El govern més progressista de la història no controla el poder de les entranyes de l’estat espanyol
 |
| Carles Puigdemont i Marta Rovira, amb l'advocat Nico Krisch a Ginebra, el 20 de desembre de 2018. (horitzontal) |
El magistrat ofereix a l’expresident i a Ruben Wagensberg comparèixer voluntàriament abans de tenir el suplicatori
El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha acordat dirigir la investigació per les actuacions de la plataforma Tsunami Democratic contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC Marta Rovira i deu persones més. En una interlocutòria de 34 pàgines, el magistrat ofereix a Puigdemont, en tractar-se d’un diputat del Parlament Europeu, i abans de cursar el suplicatori corresponent, la possibilitat de comparèixer voluntàriament davant l’Audiència Nacional. Li ofereix el mateix al secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, d’ERC. Els fets podrien qualificar-se de manera indiciària, indica el jutge, com de terrorisme.
La resolució acorda citar com a investigats Marta Rovira, Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani, Oleguer Serra i Nicola Flavio Giulio Foglia. A més acorda citar com a testimonis l’aleshores portaveu d’ERC, Marta Vilalta, i el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, per aclarir què va passar a la reunió a Ginebra, i la participació que hi van tenir els diferents líders que van assistir-hi. També vol que concretin a què es referien quan deien “el que es pot fer a Suïssa”, perquè pugui declarar sobre el coneixement que pogués tenir sobre la planificació i aparició de Tsunami, i la seva aportació a aquesta.
La resolució assenyala que resulta necessària la citació de Carles Puigdemont per ser escoltat sobre els fets objecte d’investigació “La seva citació, en aquest moment no es podria fer en cap altra condició que no sigui la d’investigat, assistit de lletrat i oferint-li l’oportunitat de defensar-se, atès que l’interrogatori versaria sobre qüestions de caràcter evidentment incriminatori”. Es tracta, argumenta el jutge, d’una de les persones de les quals està acreditat indiciàriament, en vista de l’anàlisi de l’agenda de Josep Lluís Alay, que va acudir a les reunions que es van celebrar a Ginebra els dies 29 a 31 d’agost de 2019, i on es va poder planificar l’actuació del Tsunami. El seu nom, afegeix, apareix en un missatge que figura al dispositiu analitzat de Josep Lluis Alay enviat per Jesús Rodríguez: “Dilluns 26 d’agost es donaran a conèixer els perfils de la campanya Tsunami Democràtic com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Suposo que des d’Òmnium informaran directament el president Puigdemont. T’ho avanço perquè en tingui constància”. Igualment, continua la interlocutòria, sembla haver assistit a la reunió a Ginebra a què al·ludia Marta Vilalta.
D’altra banda, indica, en una altra comunicació que manté amb Alay parla del “grup de coordinació” de la campanya Tsunami Democratic, i les decisions i dubtes que hi sorgeixen les quals són consultades a l’expresident Puigdemont a través del propi Alay. Finalment, el rol de lideratge de Puigdemont a Tsunami sembla també inferir-se de la conversa mantinguda amb Josep Campmajó, amb qui discuteix sobre l’actitud que estan tenint els dirigents polítics catalans en relació a la publicació de la sentència del ‘procés’ i en què li diu: “Ahir vaig estar novament a primera línia. Tant a Barcelona com a Girona. La meva gent, ben distribuïda”. També li va dir: “O tu i Tsunami preneu el control o haurem de començar a gestionar el preu de les baixes”. A això Puigdemont respon: “Intentem que el Govern es posi les piles”. Campmajó va respondre: “President… Els diputats estan cagats. La gent els passa per sobre. El Govern està acollonit…”. Puigdemont va replicar: “Cert. I això no és bo”.
“Vocació de permanència”
Segons el magistrat, les investigacions practicades permeten inferir indiciàriament que Tsunami Democràtic va ser una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per diverses persones amb diversos rols que estenien el seu àmbit d’actuació en parcel·les determinades i amb altres persones a càrrec seu, la finalitat dels quals essencialment era “subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat i alterar greument l’ordre públic mitjançant la mobilització social massiva”. Els informes de la Guàrdia Civil apunten que el Tsunami va ser fruit d’una “planificació efectuada per diferents persones per a l’execució d’accions de gran envergadura, amb vocació de permanència, capaços de mobilitzar una massa de persones de manera que comprometessin l’estabilitat econòmica, social, empresarial i institucional d’Espanya”.
