 |
| El relator especial de l'ONU per als afers de les minories, Nicolas Levrat, durant una compareixença a Brussel·les Data de publicació: dimecres 28 de gener del 2026, 15:26 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet |
 |
| La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el president de Renfe, Álvaro Fernández, signen l'acord de constitució de la nova empresa de Rodalies amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transport, Óscar Puente, de fons / Generalitat de Catalunya |
PAÍS - PRINCIPAT
Arnau Lleonart i Fernàndez
27.01.2026 - 21:40 | Actualització: 27.01.2026 - 23:02
Ara fa set dies que va començar una setmana negra per al servei ferroviari català. Després de dies de pluja intensa, hi va haver dos accidents a Rodalia gairebé simultàniament, un dels quals va causar la mort d’un maquinista. Hores després, de matinada, la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, va anunciar que l’endemà no hi hauria trens fins que no es confirmés que tota la xarxa era segura. Va ser l’inici de la pitjor crisi del servei de Rodalia, que ha deixat centenars de milers de persones sense transport i que s’ha vist agreujada per una comunicació erràtica del govern, incapaç de comandar la crisi i que tot sovint s’ha limitat a reaccionar als esdeveniments. Això, quan la realitat no l’ha desmentit directament: un dia anuncia que l’endemà hi haurà trens, i l’endemà no n’hi ha; i un altre anuncia que no n’hi haurà, i sorprenentment els trens circulen.
Amb el president Salvador Illa de baixa per una osteomielitis púbica, el pes de l’exposició pública de la gestió de la crisi s’ha repartit entre diferents responsables públics. Per part del govern, qui ha donat la cara han estat Sílvia Paneque, responsable política del servei ferroviari –i ara presidenta de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya, que haurà de gestionar el servei quan s’hagi traspassat; el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que ostenta les funcions de
SOCIETAT
REDACCIÓ
20.06.2025 - 10:35
Actualització: 20.06.2025 - 11:32
El jove futbolista blau-grana Marc Bernal va seguir ahir al vespre la Patum completa al balcó consistorial, presidit per una estelada. De la plaça estant, els assistents el van reconèixer i li van fer càntics demanant-li que no jugui amb la selecció espanyola. “Marc, no vagis amb la selecció!“, li cridaven mentre ell ho enregistrava amb el telèfon mòbil i, finalment, ho aplaudia. En acabat, el públic va canviar els crits per “puta Espanya”. El moment va ser enregistrat pel periodista de RAC1 Cesc Giró.
Marc Bernal al balcó de la @lapatum. Crits de “Marc no vagis a la selecció”. Ell gravant, i fent gestos d’aprovació. @EsportsRAC1 @elmonarac1 pic.twitter.com/T55bCAZgrR
— Cesc Giró (@cescgiro) June 20, 2025
Marc Bernal, de divuit anys, és berguedà i un dels futbolistes més prometedors del Barça. Aquesta temporada, però, l’ha hagut de seguir des de la grada pel trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre tot just començar la competició, en un partit del 27 d’agost de l’any passat contra el Rayo Vallecano.
Després de passar pel quiròfan ja li van preveure una baixa d’un any, que ara aviat s’acaba i podria posar-se a disposició de Hansi Flick. De moment, continua recuperant-se fent entrenaments personalitzats a la Ciutat Esportiva Joan Gamper per a garantir que arriba bé a la pre-temporada. Malgrat la lesió, el Barça confia en el seu potencial i aquesta temporada passarà a tenir fitxa del primer equip.
Fins ara, Bernal no ha jugat mai amb la selecció absoluta d’Espanya, però sí que ha jugat amb els equips de categories inferiors.
Dijous de Corpus és un dels dies més especials de la Patum. Al migdia s’hi fa la Patum de Lluïment, amb totes les comparses excepte els Plens, que surten al vespre, surten a fer la seva dansa una sola vegada i de manera consecutiva. Un cop acabades, comencen els Tirabols amb les dues Guites i dues parelles de Geegants. Al vespre és quan es fa la Patum completa, la més popular i de més afluència de públic. Les comparses surten una a una a la plaça i fan els seus balls. La ronda de totes les comparses es repeteix quatre vegades, a excepció dels Plens, que només fan la seva actuació al final de la segona i quarta ronda. En acabat, es ballen els Tirabols, moment quan surten les dues Guites i les dues parelles de Gegants, mentre tothom volta la plaça al so de la música en directe.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/video-marc-bernal-patum-barca-seleccio-espanyola/
OPINIÓ
Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts
Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.
