Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris expoli. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris expoli. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de març del 2024

[ESCÀNDOL] El govern espanyol més progressista de la història segueix espoliant Catalunya

 

 

L’Estat només va executar el 16,3% del pressupostat a Catalunya el primer semestre de 2023 i a Madrid va arribar al 52,7%

 

 

Les obres eternes estació de la Sagrera a Catalunya

 


Redacció

dimarts, 9 d’agost del 2022

Els Països Catalans fa anys que paguem la festa dels dirigents espanyols

 

 

O es forja un gran acord o encara serem una colònia extractora d’Espanya durant una bona pila d’anys

 

 

Joan Puig 06/08/2022

 

 

Sánchez i Feijóo

 


Amb les darreres dades publicades, aquest escàndol anual va en augment i mentre des de les estructures de l’estat monàrquic ens roben, ens espien i ens inculquen que només podem viure com a espanyols, els dirigents polítics independentistes continuen embarrancats en discussions banals que l’únic que fan és atiar una absurda guerra civil dins l’independentisme.

 

Tots els partits, sense excepció, ho deixen fer i en cap cas no intervenen per aturar aquesta humiliant degradació. Fa poc, en un brillant article, en Carod-Rovira es preguntava si havíem tocat fons i jo, sincerament, crec que encara no, sobretot veient com perdem el temps amb estèrils baralles sobre temes que ens passen per culpa de no tirar endavant l’acord de govern que establia la creació d’un espai de treball per acordar

divendres, 5 d’agost del 2022

El finançament autonòmic, un sistema que ploma Catalunya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Editorial. Dijous, 4 d'agost de 2022. 21:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

Que Catalunya rep menys diners dels que disposaria si fos un estat independent està fora de tota discussió. Aquesta ha estat, potser, una batalla perduda pels diferents governs catalans a l'hora d'explicar, més enllà de les pròpies files, que el benestar de tots els ciutadans estava en joc i molt condicionat per una sèrie de normes que li resten capacitat de maniobra, perquè no disposa dels recursos propis que li tocarien.

 

L'ofec financer que pateix Catalunya ve, fonamentalment, condicionat per dues variables: el dèficit fiscal crònic que fa que al voltant de 16.000 milions d'euros viatgin amb destinació a Madrid i no tornin mai. Per amagar-ho, el Ministeri d'Hisenda va deixar de publicar les balances fiscals. En segon lloc, el sistema de finançament autonòmic pel qual es regeixen 15 de les 17 autonomies, perquè Euskadi i Navarra tenen el seu propi sistema de finançament amb la quota i el concert, que està vençut des de l'any 2014 i cap ministre o ministra no s'ha atrevit ni tan sols a presentar-hi una nova proposta.

 

A més, hi ha un tercer camí per escurar Catalunya, que és l'execució de les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat, que és extraordinàriament baixa any rere any i que, per exemple, el 2021 va ser el 35,7% del

dijous, 2 de juny del 2022

Guerra por las inversiones en Catalunya: de «son mentirosos o inútiles» a «se genera crispación»

 

 

Pere Aragonès y Jordi Puigneró se han reunido con la ministra de Transportes, Raquel Sánchez, a quienes reclaman "una reversión inmediata" en la ejecución de las inversiones presupuestadas en Catalunya.

 

 

por Josep Herrera

 
 


 

 

El expolio de España contra Catalunya suma y sigue. El Govern pide explicaciones a La Moncloa por las cifras sobre las inversiones del gobierno español publicadas esta semana que muestran que el año pasado sólo se ejecutó un tercio de lo presupuestado en Catalunya.

 

Lo han hecho Pere Aragonès y Jordi Puigneró directamente a la ministra de Transportes, Raquel Sánchez. El president de la Generalitat y el vicepresidente y consejero de Políticas Digitales y Territorio han coincidido con la ministra en el acto de inauguración de las nuevas oficinas de Google en

dimarts, 9 de juny del 2020

Torra replica a Montero: “la millor normalitat és la independència de Catalunya”




El president de la Generalitat recorda que els 16.000 MEUR equivalen a “l’espoli fiscal insuportable” de Catalunya en un any







Redacció 09/06/2020






El president de la Generalitat, Quim Torra, treballant en videoconferència | ACN







El president de la Generalitat, Quim Torra, ha respost a la ministra d’Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, que el fons de 16.000 MEUR equival a “l’espoli fiscal insuportable” de Catalunya en any. “Necessitem tots els recursos i tota la sobirania per assegurar el futur i els llocs de treball dels catalans. Per això, la millor normalitat és la independència de Catalunya”, ha afegit el cap de l’executiu català al seu compte de Twitter.



