SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA
Uns "problemes de logística" impedeixen les declaracions telemàtiques, que es faran el 4 de febrer
Esperança Camps Barber
17-11-2025 |Actualització: 17.11.2025 - 09:42
Avui havien de declarar a Elda com a investigats el ministre franquista Rodolfo Martín Villa i el policia militar Daniel Aroca del Rey per l’assassinat de Teófilo del Valle. Tanmateix, s’han ajornat fins al 4 de febrer per “problemes de logística en els jutjats d’Albacete i Madrid” que impedien les declaracions telemàtiques.
És la primera volta que un tribunal espanyol cita a declarar dos presumptes autors de crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista. Hi ha més de 115 querelles presentades en diferents indrets de l’estat espanyol per crims contra la humanitat comesos durant la dictadura i els anys següents a la mort de Franco, i fins ara no s’ha assegut al banc dels acusats cap dels responsables.
Contra la impunitat
En aquest cas es tracta de l’assassinat de Teófilo del Valle, el 24 de febrer de 1976, en el context de les vagues del calçat que es van fer en la comarca del Vinalopó. Teófilo del Valle és considerada la primera víctima mortal de l’anomenada transició espanyola. Quan es va cometre l’assassinat, tot just havien passat tres mesos d’ençà de la mort de Franco i les estructures de repressió romanien intactes. Els jutjats militars encara estaven sota la tutela dels militars que havien lluitat en les tropes de Franco en la guerra del 1936-1939.
La querella va ser admesa a tràmit el 2024, i la va presentar un dels germans de la víctima, José Antonio del Valle.
Daniel Aroca és el policia armat que va disparar sis trets a Del Valle per l’esquena. Un el va ferir al turmell i un altre li va entrar al cap pel bescoll. Martín Villa era el ministre de Relacions Sindicals espanyol, l’encarregat de mantenir la pau social i impedir les vagues, i, en compte d’impulsar el diàleg, va optar per la subjugació i va enviar la policia armada a reprimir els vaguistes. Després va ser nomenat ministre de Governació. Després de la mort del dictador va protagonitzar una transició personal que va anar d’entonar el “Cara al sol”, braç en alt, a ocupar ministeris amb la UCD i, després, amb el PP, i va entrar en consells d’administració de diferents empreses sense que, aparentment, ningú recordàs el seu passat repressor.
L’hora de la justícia, cinquanta anys més tard
Per a l’historiador Borja Ribera, professor de la Universitat de València i autor d’una tesi sobre els assassinats durant la transició al País Valencià, el fet que Martín Villa i Daroca siguen investigats és positivament sorprenent. “Sembla que comença a entrar la llum en la foscor”, diu, pel pes simbòlic que té que aquestes dues persones siguen cridades a declarar. “No sé si tindrà efectes pràctics, però és un moment propici per a revisar tot això. El relat hegemònic tradicional està cada vegada més qüestionat.”
Per a l’activista i escriptora Llum Quiñonero, membre d’Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme al País Valencià, durant els cinquanta anys que fa que es va morir el dictador, pràcticament no hi ha hagut canvis en bona part de l’aparell de la dictadura. L’exèrcit, la judicatura, les forces policíaques, el poder econòmic. “Cinquanta anys després continuem lligats, amb algunes esquerdes, per una llei d’amnistia pre-constitucional, amb la qual es van autoamnistiar els funcionaris i els càrrecs del règim del dictador.”
El fet que Martín Villa ara siga citat com a inculpat per una jutgessa d’un tribunal espanyol diu que alguna cosa es mou i s’obri una esperança en la justícia. “Un policia que dispara sis trets per l’esquena fins a matar Teófilo, va ser absolt per compliment del deure per un tribunal militar. Un ministre, màxim responsable de la repressió, l’autoritza a matar per defensar els límits del canvi?”, es pregunta, i afegeix que és el moment de fer justícia i de reconèixer i reparar les víctimes. “La democràcia està obligada a assenyalar-lo. Martín Villa és un d’aquests responsables. Continuarem exigint justícia.”
