OPINIÓ - EDITORIAL
La guerra interna per l'hegemonia, que tant de mal ha fet a l'independentisme, és superada i Puigdemont pot encapçalar un rearmament amb vista a l'octubre, que li reclamarà molta generositat, però també molta ambició
Els ciutadans que voten, i sobretot aquells que no voten, han decidit que el guanyador de les eleccions siga, clarament, Salvador Illa. El mateix dia que Rodalia deixava de funcionar i que es posava en relleu, una vegada més, el menysteniment del govern socialista espanyol envers els ciutadans catalans –voten què voten.
D’ençà d’aquella manifestació de les infrastructures a què va assistir Pasqual Maragall, fart del seu partit, l’independentisme ha dit una vegada i una altra que amb maltractaments com els de Rodalia n’hi hauria d’haver prou per a convèncer els unionistes de la necessitat de la independència.
Però ahir es va veure amb claredat que n’és, d’erroni, aquest enfocament i que en van, de desorientades, les cúpules dels partits independentistes. El mal resultat d’ahir, en termes generals, l’explica sobretot l’abstenció independentista. I és a mantenir la confiança d’aquests electors desenganyats que s’haurien hagut de centrar els seus esforços. I que s’han de centrar a partir d’ara.
L’any 2017 Esquerra, Junts i la CUP van obtenir
