OPINIÓ
"L’operació de lliurar la presidència de la Generalitat a un nacionalista espanyol no seria una deslleialtat a Catalunya; seria un acord de les esquerres"
Tota la cúpula d’Esquerra ha de plegar. Tota sencera, amb Oriol Junqueras al capdavant, no pas parcialment. La mateixa nit de les darreres eleccions catalanes ja ho havien d’haver anunciat. No n’hi ha prou amb els anuncis de Pere Aragonès, Marta Rovira o Sergi Sabrià. En primer lloc, perquè la cúpula i el seu entorn són moltes més persones, i totes elles són responsables del correctiu que Catalunya ha aplicat al seu partit; i en segon, perquè no és lícit aquest joc de prestidigitació de fer veure que hi haurà canvis per tal que no canviï res. Les declaracions de Pere Aragonès dient “abandono la primera línia política” indiquen no només que ell i els seus no han entès res, sinó que tenen la ferma voluntat de mantenir-se subordinats al partit socialista. No són els únics, és cert, també hi ha els Comuns, però en el seu cas s’explica perquè per si sols no tenen cap futur, ni a Catalunya ni a Espanya. Ara bé, que un partit que s’autoanomena independentista (les eleccions han demostrat que cada cop hi ha menys independentistes que l’hi considerin) sigui la pista d’aterratge d’un partit nacionalista espanyol, és un frau a la societat.
Fixem-nos que Pere Aragonès no ha dit pas que plegui de la política, no ha dit pas que, d’ara endavant, mirarà de guanyar-se la vida en el mercat laboral com fem la immensa majoria de catalans. Ha dit només que “abandona la primera línia”. És a dir,
