Boye avisa que l'advocat general contradiu el TJUE i nega els drets fonamentals individuals

 

 

EXILI

 

 

L'advocat de Puigdemont alerta que l'informe de l'advocat general representa un retrocés important en drets i llibertats 

 

Marta Lasalas
Barcelona. Dijous, 14 de juliol de 2022. 14:12

 

 

 

 

L'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, adverteix que les conclusions de l'advocat general del TJUE contràries als argument exposats per Bèlgica per denegar l'extradició de Lluís Puig i a favor de les tesis del jutge instructor Pablo Llarena representen una negació dels drets fonamentals com a drets individuals, atès que assumeix que només es pot esgrimir una vulneració de drets per denegar una euroordre si es tracta d'una vulneració generalitzada i sistèmica. L'advocat, tot i admetre que les conclusions de l'advocat general no són les que esperaven, reitera l'aposta i la confiança per la justícia europea i nega que les conclusions comportin un lliurament dels exiliats a la justícia espanyola.

 

L'advocat general del TJUE ha fet públic avui el seu informe en relació a les qüestions prejudicials que va presentar el jutge Llarena arran de la negativa de Bèlgica a extradir Puig. En les seves conclusions l'advocat general s'alinea amb els arguments de Llarena i adverteix que per esgrimir un risc de

L’advocat del TJUE fa costat a Llarena i critica la decisió de Bèlgica de no extradir Lluís Puig

 

 

MÓN - EUROPA

 

Diu que la justícia belga no podia qüestionar que fos el jutge competent · La decisió no és vinculant per al tribunal, però sí molt rellevant

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

14.07.2022 - 10:45

Actualització: 14.07.2022 - 13:22

 

L’advocat general del TJUE Richard de la Tour considera que Bèlgica no va actuar d’acord amb el dret de la Unió quan va denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol. En les conclusions que ha fet públiques avui sobre les qüestions pre-judicials plantejades pel jutge Pablo Llarena, diu que la justícia belga no podia qüestionar la competència de Llarena com a jutge predeterminat per llei, tal com va fer, i que en tot cas “hauria d’haver demostrat amb dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades” que hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental per unes deficiències sistèmica del poder judicial espanyol. Perquè, si bé el dret a un jutge predeterminat per llei és un dret fonamental, no pot tenir “un valor absolut, sinó que se li poden aplicar limitacions.” A més, afirma que Llarena podria tornar a demanar una altra euroordre contra Lluís Puig “si l’estat d’execució ha contravingut el dret de la Unió”.

Boye, sorprès per les conclusions de l’advocat del TJUE: “Ens tornarien a la casella de sortida”

El TJUE ja ha constatat en sentències prèvies, i força recents, sobre casos de denegació d’euroordres, que a estats com Polònia les deficiències sistèmiques de l’estat de dret són demostrables. Però no és el cas d’Espanya. I en aquest sentit, l’advocat general diu que, quan no hi ha aquestes deficiències sistèmiques, el jutge que ha de decidir si executa l’euroordre no ha de dubtar que, “a través de les vies de recurs judicial disponibles a l’estat membre emissor, la persona afectada podrà aconseguir que es declari i, en el seu cas, es corregeixi o es sancioni una eventual vulneració del seu dret fonamental a un procés equitatiu davant d’un tribunal establert prèviament per la llei”, que és allò que qüestionava Bèlgica.

I afegeix que en el cas concret dels exiliats, és a dir, no només Lluís Puig, sinó també Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel, “tenen a la seva disposició vies de recurs en l’estat membre emissor perquè es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional, l’observança d’aquest dret fonamental.”

Aquests arguments de l’advocat general són molt coincidents amb els que plantejava tant l’advocacia de l’estat espanyol com la Comissió Europea, que ha estat part en aquesta causa i ha donat suport a la posició espanyola. Perquè deien que Bèlgica hauria d’haver demanat més informació al jutge emissor, és a dir a Llarena, abans de prendre una decisió com la denegació de l’euroordre per considerar que no és el jutge competent.

Perquè si hi ha dubtes sobre la vulneració d’aquest dret concret, com que Bèlgica no ha demostrat que a Espanya hi hagi una deficiència generalitzada del sistema judicial, no pot denegar l’euroordre per aquesta raó. Perquè diu que hi hauria prou garanties en la via judicial interna espanyola per a fer valer aquest dret fonamental.

Les defenses dels exiliats pretenen que el tribunal consideri el seu cas com un cas de persecució política, és a dir, que formen part d’un grup de persones que corren el risc de veure vulnerats els seus drets fonamentals per raons polítiques. I que això, tal com va fer Bèlgica amb Lluís Puig tot esgrimint l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, hauria de permetre la denegació d’una euroordre. Però Richard de la Tour no ho considera així.