La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.
La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de
Comunicat del partit:
El proper divendres dia 2 de febrer, Solidaritat Catalana per la Independència presentarem una Iniciativa Legislativa Popular per a que el Parlament de Catalunya declari la Independència.
El registre d’aquesta iniciativa, que es durà a terme a les 10:30 del matí al Parlament, el faran Francesc Fíguls, David Folch i Lluís Tenas, tots ells membres de l’Executiva Nacional.
És un acte polític de rellevància per a nosaltres i farem tots els esforços per a que resulti reeixit. A continuació posem a la vostra disposició els documents següents, dels que en recomanem una lectura atenta:
– Memòria justificativa: amb l’explicació del motiu d’aquesta ILP
– Projecte de Llei per Declarar la Independència
Com pots comprovar, la llei és exactament la mateixa que Solidaritat va presentar al Parlament el mateix 2 de febrer, però del 2011, i que malauradament va ser rebutjada. Complim així, també, amb la promesa que vam fer de tornar-la a impulsar.
Donada la importància d’aquesta proposta i per explicar-ne en profunditat el context i l’abast, t’enviem el vídeo del Secretari General de Solidaritat, David Folch:
Fins a la Victòria
Solidaritat Catalana per la Independència
ENLLAÇ ARTICLE :
https://unilateral.cat/2024/01/31/si-presentara-una-ilp-per-declarar-la-independencia/
INVESTIDURA
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 2 de novembre de 2023. 11:33
Actualitzat: Dijous, 2 de novembre de 2023. 12:17
Temps de lectura: 2 minuts
La Permanent de Junts es reuneix aquest dijous presencialment a Brussel·les amb Carles Puigdemont per acabar d'ultimar el pacte amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, tal com va avançar dimarts ElNacional.cat. L'acord es va encarrilar després de la reunió entre el president a l'exili i el número 3 del PSOE al Parlament Europeu, però des de la formació independentista insisteixen que encara falta tancar serrells per enllestir el pacte. També aquesta tarda de dijous tindrà lloc una reunió extraordinària de l'Executiva del partit que se celebrarà de forma telemàtica. Amb tot, el Consell Nacional que podria celebrar-se aquest mateix cap de setmana encara no ha estat convocat, ja que és l'Executiva qui ho ha de demanar.
OPINIÓ
Apreciats companys. President i Secretaria General d’ERC
Aquest és la proposta d’un veterà militant republicà per recuperar l’autèntica ERC, vist el negatiu resultat de les eleccions municipals i davant la convocatòria d’eleccions al Regne d’Espanya. Amb tota sinceritat i modèstia us proposo el següent, per si ho voleu tenir en consideració.
– Reconèixer l’error estratègic d’aquests darrers anys i pactar-ne una de nova, d’estratègia, que posi la independència i la unitat dels actors independentistes al capdavant del partit
– Garantir un acord amb Junts a Barcelona, amb l’alcaldia per a
en Xavier Trias, i amb l’entrada
Redacció
25.01.2023 - 11:24
Actualització: 25.01.2023 - 11:45
El fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz —designat directament pel govern espanyol—, ha enviat a tots els fiscals les pautes per aplicar la reforma del delicte de malversació, que es va aprovar el desembre passat després de l’acord entre el PSOE, Unides Podem i ERC. Segons que avança El País, García Ortiz ha donat instruccions perquè els fiscals no demanin rebaixes de penes en els casos més greus, de manera que coincideix amb el parer del jutge Pablo Llarena, que considera que la reforma legal no ha de beneficiar els exiliats i els condemnats per l’1-O, a qui creu que se’ls ha d’aplicar el tipus de malversació agreujada. Aquesta interpretació de García Ortiz s’estén a totes les causes judicials sobre l’1-O, com ara la que està gestant el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.
La fiscalia vol aplicar als exiliats més càstig que no Llarena per la reforma del codi penal
L’acord de la reforma, impulsat per ERC, deixava palesa la distinció entre la malversació amb ànim de lucre i la que no. La primera preserva les penes de fins a dotze anys de presó, mentre que la segona en contempla de menors. Ara bé, el fiscal general considera que el “lucre personal” va més enllà de l’enriquiment directe. “L’ànim de lucre s’apreciarà en tots els casos en què el subjecte actiu obri amb consciència i voluntat de disposar de la cosa com si li fos pròpia, destinant-la a uns fins aliens a la funció pública amb l’objectiu d’assolir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol mena”, diu l’escrit de García Ortiz, que afegeix: “Per tant, l’element subjectiu s’apreciarà també quan el responsable del delicte no persegueixi l’obtenció d’un avantatge patrimonial o d’un augment econòmic personal.”
