La premsa espanyola no pot més: Puigdemont mana sobre Sánchez i els fiscals

 

LES PORTADES

 

El fiscal del Suprem s'oposa a investigar Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami i la premsa espanyola no pot més 

 

 

Alba Solé Ingla
Barcelona. Dilluns, 5 de febrer de 2024. 07:44
Actualitzat: Dilluns, 5 de febrer de 2024. 10:20
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

El fiscal del Tribunal Suprem s’oposa a investigar el president a l'exili Carles Puigdemont per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. Álvaro Redondo es posiciona així en resposta a l’exposició raonada que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va enviar al Tribunal Suprem perquè assumeixi la causa. Ara bé, no es tracta d’un posicionament definitiu del ministeri fiscal, perquè l’informe de Redondo encara ha de passar per la junta de fiscals. Tot i això, la posició del fiscal del Suprem és la mateixa que la de l’Audiència Nacional, que ha reiterat en diverses ocasions la seva oposició a investigar per terrorisme Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’encausats. La premsa espanyola, aquesta que sempre ha tret pit de la importància del respecte a les decisions judicials, ara posa en dubte els fiscals; fa uns dies qüestionava el de l'Audiència Nacional, i ara el del Tribunal Suprem. "El fiscal del Suprem va veure terrorisme en Puigdemont per Tsunami i va canviar de criteri després de reunir-se amb el fiscal general", assegura El Mundo. El rotatiu indica que Álvaro Redondo, el fiscal del TS que ha redactat aquest darrer informe, en un primer moment "apreciava indicis de terrorisme contra Puigdemont", ara bé, sembla ser que "després de reunir-se amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz, va canviar de criteri". La fotografia del dia és per a Nayib Bukele, que ha estat reelegit president de El Salvador.

 

El Mundo

 

 

El País també carrega contra els fiscals i contra el president a l'exili i apunta que l'informe del fiscal del Tribunal Suprem

Revés del Suprem a García-Castellón: el fiscal rebutja investigar Puigdemont per terrorisme

 

 

El fiscal del Suprem s'alinea així amb el fiscal de l'Audiència Nacional, que també va rebutjar investigar per terrorisme els encausats pel Tsunami Democràtic

 

 

 

Carles Puigdemont i Marta Rovira, amb l'advocat Nico Krisch a Ginebra, el 20 de desembre de 2018.

 

Redacció

Dilluns, 5 de febrer de 2024

 

 

 

El fiscal del Tribunal Suprem s’oposa a investigar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. Álvaro Redondo es posiciona així en resposta a l’exposició raonada que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va enviar al Tribunal Suprem perquè assumeixi la causa. 

 Ho ha avançat ‘El Confidencial’ i ho ha pogut confirmar l’ACN de fonts coneixedores. Ara bé,

I després il·legalitzaran Catalunya. Via Joan Rovira

 

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Rovira
07/01/2024 21:16 

 

 

 

 

 

 

Il·legalitzar partits independentistes és traspassar, per sempre, una línia vermella. Exactament el mateix que va fer el rei castellà amb el seu brutal discurs del 3 d’octubre del 2017: el que va fer i va dir mai no tindrà perdó a Catalunya. Ull, no va tenir un mal dia: aquests primers dies del 2024 el seu discurs ha anat en la mateixa línia, pura ultradreta, militarisme i ultranacionalisme disfressats de constitucionalisme retòric.

Vox aporta al PP aquella energia desfermada que fa els que els somnis eròtics, els més humits, esdevinguin realitat: deixeu-vos de polítiques covardes amb el fre de mà posat i llancem-nos definitivament a la jugular de l’independentisme. Per molt que dissimulin, el PP i Vox són el mateix. I somien exactament el mateix: la mort política de l’independentisme. Acompanyada de l’extinció del català, una llengua que odien, menyspreen i voldrien morta i enterrada.

Diran que ells no volen il·legalitzar idees, sinó fets… que fàcilment qualificaran d’atemptats o terrorisme. Un argument fals, però eficaç: tu pots pensar el que vulguis, perquè som una democràcia prèmium al món i a la galàxia, però calladet i sense moure ni un dit. Ve a ser el que deia Franco:

Puigdemont serà a la llotja de l'Anvers-Barça de Champions

 

 

FUTBOL

 

 

L'expresident, convidat per les autoritats de la ciutat belga, presenciarà un partit dels blaugrana per primer cop des de l'exili

 

 

Puigdemont i Laporta, en imatges d'arxiu | Nació

 

 

 

 

 per Lluís Girona, Barcelona | 17 de novembre de 2023 a les 12:22

 

 

La llotja de l'Anvers-Barça de Champions League comptarà amb una presència inèdita. Carles Puigdemont, convidat per les autoritats de la ciutat belga, serà present a l'enfrontament del pròxim 13 de desembre, tal com ha avançat el Què t'hi jugues de Ser Barcelona. L'expresident de la Generalitat, arran del seu exili a Bèlgica, manté una molt bona amistat amb l'alcalde del municipi. El Barça no ha intervingut en la invitació perquè no té influència en els presents a llotges d'equips visitants.

No serà l'única presència inusual a la llotja de l'Anvers, ja que també està convidat a l'última jornada de la fase de grups del torneig europeu Valtònyc, un altre exiliat que recentment ha tornat a Catalunya després que els delictes pels quals se l'investigava hagin prescrit. Cal recordar que, en dinàmica blaugrana,

L’Europol manté l’independentisme català en l’informe sobre el terrorisme malgrat la carta del govern espanyol

 

 

MÓN - EUROPA

 

Inclou l'independentisme català i basc entre "els més actius i violents de l'escena del separatisme espanyol" · Puigdemont va dir que no es podia negociar amb qui demanava de considerar terrorisme l'independentisme català

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart   

31.10.2023 - 09:26

Actualització: 31.10.2023 - 11:33

 

 

L’Europol manté l’esment a l’independentisme català a l’informe anual sobre la situació i tendència del terrorisme a la Unió Europea. Ara fa un mes el govern espanyol va enviar una carta demanant formalment la retirada de les al·lusions a l’independentisme català de l’apartat de terrorisme, ja que Carles Puigdemont havia assenyalat que per a negociar la investidura de Pedro Sánchez era imprescindible “el reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme”. L’Europol mateixa va dir que les dades que apareixen a l’informe són aportades pels estats membres, és a dir, el govern espanyol. Per això, Puigdemont va dir que no es podia començar una negociació “amb qui demana a l’Europol que ens tracti de terroristes”.

El PSOE fa el primer pas: es reuneix per primera vegada amb Puigdemont a Brussel·les

El català perd pes a l’escola de Canet de Mar: El TSJC l’obliga definitivament a fer una segona matèria en castellà

 

 

L'ofensiva contra l'escola en català es materialitza al centre Turó del Drac

 

 

 

Una mare acompanya els seus fills a l'escola Turó del Drac de Canet de Mar. Una pintada reclama l'ensenyament en català a la façana del centre, el 9 de desembre de 2021

 

Carme Garau

Dijous, 26 d'octubre de 2023

 

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat definitivament l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir una “matèria principal” en castellà. Els magistrats consideren que la legislació i la jurisprudència obliguen a fer vehicular el castellà, com a mínim, en una assignatura troncal.

Amb aquesta decisió, el tribunal dona la raó parcialment a la família d’una alumna que va exigir més hores de classe en castellà i que va presentar recurs contra el Departament d’Ensenyament per haver-li denegat. Tanmateix, la sentència reconeix que no es pot establir percentatges en l’ús de les llengües pels recents canvis legislatius empresos pel Govern.

El cas d’aquesta escola del Maresme és un dels més sonats i mediàtics, ja que va obrir les portes a més peticions similars i a la imposició judicial del famós 25% de castellà, que comprometia greument el model de l’escola catalana. L’aplicació forçada de percentatges de llengües va generar neguit a la comunitat educativa i una campanya de desprestigi de la immersió lingüística.

El TSJC qüestiona la immersió

Editorial Vicent Partal : Amb els problemes per al català a Europa, es fan evidents les dificultats d’anar per camins de carro

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

La independència és l'única garantia de normalitat, que ens tracten amb normalitat, de ser normals. I el recel de països com Letònia contra el català no fan sinó posar-ho en relleu

 

 

 

José Manuel Albares, ministre espanyol d'Afers Estrangers. (Fotografia de Kiko Huesca)

 

 

Vicent Partal

 

24.10.2023 - 21:40

Actualització: 25.10.2023 - 10:45

 

 

El govern espanyol no aconsegueix de vèncer el recel dels altres estats europeus per a fer del català llengua oficial.

