Els Països Catalans fa anys que paguem la festa dels dirigents espanyols

 

 

O es forja un gran acord o encara serem una colònia extractora d’Espanya durant una bona pila d’anys

 

 

Joan Puig 06/08/2022

 

 

Sánchez i Feijóo

 

Amb les darreres dades publicades, aquest escàndol anual va en augment i mentre des de les estructures de l’estat monàrquic ens roben, ens espien i ens inculquen que només podem viure com a espanyols, els dirigents polítics independentistes continuen embarrancats en discussions banals que l’únic que fan és atiar una absurda guerra civil dins l’independentisme.

 

Tots els partits, sense excepció, ho deixen fer i en cap cas no intervenen per aturar aquesta humiliant degradació. Fa poc, en un brillant article, en Carod-Rovira es preguntava si havíem tocat fons i jo, sincerament, crec que encara no, sobretot veient com perdem el temps amb estèrils baralles sobre temes que ens passen per culpa de no tirar endavant l’acord de govern que establia la creació d’un espai de treball per acordar

El robatori més gran que han patit els Països Catalans

 

 

OPINIÓ

 

 

Fins on aguantarem els catalans, valencians i Illencs la repressió i l’espoli econòmic que patim i que cada dia va en augment?

 

 

Joan Puig 11/07/2022

 

 

 

 

No existeix al primer món, cap minoria nacional que pateixi l’espoli dels ciutadans de parla catalana de tots aquests territoris: des de l’1-O del 2017 més 90.000 MEUR han marxat cap a Espanya per pagar les seves festes. Som, precisament, els ciutadans del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes els que paguem i paguem totes les “festes espanyoles“, és a dir, el malbaratament dels diners per pagar les glòries espanyoles.

 

A tot aquest espoli li hem d’afegir els greus incompliments de les inversions que preveuen els pressupostos espanyols, incapaços d’assumir la majoria d’acord pressupostari, un engany més disfressat d’error, però que s’acaba convertint en una gran pèrdua de diners any rere any.

 

I, a tot això, hem de sumar l’escàndol dels darrers dies, un dels més grans de la democràcia a Espanya. Ens referim a la

L’esquerra guanya a Catalunya Nord i al Consell Regional

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

Hermeline Malherbe continuarà essent la presidenta del Consell Departamental i Carole Delga de la regió d'Occitània  

 

Per: Redacció

27.06.2021  21:30

 

 

L’esquerra ha guanyat a 10 dels 17 cantons departamentals de Catalunya Nord, de manera que la socialista Hermeline Malherbe continuarà essent la presidenta del Consell Departamental. Tot i que el Reagrupament Nacional va ser la segona força a la majoria de districtes electorals durant la primera volta, finalment no n’ha guanyat a cap. La segona força amb més representants ha estat la Unió de Dretes.

 

La coalició del Partit Socialista i els Verds que encapçalava Carole Delga també ha guanyat les eleccions regionals d’Occitània i revalidarà el càrrec amb el 57,8% dels vots. Ha derrotat Jean-Paul Garraud, de l’extrema-dreta Reagrupament Nacional (23,90%), i Aurélien Pradié, la Unió de la Dreta (18,30%). En el seu primer discurs després de les votacions, Delga ha dit que “la valentia, la proximitat i el sentit comú guien la nostra acció” i que

Ampli ressò internacional de l'acte de Puigdemont a Perpinyà

L'ACTE DE PERPINYÀ






Marc González
Foto: ACN
Barcelona. Dissabte, 29 de febrer de 2020

L'acte que el Consell per la República ha celebrat aquest dissabte a Perpinyà (Catalunya Nord) ha estat històric. El retorn del president a l'exili, Carles Puigdemont, i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí a terra catalana serà un dels dies més importants del procés.



Aquest és un resum de les reaccions dels mitjans internacionals:

Agència nord-americana AP

 

"Els separatistes catalans tenen ganes de cridar l’atenció internacional sobre la seva lluita, i la manifestació a Perpinyà tenia com a objectiu ser un espectacle de força. El lema de la manifestació era, "La república al centre del món", una referència a la república catalana desitjada", ha descrit l'agència de premsa més gran del món.

