Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EUA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 de novembre del 2025

Gir de guió: EUA i Ucraïna prometen un pla de pau ‘actualitzat’ després de les crítiques prorusses

 

 

UCRAÏNA

 

El pla inicial amb aportacions russes provoca malestar europeu i força EUA i Ucraïna a redefinir la proposta 

 


 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 08:37
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Els Estats Units i Ucraïna han anunciat aquest diumenge la creació d’un “marc de pau actualitzat i refinat” per posar fi a la guerra amb Rússia, en un moviment polític que arriba només hores després que diversos països europeus proposessin una alternativa radicalment diferent del document filtrat la setmana anterior. Aquell text original, de 28 punts i impulsat inicialment per Washington, exigia concessions territorials d’Ucraïna a Rússia, limitacions estrictes al seu exèrcit i la renúncia a perseguir el Kremlin per crims de guerra. La filtració va desencadenar una tempesta diplomàtica que ha obligat la Casa Blanca a matisar la seva posició i a accelerar les negociacions.

A Suïssa, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, va sortir d’una reunió amb la delegació ucraïnesa liderada per Andrí Iermak mostrant “molt d’optimisme”. El comunicat conjunt assegura que qualsevol acord final “defensarà plenament” la sobirania ucraïnesa, una formulació que contrasta amb les clàusules del document filtrat. Paral·lelament, Donald Trump va acusar Kíiv de mostrar “zero gratitud” pels esforços nord-americans, mentre Volodímir Zelenski va respondre amb un to conciliador, recordant la importància de l’assistència militar des dels primers enviaments de míssils Javelin.

Polèmica amb el pla "concebut a Moscou"

dimecres, 5 de novembre del 2025

Nova York desafia Trump i elegeix el primer alcalde musulmà de la seva història

 

 

El jove candidat demòcrata, Zohran Mamdani, s'ha imposat amb claredat als seus rivals

 

Zohran Mamdani durant un míting a Nova York / Ron Adar, M10s/TheNEWS2 via ZUMA Press Wire/DPA Ron Adar, M10s/TheNEWS2 via ZUMA / DPA 26/10/2025 ONLY FOR USE IN SPAIN

 

 

Zohran Mamdani i la seva dona voten en les eleccions locals a Nova York / Ron Adar/TheNEWS2 via ZUMA Press Wire/DPA

 

El canvi arriba a Nova York per enfrontar-se a Trump

divendres, 12 de setembre del 2025

Trump anuncia la captura del suposat assassí de l’agitador ultra Charlie Kirk

 

 

MÓN - AMÈRICA 

 

 

“Amb un alt grau de certesa, el tenim”, ha dit en una entrevista en directe a la cadena Fox News

 

 


 

 

 

Redacció

12.09.2025 - 14:26

Actualització: 12.09.2025 - 14:34

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la captura del principal sospitós d’haver assassinat l’agitador ultra Charlie Kirk. “Amb un alt grau de certesa, el tenim”, ha dit en una entrevista en directe a la cadena Fox News.

 

 

 

 

A més, ha explicat que una persona el va reconèixer i va avisar la policia: “Algú que era molt a prop seu va dir: ‘És ell’.”

A banda, el dirigent ha dit que, en cas que el sospitós sigui declarat culpable, espera que sigui condemnat a mort, perquè Kirk

dilluns, 23 de juny del 2025

L'Iran amenaça Trump: "Tu has començat aquesta guerra, però l'acabarem nosaltres”

 

 

CONFLICTE

 

Teheran avisa Washington de “conseqüències greus, lamentables i impredictibles” pels atacs 

 

 

 


 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 23 de juny de 2025. 10:24
Actualitzat: Dilluns, 23 de juny de 2025. 10:58
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

L'exèrcit iranià ha advertit aquest dilluns el president nord-americà, Donald Trump, que la “guerra” que ha començat amb l'Iran l'“acabarà” Teheran i ha avisat Washington de “conseqüències greus, lamentables i impredictibles” pels atacs contra el seu territori.

"Senyor Trump, l'apostador. Tu has començat aquesta guerra, però l'acabarem nosaltres", ha dit el portaveu del Comando Unificat d'Operacions Khatam al-Anbiya, el tinent coronel Ebrahim Zolfaghari, en un vídeo emès per mitjans com IRNA.