L’assassinat de Teófilo del Valle
Teófilo del Valle era treballador en la fàbrica de bosses Manufacturas José Soler, a Elda, una localitat amb molta predominança de la indústria del calçat. Segons que explica la seua família, era un jove alegre, a qui agradava gaudir la vida. No estava afiliat a cap sindicat, però es va afegir a les jornades de vaga per reclamar millores laborals i salarials per a un sector econòmic en auge, una indústria exportadora que proporcionava divises a l’estat, però a costa de mantenir la mà d’obra molt precaritzada.
El ministre Martín Villa no podia tolerar aquella situació i el govern civil d’Alacant va desplegar desenes d’agents de la policia armada que van arribar a Elda procedents del quarter de Benalua a Alacant. La seua presència ja era intimidant.
 |
| Teófilo del Valle |
Aquell 24 de febrer, quan els policies tornaven a Alacant, uns quants joves, entre els quals, Teófilo del Valle, van llançar pedres contra un dels autobusos en què es desplaçaven. El vehicle es va aturar en sec i els policies en van eixir armats amb les pistoles i van començar una persecució per tots els carrers de la ciutat.
Daniel Aroca va anar darrere Teófilo del Valle, el va perseguir i, en el carrer de Sant Roc, li va disparar sis trets per l’esquena. Un el va ferir en el turmell, un altre, mortal, li va entrar al cap pel bescoll.
A Teófilo l’enterraren l’endemà mateix, sense deixar temps perquè arribaren familiars que vivien fora. Durant dues hores, una gernació va desfilar davant el cos. El dia 25 de febrer va ser una jornada de dol i de commoció, i d’aturada general en tota la comarca. Més de 25.000 manifestants van sortir al carrer per denunciar l’assassinat de Teófilo del Valle.
La investigació que ha permès de reobrir la causa
Manuel de Juan és coetani del jove assassinat i fa dos anys va fer un documentari titulat Las tres muertes de Teófilo del Valle. Mentre es documentava, va poder accedir a l’expedient del Consell de Guerra que es va fer contra Daroca el mes de juliol del 1976. Allà es va discutir si la bala que li va causar la mort havia estat un rebot, perquè Daroca assegurava que havia disparat a terra. No es va dir que Daroca havia disparat sis trets. El tribunal que el va jutjar estava format, encara, per comandaments militars de l’època de Franco.
En la sentència es parlà d’imprudència amb resultat d’homicidi i l’haurien d’haver condemnat, però immediatament li aplicaren l’eximent de compliment del deure.
En l’expedient consultat per De Juan hi ha proves que han permès d’afegir dades per a reforçar el cas. Com ara la troballa dels impactes de bala en les parets a l’alçada d’una persona. Hi ha també la primera confessió del policia al jutge, la mateixa nit dels fets. Va dir que li havia disparat diversos trets perquè ell li donava l’alto i el jove no s’aturava. L’endemà, Daroca va declarar que havia disparat a terra per intimidar-lo i que no havia disparat a l’aire per no ferir la gent que pogués haver-hi als balcons de les cases. En aquell carrer no hi ha balcons. I encara, les sis beines arreplegades del terra.
Amb totes aquestes proves, Daroca torna a ser investigat.
Quant a Rodolfo Martín Villa, l’any 1976 era ministre de Relacions sindicals. És ell qui va enviar la policia armada a reprimir la gent que s’havia declarat en vaga a Elda i a tota la comarca del Vinalopó. La setmana següent a l’assassinat de Teófilo del Valle, el 3 de març, hi va haver a Vitòria una nova repressió policíaca contra treballadors en vaga. Van morir cinc persones.
Per a De Juan, el fet que es torne a investigar és una victòria i espera que, si per l’edat que tenen tots dos encausats no hi ha una sentència condemnatòria, pel cap baix s’establesca una veritat judicial. Voldria que s’admetés que es tracta d’un homicidi i no una acció de compliment del deure.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada