Última hora : Itàlia comunica a Espanya que no detindrà Comín i Ponsatí si hi viatgen

 

 

MÓN - L'ALGUER - SARDENYA

 

 

L'estat italià amplia als altres dos eurodiputats les garanties donades pel tribunal de Sàsser al president Puigdemont  

 

Per: Redacció

02.10.2021  17:23

 

 

Segons que ha pogut contrastar VilaWeb, l’estat italià ha fet saber a l’estat espanyol que s’ha inclòs un avís, una flag, en el sistema Sirene que evitaria que els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí fossin detinguts a Itàlia si hi viatgessin.

 

La comunicació és especialment significativa tenint en compte que aquest dilluns el president Puigdemont tornarà a Sardenya per a presentar-se davant el tribunal de Sàsser, en la vista arran la seva detenció i posterior alliberament.

 

Itàlia, de fet, anuncia a Espanya que ha adoptat aquesta posició arran la decisió adoptada pel

El jutge Llarena i les seves jugades mestres

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 4 de febrer de 2020

Si antigament els periodistes havien de tenir un croquis sobre els ministres del govern espanyol o sobre els consellers de la Generalitat per no confondre's i publicar sempre bé el seu nom complet i el seu càrrec exacte, ara aquest nomenclàtor ha canviat i el que cal saber és el nom dels jutges del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes o del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els corresponents fiscals de les diferents instàncies judicials, parajudicials o, simplement, administratives. Ells són els protagonistes diaris de la informació política en aquest embat plantejat contra l'independentisme català. Aquest és el gran llegat que ha deixat el deep state espanyol a Pedro Sánchez després de set anys de govern popular a la Moncloa i una infinitat de complicitats entre el PP i el PSOE. Els primers, molt més hàbils, han teixit una teranyina d'interessos que no sembla fàcil que Sánchez pugui arribar a desmuntar amb el temps, si és que realment així ho vol, cosa que amb el president mai no se sap.



D'entre tots ells, el més agut sol ser el jutge Pablo Llarena, aquell de les euroordres d'anada i tornada contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, que fa molt de temps que

Puigdemont demana sotmetre al TJUE Llarena i la seva ordre de detenció a Espanya

EXILI






Marta Lasalas
Barcelona. Divendres, 17 de gener de 2020

Nova apel·lació i de nou amb la mirada posada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha presentat un recurs d’apel·lació al Tribunal Suprem contra l'ordre de detenció vigent contra ell a l’Estat espanyol i en la qual inclou la no competència del jutge instructor del cas, Pablo Llarena, segons ha pogut saber El Nacional.



La defensa de Puigdemont reclama que en cas que no s’accepti l’apel·lació i tenint en compte que es tracta de la darrera instància judicial el Suprem presenti diferents qüestions prejudicials davant del TJUE. El text recorda que s’està avaluant un tema que afecta a l’aplicació del dret de la Unió i que va ser conseqüència d’una sentència del tribunal europeu que es va acceptar la immunitat de Puigdemont.



El recurs s'ha presentat aquest matí en resposta a la interlocutòria del magistrat instructor del 10 de gener en què s’inadmetia els recursos de Puigdemont contra l’ordre d’empresonament dictada pel jutge Llarena.

Qüestions al TJUE

Llarena envia les euroordres per a l’extradició dels consellers Ponsatí, Comín i Puig

MÓN - EUROPA

Els advocats dels consellers a l'exili informen de l'enviament de les euroordres per part del Tribunal Suprem espanyol 

 

Per: Redacció

05.11.2019  11:57

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha emès les euroordres per a l’extradició dels consellers Clara Ponsatí, a Escòcia, i Toni Comín i Lluís Puig, a Bèlgica, pels delictes de sedició i malversació, tal com li ho va demanar la fiscalia. 