La ministra portaveu ha retret aquest dimarts a Torra el “descontentament permanent” i ha dit que la crítica al fons de 16.000 MEUR “recorda a l’Espanya ens roba”. Montero també ha afegit que algunes comunitats autònomes “tenien unes expectatives” que no han “culminat”.



Precisament, també sobre aquestes “expectatives” que feia referència la ministra

dimarts, 12 de desembre del 2017

Un germà de Méndez de Vigo és directiu de l’orde religiós del monestir de Sixena



MÓN - ESPANYA







El ministre va rebre una condecoració de l'orde religiós de Sant Joan de Jerusalem, Rodes i Malta.




















11.12.2017  21:52






El germà del ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports, Pedro Méndez de Vigo, és el vice-president de la diputació de l’Orde de Malta a Espanya. Aquest orde és el fundador i propietari del monestir de Sixena, tal com va reconèixer el govern d’Aragó el 2008. Actualment, el monestir de Sixena el gestiona l’orde de la Família Monàstica de Betlem.



A més, el ministre Íñigo Méndez de Vigo va rebre una condecoració de l’orde religiós. És Cavaller d’Honor i Devoció en Obediència del Sobirà Orde Militar de Sant Joan de Jerusalem, Rodes i Malta.



La decisió del ministre de no recórrer contra l’última decisió judicial, gràcies a

El document que acredita la propietat catalana de les obres de Sixena



PAÍS - PRINCIPAT







Us oferim el document de compra de part de les obres per part de la Generalitat a l'ordre de Sant Joan de Jerusalem el 1983.
















Per: Redacció 

11.12.2017  09:51





Avui al matí es repartien entre els manifestants davant del Museu de Lleida que protestaven contra el trasllat de les obres de Sixena còpies del contracte pel qual la Generalitat de Catalunya va adquirir una part d’aquestes peces. 



El document, el signaven el departament de Cultura i l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, que ja el 1970 es va traslladar de Sixena a Valldoreix. Era un document de compra, del 1983, tot i que ja feia anys que les obres eren a Lleida.



Després hi va haver dues compres més, el 1992 i el 1994, i el centenar d’obres es van dipositar al Museu de Lleida i al MNAC. El 2012, el TC va sentenciar que la

VÍDEO: els Mossos carreguen contra els concentrats que protesten pel trasllat de les obres de Sixena



PAÍS - PRINCIPAT







Protesten perquè la Guàrdia Civil s'està emportant les obres d'art del Museu.



















Per: Redacció 

11.12.2017  09:08






Els Mossos han carregat contra les persones concentrades davant el Museu de Lleida per protestar contra el trasllat de les obres de Sixena.




Seguiu l’actualitat de tot el que està passant des d’aquesta pàgina de VilaWeb


















Aprofitar la via ampla del 155 per espoliar el Museu de Lleida i fer perillar el patrimoni de Sixena



PAÍS - PRINCIPAT






Tensió a Lleida per la possible intervenció de la Guàrdia Civil amb l'objectiu d'endur-se les obres de Sixena del Museu de Lleida.








Un dels tres sarcòfags de les monges de Sixena exposats al Museu de Lleida.








Per: Redacció 

10.12.2017  22:00





Tot fa pensar que avui, dia 11 de desembre de 2017, passarà a la història del nostre país com el dia en què les peces d’art de Sixena que hi ha al Museu de Lleida no seran tractades com a tals sinó com un botí polític. La via ampla de l’article 155 s’haurà aprofitat per resoldre un litigi que, amb raonaments culturals, no hauria hagut de començar mai.  El cap de setmana s’acabava amb la mateixa sensació de l’1 d’octubre, és a dir, amb el convenciment que el poder es volia imposar amb la força física. Ahir a migdia es van descarregar desenes de tanques metàl·liques a les portes del Museu de Lleida, a requeriment dels Mossos d’Esquadra, que també deixaren una parella d’agents permanentment davant el centre. Segons fonts de la policia, han de garantir la seguretat arran de l’imminent operatiu de trasllat de les obres en litigi, que el jutge d’Osca ha ordenat que es faci avui.



