Les estranyes i inesperades maniobres de JxCat i ERC

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 20 d'octubre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts  

 

 

 

Els partits van prenent posicions després de l'avançament de les eleccions espanyoles, que tocaven el 2027, al pròxim 29 de novembre, decretat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En el cas de les formacions catalanes, totes s'han afanyat a posar-se en mode electoral per mirar de no perdre passada i algunes ho han fet amb moviments inesperats que afegeixen atenció addicional a una contesa clarament decantada, segons totes les enquestes, a favor del bloc PP-Vox. Descomptats, d'una banda, el PSC —com a marca del PSOE que és, a Catalunya amb Jordi Hereu aquesta vegada al capdavant— i els Comuns —comparses del nou Front Ampli que encapçala, això sí, Ada Colau—, i de l'altra la CUP —que s'estima més no presentar-s'hi per no tornar a fer el ridícul de no sortir— i Aliança Catalana —que sempre ha dit que a Madrid no hi havia d'anar a fer res— l'oferta es concentra en JxCat i ERC.

Tots dos partits es disputaran el gros del vot catalanista, tenint en compte que una part molt important d'aquest, el més clarament independentista, es tornarà a quedar a casa com ja havia fet el 2023, bé perquè cap de les opcions que es presenta no li fa el pes, bé perquè la que li'n faria no es presenta. Els qui que no vagin a l'abstenció, doncs, se'ls repartiran entre les sigles de Carles Puigdemont i d'Oriol Junqueras, tret dels que sigui capaç de recollir l'Alhora de Jordi Graupera, que si fa com a les eleccions catalanes del 2024 seran 14.000 sufragis llençats. Qui de moment sembla que ho tingui tot més de cara és JxCat que, a rebuf del retorn del seu líder a Catalunya —encara que no es produeixi fins passada la votació— després de nou anys d'exili un cop se li hagi aplicat l'amnistia de manera efectiva i mantenint Míriam Nogueras de cap de cartell, pot experimentar una pujada d'alguns escons, lluny, en tot cas, dels millors registres de l'època del seu predecessor principal, CiU.

Aquesta bona impressió, tanmateix, ha quedat enterbolida per un moviment tan inesperat com difícil de justificar: l'acord amb Marta Pascal i el seu Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), una força absolutament residual –4.560 vots a les eleccions catalanes del 2021, l'única vegada que s'ha sotmès al veredicte de les urnes—, per anar junts en el nou cicle electoral que comença amb els comicis espanyols del 29 de novembre i continua amb els municipals del 2027, els catalans del 2028 i els

Fracàs Ampli

 

 

Rufián admet el seu fracàs en intentar unir l'esquerra mentre ERC i els comuns mantenen el pols per les sigles

 

 

 

 

16/10/2026 12:10:00h

per 

E-Notícies

 

El Frente Ampli arriba al dia decisiu convertit en una exhibició de les divisions que pretenia superar. Gabriel Rufián ha reconegut aquest divendres que la seva aposta per una candidatura unitària de les esquerres és a la vora del naufragi. "He fracassat. Hem fracassat", ha afirmat a RAC1, on ha avançat que "molt probablement no hi haurà acord" per a les eleccions generals del 29 de novembre.

La confessió arriba després de dies de crides públiques, retrets i negociacions que no han aconseguit desbloquejar la confluència. Encara que encara queden hores per registrar les coalicions, el candidat d'ERC ha demanat disculpes per no haver aconseguit convèncer les direccions. També ha revelat que dijous va estar a punt de plegar i que continua per responsabilitat cap a la militància republicana.

 

 

La distància entre el discurs d'unitat i les decisions dels partits ha quedat al descobert. Rufián ha denunciat una "guerra d'egos" i, posteriorment, a TVE, ha descrit la situació com un "espectacle dantesc". El seu diagnòstic apunta a un espai polític incapaç de superar els seus enfrontaments fins i tot quan presenta aquestes eleccions com una cita crucial per frenar el PP i Vox.

