Les autoritats nord-americanes han trobat avui artefactes explosius a sobres de correu dirigits a l'exsecretària d'Estat de Hillary Clinton a la seva oficina a Nova York i a la residència de l'expresident Barack Obama a Washington.
"Els paquets es van identificar immediatament durant un control de
correu com a artefactes potencialment explosius i van ser tractats en
conseqüència", va dir el Servei Secret dels Estats Units en un
comunicat. Així mateix va precisar que ni Clinton ni Obama "no van
arribar a rebre els paquets ni tampoc van ser en perill".
D'acord amb The New York Times, que cita a les forces de l'ordre, els
dispositius són similars al que va trobar i va detonar la policia
dilluns a la residència del
Un legislador republicà assegura que votarà per Clinton.
NÚRIA FERRAGUTCASAS Washington
La primera dama nord-americana, Michelle Obama, tocant el nas al seu
marit minuts abans de rebre el primer ministre de Singapur, Lee Hsien
Loong, a la Casa Blanca. / BRENDAN SMIALOWSKI / AFP
Donald Trump continua rebent crítiques pel seu
enfrontament amb els pares musulmans d’un soldat nord-americà que va
morir a l’Iraq. L’inquilí de la Casa Blanca, Barack Obama, va afirmar
ahir que el candidat presidencial republicà “segueix demostrant” que és
“incapaç” d’exercir de president dels Estats Units, i un legislador
republicà de Nova York es va convertir en el primer càrrec públic del
seu partit que dóna suport a l’aspirant demòcrata, Hillary Clinton.
Tant Obama com el congressista republicà, Richard
Hanna, van dir que els atacs del magnat novaiorquès als pares musulmans
del soldat són “inacceptables” i “insensibles”. Mentre Hanna assegurava
que
Tardà i Vidal lliuren una carta al consolat dels
Estats Units a Barcelona per denunciar el veto i explicar-li al
president nord-americà el procés català
Més
joc brut i més clavegueres espanyoles. Els portaveus d'Esquerra
Republicana al Congrés dels Diputats i al Senat, Joan Tardà i Santi
Vidal, han lliurat aquest matí una carta al Consolat General dels Estats
Units a Barcelona per denunciar el "veto" del cap d'Estat i el govern
espanyol a partits catalans i bascos per poder conversar amb el
president nord-americà Barack Obama en la seva visitat a l'Estat
espanyol.
L'acte de denúncia s'ha fet coincidir amb la trobada de representants
d'altres grups polítics amb Obama a Madrid. "Denunciem que
l'administració espanyola ha fet mans i mànigues perquè avui no
Barack Obama ha arribat a l'aeroport a la Base Aèria de Torrejón de
Ardoz (Madrid) per a una visita a l'estat espanyol que durarà menys del
que es preveia inicialment. La matança de policies a Dallas aquest dijous, que va acabar amb cinc oficials morts,
ha provocat que es quedi menys d'un dia a la península. Al vespre
tornarà cap als Estats Units per assistir al funeral dels agents.
El president dels Estats Units d'Amèrica ha estat rebut a peu de pista
de la base aèria pel rei Felip VI; per la vicepresidenta del Govern
espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría; membres del cos
diplomàtic espanyol i nord-americà, i una escorta d'honor de l'Exèrcit
de l'Aire, a més d'un fort dispositiu de seguretat.
Gabriel Rufián, en una roda de premsa recent / ACN
Segueixen passant les setmanes, el compte enrere cap a unes noves eleccions -amb una ronda de consultes de Felip VI amb els partits amb poques possibilitats d'èxit- sembla difícil que s'aturi, però ERC segueix sense voler obrir el debat sobre una possible llista unitària independentista en uns comicis espanyoles repetits com ja fa temps que reclamen tant CDC com Demòcrates de Catalunya.
"És un debat que cal tenir si hi ha eleccions, i jo estic convençut que
no n'hi haurà", ha subratllat aquest dilluns el portaveu adjunt d'ERC
al Congrés, Gabriel Rufián.
