Llengua Catalana
Els webs, els continguts per a Instagram, Facebook o LinkedIn, els butlletins electrònics són exclusivament en castellà
 |
| Logotip del Kit Digital Autor/a: Ministeri d\'Assumptes Econòmics i Transformació Digital |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALÀ ÚNICA LLENGUA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALÀ ÚNICA LLENGUA. Mostrar tots els missatges
dilluns, 30 de març del 2026
El Govern espanyol imposa el castellà i exclou el català al Kit Digital per als autònoms
dilluns, 23 de març del 2026
Continua la polèmica al voltant de la catalanofòbia entre els àrbitres
Estrada Fernández ha respost a les paraules de Pulido Santana
23/03/2026 13:14
Les paraules catalanòfobes de l’àrbitre Juan Luis Pulido Santana contra l’excol·legiat lleidatà Xavier Estrada Fernández no han quedat sense respost. En declaracions a Esport 3, el català ha qualificat les paraules de Pulido Santana de “discurs fastigós” i ha volgut enfatitzar la idea que es tracta d’un “àrbitre en actiu”, cosa que fa que “es traspassin totes les línies vermelles” i ha volgut recordar que, a més a més, és “policia nacional”. Pulido Santana va dir fa pocs dies en un pòdcast que Estrada Fernández era un “desgraciat” i que “és català, però es va haver de postrar davant l’himne nacional”, fent referència a una final de Copa que va xiular.
La resposta d’Estrada Fernández a Pulido Santana
dimecres, 18 de març del 2026
(ÀUDIO) Supremacisme lingüístic i discriminació a Vilanova: Es neguen a parlar català i assetgen els clients que l’usen
LLENGUA
L'encarregat perd els papers i insulta dues persones
 |
| Exterior del restaurant Cal 52 Autor/a: Eileen Martínez |
En Quico R. ens ha fet arribar un nou cas de catalanofòbia que ha viscut en les pròpies carns en un establiment de Vilanova i la Geltrú (Garraf), el restaurant Cal 52, situat a la Rambla Principal. Els fets no només vulneren el Codi de Consum de Catalunya sinó que posen de manifest, un cop més, el supremacisme que alguns castellanoparlants exerceixen impunement als Països Catalans.
Segons el relat del denunciant, han entrat al local amb una acompanyant i han demanat en català. La cambrera ha pres nota sense problemes, però quan la clienta li ha preguntat amb curiositat "No parles català?", la resposta ha estat seca: "No". Insistint, "No el saps?", la treballadora ha replicat: "Sí, pero no quiero hablarlo".Davant d’aquesta actitud de rebuig conscient, els dos clients han decidit marxar immediatament. Mentre recollia les seves coses, l’Àngels ha advertit el cambrer de la barra que no tirés endavant la comanda. Des de la porta, el noi ha alçat la veu: "Yo también lo sé y no me da la gana de hablarlo".Fart d’aquest "supremacisme que s’imposa impunement 'sin que se note el cuidado'", com l’ha qualificat el mateix afectat, ha trucat als Mossos d’Esquadra i ha comunicat els fets. Mentre esperaven l’arribada dels agents, l’amo del local s’ha acostat i ha iniciat una conversa que, segons els clients, ha derivat en assetjament verbal.
L’article 128-1 del Codi de Consum de Catalunya (que desenvolupa l’article 34 de l’Estatut) estableix que els consumidors tenen dret a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. Les empreses que operen a Catalunya "han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors en qualsevol de les dues llengües oficials". No es tracta només de "poder entendre" el català: es tracta de no negar-se a parlar-lo quan el client l’utilitza i quan el treballador l’entén perfectament, com han reconegut explícitament els dos empleats.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
dijous, 12 de març del 2026
(VÍDEO) Un cambrer es vanta d'expulsar del bar tothom qui li parla en català
LLENGUA
Uns joves denuncien com el treballador els ha dit que "piressin" si no parlaven en castellà
 |
| Vista de la Universitat de Barcelona des de la terrassa de la cerveseria Universitària Autor/a: Viola Gjylbegaj |
Un parell de joves ha enregistat un vídeo a TikTok per a denunciar un episodi de discriminació lingüística que asseguren que han viscut a un cèntric bar de Barcelona. Ambdos relaten com un cambrer va rebutjar servir-los per haver demanat en català.
