LLENGUA CATALANA
La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans també ha destacat el paper de les escoles i demana més recursos en l'educació
LLENGUA CATALANA
CRIT
Sovint cal pensar en el passat per adonar-nos de com hem estat capaços d’evolucionar com a societat. L’home ja és capaç de posar rentadores i anar a buscar els fills a l’escola; els homosexuals ja es poden passejar en relativa tranquil·litat pels carrers de Barcelona; i el català està plenament normalitzat com a llengua oficial de Catalunya. O, calla… potser això no.
Seria difícil d’imaginar que un alt responsable del partit que governa digués que el català és “provincià”. De fet, ens hauríem de remuntar als temps en què els marits regalaven rentadores a les dones per recuperar aquest adjectiu: provincià.
Doncs resulta que el senyor David Escudé, regidor del districte de les Corts, president de l’Institut Barcelona Esports i vocal de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, membre del partit socialista, a banda d’acumular càrrecs i paguetes, acumula ignorància, mala fe i un verí i odi cronificat cap al català. I no només això:
Mayte Piulachs
Foto:
Carlos Baglietto
Barcelona. Dimecres, 10 de setembre de 2025. 12:48
Actualitzat: Dimecres, 10 de setembre de 2025. 12:57
Temps de lectura: 4 minuts
El Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) ha tornat a desequilibrar la balança contra la llengua catalana a l’escola i ha decretat nuls la majoria d’articles del Decret 91/2024, de règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, en vigor el 16 de maig de 2024 i suspès cautelarment per aquest procediment. En la resolució, redactada en castellà i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la secció 5a de la sala del contenciós administratiu del TSJC dona parcialment la raó a l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), que la norma “no garanteix la presència adequada del castellà a l'escola pública catalana “. Així, rebutja els arguments del Departament d’Educació, així com d’entitats catalanes personades a la causa: Plataforma per la Llengua, l’ANC, l’associació d’Advocats d’Osona en defensa dels Drets Humans i l’Associació de Juristes per la República. La Fiscalia va donar suport a escapçar el decret d'Educació. Ara es pot presentar recurs de cassació contra la resolució. Les entitats catalanistes ja han reaccionat i han qualificat de "cop d'estat", la resolució del TSJC.
Educació i les entitats catalanes han defensat que l’AEB no està legitimada per participar en aquest plet perquè en la defensa de drets fonamentals han de ser persones físiques, i no jurídiques. El TSJC ho desestima perquè sosté que en el seu objecte està la defensa lingüística. Això no obstant, hi precisa que l’AEB no pot actuar en l’organització del Departament, i per això no anul·la tots els articles del decret. Així en queden salvats el que parla de retolació en català i la immersió lingüística a les escoles.
En el plet, l'advocat de la Generalitat ha defensat que "la llengua castellana està contemplada en el decret del 2024, encara que no faci referència a la llengua castellana com a llengua vehicular" i que "cap dels articles impugnats resulta contrari a la Constitució de conformitat amb la doctrina emanada del Tribunal Constitucional".
OPINIÓ
Cap emigració no té dret a ser conqueridora. Aquesta frase no és meva, me la va dir el professor de filosofia i bon amic Jordi Llimona el 13 de setembre de 1997. Jo, és clar, la vaig subscriure aleshores i la subscric ara. Cap emigració no té el dret d’erigir-se en força invasora, i encara menys quan el país del qual prové és més poderós que el país que l’acull. Parlo de la gent provinent d’estats amb tots els drets reconeguts i amb veu i vot a les Nacions Unides, que obre negocis a casa nostra i que no sols incompleixen la llei de Política Lingüística, que els obliga a retolar l’establiment en català i a atendre els clients en la llengua pròpia de Catalunya, sinó que es revelen supremacistes hispànics i que, tot fent seu el discurs catalanofòbic, exigeixen als clients que els parlin en espanyol. Normalment, són gent egoista i ultra, també a la seva terra, que fan costat al dominador pensant que els anirà millor que sí que fan costat al feble. Són individus acomplexats que volen semblar més espanyols que els espanyols.
