MÓN - EUROPA
La policia belga l'investiga per emblanquiment de capitals mitjançant bitllets electrònics de loteria
Didier Reynders, l’amic de Ciutadans a la Comissió Europea que feia ‘blackface’
Redacció
4-12-2024
Actualització: 04.12.2024 - 11:47
La policia belga ha escorcollat dos habitatges de l’ex-comissari de Justícia europeu Didier Reynders i l’ha interrogat, amb motiu d’una investigació per emblanquiment de capitals mitjançant la compra de bitllets electrònics de rifa durant el seu mandat com a ministre.
El dirigent liberal, que fou ministre de Finances (1999-2011) i d’Afers Estrangers (2011-2019), és investigat arran d’una denúncia de la Unitat de Processament d’Informació Financera i la Rifa belga —en va ser l’encarregat entre el 2007 i el 2011—, que han detectat transaccions sospitoses per un import elevat en la compra de bitllets de rifa.
Fa pocs dies que Reynders va deixar el càrrec de comissari de Justícia de la Comissió Europea. Com que la investigació se centra en un període en què Reynders era ministre i posteriorment comissari europeu, de moment té immunitat i no ha estat detingut, segons que ha informat Le Soir.
Reynders es va retirar de l’escena política quan no va sortir reelegit com a comissari en el nou equip encapçalat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Un aliat de l’espanyolisme
Dins la Comissió Europea, Reynders fou un gran aliat de l’espanyolisme al cor de la Unió Europea, especialment de Ciutadans i el PP. En aquest sentit, va participar de manera activa en l’ofensiva contra la immersió lingüística. De fet, va admetre que la UE no tenia competències en matèria de llengües, però va assegurar que, com a comissari de Justícia, podia fer complir les sentències que imposaven el castellà a les aules.
 |
Reynders es va doblegar sempre a les necessitats polítiques de l’espanyolisme i, fins i tot, es va reunir amb l’entitat Societat Civil Catalana. El darrer any de mandat, el comissari va ser una peça clau en la campanya internacional contra la llei d’amnistia. El 8 de novembre de 2023, quan encara no s’havia fet públic l’articulat legal i tampoc no s’havia investit Pedro Sánchez, va pressionar el govern espanyol perquè li expliqués el contingut de la llei.
Una carrera llarga a Bèlgica tacada pels escàndols
Abans de ser elegit diputat per primera volta, Reynders –advocat de formació– a final dels vuitanta i principi dels noranta va ser designat president de la Societat dels Ferrocarrils belga i de la Societat d’Aerovies belga. El 1992 va ser elegit membre de la cambra de representants i el 1999 va ser nomenat ministre de Finances en el govern de Guy Verhofstadt. Tot i els canvis de primer ministre, Reynders va conservar la cartera fins al desembre de 2011, quan va ser nomenat ministre d’Afers Estrangers de Bèlgica. El 2019 va deixar l’executiu per fer el salt a la Comissió Europea.
El canvi no es va estar exempt de polèmica perquè Nicolas Ullens de Schooten, un ex-agent de seguretat de l’estat belga, el va acusar d’haver rebut suborns i d’haver-los emblanquit amb la compra d’antiguitats, obres d’art i fent transaccions immobiliàries. Una de les operacions que hi havia sota sospita era la construcció de l’ambaixada belga a Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo. Tanmateix, la fiscalia va acabar arxivant el cas.
La major part d’escàndols que han esquitxat Reynders van lligats amb la seva etapa de ministre d’Afers Estrangers. El 2017, Bèlgica va votar a favor de l’admissió de l’Aràbia Saudita com a membre de la comissió de l’ONU sobre l’estatus de la dona. Uns anys abans, el dirigent s’havia reunit amb el polèmic príncep saudita Nayef bin Fawwaz al-Sha’lan, que el 2007 va ser condemnat a l’estat francès a deu anys de presó i a una multa de set milions d’euros perquè havia aprofitat la immunitat diplomàtica per traficar amb cocaïna.
Però segurament la polèmica més mediàtica fou el 2015, quan es va pintar de negre per participar en l’acte anual de Les Noirauds, una fraternitat que d’ençà del 1876 –en ple auge colonial– es reuneix per carnestoltes, es disfressa de “nobles africans” i marxa per Brussel·les per recaptar fons per als nens desafavorits. D’ençà del 2019, per desmarcar-se de les acusacions de racisme, els participants es pinten la cara amb els colors de la bandera belga: negre, vermell i groc.
Reynders, orgullós de formar part de la marxa, va penjar imatges seves amb la cara pintada a Twitter i a la web personal, en què va dir que hi havia anat de “bona voluntat i bon humor”. Ara, la polèmica va guanyar pes uns dies després quan France 2 va emetre un reportatge sobre Les Noirauds, en què apareixien Reynders i el batlle socialista de Brussel·les, Yvan Mayeur.
les noirauds en ballade @VilleBruxelles pic.twitter.com/LLZwi3kL0y
— Didier Reynders (@dreynders) March 14, 2015
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada