Llarena es nega a apartar-se de la causa contra Puigdemont malgrat haver qüestionat l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L'advocat Gonzalo Boye va presentar la recusació al jutge del Suprem per les seves declaracions a la Universitat de Burgos

 

 

 

 

 

Redacció   

06.10.2023 - 13:00

Actualització: 06.10.2023 - 13:31

 

 

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat la recusació que li demanava la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per haver trencat la seva obligada aparença d’imparcialitat per unes declaracions que va fer sobre una possible amnistia. L’advocat Gonzalo Boye va demanar, per cinquena vegada aquests darrers sis anys, al jutge que s’apartés de la causa perquè en una conferència a la Universitat de Burgos l’11 de setembre passat va qüestionar que una amnistia va qüestionar la constitucionalitat i la legitimitat d’una possible llei d’amnistia, pel fet que la proposa “aquest senyor”, en referència a Puigdemont. Diu Llarena que la petició no està fonamentada, perquè de tot allò que va dir en aquell acte no es pot concloure que prengués pas partit, que “no avança el poscionament processal de l’instructor”, i que les reflexions van ser fetes “en un espai estrictament acadèmic.”

Diu Llarena, a més, que no correspondrà a ell de plantejar una qüestió de constitucionalitat al TC sobre la possible llei d’amnistia, sinó que ho haurà de fer la sala d’enjudiciament, és a dir, una altra sala que s’hauria de constituir tan bon punt ell tanqués la instrucció.

També argumenta que “la conferència esmentada pels processats es va desenvolupar en un espai estrictament acadèmic i va respondre a l’anàlisi dels criteris bàsics de supervisió de constitucionalitat de qualsevol norma jurídica. No van avaluar cap aspecte concret d’una llei d’amnistia, perquè més enllà de les úniques raons per les que els encausats en reclamen la promulgació, no hi ha cap treball preparatori que n’hagi divulgat els criteris d’aplicació, i no n’hi hauria si la petició dels processats hagués estat la promulgació d’una llei que recollís per a ells un estatus personal d’inviolabilitat equivalent al que la constitució disposa per al cap de l’estat o un règim particular per aplicar-los el benefici de suspensió de l’execució de penes que siguin més extenses que les que generalment n’admeten la suspensió.” 

Les declaracions a Burgos

La justícia europea reconeix l’amnistia i la possibilitat de revocar-la, en un impactant precedent eslovac

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Un cas que va commocionar Eslovàquia podria arribar a ser un precedent per a Puigdemont en una hipotètica revocació de l'amnistia

 

 

Imatge del film 'Únos' (Eslovàquia, 2017) (fotografia: Martin Kasarda)

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

03.10.2023 - 21:40

Actualització: 03.10.2023 - 23:43

 

 

El Tribunal Suprem espanyol va amenaçar que encallaria l’aplicació d’una llei d’amnistia (abans que ni tan sols existeixi) amb qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional espanyol i preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE. Quan un jutge té dubtes que l’aplicació d’una norma sigui compatible amb el dret de la Unió pot fer aquestes preguntes a l’alt tribunal europeu, que, si les admet, atura la decisió que s’hagi de prendre fins que no les hagi resoltes, cosa que acostuma a allargar-se molts mesos, fins i tot anys. Però els negociadors dels partits que discuteixen com hauria de ser aquesta llei saben que l’amnistia és reconeguda pel dret de la Unió, no tan sols perquè hi ha molts precedents de casos d’estats europeus que n’han aplicat, sinó perquè hi ha una sentència del TJUE força recent que la reconeix. És un cas ben singular esdevingut a Eslovàquia, en què, alhora, reconeix també la possibilitat de revocar-la, l’amnistia.