Així ho han confirmat a VilaWeb els advocats de tots tres, Gonzalo Boye i Aamer Anwar, que no disposen encara de la còpia de les ordres d’arrest. El Tribunal Suprem manté encara el silenci sobre aquestes noves peticions d’extradició, que arriben tres setmanes després de la sentència contra els presos polítics i l’enviament d’una euroordre pels

La incògnita Ferran López, la mà dreta de Trapero que saludava Zoido i Llarena

PAÍS - PRINCIPAT

L'ex-comissari, que va ser el cap dels Mossos durant el 155, declara com a testimoni aquesta setmana en el judici contra el procés 

 

Per: Josep Casulleras Nualart

01.04.2019  21:50




El major Josep Lluís Trapero va ser l’últim membre de la cúpula dels Mossos d’Esquadra durant la tardor del 2017 que va declarar com a testimoni en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. I l’ona expansiva d’aquella declaració encara dura, fins al punt que a la plaça de les Salesas de Madrid tothom dóna per fet que l’argument dels Mossos per a justificar una acusació o una condemna per rebel·lió s’ha esvaït. Però encara pot ser que se sàpiguen més detalls del paper de la policia catalana durant la mobilització del 20-S i el referèndum de l’1-O, perquè aquest dimecres declararà Ferran López, mà dreta de Trapero aquells dies i el comissari que el govern de Mariano Rajoy va imposar com a nou cap dels Mossos d’ençà que va prendre el control del cos amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.



Heus ací una de les grans contradiccions de tot aquest procediment: el major Trapero, relegat dins del cos i processat per rebel·lió a l’Audiència espanyola; el seu número dos, ascendit a cap dels Mossos amb el 155 i actualment adjunt a la prefectura de la policia. Un fet que va comportar una imatge que sempre acompanyarà López, la de la salutació al ministre d’Interior espanyol aleshores, Juan Ignacio Zoido, quan el 155 encara era calent:

El TC rebutja el recurs de Serret i Comín per la negativa de Llarena a deixar el cas 1-O

CAS - 1-O







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 26 de març de 2019

El ple del Tribunal Constitucional ha decidit per unanimitat inadmetre el recurs que els exconsellers Meritxell Serret i Toni Comín van presentar contra la negativa del jutge instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena, d’apartar-se del cas.



Els magistrats del TC consideren que el recurs “és prematur” perquè ha arribat a la seva taula abans que s’hagi esgotat la via judicial prèvia.



Serret i Comín havien presentat un recurs contra la interlocutòria del 13 de juny del 2018 dictada pel mateix Llarena, on rebutjava els escrits de les defenses que demanaven la seva pròpia recusació. També havien recorregut una altra interlocutòria del 4 de juliol del 2018 on el magistrat rebutjava la sol·licitud de nul·litat de les actuacions presentada contra la primera decisió.









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/tc-rebutja-recurs-serret-comin-llarena-cas-1o_368482_102.html 

Puigdemont también denuncia España en la demanda contra Llarena vía @elnacionalcat_e

15-03-2019

Ración doble de 🍿🍿 para el fin de semana:

Puigdemont también denuncia España en la demanda contra Llarena vía @elnacionalcat_e https://t.co/VuuhAQnJS0

— Gonzalo Boye (@boye_g) 15 de març de 2019

ENLLAÇ PIULADA :

https://twitter.com/boye_g/status/1106548155804463105


ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/es/politica/puigdemont-denuncia-espana-demanda-llarena_364750_102.html

Gema Espinosa, poder a l’ombra en l’època de desprestigi de Llarena i Marchena

MÓN - ESPANYA

Mentre Pablo Llarena enllestia la instrucció, la seva muller es preparava per fer el salt a la cúpula judicial 

