L'alcaldable del PP de Barcelona va militar a Fuerza Nueva

ARA

 

Josep Bou es va adherir el 1978 al partit de Blas Piñar que aglutinava l'extrema dreta 

Barcelona 18/12/2018 08:36

L'alcaldable del PP de Barcelona va militar a Fuerza Nueva

El candidat del PP per a les eleccions municipals de Barcelona, Josep Bou Vila, va ser militant de Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar que va voler aglutinar l'extrema dreta un cop mort Francisco Franco, segons informa ' Tot Barcelona'. Així es desprèn dels documents de l’arxiu del periodista Xavier Vinader, que detalla que s'hi va afiliar el mes de maig del 1978. Una vinculació amb l'extrema dreta que el mitjà assegura que encara es manté per les relacions que ha mantingut els darrers temps amb organitzacions d’extrema dreta com Somatemps. 

Mig any abans que es fes el míting de Fuerza Nueva a Barcelona, el maig de 1978, es van afiliar al partit de Blas Piñar 64 persones de la demarcació de Barcelona. Entre aquells nous militants hi havia José Bou Vila. El nom de Bou apareix fins a tres cops en diferents documents interns del partit, en què hi figura una adreça que correspon al forn de pa de la família -tot i que aparentment apareix com a inexistent arran d'un error de transcripció- i també el carnet d'afiliat que data del 17 de juliol de 1978.

Bou va començar a assolir rellevància pública quan va assumir la direcció d'Empresaris de Catalunya (EDC) un cop mort Mariano Ganduxer, el seu primer president. L'aparició d'aquesta patronal –amb una activitat més política que no pas empresarial– coincideix amb

A la caça i captura d’estelades

Dimecres, 8 d'abril de 2015 05:00 h

Jueus, Homosexuals, Moros, i ara “Catalans” l’original campanya de l’entitat franquista per caçar catalans que tant sols volen viure en llibertat i lluir la bandera estelada.

 

 

 

L’entitat unionista presidida per un fidel seguidor de Fuerza Nueva que dona suport i participa en actes on és nega la persecució del català pel franquisme i, fins i tot, la mateixa dictadura ha reprès la campanya de caçar catalans i estelades de la mateixa manera que l’Alemanya nazi assenyalava primer els jueus, comunistes, gitanos, etc, per desprès portar-los als camps d’extermini nazi. 

Doncs ara amb el suport econòmic i mediàtic del poder espanyol demanen assenyalar estelades i desprès ells ja s’ocuparan de prendre mesures. 

Ara ja pots denunciar catalans de manera anònima a estelades@societatcivilcatalana.cat

El European Parliament premia demà un franquista admirador de Blas Piñar

La institució lliura el Premi Ciutadà Europeu a Societat Civil Catalana, presidida per Josep Ramon Bosch, relacionat amb la Fundació Franco i que titlla el líder de Fuerza Nueva de "gran persona".

Jordi Borràs/Bernat Ferrer | Actualitzat el 24/02/2015 a les 21:00h

 

 

 

 

 L'entitat més representativa de l'unionisme català, Societat Civil Catalana (SCC), rep aquest dimecres a les cinc de la tarda el Premi Ciutadà Europeu 2014, atorgat pel Parlament Europeu a petició del PP. Enguany, la institució comunitària ha entès que el guardó -que vol reconèixer "activitats o accions d'associacions que han mostrat un compromís excepcional fomentant la millor comprensió mútua i la major integració entre ciutadans"- pot reconèixer perfectament la tasca d'una entitat liderada per un ciutadà, Josep Ramon Bosch, que ha participat en actes de la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) i que és un admirador confés del dirigent ultra Blas Piñar.

Ara fa un any, Bosch no tenia cap inconvenient en assegurar que el franquista Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva, era "una gran persona". Així ho assegurava obertament a la xarxa social Facebook l'1 de febrer de l'any passat, acompanyant el comentari amb les sigles "AE", utilitzades sovint en els cercles ultradretans espanyols com a acrònim d'"Arriba España". Nació Digital ha pogut comprovar com aquest comentari, a data de 24 de febrer de 2015, encara és públic per a qualsevol internauta.