El diputat republicà ha afirmat que debatre aquesta qüestió seria una
"falta de respecte", ja que " la gent ja ha votat i sembla com si ho
hagi fet malament" i, a més, "posa pressió innecessària a sobre al
Les paraules de Barack Obama desitjant una “Espanya forta i unida” en
plena campanya electoral catalana tenen moltes interpretacions, però
també un preu. Concretament la cessió total de la sobirania sobre la
base militar de Morón, a Andalusia, aprovada pel Consell de Ministres el
passat 16 de juliol.
El Mundo és qui ha publicat el cost del suport diplomàtic
d’Obama a les perspectives electorals del PP a les eleccions
autonòmiques catalanes en un reportatgesobre
l’esforç internacional del Govern espanyol per aconseguir el suport de
potències importants com el Regne Unit, Alemanya o els mateixos EUA.
Segons l’article, les declaracions d’Angela Merkel i David Cameron
haurien resultat “gratuïtes”, fruit d’un suport esperable entre aliats,
que no només comparteixen moltes afinitats com a estats, sinó que fins i
tot tenen governs de similar color polític.
No hauria estat aquest, però, el cas dels EUA, a qui se li va
concedir, sempre segons El Mundo, “ la signatura, abans de l’estiu, de
l’acord Morón 2, sobre l’ús militar nordamericà de la base, i els pactes
de seguretat i defensa renovats amb Washington”.
El tema de la base, encara que en el seu moment va passar força desapercebut, no és menor. El Mundo va informar-hi per sobre, dins una peça centrada
en l’enviament d’un contingent militar espanyol a la República
Centreafricana i explicant només que “s’havia renovat l’acord pel
desplegament dels Marines” del EUA a la base andalusa i s’havia
incrementat l’autorització per passar dels 500 militars del moment a 850
i, en cas de necessitat, 1.100. Xifres que després encara van créixer
fins a 2.200 i 3.000 marines, respectivament.
Altres fonts, però van destacar que l’acord anava més enllà i que suposava la cessió als EUA de la sobirania sobre el 20% de la base –de gran interès estratègicper al país americà- que fins ara encara tenia l’exèrcit espanyol. Així, la base es converteix de facto en territori americà.
De fet, va ser necessari modificar el Conveni de Cooperació per a la
Defensa entre els dos estats i per això va votar-se al Congrés espanyol
al juliol passat, amb els vots a favor de CiU, a més del PP, PSOE i
UPyD.
Llavors ningú va vincular les negociacionsa
la situació a Catalunya, i en el debat parlamentari només va fer-se
esment a qüestions de seguretat al Nord d’Àfrica, la millora de la
relació amb els EUA i, fins i tot, la creació de llocs de treball a la
zona. Només Públicova
relacionar, a finals de juliol, la invitació d’Obama a Felip VI a la
Casa Blanca com una “recompensa” per aquell acord. Una trobada en la
qual s’ha acabat donant la famosa declaració del President estatunidenc
sobre la unitat d’Espanya.
Dietari de campanya de Pere Cardús, dijous 17 de setembre.
Els sobres màgics del PSC La campanya electoral dels socialistes quedarà marcada per la
desimboltura del candidat Iceta en el moment d’acompanyar la música dels
actes amb una vistosa ballaruga. Els balls d’Iceta a ritme de Queen
s’han propagat per les xarxes i hi ha pocs mòbils que no hagin rebut un
whatsapp amb l’arxiu de vídeo dels millors moviments del candidat. El
PSC lluita per fer-se un lloc en la campanya amb la dificultat d’haver
quedat atrapat pels relats independentista i de canvi social i necessita
cridar l’atenció. Potser amb la voluntat que se’n parli o potser per
error, però el PSC ha enviat a les bústies dels electors uns sobres
màgics. Anuncien ’15 raons per votar Socialista’. Però quan obres el
sobre, alehop!, desapareixen 5 raons de cop i el fulletó interior ja tan
sols n’ofereix 10. En volien redactar quinze i tan sols n’han trobat
deu? En resum, que Iceta ha passat de perdre els papers a perdre raons.
