Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris C.Ponsatí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris C.Ponsatí. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 d’abril del 2023

Un eurodiputat filonazi serà el ponent de la petició d'empara de Ponsatí

 

 

Dzhambazki ja es va encarregar de la demanda del Tribunal Suprem per aixecar la immunitat als eurodiputats de Junts

 

 

Política

 

ACN

 

 


 

 

 

L'ultradretà búlgar Angel Dzhambazki serà el ponent de la petició que l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí ha fet a l'Eurocambra perquè protegeixi la seva immunitat després que fos detinguda al març en el seu retorn a Catalunya. Segons confirmen fonts del comitè d'Afers Jurídics de l'Eurocambra, aquesta és la decisió que han pres els coordinadors del comitè d'Afers Jurídics en una reunió celebrada aquesta tarda. Dzhambazki, que es va fer famós l'any passat per fer la salutació nazi en un ple de l'Europarlament, ja es va encarregar de la petició del Tribunal Suprem a la cambra per aixecar la protecció parlamentària dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Ponsatí.

 

Ponsatí va demanar al Parlament Europeu que protegís la seva immunitat després de la detenció a Barcelona. Un cop presentada la petició,

dilluns, 24 d’abril del 2023

Boye confirma que Ponsatí plantarà Llarena: “Ha de complir el dret de la UE i tancar el procediment”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

“Els fets han prescrit, però tampoc no són constitutius de delicte”, ha dit el lletrat · Boye ha denunciat que es vulnera la immunitat de Ponsatí

 

 


 

 

 

Redacció 

 

 


 


El lletrat ha dit que havia recordat al jutge que, d’acord amb la jurisprudència del TJUE, té l’obligació de suspendre el procediment contra Ponsatí perquè el Parlament Europeu tramita la petició d’empara de la seva immunitat. “Ha d’instar el parlament perquè emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible. I Llarena no ho ha fet”, ha afegit. Aquests arguments han estat exposats en un escrit presentat avui mateix al Tribunal Suprem en el qual, Boye, cita jurisprudència del 2008: “Quan s’ha exercitat una acció contra un diputat europeu davant un jutge nacional i aquest ha estat informat que s’ha iniciat un procediment d’empara dels

dijous, 12 de gener del 2023

Llarena insisteix a perseguir Puigdemont, Comín i Puig per malversació

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Marta Rovira i Clara Ponsatí són reclamades per un delicte de desobediència, sense penes de presó 

 

 


 

 

 

Arnau LLEONART

12.01.2023 - 09:51

Actualització: 12.01.2023 - 11:46

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha canviat els delictes pels quals reclama els exiliats Carles PuigdemontToni ComínClara PonsatíLluís PuigMarta Rovira. Ha pres aquesta decisió arran de l’entrada en vigor del nou codi penal, que deroga el delicte de sedició i modifica els de desordres públics i malversació. Llarena considera que no es pot aplicar el delicte de desordres públics als exiliats i diu que la derogació de la sedició condueix a “un context acostat a la despenalització” dels fets investigats.

 

El president Puigdemont i els consellers Comín i Puig passen a ser reclamats judicialment pels delictes de malversació i desobediència. Rovira i Ponsatí són reclamades per delictes de desobediència, que no implica penes de presó però sí d’inhabilitació.

 

La interlocutòria judicial manté les ordres de detenció a l’estat espanyol de Puigdemont, Comín i Puig, però ajorna la decisió d’emetre

dilluns, 31 d’octubre del 2022

Una causa tapada a Luxemburg té les claus jurídiques del retorn de Puigdemont

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

El futur dels eurodiputats exiliats es decideix en dues vistes importants aquest mes al Tribunal General de la Unió Europea

 

 

 

 


 

 

JOSEP CASULLERAS NUALART

30.10.2022 - 21:40

 

 

Quan Clara Ponsatí va travessar el coll de Banyuls abans-d’ahir i va entrar en territori administrativament de l’estat espanyol per primera vegada d’ençà de la seva sortida a l’exili, va assumir un cert risc. Per més que fos durant trenta minuts i havent travessat poques desenes de metres frontera. Perquè per més que Ponsatí és eurodiputada i té la immunitat recuperada de manera cautelar d’ençà del mes de maig per ordre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Tribunal Suprem espanyol manté activa l’ordre de detenció espanyola contra ella, contra Carles Puigdemont i Toni Comín (també contra Lluís Puig i contra Marta Rovira, exiliats a Bèlgica i a Suïssa, respectivament). Però el cas dels eurodiputats és singular, perquè les immunitats que tenen reconegudes haurien de permetre que poguessin tornar a casa sense cap risc. Però no és així, i aquest mes de novembre hi ha dues sessions al Tribunal de Luxemburg, el 24 i el 25 de novembre, que poden ser cabdals perquè els eurodiputats exiliats recuperin plenament les seves immunitats: les que els van ser retirades pel controvertit suplicatori aprovat pel Parlament Europeu, i la que Pablo Llarena sempre va fer veure que no tenien, la que els protegiria dins l’estat espanyol i els obriria de bat a bat la porta d’un possible retorn.

