Amnistia Internacional recrimina a Espanya «un clima d'impunitat» per les vulneracions de drets humans a Catalunya

 

 

POLITICA

 

L’informe mundial anual cita el cas Pegasus, l’amnistia o les infiltracions policials en moviments socials i afirma que els preocupa la persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat 

 

Benet Salellas apunta a un vincle entre Pegasus i la causa del Tsunami

Carles Riera va ser espiat amb Pegasus, segons els Mossos

 

 

 

REDACCIÓ

24 d'abril del 2024  

L’informe anual sobre la situació dels drets humans al món que fa Amnistia Internacional (AI) adverteix que l’estat espanyol encara té moltes mancances en la protecció dels drets humans, la investigació sobre la seva vulneració i, sobretot, en la rendició de comptes quan aquests drets són violats pel mateix Estat. Així, en el cas de Catalunya posa d’exemple la falta d’investigació, o la seva lentitud, en casos com els de Pegasus o les infiltracions policials en moviments socials. També critiquen la manca d'iniciativa per seguir investigant les tortures franquistes a la comissaria de Via Laietana.

Per tot això, a Espanya, la principal preocupació d'Amnistia Internacional és la “persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat”. La lentitud i l'arxivament de processos judicials relacionats amb violacions de drets humans, o el fet que, si més no, no s'iniciïn, “també contribueixen a perpetuar aquest clima d'impunitat”, diu l’entitat. Això no sols impedeix que les víctimes aconsegueixin la justícia i la reparació que mereixen, sinó que també erosiona l'estat de dret, assegura AI.

Al maig, una investigació realitzada pel Parlament Europeu va confirmar que s'havia utilitzat el programa espia Pegasus contra almenys 65 persones, entre les quals hi havia periodistes, figures polítiques i membres de la societat civil catalana. No hi va haver avenços en la investigació d'almenys tretze demandes per l'ús de programari espia presentades davant de diversos tribunals espanyols. Al juliol, a causa de la manca de cooperació de les autoritats israelianes, l'Audiència Nacional va tancar provisionalment la investigació sobre l'ús de Pegasus contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i els seus ministres de Defensa i Interior.

Aspectes preocupants i crítica per no investigar

La justícia obliga l’Ajuntament de Santa Susanna a penjar la bandera espanyola a la façana

 

 

L'extrema dreta de V🤢x instrumentalitza la justícia una vegada més per imposar els símbols espanyols

 

 

 

 

 

AGÈNCIES 

DIMARTS,16 ABRIL 2024

El jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona obliga l’Ajuntament de Santa Susanna (Maresme) a penjar la bandera espanyola a la façana de l’edifici. 

La decisió s’ha fet pública després que V🤢x va presentar un recurs contra el consistori, en considerar que s’incomplia la llei relativa a l’ús de la bandera d’Espanya, tot destacant que haurà d’onejar “i ocupar el lloc preferent a l’interior de tots els edificis i establiments de l’Administració centra, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l’Estat”.

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/la-justicia-obliga-lajuntament-de-santa-susanna-a-penjar-la-bandera-espanyola-a-la-facana/ 

Dimiteixen els portaveus de V🤢x al parlament balear i obren una altra crisi al partit

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

Idoia Ribas i Sergio Rodríguez han creat una associació al marge del partit i del grup parlamentari

 

 

 

 

 

 Europa Press

15.04.2024 - 10:52

Actualització: 15.04.2024 - 11:03

 

 

 

La portaveu de V🤢x al parlament balear, Idoia Ribas, i el portaveu adjunt, Sergio Rodríguez, han presentat la renúncia als càrrecs amb un escrit enviat a la mesa. Aquests dos portaveus, que ja van encapçalar una crisi interna al partit fa uns quants mesos amb l’intent d’apartar el president del parlament, Gabriel Le Senne, van anunciar divendres, juntament amb el diputat Agustín Buades, que activarien una associació anomenada Avança en Llibertat, dirigida per ells mateixos amb els càrrecs de presidenta, vice-president i secretari, respectivament. És, segons que van explicar, una iniciativa particular, totalment desvinculada del partit i del grup parlamentari, perquè troben a faltar una mobilització de la societat civil en defensa de la unitat d’Espanya i de la cultura espanyola.