L’informe de l’advocat general no és pas vinculant, però és tingut molt en compte pel tribunal a l’hora de dictar sentència. En aquest cas, podria arribar a final d’any, i seria ferma. Si el tribunal mantingués el criteri de l’advocat general, s’obriria la porta perquè Llarena emetés una nova euroordre contra Puig a Bèlgica, que hauria de començar de nou el procés judicial per a decidir sobre l’extradició, però aquesta vegada amb una sentència de Luxemburg damunt la taula. Per evitar que fos així, caldria que el TJUE es pronunciés en un sentit contrari al de l’advocat De la Tour. Pel que fa a Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen encara pendent una causa al Tribunal de Luxemburg mateix sobre la validesa del suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu per a retirar-los la immunitat. I, ja que la tenen de manera cautelar, les euroordres contra ells romanen aturades.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-prejudicials-llarena-belgica-extradicio/ 

Més ultradreta a l'Eurocambra: ara una conferència de Falange i Democracia Nacional

PARLAMENT EUROPEU







El Nacional
Foto: Carles Palacio
Barcelona. Dimecres, 20 de febrer de 2019

El president de La Falange, Manuel Andrino, i el de Democràcia Nacional, Pedro Chaparro, participaran dilluns que ve a l'Eurocambra en la conferència "El futur de les forces patriotes reals a Espanya per la unitat i la llibertat". L'esdeveniment està organitzat per l'eurodiputat alemany d'extrema dreta Udo Voigt.



Al tauler de intervinents també figuren el vicepresident de Democracia Nacional, Gonzalo Martin, i el president d'Alianza por la Paz y la Libertad, Roberto Fiore. La conferència no és una activitat parlamentària oficial, sinó un esdeveniment organitzat per un eurodiputat al Parlament Europeu. Es tracta de la primera vegada que participa La Falange en un esdeveniment a l'Eurocambra.



L'oficina de Voigt no ha volgut aclarir de qui va sorgir la iniciativa de celebrar la conferència. L'eurodiputat alemany, expresident del Partit Nacional Demòcrata d'Alemanya, pertany als no inscrits a l'hemicicle comunitari.

Una vice-presidenta de l’Eurocambra creu que els motius de seguretat són una excusa per prohibir la conferència

PAÍS - PRINCIPAT

'Sembla que els eurodiputats de França, Itàlia i Espanya han pressionat políticament a Tajani per una cosa que s'han pres com una provocació abans de les eleccions espanyoles', ha dit Hautala 

Per: ACN

16.02.2019  13:35

 
La vice-presidenta de l’Eurocambra Heidi Hautala ha dit que veu com una excusa que el president de l’Eurocambra hagi al·legat a motius de seguretat per a prohibir la conferència que els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont havien de fer a la cambra de Brussel·les dilluns. A través del seu compte de Twitter, l’ex-ministra finlandesa de Desenvolupament i membre del grup dels verds, ha piulat:



‘Sembla que els eurodiputats de França, Itàlia i Espanya han pressionat políticament a Tajani per una cosa que s’han pres com una provocació abans de les eleccions espanyoles’. ‘Tajani s’ha hagut d’inventar una sortida: la seguretat’, ha afirmat, tot condemnant que ‘no és gaire transparent’.



En una altra piulada, Hautala ha detallat que la pressió política va venir d’eurodiputats espanyols del PP, el PSOE i Cs, que formen part dels grups EPP, S&D i l’ALDE. Torra ha

Tajani no autoritza la conferència de Torra i Puigdemont al Parlament Europeu

BRUSSEL·LES

Puigdemont i Torra envien una carta al Parlament Europeu, que al·lega "risc per a la seguretat" després de l'ocupació de la seu de la Comissió Europea a Barcelona

Redacció 15/02/2019 - 15.07 Actualitzat 15/02/2019 - 22.29

Antonio Tajani, president del Parlament Europeu

 

La conferència, l'organitza el Partit Nacionalista Flamenc i el portaveu de la plataforma Diàleg UE-Catalunya, l'eslovè Ivo Vajgl.





Resposta de Torra i Puigdemont :




Des de la Fira del Llibre de Brussel·les, Puigdemont ha lamentat que Tajani, vicepresident també de Forza Italia, el partit de Berlusconi, hagi "cedit al tripartit del 155". Juntament amb el president Torra, han enviat una carta al president del Parlament Europeu en què qualifiquen la decisió de "censura" i li demanen explicacions.




En la carta, els dos presidents recorden que Puigdemont ha visitat darrerament diversos parlaments a Finlàndia, Dinamarca o Irlanda i que fa dos anys ja hi va haver una altra conferència sobre Catalunya al Parlament Europeu amb la presència d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ara a la presó:

Carta de Torra i Puigdemont... by on Scribd

A la xarxa, Puigdemont ha carregat contra la decisió amb una sèrie de tuits:

Deixar-se arrossegar per aquesta actitud censora és un missatge negatiu als ciutadans a les portes de les eleccions. Hauran de triar si volen reforçar una UE que treu la paraula als ciutadans o apostar per una UE que no censura ningú i que no té por de les paraules pic.twitter.com/t8bnyMZLAP

— Carles Puigdemont (@KRLS) 15 de febrer de 2019

I ha recordat la manifestació del 7 de desembre del 2017:

El desembre de 2017, més de 45.000 catalans i catalanes es van manifestar als carrers de Brussel·les. Com en totes les manifestacions independentistes, ni un incident ni cap "amenaça a la seguretat i l'ordre públic" pic.twitter.com/0NbcGjDvqZ

— Carles Puigdemont (@KRLS) 15 de febrer de 2019

Eurodiputats denuncien "regressió de drets i llibertats"




Els eurodiputats independentistes han condemnat la decisió del Parlament Europeu. L'eurodiputat del PDeCAT, Ramon Tremosa, ha assegurat que és una "regressió de drets i llibertats"

Al 2017 el PP va estar a punt de boicotejar la conferència del #PresidentPuigdemont, però gràcies a @MartinSchulz es va poder celebrar.

