OPINIÓ
"El seu món, senyor Illa, és un món petit, raquític i provincià que comença i acaba a Espanya, perquè vostè és un funcionari d’Espanya"
Benvolgut senyor Salvador Illa, li he de reconèixer que té vostè unes maneres educades i serenes que són d’agrair en un àmbit, la política, en què predomina la cridòria i el baladreig i on els timbalers tenen més bona acollida que els violinistes. Hi ha representants ‘nostres’ a Madrid, que, més que diputats, semblen talment graduats per una taverna del port. Aquest, per sort, no és el seu cas. Però ser poc amic de la bramadissa no el farà president de Catalunya, necessitarà alguna cosa més. Necessitarà, per exemple, fer creure a la gent que té Catalunya al cap. I la té, senyor Illa? La té de debò, Catalunya, al cap? Ho dic, perquè en tot el que diu, en cadascuna de les frases que pronuncia, Catalunya no apareix enlloc. El nom sí que el diu, el diu cada deu segons, però l’arquitectura del seu discurs traspua un marc mental absolutament hispanocèntric i, per tant, una visió espanyola de la vida i del món. I això, senyor Illa, és just el contrari del que Catalunya necessita.
És possible que, a fi d’amagar aquest hispanocentrisme, vostè demani als redactors dels seus discursos que hi imprimeixin més “accent català”, però no cal. Seria picar en ferro fred. Això ve de dins, de molt endins, i tant vostè com les persones del seu partit tenen totes un marc mental tan hispanocèntric que les
