Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #DUIIJA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #DUIIJA. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de juny del 2024

Tota la cúpula d’ERC ha de plegar

 

 

OPINIÓ

 

"L’operació de lliurar la presidència de la Generalitat a un nacionalista espanyol no seria una deslleialtat a Catalunya; seria un acord de les esquerres"

 

 

 

 


 


Tota la cúpula d’Esquerra ha de plegar. Tota sencera, amb Oriol Junqueras al capdavant, no pas parcialment. La mateixa nit de les darreres eleccions catalanes ja ho havien d’haver anunciat. No n’hi ha prou amb els anuncis de Pere Aragonès, Marta Rovira o Sergi Sabrià. En primer lloc, perquè la cúpula i el seu entorn són moltes més persones, i totes elles són responsables del correctiu que Catalunya ha aplicat al seu partit; i en segon, perquè no és lícit aquest joc de prestidigitació de fer veure que hi haurà canvis per tal que no canviï res. Les declaracions de Pere Aragonès dient “abandono la primera línia política” indiquen no només que ell i els seus no han entès res, sinó que tenen la ferma voluntat de mantenir-se subordinats al partit socialista. No són els únics, és cert, també hi ha els Comuns, però en el seu cas s’explica perquè per si sols no tenen cap futur, ni a Catalunya ni a Espanya. Ara bé, que un partit que s’autoanomena independentista (les eleccions han demostrat que cada cop hi ha menys independentistes que l’hi considerin) sigui la pista d’aterratge d’un partit nacionalista espanyol, és un frau a la societat. 

Fixem-nos que Pere Aragonès no ha dit pas que plegui de la política, no ha dit pas que, d’ara endavant, mirarà de guanyar-se la vida en el mercat laboral com fem la immensa majoria de catalans. Ha dit només que “abandona la primera línia”. És a dir,

dilluns, 5 de febrer del 2024

La premsa espanyola no pot més: Puigdemont mana sobre Sánchez i els fiscals

 


LES PORTADES

 



El fiscal del Suprem s'oposa a investigar Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami i la premsa espanyola no pot més 

 

 

Alba Solé Ingla
Barcelona. Dilluns, 5 de febrer de 2024. 07:44
Actualitzat: Dilluns, 5 de febrer de 2024. 10:20
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 


 

 

 

 

El fiscal del Tribunal Suprem s’oposa a investigar el president a l'exili Carles Puigdemont per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. Álvaro Redondo es posiciona així en resposta a l’exposició raonada que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va enviar al Tribunal Suprem perquè assumeixi la causa. Ara bé, no es tracta d’un posicionament definitiu del ministeri fiscal, perquè l’informe de Redondo encara ha de passar per la junta de fiscals. Tot i això, la posició del fiscal del Suprem és la mateixa que la de l’Audiència Nacional, que ha reiterat en diverses ocasions la seva oposició a investigar per terrorisme Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’encausats. La premsa espanyola, aquesta que sempre ha tret pit de la importància del respecte a les decisions judicials, ara posa en dubte els fiscals; fa uns dies qüestionava el de l'Audiència Nacional, i ara el del Tribunal Suprem. "El fiscal del Suprem va veure terrorisme en Puigdemont per Tsunami i va canviar de criteri després de reunir-se amb el fiscal general", assegura El Mundo. El rotatiu indica que Álvaro Redondo, el fiscal del TS que ha redactat aquest darrer informe, en un primer moment "apreciava indicis de terrorisme contra Puigdemont", ara bé, sembla ser que "després de reunir-se amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz, va canviar de criteri". La fotografia del dia és per a Nayib Bukele, que ha estat reelegit president de El Salvador.

 

El Mundo
El Mundo

 

 

El País també carrega contra els fiscals i contra el president a l'exili i apunta que l'informe del fiscal del Tribunal Suprem

Revés del Suprem a García-Castellón: el fiscal rebutja investigar Puigdemont per terrorisme

 

 

El fiscal del Suprem s'alinea així amb el fiscal de l'Audiència Nacional, que també va rebutjar investigar per terrorisme els encausats pel Tsunami Democràtic

 

 

 

Carles Puigdemont i Marta Rovira, amb l'advocat Nico Krisch a Ginebra, el 20 de desembre de 2018.

