El Consell d’Europa ha instat l’Estat a garantir l’ensenyament en català “a tots els nivells” educatius. L’organisme ha publicat una sèrie de recomanacions dirigides a les autoritats espanyoles després que el passat mes de setembre fes públic un informe en què afirmava veure amb “gran preocupació” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana, i considerava la decisió “incompatible” amb compromisos ratificats per l’Estat en virtut Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. L’organisme també ha instat el govern espanyol a vetllar per l’ús de la llengua catalana en el sistema de salut i en l’àmbit judicial.
“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes”, assenyalava el Consell d’Europa en l’informe publicat el passat mes de setembre.
Ara, el Comitè d’Experts de la Carta Europea de Les Llengües Regionals i Minoritàries ha aprovat una
El ministre president de Baden-Württemberg, Winfried Kretschmann, s’ha reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Palau de la Generalitat. A la trobada, Kretschmann ha constatat que el català com a “llengua europea” no s’utilitza i ha afegit que “seria bo” que s’usés a les institucions.
Preguntat pels periodistes ha preferit no pronunciar-se sobre les negociacions entre Catalunya i l’estat espanyol argumentant que no és la seva responsabilitat. En la nova trobada, Aragonès i Kretschmann han refermat la seva col·laboració per impulsar l’hidrogen verd. De fet, el 2022, la Generalitat i el govern de Baden-Württenberg van acordar a Stuttgart crear un grup de treball per desenvolupar projectes sobre aquesta energia renovable.
Per la seva banda, Aragonès ha reivindicat que l’aliança amb la regió alemanya “reforça el paper central de Catalunya en la transició energètica d’Europa“. Més d’un any després de constituir el grup de treball, el president català ha considerat que
Unió Europea
D’esquerra a dreta els eurodiputats catalans Toni Comín, Carles Puigdemont i Diana Riba ACN. |
J. Guillamon - barcelona
13 setembre 2023 19.05 h
El govern suec no està segur de la conveniència que el català, el basc i el gallec siguin oficials a la Unió Europea, com proposa l’Executiu espanyol, si bé encara no ha pres una postura definitiva.
En un document emès per la cancelleria del govern de dreta que encapçala el conservador Ulf Kristersson de cara a la reunió del pròxim dia 19 del Consell d’Assumptes Generals de la UE, es parla de “dubtes” davant una possible reforma del reglament número 1, que recull els idiomes oficials de la UE.
“El govern considera que es necessita una anàlisi de les conseqüències pel que fa a la influència de la
LLENGUA
Un usuari de CaixaBank que havia de tramitar el cobrament d'una herència no va poder signar el dictamen jurídic en català i el va haver d'acceptar en castellà per evitar haver de tornar a la sucursal bancària un altre dia i haver d'endarrerir altres tràmits. Tot i que la treballadora que el va atendre li va dir que, si l'hagués demanat de manera expressa prèviament, l'hauria pogut tenir en català, per a Plataforma per la Llengua, CaixaBank l'hauria de tenir per defecte, i com a mínim, en la llengua pròpia del territori: el català. L'entitat publica avui l'àudio amb la justificació de la treballadora i demana a l'entitat bancària que canviï la seva política lingüística perquè els consumidors catalanoparlants tinguin els mateixos drets que els castellanoparlants. Una discriminació com aquesta, que pot semblar poc violenta, és només un exemple més de la discriminació estructural que pateixen els catalanoparlants a l'Estat espanyol de manera normalitzada, i també de la poca importància que hi dona CaixaBank. De moment, l'usuari discriminat, a més de contactar amb el servei de queixes de Plataforma per la Llengua, ja ha presentat també una denúncia a l'Agència Catalana de Consum.
Els fets denunciats van passar el 23 de maig en una oficina de Barcelona i, com se sent en aquest enregistrament proporcionat pel mateix usuari, la treballadora li diu que, per practicitat, més val firmar el document en castellà. "Vostè vol una solució ràpida o no?", li arriba a dir la treballadora. La solució, tanmateix, és renunciar
PARLAMENT EUROPEU
John McAulay
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 28 de febrer de 2023. 17:47
Actualitzat: Dimarts, 28 de febrer de 2023. 17:51
Temps de lectura: 4 minuts
PAÍS - CATALUNYA NORD
Per: Redacció
15.02.2022 14:14
Un grup de ciutadans de Perpinyà han registrat una petició a la plataforma change.org perquè el batlle de la ciutat, Louis Aliot, del partit ultradretà Rassemblement National, convoqui una consulta popular per a restablir el lema “Perpinyà, la catalana” del blasó de la ciutat.
Segons que denuncien, el batlle va retirar el lema de l’escut de manera unilateral i sense consulta prèvia als ciutadans. També expliquen que ha intentat de fer desaparèixer els cartells en català als accessos a la vila.