Hi ha un dubte, una qüestió sobre la qual podem discutir, que és si Espanya s’ho creu i si fa prou per aconseguir-ho. El 2013, el primer ministre letó d’aleshores, Vladis Dombrovskis, es va mostrar obert a la independència de Catalunya, i el govern lituà s’hi va referir també amb simpatia. Espanya va reaccionar furiosa, va activar totes les pressions imaginables i va acabar comprant la voluntat dels bàltics a còpia d’enviar avions espanyols a defensar el seu territori de les provocacions russes, avions que encara són allí. Aleshores l’estat espanyol va posar tota la carn que tenia i més al foc. I la veritat és que no sembla que ara faça això mateix.

Siga com siga, hi ha un recel de caràcter intern que, fins a un punt, les podem considerar lògiques. En aquesta Pissarreta explique el problema de la pressió demogràfica dels russòfons, especialment a

Les mirades es fixen en Luxemburg amb poques esperances que s’aprovi l’oficialitat del català

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

Demà es fa una altra sessió del Consell d'Afers Generals, amb l'oficialitat del català, l'èuscar i el gallec novament a l'ordre del dia

 

 

El ministre espanyol José Manuel Albares va vendre com un triomf haver començat el procés d'oficialització, però no hi ha cap data fixada perquè s'aprovi (fotografia: EFE/EPA/Julien Warnand).

 

 

 

Arnau Lleonart   

22.10.2023 - 21:40

Actualització: 23.10.2023 - 00:06

 

 

Representants dels governs dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea es reuniran demà a Luxemburg per assistir a una altra sessió del Consell d’Afers Generals amb l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec novament a l’ordre del dia. La qüestió ja es va tractar ara fa un mes, però abans de la reunió ja es veia clar que no tenia el suport unànime dels governs i es va retirar de la votació per estudiar-ho amb detall i donar respostes als dubtes dels altres executius. Tanmateix, si a l’ordre del dia de la reunió del setembre l’oficialitat apareixia amb la previsió de ser adoptada, a la de demà apareix simplement com a “informe d’evolució”. És a dir, els ministres intercanviaran impressions sobre els avenços fets durant aquest mes, però, si no hi ha cap sorpresa, tornaran a deixar per a més endavant la votació sobre l’oficialitat.

Així maniobra la Generalitat perquè el català sigui oficial a la UE

De fet, a la reunió preparatòria del Consell d’Afers Generals, el conegut com a COREPER II (Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea), es va passar de puntetes sobre aquesta qüestió. Fonts comunitàries apunten que si bé es va anunciar que en la reunió de demà s’exposaran oralment els avanços fets, no hi van dedicar gaire temps i cap dels delegats dels diferents països no hi van intervenir.

En la conferència per a detallar les condicions de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, Carles Puigdemont

Anticorrupció investiga una trama que esquitxa l'exministre Cristóbal Montoro

 

 

JUTJATS

 

 

El jutge investiga si els membres del despatx van utilitzar en benefici dels seus clients les seves influències 

 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 19 d'octubre de 2023. 08:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, duu a terme una investigació secreta relacionada amb el despatx Equip Econòmic (EE), una consultoria fundada el 2006 per l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, de la qual anys després es va desvincular. Aquesta causa guarda relació amb l'arxivada el 2019 pel Jutjat d'Instrucció Número 22 de Madrid, que es dirigia contra aquesta mateixa consultoria per presumptes delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències i falsificació de document mercantil. Ara, Rus Vela investiga si els membres del despatx EE van utilitzar en benefici dels seus clients les seves "influències" entre "alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d'Hisenda". La resolució ressalta, a més, que els membres de la societat, que primer es va denominar Montoro Asociados, després va passar a dir-se Equipo Económico (EE) i que des de 2016 funciona amb el nom de Global Afteli (GA), van crear una xarxa de contactes a Hisenda gràcies al fet que alguns d'ells havien exercit "càrrecs al més alt nivell del govern espanyol, Administració Central i a les Autonomies", tal com explica El Periódico.

