Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exili. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exili. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de març del 2024

L’hora de donar les gràcies a la justícia europea . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Avui és el dia en què cal recordar que durant aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu

 

 


 

 

 

Vicent Partal

07.03.2024 - 21:40

 

 

 

Amb l’aprovació ja segura de la llei de l’amnistia es tanca un període de repressió duríssim contra l’independentisme català. No és cap garantia que no se n’obri un altre immediatament, però, tal com ha acabat la cosa, Espanya s’enduu una derrota molt contundent, amb implicacions futures.

Com deia a l’editorial d’ahir, aquesta amnistia és circumstancial i pot passar perfectament que Espanya torne a la violència quan la proclamació de la independència es torne a posar seriosament sobre la taula. Però en la batalla lliurada d’ençà del 28 d’octubre de 2017 ja hi ha unes claus que hem comprovat, un mapa d’un territori fins aleshores desconegut, que no sabíem si existia en realitat o no. Hi és: existeix un espai jurídic europeu que ens garanteix, contra els abusos espanyols, els nostres drets. S’ha demostrat.

S’ha demostrat gràcies a la lluita de l’exili, sobretot. I per això avui és el dia en què cal recordar que aquests set anys cap exiliat català no ha estat lliurat mai a Espanya per les autoritats de cap país europeu. Ni Bèlgica, ni Suïssa, ni Escòcia, ni Alemanya, ni Itàlia no han donat suport a Espanya en la persecució del moviment independentista. Ben al contrari:

dimecres, 31 de gener del 2024

El diputat d’ERC Ruben Wagensberg se’n va a Suïssa per la pressió de García-Castellón pel Tsunami

 

 

El republicà aclareix que no es tracta d'un exili, sinó que s'ha traslladat temporalment a Suïssa per assessorar-se, arran dels moviments de la justícia espanyola

 

 

 

Els secretaris de la Mesa Ruben Wagensberg i Aurora Madaula i la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, a la reunió de la Mesa del Parlament. Data de publicació: dijous 01 de juny del 2023, 18:37 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig

 

 


Redacció

divendres, 20 de gener del 2023

Carles Puigdemont carrega contra el jutge Llarena i l'emplaça a consultar al TJUE

 

 

EXILI

 

 

Boye qüestiona la competència i la imparcialitat de Llarena i denuncia l'ordre de detenció malgrat la seva immunita

Mayte Piulachs / Marta Lasalas

 

Foto: efe
Barcelona. Divendres, 20 de gener de 2023. 14:41
Actualitzat: Divendres, 20 de gener de 2023. 14:58
Temps de lectura: 1 minut 

 

 


 

 

La defensa de Carles Puigdemont, que encapçala l'advocat Gonzalo Boye, ha presentat un recurs contra la interlocutòria en què el jutge instructor Pablo Llarena manté el processament del president a l'exili pels delictes de desobediència i malversació. Boye denuncia la vulneració del dret al jutge predeterminat per llei, qüestiona la imparcialitat de Llarena, carrega contra l'aplicació de la derogació del delicte de sedició, contra els nous càrrecs que s'imposen al seu defensat i contra el manteniment de l'ordre de detenció nacional contra Puigdemont tot i que la seva immunitat com a eurodiputat.

 

Al recurs de reforma, de 131 pàgines, l'advocat carrega contra la interlocutòria del jutge instructor Pablo Llarena que, davant la derogació del delicte de sedició, manté el processament del

divendres, 13 de gener del 2023

Clara Ponsatí no es presentarà davant del Suprem quan torni: "No reconec aquest tribunal"

 

 

PROCÉS

 

 


 

Clara Ponsatí preveu tornar a Catalunya "el més aviat possible", però no es presentarà davant el Tribunal Suprem

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 13 de gener de 2023. 10:21
Actualitzat: Divendres, 13 de gener de 2023. 10:59
Temps de lectura: 2 minuts 
 
 
 

L'eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, no es presentarà davant del Suprem quan torni a Catalunya "perquè no reconec les competències d'aquest tribunal" després que Pablo Llarena hagi descartat perseguir-la amb el nou delicte de desordres públics agreujats. En aquest sentit, ha indicat que és possible que aquesta decisió comporti conseqüències, i per això està estudiant les implicacions que pot tenir la seva tornada. Tot i això, Ponsatí ha confirmat que tornarà a Catalunya, però sense concretar data, ja que encara ha de tancar alguns plans a Brussel·les. En una entrevista aquest divendres a Catalunya Ràdio ha parlat sobre el seu retorn i ha afirmat que "tinc immunitat i no m'haurien de detenir a l'estat espanyol, però la certesa al 100% no la tinc". La consellera a l'exili ha indicat, que segons el que li han explicat els seus advocats, la persecució ha quedat limitada a la desobediència, que no implica penes de presó i pot circular lliurement per territori espanyol. "Atès que el jutge Llarena ha renunciat a perseguir-me per posar-me a la presó, jo tornaré a casa meva". 