Diuen que de vegades necessiten sentir-se “abrigats” per la societat a l’hora de presentar i defensar les seves iniciatives i posen d’exemple la derogació de la llei de memòria democràtica, que portarà al parlament entitats i associacions que criticaran

La batalla de Mossos i Guàrdia Civil entra en campanya per un document ocult de Marlaska

 

 

ELECCIONS

 

 

Una suposada transferència de la seguretat en ports i aeroports enceta un nou front electoral

 

 

El ministre Fernando Grande Marlaska, es dirigeix en un discurs a membres de la Guàrdia Civil/MdI

 

 

Quico Sallés Barcelona

 
14/04/2024 19:40 

 

 

La guerra que fa temps que es cou per les competències entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil també ha entrat en campanya. Tot arran d’un document sobre el nou repartiment competencial en infraestructures crítiques com ports i aeroports. Un document que havia preparat l’equip tècnic i jurídic del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que suposava un pas endavant en la descentralització de les forces policials i la seguretat pública. 

Aquest nou projecte era previst que s’acordés en les Juntes de Seguretat de Catalunya i Euskadi. Però el ministre Marlaska, tot i que no havia signat el document, va suspendre les dues reunions per sengles convocatòries electorals. Ara bé, la possibilitat que el ministeri sospesi traspassar la seguretat dels ports i aeroports als Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, per la facultat que tenen totes dues de policies integrals en el seu territori, ha generat un nou incendi. 

Marlaska ha vist en els darrers dies com els parasindicats de la Guàrdia Civil, és a dir, les associacions professionals de l’institut armat atès que pel seu règim militar no poden tenir sindicats, han apujat el to contra el ministeri. De fet, ha tirat vinagre a la ferida que mantenen oberta entre la Guàrdia Civil i el ministre, una batussa on també s’ha ficat algun sindicat del Cos Nacional de Policia que, curiosament, pot ser el cos més beneficiat per la mesura.  

 

No perjudicar els interessos del PSC

La majoria dels investigats per Tsunami marxen a l’exili

 

 

POLITICA

 

 

El periodista Jesus Rodríguez, l'empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Guilio ja resideixen fora de l'Estat a l'espera de l'amnistia; en total, 8 dels 12 implicats s'han exiliat 

 

 

Oleguer Serra, directiu d'Òmnium, s'exilia per la causa de Tsunami

El fiscal de l'Audiència Nacional que no veu terrorisme en Tsunami serà traslladat a Ciudad Real

 

 

 

 

 

Bernat Surroca

11 d'abril del 2024

Actualitzat a les 10:03h 

 

 

 

 

La majoria dels investigats per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic han marxat a l’exili. Si dimecres era el directiu d’Òmnium Oleguer Serra el que feia públic que vivia a Suïssa, aquest dijous també ha transcendit que han marxat de l’Estat el periodista Jesús Rodríguez, l’empresari Josep Campmajó, l'activista Jaume Cabaní i el banquer Nicola Flavio Giulio Foglia. Tal com ha informat Els Matins, en total 8 dels 12 investigats per les protestes de la sentència són a l’exili, pendents de què pugui passar amb l'amnistia, que s'ha d'aprovar a finals de maig.

Ahir va ser Oleguer Serra qui explicava des de Perpinyà que també havia marxat a l'estranger, i que resideix a Suïssa des de fa sis mesos, on també hi ha el diputat d'ERC Ruben Wagensberg i la dirigent dels republicans Marta Rovira. Carles Puigdemont, també implicat en la causa, fa anys que viu a Bèlgica -des de fa unes setmanes, resideix a la Catalunya Nord-, però ha assegurat que tornarà a Catalunya per assistir al ple d'investidura, després de les eleccions.