El militar ha afirmat que els Estats Units han entrat “directament en guerra amb l'Iran i han violat el sòl sagrat de l'Iran, en clara violació de la sobirania de la República Islàmica de l'Iran”, per la qual cosa patirà “conseqüències greus, lamentables i impredictibles”.

"Els guerrers de l'Islam, en resposta a aquest crim, els infligiran conseqüències greus, lamentables i impredictibles, amb operacions poderoses i selectives, si Déu vol", ha dit, alhora que ha assegurat que "ampliaran l'abast dels objectius legítims". Així, ha qualificat els atacs contra les instal·lacions nuclears com una manera de “reviure el moribund règim sionista” que podria “propagar la guerra a la regió”.

Escalada a la regió

dilluns, 12 de maig del 2025

Els EUA i la Xina anuncien una treva comercial de 90 dies

 

 

ECONOMIA

 

La Casa Blanca ja havia tancat un altre acord amb el Regne Unit i ja només queda la Unió Europea

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, en un acte / Casa Blanca 

 


Xavi Fernández de Castro

12-05-2025 12:05h

 

 

Els Estats Units i la Xina han arribat a un acord per fer una treva de 90 dies en la guerra comercial que en les darreres setmanes ha enfrontat els dos governs, segons ha anunciat aquest dilluns el secretari del Tresor estatunidenc, Scott Bessent. En una compareixença, Bessent ha assegurat que l’acord amb Pequín també suposa rebaixar “substancialment”, en 115 punts percentuals, els seus aranzels recíprocs.  

Això vol dir que durant tres mesos els Estats Units rebaixarien al 30% els aranzels a les importacions de productes xinesos, mentre que el gegant asiàtic els deixaria en el 10%. S’ha de veure si aquesta rebaixa afecta tots els productes o hi ha algunes importacions estratègiques que tenen un recàrrec especial. L’acord arriba després d’un cap de setmana de reunions maratonianes a Ginebra (Suïssa) entre delegacions dels dos països. “Les dues parts han mostrat un gran respecte, en un procés molt positiu”, ha afirmat el secretari d’Estat.

 

El president dels Estats Units, Donald Trump / EP

 

El passat divendres, el president dels Estats Units, Donald Trump, havia obert la porta a reduir els aranzels a la Xina, després que a mitjan abril la guerra comercial entre les dues potències arribés al seu punt de màxima tensió, amb l’anunci d’un gravamen del 145% als productes procedents del país asiàtic. Aquesta xifra incloïa un aranzel del 20% per forçar la Xina a endurir la seva lluita contra el tràfic de fentanil i els aranzels recíprocs imposats per l’escalada posterior. Ara, segons la versió dels EUA —la Xina només ha confirmat que hi ha un acord—, els aranzels a Pequín queden en el citat 30% (20% del fentanil i el 10% inicial) i els xinesos al 10%.  

Segon pacte després de l’acord amb el Regne Unit

dimecres, 30 d’abril del 2025

Trump suspèn en les enquestes dels cent dies de mandat: els pitjors resultats d’un president en 72 anys

 

 

ESTATS UNITS

 

 

Els sondejos li atorguen entre el 39% i el 42% d’aprovació general i mostren una percepció negativa de la seva gestió 

 

 


 

  Ketty Calatayud
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 30 d'abril de 2025. 09:04
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

Aquest dimecres 30 d’abril es compleixen 100 dies des que Donald Trump va assumir el càrrec de president dels Estats Units per segona vegada, una efemèride que ha estat profundament analitzada per experts de tot el món i que ha motivat que els mitjans de comunicació nord-americans hagin encarregat enquestes d’opinió sobre el que pensen els ciutadans sobre la gestió de la seva administració. La majoria de les enquestes (Gallup, The New York Times, CNN, Marist Poll, Washington Post/ABC News/Ipsos)  tenen un resultat comú: Trump suspèn la nota i aconsegueix el pitjor registre d’aprovació per a un president dels Estats Units en els seus primers 100 dies de mandat des d’almenys set dècades, quan Dwigth Eisenhower va arribar a la Casa Blanca en 1953, que és des que existeixen dades comparables.

