Els advocats del fundador de Wikileaks compareixen dimarts i dimecres en una vista
Julian Assange s'adreça als periodistes des del balcó de l'ambaixada equatoriana el maig de 2017. EPA/Facundo Arrizabalaga |
Julian Assange s'adreça als periodistes des del balcó de l'ambaixada equatoriana el maig de 2017. EPA/Facundo Arrizabalaga |
Un tribunal de Londres analitza l’última petició de l’activista i fundador de Wikileaks, Julian Assange, al Regne Unit per evitar l’extradició als Estats Units, on s’arrisca a una llarga condemna de presó per espionatge. Els advocats del fundador de Wikileaks compareixen aquest dimarts i dimecres en una vista per intentar aconseguir una autorització per recórrer contra la decisió d’extradició. Si se li concedeix, tindrà una altra oportunitat per defensar-se. En cas contrari, haurà esgotat totes les vies internes i només podrà recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans. Un pas que ja tenen previst fer, tal com ha avançat la seva dona Stella Assange.
Assange afrontaria als Estats Units penes de fins a 175 anys de presó, per haver difós milers de documents secrets dels serveis d’intel·ligència nord-americans, segons la seva defensa, on es revelaven els crims de guerra perpetrats pels EUA a Iraq. Fa cinc anys que està empresonat de forma preventiva a Belmarsh, després d’haver estat set anys refugiat a l’ambaixada equatoriana al país. Precisament, el govern de Quito va autoritzar l’entrada a l’ambaixada per a la detenció d’Assange just després que aquest es posicionés a favor del moviment independentista català.
MÓN - EUROPA
Per: Redacció
07.01.2021 14:45
El Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les ha confirmat el rebuig de l’euroordre del Tribunal Suprem espanyol contra el conseller Lluís Puig que va dictar el mes d’agost passat el tribunal de primera instància. Aquella sentència tombava l’euroordre del jutge Pablo Llarena amb l’argument que el Tribunal Suprem espanyol no era l’organisme competent per a reclamar l’extradició de Puig. El magistrat belga també va citar la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, que considerava incompetent el Suprem en el cas del Primer d’Octubre.
Ara, aquesta segona instància judicial confirma el rebuig a la pretensió espanyola. I ho fa no només confirmant la manca de competència del Suprem per a jutjar Lluís Puig, sinó introduint un altre argument molt contundent contra l’estat espanyol: diu en la sentència que hi ha risc de violació de la presumpció d’innocència de Lluís Puig si és extradit, i ho fa basant-se en les declaracions públiques fetes per part de jutges, fiscals i autoritats polítiques contra els dirigents independentistes. Concretament diu que no es respecta