Agència France-Presse

El candidat de Macron a la batllia de Perpinyà assistirà a l’acte de Puigdemont

PAÍS - CATALUNYA NORD

'Estant molt lligat a les llibertats civils, la primera de les quals és la llibertat d'expressió i de reunió, estic a favor del míting de Carles Puigdemont', ha piulat el candidat 

 

Per: Redacció

17.02.2020  08:11




El candidat d’Emmanuel Macron a la batllia de Perpinyà, Romain Grau, ha anunciat que assistirà a l’acte que faran Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a la ciutat el 29 de febrer.



‘Estant molt lligat a les llibertats civils, la primera de les quals és la llibertat d’expressió i de reunió, estic a favor del míting de Carles Puigdemont del 29 de febrer’.

Étant très attaché aux libertés publiques, dont la première est la liberté d'expression et de réunion, je suis favorable à la tenue du meeting de Carles Puigdemont ce 29 février.
Carles Puigdemont étant mon ami je serai heureux de le retrouver à Perpignan. @KRLS pic.twitter.com/zTqaFzRILx

— Romain Grau (@RomainGrau) February 16, 2020

 





Tot el que heu de saber de l’acte de Perpinyà del 29 de febrer 






  

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/candidat-macron-perpinya-acte-puigdemont/ 


 

El rebuig a la sentència trenca falses fronteres

PAÍS

L'escandalosa decisió del Tribunal Suprem espanyol ha fet créixer la mobilització en suport dels presos arreu dels Països Catalans 

Per: Pere Martí

23.10.2019  21:50




El divendres 29 al vespre, mentre Barcelona estava col·lapsada per la protesta de centenars de milers de persones contra la sentència del Suprem espanyol, milers de joves assistien a un concert de Zoo a la plaça de Bous de València. La banda de la comarca de la Safor s’acomiadava dels escenaris fins al 2021 amb un directe potent i combatiu propi d’un grup de rap electrònic. En un moment de clímax musical, des de l’escenari el cantant va explicar què havia viscut aquells dies: ‘Ahir vam ser a Madrid, on va haver-hi una concentració en solidaritat amb el poble català. Els nostres amics ens deien que en aquella manifestació hi havia persones amb les nostres dessuadores i samarretes. Això ens omple d’orgull.’ Amb un to clarament emocionat i reivindicatiu, va continuar el relat:



‘Hui, venint cap a València, només pensàvem en la concentració d’aquesta vesprada a la delegació del govern espanyol. Estàvem preocupats per les crides agressives dels intolerants de sempre. A mitja vesprada, però, hem vist la resposta de València. I se’ns han posat els pèls de punta de veure com aquesta ciutat, a banda de ser tolerant i amable, sap estar orgullosa de si mateixa, sap cuidar-se i sap estimar-se.’ La plaça va esclatar amb aplaudiments i crits demanant la llibertat dels presos polítics durant força estona. L’escena es va repetir més tard amb la consigna de ‘Els carrers seran sempre nostres’. La solidaritat s’escampa arreu dels Països Catalans, de Perpinyà a Alacant passant per les Illes.



Només a València ciutat hi ha hagut tres manifestacions en una setmana. La primera, el dilluns que es va fer pública la sentència, en què es va expressar la solidaritat amb els presos i es va denunciar la repressió. Es va fer a la plaça de l’Ajuntament, convocada per Acció Cultural del País Valencià, la Plataforma pel Dret a Decidir, la Intersindical Valenciana i Escola Valenciana. Aquella nit també hi hagué manifestacions i

'Els Segadors' sona amb força al Camp Nou gràcies als Dragons Catalans

RUGBI A 13






Pau Cusí
Foto: Pau Cusí
Barcelona. Dissabte, 18 de maig de 2019

No hi estava jugant el Barça o la Selecció catalana de futbol, però aquest dissabte Els Segadors ha sonat amb més força que mai al Camp Nou.



El motiu: la posada en escena dels Dragons Catalans de Perpinyà, l’equip de rugbi a 13 que s’ha enfrontat al Wigan Warriors en la 15a jornada de la Super League, la lliga europea d’aquesta disciplina.