De la unitat promesa al creuament de retrets

Rufián constata el seu "fracàs" davant la divisió de les esquerres: "He estat a punt de plegar"Però no plego que perdo la cadira i la pagueta

 

 

ELECCIONS ÑORDES NOV-29

 

 

El candidat d'ERC lamenta no haver pogut arrossegar el partit amb la seva força electoral: "No s'han cregut la idea"  

 

 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 16 d'octubre de 2026. 10:35
Actualitzat: Divendres, 16 d'octubre de 2026. 14:04
Temps de lectura: 3 minuts 

Gabriel Rufián ha "fracassat". Així de clar s'ha expressat poques hores abans que s'acabi el termini per presentar coalicions electorals de cara a les eleccions del 29 de novembre. Qui serà el candidat d'Esquerra Republicana en aquests comicis, i líder polític més ben valorat de l'Estat, tenia l'objectiu d'unir tots els partits d'esquerres per evitar la divisió del vot a les urnes. Però aquesta és, a hores d'ara, una fita molt complicada. L'únic moviment que s'ha produït és l'entesa entre la seva formació i Podemos a Catalunya, que significarà que els morats no es presentin al país i que realitzin actes amb la seva líder, Irene Montero, arreu de l'Estat. En una setmana en què el seu nom ha estat en boca de tothom, Rufián ha estat entrevistat a El món a RAC1, on ha confessat haver estat "a punt de plegar" aquesta mateixa setmana. En la conversa en directe des del Congrés, el portaveu ha assegurat que si no ha abandonat la seva posició no ha estat perquè l'hi hagi demanat algú "des d'un despatx d'ERC: "Estic aquí per la gent d'ERC i de més enllà. Gent que m'agafa del coll i em diu que ni de conya. Marxaria a casa perquè em fa molta mandra", ha afirmat. 

"Demano disculpes perquè vaig arribar a pensar que, a còpia de repetir el que es deia al carrer i d'arribar a aquest punt de força electoral, podria arrossegar els aparells dels partits. És un fracàs. Hem fracassat", ha insistit Rufián, que durant tot el 2026 ha anat reiterant la seva proposta de coalició d'esquerres amb l'oposició de la direcció de la seva formació política. Així, ha lamentat que el Front Ampli, tal com està plantejat a hores d'ara, sigui Sumar amb un altre nom i que a Catalunya no s'hagi arribat a produir una entesa amb els Comuns. En les eleccions del 2023, aquest partit va quedar segon en nombre de vots per davant dels republicans, amb set diputats per cada formació. Per Rufián, el seu fracàs passa perquè ERC no ha "comprat" la seva idea ni ha sabut interpretar adequadament el "moment històric". "Hi ha molta gent que no és conscient que la gent es juga les seves condicions de vida i nosaltres les nostres sigles. Tal qual. Hi ha gent que diu que no podem renunciar a les nostres sigles. I jo dic: d'acord, però ets conscient que quan Abascal sigui ministre de l'Interior anirà a totes contra tu?", s'ha preguntat. Des del primer moment en què Rufián va plantejar aquesta entesa de les esquerres, els portaveus de la direcció han reiterat que ERC es presentaria amb el seu nom i que no es "diluiria". 

Bones paraules per a Colau

Enquesta CEO:Illa perdria la majoria mentre Orriols es disputaria la segona plaça amb ERC

 

 

Junts continua relegat a la quarta posició i Vox atrapa el PP segons el nou baròmetre

 

 

l CEO confirma la tendència a l’alça d’Aliança Catalana |  E-Noticies

 

 14-10-2026

per E-Notícies

 

Salvador Illa guanyaria les eleccions però ja no li serviria per governar si avui hi hagués eleccions a Catalunya. Així ho dibuixa la segona onada del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que situa el PSC en 33-35 diputats, davant dels 42 obtinguts el 2024. La suma amb ERC i Comuns quedaria entre 62 i 67, per sota de la majoria absoluta del Parlament.

 

Illa perdería la mayoría en un parlamento ingobernable |  Europa Press

 

 

El baròmetre torna a atorgar un pes important a Aliança Catalana, que superaria Junts i disputaria amb ERC la segona plaça. En el bloc conservador, Vox igualaria el PP amb 13 diputats cadascun. Comuns i CUP continuarien sent forces residuals.

El sondeig de la Generalitat confirma que Catalunya avança irremeiablement cap al bloqueig polític, perquè cap dels blocs obtindria una majoria suficient de 68 diputats. Això portaria la comunitat a una repetició electoral, o a l’obligació de trobar noves fórmules per formar majories. La qual cosa convidaria a trencar cordons sanitaris i establir noves aliances en un escenari completament diferent.

