Un article del diari israelià Jerusalem Post relaciona el reconeixement espanyol de Palestina amb la independència de Catalunya

 

 

10 de juny de 2024

Per Redacció

 

 

 

 

 

El diari israelià Jerusalem Post ha publicat un article, signat per David Ben-Basat, en el qual analitza el reconeixement d’Espanya a un hipotètic estat palestí i les derivades que aquest reconeixement podria comportar.

 

El Jerusalem Post indica, a més, la hipocresia del reconeixement espanyol a Palestina perquè paral·lelament es nega a reconèixer un estat català independent o, si més no, a facilitar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya sobre aquesta qüestió.

D’altra banda, l’article publicat en el diari israelià afegeix que el reconeixement espanyol a Palestina, que teòricament es deu a una qüestió de drets humans, serveix per legitimar Hamàs, una organització que durant la seva història i especialment el 7 d’octubre de 2023 s’ha dedicat a violar repetidament els drets humans tant de palestins com d’israelians.

Així mateix, l’article alerta d’una altra derivada molt important d’aquesta qüestió. El reconeixement

La independència arribarà amb l’ajuda d’Espanya

 

 

OPINIÓ

 

 

"La independència arribarà amb l’ajuda inestimable d’Espanya, que amb la seva fúria posarà la conjuntura ideal i ens farà molta feina"

 

 

 

 

 

 

Víctor Alexandre
14/11/2023 22:26 

 

 

 

 

 

Soc conscient que en aquests moments hi ha molts catalans independentistes que viuen hores de desconcert. Puc imaginar-me el neguit amb què s’ho miren les persones de més de vuitanta anys que pensen que el més calent del que van votar l’U d’Octubre és a l’aigüera. Una persona d’edat avançada, justament perquè no té allò que se’n diu ‘tota una vida al davant’, s’impacienta quan veu com es dilata el temps a l’hora d’assolir un objectiu de tan extrema necessitat, com és el de la llibertat de Catalunya. És comprensible. Jo, que l’1-O vaig ser responsable d’un col·legi electoral, recordo els moments màgics viscuts cada cop que la cua immensa de votants cedia el pas a una persona molt gran que, ajudada per familiars o en cadira de rodes, duia el seu vot a la mà. N’hi havia que ja feia temps que no sortien de casa i que aquell dia, tanmateix, van voler sortir per anar a votar. I ho van fer emocionats. No els va importar la remor de sabres, no els va importar la remor de porres ni el crit de guerra d’una policia espanyola catalanofòbica. Eren allà, volien votar i van votar. 

Han transcorregut sis anys d’aleshores ençà, Catalunya continua sotmesa i és lògic que molta gent es neguitegi. Què se n’ha fet, d’aquell poble que va admirar el món per la fermesa amb què reivindicava els seus drets nacionals, amb manifestacions cíviques mai no vistes de dos milions de persones? Ha desaparegut? Ha renunciat als seus anhels? Hi ha molta gent que, de fora estant, s’ho pregunta, això. La meva resposta, si m’ho permeteu, és que el poble català ni ha desaparegut ni ha renunciat a res. A res. Ha demostrat un comportament estrany, és ben cert; un comportament que, per als qui no el coneixen, pot semblar una reculada, una derrota silenciosa. No són pocs els polítics, periodistes i tertulians de dreta i d’esquerra, tant d’Espanya com de Catalunya, que han repetit que el procés català

La independència de Catalunya, una gran oportunitat democràtica per a Europa

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

Article de Vicent Partal, publicat originalment en anglès a la revista Horizons

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

16.05.2023 - 21:40

Actualització: 17.05.2023 - 08:18

 

 

 

Aquest article ha estat publicat originalment en anglès a Horizons, en el número de la primavera del 2023 d’aquesta publicació.

 

 

La crisi entre Espanya i Catalunya no és nova, sinó que hi ha hagut un conflicte polític i institucional entre les dues nacions des del segle XVIII, pel cap baix. Durant aquest temps, Catalunya ha fet uns quants intents de proclamar la independència. Ho va fer el 1810, però dos anys després va ser incorporada a l’imperi napoleònic i després va tornar a Espanya el 1814. Ho va tornar a fer el 14 d’abril de 1931, però en poques hores es va convertir, per primera vegada, en una regió autònoma d’Espanya. Hi va tornar l’octubre de 1934, fet que anà seguit d’una dura repressió que va portar a la presó el govern català fins a la victòria del Front Popular el 1936 –això va ser l’inici de la insurrecció franquista. Finalment, el 27 d’octubre de 2017, hi va haver una altra declaració d’independència, en un episodi que, malgrat les aparences, no s’ha acabat ni de bon tros.