Per: Josep Casulleras Nualart

27.11.2018  21:50

L’escàndol i la crisi de credibilitat de la cúpula judicial espanyola té uns quants noms propis, com ara Manuel Marchena, Luis María Díez-Picazo, i per extensió tot el Tribunal Suprem. Arriba fins a Pablo Llarena, amb les seves interlocutòries polítiques per a justificar l’empresonament preventiu en la causa contra l’1-O. Però hi ha més noms, de segona línia, que han tingut un paper determinant en tot un seguit d’escàndols que han acabat d’embrutar la justícia espanyola. Un d’aquests noms és el de Gema Espinosa Conde, muller de Pablo Llarena i fins fa poc directora de l’Escola Judicial. És la magistrada que fins ara tenia més números per a esdevenir vocal del Consell General del Poder Judicial; fins que va esclatar l’escàndol dels WhatsApp de Cosidó i va deixar congelat el procés de renovació de la cúpula judicial.



La gestió d’Espinosa és sota sospita. Aquest estiu passat va transcendir una maniobra molt sospitosa que la implicava a ella, amb la creació d’una plaça de fiscal feta a mida per a Sofía Marchena, la filla del president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils s’hi va querellar per aquest motiu. La denunciaven per prevaricació. Aquest col·lectiu de juristes encapçalat per l’ex-magistrat Elpidio José Silva va denunciar que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) havia creat, el desembre de l’any passat, aquesta plaça per a la filla del magistrat que presidirà el judici a l’1-O; que ho havia fet d’una manera irregular i a instància de Gema Espinosa. Espinosa era aleshores directora de l’Escola Judicial, un càrrec que ha mantingut fins aquesta tardor, quan l’ha deixat per a poder ser vocal del CGPJ.



La denúncia de tracte de favor

El Suprem confirma la instrucció de Llarena i obre judici oral pel Procés

PRESOS POLÍTICS

Dona cinc dies a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat i a Vox perquè presentin els escrits d'acusació.

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid 25/10/2018 12:40

Imatge del Tribunal Suprem, a Madrid / ACN

Comença el compte enrere per al judici oral contra l'independentisme al Suprem, previst per al gener. El tribunal fa pinya amb el jutge instructor Pablo Llarena i ha confirmat aquest dijous les conclusions de la instrucció per rebel·lió i el sumari contra els líders independentistes, per enviar així al banc dels acusats 18 els processats per rebel·lió, malversació i desobediència que no són a l'exili. Es tracta, en primer lloc, dels nou presos polítics: l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, tots ells processats per rebel·lió i malversació, així com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, processats només rebel·lió.

En segon lloc, la resta de membres de l'anterior Govern que no són a l'exili, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, processats per malversació i desobediència. I en tercer lloc, seuran al banc dels acusats per desobediència els membres sobiranistes de la mesa que no són a la presó Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet; i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Queden fora del judici els set líders independentistes a l'exili: Carles Puigdemont, Toni Comín, Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí.

Els tres arguments que rebat Marchena

El TC admet a tràmit els recursos d’empara d’Anna Gabriel i Mireia Boya contra Llarena

PAÍS - PRINCIPAT

L'ex-diputada de la CUP dubte de la imparcialitat del Tribunal Suprem i la seva competència en la causa 

Per: Redacció 

19.09.2018  09:34

El Tribunal Constitucional espanyol ha acceptat a tràmit els recursos d’empara de l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya contra el jutge Pablo Llarena, que instrueix la causa general contra l’1-O. En els recursos, sol·liciten empara per les resolucions dictades pel magistrat i que han estat ratificades per la sala penal del Tribunal Suprem espanyol, en les quals es determina que el TS és l’òrgan competent per a jutjar la causa i no pas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.



