El ‘paseíllo’ de Pujol a l’Audiència Nacional: un viatge a Madrid amb 95 anys i un 'Arriba España’

 

 

ESPANYA

 

El metge forense certifica que el president no pot ser jutjat i el tribunal el deixa fora de la causa 

 

 

 

Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:04
Actualitzat: Dilluns, 27 d'abril de 2026. 13:42
Temps de lectura: 3 minuts 

 

Segueix-nos a

Encara era fosc a San Fernando de Henares (Madrid) i ja hi havia els primers periodistes amb ànims de captar la imatge de Jordi Pujol entrant a l’Audiència Nacional. L’expresident de la Generalitat hi estava citat a dos quarts de deu del matí per ser avaluat per un metge forense. Cap sorpresa: tal com ja van determinar els metges de la família i el de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, ha quedat acreditat que l’exlíder de Convergència Democràtica “està impossibilitat per romandre amb plenitud de coneixement en aquest judici”. Així ho ha informat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, que ha confirmat que “ha quedat fora del procediment” sobre els milions amagats a Andorra. Però la justícia espanyola ja ha aconseguit la imatge que volia: fer-li un paseíllo pels jutjats de Madrid a l’home que va governar Catalunya durant vint-i-tres anys. 

 

 

  

Ho ha assolit a mitges. Perquè la família ha pogut fer entrar el pare a través del pàrquing, en un SEAT Tarraco amb els vidres tintats que anava escortat amb un voluminós BMW al darrere. No ha existit la imatge del president Pujol recorrent cinquanta metres fins a arribar a la porta amb un caminador. L’excap de l’executiu català hauria estat exhibit com un trofeu de guerra. Per il·lustrar-ho: en un moment d’aquesta llarga espera, un conductor ha passat per aquest pàrquing fent sonar el clàxon davant les càmeres, ha abaixat les finestretes i ha cridat Arriba España. I algun operari de càmera lamentava que Pujol pogués entrar pel pàrquing, un “delinqüent” a qui tothom hauria de poder-li veure la cara. El president va dirigir-se cap a la capital espanyola aquest diumenge a la tarda, acompanyat de les seves dues filles. Elles i els seus germans han entrat també a primera hora a l'Audiència Nacional, alguns abans que ho fes el pare. Ara haurà de tornar a fer els 600 quilòmetres de tornada.

Una sortida sigil·losa

Bárcenas confirma que va encarregar a un pres destruir àudios de Rajoy, que “era MR”

 

 

CAS KITCHEN

 

L’extresorer del PP assegura que tenia material delicat sobre la trama Gürtel desat al núvol 

 

 

 

 

Abel Degà
Foto: EFE (Edit.)
Madrid. Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:02
Actualitzat: Dilluns, 20 d'abril de 2026. 12:48
Temps de lectura: 2 minut

 

 

L’extresorer del PP Luis Bárcenas ha explicat aquest dilluns al judici del cas Kitchen que ell mateix va encarregar a un pres de Soto del Real amb coneixements sobre informàtica destruir uns àudios “d’MR, que era Mariano Rajoy”. En la seva declaració com a testimoni, ha confirmat que les dues inicials corresponien a les de l’expresident del govern espanyol i llavors líder dels populars. A aquest pres, ha relatat, li va donar les claus per accedir al seu núvol privat, on hi tenia desat material delicat sobre la trama Gürtel. Ha relatat els dos es van conèixer al centre penitenciari i que li va fer "un encàrrec puntual i remunerat". “Álex, cal destruir tots els àudios d’MR, no ha de quedar res, és el meu compromís, fes el favor d’anar-los recuperant, una abraçada”, ha llegit en veu alta Bárcenas, tot admetent que aquella nota està escrita per ell mateix. "Alguna cosa devia fer perquè quan vaig recuperar la llibertat al núvol no hi havia res", ha afegit. 

La setmana passada, Rajoy ja va ser identificat en aquest mateix judici amb altres sobrenoms. L’inspector en cap del cas Kitchen va apuntar a l'expresident del govern espanyol per la seva presumpta relació amb la trama d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas. En la seva

L’Estat ordena triturar les proves de l’1-O: Una operació d’Estat per liquidar el llegat del referèndum i la violència policial

 

ESPANYA

 

Amb el vistiplau del Suprem, els Mossos destruiran les urnes i el material incautat: un "crim contra la memòria" que pretén esborrar les evidències de la dignitat d’un poble i de la repressió judicial.

