IDENTITAT - LLENGUA
 |
| Plaques en francés i bretó de la plaça Tirant lo Blanc Autor/a: RACV |
Dues plaques on es pot llegir en francés i bretó "plaça Tirant lo Blanc. Cavaller de Nantes, heroi llegendari de la literatura catalana (segle XV)", han desfermat l'atac de l'acientífica Reial Acadèmia de Cultura Valenciana contra l'Ajuntament de Nantes.
Segons els blavers, referir-se al Tirant com a
OPINIÓ
Antoni Strubell i Trueta
Barcelona. Dimecres, 6 de març de 2024. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts
Fa anys que no vaig en avió. Però em va colpir especialment escoltar Josep Maria Flotats a RAC1 l’altre dia parlant de la brutal reculada de la llengua catalana amb què s’ha trobat després d’uns anys de viure fora del país. Concretament, va arribar a dir: “La normalització ja l’hem perduda. Sembla que sigui el primer any del postfranquisme; cada vegada costa més parlar català”. És el que sens dubte hem notat molts dels qui hem viscut fora de Catalunya un temps en els darrers anys, el que va ser el meu cas entre 1981 i 2010, malgrat que en les intermitents visites regulars jo ja notava com anàvem perdent llençols a cada bugada malgrat la tan anomenada normalització lingüística (NL). Estic segur que una persona sensible amb l’idioma com en Flotats no necessitarà gaires explicacions de com s’ha produït aquest greu daltabaix. Jo —per si li pogués servir per superar el jet-lag del retorn—, en tot cas, li aportaré les que jo he pogut arreplegar o percebre.
Començaré, doncs: 1) cal partir del punt inicial que és admetre que parlar del català com un “idioma protegit” per un marc legal adequat —com es mereixeria un idioma europeu amb milions de parlants— és pura fantasia teatral, de la qual en Flotats en sap un niu. Perquè malgrat la nostra possible percepció que el català sigui un idioma protegit, no és així. És el que va exposar magníficament la doctora en dret constitucional Vicenta Tasa (UV) en una colpidora i alarmant conferència organitzada a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona per Plataforma per la Llengua (28/10/2023, la podeu veure aquí). Va dir que no es pot comparar el grau de protecció que dispensa l’Espanya postfranquista al català (i menys al País Valencià i Illes) amb el de cap altre idioma europeu equivalent en nombre de parlants i presència a internet. Menteixo, sí que la doctora va fer una comparació amb el neerlandès/flamenc a la ciutat de Brussel·les —la històrica capital dels flamencs— on els darrers càlculs estimen que ha caigut a aproximadament un 7-9% de famílies que utilitzen el neerlandès a casa, quan aquest era l’idioma majoritari de la ciutat fa 50 anys. La doctora Tasa va explicar que
OPINIÓ - EDITORIAL
 |
| Gerard Piqué, durant un partit entre la Reial Societat i el FC Barcelona. |
Vicent Partal
14.05.2023 - 21:40
Actualització: 15.05.2023 - 08:02
Dissabte, mentre a l’estadi de la USAP de Perpinyà es desplegava una pancarta gegant en suport de la llengua catalana i dels batlles perseguits per haver-la fet servir als plens, una nova agressió lingüística embrutava aquestes coses que fa Gerard Piqué, aquesta mena d’espectacle que ha organitzat basat en les regles del futbol. Una jugadora de la lliga femenina va rebre un cop i, mentre era a terra adolorida, es va exclamar per la duresa de l’entrada. Però, sorprenentment, l’organització no va tenir cap més preocupació que insistir-li de manera pública que s’havia de queixar en espanyol. Que es podia queixar per una entrada que podia haver-la lesionat i deixat fora de la competició, però que si es queixava ho havia de fer en espanyol.
