El principal investigador del cas Kitchen identifica Rajoy com “l’asturià” i “el barbes” de la trama

 

 

MÓN - ESPANYA

 

L'inspector en cap Gonzalo Fraga esquitxa l'ex-president del govern espanyol, que sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d'espionatge

 

 

 Redacció

13.04.2026 - 11:40

Actualització: 13.04.2026 - 12:38

 

El judici del cas Kitchen ha esquitxat de ple l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy. L’inspector en cap que es va fer càrrec de la investigació, Gonzalo Fraga, ha declarat que els sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” –que feien servir alguns dels investigats per la trama d’espionatge a Luis Bárcenas– eren per a “referir-se a Mariano Rajoy, sens dubte”.

Rajoy sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d’espionatge de la cúpula del PP i el Ministeri de l’Interior, aleshores dirigit per Jorge Fernández Díaz, per a esbrinar si l’ex-tresorer del partit tenia més informació delicada –amb la intenció de robar-li-la– sobre alts càrrecs de la formació i del govern.

De fet, en alguns enregistraments dels investigats en la trama, com ara l’ex-comissari José Manuel Villarejo, l’ús dels sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” permetia intuir que l’ex-president del govern –i també l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que no està acusada– era conscient de l’espionatge.

Preguntat per la fiscalia anticorrupció, Fraga ha dit que en el primer tram de la investigació es podien confondre les atribucions de “l’asturià” amb uns altres implicats, sobretot Fernández Díaz. Aquestes atribucions, segons que ha dit, eren la capacitat de destituir el cap d’Afers Interns de la policia espanyola –aleshores Marcelino Martín Blas– i el secretari d’estat de Seguretat.

Ara, tots els dubtes es van aclarir el 2019, quan els investigadors van tenir accés a un àudio de Villarejo en què explicava “de manera superficial” els detalls de la trama a la presentadora Ana Rosa Quintana. En aquest punt, van saber que “l’asturià” era el sobrenom de l’ex-president.

Vegeu ací el judici en directe:

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTICIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-principal-investigador-del-cas-kitchen-identifica-rajoy-com-lasturia-i-el-barbes-de-la-trama/ 

 

El Govern espanyol imposa el castellà i exclou el català al Kit Digital per als autònoms

 

 

Llengua Catalana

 

Els webs, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics són exclusivament en castellà

 

Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital

 

30.03.2026 14.00 h 

Redacció

 

El Kit Digital és el programa estrella del govern espanyol per impulsar la transformació digital de les petites empreses, les microempreses i els autònoms. Amb fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ofereix subvencions de fins a 12.000 euros per contractar serveis com la creació de pàgines web, la gestió de xarxes socials, la ciberseguretat o el comerç electrònic. Milers d’autònoms catalans s’hi han acollit pensant que era una oportunitat per modernitzar el seu negoci i arribar a més clients. 

Però la realitat és ben diferent. Molts dels proveïdors homologats —els anomenats agents digitalitzadors— imposen el castellà com a única llengua possible per als projectes que financen. Els webs que es creen, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics o fins i tot els

La flaire de conspiració desarma l’altra trama russa del CNI

 

TRIBUNALS

 

 

El sumari dels agents del servei secret acusats de passar informació de Rússia als EUA, ple de dubtes

 

 

 

Quico Sallés

29/03/2026

 

Sense cap mena de dubte és una causa estranya. Tant pel fons com per la forma en què s’ha procedit. És el cas contra dos oficials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de passar informació secreta als Estats Units sobre Rússia. Una investigació que es remunta com a mínim al mes de setembre de 2022, oberta pels delictes de traïció i revelació de secrets. Els advocats dels dos acusats, però, han estat capaços de donar la vota a la instrucció, assenyalant vistoses irregularitats en un sumari declarat secret i amb una escandalosa apagada de 117 arxius que serien la prova recollida internament pel CNI i que haurien servit no només per apartar del servei els dos oficials sinó, a més, per engarjolar-los. Tot plegat per després acabar quedant en llibertat. 