Sobre el cas arxivat, que va arrencar el 2017 arran d'una querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció en relació amb una adjudicació que li hauria donat el Consell Superior de la Cambra de Comerç, el que va ser ministre del govern de Mariano Rajoy va explicar que quan va deixar la consultoria

L’ANC rebutja un referèndum “a l’escocesa” i insisteix que la unilateralitat és l’única via

 

 

L'entitat aposta per organitzar un referèndum que ratifiqui l'1-O a Catalunya o convocar eleccions plebiscitàries amb la mateixa finalitat

 

 

 

Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, durant la conferència del Fòrum Europa Tribuna Catalunya Data de publicació: dimecres 18 d’octubre del 2023, 10:13 Localització: Barcelona Autor: Arnau Martínez

 

Redacció

Dimecres, 18 d'octubre de 2023

 

 

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) després de valorar les cinc propostes de referèndum recollides a l’informe elaborat pel Consell d’Acadèmics que ha de donar forma a l’Acord de Claredat, opta per decantar-se per la unilateralitat. Així, l’ANC, que també lamenta que l’informe s’emmarqui en l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol, rebutja l’aposta del Govern de tirar endavant un referèndum d’autodeterminació “a l’escocesa”.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, insisteix que l’única via possible per a assolir la independència de Catalunya és la unilateralitat, al·legant que un referèndum a l’escocesa és una “pantalla que ja hem explorat”. “La Gran Bretanya s’ha espanyolitzat i ja no deixen fer aquest tipus de referèndums. És difícil que tinguem via per fer-ho”, ha expressat durant la seva intervenció al Fòrum Europa – Tribuna Catalunya. La líder de l’entitat independentista, en canvi, aposta per organitzar un referèndum que ratifiqui l’1-O a Catalunya o convocar eleccions plebiscitàries amb la mateixa finalitat, perquè, tal com ha recordat, dins l’Estat espanyol només hi ha l’opció de ser una comunitat autònoma, “una nació oprimida”.

Malgrat que l’escenari actual pel que fa a la independència no és massa optimista, especialment perquè no hi ha

L’independentisme paga dos cops per les mateixes acusacions: 3,6 milions a dos tribunals diferents

 

 

TRIBUNALS

 

La Caixa de Solidaritat presenta un detallat estudi de "duplicitats" i detecta que el jutjat 13 i el Tribunal de Comptes han reclamat el mateix als imputats

 

 

 

La seu oficial del Tribunal de Comptes a Madrid/Quico Sallés

 

 

Quico Sallés Barcelona
16/10/2023 13:26 

 

 

 

3.664.816,91 euros. Aquesta és la quantitat que els independentistes represaliats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i pel Tribunal de Comptes han pagat dues vegades pels mateixos conceptes. Així ho assegura un estudi de la Caixa de Solidaritat que s‘ha presentat aquest matí a l’Ateneu Barcelonès. Un dossier detalladíssim dirigit per l’advocat Josep Cruanyes, president de l’entitat, i Joan Torras, que signa el detall dels números aportats. El document s’ha remès als lletrats defensors per tal que en reclamin el seu retorn de manera immediata.

Per altra banda, la Caixa de Solidaritat insisteix que fer pagar dues vegades el mateix import pels mateixos conceptes vulnera la Carta Europea dels Drets i un principi general del dret com és el de non bis in idem. Un argument en què entenen que la mateixa sentència del Procés els dona la raó, ja que Manuel Marchena va deixar escrit a la resolució que la responsabilitat civil derivada del judici pel

L'expresident d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí es dona de baixa del partit

 

 

Josep Maria Rufí diu que ho fa amb "una tristesa infinita" després de 42 anys

 

 

Política 03.10.2023 13.30 hACN

 

 

L\'expresident d\'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí Autor/a: ERC

 

 

 

 

L'expresident de la Federació d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Josep Maria Rufí, s'ha donat de baixa del partit. En una piulada, Rufi diu que ha pres la decisió de deixar la militància d'Esquerra després de 42 anys i "amb una tristesa infinita", tot i que no n'ha donat més detalls. 

L'anunci ha tingut múltiples reaccions de suport a la xarxa social X. Llicenciat en Veterinària, Rufí era militant d'ERC des del

L’editora de VilaWeb, retinguda pels Mossos(sense placa) malgrat identificar-se com a periodista

 

 

CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ

 

 

L'han obligada a posar-se contra la paret quan preguntava sobre la situació de tres nois que eren retinguts per una patrulla

 

 

 

La retenció ha tingut lloc prop de La Model, on es feia un acte amb participació dels membres de la Tertúlia Proscrita

 

 

 

Redacció

01.10.2023 - 18:16

Actualització: 01.10.2023 - 18:46

 

 

L’editora de VilaWeb, Assumpció Maresma, ha estat retinguda durant uns minuts per una unitat de Mossos d’Esquadra aquesta tarda a Barcelona, malgrat haver-se identificat clarament com a periodista davant seu. Els policies l’han obligat a posar-se a la paret en companyia de tres nois a qui identificaven.