Els Segadors, de fet, és l’himne d’aquest club fundat l’any 2005 a la capital de la Catalunya Nord. Aquest dissabte, el feu blaugrana no s'ha omplert però sí que ha fet ressonar amb força la melodia de l'himne nacional del país.




ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/esports/dragons-catalans-segadors-camp-nou-himne-catalunya_385729_102.html 


 

[FOTOGRAFIES I VÍDEOS] Deu mil persones es manifesten a Perpinyà pels Països Catalans

PAÍS - CATALUNYA NORD

També han demanat la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats 

Per: Redacció 

10.11.2018  15:57

La Diada de Catalunya Nord es commemora avui amb una mobilització a Perpinyà amb el lema ‘Sem Catalunya Nord, fem Països Catalans’. Tres dies després de la data que recorda la signatura del Tractat dels Pirineus comença una manifestació que arribarà al Castellet, on es farà un acte polític.



L’acte, a més, servirà per a cloure el Correllengua del 2018, enguany dedicat a la Nova cançó.
La commemoració de l’any passat va ser envoltada per la polèmica arran de la prohibició de Jean-Marc Pujol, batlle de Perpinyà, de despenjar una estelada del Castellet, com és tradicional.


Tanmateix, no va poder impedir que fossin els milers de manifestants qui en brandessin una. Enguany no s’ha repetit la prohibició.

19.11

–

10.000 persones s'han manifestat avui a la tarda a Perpinyà, segons els organitzadors

Un ajuntament de la Catalunya Nord se solidaritza amb les institucions catalanes

CATALUNYA NORD

L’Illa del Riberal, al Rosselló, condemna en una moció “els atemptats als drets fonamentals”. “Com a electes de la República ho hem de denunciar”.

per Gemma Aguilera 22/09/2017

La Guàrdia Civil a la impremta de Sant Feliu de Llobregat | Jordi Borràs

 

L’ajuntament de l’Illa del Riberal, una vila de 6.000 habitants del Rosselló (Ille ur Tét, en francès), encapçalat pel socialista William Burghoffer, ha aprovat una moció de suport a Catalunya. En el text ratificat pel consistori s’explica que, “sense expressar una opinió sobre la qüestió de fons, la independència de Catalunya, nosaltres, electes de la República, no podem sinó condemnar els atemptats als drets fonamentals com són la llibertat de pensament, la llibertat d’opinió i d’expressió, i fem una crida al govern espanyol a respectar-los”, diu el text.



A més, l’ajuntament referma la seva “amistat amb Calella, vila amb la qual estem agermanats, i a la qual aportem tot el nostre suport a l’alcaldessa, Montserrat Candini, citada a comparèixer –l’alcaldessa del PDeCAT és un dels 712 batlles perseguits per la justícia espanyola per haver donat suport al referèndum-, així com a tot el seu consell municipal”.

Primera nit acamapats davant del TSJC | Jordi Borràs

L’inventari de la vulneració de drets per part de l’Estat

La CUP presentarà demà la campanya ‘Autodeterminació, desobediència, Països Catalans: Escombrem-los’

PAÍS -PRINCIPAT

La CUP també participarà a la campanya unitària pel Sí, que arrencarà el 15 de setembre.

Per: Redacció 

09.08.2017  12:16

Les organitzacions de l’Esquerra Independentista Alerta Solidària, Arran, la CUP, Endavant i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, presentaran demà al matí la campanya conjunta que han preparat pel referèndum amb el lema ‘Autodeterminació, desobediència, Països Catalans: Escombrem-los’.



La presentació es farà demà a les onze del matí en una roda de premsa davant la seu de la cambra de Comerç de Barcelona.