Hi ha més gent implicada en la causa que ha decidit quedar-se a Catalunya. Es tracta de l'editor Oriol Soler, la dirigent d'ERC Marta Molina, l'exconseller Xavier Vendrell i el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Alay. Tot apunta que seran citats a declarar en les properes setmanes, i a l'espera de veure què passa amb l'amnistia i com l'apliquen els jutges,

L’advocat general del TJUE dona la raó a Puigdemont I Comín

 

POLITICA - TRIBUNALS

 

Les conclusions carreguen contra la decisió de Tajani

 

 

El candidat de Junts a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, a l'acte públic d'Elna / ACN

 

Quico Sallés 

Barcelona

11/04/2024 10:39 

 

 

L’Advocat General Szpunar del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que s’ha d’anul·lar la negativa de l’expresident del Parlament Europeu a reconèixer al president a l’exili Carles Puigdemont i Antoni Comín la condició de diputat europeu el juny del 2019. Una decisió que va ser revocada el desembre de 2019. La decisió no és vinculant pels magistrats, però normalment acostumen a ser assumides pel Tribunal. 

Aquestes conclusions són el primer pas del recurs de cassació presentat davant el TJUE per Puigdemont i Comín, contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que donava la raó al Parlament Europeu per no haver-los donat l’acta d’eurodiputats en el moment de ser elegits. El 6 de juliol de 2022, el TGUE va dictar una resolució amb què avalava el primer veto, de juliol de 2019, de l’Europarlament a l’entrega de les actes de diputat, de l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani. 

Un veto que es va aixecar amb David Sassoli després de la decisió del TGUE d’aplicar la doctrina Junqueras, la resolució d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, que establia que la immunitat parlamentària s’adquiria un cop es declarava el resultat electoral, sense necessitat de cap jurament o cap pas administratiu. Ara l’advocat general retreu la decisió. 

 

 

La sala de vistes del TJUE durant la vista/ACN

 

 

Anul·lar la sentència

La policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en l'operació Catalunya

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units

 

 

• Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»
• La policia patriòtica va fer servir un veí de Jordi Sànchez per espiar-lo

 

 

 

La seu de l'FBI als Estats Units | Europa Press

 

 

 

per Lluís Girona, Barcelona | 8 d'abril de 2024 a les 09:50

 

 

 

Noves informacions sobre l'operació Catalunya de les clavegueres de l'Estat contra l'independentisme. Segons avança RAC1, la policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en la guerra bruta contra el moviment sobiranista català. L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units.

L'objectiu de la maniobra, segons detalla la ràdio catalana, era que la policia espanyola tingués un talp infiltrat a l'FBI que pogués contaminar les autoritats estatunidenques amb informació falsa contra l'independentisme. Tot plegat sorgeix d'uns correus electrònics que revelen la relació de Villarejo amb Marc Varry, enviat de l'FBI a Espanya.

Tots dos incrementen el tracte a partir del 2012, coincidint amb l'inici de l'operació Catalunya, i l'excomissari li acaba col·locant dins la policia federal estatunidenca a José Maria Clemente Marcet, un financer català acusat de narcotràfic. La seva implicació no és aleatòria: anteriorment

Disputa en un xat de jutges per un missatge que explica com evitar aplicar la llei d'amnistia

 

 

AMNISTIA

 

 

Una associació de jutges penja en un xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com evitar aplicar l'amnistia 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: cgpj
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 08:24
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Una guia actualitzada sobre com intentar evitar aplicar la llei d'amnistia ha causat enrenou i disputes en una mena de xat del correu corporatiu que fa servir la judicatura espanyola. Segons ha pogut saber el diari Ara, una associació de jutges ha compartit en aquest xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com poden evitar aplicar la llei quan arribi el moment i es recomanen accions com "elevar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Constitucional". El missatge ha agradat al sector conservador dels jutges, però no als més progressistes, fet que ha desencadenat una allau de retrets entre uns i altres, tots s'acusen de "polititzar la justícia".

Aquest xat a gran escala al correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial va començar a activar-se fa més d'una dècada, el 2008. De fet, algunes fonts reconeixen al diari que durant els anys del procés el clima era encara més tens que ara.

 

Una amnistia "feta a mida d'un covard"

O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

És d'una ceguesa imperdonable tractar des de la regió i tancadets en la regió autònoma que ens hagen endossat a cadascú, un problema que és clamorosament nacional: el de la llengua catalana

 

 

La presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (V🤢x).

 

 

Vicent Partal

24.03.2024 - 21:40

Els Països Catalans som, fonamentalment i per damunt de tot, una unitat d’agressió. Som objecte de la mateixa persecució a les mans de la mateixa gent, amb la mateixa intenció i voluntat en el passat, en el present i amb vista al futur. Però ho som amb intensitat diversa; tan sols perquè les situacions político-administratives són diferents. Tanmateix, que no oblide ningú que la intensitat, per definició, sempre és transitòria.