Els fets han passat al voltant de les 16.45 a la cantonada entre els carrers de Rosselló i d’Entença. Una unitat de Mossos identificava els joves a qui acusaven d’enganxar un adhesiu.

Quan hi ha passat per davant, l’editora de VilaWeb s’ha interessat pels fets i s’ha identificat com a periodista. Aleshores un mosso, que no portava visible el número d’identificació,

Trenta membres de l’Assemblea de Representants publiquen un dur comunicat contra el govern del Consell de la República

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Hem assistit a un llarg seguit d’obstacles, intromissions i menyspreus a la feina feta pels representants que sempre provenien de la direcció executiva del govern", diuen

 

 

 

 

 

 

Redacció   

25.09.2023 - 12:11

Actualització: 25.09.2023 - 12:25

 

 

 

Una trentena de membres de l’Assemblea de Representants del Consell de la República han escrit una carta oberta al president Carles Puigdemont en resposta a la carta que va escriure als registrats eliminant l’Assemblea de Representants. Consideren que “les formes, que s’haurien de fonamentar en el respecte mutu, semblen haver estat completament obviades”. Es pregunten “per què sembla que l’Assemblea esdevé una molèstia per al govern” i diuen que el govern del Consell de la República ha actuat contra l’Assemblea i ha desviat recursos econòmics a despeses innecessàries.

Aquest grup ha estat especialment crític amb el vice-president Toni Comín. “Ha insistit repetidament que l’Assemblea de Representants hauria d’acatar les directrius i donar suport a les orientacions polítiques del govern”, denuncien. “Cal demanar-se si els proveïdors beneficiaris d’aquestes despeses de representació, muntatge d’esdeveniments i equip tècnic multimèdia no han estat una via de negoci d’un cercle reduït de persones pròximes al vice-president”, afegeixen, sobre les despeses que consideren innecessàries. “La presència i les accions de Toni Comín, amb una trajectòria política molt fluctuant (dins alguns partits avui espanyolistes), i mogut per la promoció d’interessos personals, posen en risc aquest projecte vital”.

Podeu llegir el contingut íntegre de la carta ací:

Cap a la dictadura

 

 

OPINIÓ

 

 

"La independència es farà, si es fa, amb els independentistes; però no amb aquesta ERC que no ho és, d'independentista"

 

 

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
21/09/2023 19:13

 

 

 

Al cap de dos anys i mig de govern republicà és patent una deriva implacable vers un autoritarisme que frega la dictadura. Una dictadura tova, simpàtica; una dictadura paternalista, dialogant, al costat de la gent, d’un partit que té una relació patrimonial amb l’administració pública com una mena de PRI, una fons de corrupció, i que fa valer un gegantí aparell de propaganda alhora, que suprimeix la llibertat d’expressió en Catalunya.

Als inicis de la legislatura, el MHP Aragonès palesà el seu tarannà autoritari abandonant l’hemicicle, visiblement enfurismat per una intervenció del diputat Joan Canadell, membre del partit aliat al seu en el govern. Una prova primerenca del menyspreu al Parlament. Tot seguit, el president va fer fora de la taula de diàleg els delegats de JxC amb un pretext banal i, a còpia d’incomplir les seves promeses electorals, va forçar la sortida de Junts del govern “d’unitat independentista”. La personalitat autoritària mai tolera compartir el poder.