A més la CUP també participarà en una campanya unitària pel Sí amb entitats sobiranistes, que

P.-O.: l'identité catalane se revendique à ciel ouvert

CATALOGNE - CATALUNYA

Ce mercredi après-midi, les promeneurs ont vu apparaître dans le ciel la mention "Catala". PHOTO/@ChrisSirjl

• par N.O./lindependant.fr
• Le 04 août à 13h48 | Mis à jour il y a 1 heure 

Dans les P.-O. on n'est pas occitan, on est catalan!
Ce vendredi après-midi, les promeneurs, touristes et baigneurs de Canet-en-Roussillon, Torreilles et alentours ont vu se dessiner dans le ciel catalan la mention "Catala", écrite par les traînées nébuleuses d'un avion après plusieurs pirouettes. Une déclaration d'amour et revendication évidente de la culture catalane.

Le ciel catalan à Canet-en-Roussillon. PHOTO/@ChrisSirjl

Le but: rendre hommage aux racines. L'identité catalane n'a jamais été aussi forte!

PHOTO/@Kevin Magri

Le ciel catalan à Torreilles. PHOTO/@Clembas Roupi

El Consell d’Estat francès fa oficial el nom ‘Occitània’ per a la macroregió que inclou Catalunya

PAÍS - CATALUNYA NORD

La proposta ha generat una gran protesta a Catalunya Nord.

Per: Redacció 

29.09.2016  11:02

Aquest dijous, després de la validació pel Consell d’Estat, el Diari Oficial ha publicat que la nova regió nascuda de la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus es dirà oficialment ‘Occitània’ i tindrà Tolosa per capital.  Segons que informa Midi Libre el Consell d’Estat ha avançat la decisió, que en principi estava prevista pel primer d’octubre.



Aquesta decisió generarà una gran polèmica. A Catalunya Nord hi ha un gran moviment en marxa

La Catalunya del Nord comença el curs escolar amb rècord d’alumnes en centres immersius en català

PAÍS - CATALUNYA NORD

Els col·legis de la Bressola superen per primera vegada el miler d'estudiants i Arrels ha obert una nova aula al Vernet de Perpinyà.

Per: ACN

 

01.09.2016  15:37

 

 

 

 

La Catalunya del Nord ha començat avui el curs 2016-2017 amb rècord d’alumnes matriculats en escoles immersives en català. Per primera vegada, els set centres de la Bressola han superat el miler d’estudiants: 1.024, és a dir, 46 més que l’any passat. Malgrat això, 75 nens han quedat fora per manca de places. Per la seva part, la xarxa Arrels ha obert una nova aula al col·legi del barri del Vernet de Perpinyà i ja suma un total de 284 alumnes. A aquests, cal sumar-hi els prop de 3.000 que hi ha escolaritzats en el sistema bilingüe. En l’actualitat, el 25% de l’alumnat de la Catalunya del Nord rep alguna mena d’ensenyament en català, bé sigui a través del model d’immersió, el bilingüe o de classes d’iniciació a la llengua, segons dades de l’associació APLEC.



El model d’immersió lingüística a la Catalunya del Nord es concentra en els dos col·legis públics Arrels, a Perpinyà, i en els set centres concertats de la Bressola. En tots els casos, aquest curs ha

Vicent Partal : Una nova geopolítica per als Països Catalans

Per: Vicent Partal

Dimecres  7.10.2015  02:00

OPINIÓ

Ahir dos dels parlaments del nostre país van agafar una alta volada, símbol del nou temps que vivim. A les Illes la derogació de la polèmica llei de símbols impulsada per Bauzá va esdevenir una celebració popular amb diputats, consellers i ciutadans ballant junts a la porta de la cambra. El mal perdre dels diputats del PP es va fer palès quan abandonaren el ple, pensant-se que així aturarien la votació. Però això no va passar, i la persecució de la senyera i dels llaços ja és història.