Bosch, exmilitant del PP, s'expressava en aquests termes al mur d'un conegut seu, Joan Escalé Esclusa, que el dia abans havia publicat un apunt lamentant-se de la mort de Blas Piñar, "un gran home, un gran patriota i un gran amic". Escalé, conegut al Bages per les seves tendències ultradretanes, assegurava que Piñar havia estat "un geni desaprofitat" i afegia: "Li agraeixo a Déu haver permès que la meva humil existència s'hagi creuat amb la seva, és un privilegi al que poques generacions poden assolir, amb homes com ell ens beneeixen un de cada cent anys, i a mi em va tocar compartir una part del seu espai, temps, que ara lamento que no hagi estat més."

Aquest panegíric mereixia un total de disset "Likes" a Facebook. Un dels quals, el del propi Bosch, que tot seguit també escrivia: "Una gran persona. Una abraçada Joan. AE."

Piñar, mort el 28 de gener de l'any passat, va ser procurador de les Corts espanyoles i conseller nacional del Movimiento per designació directa de Francisco Franco. En morir el dictador, va liderar el partit Fuerza Nueva amb el lema "Dios, Patria y Justicia", amb el qual va aconseguir l'acta de diputat durant la legislatura 1979-1982. Després de la desfeta electoral del 1982, va dissoldre el partit, que va refundar més tard amb el nom de Frente Nacional, a imatge i semblança del Front National francès. Amb el suport de Jean-Marie Le Pen, va intentar aconseguir l'acta d'eurodiputat en un parell d'ocasions, però sense sort.

Bosch, de fet, prové d'una família de marcat passat franquista i lligada a Fuerza Nueva. El seu pare, José M. Bosch Espinet, va formar part de la llista del partit de Piñar el 1980, i fins fa poc organitzava una missa anual en honor a Franco cada 20 de novembre a Santpedor (el Bages).

SCC es vanta que l'Eurocambra ha decidit premiar-los per "promoure valors tan importants com la concòrdia, la convivència, el respecte, la tolerància, la llibertat d'expressió i el diàleg". L'entitat ha estat felicitada tant pel president espanyol, Mariano Rajoy, com pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, i del PSC, Miquel Iceta, així com el de l'expresident de la Generalitat José Montilla o la líder d'UPyD, Rosa Díez, entre d'altres personalitats.

L'acte de lliurament del guardó europeu anirà a càrrec de la vicepresidenta de l'Eurocambra Sylvie Guillaume (França, S&D), a l'espai Yehudi Menuhin. Per part de SCC, és previst que hi assisteixin el propi Bosch i els vicepresidents José Rosiñol i Susana Beltrán.

Homenatge al 18 de Juliol :

Commemoració del 18 de Juliol al Coll del Moro el 2013, realitzada per la Fundació Francisco Franco, en què un testimoni assegura que hi va participar Josep Ramon Bosch. Foto: FNFF

 

Però el comentari ultra a Facebook no és un fet aïllat en la biografia de Bosch. Uns mesos abans, el juliol del 2013, va participar en l'acte que la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) va realitzar al Coll del Moro, a Gandesa (la Terra Alta), per commemorar l'alçament militar del 18 de Juliol. Així ho confirma a aquest diari el dirigent del PP gandesà Mariano Ferré, que assegura que "van venir unes quatre o cinc persones de Barcelona" i que va tenir "contacte" amb Bosch, per bé que assegura que va ser "mínim".

Ferré assegura desconèixer qui va organitzar la trobada, que defensa que va limitar-se a "una xerrada d'amics en què tothom hi va dir la seva, i després ens en vam anar a dinar". Un altre dels assistents a l'acte, que prefereix restar en l'anonimat, planteja que "la celebració" va ser "un homenatge i una pregària per tots els caiguts, de tots dos bàndols, durant la guerra civil espanyola", encara que reconeix que tan sols hi havia simbologia franquista i que hi va haver "algun càntic" fora de to.