La victòria del PSC ja no bastaria

Independentisme de Lavapiés

 

OPINIÓ

 

 

"Els mítings del líder d'ERC a Madrid -sobre un programa territorial entre ambigu i inexistent- seran una novetat no sempre de bon digerir"

 

 

 

 

 

 Salvador Cot
12/10/2026 23:26  

 

 

No és fàcil entendre quina motivació pot tenir ERC per pactar una campanya conjunta amb Podemos. L’any passat, el partit d’Irene Montero va combatre frontalment que la Generalitat pogués gestionar una part de les polítiques sobre immigració, considerant que aquesta delegació era “obertament racista“, encara que a Catalunya governi el PSC amb el suport dels comuns i la mateixa ERC. Per contra, sembla que Podemos té tota la confiança en el pròxim govern de PP i Vox que, gràcies a l’esquerra suposadament transformadora, mantindrà, totalment centralitzada, la gestió dels fluxos migratoris.

També és una incògnita quina pot ser l’aportació en vots de Podemos en les urnes catalanes, especialment perquè ni tan sols es va presentar a les darreres eleccions al Parlament. Tampoc és fàcil fer un pronòstic de quants votants independentistes poden descartar la papereta de Rufián i el seu independentisme de Lavapiés, cada cop més subratllat per la retòrica castissa que utilitza des del

L'oposició carrega contra Illa pel fiasco de PISA i reclama responsabilitats a Niubó

 

 

PARLAMENT

 

 

Junts, ERC, PP, Vox, Comuns, CUP i Aliança Catalana retreuen al president la falta de transparència 

POLÍTICA,CATALUNYA, 

 

 

 

Vicenç Pagès
Barcelona, Parlament. Dimecres, 23 de setembre de 2026. 11:50
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

La compareixença de Salvador Illa al Parlament per donar explicacions sobre el fiasco de les proves PISA no ha servit per tancar la crisi educativa, sinó que ha estat una onada de crítiques de l'oposició cap a l'executiu català. Els partits han coincidit a qüestionar les explicacions del president i a reclamar responsabilitats polítiques per l'exclusió del 23,2% dels alumnes de les proves, que ha deixat Catalunya fora de l'estudi de l'OCDE. Una part de les crítiques s'han centrat especialment en la continuïtat de la consellera d'Educació, Esther Niubó, mentre que el següent episodi en matèria d'educació serà la cimera per abordar el pacte nacional per l'educació entre el president Illa i els partits convocada per a aquest divendres. En dubte, hi ha la participació del PP català, mentre que Vox s'ha autexclòs. 

La presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha retret a Illa que mantingui Niubó al càrrec malgrat que el Parlament n'ha demanat la destitució. "Com és que encara avui manté la consellera Niubó?", ha preguntat. Sales ha recordat que Junts va reclamar la compareixença del

La justícia tomba la multa de 10.001 euros a Sílvia Orriols: la Generalitat no va provar cap discriminació

 

PERD PROCESSISME 

 

 

Un jutjat de Girona anul·la la sanció imposada a la batllessa de Ripoll per les seves paraules en un debat de televisió. La sentència és ferma i no admet recurs.

 

 

 

 20 de setembre de 2026

 

Per Rubèn Novoa 

 

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona ha anul·lat la multa de 10.001 euros que el Departament d’Igualtat i Feminismes va imposar a Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll i presidenta d’Aliança Catalana, per unes declaracions fetes el 29 de maig de 2022 al debat OPINACAT de 8TV. La sentència 145/2026, del 16 de setembre i signada per la magistrada María del Pilar García Cruz, estima íntegrament el recurs, no imposa costes i determina que contra ella no es pot interposar cap recurs.

No és el mateix “comportar” que “poder comportar”

L’Administració havia sancionat Orriols per una infracció greu de l’article 43.5.d de la Llei 19/2020. Aquest article castiga les declaracions públiques «que comportin una discriminació». La jutgessa remarca que el tipus infractor exigeix una discriminació efectiva i present. La resolució sancionadora, en canvi, es fonamentava en les conseqüències i l’impacte negatiu que les paraules «poden tenir», és a dir, en una hipòtesi. Segons la sentència, «no és el mateix «comportar» que «poder comportar»».

La magistrada assenyala també que la resolució recorreguda cau en contradiccions. Primer afirma que cal un risc d’incitació a la discriminació i després descarta que calgui la crida que la Fiscalia no va trobar. Recorda que el procediment sancionador «no admet contradiccions, no admet conjectures ni tampoc incerteses» i que la càrrega de la prova correspon a l’Administració. Aquesta no va acreditar que les paraules de la batllessa provoquessin cap acte de discriminació, ni directament ni per mitjà de tercers.