A les Corts Valencianes, mentrestant, un tens debat va servir perquè la cambra reclamàs per consens al govern espanyol un ‘espai fiscal propi’ per al País Valencià i el reconeixement i el pagament dels més de dotze mil milions d’euros que no han arribat durant anys i que haurien d’haver arribat. Encara que finalment el PP s’afegí a la demanda, cal parar esment al discurs, increïble, de la nova líder del

Botifarra a la 'Vuelta' del país veí

Dijous, 3 de setembre de 2015 12:15 h

ERC i la CUP giren l’esquena a la Vuelta Cicista de España en el seu pas per Lleida

---

Demà arriba a Lleida la “Vuelta”, i lluny de tenir una càlida rebuda, sembla que ho farà igual que el temps.  L’esdeveniment esportiu no ve gaire de gust als lleidatans, que pateixen restriccions de trànsit i d’aparcament, i tampoc crea furor a l’esfera política, on ERC I la CUP ja s’hi han mostrat manifestament en contra. De fet, el grup municipal d’ERC ja ha anunciat que plantarà l’acte, mentre que la CUP rebrà els ciclistes amb estelades. Per aquest motiu, l’organització ha repartit un miler d’estelades als carrers pròxims al circuït perquè els veïns les mostrin com a rebuig al caràcter polític de la competició. I és que els dos partits independentistes tenen molt clar que la ‘Vuelta’ és un esdeveniment de la Marca España que no hauria d’estar pagat pels ciutadans de Lleida.   

 

Els motius per rebutjar la cursa, però, no només són politics,  també econòmics. En aquest sentit, el president del grup municipal d’ERC, Carles Vega, preguntarà al proper ple quants diners ha pagat l'Ajuntament de Lleida per ser un punt d'arribada de la 'Vuelta' i quant ha costat als ciutadans l'operatiu logístic, de seguretat i de trànsit que s'ha dut a terme.

 En tot cas, segons Vega, "malgrat no sabem exactament quan costa, sabem que costa diners i aquests diners són una despesa supèrflua; en canvi, anirien molt bé per destinar-los als problemes que tenim al Centre Històric, als barris o a necessitats humanitàries que també tenim a la nostra ciutat".

Vicent Partal : Voldrà ser Catalunya el meu ‘kin-state’?

Per: Vicent Partal

Dilluns  24.08.2015  00:15

OPINIÓ

Les declaracions recents del conseller Gordó sobre la necessitat de no oblidar la resta del país quan es produïsca la independència del Principat han alçat una polseguera notable. Interessada, com tot allò que té a veure amb aquesta campanya. Cal agrair, però, que algú pose sobre la taula un tema dels dos que semblen tenir adjudicat el paper de ser el preu que Catalunya està disposada a pagar per ser independent —l’altre serà la llengua.

Cal agrair-ho, doncs, i cal emmarcar el debat. Emmarcar-los des d’una banda i des de l’altra de la frontera que sembla que apareixerà aviat i que alguns, com hem fet des que tenim consciència, ignorarem. Avui en parla ací mateix a VilaWeb l’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià. Per nosaltres els valencians, mallorquins, eivissencs, rossellonesos o fragatins, per dir-ne uns quants, el debat és clau. Pels andorrans i els algueresos, també, encara que amb una altra intensitat. Però ho és per la gent del Principat. I la pregunta és: en això el Principat vol ser un estat europeu normal?

Perquè si ho vol ser s’haurà de comportar com a tal i això implica d’acceptar, com fan tots els estats d’Europa, que les fronteres de la nació no coincideixen amb les de l’estat. I mirar de compatibilitzar nacionalitat i ciutadania. Tret d’Islàndia cap estat europeu no té dins les fronteres només nacionals de la pròpia nació o no té nacionals fora de les fronteres. Per això les darreres dècades ha anat obrint pas un debat ben important sobre com cal establir un marc polític coherent que permeta de respectar les fronteres estatals al temps que es respecta que tots els nacionals d’una nació puguen mantenir uns lligams i uns drets, per damunt de les fronteres.

Gordó: "Aspirem a la victòria, no només al somni: aquest cop hem de vèncer"

LAIA VICENS Prada (Conflent) Actualitzada el 22/08/2015 13:09

El conseller de Justícia demana que la independència de Catalunya "no faci oblidar la nació completa".

 

Germà Gordó, en una imatge d'arxiu

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha afirmat que els catalans saben ser "astuts, pacients i fer servir bé les eines". "Aspirem a la victòria, no només al somni: aquest cop hem de vèncer", ha assegurat el conseller en un acte sobre una eventual Constitució catalana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). "Ho tenim a tocar", ha dit. 