 

 

 

 

La pitjor enquesta

dimecres, 9 d’abril del 2025

La Xina avisa els Estats Units que no farà marxa enrere, després de l’entrada en vigor d’un aranzel del 104%

 

 

MÓN - THE WASHINGTON POST

 

Les borses asiàtiques obren a la baixa i la Xina sospesa, fins i tot, de prohibir la importació de films i sèries dels Estats Units

 

 

Una persona fotografia la caiguda a la borsa de Jakarta. (Fotografia de Mast Irham)

 

 

 

The Washington Post · Lily Kuo

09.04.2025 - 08:40

Actualització: 09.04.2025 - 11:00

 

 

Pequín. Els mercats asiàtics han obert avui amb caigudes, després d’una nova jornada d’extrema volatilitat als Estats Units, on l’índex S&P 500 ha tancat amb una davallada de l’1,5%. Amb aquesta nova caiguda, el descens acumulat des de mitjan febrer ja voreja el 20%, límit que marca l’entrada en un mercat baixista.

La caiguda als Estats Units ha coincidit amb l’entrada en vigor d’un nou paquet d’aranzels impulsat pel president Donald Trump, que imposa un gravamen a productes procedents de 86 països. En el cas de la Xina, l’aranzel és del 104% per a totes les importacions. Tot i l’escalada, Trump ha deixat la porta oberta a arribar a acords comercials.

A Hong Kong, l’índex Hang Seng, on cotitzen molts exportadors xinesos, ha obert amb una caiguda de gairebé el 4%, tot i que més tard

La UE respon: aranzels del 25% a productes dels EUA per valor de 21.000 milions

 

 

COMERÇ INTERNACIONAL

 

 

Els Vint-i-set han aprovat aquest dimecres les primeres mesures en resposta a les taxes dels EUA 

 

 

 


 

 

 

 

  • Sara Casas
  • Foto: Europa Press

  • Barcelona. Dimecres, 9 d'abril de 2025. 15:12
  • Temps de lectura: 1 minut
 

La Unió Europea contraataca. Els Vint-i-set han aprovat aquest dimecres les primeres mesures en resposta a les taxes del president dels Estats Units, Donald Trump: aranzels del 25% contra els productes nord-americans per valor de 21.000 milions d'euros.

La redacció d'ON ECONOMIA està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina.

 

 

 

ENLLAÇ  NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/economia/ue-respon-aranzels-25-productes-eua-valor-21000-milions_1396249_102.html 

 

dilluns, 7 d’abril del 2025

El CNI va intoxicar els EUA per implicar-los en la branca andorrana de l’operació Catalunya

 

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

 


Una imatge d'arxiu de l'ex-president de la BPA Higini Cierco i l'ex-conseller delegat Joan Pau Miquel



Redacció

07.04.2025

Actualització : 07.04.2025 - 11:03

 

 

A final del 2014, en plena ebullició del procés d’independència, el govern espanyol de Mariano Rajoy va activar la guerra bruta per trobar draps bruts dels dirigents independentistes. Entre les figures centrals d’aquesta ofensiva hi havia l’ex-comissari policia espanyola José Manuel Villarejo, que sostenia que l’independentisme amagava milions d’euros Andorra amb la intenció de finançar una futura república. Aquella teoria, sense fonament, va convèncer el govern de Rajoy fins al punt d’autoritzar una operació il·legal —l’anomenada branca andorrana de l’operació Catalunya— que tenia per objectiu el sistema financer andorrà i, concretament, els comptes suposadament vinculats al moviment independentista.

D’ençà del 2012, Villarejo i altres membres de les clavegueres de l’estat actuaven a Andorra. Havien reclutat fonts en l’àmbit bancari i polític, i també van recórrer a l’extorsió per obtenir informació comprometedora. D’aquesta manera van aconseguir la captura de pantalla —posteriorment publicada pel diari El Mundo— d’un compte de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Això va fer que l’ex-president admetés que tenia diners a Andorra.