La regressió de drets i llibertats, ara a dins mateix del @Europarl_CAT, és un signe dels temps.
👇👇👇👇https://t.co/8NoCztOu0y

— Ramon Tremosa 🎗🌹 (@ramontremosa) 15 de febrer de 2019

Tremosa ha recordat que l'any 2017 el PP "va estar a punt de boicotejar la conferència del president Puigdemont", però que gràcies a l'aleshores president, Martin Schulz, es va poder fer.




El republicà Jordi Solé ha demanat a Tajani: "Quina Europa ens esteu deixant?"

Però quina Europa ens esteu deixant @Antonio_Tajani i companyia? I la llibertat d’expressió i de participació política, no us importen el més mínim? Fent el joc al nacionalisme espanyol debiliteu Europa! Vergonya! https://t.co/n1aXfsWrlk

— Jordi Solé🎗 (@jordisolef) 15 de febrer de 2019

El president del Parlament, Roger Torrent, assegura que el president del Parlament Europeu "ha pres un camí molt perillós":

Tajani ha pres un camí molt perillós. Ha obert la porta de la censura ideològica. Els valors europeus estan molt lluny d’això. Avui Europa ha perdut, avui Europa s’ha fet més petita. https://t.co/wRT3VXv7Tr

— Roger Torrent 🎗 (@rogertorrent) 15 de febrer de 2019

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha destacat que l'independentisme no ha aconseguit fer entrar al Parlament Europeu l'expresident Carles Puigdemont tot i gastar-se "milions d'euros en propaganda":

En nombre del primer partido de Cataluña, quiero agradecer al Presidente del Parlamento Europeo @EP_President su decisión. Amparar ataques contra las instituciones españolas y europeas en Cataluña y hacer propaganda de la división atenta contra los valores fundacionales de la UE. https://t.co/OkhbJIhWJM

— Inés Arrimadas (@InesArrimadas) 15 de febrer de 2019

Des del PP, el cap de files a Brussel·les, Esteban González Pons, ha assegurat que la cambra "ha actuat amb responsabilitat al suspendre l'acte del colpista fugat Puigdemont".

El Parlamento Europeo ha actuado con responsabilidad al suspender el acto del golpista huido Puigdemont. Después de que los independentistas tomarán la sede de las instituciones europeas hace 15 días en Barcelona había que evitar que repitieran la agresión.

— González Pons (@gonzalezpons) 15 de febrer de 2019

L'acte es manté




L'oficina del president de la Generalitat ha enviat una convocatòria aquest divendres a la tarda on anuncia que els dos dirigents faran l'acte amb el títol "Catalunya i el judici del referèndum: un repte per a la UE", sense explicar el lloc de la conferència.

Goodbye Europa Facista
Welcome EFTA

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.ccma.cat/324/tajani-no-autoritza-la-conferencia-de-torra-i-puigdemont-al-parlament-europeu/noticia/2904401/ 


  

De Zayas avisa que la UE pot prendre mesures contra Espanya

JUDICIA AL PROCÉS







Alba Solé
Barcelona. Dimecres, 13 de febrer de 2019

El relator i expert independent de la ONU Alfred de Zayas està seguint el judici al procés de ben a prop i ho demostra amb una sèrie de piulades denunciant "violació de drets europeus per part d'Espanya".



Segons de Zayas, aquesta violació podria justificar la posada en marxa de l'article 7 del Tractat de Lisboa que pot arribar a excloure un país del Consell de la Unió Europea negant-li el vot.

The violations of European Law by #Spain justify starting an article 7 proceeding under the Treaty of Lisbon #Catalonia

— Alfred de Zayas (@Alfreddezayas) 12 de febrer de 2019

En la mateixa línia, el relator assegura que la UE està perdent "tota la seva credibilitat" ja que

El formulari que Espanya envia als seus socis de la UE contra la República catalana

INDEPENDÈNCIA







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 27 d'octubre de 2017

El govern espanyol ha enviat un formulari als seus socis de la UE per rebutjar la proclamació de la República catalana, segons ha informat el corresponsal a Brussel·les de la televisió alemanya ARD, Markus Preiss. El periodista ha difós el text del formulari espanyol, que assenyala el següent:



"Enviarem una curta nota sobre la Declaració Unilateral d'Independència que acaba de ser aprovada per "70 representants del poble" al Parlament regional català en una votació secreta sense la presència de l'oposició. Però un clar posicionament tan aviat com sigui possible seria molt ben benvingut i ajudaria molt. Aquí tenen unes ratlles que els demanem que incloguin en el posicionament, curt i clar.



"1. (Nom del país) no reconeix i no reconeixerà de cap manera la declaració unilateral il·legal que s'ha aprovat avui al Parlament regional català.