 

Amb l’excepció del 1931, la resposta espanyola a la proposta catalana ha estat sempre la de rebutjar el diàleg i recórrer a la repressió. Les imatges de la policia espanyola agredint ciutadans que votaven en el referèndum d’autodeterminació el primer d’octubre de 2017 –trinxant col·legis electorals i confiscant urnes– van fer la volta al món i van tornar a posar Catalunya a les portades arreu.

 

Poc després, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va ser empresonada, i el president del govern, Carles Puigdemont, se n’anà a l’exili, dos fets que de cap manera són habituals a l’Europa democràtica, però sí a Espanya. En relació amb això, és important d’analitzar el destí personal dels tretze presidents de la comunitat autònoma de Catalunya que hi ha hagut del 1931 ençà per a comprendre millor que les relacions entre Catalunya i Espanya no han estat mai fàcils. Cinc van ser empresonats en algun moment de la seua vida, dos van ser inhabilitats pels tribunals per raons polítiques, sis van anar a l’exili –un dels quals només sols fou president a l’exili– i un, el president Lluís Companys, va ser empresonat per la República Espanyola del 1934 al 1936, es va exiliar el 1939, va ser lliurat a Espanya pels nazis i afusellat pel règim franquista. Amb l’excepció de l’actual president del govern català, tan sols dos dels 13 presidents catalans del període autonòmic han evitat la repressió.

 

Curiosament, un d’aquests dos presidents que no va patir repressió, Pasqual Maragall, és el protagonista principal del gran canvi d’aquests anys. Maragall va ser un lluitador antifranquista, socialista, batlle de Barcelona durant els Jocs Olímpics de 1992, i de mica en mica va passar de ser federalista a adoptar posicions independentistes.

 

Pasqual Maragall es va convertir en president del govern català l’any 2003, quan substituí Jordi Pujol, el carismàtic nacionalista de dreta que havia governat l’autonomia catalana entre el 1980 i el 2003. El govern que va formar Maragall en arribar a la presidència va reunir el Partit dels Socialistes de Catalunya –afiliat al PSOE espanyol–, els postcomunistes i l’única formació independentista de l’època, Esquerra Republicana.

 

En aquelles eleccions, Esquerra va obtenir el 16,59% dels vots populars. El 2022, vint anys després, el moviment independentista, ja dividit en tres forces diferents, va aconseguir el 52% dels vots populars. Del 16% al 52%. És evident que un canvi d’aquesta magnitud no és gaire comú, de manera que comprendre com es va fer aquest salt tan gran és la clau per a entendre el conflicte català actual.

 

Autonomia catalana: el pacte que Espanya no ha respectat

La quimera de l’estabilitat

 

 

OPINIÓ

 

"La independència? Ja ho va dir Jordi Pujol, ara no toca. Ni tocarà per una llarga estona. I no es pot culminar el que no toca"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
01/11/2022 20:20 

 

 

 

 

Quina és l’ambició de qualsevol govern, el seu anhel, fins i tot la seva dèria? L’estabilitat. El fet de persistir en el ser, que diria un filòsof. L’estabilitat per tenir temps d’aplicar el seu programa, les seves polítiques, que ens duran a la societat del futur, el temps del verb que els polítics volen sempre “conquerir” o “guanyar”. Com si no hagués de venir amb polítics o sense. Ells viuen sempre en el futur, són els seus àngels anunciadors. No volen saber res del passat; si de cas, que cal passar pàgina. El passat és la foscor. La frase ja no és “després de mi, el diluvi”, sinó “abans de mi, el diluvi”. Ara fruïm de temps secans, temps d’estabilitat.

 

És el contingut del discurs permanent del MHP Aragonès, ara que ja no és oficiant de la revolució de l'”Espanya ens roba”. Estabilitat, estimats i estimades: cal complir les promeses electorals. És veritat que una d’aquestes, la de “culminar la independència” fa una mica de nosa, però es pot amagar darrere un fotimer de polítiques públiques que faran el delit de la gent: una Catalunya més democràtica, més verda, més feminista i més socialment justa al costat de la gent. És la jaculatòria ritual de totes les compareixences de membres del govern, que semblen un grup d’Hare Krishna.

