“Agrupem-los”: Cap a un nou paradigma en la política lingüística catalana

 

 

 

 

 27/04/2026

per Salvi Pardàs 

 

Xafa publica l’article “És l’hora d’agrupar-los”, que es consolida com un manifest que qüestiona les bases del model actual i obre una nova etapa en el debat sobre el futur del català.

Un article a L’Europeu signat per la Xarxa de Famílies pel Català (Xafa.cat) ha reobert amb força el debat sobre la política lingüística a Catalunya. L’article planteja una revisió profunda del model d’immersió lingüística i defensa noves estratègies per garantir la transmissió real del català entre infants i joves.

Un canvi de context que obliga a repensar el model

La realitat demolingüística de Catalunya ha canviat de manera significativa en les darreres dècades. Si bé el model d’immersió va funcionar en un context anterior, avui -afirmen- ja no garanteix que el català sigui la llengua d’ús habitual entre iguals.

Un dels punts clau és la pèrdua d’espais on el català sigui majoritari, especialment en àmbits informals com els patis d’escola o les activitats de lleure. Sense aquests espais, argumenten, la llengua deixa de ser funcional i es debilita la seva transmissió intergeneracional.

La importància del “grup d’iguals”

L’article posa l’accent en una idea central de la sociolingüística: el grup d’iguals és el principal regulador de l’ús real d’una llengua. Quan els infants no poden socialitzar en català en entorns on aquesta llengua sigui majoritària, el seu ús es redueix dràsticament.

Segons aquesta perspectiva, no n’hi ha prou amb garantir el coneixement del català a l’escola; cal assegurar també contextos on sigui la llengua natural de relació.

Proposta controvertida: l’agrupament lingüístic

Una de les mesures més debatudes que es plantegen és l’agrupament d’alumnes de primera llengua catalana -ja sigui en grups separats o flexibles dins del mateix centre- per garantir una densitat mínima de parlants (al voltant del 70%).

Aquesta proposta, que els seus promotors rebutgen qualificar de “segregació”, es presenta com una eina per crear espais segurs de socialització en català. L’objectiu no seria substituir la immersió, sinó adaptar-la a la nova realitat.

Mirant cap a fora: exemples internacionals

L’article cita diversos casos internacionals per reforçar els seus arguments:

• Nova Zelanda, amb les escoles Kōhanga Reo, on el maori és llengua majoritària des de la primera infància.
• Gal·les, amb iniciatives comunitàries que creen entorns de socialització en gal·lès.
• Euskadi, on algunes famílies denuncien la pèrdua d’ús de l’euskera fora de l’aula.

També es menciona el cas d’Irlanda, on l’augment del coneixement del gaèlic no ha anat acompanyat d’un ús social real, advertint del risc de confondre competència lingüística amb vitalitat.

Un debat que incomoda, però necessari

Els autors del fil denuncien el que consideren un silenci del món acadèmic i polític davant aquestes qüestions. Consideren que qualsevol proposta que s’allunyi del model actual és sovint desqualificada sense debat.

En aquest sentit, l’article de L’Europeu es presenta com un punt d’inflexió. No només posa sobre la taula dades i reflexions incòmodes, sinó que articula una proposta estratègica clara. Per als seus defensors, es tracta d’un veritable manifest que hauria de marcar un abans i un després en la política lingüística catalana.

Cap a un nou consens?

El fil conclou amb una crida a actuar amb urgència. Segons els seus autors, si no es creen espais on el català sigui llengua habitual entre joves, el risc de minorització s’accentuarà.

El debat, però, està servit. Les propostes generen controvèrsia i plantegen interrogants. Tot i això, el que sembla clar és que el document de L’Europeu ha d’aconseguir sacsejar el consens i obligar a replantejar les bases de la política lingüística a Catalunya.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/agrupem-los-cap-a-un-nou-paradigma-en-la-politica-linguistica-catalana/