El cas ara és en mans de l’Audiència de Madrid, que ha de decidir si arxiva el cas o bé tira endavant el processament dels dos acusats -J.A.L i J.M.- a la vista dels indicis recollits en el sumari per part del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, que va actuar conjuntament amb el jutge d’enllaç del CNI i president de la Sala del Contenciós Administratiu, Pablo Lucas de Murillo. La defensa ha presentat un

Escàndol intolerable: Baltasar Garzón, el jutge que va ignorar les tortures als independentistes catalans del 1992, presidirà la “Comissió de la Veritat” sobre el franquisme

 

 

Espanya

 

El mateix magistrat que va dirigir la brutal “Garzonada” i va mirar cap a una altra banda davant les denúncies de tortures de desenes de catalans ara dirigirà l’òrgan que ha d’investigar les violacions de drets humans. 

 

 

 

 

Joan Puig

Dijous, 26 de març de 2026

 

Hipocresia absoluta del Govern espanyol, oblida el retorn del patrimoni incautat de centenars d’entitats cíviques d’arreu del Països Catalans i nomena el mateix dia Baltasar Garzon com a president de la Comissió de la Veritat. El Congrés dels Diputats ha convalidat el Real Decreto-ley 6/2026, una modificació menor i poc significativa de la Llei de Memòria Democràtica. La reforma només amplia lleugerament el termini temporal de les indemnitzacions econòmiques per a algunes víctimes individuals del tardofranquisme i els primers anys de la Transició (fins al 31 de desembre de 1983), amb quantitats actualitzades de fins a 250.000 euros per mort en defensa de les llibertats. Una mesura limitada que només afecta persones físiques i que ERC ha venut com una “passa endavant”, tot i que deixa intacte el gruix de la llei.

Però l’escàndol real arriba just al costat d’aquesta aprovació. Aquest dimecres 25 de març, el Consell de la Memòria Democràtica —presidit pel ministre Ángel Víctor Torres—

Els militars espanyols de missió a l’Antàrtida estan tan enfeinats que es dediquen a represaliar científiques independentistes

POLITICA

 

La biòloga marina Conxita Àvila relata que militars espanyols van denunciar-la perquè portava una estelada en un collaret

 

 

 

María García

Dimecres, 25 de març de 2026

 

 

Una de les missions de l’Estat espanyol és boicotejar i represaliar totes aquelles persones que es mostrin dissidents i, sobretot, partidaris de la independència de Catalunya, tal com constata el cas de repressió que va patir la biòloga marina Conxita Àvila. 

La científica, una de les millors i més reconegudes en el seu camp, va ser entrevistada el passat dilluns al programa ‘Les dones i els dies’ de Catalunya Ràdio, on va relatar que en una de les seves missions a l’Antàrtida, militars espanyols van denunciar-la per dur un collaret amb una estelada independentista, igual que ja van denunciar-la el 2018 per dur un llaç groc i un pin amb l’estelada a la base militar espanyola Gabriel de Castilla, a l’illa Livingston. 

Durant l’entrevista, Àvila va parlar sense embuts dels sacrifics familiars i personals que ha hagut de fer per la seva feina, però també

Fins i tot La Vanguardia assenyala la vergonya de Rodalies

 

 

Duríssim article del vicedirector Enric Sierra contra Sílvia Paneque i la gestió de la crisi dels trens

 

La Vanguardia assenyala Paneque pel caos a Rodalies |  E-Noticies

 

 

23/03/2026 13:22:00h

per

E-Notícies

 

Quan fins i tot la premsa subvencionada denuncia el caos de Rodalies com “la pitjor crisi de mobilitat que es recorda a Catalunya”, és que alguna cosa va realment malament. Quan qui ho fa és La Vanguardia, el mitjà més subvencionat per la Generalitat amb 726.774,64 euros el 2025, és que la cosa va de debò de veritat. Ja ni tan sols la premsa subvencionada pot tapar l’evident col·lapse que pateix Catalunya. 

El sotsdirector de La Vanguardia, Enric Sierra, ha publicat un article demolidor on retrata el despropòsit dels trens a Catalunya. A La desvergüenza dirige la crisis de Rodalies, critica durament la gestió del problema per part del Gobierno central i la Generalitat.

 

La Vanguardia ha criticat durament el caos de Rodalies | Europa Press

 

 

Sierra constata que dos mesos després de la major crisi de les últimes dècades a Rodalies, amb prou feines ha canviat res. Enumera els retards, la disminució de trens, l’existència de desenes de punts negres, la fuga de passatgers i l’incompliment del calendari per tornar a la normalitat. Encara que, en la seva opinió,“el pitjor és la desinformació tant a l’usuari com al ciutadà per un apagat informatiu impresentable i vergonyós”.

La Vanguardia assenyala Paneque i Illa

Adif boicoteja una connexió en directe a TV3 sobre les incidències a Rodalies

 

 

RODALIES 

 

Personal de seguretat d'Adif va censurar una connexió en directe de TV3 a Sants tapant la càmera amb una mà 

 

 

  Nura Portella
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 09:50
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 11:47
Temps de lectura: 2 minuts 

La tarda i el vespre d'aquest dimarts a la xarxa de Rodalies va estar marcada per un incendi que va interrompre la circulació de les línies R1, R3 i R4 entre les estacions de Plaça Catalunya i de Sants, a Barcelona, afectant la mobilitat de milers de persones que a aquella hora sortien de la feina i havien d'agafar el tren per tornar a casa. Quan passaven pocs minuts de les 21:00, el Telenotícies vespre de TV3 va connectar en directe amb la principal estació de tren del país per informar la ciutadania de l'estat de la situació. Mentre el periodista explicava que es recomanaven serveis alternatius, personal de seguretat d'Adif va boicotejar la connexió, tal com va denunciar el reporter. 

Mentre una mà tapava la càmera, va lamentar que "ens estan impedint fer aquest directe". "Ens diuen que no podem. Nosaltres hem vingut aquí amb permís de Renfe, però ens estan interrompent el servei i no podem explicar-vos res més que el que ja us estàvem explicant: 

Denuncien la castellanització del programa del III Fòrum Floració d’Aitona

16 de març de 2026

Per Redacció

 

 

L’historiador de l’art Albert Velasco ha denunciat a través de la xarxa social X que el programa del III Fòrum Floració d’Aitona és en castellà. Velasco afirma que ha rebut per correu electrònic aquest programa, íntegrament en castellà, “amb logos de l’Ajuntament, la Diputació de Lleida i España Floración”. Tal com es pot llegir al programa totes les conferències es pronunciaran en castellà. “Direu el que voldreu i ho justificareu d’alguna manera, però no. És lamentable”, ha afegit Velasco a l’hora de fer una valoració d’aquest fet en la seva publicació.

 

 

 

Acabo de rebre per email aquest programa d’una jornada sobre turisme de floració que es fa demà a Aitona. Tot en castellà. Amb logos de l’Ajuntament, la Diputació de Lleida i España Floración.

Direu el que voldreu i ho justificareu d’alguna manera, però no. És lamentable. pic.twitter.com/0xtEGuYKz9

— Albert Velasco (@velasc_alberto) March 15, 2026

 

Aitona acollirà el 16 de març el III Fòrum Floració: Motor de Desenvolupament Rural, una jornada organitzada per España en Floración i l’Ajuntament d’Aitona amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida que reunirà representants institucionals, experts i professionals del turisme i del sector primari per analitzar el paper de la floració com a recurs estratègic per al desenvolupament rural.

L’ajuntament d’Aitona és governat per Primer Aitona, una llista vinculada al PDCat i a Impulsem, dues forces polítiques que es caracteritzen per no voler posicionar-se a favor de l’independentisme. La batllesa d’Aitona és Rosa Pujol Esteve.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/denuncien-la-castellanitzacio-del-programa-del-iii-forum-floracio-daitona/ 

 

Opinió : El repte de regularitzar de debò la immigració

 

OPINIÓ

 

 

 

 

  Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

I és que, si realment fos un pas ben pensat, hauria de servir per fer cau i net, per posar a zero el comptador de la immigració il·legal i per establir, a partir d’aquí, unes normes clares de conducta que impedissin que el fenomen es tornés a repetir. Dit d’una altra manera, l’única immigració permesa hauria de ser la legal i la il·legal hauria d’estar expressament prohibida, i qui, malgrat el que establís la llei, se saltés la restricció s’hauria d’atenir a les conseqüències. I això hauria d’afectar tots els actors, sense excepció, que intervenen en el procés migratori. D’una banda, l’immigrant mateix que entrés al país sense papers hauria de ser deportat. D’una altra, tot aquell, fos empresari o no, que

Opinió : L’hora dels radicals

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Enric Vila
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

M’ha fet gràcia saber que l’Abel Cutillas i el Jaume Clotet van coincidir a l’MDT i que hi publicaven una revista que es deia Poble Insurgent, més o menys a la mateixa època en què Sílvia Orriols militava a Estat Català. Llavors els meus amics de l’Escola Súnion cantaven allò de “zubizarreta ETA ETA”. Jo ja era el més radical de tots i les consignes proetarres i les organitzacions extraparlamentàries em semblaven una collonada, una absoluta pèrdua de temps. Quan Macià Alavedra em va explicar que Jordi Pujol hauria sortit amb el fusell si hagués cregut que podia defensar així la llibertat de Catalunya, el vaig entendre perfectament.

 

"No és casualitat que Pujol acabi la vida escarnit i que Felipe González i José María Aznar, que li deuen tantes coses, s’hagin fet multimilionaris

  

Els radicals tenen mala fama a tot arreu, però a Catalunya encara en tenen més, perquè no sols discuteixen les convencions establertes, sinó que posen el país en relació amb la seva història anterior a la formació d'Espanya. Quan va emergir Primàries, el primer que van fer els diaris del sistema va ser acusar Jordi Graupera de ser d’ultradreta. Després, Graupera va penjar l’etiqueta de feixista a Orriols amb un encegament que només s’explica per les confusions que crea la pressió política i pel valor que els premis de consolació han adquirit en la tradició catalanista. No és casualitat que Pujol acabi la vida escarnit i que Felipe González i José María Aznar, que li deuen tantes coses, s’hagin fet multimilionaris. 

Des que Catalunya va ser separada del poder, la seva tradició ha tendit a romantitzar les figures derrotades o desposseïdes.

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

 

JUSTÍCIA

 

Entrevista al raper, que encara la darrera etapa de l'empresonament després de cinc anys

 

 

Pablo Hasel en una fotografia del 2021.

 

 

Clara Ardèvol Mallol

09.03.2026 - 21:40

Actualització: 09.03.2026 - 21:43

 

 

El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.

Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.

—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?

TV3, direcció dictatorial i oficina de recol·locació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Utilitzar els diners de la ciutadania per premiar submissions, descatalanitzar els mitjans públics i utilitzar-los com a eina per promoure un sentiment de pertinença a Espanya és corrupció"

 

 

  

 

 Víctor Alexandre
03/03/2026 20:41 

 

 

“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”. 

I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat

Tejero va dir al seu fill la nit abans del 23F que la presa del Congrés era "per ordre del rei"

 

 

23-F

 

Un fill del colpista Tejero insisteix en la "traïció" al seu pare dels qui "havien donat les ordres" 

 

 

  Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el

50 anys dels fets de Vitòria, una taca de sang sense càstig del franquisme sense Franco

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA

 

El tres de març de 1976, cinc vaguistes van ser assassinats per la policia predemocràtica en una església de Vitòria 

 

 

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 12:42
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976. Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.

El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.

Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.

 

Aquest 3 de març es compleixen 50 anys de la matança de Vitòria / EFE

 

 

Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals

Els EUA retiren avions de Morón i Rota davant la negativa de Sánchez a donar suport a l'atac contra l'Iran

 

 

GUERRA A L'ORIENT MITJÀ

 

Robles obre la porta a usar les bases americanes a Espanya tan sols per a evacuacions humanitàries

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 2 de març de 2026. 14:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Els Estats Units han mobilitzat fins a onze avions cisterna de les bases espanyoles de Morón de la Frontera (Sevilla) i Rota (Cadis) per reubicar-los en altres bases europees des de les quals sortir a donar suport a les maniobres de guerra contra l'Iran. Un moviment que s'ha produït aquest diumenge a la tarda davant la negativa del govern espanyol que s'utilitzin les bases nord-americanes en territori espanyol com a enclavament per a l'operació Fúria Èpica. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha admès que els avions cisterna americans han sortit de les seves bases "perquè des d'aquí no anaven a executar cap actuació". 