Les actuacions dutes a terme per Tsunami Democràtic el 2019 van ser el bloqueig d’infraestructures crítiques de l’Estat i europees com el de l’aeroport de Barcelona-El Prat, l’intent de bloqueig de la torre de control ENAIRE de Barcelona a Gavà o l’intent de bloqueig de l’aeroport de Madrid-Barajas, la vaga general del 18 d’octubre del 2019, l’intent d’afectació del procés d’eleccions generals de novembre o les accions comeses a propòsit del partit de futbol entre el FC Barcelona i el Reial Madrid al desembre.
Provisionalment, terrorisme
Els fets descrits poden ser constitutius de diverses infraccions, i entén el magistrat que, des de la provisionalitat inicial d’aquest moment, poden tenir la consideració d’actes de terrorisme. García-Castellón assegura que els fets poden ser qualificats com a terrorisme perquè es poden constatar les finalitats que el Codi Penal atribueix al terrorisme: subvertir l’ordre constitucional, suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o les estructures econòmiques o socials de l’Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-ho. El Codi Penal també preveu com a finalitat terrorista l’alteració greu de la pau pública, o provocar un estat de terror en la població o part d’aquesta.
En aquest sentit, també veu possible qualificar els fets com a delicte de desordres públics terroristes. A més, cal que els fets es cometin per una organització o grup terrorista o individualment, però “emparats” en ells, podent entendre, a aquests efectes, que Tsunami Democràtic tindria tal consideració. En aquest sentit, assenyala el jutge, hi ha elements suficients per considerar que els fets també podrien encaixar en el delicte de terrorisme en concurs amb delicte de desordres públics.
“L’anàlisi dels fets exposats no permet excloure, gens, que Tsunami Democràtic pogués tenir la consideració de “grup terrorista”, havent d’aclarir si es va arribar a materialitzar la seva actuació amb algun dels delictes contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, de falsedat documental, contra la Corona, d’atemptat i tinença, trànsit i dipòsit d’armes, municions o explosius, previstos al Codi Penal, i l’apoderament d’aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, explica la interlocutòria.
El magistrat també ordena a la Guàrdia Civil que identifiqui els suposats perjudicats per les diverses accions del Tsunami per tal d’oferir-los la possibilitat de personar-se en la causa, i en concret als familiars d’una persona morta el 14 d’octubre del 2019 suposadament pel bloqueig de l’aeroport. També demana que s’identifiqui el policia nacional greument ferit en la manifestació de la plaça Urquinaona el 18 d’octubre per si la mobilització es pot vincular al Tsunami. Finalment, vol que la Guàrdia Civil investigui si es van utilitzar armes o altres instruments per part dels mobilitzats en les accions del Tsunami.
Informe de la Guàrdia Civil
La decisió de García-Castellón arriba pocs dies després de rebre un informe de la Guàrdia Civil que situava Rovira com una de les coordinadores del Tsunami. L’informe conclou que Rovira, que tindria com a àlies ‘Matagalls’, va fer tasques de coordinació del moviment en la recerca de suports institucionals i del seu partit polític, fent d’enllaç entre el Tsunami i la direcció i ocupant-se també de reclutar gent. També posa en relleu que Rovira tenia un “coneixement previ” d’almenys certes accions de la plataforma. L’Audiència Nacional investiga el Tsunami per accions com el bloqueig de l’aeroport del Prat o el tall de l’AP-7 a la frontera.
En el cas concret de Rovira, la policia destaca la seva rapidesa en publicitar el Tsunami Democràtic minuts després del seu llançament a xarxes. Segons la policia, Rovira tenia coneixement “previ” de certes accions d’aquesta plataforma. Tal com apunta l’informe, Rovira també va exercir una certa labor en la “defensa el projecte de Tsunami” davant de les faccions que s’hi mostraven en contra.
L’empresari Oriol Soler és el primer investigat descrit a l’informe. Sobre ell s’indica que feia servir el sobrenom ‘Rigoberta’ i que tenia un “lloc rellevant” a diversos dels grups que conformaven l’estructura organitzativa de Tsunami Democràtic, de fet se’l situa com l’encarregat de la relació de la plataforma amb els mitjans de comunicació i la projecció mediàtica de l’organització.
“Fins i tot redacta i elabora els comunicats i publicacions dels perfils oficials de les xarxes socials de Tsunami. En totes aquestes comeses, Oriol Soler té capacitat de decidir, denotant-se un caràcter directiu en aquesta matèria”, agrega la diligència policial. D’altra banda se’l vincula a decisions “d’índole econòmica”.
Segons l’informe, Wagensberg utilitzava “amb molta probabilitat” el pseudònim ‘Konan’ i “destaca per la seva implicació i preocupació per l’èxit de les accions del Tsunami i ocupava una “significativa responsabilitat” en la “comunicació corporativa” de la plataforma.
La Guàrdia Civil sosté que estava especialment vinculat a la comunicació del Tsunami en coordinació amb Oriol Soler, “amb qui decideix aspectes com el contingut dels comunicats, la seva forma i el moment de la seva publicació”. La seva funció, segons el document, era “maximitzar l’abast mediàtic” de les accions.
L’empresari Xavier Vendrell, sobrenom ‘Indigo’, apareix vinculat a l’estratègia de Tsunami Democràtic. “Sabia amb caràcter previ les accions que s’anaven a dur a terme, tenint accés a informació privilegiada i participant en l’organització de les accions”, apunta l’informe. Igual que a Soler i Rovira, se’l relaciona amb funcions d’organització per aconseguir suports i “esquivar” les veus discrepants amb la iniciativa. També se’l relaciona amb la creació del “pla estratègic” del moviment en accions com l’intent d’ocupar l’aeroport de Madrid Barajas.
Més enllà de Rovira, Soler, Vendrell o Wagensberg, l’informe incorpora mitja desena més de noms com els de Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní o Oleguer Serra.
Moviment no espontani
Segons la Guàrdia Civil, Tsunami Democràtic va ser “el resultat d’una estratègia minuciosament planificada” per protestar contra la sentència del Suprem i funcionar com a “element desestabilitzador i de pressió política” a través d’una mobilització social a gran escala. Fruit d’aquestes accions, segueix l’informe, es va produir una “alteració greu de l’ordre” on “hi va haver moments en què es va posar en risc la integritat física dels usuaris de la via pública” així com “la llibertat i el patrimoni de molts ciutadans de Catalunya”.
Segons el document, tot i que el Tsunami es presentava com un moviment autònom sorgit de forma espontània, en realitat era una iniciativa de persones que actuaven en “connivència” amb “els principals sectors i determinades entitats civils independentistes”.
El document xifra els suposats perjudicis econòmics que atribueix a accions com la del 14 d’octubre del 2019 i el 19 de desembre d’aquell any a l’Aeroport de Barcelona i al Camp Nou i assegura que les seves accions pretenien “generar una situació de crisi generalitzada a l’Estat que es prolongués en el temps”.
Un “gran cap”
Segons la Guàrdia Civil, el Tsunami estava dirigit per una “estructura associativa” perfectament organitzada i jeràrquica, amb una divisió de tasques i un repartiment d’actuacions que es vehiculava a través d’una aplicació que possibilitava “la impunitat dels seus responsables”.
El document apunta que hi havia un “gran cap” i un “grup de coordinació”, i en les seves comunicacions havien fet parlat de la necessitat que algun dels seus actors fes d’intermediari amb el “President”, segons la Guàrdia Civil, l’aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont.
A més, l’informe parla de la “caixa de resistència” del Tsunami i de la inversió d’aquests diners en advocats que s’havien d’encarregar de la defensa legal dels participants que fossin detinguts o identificats. Apunta, entre altres, a l’advocat Benet Salellas. També assegura que Tsunami disposava d’un equip internacional d’informàtics, programadors i hackers que van desenvolupar l’aplicació. Admet que moltes de les persones que van participar en aquest apartat no han pogut ser identificades.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