La hi va enviar ahir en resposta a la reunió del president nord-americà amb Felipe VI de Borbó.
Benvolgut president Obama,
Pensava que podia comptar amb vostè per a defensar el principi
d’autodeterminació de tots els pobles, consagrat en la nostra gloriosa
constitució. Però dimarts vostè va decidir de satisfer el rei espanyol
(una figura que els fundadors d’aquest país van refusar explícitament
com a font de tirania) tot expressant un desig d’una Espanya forta i
unificada. Aquesta expressió de la seva voluntat política podia ser i ha
estat interpretada com una presa de posició dels Estats Units enfront
del dret d’autodeterminació del poble català a través d’un referèndum
democràtic, que és refusat pel govern espanyol (i la monarquia).
Malgrat que el govern espanyol treu pit de les
paraules d’Obama i considera que ha guanyat la partida, el joc només
acaba de començar i les pistes sobre el desenllaç final les ofereix la
història.
Les tèbies paraules de David
Cameron, Angela Merkel i Barack Obama que l’Estat espanyol donen com a
exemple de la impossibilitat d’una Catalunya independent no han
d’espantar ningú de cara al 27-S. Si repassem les hemeroteques, la
història demostra que els països se solen pronunciar a favor de l’status
quo per intentar mantenir una estabilitat, però després sempre
s'accepta la democràcia. El cas de Montenegro és paradigmàtic, com ho és
el cas de les repúbliques bàltiques.
El gran error de Jacques Chirac
Els protagonistes de les mateixes institucions europees i
nord-americanes ja van mostrar-se contraris a la plena sobirania de
Montenegro poc abans que s’independitzés i rebés el reconeixement de la
immensa majoria dels membres de les Nacions Unides. “La Unió Europea no
reconeixeria una Montenegro independent”, va dir el llavors president de
França Jacques Chirac el desembre de 2001.
Javier Solana ja es va empassar la independència de Montenegro
El diputat d'ERC afirma ara cal fer els “deures”
per situar Catalunya “en un altre escenari”
Troba massa “estressada” la diplomàcia espanyola
“per tractar-se d'unes autonòmiques”.
El diputat d'ERC Joan Tardà, aquest dimecres al Congrés dels Diputats Foto: EFE.
ACN
El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha
assegurat aquest dimecres que les declaracions del president dels Estats
Units, Barack Obama, sobre la unitat d'Espanya “no ens preocupen ja que
formen part de l'actuació lògica de qualsevol estat”.
En
declaracions als periodistes des dels passadissos del Congrés, el
republicà ha apuntat que la resposta del president nord-americà és la
mateixa de “tots els Estats”, que “no mouran fitxa fins que no hi hagi
un mandat democràtic”.
Recorda al govern espanyol que "Espanya pot estar unificada amb Catalunya o sense"
Avui tot eren victòries a les files unionistes per les breus
paraules d’Obama sobre el seu desig d’una espanya forta i unificada,
però el president Mas els ha aixafat la festa. Mentre el candidat del PP
celebrava el suposat suport del president dels EUA a la unitat
d'Espanya i demanava als independentistes que es donin per al·ludits,
Mas ha respost que ell no es dóna per al·ludit perquè "Espanya pot estar
unificada amb Catalunya o sense" i ha considerat “lògic” que Obama
desitgi la fortalesa de l'estat espanyol i més quan és una "democràcia
que algunes vegades es qualifica de justeta".
"A mi el que m'estranya es que Rajoy vagi a parar de Catalunya amb
Merkel, amb Obama i no amb les institucions catalanes", ha dit el
president en un acte de Junts pel Sí ha sobre pensions a Badalona.