La providència que dijous va emetre el jutge autoritzava la Guàrdia Civil a recollir els béns a partir de la mitjanit, fins i tot fent ús de la força si calia. Ningú no sap del cert en quin moment es presentarà la comitiva de la policia judicial amb els tècnics de l’Aragó. Però els responsables del museu recorden que el pla de treball presentat per l’executiu aragonès preveu que l’operació comenci a les vuit del matí.



‘Fer un cafè’ a dos quarts de vuit del matí a ‘tu ja saps on’

dijous, 16 d’abril del 2015

El rei d’Espanya comissionista, cobrava entre 1 i 2 dòlars per barril de petroli

Dijous, 16 d'abril de 2015 05:00 h

El catedràtic d’Economia, Roberto Centeno explica a Ràdio 3W l'espoli del monarca espanyol Joan Carles I a les arques públiques


El catedràtic d’Economia, Roberto Centeno, que va ser conseller delegat de l’empresa petroliera CAMPSA de 1977 a 1991, ha explicat segons recull el digital ‘Espía en el Congreso’, que amplia la seva denúncia contra l’anterior rei d’Espanya, Joan Carles I, per haver-se estat enduent comissions del petroli que comprava l’Estat espanyol als països àrabs.





Un parell de dòlars per barril

Concretament, segons els càlculs de Centeno, el rei Joan Carles i el seu testaferro, Manuel Prado,  s’haurien endut entre un o dos dòlars per cada barril de petroli que l’Estat espanyol comprava als països àrabs, efectuant-se així un sobrecost en la compra d’aquest producte energètic per a l’erari públic. L’econimista justifica el seu argumentari d’acord amb la seva experiència al consell directiu de CAMPSA. En aquesta empresa ell era l’encarregat de pagar els subministres, i és per això que podia elaborar el càlcul

Milions de calers arribats en vaixell

El també exmembre de consells d’administració d’altres companyies energètiques afirma que en un vaixell súper petrolier hi poden arribar a encabir-s’hi fins a dos milions de barrils, la qual cosa dóna una xifra de comissió final resultant elevadíssima.

La fortuna opaca del rei

divendres, 1 d’agost del 2014

La trampa de Montoro: rebaixar els interessos del FLA a canvi de més centralització

Divendres, 1 d'agost de 2014 05:00 h

Mas-Colell veu en l’oferta de Montoro de rebaixar en 700 milions els interessos del FLA un "intent de recentralitzar" competències


Madrid (ACN).- El ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha anunciat aquest dijous als consellers autonòmics que rebaixarà a l'1% els interessos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Aquesta mesura representarà un estalvi d'uns 700 milions d'euros per a la Generalitat, però el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, veu un "intent de recentralitzar" competències en les condicions que Montoro li vol imposar a canvi. Mas-Colell li ha advertit que no pot fer el pressupost per al 2015 perquè amb aquestes condicions hauria de "reduir" encara més "la despesa en serveis fonamentals". 


Els Ultra espanyolistes del PP i de Falange L.de Luna i Montoro





Segons Mas-Colell "la condicionalitat" d'acollir-se a la rebaixa en els tipus d'interès del Fons de Liquiditat Autonòmic passa per "entrar en un parell de plataformes centralitzadores, de factures i coses d'aquest estil". "Aquest és un procediment altament poc elegant que sembla designat per polaritzar i per fer més difícil la interacció", ha considerat el conseller d'Economia. A parer seu, el govern espanyol s'aprofita de la manca d'un sistema de finançament i per aquest motiu ha subratllat que "fan literalment el que volen".

Així mateix, el conseller ha dit el ministeri d'Hisenda "s'enganya" si pretén "recentralitzar les competències de Catalunya a base d'anar condicionant, amb una certa displicència, de 700 milions en 700 milions". I s'ha acabat preguntant: "on s'ha vist aquesta manera de dialogar i de negociar?". "Això només serveix per crear mal clima", ha afegit.