Segons el testimoni dels protagonistes, l'incident va ocórrer a la terrassa de la cerveseria Universitat, un local situat a la plaça Universitat: "Atenció amb el que ha passat. Ahir (per dimecres 10 de març)a la terrassa, amb uns col·legues a plaça Universitat, a un bar que es diu Cerveceria-Universitat, vam demanar una mitjana i bàsicament ens va dir que si no ho dèiem en castellà no ens atendria. Una vergonya!", explica el jove en el vídeo, visiblement indignat.
A continuació, remarca l'absurditat de la situació perquè "mitjana" en castellà és
Nova reculada del català a Barcelona: un de cada tres joves no el parla mai
BARCELONA
Només un 17,8 % dels joves barcelonins entre 15 i 34 anys parlen català de forma habitual
Jordi Palmer
/
Agències
Barcelona. Dimecres, 11 de març de 2026. 13:53
Temps de lectura: 2 minuts
Un 30 % dels joves barcelonins entre 15 i 34 anys, és a dir, pràcticament un terç, no parla mai català, mentre que només un 17,8% —menys d’un cinquè— l’utilitza de manera habitual. Aquestes dades són una mostra d’una nova reculada de la llengua pròpia de Barcelona extretes de l’Enquesta de la Joventut 2025, elaborada per l’Ajuntament de Barcelona i presentada aquest dimecres al matí per part del comissionat de Polítiques d'Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javier Rodríguez, que ha apuntat que aquestes dades s’han de prendre com un “punt de partida, no com un sostre” que ha de ser combatut amb polítiques “decidides i valentes” abordades des del consistori.
“Totes les dades vinculades als joves de la nostra ciutat ens diuen que la majoria entenen el català i el saben parlar”, ha afirmat el comissionat, que en tot cas ha titllat d’“inquietant” la radiografia sobre l'ús del català entre els joves a la ciutat. En aquest sentit, ha admès que l'ús va a la baixa i ha indicat que l'ús social del català és una tasca "pendent". Així, ha destacat que el predomini del català (17,8%) és inferior al del castellà (53,6%), unes dades "preocupants". Així mateix, Rodríguez ha destacat l'augment de l'ús del català en els àmbits laboral i acadèmic respecte al 2020, tot i que el castellà continua predominant en tots els contextos analitzats.
Joves parlants de català i castellà a Barcelona (2025)
dimarts, 10 de març del 2026
La Bressola lamenta "l'escassa resposta" dels candidats a les municipals al qüestionari sobre la llengua catalana
LLENGUA CATALANA - CATALUNYA NORD
L'entitat havia enviat a les llistes un plec de preguntes perquè es posicionessin sobre la cultura i la llengua catalanes
 |
| Bossa de tela de la Bressola |
Llengua, Política
Redacció
L'Associació La Bressola ha fet públic un balanç decebedor de la implicació dels candidats en afers relatius a la llengua i la cultura catalanes a les eleccions municipals de la Catalunya Nord, que se celebraran en dues voltes el 15 i el 22 de març. L'entitat referent en l'ensenyament immersiu en català al país va enviar un qüestionari a més de 300 candidats a batlle per a conèixer el seu posicionament referent a la identitat catalana; només un grapat de candidatures han contestat, totes de manera favorable.
Aquesta iniciativa, llançada a finals del 2025, buscava posar en relleu el compromís polític amb el català en una part de Catalunya on la preservació de la identitat nacional continua sent un repte diari. El qüestionari, enviat en dues tandes –la primera el 12 de desembre de 2025 a 45 candidats declarats, i la segona el 27 de febrer de 2026 a més de 300–, constava de sis preguntes clau per avaluar la voluntat política dels candidats. Entre les qüestions plantejades hi havia si eren favorables a la cultura catalana i
dilluns, 9 de març del 2026
La impunitat del catalanòfob. Un client és humiliat per parlar en català a un restaurant equatorià de Barcelona
LLENGUA CATALANA
A més de befes i menyspreu, li van etzibar que en ser un local equatorià no s'havia de parlar en català
 |
| Exterior del restaurant de la cadena El Ñaño al carrer Balmes de Barcelon |
Un client ha denunciat l'actitud supremacista i catalanòfoba del personal d'un restaurant de la cadena de menjar equatorià El Naño, concretament el que tenen al carrer Balmes de Barcelona. Segons ha explicat l'afectat a RAC1.cat, va ser humiliat per parlar en català. L'incident, denunciat per la mateixa víctima, posa de manifest l'augment alarmant de la catalanofòbia a Catalunya, un fenomen que, segons dades recents, ha experimentat un increment del 634% en les denúncies per discriminació lingüística en gairebé una dècada (entre 2016 i el 2025), segons dades de Plataforma per la Llengua.