 

Tornada a Catalunya

dilluns, 30 de maig del 2022

Comín carrega contra Rufián pels seus comentaris sobre l'exili: "Inqualificable"

 

 

EXILI

 

 

L'eurodiputat recorda que ni Rufián ni ningú d'ERC ha donat explicacions després de les declaracions sobre l'exili 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 30 de maig de 2022. 08:33
Temps de lectura: 2 minuts  

 





La polèmica va començar dijous de la setmana passada quan el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va carregar contra el portaveu d'Unides Podem, Jaume Asens, i de passada contra els exiliats, després que aquest li retragués que relacionés els de Podem amb el CatalanGate. En una dura rèplica, Rufián va recordar el suport que va donar l'exprimer ministre francès i regidor Manuel Valls a Ada Colau perquè repetís d'alcaldessa de Barcelona. "Ja n’hi ha prou, Jaume, de trencar ponts amb ERC”, va indicar. I, abans d'abandonar la tribuna, va afegir: “Deixa d’anar tant a Waterloo, vinga!”. Aquesta és la frase que li ha comportat una allau de crítiques al dirigent d'ERC al Congrés; l'última ve de la mà de l'eurodiputat de Junts Toni Comín.

 

El de Junts ha deixat passar uns dies des de l'esclat de la polèmica i ja ha fet pública la seva opinió en uns missatges al seu compte de Twitter:

dijous, 26 d’agost del 2021

Escòcia descarta l'extradició a Espanya de Clara Ponsatí

 

 

EXILI

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: ACN
barcelona. Dijous, 26 de Agost 2021. 12:46
Actualitzat: Dijous, 26 de Agost 2021. 13:08
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 


 

 

El tribunal d'Edimburg ha decidit aquest dijous tancar definitivament el cas per la petició d'extradició de l'exconsellera Clara Ponsatí, actualment eurodiputada per Junts i resident a Bèlgica.

 

Segons ha explicat l'advocat de Ponsatí, Aamer Anwar, el tribunal considera que Ponsatí ja no està sota la seva jurisdicció i que, per tant, cal finalitzar el procés judicial per extradir-la a Espanya. El cas a Escòcia portava obert més de tres anys, però el novembre del 2019 el tribunal d'Edimburg ja va permetre a Ponsatí recuperar el seu passaport i viatjar a l'estranger.

 

El Partit Nacional Escocès (SNP), que governa a Escòcia, ha rebutjat sempre obertament la posició de l'estat espanyol en el conflicte català. La primera ministra, Nicola Sturgeon, ha expressat repetidament la seva "ferma oposició" a la decisió de l'executiu de Mariano Rajoy de "buscar i empresonar els polítics independentistes", que després va seguir Pedro Sánchez fins a la concessió dels indults als

dimecres, 9 de juny del 2021

Editorial Vicent Partal : Nosaltres som els amos de la seua por

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

"Això que Esquerra Republicana, i molt particularment Oriol Junqueras, han fet aquestes darreres hores és, simplement, situar-se al costat dels irrellevants, tot renunciant voluntàriament a ser amos de la por espanyola"

 

 


 


Per: Vicent Partal

08.06.2021  21:50

 

 

L’escena passa el 1993 en una mansió noruega impressionant, Borregaard Manor, situada prop de Sarpsborg, una ciutat de la riba oriental del fiord d’Oslo. Una casa imponent però alhora discreta i apartada de la vista de tothom. Durant vuit mesos, s’hi van fer catorze reunions entre l’Organització d’Alliberament de Palestina i l’estat d’Israel, unes reunions que formalment no van existir mai.

 

Ens situem en un dels moments més difícils d’aquella llarga negociació. Al voltant de la taula hi ha Hassan Asfour, conegut per Abu Alà, Maher al-Kurd, Uri Savir i Joel Singer. Ningú no sap que hi són i ells no hi són en nom de ningú. Però tots tenen càrrecs importants de segona fila i tots parlen amb el coneixement dels seus màxims dirigents, a Tunis i a Tel-Aviv. Hi ha recomptes oficials, llibres, documentaris, fins i tot films que han descrit minuciosament com va esclatar finalment la tensió soterrada:

dimarts, 16 de març del 2021

Llarena bloca una possible via de retorn d’Anna Gabriel de l’exili

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

L'advocacia de l'estat manté l'amenaça de presentar noves acusacions contra l'ex-diputada de la CUP si compareix davant el Suprem  

 





Per: Josep Casulleras Nualart

16.03.2021  01:50

 

 