 

 

Un grup de persones amb urnes davant del Parlament durant l'acte posterior a la manifestació per l'aniversari de l'1-O, l'1 d'octubre de 2018 (horitzontal).

 

 

Joan Puig

17/04/2026

 

 

Cal evitar la destrucció de les proves de la repressió de l’estat l’1-O

En el que representa un nou intent per imposar l’amnèsia col·lectiva sobre la fita més gran de sobirania de Catalunya, el Tribunal Suprem ha autoritzat la destrucció massiva del material decomissat durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sota l’excusa de la “gestió logística”, l’Estat activa una operació per convertir en pols milers d’urnes i paperetes que no només són objectes, sinó testimonis incòmodes d’una derrota de l’Estat que ara volen eliminar de la vista.

Cal un clam per salvar la “memòria viva” de la repressió

Plataforma per la Llengua Denuncien que la regularització extraordinària de migrants ignora el català

 

 

IMMIGRACIÓ

 

El Govern d'Illa havia dit que la llengua seria un requisit per renovar la residència al cap d'un any

 

 

 Berto Sagrera
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Divendres, 17 d'abril de 2026. 10:57
Actualitzat: Divendres, 17 d'abril de 2026. 12:44
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Tant Plataforma per la Llengua com Junts per Catalunya han denunciat que la regularització extraordinària de migrants ignora el català, mentre asseguren que el Govern de Salvador Illa va anunciar fa dos mesos que faria de la llengua un requisit per renovar la residència al cap d'un any. "Havent analitzat la normativa publicada al BOE ahir (dimecres), veiem que no és pas així", va lamentar aquest dijous l'entitat. 

En un fil de Twitter, Plataforma per la Llengua explica que "el català no és cap requisit obligatori, només apareix en un informe d'arrelament opcional en casos concrets". "Parlem d'una via excepcional, però, si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya, no cal que acreditin cap coneixement de la llengua", afegeix. L'entitat defensa que,

No volem ser substituïts!

 

 

 

CRIT

16 d'abril de 2026

Per Josep Bellpuig

 

 

És així de clar i català. No volem ser substituïts. Perquè se’ns està substituïnt. Els governants espanyols són del tot conscients que a tot Occident, i a Catalunya encara més, la caiguda de la natalitat autòctona ha estat molt gran i amb aquesta excusa van començar una política de foment salvatge de la immigració (legal i il·legal) que ja ens ha deixat, als catalans, en clara minoria a casa nostra.

Va començar el PP d’Aznar i va continuar el PSOE de Zapatero. Després van venir Rajoy i Sánchez i tots dos, del PP i el PSOE respectivament, no només no han aturat l’arribada d’estrangers sinó que l’han fomentada encara més. Formalment aquesta immigració va a tot l’Estat espanyol però a la pràctica un percentatge molt alt s’ha establert als Països Catalans. I aquest flux no és pas innocent. L’Estat espanyol sabia perfectament que tota aquesta gent s’instal·laria, en un percentatge altíssim, en terres de la Nació Catalana. I ja els va bé, per diluir els catalans encara més a casa seva i per acabar-los substituïnt.

Els espanyols s’hi ha dedicat en cos i ànima, a fer venir gent de fora a les terres catalanes. Primer van ser altres espanyols, especialment del sud de la Península durant el franquisme. Ara que se’ls ha acabat

AENA diu que el traspàs de la gestió aeroportuària a la Generalitat és inconstitucional

 

CENTRALISME ESPANYOL

 

 

Maurici Lucena acceptaria un òrgan "estrictament consultiu", com al País Basc

 

 

 Redacció ACN

16.04.2026 - 14:55 | Actualització: 16.04.2026 - 15:06

 

El president d’AENA, Maurici Lucena, ha dit que les propostes de participació o de traspàs de la gestió aeroportuària a les autonomies eren “clarament incompatibles” amb el marc constitucional espanyol. Ho ha dit durant la junta d’accionistes de la companyia, enmig del debat sobre la voluntat del govern català d’obtenir més pes en la governança de l’aeroport de Barcelona.