El fet va ocórrer dissabte passat, quan el client es va adreçar als cambrers en català per fer la comanda. Tot i que el personal el va entendre perfectament, un cambrer va exclamar en veu alta "habla en español" mentre parlava amb una companya, en un to clarament burlesc. El client, indignat, va respondre amb un
dimecres, 25 de febrer del 2026
El Ministeri de Transports diu que està analitzant “cartell a cartell” l’idioma de la senyalització de les autopistes
#MARCAESPAÑA
“Si hi ha alguna cosa que contradiu la normativa de senyalització, procedirem a canviar els cartells”, apunten
 |
| La senyalització en castellà de l'AP-7 Autor/a: @nlprat |
La Direcció General de Carreteres del Ministeri de Transports està analitzant “cartell a cartell” l’idioma de la senyalització de les autopistes per veure si es compleix l’ús dels rètols en català. “Si hi ha alguna cosa que contradiu la normativa vinculada a la senyalització, procedirem a canviar els cartells que ho incompleixen”, han indicat aquest dimecres fonts del govern espanyol. Destaquen que l’Estat compleix amb els criteris de senyalització en idiomes oficials com el català, però que si es detecta “alguna anomalia” treballaran “d’immediat” per arreglar-ho.
En el cas concret de l’AP-7, apunten que és una autopista que estava concessionada i que ha passat a ser de gestió estatal. “La seva senyalització es va renovar per substituir la que es trobava en mal estat i corregir la numeració de les sortides que estaven mal quilometrades”, exposen. En total, s’han canviat 22 cartells, dels quals 20 són “exclusivament en català” perquè corresponen a topònims oficials (nom propi), i només dos tenen desdoblament bilingüe.
Queixa de Junts
dimecres, 10 de desembre del 2025
Toc d’atenció de l’IEC als polítics: “Els discursos institucionals s’han de fer en català”
LLENGUA CATALANA
La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans també ha destacat el paper de les escoles i demana més recursos en l'educació
El paper de les escoles i la falta de recursos
dimecres, 26 de novembre del 2025
Els mercenaris del PSC tenen l’encàrrec d’arraconar el català a Barcelona
CRIT
Sovint cal pensar en el passat per adonar-nos de com hem estat capaços d’evolucionar com a societat. L’home ja és capaç de posar rentadores i anar a buscar els fills a l’escola; els homosexuals ja es poden passejar en relativa tranquil·litat pels carrers de Barcelona; i el català està plenament normalitzat com a llengua oficial de Catalunya. O, calla… potser això no.
Seria difícil d’imaginar que un alt responsable del partit que governa digués que el català és “provincià”. De fet, ens hauríem de remuntar als temps en què els marits regalaven rentadores a les dones per recuperar aquest adjectiu: provincià.