A la foto de família dels assistents a l'acte, penjada al perfil oficial de la FNFF, hi apareix un individu de cabells grisosos estratègicament situat darrere d'un altre per evitar ser reconegut amb facilitat, que perfectament podria ser Bosch. Un individu similar apareix a la fotografia del dinar de germanor, sense que tampoc se li'n pugui veure la cara.

Contactat per Nació Digital, Bosch ha rebutjat fer cap declaració. La Fundació Francisco Franco ha optat per fer mutis.

Dinar posterior a la commemoració de l'alçament militar del 18 de Juliol. Foto: FNFF

La lloança de Bosch a Piñar de l'any passat és singular en tant que, pocs mesos després, passaria a ser la cara visible de l'unionisme català. En aquell moment, l'1 de febrer, Bosch estava liderant el naixement de l'entitat Somatemps, que recentment s'ha autodefinit com a "identitària", el mateix terme que fa servir Plataforma per Catalunya (PxC).

L'1 de febrer del 2014, doncs, Bosch no tenia consciència que les seves opinions polítiques haguessin de tenir una transcendència pública gaire notable. De fet, el naixement de SCC no ha acabat de ser mai explicat pels propis protagonistes. Paral·lelament a l'aparició de Somatemps, des del sector més espanyolista del PSC es promovia l'entitat Federalistes d'Esquerres, amb Joaquim Coll com a vicepresident.

En un moment indeterminat entre l'1 de febrer i l'abril de l'any passat, Bosch i Coll van entrar en contacte i van passar a ser la cara visible de la principal entitat unionista de Catalunya. Bosch com a president i Coll com a vicepresident primer. De fet, l'exdirector de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Pasqual Maragall, Jordi Mercader, ja va explicar fa temps: "Josep Ramon Bosch ha dit en alguna ocasió que no coneixia a Joaquim Coll d'abans."

El periodista Xavier Rius-Sant, expert en la ultradreta catalana, apunta a la teoria que va ser la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, la que va convèncer Bosch de la necessitat d'una sola entitat que agrupés les dues entitats unionistes sorgides a l'entorn del PP i del PSC. Bosch i Coll han negat en rodó aquesta explicació, però en cap moment no han concretat l'origen de la idea.

Des que és president de SCC, Bosch ha adoptat un discurs en positiu, allunyat de qualsevol extremisme i mirant d'identificar l'independentisme català amb la violència. "A Catalunya no hi ha por a que et matin, hi ha por a coses pitjors, hi ha por a ser expulsat de la tribu", ha arribat a dir.

Un guardó revocable

Les bases (pdf) que regulen el Premi Ciutadà Europeu estableixen que la institució comunitària "es reserva el dret a retirar el guardó a ciutadans, grups, associacions o organitzacions premiades en cas d'abús", entenent com a tal "l'ús inapropiat del premi o la realització d'activitats contràries als objectius establerts" a les pròpies bases.

És a dir, les activitats contràries "als valors consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea" o les "accions de ciutadans" que vagin en contra "d'una millor comprensió mútua i una major integració entre els ciutadans dels estats membres" serien motiu suficient per retirar el guardó.
   

Like' de Bosch a la lloança de Blas Piñar.

Actualització 21.10h: Cinc minuts després de la publicació de la notícia, Bosch ja havia esborrat la lloança

Enllaç noticia :

http://www.naciodigital.cat/noticia/83072/parlament/europeu/premia/dema/franquista/admirador/blas/pinar 

 

Bosch esborra la lloança a Blas Piñar cinc minuts després de sortir la notícia

Assegurava l'any passat que el líder de Fuerza Nueva va ser "una gran persona" i proclamava: "Arriba España"

Nació Digital ho ha publicat a les 9 i, poc després, el comentari ha desaparegut.

Bernat Ferrer | Actualitzat el 24/02/2015 a les 21:08h

 

 

 

Perfil de l'amic bagenc de Josep Ramon Bosch lloant Blas Piñar, amb el comentari del president de SCC esborrat.