La decisió va deixar el govern en una ridícula minoria de 33 diputats republicans, un suport parlamentari del 24,4% i un 15% del vot popular. Tanmateix,

El maldecap de Llarena amb Boye, l’euroordre de Puigdemont i el tic-tac de l’amnistia

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

En el tauler de la negociació de la investidura i de l’amnistia, Llarena vol moure-hi una fitxa. Però no sap quina

 

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

20.09.2023 - 21:40

Actualització: 20.09.2023 - 22:22

 

 

El jutge Pablo Llarena deu estar neguitós. Divendres passat va vèncer el termini perquè Carles Puigdemont i Toni Comín presentessin un recurs al TJUE (el tribunal superior europeu) contra la sentència del TGUE (el tribunal de primera instància) del 5 de juliol que confirmava la validesa de la decisió del Parlament Europeu de retirar-los la immunitat. El recurs el van presentar, però la defensa dels exiliats no acaba de deixar clar si ja han presentat les mesures cautelars perquè el tribunal els retorni provisionalment la immunitat mentre no resol sobre el fons de la qüestió. I Llarena ho vol saber, perquè al juliol va dir que esperaria a tenir la resolució del TJUE sobre la petició de cautelars per a decidir si emetia una nova euroordre, tal com li demanen la fiscalia i Vox. El problema del jutge és, per una banda, que se li encavalca el protagonisme de Puigdemont en la negociació sobre una llei d’amnistia, de la qual el president es beneficiaria; i, per una altra, el risc que si prem el botó de l’euroordre, l’extradició quedi al llot (o a la paperera) de la justícia belga. És a dir, que faci un pas en fals que sigui definitiu.

Aquest és el temor de Llarena, i és per això que no ha dictat encara cap euroordre, ni contra Lluís Puig, que hauria pogut enviar d’ençà del 31 de gener, ni contra Puigdemont i Comín, amb via lliure per fer-ho d’ençà del 5 de juliol. Però no es mou, perquè aquests darrers sis anys ha comès massa errors, i vol temptejar el terreny tant com pugui. No vol anar a les palpentes, i ara, en una darrera providència feta pública dimarts, ha demanat a la defensa dels exiliats que li digui si efectivament ja han interposat el recurs al TJUE contra la sentència sobre la pèrdua d’immunitat, i si, a més, ha presentat la demanda de mesures cautelars. I els dóna deu dies hàbils, que vencen el 5 d’octubre, per a respondre.

Les cartes de Boye

Reunió d’urgència de la Plataforma per la Llengua amb la representació espanyola a la UE per l’oficialitat del català

 

 

 CULTURA - LLENGUA

 

 

L'entitat de defensa del català exposarà els dubtes transmesos per algunes altres delegacions i demanarà al govern espanyol mesures per a evitar que la votació s'ajorni

 

 

 

ACN

18.09.2023 - 09:54

Actualització: 18.09.2023 - 10:04

 

 

La Plataforma per la Llengua és reunida d’urgència amb la representació espanyola davant la Unió Europea per tractar de l’oficialitat del català, que es votarà demà. L’organització exposarà als representants espanyols els dubtes que els han transmès alguns altres països —més enllà dels ja coneguts de Finlàndia i Suècia— perquè l’oficialitat tiri endavant en el Consell d’Afers Exteriors de la UE.

El català viu demà una jornada incerta per a esdevenir llengua oficial de la Unió Europea

 

La Plataforma per la Llengua diu que l’objectiu de la reunió és

7 raons per dir “no” a l’amnistia impulsada pel processisme

 

 

OPINIÓ

 

 

"Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com un benefici pel país"

 

 

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas
13/09/2023 21:55 

 

 

 

 

L’Estat té tot l’independentisme institucional on volia des de 2017: pendent d’una negociació amb el govern espanyol. Aquests darrers anys, el teatre de la insubornabilitat de Junts permetia dissimular-ho: hi havia l’aparença que hi havia una part de l’independentisme que entenia que no en treia res de negociar amb Espanya perquè ja s’ha provat absolutament tot.

Gràcies al paper galdós d’Esquerra, que com ha deixat clar avui Teresa Jordà encara contempla pagar per avançat en una investidura amb la promesa d’una amnistia, i a la incompareixença de la CUP, Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com benefici pel país, i fins i tot un pas a favor de la independència. I res més lluny de la realitat: una amnistia ens allunya de la independència, i ho intento explicar en 7 raons.