Lucena ha reiterat que la regulació i la supervisió dels aeroports corresponien únicament a l’estat espanyol i que la gestió “correspon només i exclusivament” als òrgans de govern de la companyia, propietat en part dels accionistes. Tot i això, ha defensat la possibilitat d’un òrgan “estrictament consultiu”, com el cas del País Basc.

Avui mateix, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha dit a la SER que el govern estudiava una fórmula per a participar en “l’estratègia i la governança” aeroportuària. Ha dit que el País Basc havia trobat un camí propi i que la prioritat havia de ser que els aeroports catalans no es quedessin enrere.

El 49% d’AENA és privat

El principal investigador del cas Kitchen identifica Rajoy com “l’asturià” i “el barbes” de la trama

 

 

MÓN - ESPANYA

 

L'inspector en cap Gonzalo Fraga esquitxa l'ex-president del govern espanyol, que sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d'espionatge

 

 

 Redacció

13.04.2026 - 11:40

Actualització: 13.04.2026 - 12:38

 

El judici del cas Kitchen ha esquitxat de ple l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy. L’inspector en cap que es va fer càrrec de la investigació, Gonzalo Fraga, ha declarat que els sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” –que feien servir alguns dels investigats per la trama d’espionatge a Luis Bárcenas– eren per a “referir-se a Mariano Rajoy, sens dubte”.

Rajoy sempre ha negat qualsevol vincle amb la trama d’espionatge de la cúpula del PP i el Ministeri de l’Interior, aleshores dirigit per Jorge Fernández Díaz, per a esbrinar si l’ex-tresorer del partit tenia més informació delicada –amb la intenció de robar-li-la– sobre alts càrrecs de la formació i del govern.

De fet, en alguns enregistraments dels investigats en la trama, com ara l’ex-comissari José Manuel Villarejo, l’ús dels sobrenoms de “l’asturià” i “el barbes” permetia intuir que l’ex-president del govern –i també l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que no està acusada– era conscient de l’espionatge.

Preguntat per la fiscalia anticorrupció, Fraga ha dit que en el primer tram de la investigació es podien confondre les atribucions de “l’asturià” amb uns altres implicats, sobretot Fernández Díaz. Aquestes atribucions, segons que ha dit, eren la capacitat de destituir el cap d’Afers Interns de la policia espanyola –aleshores Marcelino Martín Blas– i el secretari d’estat de Seguretat.

Ara, tots els dubtes es van aclarir el 2019, quan els investigadors van tenir accés a un àudio de Villarejo en què explicava “de manera superficial” els detalls de la trama a la presentadora Ana Rosa Quintana. En aquest punt, van saber que “l’asturià” era el sobrenom de l’ex-president.

Vegeu ací el judici en directe:

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTICIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-principal-investigador-del-cas-kitchen-identifica-rajoy-com-lasturia-i-el-barbes-de-la-trama/ 

 

El Govern espanyol imposa el castellà i exclou el català al Kit Digital per als autònoms

 

 

Llengua Catalana

 

Els webs, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics són exclusivament en castellà

 

Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital

 

30.03.2026 14.00 h 

Redacció

 

El Kit Digital és el programa estrella del govern espanyol per impulsar la transformació digital de les petites empreses, les microempreses i els autònoms. Amb fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ofereix subvencions de fins a 12.000 euros per contractar serveis com la creació de pàgines web, la gestió de xarxes socials, la ciberseguretat o el comerç electrònic. Milers d’autònoms catalans s’hi han acollit pensant que era una oportunitat per modernitzar el seu negoci i arribar a més clients. 

Però la realitat és ben diferent. Molts dels proveïdors homologats —els anomenats agents digitalitzadors— imposen el castellà com a única llengua possible per als projectes que financen. Els webs que es creen, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics o fins i tot els

La flaire de conspiració desarma l’altra trama russa del CNI

 

TRIBUNALS

 

 

El sumari dels agents del servei secret acusats de passar informació de Rússia als EUA, ple de dubtes

 

 

 

Quico Sallés

29/03/2026

 

Sense cap mena de dubte és una causa estranya. Tant pel fons com per la forma en què s’ha procedit. És el cas contra dos oficials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de passar informació secreta als Estats Units sobre Rússia. Una investigació que es remunta com a mínim al mes de setembre de 2022, oberta pels delictes de traïció i revelació de secrets. Els advocats dels dos acusats, però, han estat capaços de donar la vota a la instrucció, assenyalant vistoses irregularitats en un sumari declarat secret i amb una escandalosa apagada de 117 arxius que serien la prova recollida internament pel CNI i que haurien servit no només per apartar del servei els dos oficials sinó, a més, per engarjolar-los. Tot plegat per després acabar quedant en llibertat. 