La sentència, publicada el 16 de desembre de 2021, és important, perquè clarifica algunes qüestions del punt de vista del TJUE: la primera és que l’amnistia és reconeguda implícitament com una fórmula compatible amb el dret de la Unió, perquè no es discuteix pas en cap moment que no sigui vàlida. La segona és que també és possible de revocar-la. I la tercera és

L’exili recusa Llarena per les seves opinions contràries a l’amnistia

 

 

TRIBUNALS 

 

 

Una conferència del magistrat a Toledo, la clau

 

 

 

Pablo Llarena, en una aparició pública / Europa Press

 

Quico Sallés Barcelona
26/09/2023 16:32

 

 

Nova batalla judicial arran del judici del Procés i la negociació política per la investidura. El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Antoni Comín i Clara Ponsatí han registrat un escrit al Tribunal Suprem amb què demanen al magistrat instructor de la seva causa, Pablo Llarena, que se n’aparti. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, es basa en les manifestacions del jutge en una conferència a la Facultat de Dret de Burgos, de la qual aquesta part va tenir coneixement el 12 de setembre de 2023, on “es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en el supòsit que s’arribés a aprovar una Llei d’Amnistia”.

Segons l’escrit, el magistrat que ha instruït la causa del Procés i que manté obertes les diligències contra tot l’exili, ha mostrat que és parcial. “Les seves declaracions no deixen cap dubte sobre la seva

Doble ofensiva de Boye per frenar la persecusió de Llarena contra Puigdemont

 

 

Boye recusa de nou Llarena en la causa de Puigdemont, Comín i Ponsatí i rebutja que els emplaci a informar-lo sobre cautelars 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:14
Actualitzat: Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:34
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Mentre la política espanyola debat sobre la possibilitat d'abordar o no una amnistia que acabi amb la judicialització del procés, el torcebraç contra l'independentisme segueix als tribunals en plena efervescència. L'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha tramitat davant del Tribunal Suprem dues noves peticions de recusació contra el jutge instructor, Pablo Llarena, després que el magistrat es va posicionar públicament en contra d'una l'amnistia i en va qüestionar la constitucionalitat. A més, també ha presentat dos recursos, en nom de Puigdemont i del conseller Toni Comín, contra la providència del jutge en què es fixava un termini de deu dies perquè informessin si havien demanat mesures cautelars al TJUE per recuperar la seva immunitat.

En dos escrits, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, l'advocat argumenta la nova recusació contra el jutge instructor en les declaracions de Llarena del passat 12 de setembre a la universitat de Burgos en què durant una conferència "es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en cas que s'arribés a aprovar la Llei d'Amnistia". 

"Les manifestacions realitzades pel magistrat instructor no deixen lloc a dubte sobre la seva falta d'imparcialitat i interès directe en la present causa, que obliguen novament a la seva recusació", argumenta en el recurs que ha tramitat en nom de Puigemont, Comín i Clara Ponsatí. El text recorda diferents resolucions del jutge que, segons assegura, evidencien la seva parcialitat, però també episodis com el premi que va rebre de mans de la Fundación Villacisneros, "d'extrema dreta".

Sense base jurídica

Els Mossos detenen Clara Ponsatí per ordre de Pablo Llarena

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Agents de la policia catalana traslladen l'eurodiputada cap a la Ciutat de la Justícia

 

 

 

 

 

 

REDACCIÓ

 

24.07.2023 - 11:50

|Actualització: 24.07.2023 - 12:11 

 

Els Mossos d’Esquadra han detingut l’eurodiputada Clara Ponsatí, que aquest matí havia revelat que tornava a ser a Barcelona. Els Mossos han executat l’ordre de detenció dictada per Pablo Llarena per forçar-la a declarar al Tribunal Suprem amb motiu del seu processament per desobediència en relació amb el Primer d’Octubre. “He tornat a ser detinguda il·legalment a Barcelona”, ha piulat. Agents de la policia catalana la traslladen cap a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, segons que han revelat fonts de la defensa a VilaWeb.

 

 

 

He tornat a ser detinguda il·legalment a Barcelona.

— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) July 24, 2023

 

Ponsatí serà posada a disposició del jutjat de guàrdia, que haurà de contactar amb Llarena i decidir si trasllada l’eurodiputada a Madrid.