Tanmateix, la confessió de Pujol no va aturar les clavegueres, que encara van anar més enllà i van maniobrar per rebentar la BPA. Segons uns correus confidencials obtinguts per El món a RAC-1, Rajoy

Trump inclou la protecció del cinema en català en la llista per a justificar els aranzels

 

 

CULTURA

 

 





ACN

07.94.2025

Actualització: 07.04.2025 - 11:04

 

 

 L’informe de prop de 400 pàgines del departament de Comerç dels Estats Units que el president Donald Trump va mostrar per justificar els seus “aranzels recíprocs” inclou la protecció del cinema en llengües com el català, el basc i el gallec en la seva llista de “barreres” al comerç internacional. Així, el text assenyala l’estat espanyol com un dels estats de la Unió Europea amb pràctiques “més significatives” que afecten el comerç de serveis audiovisuals. “Cada tres dies que s’exhibeix una pel·lícula d’un país de fora de la UE, se n’ha d’exhibir una altra de la UE, i la ràtio es redueix a cada quatre dies si el cinema inclou una pel·lícula en una llengua oficial d’Espanya diferent de l’espanyol”, diu el document.

El text també es queixa que en el cas de les plataformes, calgui que comptin amb un catàleg “d’almenys el 30% de producció de la UE, del qual almenys la meitat ha de ser en una llengua oficial d’Espanya”. 

Així mateix, carrega contra el fet que les empreses audiovisuals amb una facturació superior als

divendres, 28 de març del 2025

L’automòbil català es regira contra Trump: “Li pot sortir el tret per la culata”

 

 

ECONOMIA

 

 

Les empreses de vehicles i components del país admeten "preocupació" pels nous aranzels als cotxes de fora dels EUA, però allunyen els objectius de la Casa Blanca per al sector

 

 

Les comprovacions en la part final del muntatge de vehicles a la fàbrica Seat | Àlex Recolons (ACN)

 


Les primeres reaccions de les empreses locals donen compte dels avisos llançats des del Principat i el conjunt de la UE. Des que es va fer pública la mesura, General Motors ha perdut més de tres punts a la borsa, uns quatre euros per acció -de 52 ha passat a 47 i escaig-. Ford, per la seva banda, s’ha mantingut estable després d’una muntanya russa borsària en només unes hores, i va arribar a perdre prop d’un 10% de la cotització en els minuts posteriors al comunicat de l’administració. Només la Tesla del seu aliat Elon Musk ha reaccionat positivament al canvi. Els retrocessos fora dels EUA han concentrat el seu mercat dins el país i, per tant, la seva cadena de valor no es veurà tan afectada per les noves fronteres comercials.

El cop ve esmorteït, com ha passat recentment a l’economia estatunidenca, per la desconfiança del gran capital en les intencions de Trump. En una enquesta realitzada per la cadena CNBC, el consens dels analistes és que “els aranzels no poden durar”; en tant que podrien foradar la ja malmesa indústria automobilística de la federació. Les declaracions del mandatari, però, subratllen la voluntat de permanència de l’impost a les importacions: “els aranzels han arribat per quedar-se indefinidament”, ha etzibat. 

Josep Nadal, director general del Clúster de l’Automoció de Catalunya (CIAC), sosté una posició similar a la de gran capital nord-americà. A parer de Nadal, el creixement sostingut que cerca Trump no es pot assolir amb la reclusió comercial. “Els aranzels no poden substituir la política industrial del país“, sentencia el directiu, que observa efectes perniciosos més enllà del món de les quatre rodes. “Això acaba amb una recessió“, alerta. A més, els primers consumidors a patir aquest nou perill, com en el cas borsari, seran els nord-americans. Segons detalla el portaveu de la patronal espanyola del sector de l’automòbil Anfac, Félix Garcia, “un 60% de les peces dels cotxes dels EUA venen de fora”. És a dir, malgrat que la indústria nord-americana té un important contingent de fabricants finals, la seva cadena de valor és majoritàriament internacional. A l’espera que la Casa Blanca detalli els codis aranzelaris dels components que patiran els impostos, doncs, tot fa pensar que els compradors dels EUA hauran de dedicar més diners a comprar-se un cotxe, fins i tot si en compren un de local. “Si graves les peces amb un 25%, encara que la companyia sigui local, el resultat és que el cotxe s’encarirà. Som empreses globals”, argumenta Garcia.  


