MÓN - EUROPA
Diu que la justícia
belga no podia qüestionar que fos el jutge competent · La decisió no és
vinculant per al tribunal, però sí molt rellevant
Josep Casulleras Nualart
14.07.2022 - 10:45
Actualització: 14.07.2022 - 13:22
L’advocat general del TJUE Richard de la Tour considera que Bèlgica no va actuar d’acord amb el dret de la Unió quan va denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol. En les conclusions que ha fet públiques avui sobre les qüestions pre-judicials plantejades pel jutge Pablo Llarena,
diu que la justícia belga no podia qüestionar la competència de Llarena
com a jutge predeterminat per llei, tal com va fer, i que en tot cas
“hauria d’haver demostrat amb dades objectives, fiables, precises i
degudament actualitzades” que hi ha un risc real de vulneració d’aquest
dret fonamental per unes deficiències sistèmica del poder judicial
espanyol. Perquè, si bé el dret a un jutge predeterminat per llei és un
dret fonamental, no pot tenir “un valor absolut, sinó que se li poden
aplicar limitacions.” A més, afirma que Llarena podria tornar a demanar
una altra euroordre contra Lluís Puig “si l’estat d’execució ha contravingut el dret de la Unió”.
El TJUE ja ha constatat en sentències prèvies, i força
recents, sobre casos de denegació d’euroordres, que a estats com Polònia
les deficiències sistèmiques de l’estat de dret són demostrables. Però
no és el cas d’Espanya. I en aquest sentit, l’advocat general diu que,
quan no hi ha aquestes deficiències sistèmiques, el jutge que ha de
decidir si executa l’euroordre no ha de dubtar que, “a través de les
vies de recurs judicial disponibles a l’estat membre emissor, la persona
afectada podrà aconseguir que es declari i, en el seu cas, es
corregeixi o es sancioni una eventual vulneració del seu dret fonamental
a un procés equitatiu davant d’un tribunal establert prèviament per la
llei”, que és allò que qüestionava Bèlgica.
I afegeix que en el cas concret dels exiliats, és a dir,
no només Lluís Puig, sinó també Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara
Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel, “tenen a la seva disposició vies
de recurs en l’estat membre emissor perquè es controli, fins al nivell
del Tribunal Constitucional, l’observança d’aquest dret fonamental.”
Aquests arguments de l’advocat general són molt coincidents amb els
que plantejava tant l’advocacia de l’estat espanyol com la Comissió
Europea, que ha estat part en aquesta causa i ha donat suport a la
posició espanyola. Perquè deien que Bèlgica hauria d’haver demanat més
informació al jutge emissor, és a dir a Llarena, abans de prendre una
decisió com la denegació de l’euroordre per considerar que no és el
jutge competent.
Perquè si hi ha dubtes sobre la vulneració d’aquest dret concret, com
que Bèlgica no ha demostrat que a Espanya hi hagi una deficiència
generalitzada del sistema judicial, no pot denegar l’euroordre per
aquesta raó. Perquè diu que hi hauria prou garanties en la via judicial
interna espanyola per a fer valer aquest dret fonamental.
Les defenses dels exiliats pretenen que el tribunal consideri el seu
cas com un cas de persecució política, és a dir, que formen part d’un
grup de persones que corren el risc de veure vulnerats els seus drets
fonamentals per raons polítiques. I que això, tal com va fer Bèlgica amb
Lluís Puig tot esgrimint l’informe del Grup de Treball de Detencions
Arbitràries de l’ONU, hauria de permetre la denegació d’una euroordre.
Però Richard de la Tour no ho considera així.
L’informe de l’advocat general no és pas vinculant, però és tingut
molt en compte pel tribunal a l’hora de dictar sentència. En aquest cas,
podria arribar a final d’any, i seria ferma. Si el tribunal mantingués
el criteri de l’advocat general, s’obriria la porta perquè Llarena
emetés una nova euroordre contra Puig a Bèlgica, que hauria de començar
de nou el procés judicial per a decidir sobre l’extradició, però aquesta
vegada amb una sentència de Luxemburg damunt la taula. Per evitar que
fos així, caldria que el TJUE es pronunciés en un sentit contrari al de
l’advocat De la Tour. Pel que fa a Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen
encara pendent una causa al Tribunal de Luxemburg mateix sobre la
validesa del suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu per a
retirar-los la immunitat. I, ja que la tenen de manera cautelar, les
euroordres contra ells romanen aturades.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-prejudicials-llarena-belgica-extradicio/