 

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) –la primera instància judicial del Tribunal de Luxemburg– ha convocat la vista oral de dos procediments judicials diferents, aquells dos dies, però força relacionats entre si. D’una banda, la demanda que van presentar Puigdemont i Comín al TGUE quan a final del 2019, i abans de la sentència sobre Junqueras que els va acabar obrint la porta de l’Eurocambra, el president

divendres, 15 de juliol del 2022

Què necessitarà ara l’exili per a vèncer Llarena a Luxemburg?

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 


La qüestió és si els jutges que s'oposen a la doctrina de l'advocat general tindran prou força al TJUE per a capgirar aquestes conclusions

 

L'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour.

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 

 

14.07.2022 - 19:07

Actualització: 15.07.2022 - 07:52

 

 

L’aire ja era força dens dins de la Gran Sala del Tribunal de Luxemburg aquella tarda del 5 d’abril, quan el president del tribunal, Koen Lenaerts, va decidir de fer unes preguntes a Gonzalo Boye. Feia hores que s’allargava un debat molt intens en la vista oral sobre la causa de les pre-judicials enviades pel jutge Pablo Llarena per a aclarir els casos en què es poden denegar les euroordres. Aquell interrogatori de Lenaerts a Boye, recuperat ara, permet d’entendre la raó de fons de l’informe –nefast per als exiliats– que ha publicat l’advocat general del TJUE Richard de la Tour i que subscriu la posició d’Espanya en aquesta qüestió. Perquè aleshores Lenaerts, com avui De la Tour, expressava una confiança cega en el funcionament de la justícia espanyola, amb una nul·la voluntat d’examinar la particularitat del cas de Lluís Puig i dels exiliats catalans en conjunt.

 

—El seu client va presentar un recurs d’empara al TC per impugnar la competència del Suprem sobre el seu cas, oi? —demanava Lenaerts.
—Sí, i encara no l’ha resolt —responia Boye.
—Però va interposar un recurs al TC, és a dir, va esgotar la via interna de recurs. Per què, doncs, l’estat membre d’execució [Bèlgica] s’havia d’ocupar d’això?

La tensió anava pujant. El president del tribunal furgava:

 

—Hi ha una cosa que no entenc. El TC ja s’ha pronunciat sobre un recurs d’empara; no us podeu queixar que el TC no s’hagi pronunciat sobre un recurs que heu interposat per la qüestió de la competència del Suprem.


—Pel que fa als condemnats s’ha resolt pel TC desestimant la demanda sobre la competència. Però en relació amb els exiliats s’ha plantejat i mai no resolt. I és descoratjador saber que de nou persones que el van presentar, el recurs fou desestimat i que ara passarà igual.


—Però dieu que d’alguna manera el senyor Puig es va veure apartat del jutge natural a Catalunya per una connexió de la causa del Tribunal Suprem. Aquest és el dret del jutge predeterminat per llei. Aquesta qüestió ja l’ha tractada el TC. I el fons de la meva pregunta és si un jutge d’execució [Bèlgica] pot qüestionar les diferents etapes processals en l’estat membre d’emissió. És això que es planteja aquí.


—No existeix cap sentència sobre Lluís Puig per part del TC. Només un recurs.


—Però Puig ha fet el recurs d’empara. Si està pendent de resoldre o no, no és important, vol dir que s’han exhaurit les vies de recurs, i constato que Bèlgica, quan feia referència al principi de cooperació judicial, deia que el jutge d’emissió [Espanya] tenia la responsabilitat per a aclarir totes les vies de recurs.