 



Redacció

dilluns, 8 de gener del 2024

I després il·legalitzaran Catalunya. Via Joan Rovira

 

 

 

OPINIÓ

 

 

divendres, 17 de novembre del 2023

Puigdemont serà a la llotja de l'Anvers-Barça de Champions

 

 

FUTBOL

 

 

L'expresident, convidat per les autoritats de la ciutat belga, presenciarà un partit dels blaugrana per primer cop des de l'exili

 

 

Puigdemont i Laporta, en imatges d'arxiu | Nació

 

 

 

 

 per Lluís Girona, Barcelona | 17 de novembre de 2023 a les 12:22

 

 

La llotja de l'Anvers-Barça de Champions League comptarà amb una presència inèdita. Carles Puigdemont, convidat per les autoritats de la ciutat belga, serà present a l'enfrontament del pròxim 13 de desembre, tal com ha avançat el Què t'hi jugues de Ser Barcelona. L'expresident de la Generalitat, arran del seu exili a Bèlgica, manté una molt bona amistat amb l'alcalde del municipi. El Barça no ha intervingut en la invitació perquè no té influència en els presents a llotges d'equips visitants.

No serà l'única presència inusual a la llotja de l'Anvers, ja que també està convidat a l'última jornada de la fase de grups del torneig europeu Valtònyc, un altre exiliat que recentment ha tornat a Catalunya després que els delictes pels quals se l'investigava hagin prescrit. Cal recordar que, en dinàmica blaugrana,

dimarts, 31 d’octubre del 2023

L’Europol manté l’independentisme català en l’informe sobre el terrorisme malgrat la carta del govern espanyol

 

 

MÓN - EUROPA

 

Inclou l'independentisme català i basc entre "els més actius i violents de l'escena del separatisme espanyol" · Puigdemont va dir que no es podia negociar amb qui demanava de considerar terrorisme l'independentisme català

 

 


 

 

 

Arnau Lleonart   

31.10.2023 - 09:26

Actualització: 31.10.2023 - 11:33

 

 

L’Europol manté l’esment a l’independentisme català a l’informe anual sobre la situació i tendència del terrorisme a la Unió Europea. Ara fa un mes el govern espanyol va enviar una carta demanant formalment la retirada de les al·lusions a l’independentisme català de l’apartat de terrorisme, ja que Carles Puigdemont havia assenyalat que per a negociar la investidura de Pedro Sánchez era imprescindible “el reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme”. L’Europol mateixa va dir que les dades que apareixen a l’informe són aportades pels estats membres, és a dir, el govern espanyol. Per això, Puigdemont va dir que no es podia començar una negociació “amb qui demana a l’Europol que ens tracti de terroristes”.

dijous, 26 d’octubre del 2023

El català perd pes a l’escola de Canet de Mar: El TSJC l’obliga definitivament a fer una segona matèria en castellà

 

 

L'ofensiva contra l'escola en català es materialitza al centre Turó del Drac

 

 

 

Una mare acompanya els seus fills a l'escola Turó del Drac de Canet de Mar. Una pintada reclama l'ensenyament en català a la façana del centre, el 9 de desembre de 2021

 


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat definitivament l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir una “matèria principal” en castellà. Els magistrats consideren que la legislació i la jurisprudència obliguen a fer vehicular el castellà, com a mínim, en una assignatura troncal.

Amb aquesta decisió, el tribunal dona la raó parcialment a la família d’una alumna que va exigir més hores de classe en castellà i que va presentar recurs contra el Departament d’Ensenyament per haver-li denegat. Tanmateix, la sentència reconeix que no es pot establir percentatges en l’ús de les llengües pels recents canvis legislatius empresos pel Govern.

El cas d’aquesta escola del Maresme és un dels més sonats i mediàtics, ja que va obrir les portes a més peticions similars i a la imposició judicial del famós 25% de castellà, que comprometia greument el model de l’escola catalana. L’aplicació forçada de percentatges de llengües va generar neguit a la comunitat educativa i una campanya de desprestigi de la immersió lingüística.