"2. La condemnem com a violació flagrant de l'Estat de dret, la democràcia i la Constitució espanyola, que és una part del marc legal europeu.



"3. Fem confiança en el govern espanyol i en les seves institucions democràtiques per restaurar l'Estat de dret i l'ordre constitucional, per garantir les llibertats i els drets de tots els ciutadans".

Spanische Regierung verschickt Formulierungsvorschläge: So sollen die EU-Partner auf Unabhängigkeitserklärung in #Katalonien reagieren. pic.twitter.com/zo1HKMmJY0

— Markus Preiß (@markuspreiss) 27 d’octubre de 2017

Video Explica que el Gobierno Español ha enviat e-mail a governs europeus amb ls frases exactes dl qe han d dir sobre Cat :

Millor EFTA

Enllaç notícia :

http://www.elnacional.cat/ca/politica/formulari-espanya-envia-socis-ue-contra-republica-catalana_206802_102.html 


 

Juncker demana "escoltar" el TC i el Congrés sobre la independència

REFERÈNDUM

"Qui sóc jo per dir que les decisions que ha pres la màxima instància judicial espanyola i el Parlament espanyol són irrellevants'", s'ha preguntat. D'altra banda, el president de la CE avisa que si finalment Catalunya es converteix en un estat haurà de negociar la seva adhesió i sotmetre's "a les normes i processos habituals". 

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 14 de setembre de 2017

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha demanat "escoltar atentament" els pronunciaments del Tribunal Constitucional i del Congrés dels Diputats sobre la independència de Catalunya. "Com ja vaig dir fa uns anys, segueixo la línia de la Comissió Prodi i Barroso", ha assenyalat Juncker en una entrevista a La Vanguardia, en què també assegura que a la UE "tothom és lliure per dir el que es vulgui mentre no se surti del carril de les lleis bàsiques i valors de la democràcia".



"Qui sóc jo per dir que les decisions que ha pres la màxima instància judicial espanyola i el Parlament espanyol són irrellevants'", s'ha preguntat. D'altra banda, el president de la CE avisa que si finalment Catalunya es converteix en un estat haurà de negociar la seva adhesió i sotmetre's "a les normes i processos habituals".



D'aquesta manera, Juncker s'ha remès a manifestacions anteriors sobre el procés i ha admès que ha "estudiat" i "parlat" del tema amb els comissaris però que la conclusió és "Corts i Tribunal Constitucional". En aquest sentit, també ha

L’EFTA i dues alternatives més per a una Catalunya independent fora de la UE

PAÍS - PRINCIPAT

Analitzem les opcions d'un estat independent si decidís que no vol integrar-se al projecte comunitari com a estat membre 

Logotip: Bloc Spain Crisis.

Per: Redacció 

20.04.2017  11:05

En l’editorial d’avui de Vicent Partal, el director de VilaWeb es pregunta si ens convindria de repensar la pertinença d’un futur estat català a la Unió Europea. Arran de l’entrevista amb el president Milan Kučan, l’home que va aconseguir fer d’Eslovènia un país independent, s’obre la reflexió a les alternatives a les institucions comunitàries, com l’EFTA, un acord bilateral amb la UE o acords de comerç o unions duaneres amb tercers estats. A continuació detallem totes aquestes opcions i les seves característiques.

—Què és l’EFTA?
—L’Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s’hi apleguen estats que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, formen part del mateix espai econòmic i social. Temps endarrere també n’havien format part la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.

—Quina relació tenen l’EFTA i la Unió Europea?

Editorial Vicent Partal :Potser ens convindria de repensar-nos això de la Unió Europea

OPINIÓ - EDITORIAL

«Dilluns, escoltant Kučan, vaig pensar que no és gaire sensat ni del tot convenient fiar-ho tot, acríticament, a la pertinença de Catalunya a la UE. No sé si no és poc responsable donar per segur que n'hem de formar part, sense preguntar-nos ni una sola vegada amb profunditat si ens convé o no» 

Per: Vicent Partal

19.04.2017  22:00

Dilluns, en companyia d’Andreu Barnils, vaig tenir la sort de conversar llargament a Ljubljana amb el president Milan Kučan, l’home que va aconseguir fer d’Eslovènia un país independent. Hi ha poca gent al món que puga explicar aquesta experiència, que puga explicar què se sent en el moment de proclamar un estat independent. Ell n’és un i per això en volíem parlar.

Kučan, evidentment, està orgullós del que va fer. Però al mateix temps no pot amagar que està trist pel que passa avui a Eslovènia. Viu apartat de la política del dia a dia, però això no vol dir que en visca al marge. I expressava un dolor manifest per la diferència entre allò que volien –ingènuament potser– que fos l’Eslovènia independent i això que és l’Eslovènia d’avui. Una part fonamental de la seua preocupació era el paper de la Unió Europea i la situació de coerció en què hi viuen els països petits. El preocupava molt l’aplicació rigorosa de polítiques dissenyades sense tenir en compte en cap moment els condicionaments locals i el preocupava la pèrdua de sobirania efectiva cap on Eslovènia s’ha trobat enduta. Per exemple, ens explicava que els eslovens volen reconèixer l’estat palestí però no ho han pogut fer per no crear un gran problema diplomàtic dins la Unió. I, doncs, quina independència és aquesta?