Lenaerts deia, doncs, que si una persona afectada per una petició d’euroordre ha fet tot el recorregut judicial dins Espanya a l’hora de qüestionar que el Suprem sigui el tribunal competent, ja no hi havia res més a dir. És a dir, que Bèlgica no tenia res a dir-hi, que no podia interferir en aquesta qüestió. I en cap moment –que és allò que Boye mirava de donar-li entenent– no es preguntava si tot aquest recorregut judicial intern espanyol generava a Lluís Puig, pel fet de ser qui és, una indefensió. Ni Lenaerts, aquell dia, ni ara Richard de la Tour no han vist o no han volgut veure això que diu Javier Pérez Royo: “Hi ha dues coses amb què l’estat espanyol no funciona com a estat de dret: la corona i el nacionalisme català. En aquestes dues qüestions, la raó d’estat passa per davant de l’estat de dret.”

 

Ve’t ací la clau d’aquestes conclusions de l’advocat general que són tan negatives i tan inesperades per als exiliats, que ometen de manera deliberada que, si bé el sistema judicial espanyol no es pot comparar amb el polonès en termes generals, aplica un sistema d’excepcionalitat contra els dirigents independentistes catalans per castigar-los, i passa per damunt dels drets fonamentals i dels principis mateixos de l’estat de dret. És, de fet, l’essència de l’informe del Consell d’Europa que denuncia la repressió espanyola contra els polítics independentistes. És allò que les defenses dels exiliats van mirar de fer veure al tribunal en la vista de l’abril. Però De la Tour, si més no, no ha acceptat.

 

Les conclusions de l’advocat general no són vinculants, però el tribunal les té molt en compte a l’hora de dictar sentència i molt poques vegades se n’aparta. Es preveu que la sentència es farà pública a final d’any i, si manté el criteri d’aquestes conclusions, Pablo Llarena podrà repetir l’euroordre contra Lluís Puig (no encara contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, que cautelarment tenen la immunitat com a eurodiputats). I perquè això no passi, caldrà que el tribunal faci, en la sentència, “un gir copernicà”, en paraules de Boye.

 

Efectivament, aquestes conclusions són sorprenents perquè s’aparten de la jurisprudència mateixa del TJUE sobre els casos de denegació d’extradicions. De la jurisprudència més recent, que arribava a dir, textualment, que cal “comprovar si existeixen motius fonamentats per a creure que, tenint en compte la informació facilitada per l’interessat sobre la seva situació personal, la naturalesa de la infracció per la qual és perseguit, els antecedents de l’ordre de detenció europea, hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental”. I entre els elements a tenir en compte sobre la possible manca d’imparcialitat del tribunal que l’haurà de jutjar, el TJUE esmenta específicament les declaracions i les manifestacions públiques que hagin fet els membres que en formin part. Així ho deia una sentència del mes de febrer sobre uns ciutadans polonesos reclamats a la justícia dels Països Baixos que al·legaven que els vulneraven el dret del jutge predeterminat per llei.

 

Richard de la Tour ni tan sols esmenta aquesta sentència més recent. En canvi, n’invoca d’anteriors que establien el concepte de la necessitat del doble examen a l’hora de decidir si una euroordre es podia denegar. Tot seguint fil per randa els arguments de la Comissió Europea (part en aquesta causa, fent costat sempre a l’estat espanyol), l’advocat general diu que Bèlgica no podia denegar l’extradició de Lluís Puig perquè no va aplicar correctament aquest doble examen, que consisteix a comprovar, en primer lloc, si en l’estat que envia l’euroordre hi ha una fallada sistèmica i generalitzada del sistema judicial, si n’hi ha proves detallades i concloents. Això és així en el cas, per exemple, de Polònia, però no d’Espanya.

 

I, segons aquest mateix principi, si no hi ha aquesta disfunció general del sistema judicial, no es pot procedir a denegar l’euroordre per les circumstàncies particulars de la persona afectada. No es pot fer, en tot cas, en algun tipus de drets fonamentals, perquè De la Tour els categoritza: els que són absoluts i els que són limitables. El dret del jutge predeterminat per llei és limitable, a diferència d’un dret com el de la prohibició de la tortura i el tracte degradant. L’advocat general diu que, tot i que pugui haver-hi indicis que apuntin que a Lluís Puig se li podria vulnerar aquest dret del jutge natural, com l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU o algunes sentències del TEDH, l’estat que emet l’euroordre (Espanya) ja té prou mecanismes en la via judicial interna per a corregir aquesta possible vulneració. Com que el sistema judicial espanyol, en general, funciona bé, ja s’encarregarà de vetllar (en darrera instància el TC) pels drets del senyor Puig. És allò mateix que li deia el president Lenaerts a Boye en la tensa discussió del 5 d’abril. Confiança cega en la justícia espanyola.