El cas ara és en mans de l’Audiència de Madrid, que ha de decidir si arxiva el cas o bé tira endavant el processament dels dos acusats -J.A.L i J.M.- a la vista dels indicis recollits en el sumari per part del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, que va actuar conjuntament amb el jutge d’enllaç del CNI i president de la Sala del Contenciós Administratiu, Pablo Lucas de Murillo. La defensa ha presentat un

Escàndol intolerable: Baltasar Garzón, el jutge que va ignorar les tortures als independentistes catalans del 1992, presidirà la “Comissió de la Veritat” sobre el franquisme

 

 

Espanya

 

El mateix magistrat que va dirigir la brutal “Garzonada” i va mirar cap a una altra banda davant les denúncies de tortures de desenes de catalans ara dirigirà l’òrgan que ha d’investigar les violacions de drets humans. 

 

 

 

 

Joan Puig

Dijous, 26 de març de 2026

 

Hipocresia absoluta del Govern espanyol, oblida el retorn del patrimoni incautat de centenars d’entitats cíviques d’arreu del Països Catalans i nomena el mateix dia Baltasar Garzon com a president de la Comissió de la Veritat. El Congrés dels Diputats ha convalidat el Real Decreto-ley 6/2026, una modificació menor i poc significativa de la Llei de Memòria Democràtica. La reforma només amplia lleugerament el termini temporal de les indemnitzacions econòmiques per a algunes víctimes individuals del tardofranquisme i els primers anys de la Transició (fins al 31 de desembre de 1983), amb quantitats actualitzades de fins a 250.000 euros per mort en defensa de les llibertats. Una mesura limitada que només afecta persones físiques i que ERC ha venut com una “passa endavant”, tot i que deixa intacte el gruix de la llei.

Però l’escàndol real arriba just al costat d’aquesta aprovació. Aquest dimecres 25 de març, el Consell de la Memòria Democràtica —presidit pel ministre Ángel Víctor Torres—

Els militars espanyols de missió a l’Antàrtida estan tan enfeinats que es dediquen a represaliar científiques independentistes

POLITICA

 

La biòloga marina Conxita Àvila relata que militars espanyols van denunciar-la perquè portava una estelada en un collaret

 

 

 

María García

Dimecres, 25 de març de 2026

 

 

Una de les missions de l’Estat espanyol és boicotejar i represaliar totes aquelles persones que es mostrin dissidents i, sobretot, partidaris de la independència de Catalunya, tal com constata el cas de repressió que va patir la biòloga marina Conxita Àvila. 

La científica, una de les millors i més reconegudes en el seu camp, va ser entrevistada el passat dilluns al programa ‘Les dones i els dies’ de Catalunya Ràdio, on va relatar que en una de les seves missions a l’Antàrtida, militars espanyols van denunciar-la per dur un collaret amb una estelada independentista, igual que ja van denunciar-la el 2018 per dur un llaç groc i un pin amb l’estelada a la base militar espanyola Gabriel de Castilla, a l’illa Livingston. 

Durant l’entrevista, Àvila va parlar sense embuts dels sacrifics familiars i personals que ha hagut de fer per la seva feina, però també

Fins i tot La Vanguardia assenyala la vergonya de Rodalies

 

 

Duríssim article del vicedirector Enric Sierra contra Sílvia Paneque i la gestió de la crisi dels trens

 

La Vanguardia assenyala Paneque pel caos a Rodalies |  E-Noticies

 

 

23/03/2026 13:22:00h

per

E-Notícies

 

Quan fins i tot la premsa subvencionada denuncia el caos de Rodalies com “la pitjor crisi de mobilitat que es recorda a Catalunya”, és que alguna cosa va realment malament. Quan qui ho fa és La Vanguardia, el mitjà més subvencionat per la Generalitat amb 726.774,64 euros el 2025, és que la cosa va de debò de veritat. Ja ni tan sols la premsa subvencionada pot tapar l’evident col·lapse que pateix Catalunya. 