Si ho entenguéssem, sobretot si ho entengués el Principat –que és la zona més forta del país–, tot això que ens passa al País Valencià de fa uns quants dies seria l’objecte d’una preocupació generalitzada. I d’una gran alarma social.

Perquè ací a València, en una sola vesprada, dijous passat, el govern del PP i V🤢x va llançar una brutal ofensiva anticatalana en cinc proposicions de llei que promouran la segregació lingüística en favor del castellà a l’ensenyament, que imposaran un control polític ferri sobre els mitjans públics i en promouran l’espanyolització i que substituiran la llei de memòria històrica per una llei de “concòrdia” que parla de

El jutge Pedraz recula i congela el blocatge de Telegram

 

 

MÓN - ESPANYA

 

El magistrat de l'Audiència espanyola no vol tirar endavant la mesura fins que la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre els afectes del blocatge

 

 

 

 

 

REDACCIÓ

25.03.2024 - 11:11

Actualització: 25.03.2024 - 11:28

 

 

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha congelat l’execució del blocatge de l’aplicació de missatgeria Telegram. Segons que informa el tribunal, el magistrat ara no vol tirar endavant la suspensió fins que la comissaria general d’informació de la policia espanyola no hagi elaborat un informe sobre la incidència que pot tenir la mesura als usuaris.

Com podeu esquivar el blocatge de Telegram que ha ordenat la justícia espanyola?

Divendres, el jutge Pedraz va decretar-ne el blocatge arran de la denúncia de tres operadors espanyols –Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus– per distribució no autoritzada de contingut audiovisual sotmès a drets d’autor. La suspensió de l’aplicació era una de les mesures cautelars que demanaven els operadors.

D’entrada, el magistrat instructor va optar per ordenar el blocatge a les companyies telefòniques atès que va requerir

L’hora de donar les gràcies a la justícia europea . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Avui és el dia en què cal recordar que durant aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu

 

 

 

 

 

Vicent Partal

07.03.2024 - 21:40

 

 

 

Amb l’aprovació ja segura de la llei de l’amnistia es tanca un període de repressió duríssim contra l’independentisme català. No és cap garantia que no se n’obri un altre immediatament, però, tal com ha acabat la cosa, Espanya s’enduu una derrota molt contundent, amb implicacions futures.

Com deia a l’editorial d’ahir, aquesta amnistia és circumstancial i pot passar perfectament que Espanya torne a la violència quan la proclamació de la independència es torne a posar seriosament sobre la taula. Però en la batalla lliurada d’ençà del 28 d’octubre de 2017 ja hi ha unes claus que hem comprovat, un mapa d’un territori fins aleshores desconegut, que no sabíem si existia en realitat o no. Hi és: existeix un espai jurídic europeu que ens garanteix, contra els abusos espanyols, els nostres drets. S’ha demostrat.

S’ha demostrat gràcies a la lluita de l’exili, sobretot. I per això avui és el dia en què cal recordar que aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu. Ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia, ni Alemanya, ni Itàlia no han donat suport a Espanya en la persecució del moviment independentista. Ben al contrari:

17A, un crim d’estat? (2): PSOE i PP van pactar blanquejar el crim d’estat de l’11M

 

 

La Comissió d’Investigació de l’11M feta a contracor dels grans partits va ser una veritable caixa de sorpreses, entre altres descobrir que malgrat insultar-se, Zaplana i Rubalcaba es posaven d’acord per tapar qualsevol vergonya

 

 

Zaplana i Rublcaba, amics per sempre per tapar les veritats de l'11M

 

Joan Puig

Dijous 7 març 2024

Publicat el 11-08-2018

La Comissió d’Investigació de  l’11M, una victòria dels partits perifèrics 

 

 

Ni el PP, ni el PSOE ho volien, però van perdre la partida i no van tenir més remei que acceptar una Comissió d’investigació de l’11M. Davant de la clara molèstia que els provocava, van apostar per dos dels seus màxims dirigents, per part del PP, el seu portaveu parlamentari Eduardo Zaplana (avui a la presó per corrupte) i per part del PSOE el seu portaveu i veterà Alfredo Pérez Rubalcaba per tal que la Comissió s’estrallés.

