ERC obté el seu pitjor resultat des del 2010 i la pèrdua d’escons més àmplia de la seva història

 

 

POLITICA

 

 

La formació d’Aragonès cedeix el lideratge independentista a Junts i obté 20 escons i un 13,6% dels vots

 

12.05.2024 23.30 h 

ACN 

 

 

 

 

 

ERC ha obtingut aquest diumenge el seu pitjor resultat electoral des del 2010 i la caiguda d’escons més dura de la seva història. La formació liderada pel president Pere Aragonès ha perdut 13 escons i s’ha quedat només amb 20, amb un 13,6% dels sufragis. Amb aquests resultats, ERC ha cedit el lideratge de l’independentisme a la candidatura de JxCat de Carles Puigdemont, convertint-se així en la tercera força al Parlament. En les últimes eleccions, el 2021, també amb Pere Aragonès com a candidat, ERC va ser la segona força en vots i escons, amb 605.581 vots i el 21,3% dels sufragis, empatat en escons amb els socialistes de Salvador Illa. Llavors, ERC va ser primera força a Tarragona, però ara no ha aconseguit imposar-se a cap demarcació.

ERC ha estat el partit que ha perdut més vots en aquests comicis, reculant en més de 190.000 vots, i caient en 7,6 punts percentuals. ERC havia obtingut un 21% dels vots tant a les eleccions del 2021 com a les del 2017, tot i que en l’any del referèndum la xifra absoluta va ser molt més alta, amb 935.861 sufragis.

A Barcelona, ERC perd 7 escons

Identifiquen el policia francès que va alimentar les clavegueres contra Trias i els Pujol

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Jean Michel Pillon és un alt càrrec de la Direcció General de Duanes i Imposts Indirectes · Va cobrar uns 50.000 euros per informació falsa

 

 

 

El comissari García Castaño, que va ser l'encarregat de posar-se en contacte amb Jean Michel Pillon.

 

 

 

Redacció 

22.01.2024 - 08:35

Actualització: 22.01.2024 - 11:38

 

 

 

Les clavegueres de l’estat espanyol es van deixar entabanar per un agent de la policia francesa, concretament per part d’un alt càrrec de la Direcció General de Duanes i Imposts Indirectes, un organisme encarregat d’evitar l’evasió i emblanquiment de capitals. Segons que publiquen RAC 1 i La Vanguardia, l’agent es diu Jean Michel Pillon i va cobrar uns 50.000 euros dels fons reservats espanyols per la seva col·laboració amb l’espionatge contra l’independentisme.

Els noms dels periodistes còmplices de la triple pota del GAL a Catalunya 

Amb Pillon, que és el director de duanes de la regió d’Occitània, s’hi va posar en contacte el novembre del 2012 el comissari Enrique García Castaño –antic soci de l’ex-comissari José Manuel Villarejo–, amb qui havia col·laborat en la lluita contra ETA. En primera instància, el policia espanyol li va demanar si hi havia cap membre de la família Pujol en la llista Falciani, que contenia els noms de 130.000 evasors.

El 9 de novembre, Pillon va respondre que havia trobat les dades de Jordi Pujol Ferrusola, tot i que la menció no era per un compte bancari a l’estranger, sinó que hi constava com a director d’una empresa d’explotació de marbre de Barcelona. Tanmateix,

La injustícia espanyola arxiva la causa contra 27 policies espanyols per les càrregues de l’1-O

 

 

La jutgessa conclou que els agents van actuar amb proporcionalitat per fer complir la llei als ciutadans que votaven

 

 

Agents de la Guàrdia Civil rebentant la porta del col·legi electoral de Sant Julià de Ramis, l'1 d'octubre del 2017.

 

Maria Garcia | Dimarts, 5 de desembre de 2023

La brutalitat de la policia espanyola contra els i les votants de l’1-O continua impune. La justícia, a petició de la Fiscalia, ha arxivat la causa oberta contra 27 policies espanyoles per les càrregues policials del referèndum a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguablava, que van causar almenys 300 ferits, segons ha publicat ‘El Mundo’ i ha confirmat RAC1.

La jutgessa del jutjat número 2 de Girona no ha vist excés de violència en les terribles actuacions que la policia espanyola va dur a terme a la capital gironina, així com a Sant Julià de Ramis i Aiguablava. Conclou que els agents van actuar amb proporcionalitat per fer complir la llei als ciutadans que votaven a quatre col·legis electorals i que van ser víctimes de la força bruta de la policia espanyola, de manera que,

Bèlgica confirma a Espanya que no extradirà el conseller Lluís Puig

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Confirma el rebuig dictat a l'agost pel tribunal de primera instància  

 

 

Per: Redacció 

07.01.2021  14:45

 

 

El Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les ha confirmat el rebuig de l’euroordre del Tribunal Suprem espanyol contra el conseller Lluís Puig que va dictar el mes d’agost passat el tribunal de primera instància. Aquella sentència tombava l’euroordre del jutge Pablo Llarena amb l’argument que el Tribunal Suprem espanyol no era l’organisme competent per a reclamar l’extradició de Puig. El magistrat belga també va citar la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, que considerava incompetent el Suprem en el cas del Primer d’Octubre.

 

Ara, aquesta segona instància judicial confirma el rebuig a la pretensió espanyola. I ho fa no només confirmant la manca de competència del Suprem per a jutjar Lluís Puig, sinó introduint un altre argument molt contundent contra l’estat espanyol: diu en la sentència que hi ha risc de violació de la presumpció d’innocència de Lluís Puig si és extradit, i ho fa basant-se en les declaracions públiques fetes per part de jutges, fiscals i autoritats polítiques contra els dirigents independentistes. Concretament diu que no es respecta