Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DUI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DUI. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de febrer de 2020

Els fiscals del Suprem intenten una rebel·lió contra els permisos als presos polítics



JUDICI FARSA






El fiscal del judici contra el procés Javier Zaragoza critica públicament el Tribunal Suprem per no haver acceptat un mecanisme contra els permisos 














Per: Josep Casulleras Nualart

14.02.2020  12:25




Amb l’arribada dels primers permisos penitenciaris als presos polítics condemnats per sedició pel Tribunal Suprem espanyol, hi ha hagut alguns moviments dins de la fiscalia espanyola de reacció i de contrarietat. Han coincidit amb el nomenament de Dolores Delgado com a nova fiscal general de l’estat, deplorada pels sectors més conservadors de la magistratura espanyola per considerar-la massa tova amb l’independentisme. Els fiscals del Suprem Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal van demanar al tribunal presidit per Manuel Marchena que, amb la sentència, imposés la prohibició de concedir cap mena de permís fins després del compliment de la meitat de la condemna. Però no s’hi va avenir. I ara Javier Zaragoza ja ho ha criticat públicament, i ha anunciat que la fiscalia prepara una ofensiva per a aturar aquests permisos.



Els fiscals volien que als presos polítics se’ls apliqués l’article 36.2 del codi penal, és a dir, lligar de mans la Generalitat perquè, com a responsable de la gestió de les presons, no els pogués aplicar el tercer grau ni l’article 100.2 dins del segon grau, que permet de fer

dimarts, 11 de febrer de 2020

El TC torna a demanar a la fiscalia que persegueixi Torrent i la mesa a instància del govern Sánchez






PAÍS - PRINCIPAT






El govern espanyol va recórrer contra la moció a favor de l'autodeterminació presentada per la CUP
















Per: Redacció

11.02.2020  15:02





El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha acordat per unanimitat acceptar el recurs presentat pel govern de Pedro Sánchez arran de l’acord de la Mesa del Parlament de Catalunya del 29 d’octubre de 2019, en què s’admetia a tràmit una moció de la CUP que al primer article expressava la voluntat del Parlament d’exercir de forma concreta el dret a l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català.



També de l’acord del 5 de novembre de 2019, en què la Mesa va rebutjar les sol·licituds de reconsideració plantejades pel PSC, Ciutadans i el Partit Popular. L’alt tribunal argumenta que ‘el seu contingut objectivament contrari a la Constitució no era difícil de constatar’.



El text afegeix que el ple del tribunal considera que el Parlament ‘ha tornat a actuar de

dijous, 6 de febrer de 2020

El Parlament rebutja la retirada de l'acta de diputat de Torra




La cambra catalana censura el suplicatori a Puigdemont, Comín i Ponsatí







El ple del Parlament | ACN







per ACN

 






El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una moció presentada per JxCat que rebutja la retirada de l'acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, i que qualifica de "cop d'estat" que se'l pugui inhabilitar.



La iniciativa ha estat aprovada amb els vots de JxCat, ERC, la CUP, mentre que Cs, PSC-Units i el PPC s'hi han oposat i els comuns l'han aprovat parcialment.



La moció també denuncia que l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras no hagi pogut prendre possessió de l'escó d'eurodiputat i censura que l'Audiència Nacional enviï un suplicatori al Parlament Europeu per poder processar els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elmon.cat/politica/parlament-rebutja-retirada-acta-diputat-torra_2110928102.html



dilluns, 3 de febrer de 2020

Tubau desmunta la "reunió secreta" entre Puigdemont i Trapero



JUDICI AL PROCÉS






Gemma Liñán
San Fernando de Henares. Dilluns, 3 de febrer de 2020

















L'advocada de Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha entrat forta en el seu interrogatori al tinent coronel de la Guàrdia Civil que va dirigir tota la investigació contra el procés. A diferència de la declaració davant el fiscal, Daniel Baena, ha respost més concretament a preguntes directament dirigides a desmuntar la seva tesi de la conspiració entre els Mossos i el Govern.