Doncs resulta que el senyor David Escudé, regidor del districte de les Corts, president de l’Institut Barcelona Esports i vocal de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, membre del partit socialista, a banda d’acumular càrrecs i paguetes, acumula ignorància, mala fe i un verí i odi cronificat cap al català. I no només això:
dimecres, 10 de setembre del 2025
Aquests són els arguments del TSJC per seguir menystenint el català a l'escola
L'alt tribunal català sosté que el decret de 2024 "no estableix una presència raonable del castellà a l'escola"
Mayte Piulachs
Foto:
Carlos Baglietto
Barcelona. Dimecres, 10 de setembre de 2025. 12:48
Actualitzat: Dimecres, 10 de setembre de 2025. 12:57
Temps de lectura: 4 minuts
El Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) ha tornat a desequilibrar la balança contra la llengua catalana a l’escola i ha decretat nuls la majoria d’articles del Decret 91/2024, de règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, en vigor el 16 de maig de 2024 i suspès cautelarment per aquest procediment. En la resolució, redactada en castellà i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la secció 5a de la sala del contenciós administratiu del TSJC dona parcialment la raó a l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), que la norma “no garanteix la presència adequada del castellà a l'escola pública catalana “. Així, rebutja els arguments del Departament d’Educació, així com d’entitats catalanes personades a la causa: Plataforma per la Llengua, l’ANC, l’associació d’Advocats d’Osona en defensa dels Drets Humans i l’Associació de Juristes per la República. La Fiscalia va donar suport a escapçar el decret d'Educació. Ara es pot presentar recurs de cassació contra la resolució. Les entitats catalanistes ja han reaccionat i han qualificat de "cop d'estat", la resolució del TSJC.
Educació i les entitats catalanes han defensat que l’AEB no està legitimada per participar en aquest plet perquè en la defensa de drets fonamentals han de ser persones físiques, i no jurídiques. El TSJC ho desestima perquè sosté que en el seu objecte està la defensa lingüística. Això no obstant, hi precisa que l’AEB no pot actuar en l’organització del Departament, i per això no anul·la tots els articles del decret. Així en queden salvats el que parla de retolació en català i la immersió lingüística a les escoles.
En el plet, l'advocat de la Generalitat ha defensat que "la llengua castellana està contemplada en el decret del 2024, encara que no faci referència a la llengua castellana com a llengua vehicular" i que "cap dels articles impugnats resulta contrari a la Constitució de conformitat amb la doctrina emanada del Tribunal Constitucional".
Pendents del Constitucional
dijous, 4 de setembre del 2025
Cap emigració no té dret a ser conqueridora
OPINIÓ
"Tot plegat deixa ben clar que darrere aquestes agressions, no hi ha ignorància, no hi ha desconeixement. Hi ha voluntat de fer mal"
dilluns, 18 d’agost del 2025
Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà
PAÍS - ANDORRA
Entitats com ara Hablamos Español, Convivencia Cívica i Izquierdas por la lengua fa anys que alimenten l'espantall d'imposar el castellà com a llengua oficial del país
Arnau Lleonart i Fernandez
18-08-2025
Aquests darrers anys, en paral·lel a la nova legislació andorrana per a promoure i protegir el català, diferents grupuscles espanyolistes han insinuat un possible desplegament a Andorra per a pressionar a favor de l’oficialitat del castellà. El 2023, el president de Convivencia Cívica Catalana, Ángel Escribano, va dir que constituirien una branca andorrana de l’associació per “defensar els drets dels castellanoparlants d’aquell país”, tot i que mai no se’n va saber res més. Una altra facció, Izquierda por la lengua, fa temps que fa campanya en contra de la legislació andorrana pel català i pressiona per l’oficialitat del català, i ara s’hi ha afegit Hablamos Español, activa a Catalunya, el País Valencià i les Illes.
¿Cuando van a declarar también oficial el español en Andorra? Va siendo hora. #HablamosEspañol
— Hablamos Español (@HablamosE) August 10, 2025
"Un residente hispanoamericano recibe esta respuesta tras exigir al Común de Andorra ser atendido en español: “La lengua oficial de Andorra es el catalán”. https://t.co/MfI5nlwbec
La constitució d’Andorra estableix clarament a l’article segon que “la llengua oficial de l’estat és el català”. És per això que les principals veus polítiques andorranes treuen ferro a aquests exabruptes. Consultat per VilaWeb, el govern d’Andorra diu que no farà declaracions d’un fet puntual, i Demòcrates, partit del cap de govern Xavier Espot, contesta, senzillament que “el castellà no és llengua oficial” i que ja van impulsar i aprovar la llei del català per protegir, precisament, la llengua que és realment oficial. “L’oficialitat del castellà a Andorra és una utopia”, afegeix Cerni Escalé, cap de l’oposició i dirigent de Concòrdia. “Està reclamada de forma anecdòtica i, en la majoria dels casos, per veu de persones que no viuen al nostre país. A casa nostra simplement no és un debat: tenim el català com a única llengua oficial.”
