Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #GOVERN ESPANYOL FEIXISTA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #GOVERN ESPANYOL FEIXISTA. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de novembre del 2024

'Surveilled': el documental que destapa la violació dels drets humans d'Espanya contra els independentistes

 

 

CINEMA

 

El film de Ronan Farrow per a Max assenyala Espanya com a exemple de l'ús antidemocràtic del programari espia Pegasus 

 

Àlex Montoya
Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23
Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32
Temps de lectura: 5 minuts 





“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow, obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.

 “M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística convertida en el documental Surveilled: bajo escucha, que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein. Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que principalment venen a governs, i que participen d'una indústria multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur d'aquestes tecnologies.

M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes

Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo, treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que, fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo, troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental, també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa israeliana Candiru.

És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...

Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi, crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del consulat saudí a Istambul.

Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus


 

“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow, obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.

 “M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística convertida en el documental Surveilled: bajo escucha, que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein. Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que principalment venen a governs, i que participen d'una indústria multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur d'aquestes tecnologies.

 

M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i activistes

 

Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo, treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que, fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo, troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental, també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa israeliana Candiru.

 

És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...

 

Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi, crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del consulat saudí a Istambul.


Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España ha fet de Pegasus

 

surveilled 913670782 large
Max ha estrenat avui el documental Surveilled

El dit a la nafra espanyola

En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola, mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el tema”.

 

L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el tema

 

Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.

Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya. Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.

 

60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya s'ha apuntat a la festa

 

Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera, pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir. Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir. Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho pensem, fa por”.

Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada. Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya s'ha apuntat a la festa.

 

 

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/surveilled-documental-destapa-violacio-drets-humans-espanya-contra-independentistes_1321435_102.html 


La policia patriòtica espiava els ‘espies’ dels Mossos

 

 

La unitat secreta Ucroinf, de la policia de la Generalitat, objecte cobejat a l'operació Catalunya, segons els documents aportats al Congrés

 


Pino, mira de reüll Jorge Fernández Díaz en un acte del ministeri de l'Interior/MdI

 

 Quico Sallés

Barcelona 21-11-2024 21:44 h


L’operació Catalunya va tenir com a objectius polítics representants del sobiranisme, empresaris, membres de la societat civil o, fins i tot, qualsevol membre sospitós de simpatitzar amb la causa del dret a decidir. Però els documents que té la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que se celebra al Congrés de Diputats també incorporen un altre tipus de víctima, els Mossos d’Esquadra. Així es desprèn de la documentació aportada per un dels primers integrants de la policia patriòtica, l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas.

Un d’aquests documents és una investigació de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, a través de la policia patriòtica, “gravada al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació”, el GATI, l’arxiu virtual de la direcció de la seguretat espanyola, on es registren les actuacions, les investigacions i els plans operatius. En concret, es tracta d’una investigació sobre la ja extingida Unitat Central de Recursos Operatius d’Informació dels Mossos, tot i que algunes fonts s’hi referien amb la variant Unitat Central de Resposta Operativa d’Informació. Sigui com sigui, la Ucroinf. Una unitat privilegiada del cos de policia de la Generalitat que en el seu moment va ser acusada d’espionatge clandestí a diversos líders polítics tant sobiranistes com espanyolistes. Eren els espies dels Mossos.  

De fet, molts dels informes d’aquesta unitat van ser requisats el 26 d’octubre del 2017, quan el Cos Nacional de Policia va interceptar furgonetes dels Mossos que portaven documentació per ser incinerada a Sant Adrià de Besòs, un operatiu que no només va aixecar una gran polèmica sinó que va obrir un procés penal que no va acabar fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tancar el cas l’any passat. En aquesta operació també hi va participar la sinistra BARC, la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos, creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval de qui era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, ara processat per l’operació Kitchen. 