La Fiscalia ja havia arxivat les diligències penals

La família Maragall assegura que ERC no se'ls ha disculpat pels cartells difamatoris sobre l'Alzheimer

 

 

PSC

 

"Campanyes com aquesta ofenen moltes persones que fa anys que lluiten contra l’estigma de la malaltia de l'Alzheimer", assegura Cristina Maragall

 

Cartells despectius sobre l'alzheimer de Pasqual Maragall a una seu d'ERC a Barcelona, el 9 de març del 2023 Autor/a: ERC Barcelona

 

 

Cristina Maragall, filla de Pasqual Maragall, ha denunciat a Betevé que ningú d’ERC s’ha posat en contacte amb la família per demanar perdó de manera directa pel cas dels cartells ofensius contra el seu pare i el seu oncle Ernest Maragall. "Ni com a família ni com a fundació" –Cristina presideix la Fundació Pasqual Maragall–.

Ho ha explicat al programa 'Bon dia, Barcelona' de la televisió municipal de Barcelona, només dos dies després que ERC tanqués finalment, més de dos anys després, la investigació interna sobre l’escàndol. El partit va demanar perdó públicament davant del consell nacional, però la filla de l’expresident considera que aquest gest no és suficient.

"Campanyes com aquesta ofenen moltes persones que fa anys que lluiten contra l’estigma de la malaltia de l'Alzheimer", ha dit Cristina Maragall. Ha reclamat una disculpa "més sincera i adequada", especialment dirigida a les famílies afectades per l’Alzheimer.

Un atac de falsa bandera des de dins del partit

Clam davant l'actitud de David Cid i el diputat de la CUP en el debat de TVE: 'No tenen projecte' (Videos)

 

EXTREMA ESQUERRA

 

El moderador Lluís Falgàs els va haver de cridar a l'ordre en més d'una ocasió per les seves interrupcions i faltes de respecte

 

 

David Cid i Dani Cornellà van tenir una actitud qüestionable durant el debat |  E-Noticies

 

 

 

 

El debat de portaveus organitzat aquest dijous per RTVE Catalunya va deixar nombrosos enfrontaments entre els representants dels vuit partits del Parlament. Tanmateix, bona part de les reaccions a les xarxes es van centrar en l'actitud del portaveu dels Comuns, David Cid, i del diputat de la CUP Dani Cornellà, especialment durant els seus enfrontaments amb la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.

L'especial d'Aquí parlem, moderat per Lluís Falgàs, va reunir Elena Díaz (PSC), Salvador Vergés (Junts), Ester Capella (ERC), Lorena Roldán (PP), Joan Garriga (Vox), David Cid (Comuns), Dani Cornellà (CUP) i Sílvia Orriols (Aliança). Durant una hora i mitja van abordar qüestions com educació, finançament, habitatge, immigració i seguretat.

 

El moderador Lluís Falgàs cridant a l'ordre David Cid i Dani Cornellà |  TVE

 

 

El programa va anar pujant de to a mesura que avançaven els blocs. Falgàs va haver de cridar l'atenció diverses vegades a David Cid per interrompre. Els enfrontaments van ser especialment intensos quan la discussió va arribar a assumptes com l'habitatge o la immigració.

‘No tenen rumb, ni tenen projecte’

Un dels xocs més destacats va enfrontar Cid amb Orriols. El dirigent dels Comuns va acusar la líder d'Aliança Catalana de fer-se “arrumacos” amb els diputats de Vox, una cosa que va ser molt criticada a les xarxes pel masclisme que destil·len les seves paraules. La mateixa Orriols va respondre que “els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per a aquest país”.

Les imatges de l'enfrontament van córrer ràpidament per X. Un dels vídeos aportats acumula més de 19 milions de visualitzacions, mentre que una altra publicació amb la resposta d'Orriols superava els 11 milions. Les xifres mostren l'enorme recorregut que va assolir l'episodi en les hores posteriors al programa.

 

 

Sílvia @orriolsderipoll respon a @ciddavid:

«Els atacs personals demostren que no tenen rumb, ni tenen projecte per aquest país…Perquè una mentida es repeteixi mil vegades no passa a ser veritat».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/1WqiYVtbmg

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

Les reaccions recollides en les publicacions van ser majoritàriament crítiques amb David Cid. Alguns usuaris li van retreure la seva actitud i altres van qualificar el seu comportament de “mal educat” o “irrespectuós”. El politòleg Magí Hildebrandt, pròxim a Aliança Catalana segons el seu propi perfil, va parlar directament d'un “ridícul espantós” de Cid i va elogiar la paciència d'Orriols.

Sílvia @orriolsderipoll respon a @danicornella sobre la seva activitat parlamentària: «Venir aquí i anar al bar a fer el cafè no significa treballar».

💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/zcChnpBSLo

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) September 17, 2026

 

També el filòsof i escriptor Toni Ros va carregar contra Cid i Cornellà en una publicació a X. Ros va utilitzar termes molt durs contra tots dos representants i va considerar “masclistes” algunes de les seves intervencions contra Orriols. Altres comentaris critiquen David Cid per les interrupcions constants i les faltes de respecte. Hi ha qui ja veu els Comuns fora del Parlament en les pròximes eleccions.

Cornellà també desferma crítiques

Dani Cornellà tampoc va quedar al marge de la polèmica. El diputat de la CUP va recriminar a Orriols la seva activitat parlamentària afirmant que “per legislar cal venir al Parlament”. La dirigent d'Aliança Catalana va respondre que “venir aquí i anar al bar a prendre cafè no vol dir treballar”. Aquest ha estat un dels talls més comentats a les xarxes, criticant també l'actitud del portaveu cupaire.

Franc Massaneda va respondre públicament a Cornellà i va qüestionar la seva trajectòria professional anterior a la seva arribada a la política. Altres usuaris van criticar el to emprat durant l'enfrontament. “És evident que quan has d'interrompre constantment i no deixar parlar l'altre és que no tens arguments ni raó”, planteja un dels comentaris.

 

 

 

Té collons que en @danicornella parli de "esforç" i pretengui arbitrar sobre qui treballa de valent i qui no. Pregunteu a qualsevol empresa o institució que hagi hagut d'interaccionar amb ell quan era regidor a Celrà. Pregunteu a qualsevol que ha patit el seu gandulerisme quan… https://t.co/YZfvwYhIA5

— Franc Massaneda (@DMassaneda) September 17, 2026

 

El periodista Rubén Novoa va resumir la seva valoració assegurant que “David Cid i Dani Cornellà no perdran un debat d'idees” sinó, al seu parer, “el judici moral de l'espectador que encara espera d'un diputat que deixi parlar l'altre”. Novoa va qualificar posteriorment el debat de “vergonya”, encara que també va dirigir les seves crítiques al conjunt de l'enfrontament i no al moderador.

Més enllà de la controvèrsia, el programa sí que va permetre visualitzar diferències polítiques concretes. Cid va reclamar reduir les ràtios, climatitzar les aules i accelerar les mesures educatives, mentre que la CUP va exigir elevar la inversió i negociar prèviament amb els sindicats. En habitatge, els Comuns van defensar la regulació dels lloguers i Cornellà va plantejar, entre altres mesures, prohibir els pisos turístics.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://e-noticies.cat/politica/clamor-davant-lactitud-david-cid-diputat-cup-debat-tve-no-tenen-projecte 

 

El Govern "imposa el castellà" en els informes de salut

 

 

Llengua, Política 

 

Així ho ha denunciat ERc que ha instat l'executiu a rectificar

 

 

 08.09.2026 21.00 h

ACN

 

 

ERC ha acusat aquest dimarts el Govern d'"imposar el castellà" en els informes de salut i l'ha instat a rectificar i fer que tornin a ser "íntegrament en català". En un comunicat, el grup parlamentari ha rebutjat la incorporació del castellà en l'estructura dels documents clínics per part del Departament de Salut, que va iniciar el febrer de 2025, segons els republicans.

Per això, han registrat una pregunta parlamentària per sol·licitar al Govern quines instruccions ha traslladat als centres sanitaris i quin és el fonament jurídic del criteri que obliga a incorporar el castellà. També li exigeixen rectificar "de forma immediata".

El grup parlamentari també ha assegurat que ja ha fet les "gestions oportunes" per fer rectificar l'executiu amb relació a la incorporació del castellà en el document acreditatiu i, per tant, torni a ser només en català.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/71954/govern-imposa-castella-informes-salut  

 

El CEO dispara el nerviosisme del sistema: 'sorpasso' d'Aliança a Junts i baixada del PSC

 

 

CATALUNYA

 

L'enquesta més important que publica la Generalitat torna a confirmar un possible terratrèmol electoral a Catalunya

 

El PSC tornaria a guanyar, però amb un fort creixement d’Aliança |  E-Noticies

 

09/07/2026 11:52:00h

per

Redacció

 

 

El primer baròmetre de 2026 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) deixa un nou tomb en el panorama polític català. Si fa tot just uns mesos l'organisme dependent de la Generalitat situava Aliança Catalana empatada tècnicament amb Junts, ara el partit de Sílvia Orriols fa un pas més i es convertiria en la tercera força del Parlament, amb opcions fins i tot de disputar el segon lloc a ERC.