Durant el discurs, amb un cert to èpic, Gordó ha assegurat que la futura Constitució catalana "ha de reflectir el millor possible el nostre caràcter, societat i història". Al seu parer, la Constitució hauria d'incloure set ingredients indispensables: la voluntat de ser; la identitat "indestructible", que no es pot combatre "ni amb artificis ni amb intents d'assimilació"; el sistema de relacions socials i administratives i el dret propi que s'ha mantingut tot i els intents de l'Estat d'anul·lar-los; la justícia social i les llibertats individuals; les institucions pròpies, amb una tradició d'autogovern que comença en l'època medieval; el respecte per la pluralitat, la diversitat i la diferència, perquè Catalunya "renuncia el fanatisme i la intolerància" i el sentit de la modernitat, amb un caràcter "innovador, modernista i capdavanter". "Una Constitució servirà de poc si no recull aquests aspectes bàsics", ha afirmat.

En resum, Gordó ha instat a "demostrar" que els catalans estan fets de "grandesa, progrés, justícia social, llibertat nacional". 

El català a L'Alguer es polititza per sobreviure

30/07/2015

El Singular publica extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre la sistuació de la llengua als Països Catalans.

 

Bernat Vilaró

L'Alguer

Esteve Campus, llicenciat en Ciències Polítiques a la Universitat dels Estudis de Sàsser, i Carla Valentino, experta en l'estudi del català i de la variant algueresa -i ambdos socis d'Òmnium-, expliquen en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a L'Alguer. L'estudi trenca el tòpic que l'alguerès, dins de l'Estat d'Itàlia, està gairebé mort i no gaudeix de bona salut. És una realitat força desconeguda, i menys pessimista del que a vegades s'afirma des de Catalunya.

A finals del segle XIX i a principis del XX la ciutat no arribava als 10.000 habitants, dels quals gairebé la totalitat parlen alguerès, la variant dialèctica catalana a la ciutat. La majoria són analfabets, i L'Alguer té una estructura socioeconòmica dèbil, lligada a les activitats tradicionals, com ara la pesca. Tancada dins les seves muralles, la ciutat té poc contacte amb la realitat catalana.

Després de la Segona Guerra Mundial, i sobretot cap a finals dels anys 60, L'Alguer conserva el català com a llengua de comunicació a la llar i en el món de l'oci. "El problema per mantenir i salvar el català és sobretot polític", afirmen Campus i Valentino, que afegeixen que el català a L'Alguer és vist en segons quins àmbits com una llengua folklòrica.

Als anys setanta el moviment algueresista evoluciona de ser cultural a ser també polític. Hi ha tot un canvi generacional. Aquí la realitat sarda i catalana és ja un punt de referència en les reivindicacions del territori. El català a L'Alguer passa de ser d'una comunitat tancada en si mateixa a formar part d'una societat que s'encamina cap a l'homologació amb altres realitats lingüístiques d'Itàlia.

Manuel de Pedrolo, 25 anys sense un escriptor compromès amb la llengua i els Països Catalans

26 de juny de 2015 10:00 h

L'Espai Pedrolo del Castell de Concabella exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc

---

Lleida (ACN).- Aquest divendres es compleixen 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana del segle XX però que també va destacar pel seu compromís polític en defensa de la llengua i dels Països Catalans. La seva obra més llegida és 'Mecanoscrit del segon origen', de la qual a l'octubre se n'estrenarà l'adaptació cinematogràfica. L'autor va ser distingit amb diversos premis literaris i el 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'Espai Pedrolo, inaugurat l'octubre del 2014 al Castell de Concabella (Segarra), exposa de forma permanent la vida, obra i pensament polític de l'autor segarrenc i també acull el fons documental de la Fundació Pedrolo. 