El sotsdirector de La Vanguardia, Enric Sierra, ha publicat un article demolidor on retrata el despropòsit dels trens a Catalunya. A La desvergüenza dirige la crisis de Rodalies, critica durament la gestió del problema per part del Gobierno central i la Generalitat.

 

La Vanguardia ha criticat durament el caos de Rodalies | Europa Press

 

 

Sierra constata que dos mesos després de la major crisi de les últimes dècades a Rodalies, amb prou feines ha canviat res. Enumera els retards, la disminució de trens, l’existència de desenes de punts negres, la fuga de passatgers i l’incompliment del calendari per tornar a la normalitat. Encara que, en la seva opinió,“el pitjor és la desinformació tant a l’usuari com al ciutadà per un apagat informatiu impresentable i vergonyós”.

La Vanguardia assenyala Paneque i Illa

Adif boicoteja una connexió en directe a TV3 sobre les incidències a Rodalies

 

 

RODALIES 

 

Personal de seguretat d'Adif va censurar una connexió en directe de TV3 a Sants tapant la càmera amb una mà 

 

 

  Nura Portella
Barcelona. Dimecres, 18 de març de 2026. 09:50
Actualitzat: Dimecres, 18 de març de 2026. 11:47
Temps de lectura: 2 minuts 

La tarda i el vespre d'aquest dimarts a la xarxa de Rodalies va estar marcada per un incendi que va interrompre la circulació de les línies R1, R3 i R4 entre les estacions de Plaça Catalunya i de Sants, a Barcelona, afectant la mobilitat de milers de persones que a aquella hora sortien de la feina i havien d'agafar el tren per tornar a casa. Quan passaven pocs minuts de les 21:00, el Telenotícies vespre de TV3 va connectar en directe amb la principal estació de tren del país per informar la ciutadania de l'estat de la situació. Mentre el periodista explicava que es recomanaven serveis alternatius, personal de seguretat d'Adif va boicotejar la connexió, tal com va denunciar el reporter. 

Mentre una mà tapava la càmera, va lamentar que "ens estan impedint fer aquest directe". "Ens diuen que no podem. Nosaltres hem vingut aquí amb permís de Renfe, però ens estan interrompent el servei i no podem explicar-vos res més que el que ja us estàvem explicant: 

Denuncien la castellanització del programa del III Fòrum Floració d’Aitona

16 de març de 2026

Per Redacció

 

 

L’historiador de l’art Albert Velasco ha denunciat a través de la xarxa social X que el programa del III Fòrum Floració d’Aitona és en castellà. Velasco afirma que ha rebut per correu electrònic aquest programa, íntegrament en castellà, “amb logos de l’Ajuntament, la Diputació de Lleida i España Floración”. Tal com es pot llegir al programa totes les conferències es pronunciaran en castellà. “Direu el que voldreu i ho justificareu d’alguna manera, però no. És lamentable”, ha afegit Velasco a l’hora de fer una valoració d’aquest fet en la seva publicació.

 

 

 

Acabo de rebre per email aquest programa d’una jornada sobre turisme de floració que es fa demà a Aitona. Tot en castellà. Amb logos de l’Ajuntament, la Diputació de Lleida i España Floración.

Direu el que voldreu i ho justificareu d’alguna manera, però no. És lamentable. pic.twitter.com/0xtEGuYKz9

— Albert Velasco (@velasc_alberto) March 15, 2026

 

Aitona acollirà el 16 de març el III Fòrum Floració: Motor de Desenvolupament Rural, una jornada organitzada per España en Floración i l’Ajuntament d’Aitona amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida que reunirà representants institucionals, experts i professionals del turisme i del sector primari per analitzar el paper de la floració com a recurs estratègic per al desenvolupament rural.