El retorn de Meritxell Serret a casa, després d’una compareixença al Tribunal Suprem espanyol, ha significat un canvi d’estratègia judicial entre els exiliats. Així ho destacava el conseller Lluís Puig, ell que disposa d’una sentència ferma de Bèlgica denegant-ne l’extradició a l’estat espanyol precisament per la manca de competència del Suprem per a jutjar-los; o, més ben dit, per la violació del dret del jutge natural i de la doble instància judicial. És la vulneració d’un dret fonamental que afecta tots els presos (ja condemnats) i tots els exiliats. I aquest és justament un dels principals entrebancs perquè Anna Gabriel, exiliada a Suïssa d’ençà del febrer del 2018, pugui tenir una via oberta per a un possible retorn.

 

El cas de Gabriel és el que té més similituds amb el de Meritxell Serret, perquè sembla (i és un condicional) que totes dues serien acusades de desobediència. En el cas de Serret, el jutge Pablo Llarena la va processar pels delictes de malversació, que implica condemnes de presó, i de desobediència. Però la sentència del Tribunal Suprem del 14 d’octubre del 2019, contra el procés, no vinculava el Departament d’Agricultura, que dirigia Serret, amb

divendres, 8 de gener del 2021

La fiscalia belga accepta la negativa a extradir Puig: fracassa l'euroordre

 

 

EXILI

 

 

El Nacional / ACN
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 8 de gener de 2021. 15:04
Actualitzat Divendres, 8 de gener de 2021. 15:29

 

 

 

 

 


 

 

 

 

El procés engegat per la justícia espanyola per a l'extradició del conseller Lluís Puig ha fracassat definitivament. La fiscalia belga ha decidit no recórrer la decisió del Tribunal d’Apel·lació contrària a l’extradició de Puig per la qual cosa acaba el recorregut de l’euroordre emesa contra ell per la seva implicació a l'1-O, i de retruc obre un nou escenari per a tots els polítics exiliats.

 

La fiscalia belga ha assegurat aquest matí a l’agència ACN que no recorreran la negativa dictada ahir pel tribunal d’Apel·lació, per a la qual disposava de 24 hores.

 

La Cort d'Apel·lació va considerar, segons va explicar la defensa de Puig, que el Tribunal Suprem

dimarts, 21 d’abril del 2020

La justícia belga desestima la demanda contra Llarena de Puigdemont i els consellers a l’exili



MÓN - EUROPA






El jutge de primera instància considera que la justícia belga no pot jutjar un magistrat espanyol perquè té 'immunitat de jurisdicció' 





 










Per: Redacció

21.04.2020  13:44




El tribunal de primera instància de Brussel·les ha desestimat la demanda del president Puigdemont i dels consellers a l’exili contra el magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena per haver-los vulnerat la llibertat d’expressió, els procediments judicials i la presumpció d’innocència durant la fase d’instrucció. 



El jutge belga no entra en el fons de la qüestió, és a dir, no entra a valorar si efectivament hi va haver aquesta vulneració de drets quan Llarena va fer unes declaracions públiques sobre els presos polítics quan ell era el jutge instructor de la causa. 


Denega la demanda per una qüestió formal, que fou

dijous, 14 de novembre del 2019

La justícia escocesa deixa Clara Ponsatí en llibertat i li manté el passaport



EXILI






Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 14 de novembre de 2019














La Justícia escocesa ha deixat en llibertat aquesta tarda la consellera Clara Ponsatí, i li manté el passaport, amb la qual cosa pot viatjar lliurement. Només li ha posat una fiança.
Ponsatí s'ha presentat aquest matí davant del jutge, i haurà de comparèixer un altre cop el 12 de desembre, quan se celebrarà la vista.



L'advocat de Ponsatí ha carregat contra l'acusació de sedició que fa el jutge Pablo Larena. "El delicte de sedició va ser creat al segle XVI per reis i reines amb la finalitat d'aturar la reacció de la gent comú que volia defensar els seus drets", ha indicat a la premsa.











Aamar Anwar ha apuntat respecte a la posada en llibertat d'avui: "Hem guanyat la batalla, però no la guerra, encara queda un llarg camí". 
La BBC s'ha fet ressò de la decisió del

dimecres, 14 de novembre del 2018

Aragonès es reuneix amb Puigdemont a Waterloo



EXILI







El Nacional
Foto: Twitter / @perearagones
Barcelona. Dimecres, 14 de novembre de 2018
















El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha viatjat a Waterloo per reunir-se amb el president a l'exili Carles Puigdemont. Ho ha comunicat el mateix Aragonès en una piulada on indica que amb Puigdemont han "pogut analitzar plegats la situació política i ens hem emplaçat a seguir treballant conjuntament". A més a més han compartit una fotografia de tots dos. És la primera vegada que el conseller d'Economia i Hisenda es reuneix amb Puigdemont des de que està exiliat.













