Les paraules de Barack Obama desitjant una “Espanya forta i unida” en
plena campanya electoral catalana tenen moltes interpretacions, però
també un preu. Concretament la cessió total de la sobirania sobre la
base militar de Morón, a Andalusia, aprovada pel Consell de Ministres el
passat 16 de juliol.
El Mundo és qui ha publicat el cost del suport diplomàtic d’Obama a les perspectives electorals del PP a les eleccions autonòmiques catalanes en un reportatge sobre l’esforç internacional del Govern espanyol per aconseguir el suport de potències importants com el Regne Unit, Alemanya o els mateixos EUA. Segons l’article, les declaracions d’Angela Merkel i David Cameron haurien resultat “gratuïtes”, fruit d’un suport esperable entre aliats, que no només comparteixen moltes afinitats com a estats, sinó que fins i tot tenen governs de similar color polític.
No hauria estat aquest, però, el cas dels EUA, a qui se li va concedir, sempre segons El Mundo, “ la signatura, abans de l’estiu, de l’acord Morón 2, sobre l’ús militar nordamericà de la base, i els pactes de seguretat i defensa renovats amb Washington”.
El tema de la base, encara que en el seu moment va passar força desapercebut, no és menor. El Mundo va informar-hi per sobre, dins una peça centrada en l’enviament d’un contingent militar espanyol a la República Centreafricana i explicant només que “s’havia renovat l’acord pel desplegament dels Marines” del EUA a la base andalusa i s’havia incrementat l’autorització per passar dels 500 militars del moment a 850 i, en cas de necessitat, 1.100. Xifres que després encara van créixer fins a 2.200 i 3.000 marines, respectivament.
Altres fonts, però van destacar que l’acord anava més enllà i que suposava la cessió als EUA de la sobirania sobre el 20% de la base –de gran interès estratègic per al país americà- que fins ara encara tenia l’exèrcit espanyol. Així, la base es converteix de facto en territori americà. De fet, va ser necessari modificar el Conveni de Cooperació per a la Defensa entre els dos estats i per això va votar-se al Congrés espanyol al juliol passat, amb els vots a favor de CiU, a més del PP, PSOE i UPyD.
Llavors ningú va vincular les negociacions a la situació a Catalunya, i en el debat parlamentari només va fer-se esment a qüestions de seguretat al Nord d’Àfrica, la millora de la relació amb els EUA i, fins i tot, la creació de llocs de treball a la zona. Només Público va relacionar, a finals de juliol, la invitació d’Obama a Felip VI a la Casa Blanca com una “recompensa” per aquell acord. Una trobada en la qual s’ha acabat donant la famosa declaració del President estatunidenc sobre la unitat d’Espanya.
Enllaç noticia :
http://www.media.cat/2015/09/18/el-govern-espanyol-va-cedir-la-base-de-moron-als-eua-a-canvi-de-la-declaracio-dobama/
El Mundo és qui ha publicat el cost del suport diplomàtic d’Obama a les perspectives electorals del PP a les eleccions autonòmiques catalanes en un reportatge sobre l’esforç internacional del Govern espanyol per aconseguir el suport de potències importants com el Regne Unit, Alemanya o els mateixos EUA. Segons l’article, les declaracions d’Angela Merkel i David Cameron haurien resultat “gratuïtes”, fruit d’un suport esperable entre aliats, que no només comparteixen moltes afinitats com a estats, sinó que fins i tot tenen governs de similar color polític.
No hauria estat aquest, però, el cas dels EUA, a qui se li va concedir, sempre segons El Mundo, “ la signatura, abans de l’estiu, de l’acord Morón 2, sobre l’ús militar nordamericà de la base, i els pactes de seguretat i defensa renovats amb Washington”.
El tema de la base, encara que en el seu moment va passar força desapercebut, no és menor. El Mundo va informar-hi per sobre, dins una peça centrada en l’enviament d’un contingent militar espanyol a la República Centreafricana i explicant només que “s’havia renovat l’acord pel desplegament dels Marines” del EUA a la base andalusa i s’havia incrementat l’autorització per passar dels 500 militars del moment a 850 i, en cas de necessitat, 1.100. Xifres que després encara van créixer fins a 2.200 i 3.000 marines, respectivament.
Altres fonts, però van destacar que l’acord anava més enllà i que suposava la cessió als EUA de la sobirania sobre el 20% de la base –de gran interès estratègic per al país americà- que fins ara encara tenia l’exèrcit espanyol. Així, la base es converteix de facto en territori americà. De fet, va ser necessari modificar el Conveni de Cooperació per a la Defensa entre els dos estats i per això va votar-se al Congrés espanyol al juliol passat, amb els vots a favor de CiU, a més del PP, PSOE i UPyD.
Llavors ningú va vincular les negociacions a la situació a Catalunya, i en el debat parlamentari només va fer-se esment a qüestions de seguretat al Nord d’Àfrica, la millora de la relació amb els EUA i, fins i tot, la creació de llocs de treball a la zona. Només Público va relacionar, a finals de juliol, la invitació d’Obama a Felip VI a la Casa Blanca com una “recompensa” per aquell acord. Una trobada en la qual s’ha acabat donant la famosa declaració del President estatunidenc sobre la unitat d’Espanya.
Enllaç noticia :
http://www.media.cat/2015/09/18/el-govern-espanyol-va-cedir-la-base-de-moron-als-eua-a-canvi-de-la-declaracio-dobama/