 

Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press
Marcelino Martín Blas, al Congrés/Eduardo Parra / Europa Press

 


L’enllaç d’un sotsinspector dels Mossos

dimarts, 19 de novembre del 2024

La UDEF manipulava informes sobre Catalunya amb finalitats polítiques, segons confirma Martín-Blas

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA 

 

L'excap d'Afers Interns de la Policia compareix per segona vegada a la comissió d'investigació de l''Operació Catalunya' i aporta noves proves

 

Captura de pantalla de l'excap d'Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la comissió de l'Operació Catalunya Data de publicació: dimarts 19 de novembre del 2024, 12:11 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN

 


Agències - Dimarts 19-11-2024


L’excap d’Afers Interns de la Policia Marcelino Martín-Blas ha afirmat aquest dimarts a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya del Congrés que molts dels informes de la UDEF que afectaven Catalunya es manipulaven amb finalitats polítiques, tal com consta en una gravació d’una conversa del 2012 entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb Eugenio Pino i el comissari Villarejo, on aquests afirmen que la UDEF els ha “salvat” en la trama Gürtel i a Catalunya. “Hi havia alguns funcionaris que no feien el que havien de fer”, ha sentenciat. També ha situat l’inici de l’Operació Catalunya en una reunió que va tenir lloc el 2012 a la qual va assistir l’actual vicesecretari del PP Esteban González Pons.

Martín-Blas ha comparegut per segona vegada davant la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya després que la setmana passada va aportar diversa documentació que situava Fernández Díaz, Villarejo i l’exnúmero dos d’Interior Francisco Martínez al capdavant de l’Operació Barna, o Operació Catalunya.

També ha ratificat que l’Operació Catalunya es va iniciar en una reunió que va tenir lloc al voltant del 21 de setembre del 2012 a la qual hi havia l’actual vicepresident del parlament Europeu i vicesecretari general del PP Esteban González Pons, el ja desaparegut expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, i altres membres de la cúpula del PP.

Aquest dimarts ha aportat nova documentació que, entre altres, apunta que va ser l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino –i no ell- qui va filtrar a El Mundo una captura de pantalla sobre suposats comptes dels Pujol a Andorra. També ha apuntat alguns mitjans que participaven en l’estratègia mediàtica per difondre les informacions falses, com ‘El Mundo’ i Ana Rosa Quintana. També ha afirmat que Victoria Álvarez i Javier de la Rosa van rebre pagaments de fons reservats i del mateix PP.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-udef-manipulava-informes-sobre-catalunya-amb-finalitats-politiques-segons-confirma-martin-blas/ 


dilluns, 11 de novembre del 2024

L'acusació del fiscal contra Boye es trenca: un dels processats confessa que els diners no són de Miñanco

 

TRIBUNALS 

 

La Fiscalia acusa Boye de blanquejar diners de Sito Miñanco i ara un dels encausats sosté que els diners són seus

 

 

Mayte Piulachs / Marta Lasalas
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Diumenge, 10 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 


 

 

 

Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

"Els diners eren i són" de González Rubio

divendres, 25 d’octubre del 2024

El creixement demogràfic via immigració no és un fenomen inevitable. És una decisió política

 

 

OPINIÓ - MAIL OBERT

 

 

La immensa majoria dels immigrants que han arribat a Catalunya no han saltat cap tanca ni han travessat el mar amb barca. Han entrat per l’aeroport de Barajas. Mentrestant, els refugiats sí que tenen la porta tancada

 

 


 

 

Josep  Sala i Cullell

24.10.2024-2140

 

 

No falla. Cada vegada que llegim o que veiem una notícia o un reportatge sobre la immigració, els elements són els mateixos: l’explosió demogràfica i la misèria dels països africans, la crisi d’aquells que fugen de les guerres, les perillosíssimes rutes d’arribada a Europa, el repte climàtic. Les imatges que se’ns presenten són una barca precària pel Mediterrani, la tanca de Melilla, un campament de refugiats en algun extrem del continent, un mort a la platja. Una realitat omnipresent als mitjans des de fa vint-i-cinc anys.