Tubau ha desmuntat una suposada reunió secreta que Baena havia relatat minuts abans davant les preguntes de la fiscalia. La base de l'acusació és un suposat mail que van intervenir a Puigdemont, que ni és clar que rebés Trapero, ni deixa constància clara que

dijous, 30 de gener de 2020

Moncloa ajorna el diàleg polític fins al nou govern però manté la reunió amb Torra



MADRIZ






El govern de Sánchez diu que les eleccions no impedeixen "la necessària relació entre administracions" per resoldre problemes com els causats per Gloria








Redacció Actualitzat
Pedro Sánchez,(Donde dije digo digo Diego) en la roda de premsa després del primer Consell de Ministres del nou govern (Reuters)




El govern espanyol manté la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez prevista per dijous que ve, però només per parlar de "problemes urgents" com els causats per la borrasca Gloria.



La Moncloa ho ha dit aquest dijous al migdia en un comunicat en què assegura que "espera poder iniciar el diàleg quan hagi parlat el poble català i es constitueixi el nou Parlament":



"El govern respecta la decisió presa pel President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, de convocar de forma anticipada eleccions catalanes."
"El govern manté la seva voluntat d'iniciar el procés de diàleg amb les institucions catalanes per resoldre el conflicte polític."
"En aquest sentit, el govern espera poder iniciar aquest diàleg quan hagi parlat el poble català i es constitueixi el nou Parlament, així com el nou Govern. Quan abans es celebrin les eleccions i hi hagi nou govern, abans iniciarem el diàleg."



"Les conseqüències de la borrasca Gloria"

"Resulta evident que el procés electoral no impedeix la necessària relació entre administracions per resoldre els problemes urgents de la societat catalana. Les conseqüències de la borrasca Gloria són un bon exemple. En conseqüència, el govern expressa la seva voluntat de mantenir aquesta col·laboració entre els diferents ministeris i manté, com no podia ser d'una altra manera, la trobada amb el president Torra el pròxim dijous, dia 6 de febrer."



Reunions també amb Colau i Marín

"El govern anuncia que el president Pedro Sánchez estarà a Barcelona fins el dia 7 i té la intenció de poder reunir-se també amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, així com amb l'entitat "Barcelona Global", que engloba a 221 empreses, centres d'investigació, emprenedors, escoles de negoci, universitats i institucions culturals, i a més de 780 professionals que promouen el talent i l'activitat econòmica a Barcelona."



Fonts de la Moncloa asseguren que han trigat més de 24 hores en valorar el nou escenari i que hi havia partidaris d'ajornar la reunió.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.ccma.cat/324/moncloa-deixa-en-laire-la-reunio-i-el-govern-diu-que-es-fara-i-shi-parlara-de-tot/noticia/2986651/ 


dimecres, 29 de gener de 2020

Duch: "El Parlament Europeu no va decidir retirar l'acta de diputat a Junqueras"




El portaveu europeu assegura que la cambra té una "batalla judicial" amb els organismes judicials espanyols







Oriol Junqueras compareix a la comissió del 155 al Parlament | Jordi Borràs







per Europa Press








El director de comunicació i portaveu del Parlament Europeu (PE), Jaume Duch, ha assegurat aquest dimecres que van ser les autoritats espanyoles les qui van retirar l'acta d'eurodiputat al líder d'ERC, Oriol Junqueras: "El Parlament Europeu no va decidir res. No va decidir retirar l'acta de diputat a Junqueras. Simplement va haver de prendre'n nota".



Així s'ha expressat Duch en una entrevista a TV3, en la qual ha explicat que el PE es troba enmig d'una batalla judicial entre els organismes judicials espanyols i europeus: "Si el Tribunal General de Luxemburg adopta mesures i decideix que es reconegui Junqueras com a diputat, així ho farà el Parlament Europeu".



Sobre el procediment de suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem espanyol per retirar la immunitat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de l'exconseller

dimarts, 28 de gener de 2020

Junqueras, Turull, Romeva, Forn, Rull i Bassa, a la comissió del 155 | DIRECTE




Els primers a declarar han fet una crida a la unitat de l'independentisme i al diàleg


























Aquest dimarts al matí ja han comparegut davant la comissió d’investigació de l’article 155 del Parlament de Catalunya, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva. Tots tres han fet una crida al diàleg, però també han estat molt crítics amb la repressió de l’Estat i l’aplicació del 155. També han reiterat la seva voluntat de persistir en l’objectiu d’assolir la independència. A la tarda, després d’un recés d’una hora per dinar, està previst que compareguin Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa.