Malgrat que ho van intentar, Zaplana i Rubalcaba no van poder impedir que la Comissió demostrés els greus errors dels responsables policials i la mentida del govern d’Aznar

Els serveis d’intel·ligència i els dirigents policials coneixien el negoci que realitzaven els dos confidents asturians, d’intercanviar dinamita amb diners o drogues. Sabien que la dinamita a Astúries desapareixia de les mines amb una extraordinària facilitat. Sabien que els confidents van vendre dinamita en entorns de la delinqüència musulmana.

La Comissió va descobrir que el cotxe dels confidents amb quasi 200 quilos de dinamita va entrar a Madrid malgrat un control casual de trànsit, totes aquestes deixadeses van ser comprovades i denunciades pels partits petits del Congreso (IU, PNB, CiU, ERC, Xunta, Uxue Barkos)

 

La comissió va demostrar amb fets que el Govern Aznar va mentir des del primer moment per intentar guanyar les eleccions.

 

Vist el drama i els despropòsits, Zaplana i Rubalcaba van pactar d’amagat encobrir tots els desastres possibles.

L’Audiència de Madrid ordena la detenció de Dani Gallardo per a empresonar-lo

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

La setmana passada, l'Audiència de Madrid li va donar tres dies perquè es lliurés voluntàriament a la presó, però no ho va fer

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart

06.03.2024 - 11:08

Actualització: 06.03.2024 - 11:31

 

 

L’Audiència de Madrid ha emès una ordre de detenció contra Dani Gallardo perquè el tanquin a la presó i compleixi la condemna pels delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat en concurs ideal amb un delicte lleu de lesions, durant una manifestació contra la sentència del procés el 2019 a Madrid. La setmana passada, l’Audiència li havia comunicat que tenia tres dies per a entrar a la presó, però no es va lliurar voluntàriament i ara n’han ordenat la detenció.

 

Concentració de suport a Dani Gallardo, que té l’ordre d’entrar a la presó

 

Gallardo ja va passar tretze mesos en presó provisional, i ara encara té pendent de complir dos anys i onze mesos més. La seva defensa va demanar de suspendre temporalment l’ordre d’entrar a la presó perquè la llei d’amnistia n’eliminarà la condemna quan sigui aprovada, però el tribunal ho va desestimar.

El 16 d’octubre de 2019, Gallardo va participar en la manifestació en solidaritat amb els presos polítics catalans a la plaça del Sol de Madrid, i es va interposar entre un grup d’antiavalots de la policia espanyola que havien capturat violentament una amiga seva. “La policia va rebentar la manifestació i va començar a carregar. En aquesta persecució

Sánchez accepta modificar la llei d’amnistia per donar “més garanties” a Puigdemont

 

 

Confia que l'acord serà imminent  

 

 

El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa Data de publicació: dimecres 27 de desembre del 2023, 15:14 Localització: Madrid Autor: Moncloa

Redacció

Dimecres, 6 de març de 2024

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment ha acceptat fer canvis a la llei d’amnistia per donar “més garanties” als independentistes i, en especial, al president a l’exili Carles Puigdemont, ara que el Tribunal Suprem instruirà la seva causa del Tsunami Democràtic. Ha estat el mateix Sánchez qui, en conversa informal amb els periodistes que l’acompanyen de viatge oficial a Brasil i Xile, ha manifestat aquesta intenció, fet que ha sorprès, ja que la primera vegada la norma no va tirar endavant perquè el PSOE s’havia negat a incloure les esmenes que reclamava Junts.