El problema de tot aquest discurs és que no descriu en absolut el fenomen migratori al nostre país o, més ben dit, només en descriu una part minúscula. A Catalunya hi viuen 800.000 persones nascudes en algun país de l’Amèrica Llatina. Algú em pot dir quin mar ha travessat amb barca tota aquesta gent? O quina tanca han saltat els 63.000 paquistanesos, els 53.000 xinesos o els 31.000 indis? Que potser els 266.000 marroquins van entrar amagats en un camió? És clar que no. Dels gairebé 1,4 milions d’immigrants no europeus que hi ha a Catalunya, unes 90.000 persones procedeixen de l’Àfrica subsahariana, i per tant és probable que hagin arribat arriscant-hi la vida. Això és un 7% del total, que baixa al 5% si hi comptem també els nouvinguts europeus.

La gran majoria dels immigrants que viuen a Catalunya –més d’un 95%– han entrat al país travessant legalment una frontera del Regne d’Espanya, normalment a l’aeroport de Barajas, i a continuació

dimecres, 2 d’octubre del 2024

L'Estat expulsa al Marroc un dels condemnats pels atemptats del 17-A

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

El Ministeri de l'Interior revoca el permís de residència a Saïd ben Iazza per haver participat "en activitats contràries a la seguretat nacional" 

 

 

Saïd ben Iazza durant el judici dels atemptats del 17-A | ACN

 

 

LLUÍS GIRONA BOFFI

02 d'octubre de 2024, 09:47  


L'Estat va expulsar el passat mes d'abril un dels tres gihadistes condemnats pels atemptats de Barcelona i Cambrils el passat 17 d'agost del 2017. En una informació avançada aquest dimecres per El País s'explica que Saïd ben Iazza viu al Marroc des de fa mig any després que el Ministeri de l'Interior li revoqués el permís de residència i el Tribunal Suprem dictés la sentència definitiva sobre els fets del 17-A.

Cal recordar que Saïd ben Iazza va ser condemnat inicialment a vuit anys de presó per un delicte de col·laboració amb organització terrorista, però el Suprem va rebaixar aquesta pena a 18 mesos perquè va considerar que el jove va actuar per una "imprudència greu". Concretament, l'home no va

dimecres, 25 de setembre del 2024

El govern espanyol accepta de desclassificar documents del CNI sobre el 17-A

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El PSOE accepta el pla de treball de Junts, que s'haurà d'aprovar demà, la setmana en què s'ha reactivat la comissió d'investigació al congrés espanyol

 

 

 


 

 


 

Josep Casulleras Nualart

25.09.2024

Actualització 25.09.2024 - 11:47 h

 

 

 

El govern espanyol ha acceptat finalment de desclassificar documents del CNI sobre els atemptats gihadistes del 17-A a Barcelona i a Cambrils que van causar quinze morts i cent cinquanta ferits. El PSOE s’ha avingut a modificar el pla de treball de la comissió d’investigació dels atemptats, que s’ha reactivat aquesta setmana i que era una condició que Junts va posar per a investir Pedro Sánchez president. Ara, just quan creix el neguit al govern espanyol per a poder aprovar el pressupost de l’any vinent perquè constata que no té garantit el suport de Junts, els socialistes espanyols s’han avingut a assumir el pla de treball de Junts en aquesta comissió, que inclou la desclassificació dels documents, segons que han confirmat a VilaWeb fonts del partit català. 

Demà hi haurà una reunió en què, previsiblement, s’aprovarà aquest pla de treball. I una de les qüestions que el grup parlamentari que encapçala Míriam Nogueras vol escatir en la comissió d’investigació és la relació entre

dimarts, 10 de setembre del 2024

L’arxivament cas de tortures del franquisme mostra el fiasco de la llei de memòria

 

 

POLÍTICA - TRIBUNALS 

 


La querella de Julio Pachecho acaba amb la possibilitat d'acabar amb la impunitat dels policies de Franco

 

 

Un espai de la memòria dedicat a la repressió franquista/Memorial Democràtic

 

 

Quico Sallés

10/09/2024

 

Era l’únic cas de tortures durant el franquisme que va poder declarar davant una jutgessa a Espanya i ja ha estat arxivat. D’aquesta manera, una de les poquíssimes escletxes obertes per poder seure a la banqueta dels acusats torturadors del franquisme ha anat a parar a la paperera de la història. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid ha tancat al procés penal interposat per Julio Pacheco Yepes després d’haver estat torturat l’agost de 1975. Un arxivament que fa oblidar tota esperança en l’aplicació de la justícia històrica contra els responsables policials del franquisme, tot d’acord amb una resolució del Tribunal Constitucional i la seva interpretació de la llei de Memòria Històrica.

