Europa. Opinió

 

 

Redacció

14 de juny de 2024

 

El guanyador de les eleccions europees és l’abstenció. En conjunt, més de la meitat dels europeus amb dret a vot han decidit no fer-lo efectiu aquest any. 

 

 

En més de la meitat de països de la Unió Europea, l’abstenció supera el cinquanta per cent. Els buròcrates supranacionals europeus i les organitzacions polítiques als diferents estats poden continuar defensant que la Terra és plana, però la unica, cosa que s’aplana per moments és la seva credibilitat. En general, una majoria d’europeus passa olímpicament de votar a uns eurodiputats que considera una casta de paràsits corruptes dedicats en cos i ànima a fer-los la vida més difícil i feixuga. Els europeus no se senten identificats amb les institucions d’una Unió Europea que comencen a entendre més com una llosa per la seva llibertat que com a una garantia de convivència i progrés. L’abstenció europea no respon tant a un menfotisme alienat, doncs, com a una fastiguejada però militant i conscient desconnexió.

La Unió Europea s’ha convertit en una contra Europa. Plegada als interessos dels grans estats primer, arrossegada després per les fangoses contradiccions d’aquests, i corcada en el procés per una plaga de

L’extrema dreta es dispara, però els grans partits conserven la majoria a la UE

 

 

ELECCIONS EUROPEES

 

 

Els resultats de l'extrema dreta no han estat tan bons com s'esperava per la caiguda a Polònia i Hongria

 

 

 

L'Eurocambra durant la presentació del pla de recuperació de la Comissió Europea / ACN

 

Ivet Nuñez

 
10/06/2024 07:37 

 

 

L’auge espectacular de l’extrema dreta que els experts pronosticaven s’ha confirmat en les eleccions europees del 9-J, però no ha estat suficient per prendre el control de la cambra als grans partits. Així, els populars europeus, els socialdemòcrates i els liberals han aconseguit retenir la majoria al Parlament Europeu. El Partit Popular Europeu s’ha imposat a les eleccions i es mantindrà com a primera força en la pròxima legislatura amb 189 dels 720 eurodiputats que té la cambra. Els segueixen els socialdemòcrates amb 135 eurodiputats. Pel que fa als liberals, se situen en la tercera posició amb 83 representants. La quarta i la cinquena se la queden els grups ultres Conservadors i Reformistes Europeus i Identitat i Democràcia, amb 72 i 58 diputats cadascun. Aquests resultats també confirmen la caiguda en picat dels Verds, que passen a ser sisena força amb 53 eurodiputats. L’Esquerra tanca la llista amb 35 representants. 

 

L’extrema dreta es dispara als grans països fundadors de la UE

Que Brussel·les no ens faci perdre l’europeisme . Per Sílvia Barroso

 

 

OPINIÓ

 

 

"La fal·lera reguladora maldestra dels despatxos de Brussel·les pot acabar fent que aviat no quedi res per regular"

 

 

 

 

Sílvia Barroso
07/02/2024 23:39  

 

 

 

 

 

Els catalans sempre han mirat cap a Europa, perquè mirar cap a Madrid era inútil. És millor mirar cap al nord i emmirallar-s’hi. Això no ha canviat i la població d’aquest país continua sent majoritàriament europeista. Fins al punt de gesticular constantment per subratllar amb vehemència que una Catalunya independent voldria mantenir-se dins de la UE. Malgrat la decepció del 2017. Però una cosa és Europa, la idea, la vocació, i una altra cosa són les institucions europees, gegantines, distants, percebudes com a inclements i regides, a l’hora de la veritat, pels estats. Això no és l’Europa dels pobles, i ja li estan rebentant les costures.

L’esclat de la pagesia és un senyal de com de mal cosides estan aquestes costures. Com totes les revoltes, sembla que hagi arribat de sobte, però no és cert. Feia anys que hi havia senyals d’alarma i ara

Les proves del partidisme de Dolors Montserrat a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La presidenta de la Comissió de Peticions acumula queixes per haver-lo instrumentalitzat en favor dels interessos del PP · Els ciutadans poden adreçar les seves reclamacions en aquesta comissió

 

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart   

28.01.2024 - 21:40 

Actualització: 28.01.2024 - 21:44

 

 

 

El PP va demanar la setmana passada a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que organitzés una missió d’eurodiputats a l’estat espanyol per investigar la llei d’amnistia, tal com ja va passar al desembre amb la visita d’eurodiputats que van mirar de desacreditar la immersió lingüística en català. En principi la petició no tindrà més recorregut perquè no es poden organitzar missions almenys fins a les eleccions europees que es faran al juny, i qualsevol excepció hauria de ser aprovada per la conferència de presidents del Parlament Europeu i per la conferència de presidents de les comissions. Ara com ara, sembla inversemblant de forçar els mecanismes per aquest motiu, però cal tenir en compte que la missió sobre la immersió també ho semblava perquè la Comissió Europea ja havia deixat clar que la UE no tenia competències en el règim lingüístic dels estats, i malgrat tot va tirar endavant.

 

De fet, d’ençà que Dolors Montserrat (PP) presideix la Comissió de Peticions la patrimonialització d’aquest òrgan, l’únic que permet una relació directa entre ciutadans i la institució europea, ha estat constant. Quan en va ser elegida presidenta ja va avisar que blocaria tota intenció de l’independentisme de denunciar la persecució o internacionalitzar les seves peticions, i a fe de déu que ho ha complert: ha tancat o ha declarat com a improcedents totes les peticions en aquest sentit. Lluny d’acabar ací, el PP ha aprofitat la presidència de Montserrat i la majoria que suma amb els grups de Ciutadans (Renew) i Vox (ECR) per fer soroll a Brussel·les de qüestions amb les quals

Última hora : La justícia europea s’alia amb el Supremo i rebutja el recurs de Junqueras sobre el seu escó a l’Eurocambra

 

 

El TGUE diu que la cambra no es pot oposar a la decisió del Suprem d’anular el mandat del líder d’ERC

 

 

Agències 15/12/2020

 

 

L'escó d'Oriol Junqueras, buit amb una fotografia seva al costat de Diana Riba. Imatge del 16 de juliol del 2019

 

El Tribunal General de la UE ha rebutjat admetre el recurs d’Oriol Junqueras contra la decisió del Parlament Europeu de declarar vacant el seu escó. El tribunal de primera instància a Luxemburg ha conclòs que l’Eurocambra no té cap competència per controlar la decisió de les autoritats espanyoles sobre l’anulació del mandat del líder d’ERC com a eurodiputat. 

 

A més, el TGUE diu que la cambra europea tampoc es podia oposar a la decisió del Tribunal Suprem que va suspendre el mandat de Junqueras per la condemna en el cas de l’1-O, malgrat que el Tribunal de Justícia de la UE li va reconèixer la immunitat ara fa un any. 

Per tant, el TGUE considera que