El malson de Llarena i les claus del pla del Suprem contra Puigdemont
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/fiscal-general-estat-interpretacio-greu-malversacio-1-o/
OPINIÓ - EDITORIAL
Per: Vicent Partal
20.12.2021 21:50
El govern de la Generalitat de Catalunya va decidir ahir de destituir el major Josep Lluís Trapero. Al nostre país quan un govern canvia, hi ha la tendència a renovar també els màxims responsables tècnics dels departaments. Hom podria dir, per tant, que aquesta substitució no ha ser cap gran sorpresa. Tanmateix, Trapero és Trapero. No hi ha cap càrrec tècnic de la Generalitat que puga acostar-s’hi en notorietat. De manera que, tot i que s’entén que el conseller simplement vulga canviar la cúpula d’Interior per adaptar-la al seu projecte, no hi ha cap dubte que l’adeu de Trapero té una interpretació que va més enllà.
És simptomàtic que, just un any després de ser objecte de l’única restitució que s’ha fet del govern legítim, ara el destituesca un govern format pels mateixos partits que el van nomenar, més enllà del canvi de color polític de la conselleria. Josep Casulleras us explica les claus del cas en aquest article, però hi ha una lectura de fons que m’agradaria fer perquè em sembla pertinent.
EDUCACIÓ
Anna Solé Sans
Foto: Unsplash
Barcelona. Dijous, 4 de novembre de 2021. 14:32
Actualitzat: Dijous, 4 de novembre de 2021. 16:40
Temps de lectura: 3 minuts
Les dades no fan altra cosa que confirmar una realitat. El català es parla cada vegada menys a classe, per fer activitats en grup i, és clar, entre els mateixos nens. Però, què diuen les dades fins ara? Si el 2006 un 56% dels alumnes de 4t d'ESO feien servir el català per preguntar a classe “sempre o gairebé sempre”, ara només ho fan el 39,4%. És a dir, la caiguda és molt notòria. Una dada que encara fa més feredat si el que mirem és la llengua que es fa servir durant les activitats de grup. Si comparem les dades, el 2006 un 67,8% feia servir el català “sempre o gairebé sempre”, mentre que ara, el 2021, només la fan servir un 28,4%. Gairebé un 40% menys. Un 20,7% declara fer-lo servir “poques vegades”. I els professors, què fan en aquest context? Doncs també sembla que si el 2006 un 63,7% es dirigia als nens i nenes en català, ara només ho fa un 46,8%. Un 12,3% declara fer-ho “poques vegades”.
 |
| El magistrat Manuel Marchena |
La Sala II del Tribunal Suprem, el tribunal sentenciador del judici del Procés, ha obert una altra etapa. Aquest matí ha comunicat les interlocutòries per la que atorga cinc dies de termini per al·legacions als dotze condemnats pel referèndum del Primer d’Octubre. Un tràmit necessari a través del que han “d’expressar el que tinguin per pertinent en relació a les peticions d’indult que s’han formulat a favor seu”.
El tribunal que presideix Manuel Marchena ha acordat així donar aquesta audiència als presos polítics atès que la sol·licitud d’indult per a ells està promoguda per terceres persones i institucions, com sindicats, partits o associacions.
En aquest termini han d’expressar tot allò que tinguin “per convenient sobre aquesta
MÓN - EUROPA
04.05.2021 01:50
Avui al matí es reprèn a Escòcia el procediment sobre l’euroordre contra la consellera Clara Ponsatí, gairebé dos mesos després de l’aprovació, en un Parlament Europeu dividit, del suplicatori per a llevar-li la immunitat. Aquesta vista, que es farà telemàticament a dos quarts d’onze, hora nostra, serà pràcticament un tràmit, encara molt preliminar, però important també per a la defensa de la consellera a l’hora de començar a bastir una estratègia contra la darrera ofensiva del magistrat Pablo Llarena per a deixar els exiliats en uns llimbs jurídics.
Puigdemont, Comín i Ponsatí es podran moure lliurement per Europa?