 

Que De la Tour ho exposa com a confiança mútua necessària de preservar entre els estats. Aquest és un dels arguments de l’advocat general, que cal preservar l’eficàcia del sistema d’euroordres, que cal enfortir la confiança mútua entre els sistemes judicials entre estats i que no es poden crear precedents nous de denegació d’euroordres alegrement perquè posaria en risc aquest sistema. “Considero que, si la comprovació d’un risc de vulneració d’aquest dret fonamental [el jutge predeterminat per llei] en un cas concret fos suficient, per si mateixa, perquè l’autoritat judicial d’execució pogués denegar l’execució d’una ordre de detenció europea, la multiplicació dels controls que aquesta autoritat podria haver de realitzar per aquest motiu podria minar l’objectiu de lluitar contra la impunitat perseguit per la decisió marc i, si escau, uns altres interessos, com la necessitat de respectar els drets fonamentals de les víctimes de les infraccions de què es tracti.”

 

I ho diu en un cas sobre el qual encara ni tan sols s’ha jutjat la persona reclamada. L’advocat situa molt amunt el llistó per a justificar-ne la denegació, doncs. Tan amunt, que vulnera el camí jurisprudencial que el seu tribunal havia anat recorrent, un camí que remarcava la primacia de la protecció dels drets fonamentals per damunt del principi de confiança mútua. De la Tour desfà aquest camí, torna enrere, i fa aquest gir copernicà que l’exili ara necessita que sigui revertit de nou.

 

És sorprenent la posició de De la Tour, perquè durant aquella vista judicial de l’abril a Luxemburg, la posició de la Comissió Europea que l’advocat general ha subscrit va ser força qüestionada. Va passar sobretot arran de la intervenció d’una de les magistrades de la Gran Sala del tribunal, la italiana Lucia Serena Rossi, que va parar els peus a l’advocat de la Comissió, que curiosament era espanyol. Rossi va fer anar un argument que, vist avui, contradiu absolutament les conclusions de l’advocat general: “Nosaltres dèiem que quan hi havia un risc sistèmic de vulneració de drets calia fer la segona fase d’examinar el cas concret, que no n’hi havia prou. No hem dit mai que calgui una violació sistemàtica prèvia per a denegar una euroordre. S’ha de mirar cas per cas, no tindria lògica dir que si no hi ha una violació sistemàtica no es pot denegar. Perquè tenim un sistema de dret que protegeix els drets fonamentals, però és perillós de dir que si no hi ha una violació sistemàtica no hi haurà mai una violació particular. El jutge té el deure d’examinar-ho.”

 

De fet, Rossi va preguntar aleshores a la Comissió i a Espanya quin sentit tenia per a ells el considerant 12è de la directiva que regula les euroordres, i que preveu que un jutge pugui rebutjar una euroordre si veu un risc de vulneracions de drets per raó de nacionalitat, llengua, raça, orientació sexual… Richard de la Tour passa per alt aquest considerant en el seu informe, perquè, de fet, connecta amb la sentència del mes de febrer sobre Polònia, aquella que diu que, deixant de banda que hi hagi deficiències sistèmiques en l’estat emissor, es pot rebutjar una extradició si l’afectat ha aportat prou informació i documentació que acrediti que li foren vulnerats els drets fonamentals. I és aquí on els exiliats albiraven la seva gran oportunitat, la de fer valer la seva condició de membres d’un grup de persones exposades a un risc evident per unes motivacions de tipus polític, ideològic o de nacionalitat.

 

Sembla evident que aquesta causa ha generat i generarà tensions importants dins el TJUE, perquè punts de vista com el de Rossi (i sembla també que la del jutge austríac Andreas Kummin, que va proposar qüestions en la mateixa línia) topen frontalment amb el de De la Tour o el de Lenaerts. Ara falta saber quina és la posició del magistrat ponent de la sentència, el danès Lars Bay Larsen, vice-president del TJUE i que ja ha signat una resolució favorable a Puigdemont, Comín i Ponsatí tot retornant-los cautelarment la immunitat com a eurodiputats pel risc de ser extradits a Espanya. En aquella resolució. Larsen recriminava a Pablo Llarena l’abús del sistema d’euroordres, retirant-les i tornant-les a presentar segons la seva conveniència.