No insistiré ara sobre els greus defectes que té la Unió Europea d’avui. Ni tampoc sobre les seues

L'advocat de la UE avala que la banca no torni totes les clàusules terra

ECONOMIA

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que s'apliqui una retroactivitat "limitada en el temps".

Ciutadans protesten per aquestes clàusules   |   E.P

per Agències / Redacció 13 de Juliol 2016 a les 10.39 h 




L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dimecres que la banca espanyola no torni totes les clàusules terra. D'aquesta manera, la justícia europea considera que s'apliqui una retroactivitat "limitada en el temps" en el càlcul de les quantitats que els bancs hauran de tornar als afectats, unes pràctiques declarades abusives pel Tribunal Suprem el maig del 2013.



Les opinions de l'advocat general no són vinculants pel Tribunal europeu, que dictarà sentència sobre

Refugiats: el tancament de la frontera converteix Idomeni en un cul-de-sac

EL DRAMA DELS REFUGIATS A LES PORTES D'EUROPA

Reportatge del fotoperiodista Sergi Càmara des del campament de refugiats que separa Macedònia de Grècia

La UE vol donar per «tancada» la ruta dels Balcans i oferirà «suport d’emergència» a Grècia

Persones esperant per creuar la frontera a Macedònia, moltes porten diversos dies esperant per poder creuar. | Sergi Càmara

Aida Morales | 07/03/2016 a les 15:01h

Cada vegada més persones s'aglomeren a Idomeni, el punt de la frontera entre Macedònia i Grècia que suposa l'últim exemple del drama dels refugiats. Ara per ara, es calculen prop de 14.000 persones en una població de poc més de 150 habitants. Un drama de milers de boques afamades i cossos destrossats pel cansament, que viuen l'esperança de poder creuar cap a Macedònia. 

Vista del campament de refugiats i migrants a Idomeni, Grècia Foto: Sergi Càmara

A Idomeni, aquests s'acumulen per centenars, en tendes i fent fogueres a pocs metres de la tanca que els separa del seu proper objectiu. Les autoritats els permeten passar amb comptagotes, amb zones mèdiques saturades i l'ajuda humanitària absolutament congestionada. En aquest camp, els refugiats no paren d'arribar, convertint-se en un cul-de-sac. Entre aquests, famílies senceres i molts nens petits, com es pot veure en aquest reportatge fotogràfic de Sergi Càmara. 

La CE reclama mà dura a l'Estat contra les comunitats que incompleixin el dèficit

per ACN 26 de Febrer 2016 a les 16.46 h

ECONOMIA

Un informe de Brussel·les sosté que "és possible fer un major ús" dels instruments "correctors i coercitius".

El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker.   |   Comissió Europea 

La Comissió Europea (CE) ha demanat al govern espanyol que faci una "aplicació rigorosa de les mesures preventives i correctores" previstes a la Llei d'Estabilitat Pressupostària, i que preveuen sancions per les comunitats que es desvien de l'objectiu de dèficit. En un informe publicat aquest divendres, Brussel·les alerta que el dèficit públic "encara és considerable" i que "el percentatge de despesa gestionada per les autonomies també és elevat". La CE recorda que la llei preveu "eines per evitar i corregir les desviacions" amb "mesures correctores i coercitives". "L'experiència demostra, tot i això, que és possible fer un major ús d'aquests instruments, particularment a nivell autonòmic", diu l'informe.

Martin Schulz manté que el procés s'ha de resoldre en el marc de la Constitució

Redacció | 14/01/2016 a les 14:23h

El president del Parlament Europeu insisteix que la qüestió no es debat a Brussel·les

Confia que hi haurà “un govern estable” a Espanya.

El president de l'Eurocambra, Martin Schulz, en un pla mig durant la roda de premsa a Brussel·les. Foto: ACN

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, manté que el procés de Catalunya s'ha de resoldre en el marc de la Constitució espanyola i no en institucions de la Unió Europea. Així ho ha dit aquest dijous durant una roda premsa sobre les prioritats de l'organisme que presideix per aquest 2016.

“Jo, com a president d’una institució europea, estic obligat al total respecte de la constitució dels estats membres. 

Xavier Cuadras: "Una sortida caòtica de Grècia podria beneficiar els catalans"

29/06/2015

ECONOMÍA

"Les circumstàncies econòmiques de Catalunya difícilment l'obligarien a sortir de l'euro, però pot passar que països com Espanya, França o Itàlia diguin que és un altre país i que ha de sortir de l'euro-zona", assegura el professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

Gemma Aguilera

Xavier Cuadras

Xavier Quadras és professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, està especialitzat en teoria monetària i història financera, i és també director de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF.


La primera jornada de mercats oberts amb 'corralito' a Grècia ha deixat una prima de risc disparada en els països perifèrics i les borses d'aquests països també han registrat fortes pèrdues. Quins efectes pot tenir a curt termini sobre l'economia d'aquests països més dèbils, entre els quals hi ha l'Estat espanyol?