En parlo, perquè el nombre d’agressions lingüístiques contra catalanoparlants s’ha incrementat espectacularment. Segons l’Observatori de les Discriminacions, només a Barcelona, el 2024, les agressions lingüístiques van créixer un 52% respecte al 2023. I això només pel que fa a les denunciades. Les altres, com passa en tota mena d’agressions, resten amagades. D’aquí a uns mesos tindrem les dades del 2025, però ja ens podem preparar per a xifres superiors. La Plataforma per la Llengua explica que la catalanofòbia prové preferentment d’empreses, entitats o clíniques privades, administracions públiques, supermercats, missatgeria i bars i restaurants. Aquest mes d’agost, sense anar més lluny, s’ha registrat una allau de denúncies per agressió lingüística per part de propietaris o de treballadors d’establiments comercials.
Entre els casos difosos periodísticament hi trobem: la gelateria ‘Dellaostia’, del carrer Torrent de l’Olla, 128, de Barcelona (que segons un extreballador, el propietari fins i tot prohibeix parlar en català entre companys); la perruqueria ‘Main Parlor’, del passeig de Sant Joan, 149, de Barcelona; el restaurant ‘Danaus’ de Tordera (Maresme); ‘El Frankfurt de la Rambla’ de Tremp (Pallars Jussà); la benzinera ‘Q8 Juià’ de la carretera C-66, Km 27,5, al terme municipal de Juià (Gironès); la fleca i gelateria ‘L’Esquina’ de l’Escala (Alt Empordà); o el restaurant ‘Barraca’ del passeig Marítim de la Barceloneta i guanyador del programa de TV3 ‘Joc de Cartes’. Es veu que l’incompliment de la llei no compta per a TV3 a l’hora de seleccionar els restaurants. Hom dirà que el programa el comanda una productora. Molt bé, i què? Si l’emet TV3, la responsable és TV3. És TV3, emissora pública, qui ha de tenir regles i exigir que no es publiciti cap restaurant que menyspreï el català.
Un element comú de la majoria de denunciats és la resposta que utilitzen per ‘justificar’ la violació de la llei de Política Lingüística: “¡Estamos en España!”. Aquesta resposta, a més de ser grotesca, demostra per si sola la manca d’arguments i la ideologia ultra del qui la dóna. En primer lloc,
PAÍS - ANDORRA
Arnau Lleonart i Fernandez
18-08-2025
Aquests darrers anys, en paral·lel a la nova legislació andorrana per a promoure i protegir el català, diferents grupuscles espanyolistes han insinuat un possible desplegament a Andorra per a pressionar a favor de l’oficialitat del castellà. El 2023, el president de Convivencia Cívica Catalana, Ángel Escribano, va dir que constituirien una branca andorrana de l’associació per “defensar els drets dels castellanoparlants d’aquell país”, tot i que mai no se’n va saber res més. Una altra facció, Izquierda por la lengua, fa temps que fa campanya en contra de la legislació andorrana pel català i pressiona per l’oficialitat del català, i ara s’hi ha afegit Hablamos Español, activa a Catalunya, el País Valencià i les Illes.
¿Cuando van a declarar también oficial el español en Andorra? Va siendo hora. #HablamosEspañol
— Hablamos Español (@HablamosE) August 10, 2025
"Un residente hispanoamericano recibe esta respuesta tras exigir al Común de Andorra ser atendido en español: “La lengua oficial de Andorra es el catalán”. https://t.co/MfI5nlwbec
La constitució d’Andorra estableix clarament a l’article segon que “la llengua oficial de l’estat és el català”. És per això que les principals veus polítiques andorranes treuen ferro a aquests exabruptes. Consultat per VilaWeb, el govern d’Andorra diu que no farà declaracions d’un fet puntual, i Demòcrates, partit del cap de govern Xavier Espot, contesta, senzillament que “el castellà no és llengua oficial” i que ja van impulsar i aprovar la llei del català per protegir, precisament, la llengua que és realment oficial. “L’oficialitat del castellà a Andorra és una utopia”, afegeix Cerni Escalé, cap de l’oposició i dirigent de Concòrdia. “Està reclamada de forma anecdòtica i, en la majoria dels casos, per veu de persones que no viuen al nostre país. A casa nostra simplement no és un debat: tenim el català com a única llengua oficial.”
Per a la Plataforma Andorrana per la Llengua, aquestes propostes són comentaris que s’escriuen a les xarxes socials i que “encenen una mica els ànims”, però aconsellen de no sobredimensionar-los. “Se’ls ha de donar la importància que tenen”, diu Guillem Fiñana, secretari de l’entitat, que reivindica que el català és la llengua oficial d’Andorra perquè n’és la pròpia. “De la mateixa manera que el castellà no és llengua oficial a França ni el francès ho és a Espanya, ni el castellà ni el francès ho són a Andorra”, remarca.
