L’odi no se’ls en va ni després de la independència… Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Un dels paranys més perillosos és posar tots els nacionalismes en el mateix sac, com si fossen un sol i únic fenomen. Els que són d'alliberament i els que oprimeixen

 

 

 

 

 

Vicent Partal

13.02.2024 - 21:40

Actualització: 14.02.2024 - 07:31

 

 

 

L’odi és una emoció extremadament poderosa que pot tenir conseqüències profundes en la societat i en la vida personal. Es manifesta com un sentiment intens de rebuig o aversió cap a una persona, grup o cosa, i pot ser alimentat per prejudicis, estereotips, por, ignorància o experiències negatives passades. I, la cosa pitjor de totes, no desapareix…

Ahir Rússia va ordenar de detenir la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas; el secretari d’estat d’aquest país, Taimar Peterkop; i el ministre de Cultura de Lituània, Simonas Kairys. La portaveu del govern rus, Maria Zakharova, va explicar que aquests tres polítics bàltics eren en una llista de cerca i captura i que serien detinguts immediatament si entrassen a Rússia o si aquest país els pogués capturar.

Tots tres són acusats, de manera grandiloqüent i demagògica, de “destruir la memòria de la lluita contra el feixisme i el nazisme”, per haver retirat restes dels monuments aixecats durant l’ocupació soviètica, il·legal i a la força, dels seus països.

El cas és que aviat farà trenta-quatre anys de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània i el nacionalisme rus no cedeix. En realitat, perquè no ha acceptat mai la independència de les repúbliques bàltiques. Però també

Malestar a Estònia pel míssil disparat per un caça espanyol en el seu espai aeri

MÓN - ESPANYA

Jüri Ratas, primer ministre estonià, ha descrit l'incident com a 'alarmant' i 'extremadament lamentable'.

Per: Redacció

08.08.2018  08:59

Un caça Eurofighter de l’exèrcit espanyol, que ahir maniobrava a Estònia, va disparar un míssil de manera accidental. No s’han de lamentar danys humans o materials. També hi participaven dos Mirage 2000 de l’exèrcit francès. Els aparells van retornar a la base de Siauliai (nord de Lituània) sense problemes.

Tanmateix, el primer ministre estonià, Jüri Ratas, ha expressat el seu malestar. ‘La missió de seguretat de l’OTAN és molt important i una part necessària de la seguretat nacional d’Estònia. Malgrat això, hem de tenir sempre al cap la seguretat dels nostres civils. L’incident alarmant d’avui no ha tingut

Alarma al PP per la presidència de la UE d’Estònia i el reconeixement d’una Catalunya independent

PAÍS - PRINCIPAT

El PP pressiona directament els principals dirigents estonians 'en cas que es produeixi' un referèndum o una declaració d'independència 

Fotografia: ACN

Per: Redacció / ACN

30.05.2017  15:12

El PP ha exigit ‘fermesa’ al govern d’Estònia en contra del procés d’independència de Catalunya. El portaveu del PP espanyol i vicepresident del grup popular europeu a l’Eurocambra, Esteban González Pons, ha explicat els plans de la Generalitat de convocar un referèndum i la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència en una reunió a Tallin amb el primer ministre d’Estònia, Juri Ratas, la presidenta del país, Kersti Kaljulaid, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, i els líders dels grups parlamentaris europeus. Estònia assumirà l’1 de juliol la presidència de torn de la Unió Europea. La setmana passada una delegació de diputats i eurodiputats estonians es va entrevistar a Barcelona amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El popular González Pons ha exigit als representants del govern estonià que ‘expliquin la realitat a què s’enfronta Catalunya’ recordant que ‘si un territori surt unilateralment de l’estat al que pertany queda automàticament fora de

Irlanda, el nou amic de Catalunya al món

POLÍTICA - PROCÉS






Última actualització Dijous, 25 de maig de 2017 12:35 h

Amb la inauguració de l'intergrup d'amistat a la cambra de representants de Dublín, ja són cinc els països europeus que en tenen un

Catalunya continua teixint una xarxa de potencials aliats al món per un possible moment de xoc entre el Principat i l’Estat espanyol i aquesta setmana és el moment d’Irlanda. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha assistit a la sessió inaugural de l’intergrup d’amistat que s’ha posat en marxa al Parlament irlandès, on ha afirmat a l’ACN: “Aquesta és una prova que la situació política actual a Catalunya desperta un gran interès a l’estranger”. De fet, representants dels tres grans partits del país –Fine Gael, Fianna Fáil i el Sinn Féin, que sumen uns dos terços de la cambra– formen part del nou organisme, en el qual també formen partit diputats independents. Un dels grans diaris irlandesos, The Irish Times, també ha mostrat interès pel procés en diverses ocasions.  