Segons l'enquesta, el PSC continuaria sent el partit més votat amb una forquilla d'entre 36 i 38 diputats, encara que continua perdent suports respecte als 42 escons obtinguts a les eleccions de 2024. La segona posició seria per a ERC, que continua recuperant terreny i arribaria a entre 24 i 26 diputats, davant dels 20 actuals. Tanmateix, qui protagonitza el creixement més gran torna a ser Aliança Catalana.

 

Enquesta Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) juliol 2026

 

Font: CEO (Generalitat de Catalunya)

  

 

El CEO confirma el 'sorpasso' d'Aliança a Junts

A Catalunya s'han detectat més de 7.000 fraus des del Pacte pel Padró de PSC, ERC, Comuns i la CUP

 

 

Olot ha donat de baixa més de 1.300 persones del padró en l’últim any

 

 

Falsos empadronaments detectats a Catalunya |  E-Noticies

 

 

15/06/2026 08:20:00h

per

E-Notícies

 

 

El proper 18 de juny es complirà un any del pacte pel padró universal que van signar PSC, ERC, Comuns i la CUP. Es tracta d'una iniciativa impulsada per una xarxa de més de 200 entitats per obligar els ajuntaments a empadronar tothom qui ho sol·liciti sense atendre els requisits. Des que els partits van signar el pacte per garantir el padró universal, s'han detectat més de set mil casos d'empadronaments fraudulents, molts d'ells a través de xarxes il·legals vinculades a activitats delictives.

 

Pacte pel padró signat el 18 de juny de 2025 |  Parlament

 

Això demostra un cop més les nefastes conseqüències del bonisme polític i la irresponsabilitat d'alguns partits polítics a Catalunya. Cal recordar que la Conselleria d'Igualtat de la Generalitat continua recollint en les seves indicacions l'obligació dels ajuntaments de garantir el dret a l'empadronament sense atendre els requisits bàsics. Com a conseqüència, alguns ajuntaments s'han rebel·lat negant-se a empadronar okupes i persones sense domicili fix. 

El cas d'Olot torna a evidenciar el problema

MOLT GREU | Capella (ERC) justifica que el català no sigui requisit per renovar els permisos de residència de migrants

 

ESPANYA

 

És una de les ofertes publicades a pàgines de Facebook que segueixen milers de persones

 

 

 

 27/04/2026

per E-noticies 

El 2025 es van registrar 36.775 entrades d'il·legals a Espanya, que suposa gairebé la meitat de les de l'any anterior, 2024, que va ser de rècord absolut. El descens té a veure sobretot amb la caiguda d'un 80% de la ruta canària. En canvi, la ruta algeriana va experimentar un creixement sense precedents, representant el 75% del total de les arribades i provocant un augment del 24,5% de l'entrada d'irregulars a Balears.

És evident que hi ha hagut un canvi de tendència de la immigració il·legal a Espanya, i ara són les màfies algerianes les protagonistes. El periodista d'investigació Rubén Pulido ha informat sobre una imminent sortida massiva de pasteres algerianes cap a Llevant i Balears.

 

El model migratori espanyol està provocant un efecte crida |  Europa Press

 

 

Els immigrants veuen l'oportunitat no només d'entrar a Espanya, sinó de quedar-s'hi i, amb el temps, accedir a la residència i a l'agrupació familiar. Darrere del boom de la ruta algeriana hi ha l'“efecte crida” per les facilitats que ofereix el model migratori espanyol. Sobretot ara que Espanya apareix com l'‘excepció europea’ davant el tancament de fronteres i l'augment de les deportacions a la resta de països.

Aquesta investigació de Rubén Pulido per a La Gaceta parla clarament d'una “operació coordinada” que podria tenir lloc els pròxims dies. Desenes d'immigrants il·legals podrien ser traslladats amb llanxes phantom, un tipus d'embarcació amb

Opinió : La catarsi catalana per Ramon Cotarelo

 

CRIT 

 

 

25 de març de 2026

Per Ramón Cotarelo

 

 

La publicació del menjòmetre ha provocat un escàndol majúscul. De sobte, s’ha vist que la partitocràcia catalana és una banda de lladres i estafadors que fa anys que roba centenars de milions d’euros de les més variades formes: subvencions, endolls, malversacions, dilapidacions, mossegades, comissions, estafes, purs robatoris de diners públics.