 

La independència? Ja ho va dir Jordi Pujol, ara no toca. Ni tocarà per una llarga estona. I no es pot culminar el que no

Els Verds francesos donen suport oficialment al dret de Catalunya de ser independent

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Van ser la tercera força al Parlament Europeu i van obtenir un gran èxit en les darreres municipals  

 

Per: Redacció

29.03.2021  10:47

 

 

Els ecologistes francesos d’Europa Ecologia els Verds (EELV) han aprovat una moció en què donen suport a la independència de Catalunya si ho decideixen els catalans. La moció accepta la creació d’una “Catalunya independent i republicana en la Unió Europea, si aquesta és la voluntat de la majoria dels catalans”. El document porta el títol “Amnistia, aturada de la persecució i dret d’autodeterminació a Catalunya” i s’ha aprovat durant el 49è consell federal del partit, aquest cap de setmana.

 

La moció deixa clar que el conflicte entre Espanya i Catalunya és polític, de manera que la solució ha de ser política, lluny de la judicialització. Per això, l’EELV demana “l’amnistia dels presos polítics i els exiliats catalans, a més de l’aturada de la persecució contra militants independentistes catalans“. Així mateix, convida els governs espanyol i català al diàleg i la negociació. “Com a ciutadans europeus que són els catalans, l’EELV demana a les instàncies europees

Puigdemont reclama una república catalana perquè “ja se sap que els Borbons sempre acaben tornant”

Després de l’anunci de Joan Carles I, diu que és dia per “guardar silencis i les hipocresies d’alguns servils”

 

Agències 03/08/2020

Quim Torra i Carles Puigdemont, en una reunió a Bèlgica / Junts per Catalunya

Arreglar l’error de l’1-O i 3-O

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha reclamat aquest dilluns una “república catalana” i no espanyola perquè “ja se sap que els Borbons sempre acaben tornant”, un cop sabuda la intenció de Joan Carles I d’abandonar Espanya.


En un missatge a les xarxes socials, el líder de JxCat ha dit que “avui és un dia” per “recuperar muntanyes d’hemeroteca, hores de tertúlies i quilòmetres de xarxes socials des de finals d’octubre del 2017” i també per “guardar els silencis i les hipocresies d’alguns servils”. “República sí, però catalana que ja se sap que els Borbons sempre acaben tornant”, ha reblat.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/puigdemont-reclama-una-republica-catalana-perque-ja-se-sap-que-els-borbons-sempre-acaben-tornant-2/ 

Paluzie: "El govern català ha fet molt poc per aconseguir la independència"

PROCÉS






Núria Casas
Foto: @radio4_rne
Barcelona. Dilluns, 22 de juny de 2020

Després de revalidar el seu càrrec de presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie torna més crítica que mai. En una entrevista a Ràdio 4, no ha amagat la seva decepció amb els partits independentistes: 



"El govern de la Generalitat ha fet molt poc per aconseguir la independència". I afegeix, referint-se a Junts per Catalunya i Esquerra, que se sent "incòmoda" amb ells. Per tot

'Years and years', la sèrie de la BBC amb una Catalunya independent i els borbons a l'exili

SÈRIES






El Nacional
Barcelona. Dilluns, 10 de juny de 2019

 La nova sèrie de la BBC Years and years estrena aquesta setmana el quart episodi en què juga amb un futur català distopic. La sèrie està protagonitzada per la família Lyons i mostra la seva vida durant 15 anys: des del present fins a un canvi de realitat política i institucional que els trastoca. La societat canvia en els àmbits econòmic, social i tecnològic i la família s'hi ha d'adaptar. En aquest context, la BBC es fa ressò del conflicte català i presenta una Catalunya independent d'aquí a 10 anys.

En concret (sense fer spoilers), el capítol parteix d'una Catalunya que ha proclamat la independència i els Estats Units exigeixen a Espanya que demani perdó. A conseqüència d'això, la família reial espanyola

De Zayas avisa que la UE pot prendre mesures contra Espanya

JUDICIA AL PROCÉS







Alba Solé
Barcelona. Dimecres, 13 de febrer de 2019

El relator i expert independent de la ONU Alfred de Zayas està seguint el judici al procés de ben a prop i ho demostra amb una sèrie de piulades denunciant "violació de drets europeus per part d'Espanya".