El mes passat, Llarena va dictar una ordre de detenció contra Ponsatí perquè no havia comparegut a Madrid el 24 d’abril, quan l’havia convocada. En la interlocutòria, Llarena sostenia que la investigada havia desatès

Clara Ponsatí adverteix Pablo Llarena: "No penso cedir la meva agenda a un fanàtic"

 

 

PROCÉS

 

 

 

Ponsatí sosté que l'ordre de detenció contra ella "torna a ser il·legal" 

 

 

  Judit Pellicer
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dimarts, 27 de juny de 2023. 13:15
Actualitzat: Dimarts, 27 de juny de 2023. 13:30
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

L'eurodiputada de Junts i exconsellera Clara Ponsatí ha afirmat aquest dimarts que només tornarà a l'estat espanyol quan a ella li vagi "bé", no pas quan li ho exigeixi el Tribunal Suprem (TS). A través de les xarxes socials, Ponsatí ha explicat que aquest 27 de juny anava a presentar el seu llibre a Lleida, tanmateix, la possibilitat que s'organitzés "un altre circ" mediàtic, com el darrer cop que va venir a Catalunya, és "un regal" que no està disposada a fer al jutge Pablo Llarena. 

 

"Que m'ho impedís amb un altre circ policial és un regal que no li faré, a Llarena. És incòmode haver d'esquivar borinots, però la meva agenda no la penso cedir a un fanàtic", ha tuitat Ponsatí. En el mateix fil de Twitter l'eurodiputada ha remarcat:

Boye confirma que Ponsatí plantarà Llarena: “Ha de complir el dret de la UE i tancar el procediment”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

“Els fets han prescrit, però tampoc no són constitutius de delicte”, ha dit el lletrat · Boye ha denunciat que es vulnera la immunitat de Ponsatí

 

 

 

 

 

Redacció 

24.04.2023 - 10:02 /Actualització: 24.04.2023 - 10:54

 

 

Gonzalo Boye, advocat de Clara Ponsatí, ha confirmat que no es presentarà al Tribunal Suprem espanyol, on l’ha citada el jutge Pablo Llarena perquè declari, acusada d’un delicte de desobediència. “No sé si ja va cap a Brussel·les o ja hi és, però ella, com ha dit, treballa”, ha declarat en una entrevista a TV3.

 

Llarena es quedarà esperant Ponsatí 

 

 

 

🔴 @ClaraPonsati està citada a declarar avui al Tribunal Suprem. Tant les declaracions de l'eurodiputada com la seva agenda fan pensar que no anirà a Madrid

Li preguntem al seu advocat Gonzalo @boye_g#ElsMatinsTV3

▶ https://t.co/QtvCZvdBx0 pic.twitter.com/vJiloCUVPO

— Els matins TV3 (@elsmatins) April 24, 2023

Plou a Flandes. pic.twitter.com/UCvcSmgF9d

— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) April 24, 2023

 

El lletrat ha dit que havia recordat al jutge que, d’acord amb la jurisprudència del TJUE, té l’obligació de suspendre el procediment contra Ponsatí perquè el Parlament Europeu tramita la petició d’empara de la seva immunitat. “Ha d’instar el parlament perquè emeti la seva opinió tan aviat com sigui possible. I Llarena no ho ha fet”, ha afegit. Aquests arguments han estat exposats en un escrit presentat avui mateix al Tribunal Suprem en el qual, Boye, cita jurisprudència del 2008: “Quan s’ha exercitat una acció contra un diputat europeu davant un jutge nacional i aquest ha estat informat que s’ha iniciat un procediment d’empara dels

Clara Ponsatí torna victoriosa de l’exili a Barcelona

 

MÓN - EUROPA  

La consellera a l'exili torna sense passar per Madrid · Malgrat tenir una ordre de detenció vigent a l'estat espanyol, fa valer la seva condició d'eurodiputada

Josep Casulleras Nualart

28.03.2023 - 16:20

Actualització: 28.03.2023 - 17

:13

Clara Ponsatí ha tornat a Catalunya avui, fent valer la seva condició d’eurodiputada i la immunitat que la protegeix de qualsevol acció penal. Ha arribat a Barcelona aquest migdia després d’un viatge amb cotxe en què, per primera vegada d’ençà de fa cinc anys, ha travessat la frontera administrativa entre l’estat francès i l’espanyol. I avui a la tarda compareixerà per primera vegada públicament en una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, prevista inicialment a les 17.00.