Fa uns quants anys que vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar Elena Vavilova, la famosa espia del KGB que havia passat dècades als Estats Units infiltrada com si fos una americana qualsevol –la seua vida va inspirar la famosa sèrie televisiva The Americans. I ella em va dir que la cosa més difícil de totes havia estat entrenar-se perquè no se li escapés cap paraula en rus en situacions de dolor –específicament, em va
OPINIÓ
LLENGUA
Vista panoràmica d\'Elna Autor/a: Ajuntament d\'Elna
L'Ajuntament d'Elna, a la Catalunya del Nord, qualifica "d'esquizofrènica" la posició de l'estat francés sobre l'ús del català als plens municipals i estudia dur el cas al Consell Constitucional. L'equip de govern municipal creu que, abans que el Tribunal Administratiu es pronuncie sobre la denúncia del prefecte, caldria que el Constitucional ho fera sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seua petició i segons la qual "es consagra" l'ús de la llengua francesa en l'àmbit jurídic. L'alcalde, Nicolàs Garcia, lamenta que, alhora que el prefecte copresideix l'Oficina Pública de la Llengua Catalana per promoure'n l'ús, "ataca" la decisió d'Elna.
Elna considera "ridícula" i "còmica" l'actuació de l'estat francés en relació amb la modificació que l'Ajuntament va fer l'abril passat per permetre intervindre en català als plens, a condició de traduir-ho al francés a les actes. El prefecte dels Pirineus Orientals ha dut el cas al Tribunal Administratiu de
LLENGUA
 |
| La Nets, en Petri i la Noti, els primers conductors del \'Club Super3\' Autor/a: TV3 |
Nou cas de catalanofòbia, aquest cop experimentat per l'actor que interpretava en Petri, un personatge que als noranta, des del 'Club Super3' va marcar la infantesa de milers i milers de catalans, que en guarden un gratíssim record. Ramon Peris-March, que així es diu la persona darrera el personatge, ha hagut d'escoltar com, per parlar en català, ha rebut la següent resposta d'un operari de Vodafone, a qui no havia trucat i a qui havia agafat el telèfon:
"No tengo que comprender este cochino idioma". Una frase que expressa tot el ressentiment i tota la mesquinesa d'aquest treballador de la multinacional telefònica a l'Estat.
Peris-March, que ha explicat la seva experiència en un sol Tweet palmari i directa, amb un esperit que ens ha recordat
Redacció 15/06/2022
 |
| Albert Donaire. |
La Universitat de Barcelona es planteja utilitzar un sistema de traducció simultània per als alumnes que no entenguin el català el pròxim curs. Una eina que serviria per evitar els habituals canvis al castellà en detriment de la llengua del territori.
La notícia no ha agradat als joves de S’ha Acabat que ho han titllat de “despesa innecessària” i “una mesura humiliant”. “Sentir-te estranger en el teu propi país, la nova mesura de la Universitat de Barcelona per aquells que no entenguin el català”, han piulat, enrabiats davant la mínima possibilitat de no poder imposar el castellà.
El conegut mosso independentista i represaliat Albert Donaire ha carregat contra la plataforma catalanòfoba i ha criticat que pretenguin “fer-nos sentir estrangers a casa nostra als catalanoparlants”. En un contundent tuit, ha recordat que
Redacció 30/05/2022
El membre de l’Assemblea de Representants del Consell per la República i de Junts, Salvador Ribot, va iniciar una vaga de fam aquest divendres i, avui a través d’un manifest, ha carregat contra l’actuació del Govern davant la sentència del 25% de castellà: “La submissió del govern autonòmic davant del requeriment d’un jutge espanyol (…) on s’ha vist això?”, es pregunta.
