OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 15 d'octubre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts
S’ha acabat la guerra de Gaza, però hi ha batalles igualment sanguinàries que semblen no tenir final. Així és la tortura fratricida a la qual el govern espanyol sotmet els autònoms, uns éssers clarament inferiors a l’Homo sapiens que vivim sotmesos a un nivell de fiscalitat autènticament esclavista. Doncs bé, ara resulta que l’executiu espanyol barrina una pujada de tots els trams de cotització;
llegeixo al nostre estimat diari que “s’establirà un pagament de 217,37
euros per a rendiments inferiors a 670 euros mensuals i arribarà fins
als 796,24 euros per a aquells que superin els 6.000 euros al mes”.
Traduït a la llengua catalana, l’estat espoliarà una tercera part del
sou a la gent que passa gana —perquè amb quasi 700 pistrincs no pots
viure ni sota un pont— i continuarà la guerra declarada contra
quisvulla que tingui la mera pretensió d’acostar-se al que tal dia
anomenàrem la classe mitjana.
Als demagogs potser els semblarà lògic que un sou generós com el segon
que he citat pagui la quantitat esmentada, però un treballador que
ingressi 6.000 cuques també ha de pagar unes trimestrals de cal déu (a
tot això, sumeu-hi el cost de viure en una ciutat com Barcelona, on el preu del cafè amb gel comença a assemblar-se perillosament al del matcha latte).
De fet, la desgràcia de l’autònom al regne d’Espanya consisteix en el
fet que qualsevol somni foll d’estalvi sia ràpidament aprofitat per
l’estat a l’hora de fer caixa. Al límit de la broma, tant li fot quan
acabis cobrant, perquè no falla; la propineta que guardes una vegada
clos el curs (atès que, tot i pencar igualment, no acostumes a ingressar
durant els mesos d’estiu) serà ràpidament fagocitada per Hisenda. A tot
això l'autònom s'hi enfronta, només faltaria, sense ni somniar a demanar la baixa o dedicar-se a descansar el cap de setmana.
" Els autònoms formen la baula més feble d’un sistema impositiu-laboral purament franquista
Plantejar cops de sabre com els que pretén el “Gobierno amigo” —que
poden arribar als 450 euros per a qui cobra 30.000 euros anuals, i
entre 1.000 i 2.500 naps entre qui tingui la sort d’assolir els
38.000— és una animalada de proporcions catedralícies. Però la broma no
s’acaba aquí, perquè els percentatges de pujada als trams impositius
aniran dels 234,73 a 1.000,49 euros l’any 2027 i 252,1 a 1.208,73 euros
l’any 2028. Preparem-nos, doncs, estimats companys de la subespècie Homo autonomus! Tant
li fot que, com han reconegut els capatassos de la Seguretat Social, el
40% d’autònoms es trobin als trams més baixos del sistema,
justament perquè cascar els conciutadans que ingressen tan poc comporta
que les seves perspectives i facilitats d’embrancar-se en iniciatives
empresarials o d’acumular diverses fonts d’ingressos per tal de no
passar fam quedi minvada de manera notòria.
Els lladres professionals de l’administració també addueixen que el
sistema protegeix els treballadors, car s’augmenta la dotació de l’atur
—per als amics, "cessament d’activitat"— i les prestacions per