Segons ha informat Irídia, una entitat defensora dels Drets Humans que ha participat en l’impuls de la querella, la jutgessa va prendre declaració al querellant i la testimoni Rosa María García Alcón el 15 de setembre de 2023. Una citació que es pot definir com un fet de gran excepcionalitat en ser la primera vegada que víctimes del franquisme

divendres, 6 de setembre del 2024

Espanya utilitza la llei d’amnistia a Estrasburg per evitar que la condemnin per l’1-O

 

 

POLÍTICA

 

 

Els presos independentistes encara es poden pronunciar un cop més abans de la deliberació

 

 

06/09/2024

ACN 

 

 

 


 

 

 

L’Advocació de l’Estat ha enviat al Tribunal Europeu de Drets Humans noves al·legacions per evitar que Espanya sigui condemnada per vulneració de drets fonamentals en la causa de l’1-O i ha utilitzat com a nou argument l’aprovació de la llei d’amnistia, segons han avançat el diari ‘Ara’ i ‘El Nacional’ i ha pogut confirmar l’ACN. La llei s’incorpora sencera en l’escrit d’al·legacions. La causa està promoguda pels nous presos independentistes, que van demandar l’Estat a Estrasburg. Ells encara poden presentar un escrit més abans que el tribunal entri en la fase de deliberació definitiva.

L’Estat argumenta que en cas que es conclogui que es van vulnerar drets fonamentals, l’Estat ha reparat part del dany amb el canvi en el Codi Penal, els indults i ara també la llei d’amnistia. Els demandants reclamen més de mig milió d’euros per danys morals i també les costes i despeses judicials.

En l’escrit s’argumenta que no se’ls va condemnar per la seva ideologia independentista, sinó perquè

dimarts, 2 de juliol del 2024

Els 46 policies processats per agredir votants de l'1-O, amnistiats

 

 #ThisIsTheRealSpain

AMNISTIA 


El jutge de Barcelona aplica l'amnistia als policies investigats, amb l'oposició d'Òmnium, Irídia i l'ANC 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN / Arxiu
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:36
Actualitzat: Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:41
Temps de lectura: 3 minuts  

 


 


Mayte Piulachs
Foto: ACN / Arxiu
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:36
Actualitzat: Dimarts, 2 de juliol de 2024. 10:41
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Els 46 agents de la policia espanyola processats per haver pegat i vexat votants de l’1-O de 2017 a Barcelona també han estat amnistiats, tres setmanes després que la norma estigui en vigor. El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, que va deixar-los a un pas de judici, ara els aplica la llei d’amnistia del procés i extingeix la seva responsabilitat penal, menys si hi ha alguna responsabilitat civil. Segons una resolució comunicada aquest dimarts i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, el magistrat exposa que la majoria d'accions dels policies van provocar "lesions de no gravetat", fet inclòs en la norma de l'oblit penal. En el cas de les imputacions pel delicte contra la integritat moral, el jutge també afirma que han de ser amnistiats perquè les accions policials "van ser escassa durada individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar una vegada assolit el mateix, sense que es perllonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial  d'entrada i sortida dels col·legis electorals". En la resolució, el jutge conclou que "cap de les accions dels policies va superar el llindar de gravetat per a ser exclòs de l'amnistia", com fixa la norma.

Les defenses de 9 dels 46 agents processats van ser els primers a demanar l’amnistia, en considerar que no van  cometre cap delicte, ja que van actuar sota el mandat de la magistrada del TSJC que ordenava aturar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, i que la norma també els empara, ja que recull que seran amnistiats totes les actuacions policials per aturar qualsevol actuació  il·lícita.  Per contra, Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea (ANC), personades com acusació particular i popular, van demanar que els policies no siguin amnistiats en afirmar que “no es pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”. La resolució del jutge instructor es  podrà recórrer davant l’Audiència de Barcelona.