El membre de Junts denuncia que un jutge tingui la potestat d’imposar mesures cautelars a l’educació dels “nostres fills i filles en l’estat més democràtic de la història”. En aquesta línia, també ha carregat contra l’acord del català impulsat per
OPINIÓ - ANÀLISI
Josep Casulleras Nualart
24.05.2022 - 23:22
Actualització: 25.05.2022 - 07:48
Els jutges espanyols continuen marcant el ritme al Parlament de Catalunya. Perquè, amb la votació i aprovació –previsiblement divendres– de la proposició de llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament, ERC, Junts, PSC i comuns miren de respondre una exigència del TSJC que és tota una ingerència del poder judicial en el legislatiu. Aquest nou text legal s’ha cuinat i s’ha preparat expressament per a respondre contra rellotge a l’ultimàtum del tribunal –fa dues setmanes– al Departament d’Educació per a l’execució forçosa de la sentència que imposa un mínim del 25% de castellà a tot el sistema educatiu català. I si la primera resposta d’Educació al TSJC per a dir que s’havia complert la sentència era presentar aquell acord dels mateixos quatre partits per a modificar la llei de política lingüística, ara, havent constatat que els jutges han llençat aquella resposta a la paperera, presenten aquest nou acord, que aquesta vegada sí que prendrà forma de llei, per a donar-los una resposta nova i definitiva.
I el text és prou ambigu perquè els uns diguin que blinda la immersió en català i els altres (el PSC), que permet el reconeixement del castellà com a llengua vehicular, que era la línia vermella dels socialistes en la
OPINIÓ
25/04/2022 21:34
L’adjectiu que titula aquest article ha esdevingut un insult recurrent contra els independentistes per part de sectors significatius de la societat espanyola i dels colonitzadors que tenim dins de casa. El seu pensament és primari, però efectiu: “si vols ser independent és que no vols ser espanyol perquè et consideres superior a nosaltres, i això és racisme”. Volen associar un ideal col·lectiu de llibertat a un moviment suprematista. Se’n sortiran?
De moment, hi han fets que demostren que no van per mal camí. Entre molts exemples que podríem triar, hem pogut saber i veure com algun personal de bars, restaurants o comerços de la capital de Catalunya principalment, treuen tota la seva mala bava quan algun catalanoparlant no claudica amb l’ús seva llengua i exigeix que l’entenguin. Tant se val que es vulgui emparar en el capítol VIII de la Llei del codi de consum de Catalunya on es recullen els drets dels catalans a ser atesos en la llengua de la Nació. Aquells que detesten que els parlin en català saben perfectament que qualsevol llei que no s’aplica, no serveix per res. Per això es veuen amb cor d’humiliar a aquells catalans que només volen poder no sentir-se estrangers a casa seva.
Mentrestant, el govern “independentista” d’Esquerra i Junts mira cap a una banda davant la progressiva minorització del català. Són tant poqueta cosa que són incapaços de sancionar i perseguir a qui vulnera una llei autonòmica com és la del
SOCIETAT
 |
| Manifestació en defensa del català a Barcelona / Mireia Comas |
La plataforma Pública i en català, formada pel COS, la Intersindical, el SEPC i la USTEC, ha anunciat noves mobilitzacions per mirar d’aturar la modificació de la llei de política lingüística. Serà el 26 d’abril a l’Arc de Triomf, just abans del dia 28, quan s’ha de votar aquesta proposta que, si no hi ha cap canvi d’última hora, sortirà endavant.
Des del faristol del Parlament, acompanyats per diputats de la CUP, els sindicats han lamentat que els grups polítics signants d’aquesta proposta, el PSC, els Comuns, ERC i JxCat, no hagin volgut reunir-se amb la comunitat educativa. La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha agraït a la CUP que els hagi rebut i ha llegit un comunicat en què s’exigeix la paral·lització d’aquesta modificació de política lingüística que han alertat que serà motiu de “segregació escolar per raó de llengua”. Segura ha advertit que la modificació “no compta ni comptarà” amb el suport de la comunitat educativa i ha denunciat que s’hagi gestat “de forma opaca” com demostra, al seu parer, que els grups parlamentaris no els hagin rebut aquest dimecres.
 |
| La portaveu del SEPC i la portaveu d’USTEC durant la roda de premsa / Canal Parlament |
OPINIÓ
05/04/2022 20:00
Sentiu el brunzit del borinot al fons d’aquest nou i greu, i més que greu, conflicte per la llengua? Un brunzit de recança pel que no es va gosar fer antany i d’advertència que potser caldrà fer-ho enguany. A despit de totes les giragonses de l’independentisme autonomista.