La llei es tornarà a votar demà dijous a la comissió de Justícia del Congrés després que Junts la tombés fa un mes, perquè no incloïa les esmenes que havien presentat. Els independentistes insisteixen que les

Espanya Irreformable: El govern espanyol més progressista de la història impedeix fer justícia

 

 Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Els intents per jutjar l’assassinat de Puig Antich arriben a un cul-de-sac 50 anys després: "No podem fer absolutament res"

 

 

Redacció

Dijous, 29 de febrer de 2024

 

 

La jutgessa Servini, l’advocada Oranich i la família denuncien les traves de l’Estat mentre els responsables van morint

Avui Salvador Puig Antich tindria 75 anys. Si la dictadura franquista no li hagués segat la vida amb el garrot vil el 2 de març del 1974. Una execució que s’ha intentat jutjar a Espanya, a Europa i fins i tot a Buenos Aires. Però, 50 anys després, una de les paraules més repetides és “frustració”. Els intents per la via judicial han arribat a un cul-de-sac. La jutgessa argentina Maria Servini, la família de l’activista i l’advocada Magda Oranich expliquen a l’ACN que ja “no hi poden fer absolutament res”. Servini en responsabilitza l’Estat per no haver facilitat l’extradició dels responsables, que han anat morint en les llargues esperes. Imma i Montse Puig Antich tampoc confien en la llei de memòria democràtica espanyola.

 

(S’ha corregit la vinculació que l’advocada Magda Oranich té amb l’execució de Puig Antich, matisant que no va ser la seva advocada sinó que coneixia el cas de prop per haver participat de l’estratègia de defensa amb els seus advocats prèviament al Consell de Guerra. La notícia original ja ha estat modificada)

 

En aquests moments, l’Argentina és l’únic país on hi ha una investigació judicial oberta sobre l’execució de Salvador Puig Antich, militant de l’anarquista MIL i condemnat per la mort d’un subinspector de policia. És en el marc de la querella pels crims del franquisme. La jutgessa federal María Servini va arribar a sol·licitar el novembre del 2014, a través d’Interpol, la detenció i extradició de fins a una vintena de responsables de la dictadura franquista. També el Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o el relator de l’ONU sobre la veritat, la justícia i la reparació van instar les autoritats espanyoles a col·laborar.

Però, el març del 2015, després de dilatar el procés, el govern de Mariano Rajoy va denegar l’extradició. El llavors ministre de Justícia,

Tot seran presses

 

 

EL VORAVIU

 

 

Si Ábalos engega el ventilador des del grup mixt, Illa s’esperrucarà 

 

 

28 febrer 2024 2.00 h  

 

 

 

 

 

Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

Les 24 hores que han donat a Ábalos perquè desaparegués d’escena no seran les úniques presses que els entraran en els propers dies, bo i que l’ultimàtum ha fet l’efecte contrari del que buscaven. Les altes instàncies es mostraven convençudes que l’exministre i exsecretari d’organització faria el millor per al partit. Però havien calculat malament. 

El protector, avalador i arrendador de Koldo no té clar que els seus interessos i els del partit que l’ha alletat fins a fer-lo gran coincideixin. Passar-se al grup mixt no era el que esperaven d’ell. Diria que esperaven alguna cosa com això que en Salvador Illa en diu “estar a l’alçada”, i que és el que espera que Junts i Comuns facin amb els pressupostos de la Generalitat. 

Put a cremat, que diria l’àvia Neus. Amb Ábalos. Amb Koldo i amb Sánchez a Madrid. I amb Illa a Barcelona. Put a cremat la pressa sobtada per als pressupostos de la Generalitat. Put a cremat

Dia clau per a les comissions del 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya

 

 

POLÍTICA

 

 

L'expresident Mariano Rajoy podria tornar al congrés per ser interrogat sobre l'operació Catalunya

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé durant un ple en el Congrés dels Diputats, a 20 de desembre de 2023, a Madrid / EP

 

Adrià Rovira Serra

 
28/02/2024 09:08 

 

 

 

Aquest dimecres serà el dia clau per a les comissions al Congrés sobre el 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya que el PSOE va prometre a Junts i ERC en l’acord per constituir la Mesa del Congrés. Si tot surt com està previst, la cambra espanyola constituirà les tres comissions on s’obriran les investigacions sobre l’operació Catalunya que va portar a termes el Ministeri de l’Interior del primer Govern de Mariano Rajoy, l’espionatge als independentistes amb Pegasus i els atemptats gihadistes perpetrats l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

La idea és que els partits del pacte d’investidura tinguin la majoria en totes les meses d’aquestes noves comissions i que els socialistes assumeixin la Presidència en les de l’operació Catalunya i ‘Pegasus’ i Sumar s’ocupi de la dels atemptats. Tot i ser tres temes que impliquen Catalunya, les travesses només preveuen, com a molt, que un català sigui president, ja que el PSOE ha escollit a María Luz Martínez Seijo i Artemi Rallo per liderar les comissions de l’operació Catalunya i Pegasus i Sumar encara ha d’anunciar si serà l’exregidor de Barcelona, Eloi Badia, o Txema Guijarro, el president de la comissió sobre els atemptats. 