Tots ells han arribat abans de les nou del matí a la cambra catalana i han estat rebuts amb aplaudiments, abraçades i crits de llibertat. La primera a arribar al Parlament ha estat l’exconsellera Dolors Bassa, i minuts després ho han fet la resta de polítics empresonats que compareixen. L’ANC i Òmnium han convocat

dimecres, 22 de gener de 2020

Els EUA, el Japó, Mèxic i Alemanya renyen Espanya a l’ONU per la manca de respecte a la llibertat d’expressió i de manifestació



PAÍS - PRINCIPAT






Una quinzena d'estats retreuen les mesures repressives contra ciutadans i la majoria se centra a fer recomanacions sobre els drets de les dones i els migrants 







El Consell dels Drets Humans, a Ginebra







Per: Redacció

22.01.2020  09:30




L’estat espanyol se sotmet avui a l’avaluació de drets humans a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, davant el Consell de Drets Humans. És l’Examen Periòdic Universal (EPU) que es fa cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats. La majoria dels cent disset estats que han demanat la paraula han fet recomanacions per a millorar la igualtat entre homes i dones, combatre la violència de gènere i el tràfic de persones, així com garantir els drets dels migrants i els refugiats i la igualtat efectiva del poble gitano. A banda, una quinzena d’estats han criticat Espanya per les restriccions en els drets de reunió i de llibertat d’expressió.



Alemanya, Bèlgica, Costa Rica, Ghana, l’Irac, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Macedònia, Mèxic, Països Baixos, la República Txeca, Rússia, Suïssa i Veneçuela han demanat de prendre mesures per assegurar el respecte a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica i s’han mostrat preocupats per l’ús excessiu de la violència per part de la policia espanyola.


Bèlgica també ha demanat una revisió del codi penal per a garantir realment la llibertat d’expressió i els Estats Units han demanat que treballi per a salvaguardar la llibertat de premsa. El Japó ha demanat a Espanya que segueixi les recomanacions dels grups de

divendres, 20 de desembre de 2019

El Parlament Europeu acredita Puigdemont i Comín com a eurodiputats



PAÍS - PRINCIPAT






De moment tindran una acreditació provisional i obtindran la definitiva a partir de 6 de gener














Per: Redacció

20.12.2019  11:49




Finalment Carles Puigdemont i Toni Comín ja són eurodiputats. Després de complementar els tràmits a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, han rebut una acreditació provisional de parlamentaris. El Parlament Europeu tanca fins al dilluns 6 de gener i a partir d’aquell dia podran retornar i completar els tràmits per a rebre l’acreditació definitiva.











Els fets s’han precipitat ràpidament i vint-i-quatre hores després que Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentenciés a favor d’Oriol Junqueras, Puigdemont i Comín han estat reconeguts com a eurodiputats. Ahir la cambra ja els va comunicar que aixecava el vet sobre ells i que els impedia d’entrar en els edificis dependents del Parlament Europeu, i avui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat la decisió que tècnicament els impedia de ser eurodiputats



El greu error de Marchena que va originar la derrota espanyola a Europa, anàlisi de Josep Casulleras



Amb aquest escenari tots dos diputats han comparegut avui a les 11.45 a la seu de l’Eurocambra i han obtingut l’acreditació provisional. Aquesta havia de ser vàlida per un dia, però que per error la cambra ha expedit una acreditació anual. La definitiva la podran aconseguir a partir del 6 de gener, quan reobre la cambra després de les festes.



A la sortida Puigdemont i Comín han mostrat eufòricament a la sortida davant de diversos mitjans. ‘Són els ciutadans els que donen les acreditacions d’eurodiputats, i no els jutges i els estats. Ens van votar més d’un milió de persones i quan et vota tanta gent, la conseqüència indiscutible és aquesta. Han tardat sis mesos, però som aquí’, ha dit Puigdemont. Tots dos assistiran al pròxim ple, que es farà el 13 de gener a Estrasburg.
















ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-parlament-europeu-acredita-puigdemont-i-comin-com-a-eurodiputats/ 


dijous, 28 de novembre de 2019

El Tribunal de Comptes cita Puigdemont i Junqueras per les despeses de l'1-O



TRIBUNAL






Cèlia Forment i Bori
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 28 de novembre de 2019


















El Tribunal de Comptes ha decidit citar el president Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i 27 càrrecs i excàrrecs del Govern per al proper 28 de gener de 2020 per les despeses del referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017, segons ha informat Societat Civil Catalana, que va presentar una denúncia davant d'aquesta institució.



El tribunal ha acordat així citar també Neus Munté, Toni Comín, Clara Ponsatí, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Santi Vila i els aleshores alts càrrecs de cada conselleria, juntament amb representants de l'entitat espanyolista i la fiscalia, per fixar la liquidació provisional de les despeses de l'1-O. Els citats hi podran enviar un representant en nom seu.



La investigació neix a partir d'una denúncia presentada per Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, que consideren que Puigdemont i el seu

dimecres, 27 de novembre de 2019

Un dia negre de la justícia espanyola a Europa



PAÍS - PRINCIPAT






Els tres revessos, al Tribunal de Luxemburg, al Tribunal d’Estrasburg i al Parlament Europeu, són tres avisos sobre allò que pot venir ben aviat 














Per: Josep Casulleras Nualart

26.11.2019  18:32




‘Quan Espanya juga fora de casa no pot interpretar la llei com vol.’ Són unes declaracions del cantant Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, d’avui mateix. Ho ha dit poc després d’haver sabut que l’advocat general de la Unió Europea considera que la justícia espanyola no pot demanar-ne l’extradició aplicant una legislació més dura que no aquella que era vigent quan va cantar les cançons per les quals el persegueixen. Les paraules de Valtònyc resumeixen els diversos cops que ha rebut la justícia espanyola en un dia negre per a les pretensions de castigar la llibertat d’expressió d’un cantant, de qualificar de terroristes els CDR i de fer un ús abusiu del Tribunal Constitucional contra dos presos bascs. Com ja va passar el 2018 amb les euroordres desestimades, i com pot tornar a passar les setmanes i mesos vinents, el tauler europeu ha tornat a posar en evidència l’estratègia repressiva de l’estat espanyol contra l’independentisme.



A Luxemburg, Valtònyc

 

Avui era un dia molt important en el litigi amb l’estat espanyol per l’extradició de Valtònyc, perquè l’advocat general de la Unió Europea havia de fer públiques les seves consideracions sobre el cas. Aquest punt de vista no és vinculant per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però és tingut molt en compte i generalment acaba determinant la posició del tribunal. I l’advocat Michal Bobek ha dit que Espanya no pot

dilluns, 18 de novembre de 2019

El TC anul·la la tramitació de les esmenes de la CUP que reiteraven la DUI i la legitimitat de Puigdemont




També declara nul·la la decisió de Torrent de tramitar una esmena transaccional amb JxCat







Agències 18/11/2019






Imatge de la façana del Tribunal Constitucional







El Tribunal Constitucional ha estimat el recurs presentat per Cs i ha anul·lat un acord de la Mesa del Parlament del 28 febrer del 2018, que acceptava unes esmenes de la CUP a una proposta de resolució de JxCat sobre el reconeixement de Carles Puigdemont i la recuperació del Govern. La proposta de la CUP demanava “restablir” la república aplicant la proclamació d’independència. El tribunal també ha declarat nul·la la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de tramitar una esmena transaccional amb JxCat, així com l’acord de l’1 de març, que desestimava la petició de reconsideració que havien fet diversos grups després de la primera acceptació de la Mesa.



L’alt tribunal argumenta que és “patent” que les esmenes acceptades “entren en frontal contradicció” amb allò resolt pel propi TC l’any 2017, ja que del seu contingut “es desprèn la insistència d’afirmar la sobirania de Catalunya, constituïda en un estat independent en forma de república, que pretén la seva legitimació en els resultats de

dimarts, 5 de novembre de 2019

El cònsol destituït a Edimburg acusa Borrell de donar-li "ordres anticonstitucionals"



EXTERIORS






El Nacional
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 5 de novembre de 2019


















Miguel Ángel Vecino, el cònsol que ha destituït a Edimburg de manera fulminant Josep Borrell, ha acusat el ministre d'Afers Exteriors espanyol en funcions d'haver-li donat "ordres inconstitucionals" durant el mig any que va estar destinat a la capital escocesa.