El TSJC qüestiona la immersió

dimecres, 25 d’octubre del 2023

Editorial Vicent Partal : Amb els problemes per al català a Europa, es fan evidents les dificultats d’anar per camins de carro

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 


La independència és l'única garantia de normalitat, que ens tracten amb normalitat, de ser normals. I el recel de països com Letònia contra el català no fan sinó posar-ho en relleu

 

 

 

José Manuel Albares, ministre espanyol d'Afers Estrangers. (Fotografia de Kiko Huesca)

 

 


Vicent Partal

 

24.10.2023 - 21:40

Actualització: 25.10.2023 - 10:45

 

 

El govern espanyol no aconsegueix de vèncer el recel dels altres estats europeus per a fer del català llengua oficial.

Hi ha un dubte, una qüestió sobre la qual podem discutir, que és si Espanya s’ho creu i si fa prou per aconseguir-ho. El 2013, el primer ministre letó d’aleshores, Vladis Dombrovskis, es va mostrar obert a la independència de Catalunya, i el govern lituà s’hi va referir també amb simpatia. Espanya va reaccionar furiosa, va activar totes les pressions imaginables i va acabar comprant la voluntat dels bàltics a còpia d’enviar avions espanyols a defensar el seu territori de les provocacions russes, avions que encara són allí. Aleshores l’estat espanyol va posar tota la carn que tenia i més al foc. I la veritat és que no sembla que ara faça això mateix.

Siga com siga, hi ha un recel de caràcter intern que, fins a un punt, les podem considerar lògiques. En aquesta Pissarreta explique el problema de la pressió demogràfica dels russòfons, especialment a

dilluns, 23 d’octubre del 2023

Les mirades es fixen en Luxemburg amb poques esperances que s’aprovi l’oficialitat del català

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

Demà es fa una altra sessió del Consell d'Afers Generals, amb l'oficialitat del català, l'èuscar i el gallec novament a l'ordre del dia

 

 

El ministre espanyol José Manuel Albares va vendre com un triomf haver començat el procés d'oficialització, però no hi ha cap data fixada perquè s'aprovi (fotografia: EFE/EPA/Julien Warnand).

 

 

 

Arnau Lleonart   

22.10.2023 - 21:40

Actualització: 23.10.2023 - 00:06

 

 

Representants dels governs dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea es reuniran demà a Luxemburg per assistir a una altra sessió del Consell d’Afers Generals amb l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec novament a l’ordre del dia. La qüestió ja es va tractar ara fa un mes, però abans de la reunió ja es veia clar que no tenia el suport unànime dels governs i es va retirar de la votació per estudiar-ho amb detall i donar respostes als dubtes dels altres executius. Tanmateix, si a l’ordre del dia de la reunió del setembre l’oficialitat apareixia amb la previsió de ser adoptada, a la de demà apareix simplement com a “informe d’evolució”. És a dir, els ministres intercanviaran impressions sobre els avenços fets durant aquest mes, però, si no hi ha cap sorpresa, tornaran a deixar per a més endavant la votació sobre l’oficialitat.

De fet, a la reunió preparatòria del Consell d’Afers Generals, el conegut com a COREPER II (Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea), es va passar de puntetes sobre aquesta qüestió. Fonts comunitàries apunten que si bé es va anunciar que en la reunió de demà s’exposaran oralment els avanços fets, no hi van dedicar gaire temps i cap dels delegats dels diferents països no hi van intervenir.

En la conferència per a detallar les condicions de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, Carles Puigdemont

dijous, 19 d’octubre del 2023

Anticorrupció investiga una trama que esquitxa l'exministre Cristóbal Montoro

 

 

JUTJATS

 

 

El jutge investiga si els membres del despatx van utilitzar en benefici dels seus clients les seves influències 

 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 19 d'octubre de 2023. 08:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 



 





El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, duu a terme una investigació secreta relacionada amb el despatx Equip Econòmic (EE), una consultoria fundada el 2006 per l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, de la qual anys després es va desvincular. Aquesta causa guarda relació amb l'arxivada el 2019 pel Jutjat d'Instrucció Número 22 de Madrid, que es dirigia contra aquesta mateixa consultoria per presumptes delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències i falsificació de document mercantil. Ara, Rus Vela investiga si els membres del despatx EE van utilitzar en benefici dels seus clients les seves "influències" entre "alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d'Hisenda". La resolució ressalta, a més, que els membres de la societat, que primer es va denominar Montoro Asociados, després va passar a dir-se Equipo Económico (EE) i que des de 2016 funciona amb el nom de Global Afteli (GA), van crear una xarxa de contactes a Hisenda gràcies al fet que alguns d'ells havien exercit "càrrecs al més alt nivell del govern espanyol, Administració Central i a les Autonomies", tal com explica El Periódico.