El principal problema és que l'euro estava concebut com una cosa que era irreversible, però si s'acaba produint una sortida de l'euro-zona per part de Grècia, que és el principal risc, aquesta construcció quedaria desmentida. A curt termini, aquesta sortida no tindria per què afectar de manera greu i immediata les economies perifèriques en la mesura que el Banc Central Europeu no ho vulgui, i no ho vol pas. Per tant, els bancs d'aquests països i els seus governs tindran el suport del BCE. Ha pujat la prima de risc, però és probable que només sigui una conseqüència temporal. Ara bé, a mig termini crea un precedent. Si Grècia surt de l'euro, la pregunta que tothom es farà és qui serà el proper. En aquest moment el BCE és capaç d'assegurar la solvència i el funcionament correcte del sistema financer de tots aquests països perifèrics, però si mai tornem a tenir una crisi en algun d'aquests països, que no té per què ser ara però potser d'aquí a quatre o cinc anys, la pregunta que ens hem de formular és si ja hi ha un precedent perquè ha sortit Grècia, els mercats poden intuir que la solució a la crisi sigui la mateixa que va tenir el cas grec.


És a dir, que la crisi grega enviarà un missatge d'alerta als mercats perquè tinguin en compte el desenllaç com a indicador per a futures crisis?

Sí, perquè s'hauran creat unes expectatives, i aleshores és quan es produeixen sortides de capital. Quan un país té un problema greu i s'espera que acabi sortint de l'euro, al final és com una profecia que s'autocompleix, perquè al final els inversors treuen els diners d'aquest país i sostenir el sistema financer i bancari és més complicat, la prima de risc augmenta, etc. Si Grècia surt de l'euro crea un precedent, i aquest és el risc més important de la crisi grega a dia d'avui. Però és un risc a mig termini que no visualitzarem encara en les properes setmanes, sinó quan en un dels països considerats perifèrics hi esclati una nova crisi.


En les crisis més recents de Grècia, l'any 2010 amb la crisi del deute sobirà i el primer rescat de la UE, i el 2012 amb el segon rescat, sí que es va produir l'efecte contagi a d'altres economies, com l'espanyola. Ara la majoria d'experts asseguren que no hi ha risc de contagi, però la incertesa de què parlava vostè hi és?

I tot això qui ho paga?

26/02/2015

ESPANYOLISME

La plataforma espanyolista Societat Civil (Anti) Catalana obre una delegació a Brussel·les.

Bernat Vilaró

SCC rep el premi

La plataforma espanyolista Societat Civil (Anti) Catalana ha presentat la delegació que l'entitat obrirà davant la Unió Europea (UE), concretament a Brussel·les (Bèlgica) -tal i com ja va avançar El Singular al gener- i que estarà coordinada per Rodolfo Pérez Saracíbar.

Tot i això, SCC no ha detallat mai qui ho pagarà, ja que no n'ha donat pas dades, tot i que els mitjans de comunicació li ho han preguntat reiterades vegades. La plataforma s'ha limitat a dir que tant l'entitat com la seu a Brussel·les es financia a partir de "donacions privades".

Dia de dol al Parlament Europeu, atorga un premi als que neguen el franquisme

Dimecres, 25 de febrer de 2015 05:00 h

El PP va enganyar la cambra europea pressionant per donar un premi a Societat Civil Catalana, una entitat sense suport social que practica valors contraris al premi europeu a la ciutadania

---

Societat Civil Catalana, que presideix un franquista compromès com Josep Ramon Bosch, fill d’una nissaga de Santpedor conegut per pagar les misses en record de Franco, va ser la persona elegida pels serveis de l’estat per crear una organització que sota un plantejament moderat violentés la societat catalana a base de mentir i de disposar de molts diners. Tothom té dret a convertir-se en demòcrata, fins i tot els seguidor i admiradors de la dictadura franquista, però el que és greu, és que el president de Societat Civil Catalana no tant sols no es disculpa del seu passat, sinó que gaudeix i utilitza la negació de la dictadura franquista per activar la seva entitat. 

El premi ciutadà europeu es revocable, si el premiat incompleix els objectius, resulta que Societat Civil Catalana incompleix els requisits del premi abans de rebre’l

Ho diuen les mateixes bases del premi, aquest es revocable i creiem que cal començar aquest procés de revocació des del mateix dia que el lliuren, no pot ser que Societat Civil Catalana rebi un premi que no es creu. L’entitat, fa tant sols uns dies va presidir un acte a la llibreria Blanquerna, seu de la delegació del Govern de la Generalitat a Madrid, on es va insultar greument a la ciutadania catalana i es va fer una clara apologia de la dictadura franquista.

Joan Ramon Bosch va aplaudir grandiloqüentment les mentides, els insults contra Catalunya de personatges com Albert Boadella o l’imputat i dirigent de Ciudadanos, Jordi Canyas

El European Parliament premia demà un franquista admirador de Blas Piñar

La institució lliura el Premi Ciutadà Europeu a Societat Civil Catalana, presidida per Josep Ramon Bosch, relacionat amb la Fundació Franco i que titlla el líder de Fuerza Nueva de "gran persona".