Per a Gabriel i Boya, la causa l’hauria d’instruir el TSJC i dubte de la imparcialitat del Suprem. En aquest sentit, la defensa argumenta que la querella en contra dels dirigents independentistes la va

L’editor de Marchena i un ex-jutge filofranquista, entre els querellants contra la jutgessa belga, Boye i els exiliats

MÓN - EUROPA

Una associació de juristes de Madrid presenta una querella pel judici a Llarena a Bèlgica

Per: Josep Casulleras Nualart 

05.09.2018  12:22

Una associació d’advocats anomenada Movimiento 24DOS, amb seu a Madrid, ha presentat finalment una querella contra la jutgessa de Brussel·les que examina la demanda civil contra Pablo Llarena. I l’ha presentada també contra Carles Puigdemont i els consellers exiliats i contra el seu advocat Gonzalo Boye. Per a aquest col·lectiu d’advocats, presidit pel catedràtic Nicolás González-Cuéllar, han comès els delictes de prevaricació, usurpació de funcions i presentació de traducció falsa o falsetat documental. Aquests juristes volen anar més enllà del que ho fa el govern espanyol, que ha pagat mig milió d’euros a un bufet d’advocats belga perquè defensi el jutge del Tribunal Suprem.

El president de l’associació, González-Cuellar, és l’editor dels llibres que publica el jutge Manuel Marchena, president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol i membre del tribunal que jutjarà els presos polítics. Ambdós formen part del consell editorial d’Ediciones Castillo de Luna i també han compartit llibres, actes i conferències. Un exemple, el llibre ‘La reforma de la Ley de

Sospites sobre el procediment amb què Llarena va ser proposat per al Suprem

PODER JUDICIAL







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 4 de setembre de 2018

Les actes de la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del gener del 2016 que van recollir les ternes de magistrats, entre ells Pablo Llarena, que optaven a diferents places del Tribunals Suprem estan sota sospita després que Diario16 hagi posat en dubte la validesa dels acords adoptats en aquella reunió.



La comissió permanent del CGPJ  havia d’aprovar el 14 de gener, entre d'altres coses, la composició de dues ternes de candidats pel Suprem, una per a una plaça a la sala penal segona, entre els quals hi havia Llarena, una altra per a la sal tercera del contenciós administratiu, on figurava Fernando Román, amic íntim del president del CGPJ, Carlos Lesmes.



Coneguda aquesta amistat i per evitar qualsevol ombra d’imparcialitat, Lesmes va decidir delegar el seu vot en el vicepresident del CGPJ, que no havia participat en cap moment en el procediments de selecció de manera que va necessitar rebre instruccions sobre el sentit del seu vot.

Reunió inexistent

La defensa de Forcadell despulla “l’estratègia de Llarena” per preparar un judici injust

POLÍTICA

Raimon Tomàs desgrana com només la Fiscalia té tota la informació del procediment.

perQuico Sallés (Prada, el Conflent)  

21/08/2018 12:29 | Actualitzat a 21/08/2018 16:01

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la membre de la Mesa del Parlament, i la membre de la Mesa, Ramona Barrufet, contant els vots | ACN

 

Els advocats de la defensa no saben si el judici als líders independentistes acabarà amb condemna o absolució, però sí que estan convençuts que no tindran un judici just. Aquesta és la divisa amb què treballen i que ha exposat Raimon Tomàs, advocat de Carme Forcadell i Anna Simó, que aquest matí ha desgranat la “instrucció adhoc” que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, contra els líders independentistes.




Una instrucció que, al seu parer,  segueix un principi “inquisitiu” i que no ha respectat ni els drets fonamentals, ni les garanties processals que els protegeixen regulats a l’article 24 de la Constitució. En tot cas, els advocats aposten clarament per assegurar que no hi haurà la vista oral al mes d’Octubre i recorden que el primer dret vulnerat és que no hi haurà dret a recurs.

Tomàs enfatitzat que Llarena no ha fet una “instrucció com a tal” sinó que s’ha alimentat de diverses causes a la que els advocats no hi tenen accès. "Els únics que tenen la visió d’helicòpter del Ministeri fiscal que controla les altres causes", ha destacat. “La causa del Suprem és un producte és un marc d’indefensió continuo”, ha reblat. En aquest sentit, constaten que Llarena actua per

Llarena rebutja extradir Puigdemont per malversació i retira totes les ordres de detenció

CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 19 de juliol de 2018

El jutge de la Sala II Pablo Llarena ha dictat una interlocutòria en què rebutja el lliurament a Espanya del president Carles Puigdemont en les condicions acordades pel Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya), és a dir, per ser jutjat només per un delicte de malversació de cabals públics però no per rebel·lió o sedició.