Mas-Colell ha advertit al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que

dijous, 24 de juliol del 2014

#unpocoaOjo la manera que té Espanya d’amagar l’espoli que pateix Catalunya

Dijous, 24 de juliol de 2014 05:00 h

Vam avançar que el govern espanyol faria pública aquest dimecres una gran mentida per amagar l’espoli fiscal i resulta que els seus documents ho reconeixen, “un poco a ojo” és la formula


Una de les pàgines en que el govern fa càlculs "a ojo"
 
Una amable lector del directe!cat ens ho ha fet veure i ens ha facilitat la foto de la nova tècnica de càlcul dels “comptes territorialitzats” del govern espanyol. Ho podeu veure vosaltres mateixos en aquest enllaç a la pagina 30 dels annexos. “Un poco a ojo” és la gran formula del professor De la Fuente, proper a Ciudadanos i contractat moltes vegades per la Fundació FAES que presideix el sempre amable José Maria Aznar. 

Està vist que per triomfar a Espanya no cal tenir estudis ni preparació professional, tant sols cal tenir una bona espatlla i sobretot tenir “un bon ull”, aquesta és la clau per tal que puguis explicar mentides i els principals mitjans, no tant sols de la caverna mediàtica sinó també de Catalunya, acabin fent al joc a la gran mentida.


Us animem a utilitzar aquest #hastag #unpocoaOjo...  els millors tindran un obsequi sorpresa del directe!cat el dia #11S2014

Les 5 'trampes' de les balances fiscals de Montoro

El ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro/ EFE
Els resultats del nou sistema de comptes públics territorialitzats ideats per Ángel de la Fuente i fets públics aquest dilluns suposen una profunda innovació respecte les balances fiscals que el mateix govern espanyol va elaborar el 2008 o les que ha anat actualitzant la Generalitat. El mètode creat per l'economista a les ordres de Cristóbal Montoro permet, a més de reflectir els fluxos de recursos que entren i surten de cada comunitat autònoma –el que fins ara hem conegut com a balances fiscals–, conèixer d'on surten els ingressos de cada partida pressupostària i si cada territori té un nivell de recursos adequat per gastar en les despeses comunes i pròpies.

D'aquesta manera, el que pretén De la Fuente és aïllar aquelles quantitats que responen senzillament a una redistribució de la riquesa o a la contribució als serveis comuns d'aquelles que depenen d'una decisió política del govern espanyol que pot ser més o menys aleatòria. Així, l'economista no veu problemàtic que les comunitats més riques paguin més en concepte d'IRPF o que les més envellides cobrin més en pensions, però sí que considera important que els fons que reparteix el sistema de finançament no atorguin privilegis a unes comunitats per damunt d'unes altres o que la priorització d'inversions en un territori feta pel govern central el situï en una posició avantatjosa.

Per aquest motiu, els resultats del seu sistema de comptes públics territorialitzats, tot i reconèixer que Catalunya pateix un dèficit fiscal de 8.500 milions d'euros, argumenta que bona part d'aquest saldo és degut al major nivell de renda dels treballadors catalans i només veu qüestionable l'origen de 1.328 d'aquests milions. I, malgrat tot, situa Catalunya en la mitjana autonòmica de finançament per càpita, cosa que li hauria de permetre impulsar polítiques socials al nivell de la mitjana estatal, que és el que al capdavall veu important. Tot això tenint en compte i compensant el major sostre d'autogovern respecte les altres comunitats i el diferencial quant a pressió fiscal.

Tanmateix, aquesta fórmula no és innocent, i analitzant al detall la metodologia amb què s'han calculat els resultats es poden trobar algunes evidències que posen de relleu la concepció unitarista de l'Estat que es troba en el moll de l'os d'aquestes balances fiscals, a banda d'algunes trampes que s'han utilitzat i que servirien per amagar part del dèficit fiscal català.