Segons de Zayas, aquesta violació podria justificar la posada en marxa de l'article 7 del Tractat de Lisboa que pot arribar a excloure un país del Consell de la Unió Europea negant-li el vot.

The violations of European Law by #Spain justify starting an article 7 proceeding under the Treaty of Lisbon #Catalonia

— Alfred de Zayas (@Alfreddezayas) 12 de febrer de 2019

En la mateixa línia, el relator assegura que la UE està perdent "tota la seva credibilitat" ja que

Varoufakis: “Madrid quiere aplastar a Cataluña para darles una lección”

INTERNACIONAL

09/09/2017 21:43 CEST | Actualizado 09/09/2017 21:44 CEST 

Entrevista al exministro de finanzas griego, que critica la gestión del Gobierno de Rajoy de la crisis catalana.

Por Carlos Carnicero Urabayen

CARLOS CARNICERO 

Alejado del poder, pero no de los focos, Yanis Varoufakis (Atenas, 1961) sigue manteniendo intacta su capacidad para provocar y para tener un análisis propio alejado a años luz del establishment de la Unión Europea: "si Cataluña logra independizarse encontrarían una solución conveniente para en cinco minutos volver a pedir la entrada y ser readmitidos". La Comisión Europea lleva repitiendo desde 2004 justamente lo contrario.



A pesar de que su mandato como ministro de finanzas griego duró tan sólo seis meses, nadie olvida su carismática figura, irremediablemente asociada a la gestión de una crisis griega que puso a su país con un pie fuera del euro. Grecia entró en bancarrota, con un corralito bancario incluido, pero Varoufakis no teme, sin embargo, que algo similar pudiera suceder en Cataluña: "El Banco Central Europeo encontraría una fórmula de manera fácil para extender la asistencia de sistemas de liquidez", asegura.



Yanis Varoufakis fundó el año pasado DiEM25, un movimiento europeo de izquierdas con el que pretende promover una Europa "realmente democrática y sin fronteras". Horas antes de presentar su proyecto en Bruselas, el exministro griego ha conversado con El HuffPost sobre la crisis en Cataluña, los referéndums, Podemos, el brexit y Donald Trump.

Su pronóstico sobre Europa es que o bien la Unión Europea se convierte en una verdadera democracia o bien se desintegrará. Con el brexit, los británicos han decidido salir de la UE. Ahora en Cataluña los independentistas amenazan con marcharse de España. ¿Le parecen fenómenos similares?

Group of Experts Asks to Supervise Catalan Independence Trial

February 06, 2019 • by Italian Coalition for Civil Liberties and Rights

 

 

 

 

 

 

 

Catalan independence

 

 

 

 

 

 

 

 

International Trial Watch – Catalan Referendum Case, a platform composed of experts on human rights issues, reported that more than 10 human rights organisations intend to send international observers to oversee the upcoming Catalan independence trial.

 

 

 

 

 

Among the organisations that have requested to take part is Antigone, an Italian NGO and CILD member, which is committed to protecting fundamental rights within the criminal and penitentiary system.

 

 

 

 

 

The aim of the platform is to monitor respect for the rule of law and human rights during the trial.

 

 

 

 

 

More:

https://www.lavanguardia.com/vida/20190129/4684157699/la-plataforma-de-observadores-itw-para-el-juicio-del-proces-considera-necesaria-su-participacion-por-higiene-democrat.html

 

 

 

 

 

LINK NEWS - ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.liberties.eu/en/short-news/22372/22372

Video : El Govern s'està preparant per a la independència? L'@Assemblea el fiscalitzarà i en denunciarà

El Vell Blues






El Govern s'està preparant per a la independència? L'@Assemblea el fiscalitzarà i en denunciarà els incompliments.



Ens hem de posar en marxa #CapALaIndependència #FemLaRepúblicaCatalana #JuntsHoPodemTot #UnitsSomImparables @elvellblues

ENLLAÇ VIDEO :

https://youtu.be/W8gGVNKHw-M 

Jean-Luc Mélenchon demande la libération des prisonniers catalans

A LA UNE

Rédac Equinox Radio Barcelone

12 novembre 2018

Jean-Luc Mélenchon et son parti demandent la libération des prisonniers catalans et l’organisation d’un référendum sur l’indépendance de la Catalogne 





La semaine dernière, le parquet espagnol a livré un dur réquisitoire contre les leaders indépendantistes qui ont organisé le référendum d’indépendance de la Catalogne. Retenant le délit de rébellion, le procureur demande jusqu’à 25 ans de prison pour l’ex-vice-président de la Catalogne Oriol Junqueras, 17 ans de prison pour les anciens ministres du gouvernement Puigdemont, l’ex-présidente du parlement et les responsables des associations indépendantistes.