És la classe política catalana. Polítics professionals amb uns sous i privilegis estratosfèrics, molts dels quals s’han fet milionaris als càrrecs, tot i que, per regla general, són uns indocumentats i uns incompetents absoluts. I ho han pogut fer perquè tenen literalment comprats tots els mitjans de comunicació, dedicats a ocultar les malifetes de la classe política, enlairar els seus inexistents mèrits i censurar, vetar i insultar les veus crítiques. És el més semblant a un règim comunista que he vist.

El sistema polític català és més corrupte que l’espanyol. I sé de què parlo.

L’amable lector em disculparà si dic que ho aviso des de fa gairebé vuit anys. Ni el govern just, ni la

El Govern i ERC pacten retirar els pressupostos i condemnen Catalunya a més incertesa

 

Els socialistes accepten retirar els comptes a canvi d'un suplement de crèdit per continuar negociant

 

 

Salvador Isla en la declaració institucional d’aquest matí |E-Noticies

 

 

18/03/2026 09:40:00h

per

Redacció

Govern i ERC han arribat a un acord d'última hora per retirar els pressupostos a canvi d'un suplement de crèdit i seguir negociant en les pròximes setmanes. Els socialistes han cedit finalment a una de les demandes d'Esquerra, que era ajornar els comptes per ampliar el marge de negociació. A canvi, els republicans s'han compromès a aprovar un suplement de crèdit per donar una mica d'aire al Govern en una situació extremadament delicada a Catalunya.

 

El Govern accepta finalment retirar els pressupostos | EFE

 

 

PSC i ERC han arribat a aquest acord després d'una reunió al Palau, aquest dimarts, amb representants d'ambdues parts. Uns i altres van coincidir en la necessitat que Catalunya tingui pressupostos, així com de salvar la legislatura per mantenir la majoria progressista.

Tots dos s'han emplaçat a seguir negociant per aprovar els pressupostos abans de l'estiu. Per aleshores, María Jesús Montero, principal escull per als avenços en l'IRPF que demana Junqueras, ja estarà fora del Ministeri per dedicar-se a les eleccions andaluses. Socialistes i republicans esperen que això obri un nou espai d'entesa per aprovar definitivament els pressupostos.

Això implica que Catalunya seguirà en la incertesa unes setmanes més. El Govern es queda sense pressupostos a l'abril com pretenia, i accepta retirar els pressupostos tot i que van assegurar per activa i per passiva que no ho farien. Cedeixen una vegada més a les exigències d'Esquerra, demostrant que el Govern Illa és una continuació del processisme per altres mitjans.

Declaració institucional de Salvador Isla

VÍDEO | 'L'altra cara' podcast #19: L'últim ridícul de Gabriel Rufián

 

 

El podcast que t'explica l'altra cara de l'actualitat política, aquella que el sistema i la seva premsa subvencionada no volen que sàpigues

 

 

 

 

13/02/2026 11:00:00h

per

Arnau Borràs

 

 

Capítol 19 de 'L'altra cara'. Parlem de la violència política viscuda aquesta setmana a Santpedor amb la CUP i Aliança Catalana, de la hipocresia de l'esquerra woke i la premsa subvencionada amb el macrodesallotjament d'okupes a Barcelona, de Donald Trump i de la vaga de docents. I amb el Guillem Bargalló parlem de l'últim ridícul de Gabriel Rufián i del panorama electoral que queda després dels comicis a Aragó. Pots veure el programa en el vídeo que trobaràs a la part superior de la notícia, en YouTube o a Spotify.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ I VIDEO :

https://e-noticies.cat/politica/video-laltra-cara-podcast-19-ridicul-gabriel-rufian 

La Diputació de Lleida, en mans d’ERC, adjudica a Nació Digital 300.000 euros en publicitat institucional d’una sola tacada

 

 

MITJANS

 

 

10/02/2026

 

La Diputació de Lleida, presidida per Joan Talarn (ERC), va formalitzar el passat mes desembre un contracte de publicitat institucional amb el grup Nació Digital per un valor estimat total de 291.584 euros. L’adjudicació es va fer a través d’un procediment negociat sense publicitat ni concurrència competitiva, és a dir, sense convocar cap concurs obert.

L’acord té una durada inicial de dos anys, amb possibilitat d’allargar-lo un any més, i inclou campanyes i anuncis de la Diputació, així com del Patronat de Promoció Econòmica i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, organismes dependents d’aquesta entitat local. L’objectiu, segons els plecs administratius, és difondre accions institucionals a través del portal digital del grup Nació Digital.

Pel que fa als imports, el lot corresponent a la mateixa Diputació ascendeix a 107.520 euros sense IVA. En conjunt, si bé el pressupost base dels tres lots se situa en 171.520 euros, el valor estimat total del contracte, afegint-ne les pròrrogues, s’enlaira als 291.584 euros. El document també preveu la possibilitat d’incrementar l’import fins a un 20% en cas de necessitats extraordinàries de difusió.