 

Exposició de M.de Pedrolo al Castell de Concabella

El 26 de juny del 1990 moria a Barcelona als 72 anys com a conseqüència d'un càncer Manuel de Pedrolo. Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, està considerat com un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Pedrolo, fill d'una família procedent de Cervera, va néixer l'any 1918 a l'Aranyó (Segarra). Va passar la seva infància a Tàrrega, on va estudiar batxillerat fins al 1935, quan es va traslladar a Barcelona per acabar el batxillerat i ampliar els seus estudis ja que volia ser psiquiatra, però aquests es van veure estroncats per la Guerra Civil espanyola quan va ser mobilitzat a Valladolid.

Durant la guerra es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines, actualment Fígols (Berguedà). Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona. L'any 1943 es va casar Josefina Fabregat, instal·lant-se definitivament a Barcelona, després de residir uns anys a Tàrrega després de la guerra. Durant tota la seva trajectòria, l'autor sempre va conservar una forta vinculació amb l'Urgell i la seva Segarra natal.

Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps, la llengua i amb la realitat dels Països Catalans. Es va mostrar especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

L'autor no es va encotillar en un tema concret i, ideològicament va estar al marge de la resta, parlant d'independentisme quan poca gent en parlava. Potser per això, va esdevenir l'autor de literatura catalana més censurat durant el franquisme, fet que condicionaria la seva trajectòria. L'alliberament de la dona també va ser una constant en els seus escrits.

Manuel de Pedrolo va començar a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, 'Es vessa una sang fàcil'. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i, des de llavors, va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda d'altres reconeixements que va recollir per la seva trajectòria literària com ara el Victor Català (1956), el Sant Jordi (1962) o el Prudenci Bertrana (1968).    

Va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època com ara Ariel, Canigó, Oriflama o Serra d'Or. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot en prosa, amb novel·les com ara 'Cendra per Martina' (1952 i publicada el 1966) i 'Totes les bèsties de càrrega' (1967) i amb el cicle novel·lístic 'Temps Obert' (iniciat el 1963), on va escriure onze novel·les. La seva novel·la 'Mecanoscrit del segon origen' (1974) ha esdevingut una de les més llegides de la literatura catalana.

Manuel de Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les quals, independentment del tema, dibuixava, sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Fins i tot va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

També va destacar en la seva vessant de traductor d'obres d'autors com ara John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i per dirigir la col·lecció de novel·la negra, 'La cua de palla'.

L'Espai Pedrolo al Castell de Concabella

La Flama: del Canigó al Lluçanès

Dimarts  23.06.2015  10:19

 

La Flama arriba directa a 10 nuclis per encendre les fogueres de Sant Joan.

@isaacperaire

L’any passat la Unió Ciclista Lluçanès va anar a recollir la Flama al Coll d’Ares, la frontera entre el Principat i la Catalunya Nord, per portar-la fins al Lluçanès. Enguany, a més a més, l’equip Set de Córrer, ha acompanyat la flama des del cim del Canigó fins al Coll d’Ares, aquesta passada nit.
La Flama del Canigó arribarà durant el dia d’avui a 10 pobles de la comarca per encendre les fogueres de Sant Joan d’aquesta nit.

Set de Córrer ha realitzat un total de 32 quilòmetres nocturns, dividits amb tres trams, i amb un fort desnivell fins al Coll d’Ares. A més a més, a les 8 del matí, els ciclistes de la Unió Ciclista Lluçanès han marxat des de Cal Bach. Calculen que arribaran al Coll d’Ares a la una del migdia, després de fer 90 quilòmetres. Allà, agafaran al relleu als corredors de Set de Córrer.

Seguidament, emprendran el recorregut de tornada fins al Lluçanès. La primera parada serà a les 5 a l’Hostal del Vilar, on allà es farà el repartiment al Lluçanès Nord. A 2/4 de 6 es preveu arribar a Perafita, a les 6 a Olost, a ¾ de 7 a la Torre d’Oristà, a ¼ de 8 a Oristà, a ¾ de 8 a Sant Feliu Sasserra i finalment, a 2/4 de 9 a Prats.

En total, els ciclistes de la UCLL faran gairebé 180 quilòmetres per portar la Flama del Canigó des del Coll d’Ares. D’aquesta manera, la Flama del Canigó arribarà directament des del cim d’aquesta muntanya del Pirineu català fins a la comarca del Lluçanès.

La Flama del Canigó