Segons explica Vozpópuli, Vecino ho ha manifestat en una carta als seus representants a la Junta de la Carrera Diplomàtica, en què assegura que Borrell "impedia la visita de la delegació de tots els partits del Parlament de Catalunya al Parlament escocès", amb la finalitat d'evitar tota presència catalana a Escòcia abans de les eleccions generals del 28-A, per tal d'evitar "perjudicar electoralment el govern de Pedro Sánchez". "És com a mínim joc brut", diu el cònsol.



Vecino explica en el document que el ministre d'exteriors espanyol també va impedir una

dijous, 19 de setembre de 2019

Els CDR criden a concentrar-se a la caserna de la Guàrdia Civil de Gràcia pel 20-S



JUDICI AL PROCÉS






El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 19 de setembre de 2019

















Recuperar l'esperit del 20-S per respondre a les sentències. És l'objectiu de la concentració que han convocat els Comitès de Defensa de la República de Gràcia per aquest divendres a dos quarts de vuit de la tarda, al 291 de la Travessera de Gràcia. 





  






Precisament ara fa un any, coincidint amb el primer aniversari dels escorcolls al Departament d'Economia que van acabar amb l'empresonament dels Jordis, col·lectius ultres van aplegar-se a les portes de la caserna per mostrar la seva solidaritat amb els agents de l'institut armat.



En aquest mateix quarter és on la Guàrdia Civil va prendre declaració a la corrua d'encausats per l'1-O a la causa oberta al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/cdr-concentracio-caserna-guardia-civil-gracia_421877_102.html 



divendres, 13 de setembre de 2019

El Brexit dispara l’independentisme gal·lès fins al 41% dels vots en un referèndum



MÓN - EUROPA






La majoria dels joves gal·lesos estarien a favor de la independència en aquest escenari 














Per: Europa Press / Redacció

13.09.2019  16:24




L’oposició d’una part important dels gal·lesos a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha fet augmentar el suport a la independència del territori a un 33%, una xifra sense precedents, segons un sondatge publicat avui.



L’enquesta, elaborada per YouGov, ha plantejat a més de mil persones la possibilitat que Gal·les fos independent si amb això podia seguir dins de la UE després del Brexit. Un 48 per cent ha assegurat que seguiria votant ‘no’ a la independència, mentre que un 17% no té clar la seva postura.












Això en un referèndum es traduiria en un 41% a favor de l’estat independent, un suport sense precedents històrics. Segons YouGov, també hi ha un 28% de gal·lesos que es

dimecres, 17 de juliol de 2019

La relació del CNI amb els gihadistes: indignació a Catalunya, silenci a Madrid



PAÍS - PRINCIPAT






El govern i l'ajuntament de Barcelona exigeixen explicacions a Madrid per les revelacions sobre els atemptats de La Rambla i Cambrils. Els mitjans espanyols no en parlen 




 










Per: Redacció

16.07.2019  21:50




La revelació del diari Público que el CNI controlava EsSatti i el grup de Ripoll fins al dia de l’atemptat de la Rambla de Barcelona ha indignat el govern. El president de la Generalitat, Quim Torra, exigeix explicacions a l’executiu espanyol, a més de transparència i depuració de responsabilitats per aquest vincle entre l’imam de Ripoll i el CNI.



Torra ha carregat contra els tres partits que van donar suport al 155 i que es van negar a obrir una comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats. ‘Què els fa por o què no volen que se sàpiga?’, pregunta a PSOE, PP i Ciutadans. El president assevera que les víctimes, les seves famílies i la ciutadania tenen ‘tot el dret’ de saber què va passar i quina informació tenia l’estat de la cèl·lula que va cometre l’atemptat. ‘El silenci no és mai la resposta a res. Volem conèixer tota la veritat.’



La batllessa de Barcelona, Ada Colau, també ha demanat al govern espanyol ‘investigar fins al final’ l’atemptat i si l’imam de Ripoll tenia relació amb el CNI. I que si s’evidencia alguna ‘mala praxi’, s’assumeixin les responsabilitats que corresponguin. També li ha reclamat que estigui a prop de les víctimes. ‘El mínim que mereixen és saber tota la

divendres, 28 de juny de 2019

El Parlament rebutja renunciar a la DUI



PARLAMENT






Carlota Camps
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2019










 



El Parlament ha rebutjat aquest dijous instar el Govern a renunciar a la DUI, ja sigui "reiterar, ratificar, aplicar o implementarla". Els tres partits independentistes han votat en contra d'aquesta demanda, incosa en un punt d'una moció presentada per Ciutadans, que també reclamava "complir i fer complir la Constitució i l'Estatut d'Autonomia".