El conveni de Defensa entre els Estats Units i Espanya que regula l'ús de les bases militars de Morón de la Frontera i Rota estipula que qualsevol operació militar que suposi un ús de les instal·lacions fora de l'estipulat requereix una autorització del govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez, que ha condemnat l'atac "unilateral i sense suport internacional" dels Estats Units i Israel a l'Iran, assenyala que des de les bases americanes a Espanya no s'ha donat cap suport a l'operació i així continuarà sent. L'única excepció serien operacions d'evacuació per motius humanitaris, segons ha precisat Robles.

El govern espanyol ha descartat taxativament que Espanya segueixi els passos del Regne Unit, França i Alemanya i es declari disposada a donar suport als Estats Units en la seva ofensiva contra l'Iran. "En tot el que depengui de la decisió de la sobirania d'Espanya, nosaltres no participarem en cap acció militar", ha asseverat també aquest dilluns el ministre de Transformació Digital, Óscar López. La ministra Robles ha reiterat el mateix missatge aquest dilluns i ha assenyalat que la postura espanyola és el suport a les vies diplomàtiques i al dret internacional. "El poble iranià és el que s'ha d'alliberar", ha valorat.

Albares: "No s'utilitzen i no s'utilitzaran les bases per a res que no estigui dins del conveni"

La tornada de l'emèrit, el darrer pacte d'Estat

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dijous, 26 de febrer de 2026. 22:19
Temps de lectura: 2 minuts 

 

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

Aquest dijous, tots els missatges han anat en aquesta direcció. Ha començat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, assegurant que

Documents 23F | Líders del PSOE i UCD van avalar un cop d'estat civil-militar amb un general com a president

 

 

23-F 

 

 

Un document anònim de la Guàrdia Civil revela el paper d'alguns partits en trames colpistes prèvies al 23F 

 

 

 

 David González
Barcelona. Dimecres, 25 de febrer de 2026. 17:43
Actualitzat: Dijous, 26 de febrer de 2026. 11:44
Temps de lectura: 6 minuts 

 

 

El novembre del 1980, quatre mesos abans de l'intent de cop d'estat del 23F, hi havia en marxa fins a tres tipus d'operacions colpistes per fer caure el govern de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que presidia Adolfo Suárez, i crear un nou règim polític a Espanya. Aquestes maniobres implicaven no només sectors militars, sinó també polítics. Una d'aquestes trames, que preveia el nomenament d'un general com a president d'un govern format per militars, independents i membres dels partits, estava avalada per alguns líders del PSOE i la UCD. Així s'exposa en un document anònim de la Guàrdia Civil, provinent dels arxius del Ministeri de l'Interior, que forma part de la documentació sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 desclassificada pel govern espanyol i que es pot consultar íntegrament aquí. 

El document manuscrit detalla tres tipus de conxorxes prèvies al 23F: "operacions civils", "operacions militars" i "operacions mixtes civicomilitars". Les operacions civils, amb participació de destacades figures de la transició política espanyola, inclouen polítics i partits democràtics com el PSOE, la UCD i AP. Se subdivideixen, a la vegada, en quatre grups. El primer és el de les d'"ideologia democristiana", la direcció de la qual s'atribueix a un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i a la qual es donen "escasses possibilitats de prosperar". El segon grup correspon a les d'"ideologia mixta", el promotor de les quals és Rodolfo Martín Villa, que proposava un govern mixt PSOE-AP presidit per Manuel Fraga, amb una viabilitat "molt escassa". 

 

Document desclassificat del 23F

 

 

El tercer grup d'operacions o maniobres "civils" contra el govern Suárez inclou les d'"ideologia socialista". A la vegada, les subdivideix en dues tipologies. La primera, les de "caràcter civil", per dur a terme una moció de censura pactant amb un grup dissident d'UCD i aconseguint l'abstenció del PCE. Se li atorga "molt escassa" viabilitat. El segon tipus és la "civil amb complement militar", que a les

El PCE nega la veracitat d’un dels documents del 23-F desclassificats i denuncia un emblanquiment de Juan Carlos

 

 

Món - Espanya

 

Denuncia que hi ha molts documents sobre el cop d'estat que no s'han fet públics

 

Enrique Santiago, secretari general del PCE, en una imatge d’arxiu. Fotografia: PCE.