Jordi Borràs/Bernat Ferrer | Actualitzat el 24/02/2015 a les 21:00h

 

 

 

 

 L'entitat més representativa de l'unionisme català, Societat Civil Catalana (SCC), rep aquest dimecres a les cinc de la tarda el Premi Ciutadà Europeu 2014, atorgat pel Parlament Europeu a petició del PP. Enguany, la institució comunitària ha entès que el guardó -que vol reconèixer "activitats o accions d'associacions que han mostrat un compromís excepcional fomentant la millor comprensió mútua i la major integració entre ciutadans"- pot reconèixer perfectament la tasca d'una entitat liderada per un ciutadà, Josep Ramon Bosch, que ha participat en actes de la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) i que és un admirador confés del dirigent ultra Blas Piñar.

Ara fa un any, Bosch no tenia cap inconvenient en assegurar que el franquista Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva, era "una gran persona". Així ho assegurava obertament a la xarxa social Facebook l'1 de febrer de l'any passat, acompanyant el comentari amb les sigles "AE", utilitzades sovint en els cercles ultradretans espanyols com a acrònim d'"Arriba España". Nació Digital ha pogut comprovar com aquest comentari, a data de 24 de febrer de 2015, encara és públic per a qualsevol internauta.

Bosch, exmilitant del PP, s'expressava en aquests termes al mur d'un conegut seu, Joan Escalé Esclusa, que el dia abans havia publicat un apunt lamentant-se de la mort de Blas Piñar, "un gran home, un gran patriota i un gran amic". Escalé, conegut al Bages per les seves tendències ultradretanes, assegurava que Piñar havia estat "un geni desaprofitat" i afegia: "Li agraeixo a Déu haver permès que la meva humil existència s'hagi creuat amb la seva, és un privilegi al que poques generacions poden assolir, amb homes com ell ens beneeixen un de cada cent anys, i a mi em va tocar compartir una part del seu espai, temps, que ara lamento que no hagi estat més."

Aquest panegíric mereixia un total de disset "Likes" a Facebook. Un dels quals, el del propi Bosch, que tot seguit també escrivia: "Una gran persona. Una abraçada Joan. AE."

Piñar, mort el 28 de gener de l'any passat, va ser procurador de les Corts espanyoles i conseller nacional del Movimiento per designació directa de Francisco Franco. En morir el dictador, va liderar el partit Fuerza Nueva amb el lema "Dios, Patria y Justicia", amb el qual va aconseguir l'acta de diputat durant la legislatura 1979-1982. Després de la desfeta electoral del 1982, va dissoldre el partit, que va refundar més tard amb el nom de Frente Nacional, a imatge i semblança del Front National francès. Amb el suport de Jean-Marie Le Pen, va intentar aconseguir l'acta d'eurodiputat en un parell d'ocasions, però sense sort.

Bosch, de fet, prové d'una família de marcat passat franquista i lligada a Fuerza Nueva. El seu pare, José M. Bosch Espinet, va formar part de la llista del partit de Piñar el 1980, i fins fa poc organitzava una missa anual en honor a Franco cada 20 de novembre a Santpedor (el Bages).

SCC es vanta que l'Eurocambra ha decidit premiar-los per "promoure valors tan importants com la concòrdia, la convivència, el respecte, la tolerància, la llibertat d'expressió i el diàleg". L'entitat ha estat felicitada tant pel president espanyol, Mariano Rajoy, com pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, i del PSC, Miquel Iceta, així com el de l'expresident de la Generalitat José Montilla o la líder d'UPyD, Rosa Díez, entre d'altres personalitats.

L'acte de lliurament del guardó europeu anirà a càrrec de la vicepresidenta de l'Eurocambra Sylvie Guillaume (França, S&D), a l'espai Yehudi Menuhin. Per part de SCC, és previst que hi assisteixin el propi Bosch i els vicepresidents José Rosiñol i Susana Beltrán.

Homenatge al 18 de Juliol :

Commemoració del 18 de Juliol al Coll del Moro el 2013, realitzada per la Fundació Francisco Franco, en què un testimoni assegura que hi va participar Josep Ramon Bosch. Foto: FNFF

 

Però el comentari ultra a Facebook no és un fet aïllat en la biografia de Bosch. Uns mesos abans, el juliol del 2013, va participar en l'acte que la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) va realitzar al Coll del Moro, a Gandesa (la Terra Alta), per commemorar l'alçament militar del 18 de Juliol. Així ho confirma a aquest diari el dirigent del PP gandesà Mariano Ferré, que assegura que "van venir unes quatre o cinc persones de Barcelona" i que va tenir "contacte" amb Bosch, per bé que assegura que va ser "mínim".

Ferré assegura desconèixer qui va organitzar la trobada, que defensa que va limitar-se a "una xerrada d'amics en què tothom hi va dir la seva, i després ens en vam anar a dinar". Un altre dels assistents a l'acte, que prefereix restar en l'anonimat, planteja que "la celebració" va ser "un homenatge i una pregària per tots els caiguts, de tots dos bàndols, durant la guerra civil espanyola", encara que reconeix que tan sols hi havia simbologia franquista i que hi va haver "algun càntic" fora de to.