 

ENLLAÇ NOTÍCIA COMPLETA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/clara-ponsati-torna-victoriosa-de-lexili-a-barcelona/

Llarena encara no gosa enviar euroordres i manté el processament de Puigdemont

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El magistrat insisteix que la immunitat no els protegeix dins l'estat espanyol però admet que si fossin detinguts els hauria de deixar anar al Parlament Europeu

 

 

 

 

Redacció

 

21.03.2023 - 12:45

Actualització: 21.03.2023 - 13:54

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha desestimat tots els recursos de reforma que va rebre de les defenses dels exiliats (tret de Marta Rovira) contra el nou processament arran de la reforma del codi penal. Llarena processa Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per malversació en el tipus més greu, en consonància a la revisió que va fer Manuel Marchena de la sentència contra els ex-presoners polítics; i processa per desobediència Clara Ponsatí i Marta Rovira. El jutge també desatén els arguments de la defensa dels eurodiputats segons els quals el fet de processar-los els vulnera la immunitat de què disposen com a parlamentaris, una immunitat que tenen reconeguda provisionalment, mentre el Tribunal de Luxemburg no s’hi pronunciï en ferm. Llarena diu que la immunitat de què disposen no els protegeix dins l’estat espanyol, però reconeix que, en el cas hipotètic que fossin detinguts, els hauria de deixar sortir de la presó per poder anar a les reunions de treball del Parlament Europeu.

 

Llarena desestima també les al·legacions de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat perquè aquells que van ser processats per

Crònica de la conspiració espanyola contra el grup de l’ONU reconegut pel TJUE

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Podria passar que la sentència de Marchena fos anul·lada gràcies, en part, a un informe que ell mateix va deplorar i ridiculitzar

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 02.02.2023 - 21:40

Actualització: 03.02.2023 - 07:32

 

 

Era la recta final del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. A final de maig del 2019 corria la brama que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU (GTDA) faria públic el dictamen sobre la denúncia que hi havien presentat Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras contra el seu empresonament i processament. I efectivament, el 29 de maig a migdia, quan la sessió al Suprem s’havia aturat per a dinar, va arribar el dictamen i va caure com una bomba. Perquè la duresa de les conclusions era inaudita: denunciava una desena de violacions de drets humans sobre els presos i n’exigia l’alliberament immediat i una indemnització pels perjudicis causats. Però el Suprem no en va fer cabal. Manuel Marchena va menysprear i fins i tot va insultar els membres d’aquest grup de l’ONU en una resolució plena de fúria i d’amargor amb què desestimava les peticions de llibertat de tots els presoners, quan el judici ja era vist per a sentència, i la maquinària mediàtica i política espanyola es va tornar a activar, en una exhibició de lawfare de manual, per a desacreditar la feina del GTDA i qüestionar la imparcialitat dels seus membres, començant pel president, el mexicà José Guevara Bermúdez. Però tres anys i mig després, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu al Tribunal Suprem espanyol que els dictàmens d’aquest grup són vàlids per a constatar deficiències sistèmiques, persecucions polítiques o vulneracions de drets fonamentals.

 

Havent dinat, i quan reprenia la sessió de la tarda del 29 de maig, Benet Salellas va demanar la paraula a Marchena per exigir, d’acord amb les conclusions del dictamen, la llibertat immediata de Jordi Cuixart.

Puigdemont presenta un recurs a Llarena aprofitant la sentència del TJUE

 

 

TRIBUNALS

 

 

Boye signa un escrit on demana que s'enviï la causa a un jutjat de Barcelona aprofitant el criteri de les prejudicials

 

 

El president a l'exili, Carles Puigdemont / ACN

 

 

Quico Sallés

02/02/2023 14:10  

 

Nou front judicial obert pel president a l’exili Carles Puigdemont aprofitant la munició que li ha atorgat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials. En un escrit de “declinatòria de competència” i de recurs de reforma contra els recursos alhora presentats per la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i de Vox a la interlocutòria de processament per malversació del passat 12 de gener, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ja incorpora la doctrina de la justícia europea. Fins i tot, l’escrit, al que ha tingut accés El Món, reclama que enviï la causa del president i de la resta de l’exili a un Jutjat d’Instrucció de Barcelona. 

 

En aquest sentit, torna a plantejar la declinatòria de competència del Tribunal Suprem pel judici del Procés aprofitant el paràgraf número 100 de la resolució a les set qüestions prejudicials que va plantejar el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena davant el TJUE. Així, recorda que els magistrats de la Gran Sala entenen que hi ha una incompatibilitat manifesta amb el benentès que “no hi ha cap base legal” perquè els processats pel Primer d’Octubre vagin directament al Tribunal Suprem i perdin el dret a una segona instància. Per altra banda, retreuen la manca de presumpció d’innocència del ministeri fiscal contra el president exiliat en assumir en el seu escrit que va participar dels fets provats de la sentència del Procés, per acusar-lo de la nova modalitat delinqüencial dels desordres públics agreujats. 

 

Només dos dies després

Compte enrere al TJUE: així pensa el jutge danès que té a les mans el futur dels exiliats

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Lars Bay Larsen, vice-president del tribunal, ja té a punt la sentència que marcarà el futur dels exiliats i de la repressió espanyola

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

29.01.2023 - 21:40

Actualització: 29.01.2023 - 23:27

 

 

Ja era gairebé l’hora luxemburguesa de dinar d’aquell 5 d’abril tan intens al Tribunal de Justícia de la UE. El magistrat Lars Bay Larsen, vice-president del tribunal, es feia creus de la intervenció que havia fet l’advocada de l’estat belga sobre el cas de les euroordres de Pablo Llarena contra els exiliats catalans. No entenia res, perquè l’advocada belga es negava a fer una defensa explícita de la decisió de la justícia del seu país de denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol per risc de vulneració de drets fonamentals. Era un tomb sorprenent –possiblement per pressions espanyoles de darrera hora–, perquè en la trentena de pàgines de les al·legacions escrites que havia presentat uns mesos abans Bèlgica al tribunal, hi havia una defensa a ultrança de la decisió de denegar l’euroordre de Llarena. Per això, el jutge danès estava perplex, i interrogava l’advocada belga sobre aquell canvi de posició. Aquell fou segurament el moment més important de la vista oral, perquè Lars Bay Larsen és el ponent de la sentència, que ja és escrita i que es farà pública demà.

 

Els tres punts de Larsen

La perplexitat de Bay Larsen venia també del fet que ell, com a ponent, havia dit a les parts en litigi que a l’hora de preparar aquella vista oral es fixessin en tres punts molt concrets de les al·legacions escrites de Bèlgica. En dos d’aquests punts, els advocats belgues recordaven al tribunal que Llarena

Ja només és cosa de tres

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 20 de gener de 2023. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

 

 

En moments de confusió no hi ha res millor que la serenitat i la distància respecte de la situació per poder tenir una panoràmica més bona que permeti una anàlisi més encertada del que realment està passant. En el cas de la persecució als exiliats, i especialment en aquests moments, passa el mateix i, per això, si enretirem la taula i ho mirem tot amb l'adequada perspectiva, segurament serem capaços no només d'entendre què està passant, incloses les iracundes reaccions d'alguns, sinó també saber què va ser el que ens va portar a l'escenari actual i, sobretot, tenir clar quin ha de ser el camí a seguir.

 

No hi ha dubte que som on som com a resultat d'una poc afortunada reforma legal que va intentar, des d'una aproximació exclusivament política —tàctica més que estratègica—, solucionar un tema complex com és el de la

La fiscalia vol aplicar als exiliats més càstig que no Llarena per la reforma del codi penal

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els fiscals del Suprem volen que, a més de la malversació agreujada, siguin processats per desordres públics 

 

 

 

 

 

 

Redacció

17.01.2023 - 12:34

Actualització: 17.01.2023 - 12:57

 

 

La fiscalia espanyola no en té prou amb el manteniment de la malversació agreujada contra els condemnats pel Primer d’Octubre i en el processament contra els exiliats, sinó que vol que la sedició, derogada en la darrera reforma del codi penal, sigui substituïda pels nous desordres públics agreujats. Els fiscals del Tribunal Suprem que van exercir l’acusació contra els presoners polítics volen anar més enllà que el jutge instructor, Pablo Llarena, que considera que no es poden aplicar els desordres públics en compte de la sedició. Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno han presentat un recurs contra la decisió de Llarena perquè volen que no tan sols es mantingui el tipus de malversació més greu en el processament contra els exiliats, sinó que les noves euroordres que es puguin dictar també incloguin els desordres públics, si ho permeten les sentències europees que vindran aviat.