 

 

 

Segon jutjat en aplicar l'amnistia

dilluns, 1 de juliol del 2024

AUDIO | El jutge del ‘cas Volhov’ presumeix sense cap mena de vergonya de prevaricar: “Jo he tombat la llei d’amnistia”

 

 

Els àudios del jutge Aguirre: “Al govern Sánchez li queden dos telenotícies alemanys i a prendre pel c...”

El magistrat Joaquín Aguirre confirma que va acusar Puigdemont, Boye, Alay i altres d'"altra traïció" per impedir l'aprovació i posterior aplicació de la llei d'amnistia

 


 

Maria Garcia

El Suprem espanyol es nega a complir la llei i no aplica l’amnistia als dirigents independentistes

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Suprem culmina la rebel·lió contra l'amnistia contra el criteri del fiscal general i del TSJC sobre la malversació i ni tan sols s'adreça al TJUE

 

 


 

 

EFE/REDACCIÓ

01.07.2024 - 13:01

Actualització: 01.07.2024 - 14:18

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha refusat d’amnistiar el president Carles Puigdemont i els ex-consellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació i ha acordat de mantenir vigents les ordres de detenció a l’estat espanyol en contra seu.

A més, la sala penal tampoc no aplica l’amnistia als dirigents independentistes condemnats a penes d’inhabilitació pel procés, entre els quals hi ha l’ex-vice-president Oriol Junqueras. Tanmateix, Llarena sí que anul·la l’ordre de detenció que pesa sobre Marta Rovira, tot i que tampoc li aplica l’amnistia.

Considera que les excepcions de la llei d’amnistia són vàlides

dimecres, 19 de juny del 2024

Sánchez desvincula ara el finançament «singular» de la investidura d'Illa

 

 

POLÍTICA

 

El president del govern espanyol, en resposta a Junts durant la sessió de control, assegura que té aquest compromís amb ERC des que va arrencar la legislatura a l'Estat

 

 

 

Pedro Sánchez, aquest dimecres al Congrés. | Europa Press

 

 

ORIOL MARCH

 

19 de juny del 2024

Actualitzat a les 9:28h 

 

"Creu que els catalans ens mereixem un finançament just?". És la pregunta que ha fet Míriam Nogueras, cap de files de Junts al Congrés dels Diputats, en la sessió de control d'aquest dimecres. Pedro Sánchez ha estat poc concret en la primera resposta, però ja ha deixat clar que qualsevol reforma serà multilateral: "Els catalans mereixen un millor finançament, com la resta de territoris d'Espanya", ha apuntat el president del govern espanyol. Nogueras ha indicat que més de la meitat de la població "té dificultats" per arribar a finals de mes, i s'ha preguntat si l'arribada de més recursos depèn de si pot "colar" Salvador Illa com a president de la Generalitat.

 

 Sánchez ha indicat que, des de l'arribada del PSOE a la Moncloa, han arribat milers de milions extra a Catalunya. "Hauria de llegir els acords d'investidura. Amb ERC vam assumir el compromís de reformar el finançament i reconèixer la singularitat. També ho compliré amb vostès. No estem parlant de la

dilluns, 17 de juny del 2024

L’Estat només necessitaria un vot per aprovar el finançament català

 

 

Per a reformar el finançament autonòmic, el govern espanyol hauria de fer-ho a través d'una llei orgànica

 

 

Aragonès saluda Sánchez abans de reunir-se a la Generalitat / Europa Press

 


Adrià Rovira Serra

17-06-2024


Si el govern espanyol i el de la Generalitat volguessin podrien pactar bilateralment el finançament singular per Catalunya i la resta de territoris de l’estat no podrien fer-hi res. Així és, ja que l’executiu estatal només necessitaria el vot d’una sola comunitat autònoma -que podria ser Catalunya- per a validar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) un tractament singular en matèria de finançament -tal com reclama Catalunya des de fa anys- perquè el Ministeri d’Hisenda compta amb el 50% dels vots dins del fòrum multilateral, segons expliquen a Europa Press experts en finançament autonòmic.