La votació, però, ha estat polèmica. La moció, de tres punts i vuit subpunts, s'ha fet agrupant-ne diverses parts, fet que ha provocat una confusió al grup socialista i diversos dels seus diputats s'han equivocat votant. Concretament, tres representants del PSC hi han votat a favor –com estava previst–, un s'han abstingut i uns altres vuit, finalment, no han

dimarts, 9 d’abril de 2019

Els independentistes sards s’organitzen en una assemblea de càrrecs locals



MÓN - L'AGUER-SARDENYA






La nova entitat vol ser un instrument transversal que complementi l’acció dels partits independentistes de l’illa 







Fotografia: Adrià Martín.







Per: Redacció

08.04.2019  21:50




L’assemblea de batlles i regidors independentistes de Sardenya, anomenada Corona de Logu, es va presentar dissabte a Càller, la capital de l’illa. Pretén ser un instrument transversal, un punt d’unió dels càrrecs electes, actualment dividits en diverses formacions.



L’acte de presentació començà amb un vídeo de Josep Maria Cervera, president de l’Associació de Municipis per la Independència catalana, un referent clar per a la nova entitat, a més de la lectura d’una carta de Roger Torrent, president del parlament.



L’organització de l’acte fou molt acurada, també en el pla dels símbols: les banderes que acompanyaven els ponents a la tribuna d’oradors eren la dels quatre moros (la bandera oficial sarda), la de l’arbre desarrelat (la bandera independentista) i la de

dimecres, 19 de desembre de 2018

La cleca de Boye al fiscal per dues afirmacions falses sobre l'1-O



CAS 1-O







El Nacional
Foto: acn
Barcelona. Dimarts, 18 de desembre de 2018



















La vista d'aquest dimarts al Tribunal Suprem, per decidir la seva competència en el cas1-O, ja ha deixat entreveure les pautes que podria tenir el judici. Després de la sessió, l'advocat dels exiliats Gonzalo Boye ho ha tingut clar i s'ha preguntat "a qui al Suprem li interessen els fets?". Ho ha dit despés que el fiscal Jaime Moreno hagi afirmat que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat, quan no va arribar a passar mai. 















Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/gonzalo-boye-fiscal-judici-1o_336345_102.html 


 

dimarts, 18 de desembre de 2018

L'alcaldable del PP de Barcelona va militar a Fuerza Nueva



ARA
 


Josep Bou es va adherir el 1978 al partit de Blas Piñar que aglutinava l'extrema dreta 








Barcelona







L'alcaldable del PP de Barcelona va militar a Fuerza Nueva











El candidat del PP per a les eleccions municipals de Barcelona, Josep Bou Vila, va ser militant de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar que va voler aglutinar l'extrema dreta un cop mort Francisco Franco, segons informa ' Tot Barcelona'. Així es desprèn dels documents de l’arxiu del periodista Xavier Vinader, que detalla que s'hi va afiliar el mes de maig del 1978. Una vinculació amb l'extrema dreta que el mitjà assegura que encara es manté per les relacions que ha mantingut els darrers temps amb organitzacions d’extrema dreta com Somatemps. 



Mig any abans que es fes el míting de Fuerza Nueva a Barcelona, el maig de 1978, es van afiliar al partit de Blas Piñar 64 persones de la demarcació de Barcelona. Entre aquells nous militants hi havia José Bou Vila. El nom de Bou apareix fins a tres cops en diferents documents interns del partit, en què hi figura una adreça que correspon al forn de pa de la família -tot i que aparentment apareix com a inexistent arran d'un error de transcripció- i també el carnet d'afiliat que data del 17 de juliol de 1978.



Bou va començar a assolir rellevància pública quan va assumir la direcció d'Empresaris de Catalunya (EDC) un cop mort Mariano Ganduxer, el seu primer president. L'aparició d'aquesta patronal –amb una activitat més política que no pas empresarial– coincideix amb