 

Si la posició de De la Tour és molt important, perquè participa en les deliberacions i influeix en la interpretació de la doctrina que han de fer els magistrats, la de Larsen ho és tant o més, perquè és qui haurà de redactar la sentència. I, a diferència de De la Tour, ell té vot (com la resta de magistrats) a l’hora de decidir. Però la qüestió és si n’hi haurà prou per a tornar a desfer el viratge doctrinal que ha fet De la Tour, o si el tribunal serà capaç de corregir-lo si més no parcialment, desautoritzant, per exemple, la justícia belga, però, en canvi, denegant a Llarena la possibilitat de repetir les euroordres ad infinitum.

En el resultat d’aquesta sentència hi ha en joc no solament el futur dels exiliats, sinó els drets de tots els ciutadans de la UE. La darrera paraula la tenen quinze jutges de Luxemburg.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-gir-copernica-exili-llarena-analisi/ 




dilluns, 20 de juliol del 2020

Ponsatí demana la dimissió de Buch per les càrregues en la protesta per la visita del rei




“És pesat repetir-se, però quin remei: Buch dimissió”, ha reblat l’eurodiputada








Agències 20/07/2020






L'eurodiputada Clara Ponsatí







La consellera exiliada i eurodiputada de JxCat, Clara Ponsatí, ha reclamat aquest dilluns la dimissió del conseller d’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, després de les càrregues policials contra els manifestants que protestaven per la visita dels reis a Poblet (Tarragona).



En una anotació en el seu compte de Twitter que ha recollit Europa Press, Ponsatí ha compartit un vídeo en el qual es mostren les càrregues dels Mossos d’Esquadra i ha

dilluns, 29 de juny del 2020

Mastegot de Ponsatí al Govern per demanar presó contra independentistes




La consellera legítima recrimina a Torra, Aragonès i Buch el fet que la Generalitat es personi contra activistes catalans





 



Gerard Sesé 29/06/2020






L'eurodiputada Clara Ponsatí







L’organització antirepresiva de l’esquerra independentista, Alerta Solidària, que ajuda als activistes per la llibertat de Catalunya davant la repressió, ha publicat avui una informació que torna a assenyalar les incongruències del Govern efectiu de JxCat i ERC.



Segons Alerta Solidària, la Generalitat va de la mà de la Fiscalia i tornen a demanar presó contra independentistes. “El súmmum de la hipocresia: la Generalitat reclama presó per a

dijous, 5 de març del 2020

El judici d'extradició de Ponsatí s'ajorna fins al 18 de juny



EXILI






Cèlia Forment i Bori
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020



















El jutge del Tribunal del Sheriff d'Edimburg ha decidit ajornar el judici d'extradició de Clara Ponsatí fins al proper 18 de juny, ja que la seva immunitat com a eurodiputada impedeix que sigui processada al Regne Unit. Nigel Ross vol esperar tres mesos per si el Parlament Europeu li aixeca aquesta immunitat, tal com ha sol·licitat el Tribunal Suprem.



Ponsatí s'ha presentat a una vista preliminar breu sobre el seu procés d'extradició a la cort civil de la capital escocesa, que en la seva última sessió va fixar l'inici del judici per a l'11 de maig.








El seu advocat, Aamer Anwar, ho ha qualificat de "victòria" contra l’abús de "l’Estat de

diumenge, 1 de març del 2020

Ampli ressò internacional de l'acte de Puigdemont a Perpinyà



L'ACTE DE PERPINYÀ






Marc González
Foto: ACN
Barcelona. Dissabte, 29 de febrer de 2020



















L'acte que el Consell per la República ha celebrat aquest dissabte a Perpinyà (Catalunya Nord) ha estat històric. El retorn del president a l'exili, Carles Puigdemont, i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí a terra catalana serà un dels dies més importants del procés.



Aquest és un resum de les reaccions dels mitjans internacionals:



Agència nord-americana AP

 

"Els separatistes catalans tenen ganes de cridar l’atenció internacional sobre la seva lluita, i la manifestació a Perpinyà tenia com a objectiu ser un espectacle de força. El lema de la manifestació era, "La república al centre del món", una referència a la república catalana desitjada", ha descrit l'agència de premsa més gran del món.














Agència France-Presse

diumenge, 16 de febrer del 2020

Ponsatí: "Que el Parlament tingui aquesta fluixera fa una mica de basarda"



ENTREVISTA






Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 16 de febrer de 2020














Clara Ponsatí (Barcelona, 1957) confessa que ocupar l’escó de diputada al Parlament Europeu ha estat una situació que no s'esperava. “A mi m’han arribat molts canvis a la vida quan pensava que ja ho havia fet tot i només em faltava jubilar-me. Ara començo a acostumar-m’hi, veig que segurament aquest tampoc no serà l’últim”, explica en una conversa amb ElNacional.cat a través de videoconferència. Ponsatí manté el seu to clar i contundent, crític amb la situació del procés a Catalunya i amb la resposta d'institucions i partits. No comparteix l'estratègia de la negociació amb el govern de Pedro Sánchez i tampoc la voluntat d'aprovar els pressupostos, però sí el diagnòstic que la legislatura està esgotada.