El president dels Estats Units, Donald Trump / EP


Efectes limitats a Catalunya

dimecres, 26 de març del 2025

Els EUA amenacen de retirar el finançament a una biblioteca de Barcelona que promou la diversitat

 

 

EUA

 

El consistori confia que la petició de l'ambaixada no tingui vigència fora dels EUA 

 

 


 

 


Maria Aladern
Foto: Ajuntament de Barcelona
Barcelona. Dimarts, 25 de març de 2025. 21:36
Actualitzat: Dimecres, 26 de març de 2025. 10:42
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Les polítiques de Donald Trump podrien tocar de mort la biblioteca barcelonina Ignasi Iglésias - Can Fabra, que des del 2016 acull un projecte d'intercanvi cultural anomenat American Space. L'Ajuntament de Barcelona va rebre fa uns dies una petició de l'ambaixada dels Estats Units a Madrid reclamant l'aplicació de l'ordre 14173, coneguda amb el nom d'Ending Illegal Discrimination and Restoring Merit-Based Opportunity. L'objectiu del decret és acabar amb la “discriminació il·legal i restaurar les oportunitats basades en el mèrit” i significaria tancar l'aixeta a iniciatives i programes que promoguin la diversitat, l'equitat i la inclusió, com l'American Space.

El consistori, convençut que l'ordre és il·legal

Segons ha avançat El Periódico, el consistori català ha fet cas omís de l'avís de l'administració republicana perquè considera que atempta contra “els valors i principis polítics d'inclusió, el foment de la igualtat de gènere i la pluralitat”, elements que són “propis del govern de la ciutat”.

De fet, confien que la petició de l'ambaixada no tingui vigència fora dels EUA. “Tant les normatives d'aplicació estatal, autonòmica i local com el marc legal europeu contemplen amb rigor el respecte dels estàndards comuns de protecció dels drets humans i les mesures de l'equitat de gènere, la diversitat i la inclusió en un sentit ampli”, asseguren les fonts consultades pel diari.

L'Ajuntament insisteix que l'American Space és un “èxit”

dilluns, 27 de gener del 2025

L’amenaça de nous aranzels, l’eina per a tot de Trump: Colòmbia, primera víctima

 

 

El país sud-americà accepta rebre migrants il·legals deportats des dels EUA després que la Casa Blanca imposés un paquet de sancions

 

 

L'expresident i candidat republicà a les eleccions dels Estats Units, Donald Trump / EP

 


El president electe dels EUA, Donald Trump, en un acte a Washington / Europa Press/Contacto/Allison Robbert

En un comunicat, el govern estatunidenc ha anunciat que Colòmbia “ha acceptat totes les condicions” del president Trump, “inclosa l’acceptació sense restriccions de tots els immigrants il·legals de Colòmbia” i “sense limitacions ni dilacions”. La resposta de Colòmbia ha estat força menys taxativa. El canceller Luis Gilberto Murillo ha explicat que s’ha superat “l’impàs” de tensió amb els EUA i que rebran els “colombians que retornin en condició de deportats, garantint-los condicions dignes, com a ciutadans amb drets”. Murillo ha assegurat que els canals diplomàtics amb Washington continuen oberts i que en els “pròxims dies” viatjarà als Estats Units per mantenir “reunions d’alt nivell” amb l’administració Trump per fer seguiment dels acords.

Cap de setmana d’alta tensió

dimecres, 6 de novembre del 2024

Trump escombra Harris i obté el bitllet de retorn a la Casa Blanca

 

 

INTERNACIONAL

 

 

L'expresident dels Estats Units s'imposa en vot popular i al Col·legi Electoral, s'endú els estats clau i frustra l'arribada de la primera presidenta a la Casa Blanca; el triomf anticipa una nova era a la política nord-americana i arreu del món

 

 

 

06 de novembre de 2024, 07:05

Actualitzat: 9:33h 

 

 

L'expresident dels Estats Units i candidat republicà a les eleccions d'aquest dimarts, Donald Trump, ha aconseguit el tiquet de retorn a la Casa Blanca després d'un recompte trepidant que li ha donat, també, una majoria clara de vot popular. De fet, va camí de batre, de nou, el rècord històric de vots al Partit Republicà en unes eleccions. Ha millorat els resultats dels comicis del 2020 a tots els estats. Els republicans tenen, aquest matí, majoria al Congrés i al Senat, uns números que donen màniga ampla per tirar endavant sense obstacles iniciatives legislatives en el mandat que s'obrirà el pròxim gener. Es trenquen, així, tots els camins que podien dur l'actual vicepresidenta i candidata demòcrata, Kamala Harris, als llibres d'història com la primera dona i negra en assolir la presidència d'un país com els Estats Units. Harris, finalment, ha acabat per fer pitjor paper que el qüestionat i després apartat Joe Biden, actual president, i fins i tot que la seva antecessora, Hillary Clinton.