 

El president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, ha esborrat la lloança pública que feia a l'ultra Blas Piñar cinc minuts després de la publicació de la notícia a Nació Digital.

Ara fa un any, quan Piñar va morir, un amic de Bosch va penjar al seu Facebook una lloança en tota regla de qui va ser conseller nacional del Movimiento a petició expressa de Franco. Qualificava Blas Piñar de "gran home, un gran patriota i un gran amic" i afegia: "Li agraeixo a Déu haver permès que la meva humil existència s'hagi creuat amb la seva, és un privilegi al que poques generacions poden assolir, amb homes com ell ens beneeixen un de cada cent anys, i a mi em va tocar compartir una part del seu espai, temps, que ara lamento que no hagi estat més."

El BOE valida la Fundación Blas Piñar

Dimarts  19.08.2014  15:53

En el número d'avui de Butlletí Oficial de l'Estat apareix el registre d'una fundació dedicada al pensament i l'obra de l'històric dirigent de l'extrema dreta espanyola, mort el gener passat

Blas Piñar, el dirigent històric de l'extrema dreta espanyola, es va morir el 28 de gener a Madrid. El fundador del partit Fuerza Nueva i antic conseller i procurador de les corts espanyoles durant el franquisme, disposa des d'avui d'una fundació, constituïda per la seva vídua i els seus fills, dedicada a 'promoure, estudiar i investigar el pensament i l'obra religiosa, política i jurídica de Blas Piñar López i el seu context sociopolític, inspirada en els ideals de Déu, pàtria i justícia, per a la memòria col·lectiva del poble espanyol'.

La Fundación Blas Piñar, registrada avui al BOE, s'ha creat 'per donar compliment a la seva última voluntat' amb una dotació econòmica inicial de trenta mil euros.

Notícia relacionada:

S'ha mort Blas Piñar, el líder ultra admirat pel president del TC espanyol (28-1-2014)

http://www.vilaweb.cat/noticia/4207671/20140819/boe-valida-fundacion-blas-pinar.html 

Les mans brutes de Manos Limpias

Dimecres  26.03.2014  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

L'organització que s'ha querellat contra l'ANC té vincles directes amb l'extrema dreta i un funcionament gens transparent

Miguel Bernad amb la filla de Franco, el 2011.

Miguel Bernad

L'última maniobra mediàtica de Manos Limpias ha estat la querella contra l'Assemblea Nacional Catalana. Abans havia denunciat per sedició el president Mas, però no hi va reeixir. Manos Limpias ha presentat querella en afers molt diversos, contra gent i entitats tan variades com ara les mares de la Plaza de Mayo, la sèrie infantil 'Los Lunnis', Samuel Eto'o i Baltasar Garzón, entre molts més. Darrere aquesta organització, que es vol denominar sindicat, hi ha una estructura opaca. La menen dirigents filofranquistes que pretenien bastir un Front Nacional com el de Le Pen a l'estat espanyol i no se'n van sortir.

Miguel Bernad és el president d'aquesta associació, que va crear el 1995 amb el propòsit de tenir influència en la vida política espanyola. Una influència que no havia aconseguit a través de partits ultres --com Fuerza Nueva i Frente Nacional-- durant els anys setanta i vuitanta, quan fou el cap visible de la ultradreta a l'Ajuntament de Madrid. El passat i el present de Bernad són netament falangistes.

En unes declaracions al diari El Mundo, el febrer del 2005, deia això: 'Objectivament, amb tots els defectes que pogués tenir Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar va exercir un paper important en la transició espanyola. Sense una oposició d'aquesta mena, diguem-ne violenta, potser la transició s'hauria fet d'una altra manera. Tal com va anar, hi va haver un equilibri de forces, i va acabar --amb els incidents que hi hagués pel camí-- amb un text constitucional.'

L'article d'El Mundo on apareixien aquestes declaracions citava 'fonts pròximes' a Bernad per explicar que havia intentat de formar un partit d'extrema dreta com el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen a França, amb una gran penetració electoral, tal com s'ha vist aquest cap de setmana a les eleccions municipals. Però Bernad va fracassar: la candidatura que va encapçalar a les eleccions al Parlament Europeu del 1994 només va esgarrapar un grapat de vots.