Perquè Llarena va enviar unes qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea tan bon punt l’eurocambra va retirar la immunitat com a parlamentaris de Ponsatí, Puigdemont i Comín. Una mena de pre-judicials poc habituals, estranyes fins i tot, perquè
PAÍS - PRINCIPAT
Per: Redacció
04.05.2021 09:20
La versió internacional de The New York Times publica avui un reportatge sobre Jordi Cuixart: “Un criminal o un màrtir? Un presoner suscita un dilema polític a Espanya.” El diari repassa la trajectòria i la situació del president d’Òmnium Cultural, que és empresonat als Lledoners amb una condemna de nou anys per sedició.
“Per les autoritats espanyoles, Cuixart és un perillós criminal, condemnat per sedició per haver encapçalat una manifestació, mentre ell i altres líders independentistes intentaven
Redacció 04/05/2021
 |
| Joan Canadell en la seva primera intervenció al Parlament el passat 29 d'abril. |
L’expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona i diputat de Junts, Joan Canadell, és partidari de no entrar al Govern o d’una repetició electoral en el cas que ERC no accepti culminar el procés d’independència. En un tuit aquest matí ha manifestat que “no sé què decidirà la militància de Junts, dependrà de quin sigui l’acord que se’ns presenti. Tots sabem que el 52% ens emplaça a culminar el procés, però si això no ho accepta ERC, molt probablement no serem a Govern o caldrà repetir eleccions i que parli la ciutadania”.
PAÍS
Per: Andreu Barnils
16.04.2021 12:43
A Santa Coloma de Gramenet, un 23,7%. Aquest és el percentatge de vot que els partits independentistes van treure a les eleccions al parlament del 14 de febrer, superant el 21,3% del 2017. Aquesta vegada, el partit d’ultradreta Vox, tot sol, treia més vots (9,8%) que Junts (4,7%) i la CUP juntes (3,4%). I si ERC va vorejar el 15% del vot, essent el partit independentista més votat a la ciutat, el partit guanyador va ser el PSC, amb un espectacular 41%. Som, doncs, en un territori on l’independentisme ha de picar pedra. S’ha de ser més. A la vegada, Santa Coloma de Gramenet és el bressol de la normalització lingüística. És aquí on pares catalans d’origen espanyol van lluitar, i aconseguir, que els seus fills aprenguessin català a l’escola els anys vuitanta. Un exemple seguit després per tot el país. No van ser més. Van ser més forts, actius, decidits. Són dues visions del país que ara viu l’independentisme. Ser més o ser més forts? Eixamplar la base o eixamplar l’esquerda?
Justament, ahir, a Santa Coloma es va presentar el llibre Eixamplar l’esquerda (Comanegra), de Josep Costa, ex-vicepresident del parlament per Junts. Costa és veí de la ciutat, i després d’haver deixat el parlament ha tornat a la seva feina de lletrat de l’ajuntament, on va defensar col·legis el Primer d’Octubre. Organitzat per la secció local del Consell per la República, l’acompanyava Albano-Dante Fachín, català d’origen argentí, ex-candidat del Front Republicà al congrés espanyol i ex-diputat dels comuns al parlament. Va perdre’s baixant de Breda, el Google Maps l’enviava a Sant Adrià del Besòs, i es va
VISITA INSTITUCIONAL
Marta Lasalas
Foto: Fernando Calvo
Amer. Divendres, 16 d'abril de 2021. 16:20
Actualitzat Divendres, 16 d'abril de 2021. 17:41
Temps de lectura: 3 minuts
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aterrat aquest divendres al poble de Carles Puigdemont, Amer (La Selva). Ho ha fet per visitar l'empresa Hipra, dedicada a la investigació i producció de vacunes, i acompanyat de la ministra de Sanitat, Carolina Darias, i del ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque. El cap de l'executiu espanyol ha aconseguit trencar el buit institucional -però no la tensió- que castiga les visites a Catalunya provinents de l'Estat. A la cita d'avui hi ha acudit la consellera de Salut, Alba Vergés.
Vergès s'ha presentat a Amer amb un abric groc i una carpeta de reivindicacions, sobre vacunes i diàleg polític. També hi era l'alcaldessa de la població, Maria Rosa Vila, de Junts, amb un llaç groc. Vergés ha evitat la foto de família. En el seu Parlament, Sánchez ha citat la consellera, però no a l'alcaldessa que fonts presents a l'acte asseguren que ni tan sols ha rebut la salutació del president espanyol. De fet, un protocol estrany en què els dirigents polítics s'evitaven davant les càmeres s'ha acabat imposant a la visita.