 

 

Protestes contra Trump a la seu de Fox News a Nova York el dia dels comicis
Protestes contra Trump a la seu de Fox News a Nova York el dia dels comicis


 
 

 Trump ha comparegut eufòric des de Florida, acompanyat de la família i també de JD Vance, futur vicepresident. "Ajudarem el nostre país a cicatritzar, a guarir-se. El nostre país necessita ajuda. Ho arreglarem tot. Hem fet història. Hem superat tots els obstacles. Hem protagonitzat la victòria política més enorme que hi ha hagut mai", ha remarcat el futur president, que ha posat de manifest que arrencarà una nova "edat daurada" per als Estats Units. També ha agraït la feina d'Elon Musk, amo de la xarxa social X i de grans empreses com Tesla i Space X, que està cridat a tenir un paper en el futur govern. No ha desaprofitat l'oportunitat per defensar la voluntat de "segellar fronteres".

Un canvi de rasant

dilluns, 22 de juliol del 2024

[DARRERA HORA] Biden anuncia que no es presentarà a la reelecció contra Trump i aposta per Kamala Harris com a candidata

 

 

En moments complicats, una sacsejada a la cursa electoral americana

 

 

 

El president dels EUA, Joe Biden, en roda de premsa a la cimera de l'OTAN Data de publicació: dijous 30 de juny del 2022, 16:18 Localització: Madrid Autor: Natàlia Segura


 


Redacció

22 Juliol  2024


Biden anuncia que no es presentarà a la reelecció contra Trump: “Crec que és el millor per al meu partit i el país”

El president dels Estats Units d’Amèrica, Joe Biden, ha anunciat aquest diumenge que no es presentarà a les eleccions presidencials del mes de novembre contra l’expresident i candidat dels republicans, Donald Trump. Cedeix així a les pressions internes del partit demòcrata pels dubtes sobre la seva capacitat mental i física per assegurar-se un segon mandat. A partir del primer debat amb Trump a finals de juny van saltar les alarmes sobre el seu estat de salut. En les últimes tres setmanes ha tingut nous lapsus i, després d’un intent d’assassinat a Trump que l’allunya encara més de la reelecció i d’agafar covid-19, Biden ha llençat la tovallola. “Crec que és el millor per al meu partit i el país”, ha dit Biden en un comunicat.

El president nord-americà ha assegurat que ocupar el càrrec ha estat “l’honor més gran” de la seva vida i ha admès que pretenia “buscar la reelecció”. Tot i això, ha apostat per fer un pas enrere i centrar-se a complir els seus deures com a president. També ha detallat que en donarà més detalls en una intervenció durant la setmana vinent. “Per ara, deixeu-me expressar la meva gratitud més profunda a tots aquells que han treballat tan dur per veure’m reelegit”, ha afegit.

Alhora, ha donat les gràcies a la seva vicepresidenta, Kamala Harris, que és un dels noms amb més força per substituir-lo com a candidat. Tot i això, serà el partit Demòcrata, que celebra a l’agost una convenció nacional, el que declararà formalment els seus candidats a la presidència i vicepresidència dels Estats Units.

Espiral negativa

dilluns, 15 de juliol del 2024

Identifiquen l’autor de l’atac a Trump: un jove votant republicà de 20 anys

 

 

INTERNACIONAL

 

Quan els agents dels cossos de seguretat han aconseguit localitzar l'atacant, aquest jeia a la teulada des d'on havia realitzat els trets

 

 

Captura de pantalla del moment en què l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, és evacuat del míting a Pensilvània / Artem Priakhin - SOPA Images via Z

 



dimecres, 26 de juny del 2024

Què significa l’acord d’Assange amb els Estats Units i per què l’ha signat?