LLENGUA CATALANA
L'Antonio és un jove mexicà de 26 anys que porta deu mesos a Catalunya i que d'ençà que va aterrar tenia clar que havia d'aprendre l'idioma. Amb el Duolingo, escoltant música catalana i apuntant-se a un curs a adquirir ja fluïdesa amb l'idioma. És, de fet, un dels nous parlants que va participar a l'acte d'Òmnium del 23 d'abril amb un vídeo que es va fer viral arran de la interrupció d'una catalanòfoba que els recriminava la seva integració, mentre es presentava en castellà com a catalana.
Ara l'Antonio ha aconseguit de nou que un dels seus vídeos a Tik Tok s'hagi fet popular. Cambrer de professió, es dirigeix als seus companys perquè abandonin actituds d'odi i desgrat quan un client se'ls dirigeix en llengua catalana. D'una manera molt clara, i en castellà a l'inici, explica tot un seguit d'obvietats, que malgrat ser-ho, no són poques les persones que treballen de cara al públic que no les
LLENGUA CATALANA
Avui s’ha presentat Català per a Tothom, un moviment de país transversal que té com a missió universalitzar l’accés a l’aprenentatge i ús del català. El moviment s’ha compromès avui amb la societat catalana – fent servir la seva implantació a barris, escoles i empreses de tot el país – a “fer arribar el català allà on no arribi l’administració”, multiplicant la creació de grups per aprendre català entre veïns als barris, entre famílies a les escoles i engegant un programa de gran abast per aprendre català als centres de treball.
“Cal incrementar l’oferta total de cursos de català fins a les 200.000 places anuals, perquè totes les persones que el volen aprendre ho puguin fer durant els pròxims 10 anys” ha reclamat Maria Maians, conductora de l’acte en nom de les més de trenta organitzacions impulsores de Català per a Tothom. Maians ha posat en valor el rol dels nous parlants per al futur de la llengua i ha afirmat que “entenem l’accés universal al català com un dret i eina de cohesió social”.
Un moviment, tres eixos d’actuació: a cada barri, a cada escola, a cada feina
Demandes i propostes per als barris
IDENTITAT - LLENGUA
![]() |
| Plaques en francés i bretó de la plaça Tirant lo Blanc Autor/a: RACV |
Dues plaques on es pot llegir en francés i bretó "plaça Tirant lo Blanc. Cavaller de Nantes, heroi llegendari de la literatura catalana (segle XV)", han desfermat l'atac de l'acientífica Reial Acadèmia de Cultura Valenciana contra l'Ajuntament de Nantes.
Segons els blavers, referir-se al Tirant com a
OPINIÓ
Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dimecres, 6 de març de 2024. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts
Fa anys que no vaig en avió. Però em va colpir especialment escoltar Josep Maria Flotats a RAC1 l’altre dia parlant de la brutal reculada de la llengua catalana amb què s’ha trobat després d’uns anys de viure fora del país. Concretament, va arribar a dir: “La normalització ja l’hem perduda. Sembla que sigui el primer any del postfranquisme; cada vegada costa més parlar català”. És el que sens dubte hem notat molts dels qui hem viscut fora de Catalunya un temps en els darrers anys, el que va ser el meu cas entre 1981 i 2010, malgrat que en les intermitents visites regulars jo ja notava com anàvem perdent llençols a cada bugada malgrat la tan anomenada normalització lingüística (NL). Estic segur que una persona sensible amb l’idioma com en Flotats no necessitarà gaires explicacions de com s’ha produït aquest greu daltabaix. Jo —per si li pogués servir per superar el jet-lag del retorn—, en tot cas, li aportaré les que jo he pogut arreplegar o percebre.