Més valia seguir la batalla des de l’exterior, perquè des de l’interior està sent extraordinàriament difícil mantenir les posicions



El dia que va arribar al Parlament Europeu van publicar un vídeo amb Carles Puigdemont i Toni Comín, reivindicant el camí de l'exili...


És evident que atès que no vam acabar de fer tot el que havíem de fer, posats a corregir el tret, més valia seguir la batalla des de l’exterior, perquè des de l’interior està sent extraordinàriament difícil mantenir les posicions. Estava convençuda que el president i Comín serien eurodiputats. En el meu cas, pensava que era una manera d’expressar suport però no havia de tenir implicacions sobre la meva vida real...



No ens hem donat mai per vençuts i hem jugat totes les cartes cada vegada que podíem



No s’ho esperava arribar al Parlament Europeu?

divendres, 14 de febrer del 2020

Ja hi ha més de quatre-cents autocars i tres-centes caravanes per a anar a Perpinyà el 29 de febrer



PAÍS - CATALUNYA NORD






Dues setmanes abans de la visita de Puigdemont a Perpinyà, els trens i els hotels ja són plens














Per: Txell Partal

12.02.2020  08:00




Prop de dues-centes assemblees territorials de l’Assemblea Nacional Catalana ja tenen més de quatre-cents autocars plens per a l’acte del president Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí el dia 29 de febrer a Perpinyà. El ritme de reserves continua augmentant, fins al punt que hi ha territorials que ja tenen totes les places plenes.



A més de l’Assemblea, hi ha més col·lectius que van omplint autocars i també hi ha tres-centes caravanes plenes. L’ANC explica que els interessats a reservar plaça poden posar-se en contacte amb la territorial que tinguin més a prop.



L’acte es farà el Parc de les Exposicions i ha estat organitzat pel Consell per la República. Serà la primera vegada que aquests tres membres del govern legítim trepitjaran terres catalanes d’ençà que es van exiliar.



El Consell per la República preveu de mobilitzar més de 85.000 persones fins a Perpinyà. Això que fa pensar que l’acte pot ser d’unes dimensions mai vistes a la ciutat. La

dijous, 6 de febrer del 2020

El Parlament rebutja la retirada de l'acta de diputat de Torra




La cambra catalana censura el suplicatori a Puigdemont, Comín i Ponsatí







El ple del Parlament | ACN







per ACN

 






El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una moció presentada per JxCat que rebutja la retirada de l'acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, i que qualifica de "cop d'estat" que se'l pugui inhabilitar.



La iniciativa ha estat aprovada amb els vots de JxCat, ERC, la CUP, mentre que Cs, PSC-Units i el PPC s'hi han oposat i els comuns l'han aprovat parcialment.



La moció també denuncia que l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras no hagi pogut prendre possessió de l'escó d'eurodiputat i censura que l'Audiència Nacional enviï un suplicatori al Parlament Europeu per poder processar els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elmon.cat/politica/parlament-rebutja-retirada-acta-diputat-torra_2110928102.html



dimecres, 5 de febrer del 2020

Escòcia ignora Llarena i Ponsatí inicia els tràmits per ser eurodiputada




L'exconsellera arriba al Parlament Europeu tot i la insistència del jutge espanyol de no deixar-la viatjar







L'eurodiputada de JxCat, Clara Ponsatí, a la seva arribada a l'Eurocambra amb els també eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín | ACN







per Redacció

 




L'exconsellera Clara Ponsatí ja ha arribat aquest dimecres al Parlament Europeu per acreditar-se com a eurodiputada després que la sortida dels diputats britànics del Parlament Europeu atorgués l'escó a l'exresponsable del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Així doncs, la justícia escocesa ha ignorat el jutge Pablo Llarena, que va insistir en l'euroordre i en no permetre que Ponsatí viatgés a un altre país.



Llarena va demanar a Escòcia que executés l'ordre de detenció perquè Ponsatí ja no té immunitat al Regne Unit un cop aquest Estat ha sortit de la Unió Europea amb el Brexit. Ara s'espera que Ponsatí pugui assistir al Ple de l'Eurocambra que se celebrarà la propera setmana.