A la foto de família dels assistents a l'acte, penjada al perfil oficial de la FNFF, hi apareix un individu de cabells grisosos estratègicament situat darrere d'un altre per evitar ser reconegut amb facilitat, que perfectament podria ser Bosch. Un individu similar apareix a la fotografia del dinar de germanor, sense que tampoc se li'n pugui veure la cara.

Contactat per Nació Digital, Bosch ha rebutjat fer cap declaració. La Fundació Francisco Franco ha optat per fer mutis.

Dinar posterior a la commemoració de l'alçament militar del 18 de Juliol. Foto: FNFF

La lloança de Bosch a Piñar de l'any passat és singular en tant que, pocs mesos després, passaria a ser la cara visible de l'unionisme català. En aquell moment, l'1 de febrer, Bosch estava liderant el naixement de l'entitat Somatemps, que recentment s'ha autodefinit com a "identitària", el mateix terme que fa servir Plataforma per Catalunya (PxC).

L'1 de febrer del 2014, doncs, Bosch no tenia consciència que les seves opinions polítiques haguessin de tenir una transcendència pública gaire notable. De fet, el naixement de SCC no ha acabat de ser mai explicat pels propis protagonistes. Paral·lelament a l'aparició de Somatemps, des del sector més espanyolista del PSC es promovia l'entitat Federalistes d'Esquerres, amb Joaquim Coll com a vicepresident.

En un moment indeterminat entre l'1 de febrer i l'abril de l'any passat, Bosch i Coll van entrar en contacte i van passar a ser la cara visible de la principal entitat unionista de Catalunya. Bosch com a president i Coll com a vicepresident primer. De fet, l'exdirector de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Pasqual Maragall, Jordi Mercader, ja va explicar fa temps: "Josep Ramon Bosch ha dit en alguna ocasió que no coneixia a Joaquim Coll d'abans."

El periodista Xavier Rius-Sant, expert en la ultradreta catalana, apunta a la teoria que va ser la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, la que va convèncer Bosch de la necessitat d'una sola entitat que agrupés les dues entitats unionistes sorgides a l'entorn del PP i del PSC. Bosch i Coll han negat en rodó aquesta explicació, però en cap moment no han concretat l'origen de la idea.

Des que és president de SCC, Bosch ha adoptat un discurs en positiu, allunyat de qualsevol extremisme i mirant d'identificar l'independentisme català amb la violència. "A Catalunya no hi ha por a que et matin, hi ha por a coses pitjors, hi ha por a ser expulsat de la tribu", ha arribat a dir.

Un guardó revocable

Les bases (pdf) que regulen el Premi Ciutadà Europeu estableixen que la institució comunitària "es reserva el dret a retirar el guardó a ciutadans, grups, associacions o organitzacions premiades en cas d'abús", entenent com a tal "l'ús inapropiat del premi o la realització d'activitats contràries als objectius establerts" a les pròpies bases.

És a dir, les activitats contràries "als valors consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea" o les "accions de ciutadans" que vagin en contra "d'una millor comprensió mútua i una major integració entre els ciutadans dels estats membres" serien motiu suficient per retirar el guardó.
   

Like' de Bosch a la lloança de Blas Piñar.

Actualització 21.10h: Cinc minuts després de la publicació de la notícia, Bosch ja havia esborrat la lloança

Enllaç noticia :

http://www.naciodigital.cat/noticia/83072/parlament/europeu/premia/dema/franquista/admirador/blas/pinar 

 

Grècia trenca amb la troica. I ara què pot passar?

Dissabte  31.01.2015  02:11

La crisi té tres possibles sol·lucions, amb la Unió Europea i Rússia competint per Grècia

El govern grec va fer ahir un gran cop d'efecte. El ministre de finances Ianis Varoufakis es va reunir a Atenes amb el cap de l'eurozona Jeroen Dijsselbloem, per comunicar-li que Grècia no reconeix l'autoritat de l'eurogrup i no negociarà un nou rescat. La trobada ha deixat les imatges d'una fredor extrema entre els dos polítics, que gairebé ni s'han saludat.

La posició del govern grec ha provocat les darreres hores tot d'especulacions sobre quin podria ser el camí triat sobre el tema del deute i el rescat. Aquestes són les tres vies que es veuen com a més possibles:

1) Grècia es manté en la posició i la UE la força a abandonar l'euro.

Syriza forma coalició amb la dreta nacionalista de Grecs Independents

EFE Atenes | Actualitzada el 26/01/2015 10:55

La primera conversa per sondejar aliances dóna fruit i avui s'anunciarà el govern

Kamenos i Tsipras, aquest matí a la reunió que han mantingut a Atenes. LEFTERIS PITARAKIS / EFE

Grècia anunciarà avui que té nou govern, menys de 24 hores després que les urnes tanquessin i donin la majoria a Syriza. El líder de Grecs Independents, la dreta nacionalista grega, Panos Kammenos, ha anunciat avui després de reunir-se amb el president electe, Alexis Tsipras, que "a partir d'aquest moment hi ha govern" a Grècia. 

"Els Grecs independents oferiran el seu vot de confiança al Govern", ha afirmat Kammenos. "Avui Alexis Tsipras (líder de Syriza) visitarà el president i anunciarà el Govern", ha anunciat.