S’esbomben els draps bruts de l’ex-comissari Reynders, aliat de l’espanyolisme contra l’independentisme a Brussel·les

 

 

MÓN - EUROPA

 

La policia belga l'investiga per emblanquiment de capitals mitjançant bitllets electrònics de loteria

 

Didier Reynders, l’amic de Ciutadans a la Comissió Europea que feia ‘blackface’

 

 

 

 

Redacció

4-12-2024

Actualització: 04.12.2024 - 11:47

 

 

La policia belga ha escorcollat dos habitatges de l’ex-comissari de Justícia europeu Didier Reynders i l’ha interrogat, amb motiu d’una investigació per emblanquiment de capitals mitjançant la compra de bitllets electrònics de rifa durant el seu mandat com a ministre.

El dirigent liberal, que fou ministre de Finances (1999-2011) i d’Afers Estrangers (2011-2019), és investigat arran d’una denúncia de la Unitat de Processament d’Informació Financera i la Rifa belga —en va ser l’encarregat entre el 2007 i el 2011—, que han detectat transaccions sospitoses per un import elevat en la compra de bitllets de rifa.

Fa pocs dies que Reynders va deixar el càrrec de comissari de Justícia de la Comissió Europea. Com que la investigació se centra en un període en què Reynders era ministre i posteriorment comissari europeu, de moment té immunitat i no ha estat detingut, segons que ha informat Le Soir.

Reynders es va retirar de l’escena política quan no va sortir reelegit com a comissari en el nou equip encapçalat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Un aliat de l’espanyolisme

PSC, ERC, PDeCAT i En Comú s'alien per la Junta de Seguretat

CONGRÉS







Estefania Molina
Foto: PSC
Madrid. Dimarts, 20 de juny de 2017

El PSC, En Comú Podem, ERC i el PDeCAT s'han aliat al Congrés aquest dimarts per instar el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, a posar data per a la Junta de Seguretat. Els quatre partits han registrat una proposició no de llei a aquests efectes, després de la inacció del govern central, tot i que la Generalitat ja ha pres mesures i ha decidit convocar-la al juliol.



La Junta no s'ha celebrat des del 2009 i els sotasignants de la peça exigeixen la celebració i fixen tres prioritats: que els Mossos siguin presents en la taula d'avaluació de l'amenaça terrorista; la incorporació de la policia catalana al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO); i la presència dels Mossos als fòrums internacionals, a més d'accés a les dades de l'Europol i la seva habilitació per fer persecucions en calent.



El text afegeix que es rectifiqui el requeriment que prohibiria la convocatòria de 500 places de

Romeva a EUObserver: ‘L’única opció per Catalunya és la independència’

Per: ACN
 

Dijous  4.02.2016  18:39

PAÍS

El conseller d’Afers Exteriors diu que Catalunya 'aspira a ser un estat i un aliat' de la comunitat internacional.

El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva

El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, assegura en una entrevista amb ‘Euobserver’ que Catalunya ‘aspira a ser un estat i un aliat dels estats d’Europa i del món’. Romeva defensa que el govern català vol ‘aportar solucions’ i té ‘la voluntat i la intenció de contribuir al projecte europeu, sent-ne un actiu i no un problema’. Amb tot, explica que ‘les dificultats amb l’estat espanyol’ impedeixen als catalans ‘tenir una relació normal amb Europa’. ‘No som un estat normal, i no som el que Espanya vol que siguem, estem en una situació estranya i l’hem de resoldre’, admet el conseller, que creu que ‘l’única opció’ és la independència.

CDC deixa clar que Mas no es toca i ja pressiona per reeditar JxSí

per Bernat Vilaró Barcelona 4 de Gener 2016 a les 12.54 h 

Josep Rull acusa la CUP de ser "l'aliat dels poders fàctics de l'Estat" en voler fer fora el president en funcions.

L'Acusador J.Rull

CDC ha tancat files al voltant del candidat a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, tot i el No definitiu de la CUP. En una roda de premsa des de la seu de Convergència -posterior al Comitè Executiu-, el coordinador general del partit, Josep Rull, ha assegurat que "cal seguir" i que la CUP ha decidit després del 27-S que "la unitat no és la millor eina i que no ens farà lliures". "No modificarem la nostra decisió de presentar Mas com a candidat a la presidència". "La pilota, després d'haver negociat a fons, continua en mans de la CUP i, si no, la tindran els ciutadans de Catalunya".

Rull ha acusat la CUP de ser "l'aliat dels poders fàctics de l'Estat en voler fer fora Mas", i ha afegit que el problema no és el president en funcions. "El dilema és com garantir l'èxit del procés. Sense Mas, o acceptant l'exigència de la CUP, el missatge que es dóna és que en aquest procés qui lidera rotundament és la CUP, amb 10 diputats, i no la que té 62". En aquest sentit, el coordinador general de Convergència ha alertat que "l'expressió més radicalitzada i menys majoritària agafa les regnes del procés. El tema no és el president, sinó com es garanteix el procés".

Si Espanya veta Catalunya a l’UE pot perdre uns quants aliats

 Dimarts, 15 de setembre de 2015 18:40 h

Aquesta tesi és la que defensa Simon Heffer en un article al digital International Business Times, un web de notícies econòmiques i empresarials de gran influència internacional.