Sobre el cas arxivat, que va arrencar el 2017 arran d'una querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció en relació amb una adjudicació que li hauria donat el Consell Superior de la Cambra de Comerç, el que va ser ministre del govern de Mariano Rajoy va explicar que quan va deixar la consultoria

dimecres, 18 d’octubre del 2023

L’ANC rebutja un referèndum “a l’escocesa” i insisteix que la unilateralitat és l’única via

 

 

L'entitat aposta per organitzar un referèndum que ratifiqui l'1-O a Catalunya o convocar eleccions plebiscitàries amb la mateixa finalitat

 

 

 

Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, durant la conferència del Fòrum Europa Tribuna Catalunya Data de publicació: dimecres 18 d’octubre del 2023, 10:13 Localització: Barcelona Autor: Arnau Martínez

 



Redacció

dilluns, 16 d’octubre del 2023

L’independentisme paga dos cops per les mateixes acusacions: 3,6 milions a dos tribunals diferents

 

 

TRIBUNALS

 

La Caixa de Solidaritat presenta un detallat estudi de "duplicitats" i detecta que el jutjat 13 i el Tribunal de Comptes han reclamat el mateix als imputats

 

 

 

La seu oficial del Tribunal de Comptes a Madrid/Quico Sallés

 

 


dimarts, 3 d’octubre del 2023

L'expresident d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí es dona de baixa del partit

 

 

Josep Maria Rufí diu que ho fa amb "una tristesa infinita" després de 42 anys

 

 

PolíticaACN

 

 

L\'expresident d\'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí Autor/a: ERC

 

 

 

 

L'expresident de la Federació d'ERC a Girona i exalcalde de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Josep Maria Rufí, s'ha donat de baixa del partit. En una piulada, Rufi diu que ha pres la decisió de deixar la militància d'Esquerra després de 42 anys i "amb una tristesa infinita", tot i que no n'ha donat més detalls. 

L'anunci ha tingut múltiples reaccions de suport a la xarxa social X. Llicenciat en Veterinària, Rufí era militant d'ERC des del

dilluns, 2 d’octubre del 2023

L’editora de VilaWeb, retinguda pels Mossos(sense placa) malgrat identificar-se com a periodista

 

 

CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ

 

 

L'han obligada a posar-se contra la paret quan preguntava sobre la situació de tres nois que eren retinguts per una patrulla

 

 

 

La retenció ha tingut lloc prop de La Model, on es feia un acte amb participació dels membres de la Tertúlia Proscrita

 

 

 

Redacció

01.10.2023 - 18:16

Actualització: 01.10.2023 - 18:46

 

 

L’editora de VilaWeb, Assumpció Maresma, ha estat retinguda durant uns minuts per una unitat de Mossos d’Esquadra aquesta tarda a Barcelona, malgrat haver-se identificat clarament com a periodista davant seu. Els policies l’han obligat a posar-se a la paret en companyia de tres nois a qui identificaven.

Els fets han passat al voltant de les 16.45 a la cantonada entre els carrers de Rosselló i d’Entença. Una unitat de Mossos identificava els joves a qui acusaven d’enganxar un adhesiu.

Quan hi ha passat per davant, l’editora de VilaWeb s’ha interessat pels fets i s’ha identificat com a periodista. Aleshores un mosso, que no portava visible el número d’identificació,

dilluns, 25 de setembre del 2023

Trenta membres de l’Assemblea de Representants publiquen un dur comunicat contra el govern del Consell de la República

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Hem assistit a un llarg seguit d’obstacles, intromissions i menyspreus a la feina feta pels representants que sempre provenien de la direcció executiva del govern", diuen

 

 

 


 

 

 

Redacció   

25.09.2023 - 12:11

Actualització: 25.09.2023 - 12:25

 

 

 

Una trentena de membres de l’Assemblea de Representants del Consell de la República han escrit una carta oberta al president Carles Puigdemont en resposta a la carta que va escriure als registrats eliminant l’Assemblea de Representants. Consideren que “les formes, que s’haurien de fonamentar en el respecte mutu, semblen haver estat completament obviades”. Es pregunten “per què sembla que l’Assemblea esdevé una molèstia per al govern” i diuen que el govern del Consell de la República ha actuat contra l’Assemblea i ha desviat recursos econòmics a despeses innecessàries.