Albiol, il·lús donava la partida per acabada
Segons Albiol "No es pot ser més contundent. Només falta que el mateix
Obama agafi un avió per venir a agafar a Mas per la solapa i dir-li-ho a
l'orella, o que sigui el Papa el que li ho digui perquè ho entengui" ha
dir en una roda de premsa a l’ACN. I és que Albiol espera que amb
aquestes paraules del president nord-americà els sobiranistes es donin
per al·ludits i el president de la Generalitat "baixí el suflé i
corregeixi la seva postura, obrint alguna porta perquè entri l'aire i es
pugui veure la llum". Albiol, a més, espera que les declaracions
d'Obama ajudin a convèncer indecisos. "
Les pressions diplomàtiques no tenen res a veure amb les paraules d’Obma, diu Albiol
Per últim, Albiol creu que les paraules del president dels EUA són
fruit de les seves pròpies reflexions, i que en cap moment han estat
producte de pressions diplomàtiques espanyoles. "Obama té suficient pes,
influència i poder per prendre les decisions oportunes sobre Espanya",
ha conclòs. Enllaç noticia : http://www.directe.cat/noticia/432417/mas-aixafa-la-festa-unionista-per-les-paraules-dobama
El rei espanyol Felipe de Borbó es reuneix amb el president nord-americà aquest vespre.
La diplomàcia espanyola està fent tot el què pot i més per aconseguir
que Barack Obama es pronunciï contra la independència de Catalunya,
segons ha pogut saber VilaWeb. El rei espanyol Felipe de Borbó es
reuneix amb el president nord-americà aquest vespre i el govern espanyol
desitja que enviï un missatge contra un possible estat català en la
compareixença davant els mitjans de comunicació.
És una situació molt
semblant a la de l’any passat, quan Mariano Rajoy es va reunir amb Obama
al despatx oval de la Casa Blanca i va dir que la independència de
Catalunya no es produiria. El govern espanyol va instar els periodistes
espanyols a fer la pregunta, però Obama va evitar respondre i va cedir
la paraula a Rajoy (Informació detallada d’aquells fets).
El president dels EUA, a favor de desafiar lleis vigents injustes
En un gest inusual, Barack Obama
ha escrit una carta al director, publicada al diari New York Times, per
reivindicar la igualtat de drets entre els ciutadans per poder exercir
el dret a vot als Estats Units. Per aconseguir-ho, aplaudeix l’activisme
de moltes persones anònimes que van lluitar els anys 60 per desafiar
les lleis vigents i que fins i tot ho estan fent ara. Un camí, venint
d’un president dels EUA, que es podria equiparar al sobiranisme català,
que defensa poder votar però es troba amb el mur de la inflexible
legislació vigent.
La Constitució era l'excusa per discriminar els afroamericans als EUA
De fet, Obama recorda que abans que els afroamericans poguessin votar,
les autoritats s’escudaven en la Constitució americana per posar-los
traves i discriminar-los:
“És una cruel ironia que les paraules que fan
funcionar la nostra democràcia es fessin servir per fer exàmens
d’alfabetització per negar el dret de votar a molts afroamericans”.
El
màxim dirigent dels EUA recorda que el desafiament de les lleis racistes
per part de molts ciutadans anònims va fer canviar el país.
El president dels EUA es compromet davant l'Havana a promoure l'aixecament del bloqueig
El líder cubà retreu als mandataris nord-americans anteriors les penúries de l'illa i n'exculpa Obama.
12/04/15 02:00
-
Buenos Aires
-
Federico Rivas Molina
Barack Obama, fent una encaixada amb Raúl Castro, ahir a la Cimera de les Amèriques, a Panamà Foto: AFP.