L’ancien candidat à l’élection présidentielle, Jean-Luc Mélenchon juge “incroyable et inadmissible” qu’il y ait des “prisonniers politiques en Catalogne simplement pour avoir exercé la libre détermination des peuples”. Contacté par Equinox, Djordje Kuzmanovic, en charge des questions internationales et de défense pour La France insoumise, explique que la ligne dictée par Jean-Luc Mélenchon pour le conflit catalan s’inscrit dans les processus d’apaisement qu’ont connu la Nouvelle-Calédonie et l’Afrique du Sud.

“L’erreur vient de Rajoy”

Carta d’Oriol Junqueras: La vida des d’Estremera

OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT

El vice-president del govern i candidat d'ERC explica en aquesta carta a VilaWeb la rutina a la presó i encoratja a omplir les urnes el 21-D.

Per: Oriol Junqueras

12.12.2017  19:00

Els dies van passant en aquesta presó. Portes metàl·liques que s’obren i es tanquen, fred intens, inquilins amb els que convius condemnats per tot tipus de delictes, des d’assassinats a agressions sexuals, des d’estafes bancàries a multitud de casos de tràfic d’estupefaents. El que no hi ha és ni un individu de cap dels partits que tenen centenars d’imputats -o condemnats- per casos de corrupció. Almenys aquí no hi són. Deuen ser en algun altre lloc perquè diuen que la justícia, a l’estat espanyol, és igual per a tots.

Mantinc una bona relació amb molts presos, hi comparteixo hores d’esbarjo, hi xerro i atenc preguntes de tota mena. A la presó, com arreu, hi ha gent de tot. Però sobretot hi ha persones, també aquí. Hi ha gent disposada a ajudar si et cal res, hi ha presos que t’aconsellen, que t’aconsellen fins i tot amb qui has de tenir una bona relació, qui és de fiar i amb qui és millor que no et relacionis. I molt sovint t’aconsellen amb criteri.

La major part del dia, però, vius en un petit espai, el de la cel·la. Són setze hores del dia que ets a la cel·la, tancat a pany i forrellat. Durant un mes el meu company de cel.la va ser

Mundó afirma que ERC investirà Junqueras encara que continuï a la presó

PAÍS - PRINCIPAT

El candidat d'ERC diu que el cas de Junqueras no es pot comparar amb el del president Carles Puigdemont.

Per: Redacció 

12.12.2017  13:10

ERC investirà Oriol Junqueras com a president de la Generalitat, si guanya les eleccions del 21-D i té majoria per a governar. En una entrevista al diari Ara, Carles Mundó, número cinc per Barcelona, ha insistit que el partit procedirà amb la investidura encara que l’actual vice-president continuï a la presó d’Estremera.



Segons ell, la justícia espanyola li podria concedir un permís penitenciari per permetre-li assistir a la sessió d’investidura. A més, ha demanat el seu alliberament perquè ‘no hi ha raons jurídiques’ per mantenir-lo a la presó.



Mundó ha dit que

ERC i Junts per Catalunya, al capdavant en intenció de vot segons una nova enquesta de l’ICPS

PAÍS - PRINCIPAT

Un 73,7% dels catalans és contrari a la intervenció de la Generalitat amb el 155, segons el mateix estudi.

Per: Redacció 

12.12.2017  18:46

ERC serà la força més votada a les eleccions del 21-D, seguida de Junts per Catalunya i PSC i Ciutadans, segons l’enquesta elaborada per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) durant el mes de novembre. 

En intenció directa de vot, els republicans obtindrien el 21,3% del suport del cens electoral, seguits de JxCat (12,6%), i després per PSC i C’s, que pràcticament empatarien en vots (11,8% i 11,7%, respectivament). La CUP té en aquesta enquesta el 4,1% de suport i el PP, el 3%. La suma del vot independentista, sobre el cens, seria del 38%, i la del vot unionista, del 26,5%. 