Aquest grup ha estat especialment crític amb el vice-president Toni Comín. “Ha insistit repetidament que l’Assemblea de Representants hauria d’acatar les directrius i donar suport a les orientacions polítiques del govern”, denuncien. “Cal demanar-se si els proveïdors beneficiaris d’aquestes despeses de representació, muntatge d’esdeveniments i equip tècnic multimèdia no han estat una via de negoci d’un cercle reduït de persones pròximes al vice-president”, afegeixen, sobre les despeses que consideren innecessàries. “La presència i les accions de Toni Comín, amb una trajectòria política molt fluctuant (dins alguns partits avui espanyolistes), i mogut per la promoció d’interessos personals, posen en risc aquest projecte vital”.

Podeu llegir el contingut íntegre de la carta ací:

divendres, 22 de setembre del 2023

Cap a la dictadura

 

 

OPINIÓ

 

 

"La independència es farà, si es fa, amb els independentistes; però no amb aquesta ERC que no ho és, d'independentista"

 

 

 

 

 

 

 

Al cap de dos anys i mig de govern republicà és patent una deriva implacable vers un autoritarisme que frega la dictadura. Una dictadura tova, simpàtica; una dictadura paternalista, dialogant, al costat de la gent, d’un partit que té una relació patrimonial amb l’administració pública com una mena de PRI, una fons de corrupció, i que fa valer un gegantí aparell de propaganda alhora, que suprimeix la llibertat d’expressió en Catalunya.

Als inicis de la legislatura, el MHP Aragonès palesà el seu tarannà autoritari abandonant l’hemicicle, visiblement enfurismat per una intervenció del diputat Joan Canadell, membre del partit aliat al seu en el govern. Una prova primerenca del menyspreu al Parlament. Tot seguit, el president va fer fora de la taula de diàleg els delegats de JxC amb un pretext banal i, a còpia d’incomplir les seves promeses electorals, va forçar la sortida de Junts del govern “d’unitat independentista”. La personalitat autoritària mai tolera compartir el poder.

La decisió va deixar el govern en una ridícula minoria de 33 diputats republicans, un suport parlamentari del 24,4% i un 15% del vot popular. Tanmateix,

dijous, 21 de setembre del 2023

El maldecap de Llarena amb Boye, l’euroordre de Puigdemont i el tic-tac de l’amnistia

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

En el tauler de la negociació de la investidura i de l’amnistia, Llarena vol moure-hi una fitxa. Però no sap quina

 

 

 


 

 

 

Josep Casulleras Nualart

20.09.2023 - 21:40

Actualització: 20.09.2023 - 22:22

 

 

El jutge Pablo Llarena deu estar neguitós. Divendres passat va vèncer el termini perquè Carles Puigdemont i Toni Comín presentessin un recurs al TJUE (el tribunal superior europeu) contra la sentència del TGUE (el tribunal de primera instància) del 5 de juliol que confirmava la validesa de la decisió del Parlament Europeu de retirar-los la immunitat. El recurs el van presentar, però la defensa dels exiliats no acaba de deixar clar si ja han presentat les mesures cautelars perquè el tribunal els retorni provisionalment la immunitat mentre no resol sobre el fons de la qüestió. I Llarena ho vol saber, perquè al juliol va dir que esperaria a tenir la resolució del TJUE sobre la petició de cautelars per a decidir si emetia una nova euroordre, tal com li demanen la fiscalia i Vox. El problema del jutge és, per una banda, que se li encavalca el protagonisme de Puigdemont en la negociació sobre una llei d’amnistia, de la qual el president es beneficiaria; i, per una altra, el risc que si prem el botó de l’euroordre, l’extradició quedi al llot (o a la paperera) de la justícia belga. És a dir, que faci un pas en fals que sigui definitiu.