 

Lluís Puig: “No em presentaré al Suprem amb la malversació”

 

 

 

 

A més, aquesta decisió dels fiscals del Suprem és avalada pel fiscal general de l’estat, Álvaro García, un càrrec designat directament

Llarena insisteix a perseguir Puigdemont, Comín i Puig per malversació

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Marta Rovira i Clara Ponsatí són reclamades per un delicte de desobediència, sense penes de presó 

 

 

 

 

 

Arnau LLEONART

12.01.2023 - 09:51

Actualització: 12.01.2023 - 11:46

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha canviat els delictes pels quals reclama els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Marta Rovira. Ha pres aquesta decisió arran de l’entrada en vigor del nou codi penal, que deroga el delicte de sedició i modifica els de desordres públics i malversació. Llarena considera que no es pot aplicar el delicte de desordres públics als exiliats i diu que la derogació de la sedició condueix a “un context acostat a la despenalització” dels fets investigats.

 

El president Puigdemont i els consellers Comín i Puig passen a ser reclamats judicialment pels delictes de malversació i desobediència. Rovira i Ponsatí són reclamades per delictes de desobediència, que no implica penes de presó però sí d’inhabilitació.

 

La interlocutòria judicial manté les ordres de detenció a l’estat espanyol de Puigdemont, Comín i Puig, però ajorna la decisió d’emetre

Un jurista europeu afegeix pressió al TJUE per a l’escac i mat a Llarena

 

 

Opinió · Diari de la guerra judicial

 

El magistrat que dictarà sentència sobre les pre-judicials té una altra veu de pes que qüestiona l’informe de Richard de la Tour 

 

 

Josep Casulleras Nualart 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

21.11.2022 - 21:40

Actualització: 22.11.2022 - 10:06

 

 

La batalla de Gonzalo Boye a Luxemburg és sobretot en dos fronts. Dijous i divendres té dues vistes molt importants perquè el Tribunal General de la UE anul·li el suplicatori contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que els va retirar una part de la seva immunitat com a eurodiputats. I mentrestant està pendent de la decisió que prengui finalment el Tribunal de Justícia de la UE sobre les preguntes pre-judicials que Pablo Llarena va enviar per mirar d’aturar la derrota definitiva sobre les euroordres contra els exiliats. La sentència ha de fer-se pública aviat, previsiblement a final d’any, però encara no té data. I el magistrat ponent de la sentència, el danès Lars Bay Larsen, té entre les mans un material molt sensible, perquè si bé l’advocat general del tribunal, el francès Richard de la Tour, avalava el manteniment de les euroordres de Llarena, aquests darrers mesos hi ha un debat jurídic europeu de fons molt intens que empeny en un sentit contrari. El cas més sonat és el d’un membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans que qüestiona la posició de l’advocat general. Però on és pas l’únic.

 

 " Un membre del TEDH desmunta l’informe de l’advocat general que feia costat a Llarena contra Puigdemont

 

El doctor Leandro Mancano és professor de dret de la UE a la Facultat de Dret de la Universitat d’Edimburg. Una de les seves preocupacions (i matèria d’estudi) és si les euroordres, com a mecanisme de cooperació judicial entre estats de la UE, poden afavorir en alguns casos condemnes injustes o il·legals. Ha anat seguint

Ni content ni desanimat

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 15 de juliol de 2022. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

No hi ha cap dubte que les conclusions de l'advocat general no m'han agradat, no només perquè no ens dona la raó, sinó, sobretot, perquè són inesperades pel fet que s'aparten del que és la jurisprudència més recent del mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i, a més, plantegen una visió dels drets fonamentals que és tremendament perillosa.

 

Com dic, no les esperava així, però són amb les que haurem de conviure en espera de conèixer el pronunciament del TJUE, que no necessàriament ha de coincidir amb aquestes conclusions, encara que moltes vegades sí que passa.