L'any següent ja fundava Manos Limpias, que compartia la seu del carrer de Quintana de Madrid amb el sindicat filofeixista Fuerza Nacional del Trabajo. Però mentre s'anava intensificant l'activitat de l'organització, concentrada a denunciar casos de corrupció i tot allò que atemptés contra els seus 'principis morals' --el matrimoni homosexual, l'avortament...-- , Bernad s'escarrassava a amagar sota la catifa aquests vincles amb l'extrema dreta.

En una entrevista al diari El Mundo molt més recent, del gener d'enguany, deia: 'Em vaig presentar pel Front Nacional a les eleccions europees, però no he militat mai a Fuerza Nueva. Sempre he defensat la democràcia, la constitució, l'ordenament jurídic. No admeto lliçons de llibertat política de cap totalitari.'

Però el passat pesa molt. I les seves denúncies contra el jutge Baltasar Garzón per haver volgut investigar els crims del franquisme el van fer mereixedor d'un reconeixement de la Fundació Francisco Franco, que el desembre del 2011 el va nomenar 'Caballero de Honor'. Manos Limpias fou premiada 'pels seus serveis en defensa dels ideals del Movimiento', segons que explicava un portaveu de la fundació al diari Público, i Bernad va rebre el guardó de mans de la filla de Franco, Carmen Franco.

A part la connexió ultra de l'organització, aquests últims anys han sortit alguns draps bruts més. Se sap, per exemple, que Bernad fou encausat per presumpta corrupció. Concretament en un jutjat de Madrid, arran d'una investigació per estafa i coacció derivada d'un cas de suborn a l'ex-batlle de Totana, a Múrcia.

La majoria de les denúncies presentades per Manos Limpias han acabat en no res, tret d'un parell de casos sonats. El primer, el que ha portat a l'encausament de Cristina de Borbó en el cas Nóos. I el segon, el cas Atutxa, en què l'ex-president del parlament basc va haver d'anar a declarar al Tribunal Suprem espanyol perquè no havia dissolt el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4181352/20140326/mans-brutes-manos-limpias.html

Fuster-Fabra, un advocat de la ultradreta per als mossos

Divendres  22.11.2013  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Perfil de l'advocat defensor de quatre mossos dels nou encausats en el cas Juan Andrés Benítez

José María Fuster-Fabra.

Aquest article procura aportar més dades sobre José María Fuster-Fabra, advocat defensor de quatre mossos d'esquadra dels nou que han estat encausats per la mort de Juan Andrés Benítez al barri del Raval de Barcelona. Si diumenge n'explicàvem la vinculació amb Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, avui aportarem més dades trobades fins ara que el relacionen amb la ultradreta, Fuerza Nueva inclosa. Quan li he preguntat sobre el seu passat, Fuster-Fabra m'ha respost 'que no volia parlar de la seva vida privada'. Sí que afirma que 'dóna suport a Albert Rivera i li'n donarà' i que el general Rodríguez Galindo, condemnat per terrorisme, no va ser únicament el seu client: també va ser el testimoni del seu casament, a Sitges, l'any 1999.

Heus-ne aquí les dades:

José María Fuster-Fabra és president fundador de l'entitat militar Asociación de Reservistas Voluntarios de Cataluña (AREVOC), segons que informa el diari ABC, que diu que actualment hi ha uns sis-cents reservistes. N'hi ha que reben periòdicament instrucció militar per poder ser mobilitzats en cas de conflicte bèl·lic. N'hi ha que no. Ell és el president de tots. L'article explica que Fuster-Fabra és tinent reservista de l'exèrcit de terra i l'actual advocat de quatre mossos declara això:

'A l'Associació tenim prohibit de parlar de política, però sí que li puc dir que el sentiment de lleialtat a Espanya, la Corona i la Constitució és una cosa que darrerament s'ha refermat amb més força.'

També al diari ABC trobem, secció vida social, una notícia de fa catorze anys.