Aquest és el temor de Llarena, i és per això que no ha dictat encara cap euroordre, ni contra Lluís Puig, que hauria pogut enviar d’ençà del 31 de gener, ni contra Puigdemont i Comín, amb via lliure per fer-ho d’ençà del 5 de juliol. Però no es mou, perquè aquests darrers sis anys ha comès massa errors, i vol temptejar el terreny tant com pugui. No vol anar a les palpentes, i ara, en una darrera providència feta pública dimarts, ha demanat a la defensa dels exiliats que li digui si efectivament ja han interposat el recurs al TJUE contra la sentència sobre la pèrdua d’immunitat, i si, a més, ha presentat la demanda de mesures cautelars. I els dóna deu dies hàbils, que vencen el 5 d’octubre, per a respondre.

Les cartes de Boye

dilluns, 18 de setembre del 2023

Reunió d’urgència de la Plataforma per la Llengua amb la representació espanyola a la UE per l’oficialitat del català

 

 

 CULTURA - LLENGUA

 

 

L'entitat de defensa del català exposarà els dubtes transmesos per algunes altres delegacions i demanarà al govern espanyol mesures per a evitar que la votació s'ajorni

 

 


 




ACN

18.09.2023 - 09:54

Actualització: 18.09.2023 - 10:04

 

 

La Plataforma per la Llengua és reunida d’urgència amb la representació espanyola davant la Unió Europea per tractar de l’oficialitat del català, que es votarà demà. L’organització exposarà als representants espanyols els dubtes que els han transmès alguns altres països —més enllà dels ja coneguts de Finlàndia i Suècia— perquè l’oficialitat tiri endavant en el Consell d’Afers Exteriors de la UE.

La Plataforma per la Llengua diu que l’objectiu de la reunió és

dijous, 14 de setembre del 2023

7 raons per dir “no” a l’amnistia impulsada pel processisme

 

 

OPINIÓ

 

 

"Junts avui pot fer el que sempre han volgut (i el que millor saben fer els convergents), presentar un acord pírric com l’amnistia com un benefici pel país"

 

 

 


 

dimarts, 12 de setembre del 2023

Els 350 metres d’Aragonès, blindat de crítiques, a la manifestació

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El president de la Generalitat ha estat acomboiat per militants i simpatitzants d'ERC, que han tapat unes poques escridassades amb crits de "independència"

 

La manifestació de la Diada, minut a minut 

 

 

Pere Aragonès El Traïdor es fa una fotografia amb una simpatitzant

 

 

 

Arnau Lleonart

 

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, feia dos anys que no participava en una manifestació de la Diada. El 2021, pocs mesos després d’haver estat investit, va haver de suportar alguna escridassada quan baixava per la Via Laietana de Barcelona; i l’any passat ja no hi va anar perquè considerava que la mobilització era massa crítica amb el govern. Aquesta decisió li va costar moltes crítiques i enguany ha rectificat i ha recorregut uns quants metres en la columna en defensa de la llengua, que ha sortit de l’escola Proa. Tanmateix, no hi ha fet cap com un manifestant més, sinó que ha estat acompanyat d’un grup nombrós de militants i simpatitzants d’ERC preparats per a neutralitzar qualsevol escridassada o xiulet.

Aragonès ha aparegut vora les 16.45 a la cruïlla entre el carrer del Consell de Cent i el carrer de la Creu Coberta, on ERC havia convocat els seus militants. Anava acompanyat de la seva esposa, Janina Juli, i de la plana major del partit i el govern: consellers com Laura Vilagrà, Meritxell Serret, Ester Capella i Tània Verge; les portaveus del partit Marta Vilalta Raquel Sans; diputats com ara Alba VergésTeresa Jordà, Najat DriouechJuli FernàndezPau MoralesFrancesc-Marc Álvaro; i figures destacades del partit, com Ernest MaragallCarme ForcadellJoan Tardà. No hi havia el president del partit, Oriol Junqueras, que aquest matí ha justificat l’absència informant que tenia covid.

El president era en un entorn de complicitat i de tant en tant se li acostaven ciutadans a parlar-hi o a demanar-li fotografies. Ara, en algun moment s’ha sentit algun xiulet, que ràpidament ha evidenciat que hi havia una consigna clara perquè els partidaris d’Aragonès contrarestessin qualsevol escridassada. Tan bon punt un grup reduït de persones ha cridat “govern dimissió”, un núvol de crits de “independència” ha tapat la crítica. Amb Aragonès mateix cridant-ho i picant de mans.