1. Aparca els efectes del referèndum de l’1-O i torna a situar la independència al terreny de les idees

És cert que l’1-O ja fa temps que l’han reduït a una manifestació (com el 2017 ja feia l’òrbita dels Comuns) o a material electoral per erigir-se en els seus fills veritables. Però una amnistia (o com en vulgui dir el PSOE) en serà el tret de gràcia: si en una negociació tan complexa i que durarà anys poses com a condició de partida una que és més barata que declarar la independència i defensar-la, no contemples fer efectiu aquell referèndum en molts anys. I en aquests anys, l’Estat sí que aprofitarà per fer efectiva l’assimilació de Catalunya a Espanya

2. És una idea que ve de dalt cap a baix

Els 350 metres d’Aragonès, blindat de crítiques, a la manifestació

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El president de la Generalitat ha estat acomboiat per militants i simpatitzants d'ERC, que han tapat unes poques escridassades amb crits de "independència"

 

La manifestació de la Diada, minut a minut 

 

 

Pere Aragonès El Traïdor es fa una fotografia amb una simpatitzant

 

 

 

Arnau Lleonart

11.09.2023 - 20:35

Actualització: 11.09.2023 - 22:09

 

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, feia dos anys que no participava en una manifestació de la Diada. El 2021, pocs mesos després d’haver estat investit, va haver de suportar alguna escridassada quan baixava per la Via Laietana de Barcelona; i l’any passat ja no hi va anar perquè considerava que la mobilització era massa crítica amb el govern. Aquesta decisió li va costar moltes crítiques i enguany ha rectificat i ha recorregut uns quants metres en la columna en defensa de la llengua, que ha sortit de l’escola Proa. Tanmateix, no hi ha fet cap com un manifestant més, sinó que ha estat acompanyat d’un grup nombrós de militants i simpatitzants d’ERC preparats per a neutralitzar qualsevol escridassada o xiulet.

[VÍDEO] Les imatges més espectaculars de la confluència de les quatre columnes de la manifestació de la Diada

Aragonès ha aparegut vora les 16.45 a la cruïlla entre el carrer del Consell de Cent i el carrer de la Creu Coberta, on ERC havia convocat els seus militants. Anava acompanyat de la seva esposa, Janina Juli, i de la plana major del partit i el govern: consellers com Laura Vilagrà, Meritxell Serret, Ester Capella i Tània Verge; les portaveus del partit Marta Vilalta i Raquel Sans; diputats com ara Alba Vergés, Teresa Jordà, Najat Driouech, Juli Fernàndez, Pau Morales i Francesc-Marc Álvaro; i figures destacades del partit, com Ernest Maragall, Carme Forcadell i Joan Tardà. No hi havia el president del partit, Oriol Junqueras, que aquest matí ha justificat l’absència informant que tenia covid.

ERC fa una crida a la responsabilitat de l’independentisme per aprofitar “l’oportunitat històrica”

El president era en un entorn de complicitat i de tant en tant se li acostaven ciutadans a parlar-hi o a demanar-li fotografies. Ara, en algun moment s’ha sentit algun xiulet, que ràpidament ha evidenciat que hi havia una consigna clara perquè els partidaris d’Aragonès contrarestessin qualsevol escridassada. Tan bon punt un grup reduït de persones ha cridat “govern dimissió”, un núvol de crits de “independència” ha tapat la crítica. Amb Aragonès mateix cridant-ho i picant de mans.

Morir-se en català per Carme Junyent D.E.P.

 

• Carme Junyent recorda al govern que morir-se en català és un dret dels catalans i que l'administració hi té coses a dir i a fer · Això ho diu mentre ens explica amb què es troba ella en aquests darrers dies de la seva vida
• S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai

 

 

 

 

3.09.2023 - 08:44

|Actualització: 03.09.2023 - 09:42

 

 

 

Carme Junyent va escriure aquest article els darrers dies de la seva vida. Tal com ens va demanar, el publiquem després de la seva mort.

 

Durant molts anys he parlat de la creixent dificultat de ser atès en català els últims dies de la vida. Els darrers anys hem vist com persones grans no es podien adreçar en català als seus cuidadors. L’atenció als CAP i als hospitals en català no sempre està garantida. Aquest és un dels àmbits on l’administració sí que té alguna cosa a dir, perquè hauria de garantir els drets dels catalans a ser atesos en la seva llengua a casa seva. De fet, aquest és un dels casos en què el futur del català no depèn precisament de nosaltres.

 

Ara que m’hi trobo jo, voldria fer alguna reflexió sobre la meva experiència. En els centres hospitalaris són freqüents les converses bilingües; jo no canvio de llengua i ells tampoc. Però també és cert que molts professionals dels orígens més diversos m’han atès en català. En un cas em vaig trobar una