Raül Romeva, al parlament d'Irlanda

 "Ningú hauria de tenir por al debat"

El president del grup de discussió sobre Catalunya d’Estònia avala la consulta unilateral

PAÍS - PRINCIPAT

Una delegació de vuit diputats i eurodiputats estonians s'han reunit aquest dijous amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont 

Per: Redacció 

25.05.2017  15:20

El president del grup de discussió sobre Catalunya al Parlament d’Estònia, Artur Talvik, avala la proposta de referèndum unilateral si no hi ha acord amb l’estat espanyol per convocar-lo. Una delegació de vuit diputats i eurodiputats estonians s’han reunit aquest dijous amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont: ‘Ens ha explicat que no hi ha cap altra manera, que el govern espanyol està tant fermament en contra del referèndum que s’haurà de fer el referèndum unilateral’, ha dit, tot afegint que per ell també és un referèndum.



En aquest sentit s’ha mostrat preocupat pel no de l’estat espanyol i pels mètodes durs en el cas del 9-N o pels primers passos per a les urnes. Talvik també veu complicat que el seu govern reconegui d’entrada una Catalunya independent per les aliances d’Estònia, fronterera amb Rússia, a l’OTAN.



Talvik, del partit Lliure estonià, presideix el grup de suport a Catalunya del seu parlament. Aquest

Un mapa que es comença a dibuixar: quins països té Catalunya més a favor?

PAÍS - PRINCIPAT

OPINIÓ

La solidaritat amb la presidenta Carme Forcadell impulsa iniciatives polítiques de solidaritat a tot d'Europa.

Per: Vicent Partal

17.12.2016  22:00





Del diputat conservador anglès Ian Duncan al diputat centrista italià Paolo Tancredi. De la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, a catorze diputats suïssos, membres de tots els partits representats a la cambra nacional. Del dirigent del Sinn Feinn irlandès Gerry Adams al diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg. Del diputat anticapitalista danès Nikollaj Villumsen a l’eurodiputat i ex-ministre d’Afers Estrangers eslovè Ivo Vajgl.



Aquests noms són només una mostra, plural, de polítics de tot d’Europa que darrerament hores han expressat preocupació pel procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. En dos estats, Dinamarca i Suïssa, els parlaments debatran el cas. A Irlanda han demanant al parlament al seu president que porte la preocupació fins al Consell Europeu. A la Cambra dels Comuns britànica diputats de sis partits diferents, inclosos laboristes i liberal-demòcrates, han signat una moció conjunta de suport a Forcadell.



L’atac judicial espanyol contra el Parlament de Catalunya ha fet saltar les alarmes a Europa, des d’on s’observa amb preocupació la deriva autoritària contra el Principat. Malgrat els grans esforços esmerçats aquests darrers anys per la diplomàcia espanyola, ja és evident que no és cert aquella tesi que diu que Catalunya es quedaria sola i sense suport si continuàs el procés independentista. La consolidació d’iniciatives de llarg abast, com ara els grups de suport parlamentari, i la resposta a la

Parlamentaris estonians creen un grup de suport a la independència de Catalunya

PAÍS-PRINCIPAT

Representants del govern català han viatjat a Estònia per reunir-s'hi.

Per: Redacció 

15.06.2016  17:51

El parlament d’Estònia ha creat un intergrup per donar suport i seguir de manera específica el procés català. El secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea del govern, Jordi Solé, i el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), Albert Royo, s’han reunit aquest migdia amb aquest grup de suport. Entre els assistents a la reunió hi havia els dos copresidents del Grup de Suport: Mark Soosar, del partit governamental SDE, i Aadu Must, del partit a l’oposició ECP.

La creació d’aquest intergrup parlamentari a Tallinn va ser el resultat d’una relació i uns contactes iniciats fa anys des de DIPLOCAT, organisme adscrit al Departament d’Afers i Relacions

Diputats del Parlament d’Estònia creen un grup de suport al procés català

Per: Redacció
14.04.2016  20:18

MÓN

Segons el diari Ara, que ha avançat la notícia, servirà per seguir la transició de Catalunya cap a la independència.

El Riigikogu, el parlament estonià

El Riigikogu, el parlament estonià, ha iniciat la creació d’un grup de suport al procés d’independència de Catalunya, segons que publica l’Ara.