 

 

Redacció Europa Press

26.02.2026 | Actualització 26.02.2026-11:45 

 

Enrique Santiago, secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), ha denunciat una “operació claríssima d’emblanquir” la figura de Juan Carlos I amb la desclassificació dels documents sobre l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Segons Santiago, respon a una estratègia per a rebaixar la implicació del rei espanyol en el cop i, de fet, ha posat en entredit la versemblança dels documents negant-ne la veracitat d’un en concret.

 

Quins interrogants continuen oberts després de la desclassificació de documents del 23-F?

 Es tracta d’un document de la direcció general de la policia espanyola sobre el PCE amb data de l’11 de maig de 1981. Recull una nota confidencial a Santiago Carrillo, secretari general del partit aleshores, avisant-lo del perill “que representa deixar que l’extrema dreta imperi en el mercat negre del rumor, les declaracions del [nom censurat] i, encara més greu, incidir en la suposada implicació del rei en el cop”.

Segons que diu aquest document, es va avisar Carrillo que l’extrema dreta volia implicar la monarquia en l’intent de cop d’estat i “destruir-la com a institució democràtica”. Tot seguit, avisa que hi ha un “escac i mat a la monarquia, proposat per l’extrema dreta”.

 

 

“Aquesta nota no existeix de cap manera”

El CESID va detectar una reunió confidencial entre Juan Carlos i Milans del Bosch després del 23-F

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El rei espanyol volia assegurar-se que el judici del 23-F no afectava negativament la monarquia

 

 

 

Arnau Lleonart i Fernàndez

25.02.2026.| Actualització 25.02.2026-14:53h

 

El CESID –l’organisme d’intel·ligència espanyol predecessor del CNI– va recollir que Juan Carlos I s’havia reunit de manera confidencial amb alguns dels principals autors del cop d’estat del 23-F poc abans del judici per aquells fets. L’objectiu, segons que recullen els informants, era evitar que la corona espanyola “no sortís lesionada del procés”. Aquesta revelació forma part dels documents secrets del 23-F que ha desclassificat el govern espanyol.

Segons que s’explica en una nota interna del CSID del 5 de febrer de 1982, titulada “Sobre entrevistes de S.M. El Rei amb militars implicats en el ’23-F'”, algú “molt important” de la casa reial espanyola es va entrevistar amb el general Alfonso Armada “matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés [judicial]”. Tot seguit, s’explica que també es va voler reunir amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, però que aquest darrer va exigir que l’entrevista fos sense intermediaris. Arran d’això, va ser rei Juan Carlos I mateix qui s’hi va reunir d’amagat.

 

 “En aquests cercles d’opinió s’assegura que, en efecte,

“Un cop constitucional, amb la Corona i la coalició d’UCD i PSOE”: el 23-F, desclassificat

 

 

COP D'ESTAT 23F

 

 

Desenes de documents es difonen a través de la web de la Moncloa amb detalls inèdits de la rebel·lió de 1981 

 

 

Antonio Tejero a la tribuna del Congrés durant el 23-F / Europa Press

 

Quico Sallés

25/02/2026 14:22  

 

Finalment, aquest migdia la web de la Moncloa ha publicat una munió de documents desclassificats sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Una llista de desenes de documents aportats pel ministeri de l’Interior, per les direccions general de la Policia i de la Guàrdia Civil, així com del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) així com del ministeri d’Exteriors. Transcripcions de comunicacions, manuscrits de preparació del cop, converses, sessions del consell de guerra, el paper de l’aleshores monarca Joan Carles de Borbó o els informes d’anàlisi policial sobre els fets que els cossos i forces de seguretat de l’Estat sobre la rebel·lió militar. 

Curiosament, el primer document desclassificat de la llista és una joia. Una conversa telefònica entre el tinent coronel Antonio Tejero, i l’únic civil condemnat pel cop, Juan Garcia Tarrés. Una conversa telefònica quan Tejero es trobava dins el Congrés de Diputats i en la qual, Garcia Tarrés li comenta les maniobres del general Alfonso Armada, un dels intel·lectuals del cop, per intentar formar un govern alternatiu amb ell com a membre destacat. Precisament, en aquesta conversa es denota com s’estructurava el cop amb Tejero com a punta de llança, amb l’expressió “La victòria és per a Espanya, aguanta Antonio”.

 

Part del document manuscrit sobre el 23F desclassificat

  

“Un cop constitucional o a la turca”