Rajoy podria tornar al Congrés per ser interrogat

La Fiscalia rebutja la petició de García-Castellón d’investigar de forma secreta les “filtracions” de la causa del Tsunami

 

 

El jutge estava entestat a perseguir les autoritats o els funcionaris que suposadament van fer pública la resposta de Suïssa

 

 

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón durant la seva intervenció.

 

Maria Garcia

Dimecres, 28 de febrer de 2024

 

 

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón té el cap calent de tants clatellots que rep en relació amb l’esbiaixada investigació de la causa del Tsunami Democràtic que du a terme. Després que Suïssa el deixés en evidència rebutjant la comissió rogatòria que el jutge espanyol havia sol·licitat el mes de novembre passat per tal d’obtenir la localització i la informació bancària de la secretària general d’ERC Marta Rovira, García-Castellón va emprenyar-se perquè aquesta resposta de les autoritats helvètiques fa fer-se pública. El jutge espanyol, doncs, va obrir una peça separada dins del cas, amb caràcter reservat, per tal d’aclarir si es va cometre un possible delicte de revelació de secrets.

Ara, el Ministeri Fiscal ha rebutjat aquesta petició del magistrat espanyol, en considerar que no és

Dolors Montserrat es cava la seva pròpia tomba: admet que no té fonaments per perseguir la immersió

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Diana Riba ha fet pública una carta on la popular admet que la UE no té competències sobre els sistemes educatius 

 

 

Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21
Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti. Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.

El cas d'un ciutadà grec que desmunta Montserrat

L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba, eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les

Ha costat anys però, finalment, @DolorsMM ha admès que la #UE no té competències per legislar sobre els sistemes educatius dels Estats Membre ni per revisar les seves decisions pel que fa a l'ús de les llengües nacionals/regionals.

Benvinguts a la història d'un despropòsit 🧵 pic.twitter.com/RfMvO6TySp

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 27, 2024

Pròximes eleccions al Parlament Europeu, en un fil a Twitter on comparteix una carta en què Dolors Montserrat respon a un ciutadà que pertany a la minoria turca de Grècia, el qual reclama una educació bilingüe en grec i turc per als infants que formen part d'aquesta minoria. És a dir, els demana

Ábalos apunta a Cerdán pel cas Koldo: "Està en la mateixa situació que jo"

 

 

CAS KOLDO

 

 

Ábalos ha explicat que Koldo García va arribar a Madrid recomanat per "un company de Navarra" 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 28 de febrer de 2024. 10:46
Actualitzat: Dimecres, 28 de febrer de 2024. 11:20
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

L'exministre José Luis Ábalos ha fet aquest dimecres una tourné per diversos mitjans on ha descartat assumir responsabilitats pel cas Koldo, on ha carregat contra el PSOE i on ha assegurat que seguirà donant suport al govern espanyol al Congrés i votarà a favor de la llei d'amnistia. En una d'aquestes entrevistes, concretament a la concedida a Onda Cero, Ábalos ha reconegut que “sempre hi ha responsabilitat en qui s'escull”, referint-se a Koldo García, però quan algú “et dona totes les garanties, indagues menys”.

Ábalos ha explicat que Koldo García va arribar a Madrid recomanat per "un company de Navarra", que estava "ben acreditat pels companys de Navarra”, ha matisat. Ha estat en aquest moment quan el periodista que l'entrevistava ha preguntat directament si es referia a Santos Cerdán, actual secretari d'Organització del PSOE i navarrès. L'exministre ha respost que Cerdán es troba en aquest cas “en la mateixa situació” que ell. Més tard, Ábalos ha estat repreguntat pel tema i ha insistit en el fet que "a Koldo, me'l van recomanar els companys navarresos" i ha aclarit que quan deia que Cerdán "està com jo" ho deia "en el sentit de decebut, sorprès i molest".

Cerdán va portar Koldo a Madrid