Per a la Plataforma Andorrana per la Llengua, aquestes propostes són comentaris que s’escriuen a les xarxes socials i que “encenen una mica els ànims”, però aconsellen de no sobredimensionar-los. “Se’ls ha de donar la importància que tenen”, diu Guillem Fiñana, secretari de l’entitat, que reivindica que el català és la llengua oficial d’Andorra perquè n’és la pròpia. “De la mateixa manera que el castellà no és llengua oficial a França ni el francès ho és a Espanya, ni el castellà ni el francès ho són a Andorra”, remarca.
La llengua del 53% dels andorrans
dilluns, 5 de maig del 2025
(VÍDEO) Un cambrer mexicà encoratja la professió "a parlar en català" als clients
LLENGUA CATALANA
L'Antonio no porta ni un any a Catalunya, i els demana que no tinguin actituds catalanòfobes quan algú se'ls adreci en català
L'Antonio és un jove mexicà de 26 anys que porta deu mesos a Catalunya i que d'ençà que va aterrar tenia clar que havia d'aprendre l'idioma. Amb el Duolingo, escoltant música catalana i apuntant-se a un curs a adquirir ja fluïdesa amb l'idioma. És, de fet, un dels nous parlants que va participar a l'acte d'Òmnium del 23 d'abril amb un vídeo que es va fer viral arran de la interrupció d'una catalanòfoba que els recriminava la seva integració, mentre es presentava en castellà com a catalana.
Ara l'Antonio ha aconseguit de nou que un dels seus vídeos a Tik Tok s'hagi fet popular. Cambrer de professió, es dirigeix als seus companys perquè abandonin actituds d'odi i desgrat quan un client se'ls dirigeix en llengua catalana. D'una manera molt clara, i en castellà a l'inici, explica tot un seguit d'obvietats, que malgrat ser-ho, no són poques les persones que treballen de cara al públic que no les
dijous, 27 de febrer del 2025
dilluns, 10 de juny del 2024
França descobreix el fanatisme blaver per una placa dedicada a Tirant lo Blanc
IDENTITAT - LLENGUA
"És totalment impropi que un autor valencià siga considerat català"
 |
| Plaques en francés i bretó de la plaça Tirant lo Blanc Autor/a: RACV |
Dues plaques on es pot llegir en francés i bretó "plaça Tirant lo Blanc. Cavaller de Nantes, heroi llegendari de la literatura catalana (segle XV)", han desfermat l'atac de l'acientífica Reial Acadèmia de Cultura Valenciana contra l'Ajuntament de Nantes.
Segons els blavers, referir-se al Tirant com a
dimecres, 6 de març del 2024
El jet-lag de Flotats
OPINIÓ
Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dimecres, 6 de març de 2024. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts
Fa anys que no vaig en avió. Però em va colpir especialment escoltar Josep Maria Flotats a RAC1 l’altre dia parlant de la brutal reculada de la llengua catalana amb què s’ha trobat després d’uns anys de viure fora del país. Concretament, va arribar a dir: “La normalització ja l’hem perduda. Sembla que sigui el primer any del postfranquisme; cada vegada costa més parlar català”. És el que sens dubte hem notat molts dels qui hem viscut fora de Catalunya un temps en els darrers anys, el que va ser el meu cas entre 1981 i 2010, malgrat que en les intermitents visites regulars jo ja notava com anàvem perdent llençols a cada bugada malgrat la tan anomenada normalització lingüística (NL). Estic segur que una persona sensible amb l’idioma com en Flotats no necessitarà gaires explicacions de com s’ha produït aquest greu daltabaix. Jo —per si li pogués servir per superar el jet-lag del retorn—, en tot cas, li aportaré les que jo he pogut arreplegar o percebre.