Ha
estat més del que podien esperar molts dels presents en la VII Cimera
de les Amèriques al Panamà. El president dels Estats Units, Barack
Obama, i el seu homòleg de Cuba, Raúl Castro, van satisfer les
expectatives dels qui esperen gestos d'acostament amb discursos
explícits a favor d'una nova era en les relacions bilaterals de dos
enemics històrics. En el primer panel de la Cimera, l'únic que era de
portes obertes, Obama es va comprometre davant de Castro a impulsar en
el Congrés el final de més de mig segle de bloqueig econòmic contra
l'illa. I va ser explícit en la defensa del gir que ha imposat a la seva
política exterior. “Els Estats Units no són presoners del passat, sinó
que miren al futur. Aquest canvi en la política nord-americana
representa un punt d'inflexió per a tota la regió. És històric que
Castro i jo estiguem asseguts aquí”, va afirmar, conscient de l'impacte
de les seves paraules. Posteriorment, va llançar missatges velats a
l'oposició republicana, que ha anticipat que no cedirà davant l'Havana.
“Els Estats Units no estan estancats en les ideologies. No m'interessen
les argumentacions teòriques, sinó proporcionar efectes tangibles per a
les persones”, els va dir.
Obama i Castro reconeixen el paper del papa Francesc com a figura clau en la mediació
Acord històric entre els Estats Units i Cuba, que ahir van
decidir de reprendre les relacions diplomàtiques després de més de
cinquanta anys sense diàleg i obrir l'ambaixada nord-americana a
l'Havana. Ho van anunciar en sengles compareixences el president
nord-americà, Barack Obama, i el cubà, Raúl Castro. Tots dos van agrair
al Vaticà, i en concret al papa Francesc, el paper que havia tingut en
aquest restabliment de les relacions. Obama va reconèixer que aquests
cinquanta anys de viure d'esquena no havien servit de res.
'El
papa Francesc ens ha ensenyat que les coses no podien continuar com
fins ara si així no funcionaven —va explicar Obama—. No podem fer allò
que s'ha fet durant cinc dècades i que no ha reeixit. Sabem que val més
fer la transició d'una altra manera.' Reconeixia, amb aquests mots, el
fracàs de l'estratègia de tots aquests anys, d'ençà que el 1961 els EUA
van trencar les relacions diplomàtiques amb Cuba.
Per una altra banda, Raúl Castro deia: 'És possible de
trobar la solució de molts problemes. Com hem repetit moltes vegades,
hem d'aprendre l'art de conviure de manera civilitzada.'
El setmanari britànic The Economist ha destacat el procés participatiu del 9 de novembre entre les tres notícies més importants de la setmana al món. En la secció The week ahead (la setmana per endavant), s'analitza a través d'un àudio penjat al web les notícies més importants de la setmana.
Així, el 9-N ( se'n parla a partir del minut 7
) queda destacat en tercera opció, al costat de la visita d'Obama a la
Xina en la cimera internacional de l'APEC i les últimes negociacions del
programa nuclear de l'Iran.
Reivindica un lloc no permanent al Consell de
Seguretat per a Espanya amb un discurs contrari als drets dels pobles a
la seva llibertat, en una al•lusió clara al procés català
El rei d'Espanya, Felip VI, ha aprofitat la seva primera
intervenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) per
recordar el "suport incondicional" de l'Estat al "sistema de les Nacions
Unides", però a l’hora de la veritat ha colat en el seu discurs
principis contraris a la mateixa ONU quant ha parlat d’integritat dels
estats i ha silenciat la demanda majoritària d’una part de l’actual
territori espanyol d’exercir el seu dret a decidir.
Discurs de Pau Casals a l'ONU que avui el rei espanyol ha falsejat
Obama contradiu Felipe VI: “La gent ha de ser capaç de decidir el seu propi futur”
“People should be able to choose their own futur” Les paraules que ha
dit en la seva intervenció davant l’Assemblea General de l’ONU. Obama
ha afirmat que els EUA “creiem que el dret fa la força” i que “les nacions més grans no haurien d'intimidar a les més petites”.