Començaré, doncs: 1) cal partir del punt inicial que és admetre que parlar del català com un “idioma protegit” per un marc legal adequat —com es mereixeria un idioma europeu amb milions de parlants— és pura fantasia teatral, de la qual en Flotats en sap un niu. Perquè malgrat la nostra possible percepció que el català sigui un idioma protegit, no és així. És el que va exposar magníficament la doctora en dret constitucional Vicenta Tasa (UV) en una colpidora i alarmant conferència organitzada a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona per Plataforma per la Llengua (28/10/2023, la podeu veure aquí). Va dir que no es pot comparar el grau de protecció que dispensa l’Espanya postfranquista al català (i menys al País Valencià i Illes) amb el de cap altre idioma europeu equivalent en nombre de parlants i presència a internet. Menteixo, sí que la doctora va fer una comparació amb el neerlandès/flamenc a la ciutat de Brussel·les —la històrica capital dels flamencs— on els darrers càlculs estimen que ha caigut a aproximadament un 7-9% de famílies que utilitzen el neerlandès a casa, quan aquest era l’idioma majoritari de la ciutat fa 50 anys. La doctora Tasa va explicar que
OPINIÓ - EDITORIAL
![]() |
| Gerard Piqué, durant un partit entre la Reial Societat i el FC Barcelona. |
Vicent Partal
14.05.2023 - 21:40
Actualització: 15.05.2023 - 08:02
Dissabte, mentre a l’estadi de la USAP de Perpinyà es desplegava una pancarta gegant en suport de la llengua catalana i dels batlles perseguits per haver-la fet servir als plens, una nova agressió lingüística embrutava aquestes coses que fa Gerard Piqué, aquesta mena d’espectacle que ha organitzat basat en les regles del futbol. Una jugadora de la lliga femenina va rebre un cop i, mentre era a terra adolorida, es va exclamar per la duresa de l’entrada. Però, sorprenentment, l’organització no va tenir cap més preocupació que insistir-li de manera pública que s’havia de queixar en espanyol. Que es podia queixar per una entrada que podia haver-la lesionat i deixat fora de la competició, però que si es queixava ho havia de fer en espanyol.
Fa uns quants anys que vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar Elena Vavilova, la famosa espia del KGB que havia passat dècades als Estats Units infiltrada com si fos una americana qualsevol –la seua vida va inspirar la famosa sèrie televisiva The Americans. I ella em va dir que la cosa més difícil de totes havia estat entrenar-se perquè no se li escapés cap paraula en rus en situacions de dolor –específicament, em va
OPINIÓ

Fa pocs dies, en ple centre de Barcelona, se m’acosta una senyora que em reconeix per la meva participació en el programa Opina.cat de 8tv. La fem petar al voltant de la situació política de Catalunya i, tot d’una, em diu que acaba de patir una agressió lingüística (no només n’hi ha de sexuals). La descripció que em fa és la següent: ha anat a un restaurant del centre de la capital i l’han endegat a dida per adreçar-se al personal en català. No l’han volgut atendre perquè, deien, no tenen cap obligació ni de parlar ni d’entendre l’idioma de la nació que els permet guanyar-se la vida. Veuen als catalanoparlants tan poca cosa que menyspreen fins i tot els seus diners. Els colonitzadors manen sempre, encara que els costi calés. Els catalans faríem el mateix?
Aquest és un dels molts casos que s’esdevenen diàriament a Catalunya. La darrera conseqüència? El cinquanta per cent dels catalanoparlants creuen que
LLENGUA

Vista panoràmica d\'Elna Autor/a: Ajuntament d\'Elna
L'Ajuntament d'Elna, a la Catalunya del Nord, qualifica "d'esquizofrènica" la posició de l'estat francés sobre l'ús del català als plens municipals i estudia dur el cas al Consell Constitucional. L'equip de govern municipal creu que, abans que el Tribunal Administratiu es pronuncie sobre la denúncia del prefecte, caldria que el Constitucional ho fera sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seua petició i segons la qual "es consagra" l'ús de la llengua francesa en l'àmbit jurídic. L'alcalde, Nicolàs Garcia, lamenta que, alhora que el prefecte copresideix l'Oficina Pública de la Llengua Catalana per promoure'n l'ús, "ataca" la decisió d'Elna.