---

Heffer narra la inquietud catalana de portar el país cap a una Declaració Unilateral d’Independència, però assegura no tem que Espanya pugui treure els tancs, perquè considera que aquests temps ja han passat. Espanya, a més, és un Estat membre de la Unió Europea, i ningú no entendria aquesta reacció. A més, Heffer defensa que els estats que en la història recent s’han separat de la URSS podrien donar suport a la independència de Catalunya, conscients de la importància d’aconseguir la força d’un Estat”.

El digital anglès és un més dels que opinen sobre el conflicte que es viu a casa nostra

El prestigiós mitjà sí que adverteix de la possibilitat que Espanya pugui vetar una hipotètica Catalunya Independent en els organismes europeus, extrem que el president Mas recordava l’altre dia, amb l’afegitó que mentre no es prengui una decisió formal sobre l’accés de Catalunya a la UE o no, aquesta no estaria expulsada. El passaport espanyol, a més, impedeix l’expulsió dels 7,5 milions de catalans i, com recordava fa uns dies Oriol Junqueras, no hi ha cap tractat ni document oficial que parli d’expulsar ciutadans de la UE.

Mas acusa Rajoy de no haver "mogut ni un dit" i llançar "amenaces"

ACN Sant Esteve de Palautordera Actualitzada el 31/07/2015 21:40

El president diu que Catalunya Sí que es Pot són "aliats" pel dret a decidir però "no tant per l'estat propi" i reivindica que ja s'ha superat la primera fase.

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, a Sant Esteve de Palautordera / ACN

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha contestat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que estava "advertit" que si no es podia fer el referèndum es farien unes eleccions en clau plebiscitària i l'ha acusat de "no haver mogut ni un dit". "En lloc de reaccionar i seure a dialogar, només hem rebut amenaces, querelles i fiscalies", ha assegurat en el marc de l'Escola d'Estiu de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC).

El president ha contestat així a les paraules de Rajoy, que aquest divendres ha dit que el procés català era el principal "risc" per a l'Estat i ha reiterat que "no hi haurà independència". Mas ha advertit que potser no el van creure fa un any i van decidir no fer res i que, per tant, no poden dir que les eleccions del 27-S són una invenció. En aquest sentit, ha acusat el govern espanyol de "ni tan sols seure a parlar" i ha lamentat que durant tot el procés "no han sabut seure a taula per escoltar un clam democràtic".

Ha recordat també que en aquell moment va entregar un document al president amb 23 punts, cap dels quals estava relacionat amb el dret a decidir o la independència, i l'ha acusat d'haver-ne complert "només un i mig".

Vicent Partal : Un avís des de Washington

17.03.2015

Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les.

Williams diu que Europa, de moment, es limita a fer l’estruç i a amagar el cap sota terra.

Ahir a Washington hi hagué una jornada de debat molt interessant sobre el procés polític que viu Catalunya. Va ser organitzada pel Diplocat i la George Washington University i hi van participar experts catalans i nord-americans de molt pes.

Un d'aquests experts fou Paul Williams, professor de dret i relacions internacionals de l'American University i fundador del Public International Law & Policy Group. Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les. (Vull remarcar que Williams és conegut des de fa anys per la seua activitat negociadora i diplomàtica a tot el món, especialment en processos de pau, però també en processos d'independència.)

Brooks: "Si voleu fer la independència, als EUA ens semblarà molt bé"(video)

12/02/2015

INDEPENDÈNCIA

El president de l'American Enterprise Institute diu que "l'autodeterminació és una cosa molt nord-americana"

Bernat Vilaró

Arthur C. Brooks

El president de l'American Enterprise Institute, Arthur C.Brooks, ha afirmat avui que "si vosaltres teniu ganes de fer la independència ens semblarà molt bé a nosaltres", en referència als Estats Units. En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', Brooks ha dit que "els líders dels EUA tenen simpatia cap a la idea de l'autodeterminació".

"Però nosaltres no us direm el que heu de fer. És qüestió d'humilitat des del punt de vista dels americans. L'autodeterminació és una cosa molt nord-americana", ha reiterat Brooks, president d'aquest laboratoris d'idees, un dels més prestigiosos de Washington, i font d'inspiració per al Partit Republicà.

Mas busca aliats

El president es reuneix amb els líders sobiranistes per explorar el terreny després del 9-N

Les relacions amb ERC continuen enquistades i el PSC avisa que no oferirà un xec en blanc per al pressupost

14/11/14 02:00 - BARCELONA - E. Ansola / M. Bataller

El president de la Generalitat va començar ahir a intentar respondre la pregunta que es fa molta gent: “I ara què? Què s'ha de fer després del 9-N?”. Mas es va reunir amb els líders sobiranistes per buscar aliats tant en la seva cursa pel dret a decidir com pel que fa al pressupost que el govern vol entrar al Parlament les pròximes setmanes. Va ser, però, una primera presa de contacte, perquè els possibles acords definitius es van ajornar fins passat el dia 24, quan està previst que Mas presenti el seu full de ruta al Palau de Congressos. Una de les principals conclusions d'ahir és que les posicions entre CiU i ERC estan, a hores d'ara, molt allunyades i que el divorci és evident.