Dels contractes menors a un acord de 300.000 euros

Polèmica per un tuit esborrat de TV3 on es qüestionava el nou model de finançament

 

 

POLITICA - ECONOMIA

 

Acusen la televisió pública catalana d’un nou cas de censura i servilisme a ERC i al PSC

 

 

 

 

 

19/01/2026 05:35:00h

per

Redacció

 

Nova polèmica amb TV3. La televisió pública catalana ha esborrat un tuit sobre la intervenció de l'economista Xavier Sala-i-Martin, aquest dissabte a Col·lapse. L'expert deixava en evidència el nou model de finançament pactat per ERC i el PSOE, la qual cosa ha estat vista com un burd intent de censura per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). 

Plou sobre mullat, perquè des de fa temps la televisió pública catalana és sospitosa d'estar dirigida descaradament pel PSC i ERC. Una vegada més, TV3 és assenyalada per la seva manca de neutralitat. Les xarxes socials s'han omplert de crítiques, i molts han penjat el vídeo censurat.

 

 

El tuit que ha esborrat TV3 |  X

 

 

En ell es veu Sala-i-Martin, professor de la Universitat de Columbia, als Estats Units, posant números al sistema pactat entre Junqueras i Pedro Sánchez. L'expert posa en qüestió els 4.700 milions d'euros de més que segons ERC guanyarà la Generalitat. Segons va explicar,

No és l’economia, estúpid!

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 12 de gener de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

Cada vegada que Oriol Junqueras pacta amb el PSOE i farda d’un suposat avenç en l’autogovern de la tribu, algun nyèbit de les xarxes socials li recorda un vídeo d’aquells temps del preprocés en què el líder d’Esquerra es fortificà titllant de tous els convergents, tot recordant que “amb Espanya no hi ha res a acordar perquè mai no compleix amb els seus compromisos.” Ara no ens trobem en allò que els cursis anomenarien “aquell estat de coses”, perquè tant el PSOE com el processisme han sobreviscut durant molts anys a base de vendre motos al seu electorat. Per això Junqueras va presentar-se ben joliu a la Moncloa, abillat amb una americana blavosa d’aquelles que van igual de bé per unes noces o un brunch, amb l'únic objectiu de compartir la gran fita del pragmatisme republicà, el finançament singular, que vindria a ser el nou substitut de l’ancestral “millor finançament de la nostra història.”

La memòria dels catalans és tan tossuda com pueril resulta la indulgència llur, i això explica l’escassíssim entusiasme que ha provocat el pacte en qüestió en la major part del comú. Només els diaris subvencionats de la premsa concertada, assedegats de nous pressupostos a Catalunya i del

Els barrufets d’ERC pacten engrunes amb Espanya

 

 

CRIT

 

 

 

 

9 de gener de 2026

Per Josep Bellpuig

 

 

 

 L’acord anunciat entre Oriol Junqueras i el president espanyol Pedro Sánchez sobre un suposat finançament singular per a Catalunya s’ha presentat com un pas endavant històric, gairebé com una reparació d’un greuge que s’arrossega de fa dècades. Però més enllà dels titulars optimistes i de la retòrica institucional, el que emergeix és una sensació massa coneguda pels catalans: la d’estar davant d’un nou i enèsim engany de l’Estat espanyol, governi qui governi.

Segons l’acord, Catalunya disposaria de més capacitat de gestió dels seus recursos, d’un millor retorn fiscal i d’un reconeixement de les seves especificitats dins del sistema de finançament autonòmic. La música pot sonar bé, com sempre. Però la lletra —difusa, condicionada i sotmesa a la voluntat última de Madrid— fa saltar totes les alarmes. No hi ha sobirania fiscal real, no hi ha blindatge jurídic ferm, ni tampoc cap garantia efectiva de compliment. Tot queda supeditat a lleis espanyoles, a futurs desenvolupaments reglamentaris i, sobretot, a la correlació de forces al Congrés dels Diputats.

La història és prou clara per no caure novament en la ingenuïtat. Catalunya ja ha viscut promeses semblants sota governs del PSOE i del PP: reformes estatutàries retallades, inversions pactades que mai no arriben, balances fiscals maquillades i sistemes de finançament que perpetuen l’espoli sota un altre nom. L’Estat espanyol sempre ha sabut vendre concessions que després es desinflen en el moment de passar dels papers als fets.

En aquest context,