Llarena destaca "la falta de compromís" del tribunal alemany amb uns fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol. I estima que amb la seva decisió ha anticipat un enjudiciament per al qual no tenen cobertura normativa, sense subjectar-se ni als preceptes de la decisió marc sobre l'Ordre de Detenció Europea, ni a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni al manual sobre l'euroordre elaborat per la Comissió Europea.



Pel jutge Llarena, el control de la doble tipificació per part de l'Estat d'execució "s'hauria d'haver limitat a comprovar si els fets descrits per la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal d'Alemanya, i si justificarien per això que, si

La CUP avisa JxCat i ERC: substituir els diputats seria "complicitat amb Llarena”

PARLAMENT







Nicolas Tomás
Barcelona. Dimecres, 18 de juliol de 2018

En plena reunió maratoniana de la Mesa, la CUP ha volgut llançar una advertència a JxCat i ERC: acceptar la substitució temporal de diputats “comportarà complicitat amb el jutge Llarena”. La diputada Maria Sirvent ha advertit aquest dimecres al matí que la resolució del magistrat “no té cap sentit”, i que la Mesa no hauria d’estar discutint com procedir per aplicar-la.



“No entenem que determinats grups parlin de normalitat, i que s’estigui debatent a la Mesa”, ha criticat Maria Sirvent, que ha insistit que aquesta qüestió ha de ser portada primer a la comissió de l’estatut dels diputats i després al ple de la cambra. “No volem que aquesta decisió es prengui a porta tancada”, ha alertat.



El principal punt de conflicte entre JxCat i ERC ha estat el cas del president a l’exili, Carles

Bèlgica para els peus a Borrell i es nega a defensar Llarena

MÓN - ESPANYA

Respon al ministre espanyol que convé 'deixar que la justícia jugui el seu rol, de forma independent' · Avui mateix Borrell ha demanat al govern belga que actuï a favor de la immunitat de la jurisdicció d'Espanya i del jutge del Tribunal Suprem, demandat per Puigdemont i els consellers a l'exili.

Per: Redacció 

16.07.2018  17:19

El govern federal de Bèlgica ha respost a al ministre espanyol d’Afers Estrangers, Josep Borrell, que convé ‘deixar que la justícia jugui el seu rol, de forma independent’, ja sigui a Espanya, Bèlgica o Alemanya.

Ho ha expressat el ministre d’Exteriors belga, Didier Reynders, arran de la petició perquè el seu executiu defensés ‘la immunitat’ de la jurisdicció espanyola i el jutge del Tribunal Suprem.

Segons que ha explicat Reynders, ha demanat ‘la transmissió de l’expedient’ per obtenir més informació sobre la demanda civil interposada per la defensa de Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern a l’exterior contra el jutge Pablo Llarena. ‘Hem demanat més informació sobre el procés fet davant la jurisdicció civil abans d’adoptar cap actitud, però intentem treballar respectant la independència dels jutges als diferents països’, ha insistit Reynders, a Brussel·les, on s’ha vist amb Borrell en una trobada del Consell d’Exteriors que ha reunit els ministres dels vint-i-vuit.

La demanda de Borrell

Llarena admet que no té proves de malversació, però tira pel dret

CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 12 de juliol de 2018

Pablo Llarena ha tancat el sumari del procés contra el Govern i el Parlament per l'1 d'octubre responent en fals a alguns dels serrells que quedaven, com ara el del delicte de malversació.



A la interlocutòria admet que no hi ha proves per demostrar aquest delicte amb tota la documentació que els ha fet arribar Hisenda, però continua mantenint l'acusació a partir dels informes de la Guàrdia Civil.