Catalunya en Comú obtindria el 9,7% del suport. Cal tenir en compte que en aquesta mateixa enquesta hi ha un 15,2% dels enquestats que diu que no sap qui votarà, i que un 4,3% diu que no votaria.

L’enquesta també mesura fins a quint punt l’increment de la participació que es

ERC posarà Trapero al capdavant dels Mossos d’Esquadra i reobrirà delegacions si governa

PAÍS - PRINCIPAT

És una ofensa i un atac a la seva professionalitat i a la seva fulla de serveis , ha dit de lex-major dels mossos.

Per: Redacció 

12.12.2017  13:58

La número dos d’ERC a les eleccions catalanes, Marta Rovira, s’ha compromès a retornar Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos d’Esquadra si guanyen els comicis i ell vol, i també promet de reobrir totes les delegacions de la Generalitat a l’exterior tancades pel govern espanyol



En un acte de campanya a l’auditori del MACBA, ha criticat que l’executiu espanyol cessés el major de la policia catalana en aplicació de l’article 155: ‘És una ofensa i un atac a

El document que acredita la propietat catalana de les obres de Sixena

PAÍS - PRINCIPAT

Us oferim el document de compra de part de les obres per part de la Generalitat a l'ordre de Sant Joan de Jerusalem el 1983.

Per: Redacció 

11.12.2017  09:51

Avui al matí es repartien entre els manifestants davant del Museu de Lleida que protestaven contra el trasllat de les obres de Sixena còpies del contracte pel qual la Generalitat de Catalunya va adquirir una part d’aquestes peces. 

El document, el signaven el departament de Cultura i l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, que ja el 1970 es va traslladar de Sixena a Valldoreix. Era un document de compra, del 1983, tot i que ja feia anys que les obres eren a Lleida.

Després hi va haver dues compres més, el 1992 i el 1994, i el centenar d’obres es van dipositar al Museu de Lleida i al MNAC. El 2012, el TC va sentenciar que la

VÍDEO: els Mossos carreguen contra els concentrats que protesten pel trasllat de les obres de Sixena

PAÍS - PRINCIPAT

Protesten perquè la Guàrdia Civil s'està emportant les obres d'art del Museu.

Per: Redacció 

11.12.2017  09:08

Els Mossos han carregat contra les persones concentrades davant el Museu de Lleida per protestar contra el trasllat de les obres de Sixena.




Seguiu l’actualitat de tot el que està passant des d’aquesta pàgina de VilaWeb

Aprofitar la via ampla del 155 per espoliar el Museu de Lleida i fer perillar el patrimoni de Sixena

PAÍS - PRINCIPAT

Tensió a Lleida per la possible intervenció de la Guàrdia Civil amb l'objectiu d'endur-se les obres de Sixena del Museu de Lleida.

Un dels tres sarcòfags de les monges de Sixena exposats al Museu de Lleida.

Per: Redacció 

10.12.2017  22:00

Tot fa pensar que avui, dia 11 de desembre de 2017, passarà a la història del nostre país com el dia en què les peces d’art de Sixena que hi ha al Museu de Lleida no seran tractades com a tals sinó com un botí polític. La via ampla de l’article 155 s’haurà aprofitat per resoldre un litigi que, amb raonaments culturals, no hauria hagut de començar mai.  El cap de setmana s’acabava amb la mateixa sensació de l’1 d’octubre, és a dir, amb el convenciment que el poder es volia imposar amb la força física. Ahir a migdia es van descarregar desenes de tanques metàl·liques a les portes del Museu de Lleida, a requeriment dels Mossos d’Esquadra, que també deixaren una parella d’agents permanentment davant el centre. Segons fonts de la policia, han de garantir la seguretat arran de l’imminent operatiu de trasllat de les obres en litigi, que el jutge d’Osca ha ordenat que es faci avui.



La providència que dijous va emetre el jutge autoritzava la Guàrdia Civil a recollir els béns a partir de la mitjanit, fins i tot fent ús de la força si calia. Ningú no sap del cert en quin moment es presentarà la comitiva de la policia judicial amb els tècnics de l’Aragó. Però els responsables del museu recorden que el pla de treball presentat per l’executiu aragonès preveu que l’operació comenci a les vuit del matí.



‘Fer un cafè’ a dos quarts de vuit del matí a ‘tu ja saps on’