Ponsatí ha assegurat que els tribunals escocesos ja li van donar llibertat per viatjar quan la van detenir, però que en tot cas ha informat les autoritats de la seva visita a Brussel·les per fer aquests tràmits.



També ha comunicat al jutge que és membre de

divendres, 31 de gener del 2020

El Parlament Europeu reconeix Clara Ponsatí com a nova eurodiputada



PARLAMENT EUROPEU






Cèlia Forment i Bori
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 31 de gener de 2020


















Dissabte 1 de febrer Clara Ponsatí serà oficialment diputada del Parlament Europeu i el 10 de febrer ja s'asseurà al seu escó al ple ordinari de la institució a Estrasburg. "Se li gira feina" —com ha dit ella mateixa en rebre la notícia— després de les traves de la Junta Electoral Central i mesos de burocràcia.






Un cop formalitzat el Brexit, l'Eurocambra no ha trigat a reaccionar i ha publicat els noms dels nous eurodiputats que corresponen a l'estat espanyol després de la retirada dels europarlamentaris britànics.









  






El comunicat inclou la resta d'eurodiputats que entren al Parlament Europeu a partir de demà. A l'estat espanyol li corresponen 59 escons, cinc més dels que té actualment. Els

dimecres, 29 de gener del 2020

Duch: "El Parlament Europeu no va decidir retirar l'acta de diputat a Junqueras"




El portaveu europeu assegura que la cambra té una "batalla judicial" amb els organismes judicials espanyols







Oriol Junqueras compareix a la comissió del 155 al Parlament | Jordi Borràs







per Europa Press








El director de comunicació i portaveu del Parlament Europeu (PE), Jaume Duch, ha assegurat aquest dimecres que van ser les autoritats espanyoles les qui van retirar l'acta d'eurodiputat al líder d'ERC, Oriol Junqueras: "El Parlament Europeu no va decidir res. No va decidir retirar l'acta de diputat a Junqueras. Simplement va haver de prendre'n nota".



Així s'ha expressat Duch en una entrevista a TV3, en la qual ha explicat que el PE es troba enmig d'una batalla judicial entre els organismes judicials espanyols i europeus: "Si el Tribunal General de Luxemburg adopta mesures i decideix que es reconegui Junqueras com a diputat, així ho farà el Parlament Europeu".



Sobre el procediment de suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem espanyol per retirar la immunitat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de l'exconseller

dimarts, 28 de gener del 2020

La JEC viola el dret europeu imposant a Ponsatí el tràmit de jurar la constitució



PAÍS - PRINCIPAT






Fa cas omís del TJUE, que sobre Oriol Junqueras va sentenciar que era eurodiputat des del moment que va ser proclamat 














Per: Redacció

28.01.2020  18:30




La Junta Electoral Central (JEC) ha tornat a citar Clara Ponsatí dijous 30 de gener a les 13 hores a Madrid perquè acati la constitució i l’amenaça de deixar vacant el seu escó a l’Eurocambra si no s’hi presenta. En un acord pres avui, l’àrbitre electoral ha argumentat que el cas de Carles Puigdemont i Toni Comín –que exerceixen d’eurodiputats sense haver fet aquest tràmit– ‘no pot servir de fonament’ per obviar el requisit que estableix l’article 224.2 de la llei electoral (LOREG) sobre l’acatament constitucional. Segons la JEC, aquest requisit serà aplicable fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o els tribunals estatals el declarin ‘inaplicable’.



La JEC va proclamar electe Ponsatí en un acord de dijous 23 de gener i l’havia citada avui per jurar o acatar la constitució juntament amb quatre nous eurodiputats més que li corresponen a Espanya després del Brexit.



L’àrbitre electoral reconeix que Ponsatí gaudeix d’immunitat d’ençà que va ser

dijous, 23 de gener del 2020

Clara Ponsatí serà proclamada eurodiputada el pròxim dilluns




La consellera a l’exili es podria beneficiar de la decisió del TJUE per tenir immunitat




 



Redacció 23/01/2020






Imatge d'arxiu de Clara Ponsatí / ACN







La Junta Electoral Central (JEC) té previst adjudicar aquest dilluns els cinc escons del Parlament Europeu que guanyarà Espanya un cop es faci efectiu el Brexit el pròxim 31 de gener, i entre els eurodiputats que es proclamin electes hi figura la consellera a l’exili Clara Ponsatí, que haurà de fer el mateix recorregut que els seus companys de files, els ja eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín.



