PSC
Yolanda Collboni, sense experiència en gestió pública rellevant, ha estat nomenada assessora del Departament de Presidència pel govern socialista
PSC
El govern de Salvador Illa va nomenar Yolanda Collboni, germana de l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, com a assessora en projectes transversals del Departament de Presidència, el que lidera el conseller Albert Dalmau. El mateix Dalmau que, fins al seu nomenament, exercia com a mà dreta de Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona.
El currículum de Yolanda Collboni per ocupar un càrrec a la Generalitat de Catalunya és, com a mínim, modest: experiència laboral en una productora de televisió i, des del 2023, cap de gabinet de l’alcalde socialista de Viladecans, Carles Ruiz.
Davant les crítiques, Jaume Collboni
Guillem RS
Barcelona 18/11/2025
2 minuts
La setmana que els funcionaris de presons no hagin de denunciar una agressió en contra seva per part dels interns en alguna de les presons de Catalunya serà notícia. Aquest dissabte, un dels treballadors del Centre de Joves, a la Roca del Vallès, va ser greument atacat per un jove magrebí que acumula diversos antecedents per comportaments violents en aquesta presó quan, amb altres funcionaris, es disposaven a fer un escorcoll d’una cel·la i dels dos interns que l’ocupaven davant la sospita que podien tenir algun tipus de droga. Els interns es van negar a l’escorcoll i un d’ells va arremetre contra els funcionaris, tirant a un d’ells a terra i colpejant-lo repetidament al cap, a la cara i al cos amb puntades de peu, segons ha pogut saber ElCaso.cat. El funcionari va acabar en un centre mèdic amb multitud de contusions i amb pronòstic reservat, pendent de proves mèdiques per avaluar el vessament ocular causat pels cops. Un altre funcionari també va resultar ferit, tot i que amb lesions lleus.
L’intern agressor va poder ser reduït i traslladat al departament de sancionats.
MÓN - EUROPA
Redacció
4-12-2024
Actualització: 04.12.2024 - 11:47
La policia belga ha escorcollat dos habitatges de l’ex-comissari de Justícia europeu Didier Reynders i l’ha interrogat, amb motiu d’una investigació per emblanquiment de capitals mitjançant la compra de bitllets electrònics de rifa durant el seu mandat com a ministre.
El dirigent liberal, que fou ministre de Finances (1999-2011) i d’Afers Estrangers (2011-2019), és investigat arran d’una denúncia de la Unitat de Processament d’Informació Financera i la Rifa belga —en va ser l’encarregat entre el 2007 i el 2011—, que han detectat transaccions sospitoses per un import elevat en la compra de bitllets de rifa.
Fa pocs dies que Reynders va deixar el càrrec de comissari de Justícia de la Comissió Europea. Com que la investigació se centra en un període en què Reynders era ministre i posteriorment comissari europeu, de moment té immunitat i no ha estat detingut, segons que ha informat Le Soir.
Reynders es va retirar de l’escena política quan no va sortir reelegit com a comissari en el nou equip encapçalat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
EL VORAVIU - OPINIÓ
Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info
19 novembre 2024 2.00 h
Encara que sembli una minúcia per alguns i encara que tots els devots del girar full provin de fer-ho passar per una minúcia, el president Illa ha sortit ben untat d’aquest diumenge a Sabadell. No és un simple problema d’agenda fruit d’un mal càlcul de la gent de comunicació. Ni és una passada de frenada d’aquelles que es compensen en les properes voltes.
Voler-ho presentar com una demostració de l’hospitalitat que ens caracteritza com a poble és de les millors coses que s’han dit. Quan es vol agradar tant i es vol agradar a tants, ja passa, això. Rellisques. Rellisques i t’untes i és complicat vendre que qui no en remena no en trenca.
Tal com estan l’oli, l’olivar i els olivaires, que el president se’n vagi a la presentació de l’oli de Jaén el mateix dia que hi ha
NACIONAL
20/10/2024
Al seu perfil de la xarxa social X (abans Twitter) es presenta com a “periodista/fotoperiodista”, director del portal Kit Media Internacional i militant de la formació política Junts per Catalunya.
Es tracta de Roger G. F., que els darrers mesos ha publicat nombrosos missatges de menyspreu i hostilitat contra militants i simpatitzants d’Aliança Catalana i, sobretot, contra Sílvia Orriols.
De fet, les últimes hores i arran de la convocatòria aquest diumenge de la manifestació de l’extrema esquerra a Ripoll, la batllessa ha estat objecte d’una amenaça especialment greu.
En aquest sentit, el compte a X de la plataforma “Joves Junts” s’adreçava a Orriols en els termes següents:
OPINIÓ
És la notícia de la setmana televisiva: Telecinco fulmina el programa Sálvame, que s’emetia a les tardes i al seu lloc posa l’Ana Rosa Quintana. Si algú s’havia perdut les mentides d’Ana Rosa al matí, ara també les podrà escoltar a la tarda.
Davant aquesta notícia televisiva, la reacció de Rufián ha estat lloar Jorge Javier Vázquez: “ha fet molt més Jorge Javier Vázquez dient que el feixisme, el racisme i l’homofòbia són porqueria que mil campanyes polítiques”. Aquesta afirmació m’ha fet pensar dues coses.
Primera: suposem que és veritat que algunes afirmacions esporàdiques a un programa com Sálvame són “molt més” que “mil campanyes polítiques”, caldria preguntar-se quina mena d’inútils porten els últims 13 anys fent “campanyes polítiques” contra el feixisme, el racisme i l’homofòbia. Una afirmació com aquesta em sembla greu, tenint en compte que el seu partit porta, des de 2003, més de 15 anys al Govern de la
OPINIÓ

Fa pocs dies, en ple centre de Barcelona, se m’acosta una senyora que em reconeix per la meva participació en el programa Opina.cat de 8tv. La fem petar al voltant de la situació política de Catalunya i, tot d’una, em diu que acaba de patir una agressió lingüística (no només n’hi ha de sexuals). La descripció que em fa és la següent: ha anat a un restaurant del centre de la capital i l’han endegat a dida per adreçar-se al personal en català. No l’han volgut atendre perquè, deien, no tenen cap obligació ni de parlar ni d’entendre l’idioma de la nació que els permet guanyar-se la vida. Veuen als catalanoparlants tan poca cosa que menyspreen fins i tot els seus diners. Els colonitzadors manen sempre, encara que els costi calés. Els catalans faríem el mateix?
Aquest és un dels molts casos que s’esdevenen diàriament a Catalunya. La darrera conseqüència? El cinquanta per cent dels catalanoparlants creuen que