Començaré, doncs: 1) cal partir del punt inicial que és admetre que parlar del català com un “idioma protegit” per un marc legal adequat —com es mereixeria un idioma europeu amb milions de parlants— és pura fantasia teatral, de la qual en Flotats en sap un niu. Perquè malgrat la nostra possible percepció que el català sigui un idioma protegit, no és així. És el que va exposar magníficament la doctora en dret constitucional Vicenta Tasa (UV) en una colpidora i alarmant conferència organitzada a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona per Plataforma per la Llengua (28/10/2023, la podeu veure aquí). Va dir que no es pot comparar el grau de protecció que dispensa l’Espanya postfranquista al català (i menys al País Valencià i Illes) amb el de cap altre idioma europeu equivalent en nombre de parlants i presència a internet. Menteixo, sí que la doctora va fer una comparació amb el neerlandès/flamenc a la ciutat de Brussel·les —la històrica capital dels flamencs— on els darrers càlculs estimen que ha caigut a aproximadament un 7-9% de famílies que utilitzen el neerlandès a casa, quan aquest era l’idioma majoritari de la ciutat fa 50 anys. La doctora Tasa va explicar que
dilluns, 15 de maig del 2023
Editorial Vicent Partal : No fotem, Piqué, no fotem!
OPINIÓ - EDITORIAL
Si Piqué ha triat de prohibir estrictament el català, ha d’assumir la seua decisió, i les conseqüències, i no amagar-se rere el màrqueting
 |
| Gerard Piqué, durant un partit entre la Reial Societat i el FC Barcelona. |
Vicent Partal
14.05.2023 - 21:40
Actualització: 15.05.2023 - 08:02
Dissabte, mentre a l’estadi de la USAP de Perpinyà es desplegava una pancarta gegant en suport de la llengua catalana i dels batlles perseguits per haver-la fet servir als plens, una nova agressió lingüística embrutava aquestes coses que fa Gerard Piqué, aquesta mena d’espectacle que ha organitzat basat en les regles del futbol. Una jugadora de la lliga femenina va rebre un cop i, mentre era a terra adolorida, es va exclamar per la duresa de l’entrada. Però, sorprenentment, l’organització no va tenir cap més preocupació que insistir-li de manera pública que s’havia de queixar en espanyol. Que es podia queixar per una entrada que podia haver-la lesionat i deixat fora de la competició, però que si es queixava ho havia de fer en espanyol.
Fa uns quants anys que vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar Elena Vavilova, la famosa espia del KGB que havia passat dècades als Estats Units infiltrada com si fos una americana qualsevol –la seua vida va inspirar la famosa sèrie televisiva The Americans. I ella em va dir que la cosa més difícil de totes havia estat entrenar-se perquè no se li escapés cap paraula en rus en situacions de dolor –específicament, em va
dimecres, 30 de novembre del 2022
La llengua i l’esclau
OPINIÓ
Assenyalar les febleses del poble pot resultar antipàtic (...) però és una obligació d’aquell que vol fer-lo adult per tal que no estigui sotmès a la mediocritat dels seus representants
dimarts, 27 de setembre del 2022
Elna titlla França d'"esquizofrènica" per la persecució del català als plens
LLENGUA
Una quinzena més d'ajuntaments desafien l'Estat i utilitzaran el català als consells municipals
Vista panoràmica d\'Elna Autor/a: Ajuntament d\'Elna
L'Ajuntament d'Elna, a la Catalunya del Nord, qualifica "d'esquizofrènica" la posició de l'estat francés sobre l'ús del català als plens municipals i estudia dur el cas al Consell Constitucional. L'equip de govern municipal creu que, abans que el Tribunal Administratiu es pronuncie sobre la denúncia del prefecte, caldria que el Constitucional ho fera sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seua petició i segons la qual "es consagra" l'ús de la llengua francesa en l'àmbit jurídic. L'alcalde, Nicolàs Garcia, lamenta que, alhora que el prefecte copresideix l'Oficina Pública de la Llengua Catalana per promoure'n l'ús, "ataca" la decisió d'Elna.
Elna considera "ridícula" i "còmica" l'actuació de l'estat francés en relació amb la modificació que l'Ajuntament va fer l'abril passat per permetre intervindre en català als plens, a condició de traduir-ho al francés a les actes. El prefecte dels Pirineus Orientals ha dut el cas al Tribunal Administratiu de
Subscriure's a:
Comentaris
(
Atom
)