 

 

MÓN - AMÉRICA

 

Reconeixent tan sols que va obtenir il·legalment informació classificada, cosa que és certa, resta en llibertat i esquiva l'amenaça de 175 anys de presó

 

Julian Assange en l'avió que el porta a Saipan (Efe)

 

 

 

Redacció

25.06.2024 - 12:03

Actualització: 25.06.2024 - 23:24

 

 

Julian Assange ha abandonat la Gran Bretanya després de més d’una dècada, i se n’ha anat al territori nord-americà de les Illes Marianes del Nord, on es preveu que es declari culpable d’un sol càrrec de violació de la llei d’espionatge nord-americana, en canvi de la seva llibertat.

Què implica l’acord de declaració de culpabilitat i què passa després?

Segons l’acord de declaració de culpabilitat que es preveu que signarà, Assange es declararà culpable d’un càrrec de violació de la llei d’espionatge: “Conspirar per obtenir i difondre il·legalment informació classificada relacionada amb la defensa nacional dels Estats Units.” I la pena imposada serà el temps de presó que ja ha complert a la Gran Bretanya: seixanta-dos mesos, o poc més de cinc anys. Com que la investigació per agressió sexual que tenia pendent a Suècia també s’ha tancat, serà un home lliure.

En realitat, no hi ha res a objectar a aquest càrrec, perquè WikiLeaks, efectivament, va obtenir i

dijous, 11 d’abril del 2024

Joe Biden diu que els Estats Units estudien de posar fi a la persecució de Julian Assange

 

 

MÓN

 

 

A mitjan febrer, el parlament australià va votar a favor de demanar-ne l'alliberament

 

 

Julian Assange és el nostre Navalni?

 

 

 


 

 

 

Europa Press 

10.04.2024 - 20:04

Actualització: 10.04.2024 - 20:19

 

 

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat que estudien de posar fi a la persecució judicial de Julian Assange, programador i fundador de WikiLeaks, tal com els ha sol·licitat el govern australià, que demana que pugui tornar al seu país d’origen. “Ho estudiem”, ha dit avui Biden quan li ho han demanat.

A mitjan febrer, el parlament australià va votar a favor de demanar als Estats Units i al Regne Unit l’alliberament d’Assange,

dimarts, 20 de febrer del 2024

Un tribunal de Londres analitza l’última petició d’Assange al Regne Unit per evitar l’extradició als EUA

 

 

Els advocats del fundador de Wikileaks compareixen dimarts i dimecres en una vista  

 


Julian Assange s'adreça als periodistes des del balcó de l'ambaixada equatoriana el maig de 2017. EPA/Facundo Arrizabalaga



dilluns, 5 de febrer del 2024

Acord històric als EUA per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Republicans i demòcrates culminen una negociació que ha durat diversos mesos i que estava encallada per la inclusió de mesures per endurir la política migratòria del país

 

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu / EP

 


Fumata blanca en l’acord nord-americà per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna. Després de diversos mesos de negociació, republicans i demòcrates han desencallat les converses i han pogut rubricar un pacte, que finalment inclou també un enduriment de la política migratòria en la frontera amb Mèxic i que suposarà -en cas d’aprovar-se al Congrés- la primera reforma de la política fronterera dels Estats Units des del 1990. En concret, les mesures implicarien restringir l’accés al sistema d’asil durant els pics de migració, dificultant que els migrants passin els controls inicials d’asil i augmentant les deportacions dels que no són elegibles per al permís de refugiat.

El discutit text té 370 pàgines i ha estat elaborat pels senadors negociadors James Lankford, republicà; Chris Murphy, demòcrata; i Kyrsten Sinema, independent, a més de ser pactat amb alts funcionaris de l’Administració Biden. En el cas que sigui aprovat, aquest pacte atorgaria al president poders de gran abast per prendre mesures dràstiques a les fronteres, fins i tot expulsar els migrants sense permetre’ls sol·licitar asil. Per altra banda, l’acord desbloqueja l’enviament de més ajuda militar per a Israel i Ucraïna, entre altres prioritats de Washington en matèria de política exterior. Tot plegat fa pujar l’acord fins als 118.000 milions de dòlars (109.500 milions d’euros), dels quals uns 20.000 milions (18.500 milions d’euros) es destinaran al control fronterer.

Suport ferm a un pacte “mort”