Estarà format per deu parlamentaris i la seva funció serà la d’establir relació amb Catalunya i seguir l’evolució del procés.

Vicent Partal : Estònia o Kossove

12.11.2014

La independència negociada amb Espanya, amb una Espanya forçada a fer-ho, és infinitament millor que no el trencament unilateral.

 

El president Mas va aclarir poca cosa, ahir. Allò que va dir, més o menys, ja ho sabíem tots: que enviaria una carta a Mariano Rajoy proposant-li un referèndum a l'escocesa i que activaria la fase següent del procés.

Però del seu parlament, en retinc dues coses. Primera, que la demanda del referèndum és només un pas pensant en els altres estats, però què ell no confia gens que siga acceptada. Explícitament, va comentar que volia acabar de deixar clar a la resta del món que el govern de Catalunya sempre havia estat disposat a negociar i que si la independència arribava per la via del trencament i, per tant, creava problemes a Catalunya, a Espanya i a Europa l'única responsable en seria Espanya.

Obama lloa la Via Bàltica i la lluita per la independència

Dijous  04.09.2014  09:22

En un discurs ahir a Tallinn adreçat als estonians

Abans de la cimera de l’OTAN al País de Gal·les d’avui, el president dels EUA; Barack Obama, va passar per Estònia, on en un discurs a la nació va recordar la Via Bàltica, la gran cadena humana que ara fa vint-i-cinc anys va unir els pobles bàltics, aleshores sota administració soviètica, en favor de la independència. El discurs d’Obama, pronunciat a la sala de concerts Nordea de Tallinn, elogia la Via Bàltica i la lluita per la llibertat i la independència d’Estònia.

Us oferim, tot seguit, la traducció d’aquesta part del discurs d’Obama:

‘I aquí, a Estònia, hi havia un somni que va trobar la seva expressió més eloqüent en les vostres veus, en un prat d’herba no gaire lluny d’ací, quan els estonians van omplir-se de coratge per aixecar-se contra un imperi i cantar: ‘La terra dels meus pares, la terra que m’estimo.’ I Heinz Valk, present avui aquí, va parlar en nom de tota la revolució cantada quan va dir: ‘Un dia, tard o d’hora, guanyarem.’

Fa exactament vint-i-cinc anys, la gent de tot el Bàltic es va aplegar en una de les manifestacions més grans de llibertat i resistència no violenta que el món hagi vist mai. Aquella tarda d’agost, potser dos milions de persones van sortir de casa i es va donar la mà per a formar una cadena humana de llibertat, la Via Bàltica, que es va estendre avall a través de carreteres i camps, de Tallinn a Riga i Vílnius. Encenien espelmes i cantaven himnes. La gent gran va treure la bandera d’independència i els pares joves hi van dur els seus fills per ensenyar-los que quan la gent normal s’uneix els grans canvis són possibles. Aquí, a Estònia, quan les persones es van aplegar per formar la cadena, el clam era ‘llibertat’. Com un home va dir aquell dia, el Mur de Berlín era fet de maons i ciment. El nostre mur és més fort. I ho era. En pocs mesos, el mur a Berlín es va obrir.

L’any següent, els pobles bàltics finalment van votar en unes eleccions. I quan les forces del passat van fer el seu darrer intent de mantenir el poder, es van posar drets. Els lituans van tapar els tancs. Els letons van aixecar barricades. Aquí, a Tallinn, els ciutadans van anar corrents a la torre de televisió per a defensar-hi les ones de la democràcia. Vau guanyar. Vau recuperar els vostres països. I a la nova constitució vau declarar que la independència i la sobirania d’Estònia són eternes i inalienables.’

Notícies relacionades:
Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica
Henn Karits: 'La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d'independència'



http://www.vilaweb.cat/noticia/4209310/20140904/obama-lloa-via-baltica-lluita-independencia.html

El principal diari d'Estònia reclama al seu govern que doni suport a la independència de Catalunya

ARA Barcelona | Actualitzada el 03/09/2014 23:00 

CANVI DE CICLE

El Postimees equipara el procés català amb el que van viure els països bàltics i recorda, per exemple, que la Via Catalana es va basar en la Via Bàltica

Captura de la notícia al web

El Postimees, el diari estonià de més tirada al país i a tota la regió bàltica, ha publicat aquest dimecres un article en què es posiciona clarament a favor del procés català i de la possibilitat que Catalunya aconsegueixi la independència i reclama al seu govern que faci el mateix. 

Katarina Budrik, experta en política internacional, explica algunes de les causes de la voluntat independentista dels catalans. 