La llengua és el pal de paller de la identitat nacional catalana. Si l’actual atac de l’Estat a la clau de volta d’una hipotètica república catalana reeixís, tot l’edifici s’enfonsaria. Les roïnes palesaran que estava basat en una quimera: que l’Estat espanyol col·laboraria de bona fe amb el desenvolupament de la nació catalana dins la seva llengua i cultura.
Només aquesta hipòtesi explica que, als inicis, les autoritats triessin el model de vehicularitat catalana universal amb un reconeixement del castellà en lloc del model del País Basc, amb un sistema de triatge voluntari: vehicularitat única castellana, vehicularitat única euskera i model mixt. La immersió lingüística consagrada a la Llei de Política Lingüística de 1998, que perfeccionava la de
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dijous, 24 de març de 2022. 22:23
Actualitzat: Dijous, 24 de març de 2022. 23:09
Temps de lectura: 2 minuts
L'anunci presentat aquest dijous pel PSC, Esquerra, Junts i els comuns al Parlament ―amb una foto somrient dels promotors inclosa― per a la reforma de la llei del català i que, en paraules i lletres seves, pretén esquivar la imposició del TSJC d'aplicar el 25% del castellà a les aules de Catalunya és intranquil·litzador i preocupant. Reuneix, certament, un consens parlamentari ampli, una cosa que li assegura una gran transversalitat, però l'acord està fet des d'una posició política tan i tan a la baixa en termes de defensa del català com a llengua vehicular del sistema educatiu, que encén immediatament les alarmes per al model d'escola catalana i el futur de la immersió en una proporció no menor al que va ser la sentència del TSJC. És més: lluny d'esquivar el 25% obligatori en castellà acaba obrint una porta d'entrada a un percentatge que bé pot acabar sent molt i molt superior.
Com que hem de donar per descomptat ―perquè el contrari seria enormement greu i val més no plantejar-s'ho― pensar que aquest no és l'objectiu de, almenys, dos dels quatre grups signants i que la finalitat és protegir, com s'ha dit per activa i
OPINIÓ - EDITORIAL
"L'independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua"
Per: Vicent Partal
19.08.2021 21:50
El 15 d’abril de 2013 vaig presentar amb Oriol Junqueras el meu llibre A un pam de la independència a l’auditori de RBA a Barcelona. Va ser una conversa molt agradable i il·lusionada en la qual el dirigent d’ERC i jo estàvem d’acord en gairebé tot. Tant, que en un moment determinat –en aquest vídeo teniu la conversa completa, i això que diré ara comença al minut 18.26– vam optar per destacar les discrepàncies que teníem, gairebé pensant que avorriríem el personal si no.
Alguna d’aquestes discrepàncies, vista ara, és fins i tot curiosa: jo defense un sistema escolar únic públic per a la república i ell vol continuar amb el model públic-privat-concertat actual, tot i que avisa que és una posició personal. Però la discrepància més sonada va venir arran de l’oficialitat del català.
Junqueras havia escrit, uns mesos abans, un article a El Periódico (“El castellà i la República Catalana“) en què anunciava: “El castellà també serà oficial a la República Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte.” Donant-ho per fet, sense cap discussió pública més. Era una jugada més política que no pas de planificació lingüística, però poc després Artur Mas es va mostrar d’acord amb Junqueras i, amb això, el debat va restar sorprenentment tancat i fixat. Durant els anys en què més o menys vam començar a discutir com volíem que fóra la república catalana, cada vegada em resultava més xocant la manera en què sistemàticament es mantenia la llengua al marge del debat, i també la cultura, qualsevol fet cultural. Podíem discutir sobre si havíem de tenir exèrcit o no. Podíem debatre sobre l’energia nuclear. Es feien projeccions sobre grans infrastructures o sobre afiliacions internacionals, però mai, mai, no parlàvem de la llengua catalana, ni tan sols de la cultura –que ja sé que no és el mateix, però és igual.