Ponsatí és a Escòcia i té pendent una euroordre dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per un suposat delicte de

dimecres, 4 de desembre del 2019

El veredicte d’Escòcia sobre Ponsatí: mig any ple d’obstacles per a la justícia espanyola



MÓN - EUROPA






La setmana vinent la defensa de Clara Ponsatí proposarà els testimonis que vol que compareguin al judici per l'euroordre enviada pel jutge Llarena














Per: Josep Casulleras Nualart

03.12.2019  21:50




D’ací a una setmana la consellera a l’exili Clara Ponsatí compareixerà al Tribunal d’Edimburg, en la primera vista per a la tramitació de l’euroordre amb què l’estat espanyol la vol extradir. D’ençà del 14 de novembre, quan es va posar a disposició de les autoritats escoceses, Ponsatí té llibertat de moviments, que mantindrà durant aquest procediment judicial que durarà mesos, ben bé fins a l’estiu de l’any vinent. El procediment tindrà si més no dos incidents de recorregut que el poden condicionar enormement: el primer, el 19 de desembre vinent, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resoldrà les qüestions pre-judicials que li va enviar el Tribunal Suprem espanyol sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. I el segon, el 31 de gener, quan és previst que es farà efectiu el Brexit.



19-D, el dia que la justícia espanyola pot perdre el partit a Europa



La vista de la setmana vinent al tribunal escocès, la del dia 12, encara no serà decisiva, però tindrà una gran importància, perquè la defensa de Ponsatí hi proposarà la llista de testimonis que vol que compareguin en aquest procediment, en què la justícia escocesa haurà de decidir si accedeix a extradir-la a l’estat espanyol perquè sigui jutjada per

dijous, 14 de novembre del 2019

La justícia escocesa deixa Clara Ponsatí en llibertat i li manté el passaport



EXILI






Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 14 de novembre de 2019














La Justícia escocesa ha deixat en llibertat aquesta tarda la consellera Clara Ponsatí, i li manté el passaport, amb la qual cosa pot viatjar lliurement. Només li ha posat una fiança.
Ponsatí s'ha presentat aquest matí davant del jutge, i haurà de comparèixer un altre cop el 12 de desembre, quan se celebrarà la vista.



L'advocat de Ponsatí ha carregat contra l'acusació de sedició que fa el jutge Pablo Larena. "El delicte de sedició va ser creat al segle XVI per reis i reines amb la finalitat d'aturar la reacció de la gent comú que volia defensar els seus drets", ha indicat a la premsa.











Aamar Anwar ha apuntat respecte a la posada en llibertat d'avui: "Hem guanyat la batalla, però no la guerra, encara queda un llarg camí". 
La BBC s'ha fet ressò de la decisió del

dijous, 7 de novembre del 2019

Puigdemont, Comín i Ponsatí proposen a ERC i a la CUP el ‘Grup Parlamentari de la República Catalana’ al Congrés espanyol



PAÍS - PRINCIPAT






Els dos eurodiputats electes i la consellera donen suport a l'aposta de Borràs per un grup únic amb llibertat de vot 














Per: Redacció / ACN

07.11.2019  13:31




El president Carles Puigdemont, el conseller Toni Comín i la consellera Clara Ponsatí han proposat que ERC, JxCat i CUP formin un ‘gran grup’ al Congrés espanyol sota el nom de ‘Grup Parlamentari de la República Catalana’. A través d’una carta, els dos eurodiputats electes i Ponsatí han refermat l’aposta de la cap de llista de JxCat, Laura Borràs, de formar un grup únic de l’independentisme a la cambra baixa espanyola després del 10-N.



Puigdemont, Comín i Ponsatí dirigeixen la proposta als grups ‘que van fer possible l’1-O i la declaració d’independència’, perquè ‘considerin seriosament l’oportunitat que existeixi al Congrés, per primera vegada, una representació oficial en nom de la República Catalana’. Tots tres –a títol individual, segons el seu entorn– afirmen que la veu de la República pot ‘irrompre amb força’ a Madrid i pot actuar políticament ‘des de la diversitat de perfils i sensibilitats’ que hi haurà representades.



Els tres dirigents –que van concórrer plegats a les llistes de JxCat de les eleccions europees el 26-M–, aposten perquè aquest grup únic doni llibertat de vot als diferents col·lectius de representants, on s’acordin els temps d’intervenció i de control parlamentari en funció de la representativitat que cada candidatura obtingui, i on es permeti als