Ara bé, el director de Fedea, Ángel de la Fuente, precisa que el Consell de Política Fiscal i Financera “no mana” directament sobre el sistema de finançament autonòmic, encara que sigui un òrgan important, sinó que l’important és el que es recull en la llei de finançament autonòmic. En aquesta norma, no s’impedeix que hi hagi negociacions bilaterals en aquesta reforma, encara que després s’hagi de sotmetre a la votació del Consell de Política Fiscal i Financera, on estan representades totes les comunitats autònomes.

 

 

 

Cal recordar que al Consell de Política Fiscal i Financera és habitual que el govern espanyol acabi guanyant totes les votacions, ja que el Ministeri d’Hisenda disposa de la meitat dels vots, mentre que els representants de les comunitats i les ciutats autònomes disposen cadascun d’ells d’un sol vot. Tot i que es pugui votar al CPFF, per a reformar el finançament autonòmic s’hauria d’aprovar una llei orgànica, que se sotmetria a la votació del Congrés i el Senat, on el PP compta amb majoria absoluta i podria dilatar la tramitació, com ja ha passat amb la llei d’amnistia.

Els barons del PSOE i el PP, en contra

El PSOE desinfla la idea del finançament singular i s’oposa a un “concert” català

 

 

FINANÇAMENT AUTONÒMIC

 

 

El PSOE admet que Catalunya mereix singularitats perquè té més competències, però s’oposa a un “concert” català 

 

Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 17 de juny de 2024. 13:45
Actualitzat: Dilluns, 17 de juny de 2024. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 




On no és el PSOE és en el concert”, ha etzibat aquest dilluns la portaveu del partit, Esther Peña. Gairebé totes les preguntes que se li han fet a la socialista a l’habitual roda de premsa d’aquest dilluns han girat al voltant del sistema de finançament singular per a Catalunya, l’endemà que es publiqués una entrevista en la qual Pedro Sánchez reconeixia que es pot treballar en aquesta qüestió de manera paral·lela a un acord multilateral amb la resta de comunitats autònomes. De fet, en la seva compareixença ha reiterat que tots els territoris de l’estat espanyol tenen les seves pròpies singularitats. Sí que la portaveu del PSOE ha donat una pista sobre quina és la idea que passa pel cap del president del govern espanyol: “És innegable que qui tingui més transferències tingui més mitjans econòmics”. Fonts de la direcció del partit, sense entrar en concrecions, recorden que Catalunya té transferides les competències policials i d’institucions penitenciàries. Però en cap cas s’estaria parlant que la Generalitat passés a partir d’ara a recaptar i gestionar els seus propis diners, com sí que passa a Euskadi.

 

Link video : https://www.elnacional.cat/ 

 

Així, Peña ha reiterat en aquesta roda de premsa que el PSOE va presentar-se als comicis generals del 23-J amb “la promesa electoral de reformar el sistema de finançament per a totes les comunitats autònomes” i “és compatible fer-ho en el pla multilateral i alhora articular un sistema de finançament singular per a un territori com Catalunya”. Així, la portaveu socialista segella la idea que

dijous, 6 de juny del 2024

El Constitucional anul·la el vot telemàtic de Lluís Puig a cinc dies de la constitució de la Mesa del Parlament

 

 

La sentència pot afectar també el vot de Puigdemont  

 




L'exconseller Lluís Puig durant el míting d'aquest diumenge a Argelers Data de publicació: diumenge 28 d’abril del 2024, 14:36 Localització: Argelers Autor: Nico Tomás


Agències

dimecres, 15 de maig del 2024

Preparen una trampa als investigats del Tsunami la vigília de l’amnistia?

