OPINIÓ - EDITORIAL
"L'independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de
cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de
Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua"
Per: Vicent Partal
19.08.2021 21:50
El 15 d’abril de 2013 vaig presentar amb Oriol Junqueras el meu llibre A un pam de la independència a l’auditori de RBA a Barcelona. Va ser una conversa molt agradable i il·lusionada en la qual el dirigent d’ERC i jo estàvem d’acord en gairebé tot. Tant, que en un moment determinat –en aquest vídeo teniu la conversa completa,
i això que diré ara comença al minut 18.26– vam optar per destacar les
discrepàncies que teníem, gairebé pensant que avorriríem el personal si
no.
Alguna d’aquestes discrepàncies, vista ara, és fins i tot curiosa: jo
defense un sistema escolar únic públic per a la república i ell vol
continuar amb el model públic-privat-concertat actual, tot i que avisa
que és una posició personal. Però la discrepància més sonada va venir
arran de l’oficialitat del català.
Junqueras havia escrit, uns mesos abans, un article a El Periódico (“El castellà i la República Catalana“)
en què anunciava: “El castellà també serà oficial a la República
Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte.” Donant-ho per
fet, sense cap discussió pública més. Era una jugada més política que no
pas de planificació lingüística, però poc després Artur Mas
es va mostrar d’acord amb Junqueras i, amb això, el debat va restar
sorprenentment tancat i fixat. Durant els anys en què més o menys vam
començar a discutir com volíem que fóra la república catalana, cada
vegada em resultava més xocant la manera en què sistemàticament es
mantenia la llengua al marge del debat, i també la cultura, qualsevol
fet cultural. Podíem discutir sobre si havíem de tenir exèrcit o no.
Podíem debatre sobre l’energia nuclear. Es feien projeccions sobre grans
infrastructures o sobre afiliacions internacionals, però mai, mai, no
parlàvem de la llengua catalana, ni tan sols de la cultura –que ja sé
que no és el mateix, però és igual.
La cosa és tan evident que el famós Llibre Blanc de la Transició Nacional
–un treball extraordinari, per una altra banda, que ja tenim fet i
valdrà igual quan toque– estudia la transició energètica, la transició
dels òrgans judicials o els elements definitoris del nou sistema de
seguretat, per dir solament tres coses, però no conté ni una sola
paraula sobre la transició lingüística o cultural. I, immers en aquest
ambient, l’independentisme fa un enorme gir copernicà i passa a gairebé
ignorar la llengua pròpia, a normalitzar cada vegada més l’ús de
l’espanyol en tots els àmbits de la vida, i fins i tot a pretendre que
la llengua catalana podria ser una nosa per al procés. Ni tan sols
durant el judici al Suprem els dirigents independentistes no van ser
capaços de fer servir el català, enviant a la població el missatge que
el català és una nosa.
Però torne a la presentació del llibre. Quan va acabar, un dels
assistents em va insistir que aquesta normalització del castellà a la
força i sense discussió, aquesta rebaixa del valor del català, equivalia
a imposar una taxa sobre la independència, que ell va batejar com a
“taxa Junqueras”. Va pronosticar que seria un colp important contra el
català, i tenia raó. Perquè, gairebé deu anys després, és ací on som,
efectivament.
Per això, aquestes darreres hores hi ha hagut un cert enrenou popular
–però, significativament, molt poc enrenou polític– per la publicació
d’una estatística segons la qual el percentatge de joves que tenen el
català com a llengua habitual a Barcelona és tan sols del 28% –xifra que
implicaria una caiguda de set punts respecte de les dades de fa sis
anys. Ja se sap que sempre cal anar alerta amb aquestes dades perquè se
n’han presentades de més baixes i tot unes altres vegades; però crec que
ningú no té dubtes sobre el fet que el pes i l’ús de la llengua ha
caigut molt no només a Barcelona sinó arreu dels Països Catalans aquests darrers anys. I no deixa de ser ben curiós que haja passat coincidint amb el procés d’independència del Principat.
Hi ha menys gent avui que sàpiga parlar català que no pas ahir? No ho
crec o, més ben dit, no crec que aquesta xifra siga significativa. La
clau del fenomen és molt evident: els catalanoparlants deixen de parlar
català en públic. Segurament hi ha moltes raons que ho expliquen, però
sens dubte que l’independentisme haja retirat a la llengua catalana el
sentit d’identificador comunitari que sempre havia tingut n’és una de
les causes principals. El discurs que s’ha fet com més va més explícit
aquests darrers anys, i ara amb insults i tot contra els que discrepem,
és que la llengua catalana és un fet social menor per a la consciència
comunitària, secundari respecte de qualsevol altra qüestió social i,
fins i tot, perillós, o incòmode, per a la cohesió social.
L’independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans
de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de
Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua.
Contra els que afirmem que nosaltres, si som alguna cosa, som aquelles
sis planes litorals i quatre illes on la gent, quan hi passa, hi roman
si hi vol romandre i pot arrelar-hi sentint-se part de la comunitat
d’una manera tan senzilla com és passar a dir “bon dia” cada matí en
eixir al carrer.
Aquesta capacitat simplíssima de fer-se català vingues d’on vingues i
sigues qui sigues, és allò que ens ha fet el país que som. I que ens ha
fet atractius i interessants, sempre. Però ara hem arribat a aquell
punt en què comença a veure’s clar que el menysteniment d’aquesta gran
lliçó històrica del catalanisme, l’abandonament de la defensa de la
llengua catalana de l’independentisme, pot tenir conseqüències
catastròfiques. Parafrasejant Churchill, alguns van voler obligar-nos a
triar entre llengua i independència i potser només aconseguiran que no
tinguem ni una cosa ni l’altra. De manera que cal reaccionar. Encara som
a temps de plantar-nos en tot.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-taxa-junqueras-i-les-consequencies-greus-de-la-mateixa-per-la-llengua-catalana/