L’ajuntament d’Aitona és governat per Primer Aitona, una llista vinculada al PDCat i a Impulsem, dues forces polítiques que es caracteritzen per no voler posicionar-se a favor de l’independentisme. La batllesa d’Aitona és Rosa Pujol Esteve.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/denuncien-la-castellanitzacio-del-programa-del-iii-forum-floracio-daitona/ 

 

Opinió : El repte de regularitzar de debò la immigració

 

OPINIÓ

 

 

 

 

  Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

És normal que de tant en tant es regularitzi la situació dels immigrants que han entrat il·legalment en un país? Normal, ves a saber si ho és, però que és habitual en el cas d’Espanya, segur, perquè cada ics anys, hagi governat el PP o ho faci el PSOE, s’han dut a terme regularitzacions extraordinàries. L’última, l’anunciada fa quatre dies per a mig milió d’immigrants irregulars fruit de l’acord del PSOE amb Podemos en un intent per recuperar el suport del partit lila a Pedro Sánchez durant el que resta de legislatura. És una mesura, doncs, fruit de la necessitat política, no de la convicció, i això és el que la converteix en qüestionable.

I és que, si realment fos un pas ben pensat, hauria de servir per fer cau i net, per posar a zero el comptador de la immigració il·legal i per establir, a partir d’aquí, unes normes clares de conducta que impedissin que el fenomen es tornés a repetir. Dit d’una altra manera, l’única immigració permesa hauria de ser la legal i la il·legal hauria d’estar expressament prohibida, i qui, malgrat el que establís la llei, se saltés la restricció s’hauria d’atenir a les conseqüències. I això hauria d’afectar tots els actors, sense excepció, que intervenen en el procés migratori. D’una banda, l’immigrant mateix que entrés al país sense papers hauria de ser deportat. D’una altra, tot aquell, fos empresari o no, que

Opinió : L’hora dels radicals

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Enric Vila
Barcelona. Dimarts, 10 de març de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

M’ha fet gràcia saber que l’Abel Cutillas i el Jaume Clotet van coincidir a l’MDT i que hi publicaven una revista que es deia Poble Insurgent, més o menys a la mateixa època en què Sílvia Orriols militava a Estat Català. Llavors els meus amics de l’Escola Súnion cantaven allò de “zubizarreta ETA ETA”. Jo ja era el més radical de tots i les consignes proetarres i les organitzacions extraparlamentàries em semblaven una collonada, una absoluta pèrdua de temps. Quan Macià Alavedra em va explicar que Jordi Pujol hauria sortit amb el fusell si hagués cregut que podia defensar així la llibertat de Catalunya, el vaig entendre perfectament.

 

"No és casualitat que Pujol acabi la vida escarnit i que Felipe González i José María Aznar, que li deuen tantes coses, s’hagin fet multimilionaris

  

Els radicals tenen mala fama a tot arreu, però a Catalunya encara en tenen més, perquè no sols discuteixen les convencions establertes, sinó que posen el país en relació amb la seva història anterior a la formació d'Espanya. Quan va emergir Primàries, el primer que van fer els diaris del sistema va ser acusar Jordi Graupera de ser d’ultradreta. Després, Graupera va penjar l’etiqueta de feixista a Orriols amb un encegament que només s’explica per les confusions que crea la pressió política i pel valor que els premis de consolació han adquirit en la tradició catalanista. No és casualitat que Pujol acabi la vida escarnit i que Felipe González i José María Aznar, que li deuen tantes coses, s’hagin fet multimilionaris. 

Des que Catalunya va ser separada del poder, la seva tradició ha tendit a romantitzar les figures derrotades o desposseïdes.

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

 

JUSTÍCIA

 

Entrevista al raper, que encara la darrera etapa de l'empresonament després de cinc anys

 

 

Pablo Hasel en una fotografia del 2021.

 

 

Clara Ardèvol Mallol

09.03.2026 - 21:40

Actualització: 09.03.2026 - 21:43

 

 

El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.

Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.

—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?

TV3, direcció dictatorial i oficina de recol·locació

 

 

OPINIÓ

 

 

"Utilitzar els diners de la ciutadania per premiar submissions, descatalanitzar els mitjans públics i utilitzar-los com a eina per promoure un sentiment de pertinença a Espanya és corrupció"

 

 

  

 

 Víctor Alexandre
03/03/2026 20:41 

 

 

“Aturem l’arbitrarietat. 3Cat, oficina de recol·locació” és un lema del Comitè d’Empresa de TV3 que expressa la indignació de la major part dels treballadors de la casa davant el ‘cortijo’ particular en què la direcció i el Govern de Catalunya (PSC al sol, i ERC a l’ombra) l’han convertida. I dic ‘cortijo’ perquè la maniobra forma part d’una operació espanyolitzadora en la línia que temps enrere demanava José Borrell, en considerar que calia “desinfectar Catalunya”. 