La cosa és tan evident que el famós Llibre Blanc de la Transició Nacional –un treball extraordinari, per una altra banda, que ja tenim fet i valdrà igual quan toque– estudia la transició energètica, la transició dels òrgans judicials o els elements definitoris del nou sistema de seguretat, per dir solament tres coses, però no conté ni una sola paraula sobre la transició lingüística o cultural. I, immers en aquest ambient, l’independentisme fa un enorme gir copernicà i passa a gairebé ignorar la llengua pròpia, a normalitzar cada vegada més l’ús de l’espanyol en tots els àmbits de la vida, i fins i tot a pretendre que la llengua catalana podria ser una nosa per al procés. Ni tan sols durant el judici al Suprem els dirigents independentistes no van ser capaços de fer servir el català, enviant a la població el missatge que el català és una nosa.
Però torne a la presentació del llibre. Quan va acabar, un dels assistents em va insistir que aquesta normalització del castellà a la força i sense discussió, aquesta rebaixa del valor del català, equivalia a imposar una taxa sobre la independència, que ell va batejar com a “taxa Junqueras”. Va pronosticar que seria un colp important contra el català, i tenia raó. Perquè, gairebé deu anys després, és ací on som, efectivament.
Per això, aquestes darreres hores hi ha hagut un cert enrenou popular –però, significativament, molt poc enrenou polític– per la publicació d’una estatística segons la qual el percentatge de joves que tenen el català com a llengua habitual a Barcelona és tan sols del 28% –xifra que implicaria una caiguda de set punts respecte de les dades de fa sis anys. Ja se sap que sempre cal anar alerta amb aquestes dades perquè se n’han presentades de més baixes i tot unes altres vegades; però crec que ningú no té dubtes sobre el fet que el pes i l’ús de la llengua ha caigut molt no només a Barcelona sinó arreu dels Països Catalans aquests darrers anys. I no deixa de ser ben curiós que haja passat coincidint amb el procés d’independència del Principat.
Hi ha menys gent avui que sàpiga parlar català que no pas ahir? No ho crec o, més ben dit, no crec que aquesta xifra siga significativa. La clau del fenomen és molt evident: els catalanoparlants deixen de parlar català en públic. Segurament hi ha moltes raons que ho expliquen, però sens dubte que l’independentisme haja retirat a la llengua catalana el sentit d’identificador comunitari que sempre havia tingut n’és una de les causes principals. El discurs que s’ha fet com més va més explícit aquests darrers anys, i ara amb insults i tot contra els que discrepem, és que la llengua catalana és un fet social menor per a la consciència comunitària, secundari respecte de qualsevol altra qüestió social i, fins i tot, perillós, o incòmode, per a la cohesió social.
L’independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua. Contra els que afirmem que nosaltres, si som alguna cosa, som aquelles sis planes litorals i quatre illes on la gent, quan hi passa, hi roman si hi vol romandre i pot arrelar-hi sentint-se part de la comunitat d’una manera tan senzilla com és passar a dir “bon dia” cada matí en eixir al carrer.
Aquesta capacitat simplíssima de fer-se català vingues d’on vingues i sigues qui sigues, és allò que ens ha fet el país que som. I que ens ha fet atractius i interessants, sempre. Però ara hem arribat a aquell punt en què comença a veure’s clar que el menysteniment d’aquesta gran lliçó històrica del catalanisme, l’abandonament de la defensa de la llengua catalana de l’independentisme, pot tenir conseqüències catastròfiques. Parafrasejant Churchill, alguns van voler obligar-nos a triar entre llengua i independència i potser només aconseguiran que no tinguem ni una cosa ni l’altra. De manera que cal reaccionar. Encara som a temps de plantar-nos en tot.
ENLLAÇ ARTICLE :
