OPINIÓ
Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 28 d'octubre de 2025. 05:30
Si no és premeditat, és molta casualitat que la voluntat de JxCat de trencar amb el PSOE coincideixi amb el moment en què segons quines enquestes, l’última del governamental Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) per exemple, donen més avantatge que mai a Pedro Sánchez, encara que sembli mentida, sobre el PP d’Alberto Núñez Feijóo. No fora el primer cop, en tot cas, que dues forces polítiques pacten fins i tot les desavinences i la manera de partir peres. Es van posar d’acord per fer-ho Jordi Pujol i Felipe González a l’època dels escàndols dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL), dels casos Rubio i Roldán o, entre d’altres, de l’espionatge del Centro Superior de Información de la Defensa (CESID): primer es van fer les eleccions catalanes a final del 1995 i després les espanyoles a començament del 1996. No hauria d’estranyar ningú, doncs, si ara ho haguessin fet també Carles Puigdemont i Pedro Sánchez.
El que no és normal és que pràcticament l’únic acord de dos anys de relació sigui justament, si de cas, el de pactar el desacord. I és que, tret de l’entesa per poder disposar de grup propi al Congrés malgrat que segons els números obtinguts a les urnes no li pertocava, els fruits de l’aliança de JxCat —i també d’ERC— amb el PSOE són, encara que en alguns casos no sigui per culpa seva, nuls: el 130è president de la Generalitat no es pot beneficiar de l’amnistia, les competències en immigració no s’han transferit a la Generalitat, el català continua sense ser oficial a la Unió Europea (UE), el traspàs de Rodalies sembla una broma de mal gust, la reforma del finançament de Catalunya serà una reedició del cafè per a tothom, i un etcètera que podria ser molt llarg. És obvi, tot i així, que els motius dels uns i dels altres per trencar ara la relació són diferents i que el PSOE, de fet, no voldria haver-ho de fer, però el que passa és que JxCat s’hi veu abocat.
Tan forta deu ser la patacada que els ve al damunt que els de Carles Puigdemont s’estimen més rebre-la a les eleccions espanyoles que no pas a les municipals,
