OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 12 d'octubre de 2026. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
Si hom volgués fer una caricatura de Gabriel Rufián, recordaria la seva cèlebre frase "No hi ha pla B: serem 18 mesos al Congreso, ni un dia més" escrivint que potser va confondre les mesades amb els anys o qui sap si podria fer alguna brometa arran de la famosa piulada "155 monedes de plata" en la qual titllava de botifler un polític que, si més no i a pesar d'errors oceànics, ha pagat la seva mala astrugància amb l'exili. Però tot això no serviria de res perquè Rufián, com pràcticament tota la classe política catalana, només té el valor de l'escarni que sigui capaç d'integrar i, com ha quedat ben palès, el virrei d'Esquerra a Madrit té un estómac amb tanta capacitat com el de Junqueras. Això també inclou el títol d'aquest article, al qual el candidat republicà podria respondre fàcilment dient que ell, a diferència de l'ínclit Josep Antoni, mai no ha protagonitzat trames com la del tres per cent, etcètera i blablablà.
El polític colomenc tindria més raó que un sant... però no pel fet que, de moment, pugui presumir de no haver esdevingut mai un comissionista del poder central sinó perquè, a diferència de l'antic líder d'Unió, Rufián ha perpetrat un delicte molt més pelut que fotre'ns els calés, com és robar-nos la il·lusió i subsumir l'emancipació nacional a la polla en vinagre aquesta de les lluites compartides amb