"Catalunya, i també Estònia, s'ha enfrontat a la pèrdua de l'estat independent i a un atac sense pietat al seu idioma. En temps de Franco, Catalunya vivia una "espanyolització" obligatòria, i l'educació escolar i els esdeveniments culturals no estaven en català. Existia un únic llenguatge 'correcte' –l'espanyol–, el llenguatge de la força governant". I afegeix: "¿No li sembla familiar? ¿No ens va deixar la russificació –als estonians– amb les mateixes cicatrius?".

'It's time', la cançó d'una cantant estionana a favor de la independència

03/09/2014

INDEPENDÈNCIA

Merili Varik enregistra en anglès una versió amb videoclip on es pinta una estelada a la mà

Bernat Vilaró

Imatge del videoclip 'It's time'

La cantant d'Estònia Merili Varik ha enregistrat un vídeo en anglès on versiona la seva cançó It's time (Ara és l'hora), que oiriginàriament canta en estonià, per donar suport a la independència de Catalunya. Fins i tot, en el vídeo Varik es pinta una estelada a la mà, com es veu a la imatge.

Varik, veu i líder d'AgentM, un grup molt conegut als països bàltics, ha guanyat premis de la cadena MTV amb alguns dels seus temes, i des de fa tres anys ha començat la seva carrera en solitari, i ha actuat ja diverses vegades a Catalunya.

Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica

Dissabte  23.08.2014  06:00

Més d'un milió i mig de persones van formar el 23 d'agost de 1989 una cadena humana de 560 km per a unir Estònia, Letònia i Lituània i demanar-ne la llibertat

La Via Catalana per la independència proposada l'Onze de Setembre passat per l'ANC i Òmnium tenia un important referent en la història: l'anomenada Via o Cadena Bàltica del 23 d'agost de 1989. En ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i l'Alemanya nazi, més d'un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km (mapa) que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). A banda denunciar l'autoritarisme soviètic, la Via Bàltica reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després. 

Vegeu imatges d'aquell dia en aquests vídeos :

La premsa europea recull la demanda de Mas de poder fer la consulta

Dissabte, 15 de febrer de 2014 10:35 h

Capçaleres de Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Xipre, Estònia i Malta recullen les paraules del president que remarca que “qualsevol esforç per silenciar o negar la voluntat del poble català fallarà”

---

Aquest mes de febrer sis diaris europeus de renom han publicat en les seves pàgines un article del president de la Generalitat, Artur Mas, que, sota el títol "Deixeu-nos votar!" esgrimeix les raons per les quals el poble català ha de poder decidir lliurement el seu futur a través de la consulta que s'ha de celebrar el proper 9 de març. El president destaca en el seu escrit la fermesa del Govern per tirar endavant la consulta i assegura que “farem el que puguem per promoure una discussió calmada i de sentit comú amb els estats membres de la Unió Europea i les institucions sobre com una elecció del poble català per perseguir el seu propi estat ha d’aplicar-se”. 

En concret, l'article ha sortit publicats als diaris De Standaard, de Bèlgica, que té un tiratge de 98.000 exemplars; Capital, de Bulgària, de 30.000 exemplars; Jutarnji List, de Croàcia, el diari més important del país, amb 53.000 exemplars; Politis, de Xipre, amb 7.000 exemplars; Postimees, d'Estònia, de 70.000 exemplars; i el maltès The Malta Independent, el principal diari nacional.

El president assegura que “la incertesa és perjudicial i no serveix als interessos de ningú” i per evitar aquest escenari es mostra convençut que “es poden trobar solucions pragmàtiques i creatives”, sempre que es parteixi de la premissa que "la voluntat democràticament expressada de la gent és el més important”.

En aquesta línia, el president es mostra ferm en el seu escrit 

"Deixeu-nos votar!", l'article de Mas a sis diaris europeus

15/02/2014

REFERENDUM

El cap de l'executiu esgrimeix les raons per les quals Catalunya ha de poder votar lliurement el seu futur a la consulta del pròxim 9 de novembre

Lluís Goñalons

El president de la Generalitat, Artur Mas. Foto: EuropaPress

Sis diaris europeus han publicat durant aquest mes un article del president de la Generalitat, Artur Mas. Entre aquests rotatius hi ha capçaleres capdavanteres. Sota el títol 'Deixeu-nos votar!', Mas reivindica que "el referèndum i qualsevol transició posterior és una oportunitat per a Europa per demostrar de nou a la resta del món les seves grans qualitats i capacitats per fer front als desafiaments de manera pacífica, democràtica i amb esperit de llibertat".