Elna considera "ridícula" i "còmica" l'actuació de l'estat francés en relació amb la modificació que l'Ajuntament va fer l'abril passat per permetre intervindre en català als plens, a condició de traduir-ho al francés a les actes. El prefecte dels Pirineus Orientals ha dut el cas al Tribunal Administratiu de
LLENGUA
![]() |
| La Nets, en Petri i la Noti, els primers conductors del \'Club Super3\' Autor/a: TV3 |
Nou cas de catalanofòbia, aquest cop experimentat per l'actor que interpretava en Petri, un personatge que als noranta, des del 'Club Super3' va marcar la infantesa de milers i milers de catalans, que en guarden un gratíssim record. Ramon Peris-March, que així es diu la persona darrera el personatge, ha hagut d'escoltar com, per parlar en català, ha rebut la següent resposta d'un operari de Vodafone, a qui no havia trucat i a qui havia agafat el telèfon:
"No tengo que comprender este cochino idioma". Una frase que expressa tot el ressentiment i tota la mesquinesa d'aquest treballador de la multinacional telefònica a l'Estat.
Peris-March, que ha explicat la seva experiència en un sol Tweet palmari i directa, amb un esperit que ens ha recordat
Redacció 15/06/2022
![]() |
| Albert Donaire. |
La Universitat de Barcelona es planteja utilitzar un sistema de traducció simultània per als alumnes que no entenguin el català el pròxim curs. Una eina que serviria per evitar els habituals canvis al castellà en detriment de la llengua del territori.
La notícia no ha agradat als joves de S’ha Acabat que ho han titllat de “despesa innecessària” i “una mesura humiliant”. “Sentir-te estranger en el teu propi país, la nova mesura de la Universitat de Barcelona per aquells que no entenguin el català”, han piulat, enrabiats davant la mínima possibilitat de no poder imposar el castellà.
El conegut mosso independentista i represaliat Albert Donaire ha carregat contra la plataforma catalanòfoba i ha criticat que pretenguin “fer-nos sentir estrangers a casa nostra als catalanoparlants”. En un contundent tuit, ha recordat que
Redacció 30/05/2022
El membre de l’Assemblea de Representants del Consell per la República i de Junts, Salvador Ribot, va iniciar una vaga de fam aquest divendres i, avui a través d’un manifest, ha carregat contra l’actuació del Govern davant la sentència del 25% de castellà: “La submissió del govern autonòmic davant del requeriment d’un jutge espanyol (…) on s’ha vist això?”, es pregunta.
El membre de Junts denuncia que un jutge tingui la potestat d’imposar mesures cautelars a l’educació dels “nostres fills i filles en l’estat més democràtic de la història”. En aquesta línia, també ha carregat contra l’acord del català impulsat per
OPINIÓ - ANÀLISI
Josep Casulleras Nualart
24.05.2022 - 23:22
Actualització: 25.05.2022 - 07:48
Els jutges espanyols continuen marcant el ritme al Parlament de Catalunya. Perquè, amb la votació i aprovació –previsiblement divendres– de la proposició de llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament, ERC, Junts, PSC i comuns miren de respondre una exigència del TSJC que és tota una ingerència del poder judicial en el legislatiu. Aquest nou text legal s’ha cuinat i s’ha preparat expressament per a respondre contra rellotge a l’ultimàtum del tribunal –fa dues setmanes– al Departament d’Educació per a l’execució forçosa de la sentència que imposa un mínim del 25% de castellà a tot el sistema educatiu català. I si la primera resposta d’Educació al TSJC per a dir que s’havia complert la sentència era presentar aquell acord dels mateixos quatre partits per a modificar la llei de política lingüística, ara, havent constatat que els jutges han llençat aquella resposta a la paperera, presenten aquest nou acord, que aquesta vegada sí que prendrà forma de llei, per a donar-los una resposta nova i definitiva.
I el text és prou ambigu perquè els uns diguin que blinda la immersió en català i els altres (el PSC), que permet el reconeixement del castellà com a llengua vehicular, que era la línia vermella dels socialistes en la
OPINIÓ
25/04/2022 21:34
L’adjectiu que titula aquest article ha esdevingut un insult recurrent contra els independentistes per part de sectors significatius de la societat espanyola i dels colonitzadors que tenim dins de casa. El seu pensament és primari, però efectiu: “si vols ser independent és que no vols ser espanyol perquè et consideres superior a nosaltres, i això és racisme”. Volen associar un ideal col·lectiu de llibertat a un moviment suprematista. Se’n sortiran?