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

La decisió de García-Castellón de fer-los anar a Barcelona a declarar la setmana vinent pot desencadenar ordres de detenció just abans d'entrar en vigor l'amnistia

 

  • El tràngol d’un policia espanyol que declara contra el Tsunami i és investigat per tortures
  • Els represaliats del Tsunami exhibeixen unitat mentre s’estreny el setge judicial contra ells

    VilaWeb

  •  

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Josep Casulleras Nualart

    14.05.2024 - 21:40

    Actualització: 15.05.2024 - 09:13

     

    El jutge Manuel García-Castellón ha pensat molt bé el dia que crida a declarar la dotzena d’investigats per terrorisme en la causa contra el Tsunami Democràtic: el 22 de maig a les deu del matí connectats per videoconferència amb l’Audiència espanyola en un jutjat encara no especificat de Barcelona. Sap molt bé que és just una setmana abans de l’aprovació definitiva al congrés espanyol i de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. Fa mig any que va assenyalar els noms de les persones investigades per terrorisme en aquesta causa, inclosos el president Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. I no ha estat fins ara, amb l’amnistia a punt d’esdevenir realitat, que els crida a declarar; perquè així es pot avançar a la llei, i al Suprem, tot parant un parany als investigats que vagin a declarar, amb el risc de ser empresonats, i obrint la porta a ordres de detenció per als qui no hi vagin.

    Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Marta Rovira, Oleguer Serra i Josep Lluís Alay hauran de decidir què fan: si van a Barcelona a declarar, tenint en compte que la majoria són a l’exili, o si no hi van. Però, facin què facin, hi pot haver conseqüències greus.

    García-Castellón s’hauria pogut esperar a la declaració del president Carles Puigdemont i del diputat d’ERC Ruben Wagensberg, citats pel Tribunal Suprem a declarar voluntàriament i per

    dilluns, 6 de maig del 2024

    El document que prova que Rajoy coneixia l'operació Catalunya almenys des de l'octubre del 2012

     

     

    OPERACIÓ CATALUNYA

     

     

    Un informe secret confirma que Rajoy estava al cas de l'operació Catalunya 

     

     

    Alba Solé Ingla
    Foto: Europa Press
    Barcelona. Dilluns, 6 de maig de 2024. 09:03
    Actualitzat: Dilluns, 6 de maig de 2024. 11:29
    Temps de lectura: 3 minuts  

     

     


     

     

     

    Que el expresident del govern espanyol Mariano Rajoy no era aliè a les maniobres de l'operació Catalunya és una evidència cada vegada més clara. El passat mes de gener El Nacional.cat tenia accés a nous documents i àudios sobre la persecució a què es van sotmetre polítics i empresaris catalans amb la utilització de recursos públics per combatre el moviment independentista. Tal com explicava aquest diari, el comissari José Manuel Villarejo informava al llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, mà dreta del ministre Fernández Díaz, de les investigacions il·lícites que realitzaven contra polítics catalans, amb el pagament a informadors, segons les converses enregistrades pel policia. Les notes recorrien diferents despatxos del govern del PPLes rebia el ministre Fernández Díaz i aquest les enviava al president Rajoy, segons va poder saber ElNacional.cat de fonts involucrades d'aquestes actuacions. Ara, El món a RAC1 ha tingut accés a un informe secret del ministeri de l'Interior que confirma que l'expresident del govern espanyol estava informat de les maniobres de les clavegueres de l'Estat.

    El títol del document, que no ha vist la llum fins ara, és revelador: "Nota secreta per al senyor president sobre informació sensible procedent de Catalunya". Segons l'emissora, en un full i mig, resumeix les operacions que la policia patriòtica tenia en marxa en aquell moment per parar als peus a l'independentisme i perjudicar l'oposició, que en aquell moment estava liderada pel PSOE. 

    Segons les metadades del document, l'autor és Francisco Martínez, que el 2012 era cap de gabinet de Fernández Díaz i, com ja explicava El Nacional.cat, era el nexe entre José Manuel Villarejo i la cúpula política del ministeri. Martínez era doncs l'encarregat de fer els resums sobre les activitats dels agents i d'enviar-los als seus superiors: Jorge Fernández Díaz i, com demostra el document secret, també Mariano Rajoy. 

    Al centre, sempre el mateix personatge