius i que

L'autòpsia del cos de Miguel Blesa confirma que es va suïcidar

MIGUEL BLESA

L'expresident de Caja Madrid, condemnat a sis anys de presó pel cas de les targetes black, va ser trobat mort ahir en una finca de Còrdova

Miguel Blesa, la fi del banquer d'Aznar

Redacció | 20/07/2017 a les 11:29h

 

 

 

 

 

 

 L'autopsia del cos de Miguel Blesa ha confirmat que l'expresident de Caja Madrid es va suïcidar, segons informa El Confidencial. Blesa va ser trobat mort ahir en una finca de Còrdova on havia anat a caçar amb uns amics. Havia estat condemnat a sis anys de presó pel cas de les targetes black i havia d'afrontar un altre judici pels sobresous de Caja Madrid, entitat que va presidir entre 1996 i 2009. 

 

Blesa era una de les cares visibles de la mala gestió que es va fer de l'entitat financera i era molt proper a l'expresident del govern espanyol, José María Aznar. L'Audiència Nacional el va condemnar al febrer a sis anys de presó i a quatre anys i sis mesos de presó l'ex-president de Bankia i ex-ministre d'Economia en el govern d'Aznar, Rodrigo Rato, pels delictes d’apropiació indeguda en el cas de les targetes black, les mateixes penes que sol·licitava el fiscal Alejandro Luzón.

A ambdós, el tribunal els ha considerat autors del delicte i a la resta de