I és que per als nacionalistes espanyols, l’independentisme és una infecció. D’acord amb aquesta política, de la TV3 de l’etapa vinculada al Primer d’Octubre no en resta absolutament res. A Madrid es va contemplar la possibilitat

Tejero va dir al seu fill la nit abans del 23F que la presa del Congrés era "per ordre del rei"

 

 

23-F

 

Un fill del colpista Tejero insisteix en la "traïció" al seu pare dels qui "havien donat les ordres" 

 

 

  Jordi Martín
Barcelona. Dimecres, 4 de març de 2026. 12:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

Ramón Tejero, el fill del colpista del 23F Antonio Tejero, ha assegurat que la nit abans dels fets el seu pare li va explicar que prendria el Congrés dels Diputats en nom de l'aleshores rei, Joan Carles I. Ramón Tejero, que és sacerdot, ha fet aquesta afirmació en un article per enaltir la figura de la seva mare, Carmen Díez Pereira, publicat aquest dilluns per El Debate. Es produeix tot just una setmana després de la mort del seu pare i que el govern espanyol desclassifiqués documents del 23F que, davant l'expectació després de 45 anys del cop, no han aportat revelacions substancials sobre el paper del rei.

"La nit prèvia al 23 de febrer, en la intimitat de la llar, el meu pare, el Tinent Coronel Antonio Tejero Molina, ens va comunicar el que el deure li exigia: la presa del Congrés per ordre del Rei i amb el suport de l'estament militar. La meva mare i nosaltres vam escoltar en silenci, assumint el pes d'una missió que marcaria les nostres vides per sempre", ha afirmat Ramón, un dels sis fills del colpista. Sobre la nit del mateix 23F, Tejero fill assevera que a casa seva es va viure el

50 anys dels fets de Vitòria, una taca de sang sense càstig del franquisme sense Franco

 

 

MEMÒRIA HISTÒRICA

 

El tres de març de 1976, cinc vaguistes van ser assassinats per la policia predemocràtica en una església de Vitòria 

 

 

 

 

Jordi Martín
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 3 de març de 2026. 12:42
Actualitzat: Dimarts, 3 de març de 2026. 13:18
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Vitòria, País Basc. Tres de març de 1976. Milers de treballadors en vaga celebren una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís. Al barri obrer de Zaramaga, al nord de la capital alabesa, sorgit el segle passat de les famílies arribades de diferents punts de la geografia espanyola per treballar en la indústria basca. Lluïtaven per una pujada salarial de 5.000 pessetes, la jornada setmanal laboral de 40 hores, el 100% del sou en cas d'accident o malaltia i la jubilació als 60 anys. La policia va dissoldre la reunió amb fum i trets d'armes de foc. Van morir cinc ciutadans: Pedro Mari Martínez, Francisco Aznar, Romualdo Barroso, José Castillo i Bienvenido Pereda. També hi va haver més d'un centenar de ferits, alguns de gravetat.

El dictador Francisco Franco havia mort feia poc més de tres mesos i el govern espanyol estava en mans de Carlos Arias Navarro. Rodolfo Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals i Manuel Fraga el responsable de Governació. Encara faltaven quatre mesos perquè Adolfo Suárez fos nomenat president, les primeres eleccions democràtiques no es farien fins al juny de l'any següent i la Constitució s'aprovaria dos anys després.

Aquest dimarts tres de març de 2026 es compleixen cinquanta anys de la massacre de Vitòria i els familiars de les víctimes encara exigeixen una reparació i un reconeixement de responsabilitats que mai no ha arribat. Totes les denúncies presentades des d'aleshores per depurar responsabilitats penals s'han arxivat, excepte la causa que es va obrir a l'Argentina el 2010 contra crims del franquisme comesos durant la dictadura i la Transició, que continua activa. La causa la va obrir la jutgessa María Servini, que va emetre una ordre internacional de detenció contra l'exministre Martín Villa, si bé mai no s'ha materialitzat.

 

Aquest 3 de març es compleixen 50 anys de la matança de Vitòria / EFE

 

 

Les víctimes demanen una reparació que mai va arribar a través dels tribunals