Espanya vol un lloc no permanent al Consell de Seguretat per al bienni 2015-16 per lluitar contra el procés català
El monarca, que també ha defensat la candidatura de l'Estat a un lloc
no permanent al Consell de Seguretat per al bienni 2015-2016, ha
presentat Espanya com "una nació amb arrels mil·lenàries" i a la
societat espanyola com a "diversa en la seva cultura i llengües i amb
sentit de la responsabilitat". Una mentida clara quant resulta que a
Espanya la pluralitat lingüística i cultural no solament no se respecta
sinó que a més s’hi va en contra, com hem vist a les Illes i al País
Valencià.
Felipe VI s’ha ofert a l’ONU però sense mullar-se en els problemes del món i negant el dret dels pobles a decidir
El president dels EUA defensa el dret a decidir dels pobles durant el seu discurs davant de l’Assemblea General de l’ONU
Nerea Rodríguez
El president dels EUA, Barack Obama
El president dels EUA, Barack Obama, ho té molt clar: “La gent ha de ser capaç de decidir el seu propi futur”
(“People should be able to choose their own futur”). Això és el que ha
dit durant el seu discurs avui davant de l’Assemblea General de l’ONU, a
Nova York.
Durant el discurs, Obama ha afirmat que els EUA “creiem que el dret fa la força” i que “les nacions més grans no haurien d'intimidar a les més petites”.
Aquestes declaracions arriben el dia després que el rei espanyol Felip
VI assistís a la recepció que el president nord-americà va oferir a
l’Hotel Waldorf Astoria als caps de totes les delegacions participants a
l’Assemblea General de l’ONU.
En un discurs ahir a Tallinn adreçat als estonians
Abans de la cimera de l’OTAN al País de Gal·les d’avui, el president dels EUA; Barack Obama, va passar per Estònia, on en un discurs a la nació va recordar la Via Bàltica, la gran cadena humana que ara fa vint-i-cinc anys
va unir els pobles bàltics, aleshores sota administració soviètica, en
favor de la independència. El discurs d’Obama, pronunciat a la sala de
concerts Nordea de Tallinn, elogia la Via Bàltica i la lluita per la
llibertat i la independència d’Estònia.
Us oferim, tot seguit, la traducció d’aquesta part del discurs d’Obama:
‘I aquí, a Estònia, hi havia un somni que va trobar la
seva expressió més eloqüent en les vostres veus, en un prat d’herba no
gaire lluny d’ací, quan els estonians van omplir-se de coratge per
aixecar-se contra un imperi i cantar: ‘La terra dels meus pares, la
terra que m’estimo.’ I Heinz Valk, present avui aquí, va parlar en nom
de tota la revolució cantada quan va dir: ‘Un dia, tard o d’hora,
guanyarem.’
Fa exactament vint-i-cinc anys, la gent de tot el Bàltic
es va aplegar en una de les manifestacions més grans de llibertat i
resistència no violenta que el món hagi vist mai. Aquella tarda d’agost,
potser dos milions de persones van sortir de casa i es va donar la mà
per a formar una cadena humana de llibertat, la Via Bàltica, que es va
estendre avall a través de carreteres i camps, de Tallinn a Riga i
Vílnius. Encenien espelmes i cantaven himnes. La gent gran va treure la
bandera d’independència i els pares joves hi van dur els seus fills per
ensenyar-los que quan la gent normal s’uneix els grans canvis són
possibles. Aquí, a Estònia, quan les persones es van aplegar per formar
la cadena, el clam era ‘llibertat’. Com un home va dir aquell dia, el
Mur de Berlín era fet de maons i ciment. El nostre mur és més fort. I ho
era. En pocs mesos, el mur a Berlín es va obrir.
L’any següent, els pobles bàltics finalment van votar en
unes eleccions. I quan les forces del passat van fer el seu darrer
intent de mantenir el poder, es van posar drets. Els lituans van tapar
els tancs. Els letons van aixecar barricades. Aquí, a Tallinn, els
ciutadans van anar corrents a la torre de televisió per a defensar-hi
les ones de la democràcia. Vau guanyar. Vau recuperar els vostres
països. I a la nova constitució vau declarar que la independència i la
sobirania d’Estònia són eternes i inalienables.’