“Són petits passos, que sense adonar-nos van esborrant la nostra cultura, la nostra història i els sentiments profunds catalans a Perpinyà i a la regió”, expliquen, en un
OPINIÓ - EDITORIAL
Albert Botran (CUP), ahir al congrés espanyol (fotografia: Kiko Huesca). |
Per: Vicent Partal
15.12.2021 21:50
Albert Botran, diputat de la CUP a Madrid, va decidir ahir que llegiria davant els parlamentaris la carta que han escrit les famílies de Canet víctimes de la nova agressió del poder judicial contra la llei d’educació.
Va ser començar a fer-ho i organitzar-se un cafarnaüm. Crits, insults i amenaces, molt particularment d’un excitadíssim diputat de Vox que nom Agustín Rosety i que és un general retirat, un dels signants del manifest en defensa del dictador Francisco Franco. Tan gran va ser el canyeret que aleshores el vice-president de la mesa, el socialista andalús Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, que en aquell moment dirigia la sessió, va demanar calma al diputat ultra, però –ai, las– alhora exigí a Botran que
POLÍTICA
El conseller d'Educació, Josep González-Cambray | ACN |
Deu dies. Aquest és el termini que ha marcat la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tal que el departament d’Educació aporti un “informe” sobre el compliment de les mesures adoptades a l’escola de Canet per complir amb les mesures cautelars per aplicar el 25% de les classes en castellà. Així ho dicta una resolució dictada aquest dijous en resposta a les demandes d’execució de la sentència presentada per la família del nen.
La provisió judicial deixa ben clar que “mentre no es resolgui l’incident d’execució” cal “requerir el conseller d’Educació, Josep González-Cambray i al director/ra del Centre escolar de Canet de Mar, als efectes d’adoptar les mesures necessàries per preservar la protecció i intimitat del menor” i la família, així com
OPINIÓ
És una història ben coneguda en aquest país ocupat que és Catalunya. Algú que vol imposar el castellà només ha de dir que no entén el català. És igual que no sigui veritat, és igual que ho faci a un país on el català és llengua oficial, és igual que ho faci qui ve d’un país on també ho és, és igual que li ofereixin traducció simultània, és igual que representi una circumscripció electoral catalana.
És colonialisme modern, aquell que entén la imposició lingüística com civilització o cordialitat, com ha dit la colonitzadora Cayetana Álvarez de Toledo, o amb la bona educació, com evidentment assumeixen els colonitzats que som la majoria de nosaltres com a mínim algun cop de tant en tant, quan se’ns escapa l’automatisme que ens fa pensar que
OPINIÓ - EDITORIAL
Per: Vicent Partal
21.09.2021 21:50
“Per alguna raó, que segur que descobrirem quan toque, el PSOE ha decidit de filtrar a El Periódico una informació que diu que la nova llei de l’audiovisual no conté cap element de suport al català, l’occità, el basc i el gallec i, en canvi, conté exigències notables de suport a l’espanyol, concretament de les plataformes digitals mundials. A més, la llei llevarà valor al Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el nou Consell Audiovisual valencià, de manera que també recentralitzarà en aquest terreny.”
Aquesta era la frase inicial del meu editorial d’avui, que he hagut de canviar a darrera hora de la vesprada, quan una informació de l’Agència Catalana de Notícies ha fet saber que la llei s’aparcava i que no aniria a la reunió del consell de ministres espanyol de demà. Veurem com acaba la cosa, però el dubte sobre el perquè de la filtració sí que sembla que comença a esvair-se. Pedro Sánchez ha d’escenificar acords amb el govern català i l’ocasió és excel·lent.
Excel·lent sobretot perquè, com deia ahir molt bé Enllaçats per la Llengua, que la maniobra original pretengués emparar-se en les lleis europees era una autèntica barbaritat. Exactament perquè les desobeeix –una vegada més. “Recordem que la directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, de què aquesta futura llei ha de significar la incorporació (transposició) a la normativa estatal, indica amb tota claredat que els estats de la UE poden
La vicepresidenta tercera Nadia Calviño arribant al Consell de Ministres aquest 14 de gener del 2020. (Horitzontal) |
Una bona notícia: després de llargues negociacions amb els qüestors del @Europarl_CAT, ens auroritzen l’exhibició prevista sobre el català, que organitzàvem conjuntament amb @llenguacat 😉👍 pic.twitter.com/yDv1TWZ47I— Ramon Tremosa 🎗🌹 (@ramontremosa) 22 de febrer de 2019
This is what @statedeptspox Heather Nauert has to say about the October 1st. #Catalan referendum pic.twitter.com/0oRtXWFz6y— Catalan Gov. USA (@delgovusa) 13 de setembre de 2017
We will be hosting an event on 5th September to discuss the #Catalanreferendum. Tickets available in eventbrite: https://t.co/76LALfbaz5 pic.twitter.com/IEzPUPoIgm— APPG on Catalonia (@APPGCatalonia) 1 de setembre de 2017