1. Només s'utilitza el mètode de càlcul de càrrega-benefici. Malgrat

dissabte, 28 de juny del 2014

Mas-Colell: "Si Wert vol guerra, la tindrà"

27/06/2014

PRESSUPOSTOS

El conseller d’economia critica “l’austeritat visceral” del govern espanyol cap a les autonomies


Mar Sabé


El Conseller Mas-Colell a Els Matins Botifler de TV3



El Conseller d’Economia, el professor Andreu Mas-Colell, ha sentenciat aquest matí: “Si Wert vol guerra, la tindrà”. Ha fet aquestes declaracions a Els Matins de TV3 en relació a la iniciativa del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, de pagar 6.000 euros a tots aquells catalans que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà. “Protestarem però evidentment és una alcaldada estrambòtica, molt provocadora i molt conflictiva”, ha sentenciat.

Mas-Colell ha criticat durament el que ell considera és “una austeritat visceral” del govern espanyol cap a les autonomies, que denota, segons ell, que “s’estan penalitzant de manera desequilibrada els

dimecres, 18 de juny del 2014

El Port de Barcelona rebutja el Fons per finançar els accessos d'altres ports perquè atempta contra la seva autonomia financera

Redacció - 18/06/2014 - 12.55h.

PORT DE BARCELONA




Creuers al port de Barcelona.



El Port de Barcelona ha rebutjat el Fons d'Accessibilitat que preveu implantar el Ministeri de Foment a través d'un decret llei perquè atempta contra la seva autonomia financera. Aquest fons pretén ser un recurs per finançar els accessos terrestres a tots els ports espanyols.

Es dotaria amb el 50% del resultat anual dels ports amb beneficis. Això vol dir, amb números de l'any passat, que el Port de Barcelona hauria d'aportar 37,3 milions d'euros per finançar els accessos del conjunt de ports espanyols, una xifra que representa el 30% del total d'aquest Fons d'Accessibilitat.

dijous, 12 de juny del 2014

L'espoli fiscal segueix: 15.000 milions, el 7,7% del PIB

12/06/2014

EL DÈFICIT FISCAL

"Espanya ens frena", assegura el conseller Mas-Colell en la presentació de les balances fiscals del 2011


Lluís Bou


Mas-Colell fent declaracions als periodistes.


Catalunya pateix un dèficit fiscal de 15.006 milions d'euros, una xifra que equival al 7,7% del PIB català. La xifra resta inalterable any rere any, tot i que el nou estudi correspon a l'any 2011, en plena crisi econòmica. Ni el retrocés de l'economia minva el drenatge d'impostos dels catalans cap a les arques de l'Estat. Els 15.006 milions equivalen a tota la despesa en Salut, Ensenyament i Benestar Social de la Generalitat.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquesta tarda les balances fiscals relatives als comptes del 2011,

dissabte, 29 de març del 2014

La història de l'espoliació a les Illes, explicada fil per randa en un vídeo

Dissabte  29.03.2014  06:00

El document explica gràficament l'espoliació fiscal i el maltractament rebut de part d'Espanya

 

 





La plataforma pel dret de decidir de les Illes ha editat un vídeo titulat 'Història d'un espoli' que explica gràficament l'espoliació fiscal i el maltractament rebut de part d'Espanya. S'hi pot veure una narració històrica sobre la realitat nacional catalana i la vertebració de l'espai comú dels Països Catalans.

A partir d'aquest relat històric, s'hi presenta una bona quantitat de dades de caràcter econòmic, amb balances fiscals, models federals d'equilibri fiscal d'uns altres països, la despesa sanitària mitjana balear comparada amb la mitjana espanyola, juntament amb dades sobre el sistema de pensions i els desequilibris que perjudiquen les Illes.

Podeu veure aquest documentat vídeo, ací:






http://www.vilaweb.cat/noticia/4181194/20140329/historia-lespoliacio-illes-explicada-fil-randa-video.html


dimecres, 5 de març del 2014

La Junta d'Extremadura s'empesca unes balances per a negar l'espoli fiscal a Catalunya

Dimecres  05.03.2014  16:58

Autor/s: ACN

Contraposa 'les balances reals' seves a les balances fiscals








El conseller d'Economia d'Extremadura, Antonio Fernández, ha presentat avui el seu estudi de balances fiscals, que les ha batejades com a 'balances reals'. La Junta les ha elaborades amb dades 'oficials' que posen de manifest 'la realitat' dels recursos que rep el seu territori. La Junta assegura que Catalunya és el primer en finançament per habitant i Extremadura el desè. Segons el conseller, el 'principi de solidaritat' que ha marcat fins ara les balances fiscals 'ha de seguir regint' al nou sistema de finançament que prepara el govern espanyol, perquè "és a la constitució". 'Des d'Extremadura volem construir més Espanya', ha dit Fernández.