Llarena ha decidit deixar sense efecte la sol·licitud feta al Ministeri d'Hisenda perquè elaborés un informe d'anàlisi tècnica-comptable respecte de la documentació lliurada per la Generalitat de Catalunya amb motiu dels quatre requeriments efectuats per aquest ministeri a la interventora general d'Intervenció dels comptes de la Generalitat al llarg dels anys 2017-2018, com també l'anàlisi, amb

Editorial Vicent Partal : Alemanya derrota Llarena: presos al carrer

OPINIÓ - EDITORIAL

«Això que hem viscut avui és la derrota inapel·lable de la justícia espanyola, que ha instruït un judici que no ja no es pot fer».

Per: Vicent Partal 

12.07.2018  12:32

Tots deveu recordar que fa uns dies la premsa espanyola especulava amb la possibilitat que el jutge Llarena refusàs l’extradició del president de la Generalitat, si era solament per malversació. La raó era que, si passava això, el judici contra els dirigents independentistes esdevenia impossible. Doncs acaba de passar això. Evidentment, seria millor que ni tan sols la malversació es posàs sobre la taula, però, així i tot, la decisió del tribunal alemany és enormement positiva, perquè liquida d’una manera definitiva i inapel·lable el relat del jutge espanyol.



La sentència és molt explícita quan diu que els delictes de rebel·lió i sedició són ‘inadmissibles’, una paraula que difícilment podria ser més clara. I estableix, a més, que mentre dure el recurs que ara activaran els seus advocats, el president continue vivint en llibertat a Alemanya i no siga lliurat a Espanya. Aquest és un gest molt significatiu.



El text dels jutges alemanys fa miques tota la instrucció de Llarena. Especialment perquè diu que de

La resolució del tribunal de Slesvig-Holstein sobre Puigdemont, traduïda al català

MÓN - EUROPA

El text dels tres jutges alemanys sobre la petició d'extradició de Carles Puigdemont.

Per: Redacció 

12.07.2018  13:01

Us oferim la traducció al català de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein. Ací l’original:

«Cas Carles Puigdemont: és admissible l’extradició per malversació de fons públics, és inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Carles Puigdemont roman en llibertat.

Per ordre del 12 de juliol de 2018, la Primera Secció Penal del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein ha resolt d’admetre l’extradició de l’expresident regional català, Carles Puigdemont, a Espanya.



S’ha declarat inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Els fets acusatoris de l’antic president català no van constituir infracció alemanya d’alta traïció (§ 81 del Codi Penal) ni tampoc de desordres públics (§ 125 del codi penal). No s’ha arribat a cap grau de violència en els esdeveniments a Espanya, tal com requereix la regulació de l’alta traïció. S’ha descartat la responsabilitat penal per

'The New York Times': "Puigdemont no podrà ser jutjat per delicte de rebel·lió"

CAS 1-O







El Nacional
Barcelona. Dijous, 12 de juliol de 2018

El diari The New York Times ha manifestat en una primera anàlisi de la resolució del Tribunal d'Schleswig-Holstein, amb informació d'Associated Press, que el president a l'exili, Carles Puigdemont, "no podrà ser jutjat pel delicte de rebel·lió", la principal acusació que li feia la Justícia espanyola.



"En la seva decisió sobre el cas de Carles Puigdemont, el Tribunal del land d'Schleswig-Holstein ha assenyalat que l'exlíder català no pot ser extraditat pel càrrec de rebel·lió, que no ha estat reconegut a Alemanya", ha indicat.



"Això significaria que si és extradit només podrà ser jutjat a Espanya pel càrrec de malversació de fons, per una acusació d'ús indegut de fons públics, ha indicat la portaveu Chistine von Milczewski, que ha afegit que la decisió pot ser recorreguda", ha afegit.









Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/the-new-york-times-puigdemont-no-jutjat-delicte-rebel-lio_287325_102.html