De moment, hi han fets que demostren que no van per mal camí. Entre molts exemples que podríem triar, hem pogut saber i veure com algun personal de bars, restaurants o comerços de la capital de Catalunya principalment, treuen tota la seva mala bava quan algun catalanoparlant no claudica amb l’ús seva llengua i exigeix que l’entenguin. Tant se val que es vulgui emparar en el capítol VIII de la Llei del codi de consum de Catalunya on es recullen els drets dels catalans a ser atesos en la llengua de la Nació. Aquells que detesten que els parlin en català saben perfectament que qualsevol llei que no s’aplica, no serveix per res. Per això es veuen amb cor d’humiliar a aquells catalans que només volen poder no sentir-se estrangers a casa seva.
Mentrestant, el govern “independentista” d’Esquerra i Junts mira cap a una banda davant la progressiva minorització del català. Són tant poqueta cosa que són incapaços de sancionar i perseguir a qui vulnera una llei autonòmica com és la del
SOCIETAT
![]() |
| Manifestació en defensa del català a Barcelona / Mireia Comas |
La plataforma Pública i en català, formada pel COS, la Intersindical, el SEPC i la USTEC, ha anunciat noves mobilitzacions per mirar d’aturar la modificació de la llei de política lingüística. Serà el 26 d’abril a l’Arc de Triomf, just abans del dia 28, quan s’ha de votar aquesta proposta que, si no hi ha cap canvi d’última hora, sortirà endavant.
Des del faristol del Parlament, acompanyats per diputats de la CUP, els sindicats han lamentat que els grups polítics signants d’aquesta proposta, el PSC, els Comuns, ERC i JxCat, no hagin volgut reunir-se amb la comunitat educativa. La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha agraït a la CUP que els hagi rebut i ha llegit un comunicat en què s’exigeix la paral·lització d’aquesta modificació de política lingüística que han alertat que serà motiu de “segregació escolar per raó de llengua”. Segura ha advertit que la modificació “no compta ni comptarà” amb el suport de la comunitat educativa i ha denunciat que s’hagi gestat “de forma opaca” com demostra, al seu parer, que els grups parlamentaris no els hagin rebut aquest dimecres.
![]() |
| La portaveu del SEPC i la portaveu d’USTEC durant la roda de premsa / Canal Parlament |
OPINIÓ
05/04/2022 20:00
Sentiu el brunzit del borinot al fons d’aquest nou i greu, i més que greu, conflicte per la llengua? Un brunzit de recança pel que no es va gosar fer antany i d’advertència que potser caldrà fer-ho enguany. A despit de totes les giragonses de l’independentisme autonomista.
La llengua és el pal de paller de la identitat nacional catalana. Si l’actual atac de l’Estat a la clau de volta d’una hipotètica república catalana reeixís, tot l’edifici s’enfonsaria. Les roïnes palesaran que estava basat en una quimera: que l’Estat espanyol col·laboraria de bona fe amb el desenvolupament de la nació catalana dins la seva llengua i cultura.
Només aquesta hipòtesi explica que, als inicis, les autoritats triessin el model de vehicularitat catalana universal amb un reconeixement del castellà en lloc del model del País Basc, amb un sistema de triatge voluntari: vehicularitat única castellana, vehicularitat única euskera i model mixt. La immersió lingüística consagrada a la Llei de Política Lingüística de 1998, que perfeccionava la de
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dijous, 24 de març de 2022. 22:23
Actualitzat: Dijous, 24 de març de 2022. 23:09
Temps de lectura: 2 minuts
L'anunci presentat aquest dijous pel PSC, Esquerra, Junts i els comuns al Parlament ―amb una foto somrient dels promotors inclosa― per a la reforma de la llei del català i que, en paraules i lletres seves, pretén esquivar la imposició del TSJC d'aplicar el 25% del castellà a les aules de Catalunya és intranquil·litzador i preocupant. Reuneix, certament, un consens parlamentari ampli, una cosa que li assegura una gran transversalitat, però l'acord està fet des d'una posició política tan i tan a la baixa en termes de defensa del català com a llengua vehicular del sistema educatiu, que encén immediatament les alarmes per al model d'escola catalana i el futur de la immersió en una proporció no menor al que va ser la sentència del TSJC. És més: lluny d'esquivar el 25% obligatori en castellà acaba obrint una porta d'entrada a un percentatge que bé pot acabar sent molt i molt superior.
Com que hem de donar per descomptat ―perquè el contrari seria enormement greu i val més no plantejar-s'ho― pensar que aquest no és l'objectiu de, almenys, dos dels quatre grups signants i que la finalitat és protegir, com s'ha dit per activa i