 

Bàsicament, l'advocat general estableix que si es pretén denegar una ordre europea de detenció i lliurament (OEDE) sobre la base d'un risc de vulneració de drets fonamentals, aquest risc ha de ser com a conseqüència d'una

Marta Rovira i les esquerdes de l’exili

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

No posant distància amb Rufián, Rovira l’acaba posant amb els seus companys d’exili en un moment decisiu a la justícia europea  

 

Marta Rovira, acte dels quatre anys d'exili. Fotografia: ACN.

Per: Josep Casulleras Nualart

23.03.2022  01:50

 

 

“Recordo travessar la frontera entre França i Suïssa a quarts de vuit del matí del 23 de març. Tenia necessitat de connectar amb allò que passava a Madrid. En vaig estar tot el matí pendent, i amb l’ai al cor tot esperant què s’esdevindria. I quan vaig veure que els tancaven a la presó, vaig sentir impotència, frustració, ràbia, ira…” Marta Rovira recordava així el moment en què, avui fa quatre anys, va arribar a Suïssa, exiliada, per evitar de ser empresonada ella també. Ho deia ahir al vespre en una connexió telemàtica de Ginebra estant amb la seu d’Esquerra, on es va fer un acte sobri, amb la plana major del partit, per recordar aquest aniversari. Hi havia quatre protagonistes més: Dolors Bassa, Carme Forcadell i Raül Romeva, que van conversar amb Rovira, a més d’Oriol Junqueras, que va cloure l’acte. Tots cinc ja es van retrobar el juny de l’any passat a Ginebra, després dels indults als presos polítics.

 

I, com en aquella fotografia, on només hi havia els presos d’ERC amb Rovira, o la d’uns quants dies després, dels presos de Junts i prou, amb Puigdemont, a Waterloo, l’acte d’ahir a la seu d’ERC evidenciava la desunió del moviment, el predomini del partit per damunt de la visió compartida, de lluita col·lectiva. Era un acte de partit, sí. Però impressionava escoltar el relat que feia Rovira de la seva sortida a l’exili i que no hi hagués representants de Junts, si més no Jordi Turull i Josep Rull. Perquè en el record d’aquelles hores prèvies a la sortida amb cotxe cap a Suïssa, del neguit durant el ple d’investidura de Turull, del patiment per què els

La justícia belga desestima la demanda contra Llarena de Puigdemont i els consellers a l’exili

MÓN - EUROPA

El jutge de primera instància considera que la justícia belga no pot jutjar un magistrat espanyol perquè té 'immunitat de jurisdicció' 

 

Per: Redacció

21.04.2020  13:44

El tribunal de primera instància de Brussel·les ha desestimat la demanda del president Puigdemont i dels consellers a l’exili contra el magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena per haver-los vulnerat la llibertat d’expressió, els procediments judicials i la presumpció d’innocència durant la fase d’instrucció. 

El jutge belga no entra en el fons de la qüestió, és a dir, no entra a valorar si efectivament hi va haver aquesta vulneració de drets quan Llarena va fer unes declaracions públiques sobre els presos polítics quan ell era el jutge instructor de la causa. 

Denega la demanda per una qüestió formal, que fou

El TJUE declara que el jutge Llarena va vulnerar el dret dels exiliats

1-O






El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Divendres, 13 de març de 2020

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que el jutge Llarena va vulnerar el dret dels exiliats quan no va permetre als advocats Gonzalo Boye i Jaume Alonso Cuevillas participar en la investigació de l'1-O. 

Atenció: el Tribunal de Luxemburg declara que Llarena va vulnerar els drets dels exiliats quan va privar il·legalment els seus advocats @JACS_JaumeACS i @boye_g de participar en la investigació de l’1O.
El Suprem els va mantenir al marge de la causa durant els primers cinc mesos. pic.twitter.com/fqakk495l2

— Josep Costa🎗 (@josepcosta) March 13, 2020

  

Por este tipo de resoluciones le tienen tanto miedo al TJUE 👇 https://t.co/B87zhyszgW

— Gonzalo Boye (@boye_g) March 13, 2020

 


Aquest dijous el TJUE ha sentenciat que el dret dels acusats a l'assistència d'un lletrat "no depèn de la compareixença de l'interessat". En la mateixa línia, ha apuntat que la