 




La vicepresidenta d'Extremadura, Cristina Teniente, va avançar ahir que les balances fiscals que havia elaborat el seu govern a partir de les dades facilitades pel Ministeri d'Hisenda "no deixarien indiferent ningú, ni a Catalunya ni a la resta de comunitats". Segons Teniente, a diferència de les balances fiscals que s'han presentat fins ara, els seus càlculs es basen en criteris "objectius" perquè recullen "els dèficits històrics de la comunitat autònoma", cosa que "és molt útil" perquè "alguns estan exposant balances per fer-les valdre en una mena de reivindicació unilateral abans de la negociació del model de finançament autonòmic".

dilluns, 17 de febrer del 2014

Pere Martí: "Si algú fa marxa enrere, electoralment ho pagarà molt car"

17/02/2014

SINGULAR TV

"Intenten negar l’espoli fiscal, però no se’n sortiran", assegura el periodista a Singular TV


Mar Sabé










Pere Martí a Singular TV
El periodista de 8TV Pere Martí considera que "si algú fa marxa enrere en el procés sobiranista, electoralment ho pagarà molt car". Segons el seu parer, és el que li estaria passant al PSC, perquè ara mateix "una gran part de la societat catalana està ja en situació de reivindicació de futur".

Martí explica en una entrevista a Singular TV que alguns intenten ara negar l’espoli fiscal, però es mostra convençut que "no se’n sortiran”. També apunta que una proposta generosa per part del govern espanyol a Catalunya sobre el paper podria fer minvar les aspiracions d'una part del sobiranisme. “Però això no passarà”, ja que l'oferta no vindrà.

El periodista remarca que la societat civil és la que encapçala el procés sobiranista, i ho recull en una amplicació del llibre "El dia que Catalunya va dir prou" (Butxaca), que s'acaba de publicar. Aquest volum explica la història de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) des que es va fundar, "partint d’un grup molt petit de gent", fins a l’acord per la data i la pregunta al qual van arribar les formacions polítiques favorables al dret a decidir al Parlament.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/pere_marti_si_algu_fa_marxa_enrere_electoralment_ho_pagara_molt_car_98681.php

diumenge, 5 de gener del 2014

Els socialistes extremenys volen seguir cobrant de l'espoli a Catalunya

Diumenge, 5 de gener de 2014 17:45 h

El líder extremeny del PSOE aposta per una reforma federal de la Constitució i acceptaria "reconèixer algunes singularitats " de Catalunya "si no es toca la solidaritat interterritorial" .


El secretari general del PSOE d'Extremadura i expresident de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, en una entrevista a Europa Press, ha carregat durament contra el discurs del president Mas, que ha considerat “caspós” per " enfrontar-se a altres territoris en la defensa de la sobirania de Catalunya” i l’ha advertit que "fer pensar que tots els seus problemes estarien resolts sense Espanya és senzillament enganyar la gent ". En aquest sentit, Vara s’ha mostrat partidari de fer algunes concessions i ha assegurat que podríem reconèixer “algunes singularitats" a Catalunya. "Això està prou madur com perquè des d'Extremadura, si no es toca la solidaritat, el principi que tots som iguals en obligacions i drets i, per tant, accedim a una educació i una sanitat en condicions d'igualtat, podríem reconèixer algunes singularitats". 


Navarro, l’heroi dels socialistes extremenys

Vara ha celebrat la resolució de les tensions entre PSOE i PSC a causa de la consulta i s'ha mostrat satisfet perquè el PSC hagin "clarificat de manera nítida la seva posició", i ha agraït especialment a Pere Navarro el seu "esforç " per reconduir la situació i ha qualificat Navarro de ser "enormement hàbil " per rebutjar qualsevol referèndum que no fos pactat amb el Govern. Per Vara, la sortida al “desafiament” independentista passa per "la federalització de l'Estat autonòmic " i considera que fins i tot el PP s’ha vist obligat a reconèixer que potser sigui necessari un canvi.