En un altre missatge a Twitter, el vicepresident ha indicat que també s'ha trobat amb els consellers exiliats Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig per "compartir anàlisi i reflexions estratègiques". A més a més, apunta que els hi han fet arribar l'escalf dels catalans amb els presos i exiliats.

divendres, 15 de juny del 2018

Els Reis s'exilien a Vilablareix per lliurar els premis Princesa de Girona



CASA REIAL







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 15 de juny de 2018




















Els reis Felip i Letícia lliuraran els Premis Princesa de Girona (Premis FPdGi 2018) a Vilablareix el dijous 28 de juny i no a Girona. L'Ajuntament de la ciutat, ja va anunciar al gener que no donaria a la FPdGi el permís per lliurar els premis a l'Auditori de la ciutat, al3legant que estaven projectades unes obres.



La Fundació Princesa de Girona (FPdGi) va explicar llavors que buscarien llocs alternatius encara que preferien poder fer-ho a Girona: "A partir d'ara estudiarem alternatives. Estem mirant emplaçaments però encara és massa aviat. Ho volem fer en Girona, però estem valorant".



El lliurament dels premis se celebrarà a l'Espai Mas Marroch-Centre d'Esdeveniments del Celler de Can Roca de Vilablareix. Abans del lliurament de premis, la cerimònia s'iniciarà amb un debat previ entre

dilluns, 4 de juny del 2018

Els acompanyants de Puigdemont a l’exili surten de l’Audiència espanyola sense mesures cautelars



PAÍS - PRINCIPAT







L'empresari gironí Josep Maria Matamala no hi ha anat perquè no ha rebut cap notificació al seu domicili belga.








matge de Josep Maria Matamala, un dels quatre investigats








Per: Redacció 

04.06.2018  01:50





El jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea ha deixat lliures sense cap tipus de mesura cautelar els dos mossos i l’historiador Josep Lluís Alay que acompanyaven Carles Puigdemont el 25 de març quan va ser detingut a Alemanya. El magistrat també havia citatl’empresari gironí Josep Maria Matamala, que no ha anat a declarar a l’Audiència.



De Egea va obrir la investigació arran d’una denúncia de la policia espanyola contra dos agents dels Mossos d’Esquadra, Xavier Goicoechea Fernández i Carlos de Pedro López, que acompanyaven Puigdemont a l’exili.



Paral·lelament, els Mossos van obrir una investigació interna sobre aquests dos

divendres, 18 de maig del 2018

El balanç del 155: 259 càrrecs destituïts, set exiliats i nou empresonats



155







Albert Acín
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Divendres, 18 de maig de 2018
















L'aplicació de l'article 155 a Catalunya s'ha saldat amb la pràctica renovació de tota la cúpula del Govern de la Generalitat. Segons les últimes dades fetes públiques per l'entitat Servidors.cat, que ha recollit El Nacional, 259 treballadors públics han estat destituïts dels seus càrrecs al llarg d'aquests gairebé set mesos d'intervenció de les institucions catalanes. El govern espanyol ha fulminat diversos perfils governamentals procedents de diversos nivells de l'administració, la majoria amb un càrrec polític i provinents de la conselleria més envestida per la vigència del 155: la d'Economia i Hisenda.



L'entitat fa una distinció entre tres tipus de perjudicis en referència al 155: els que han afectat persones concretes; perjudicis per a les institucions, organismes i els òrgans públics que s'han dissolt o suprimit, i la resta de danys causats en

divendres, 23 de març del 2018

Última hora : Marta Rovira no va al Suprem i emprèn el camí de l’exili



PAÍS - PRINCIPAT














Per: Redacció

23.03.2018  10:25





La secretària general d’ERC, Marta Rovira, no ha comparegut avui al Tribunal Suprem a Madrid i ha decidit d’emprendre el camí de l’exili, segons que ha informat ella mateixa en una carta enviada a la militància.



«Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d’altres que ens precedeixen han hagut d’agafar. El camí de l’exili.



No puc amagar la profunda tristor que sento d’allunyar-me de tanta gent que m’estimo -i que m’estimo molt. De tantes lluites compartides durant tants anys amb persones que els mou un únic objectiu: canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar de veure els paisatges que m’envolten des de la infantesa, de passejar per les ciutats on he viscut…

divendres, 20 de juny del 2014

El PP “s’empassa” l’homenatge als republicans exiliats el dia de la coronació de Felip VI

Divendres, 20 de juny de 2014 05:00 h

El Parlament de Catalunya és l'única cambra de l'Estat espanyol que ha organitzat un acte institucional d’homenatge a l'exili republicà


ACN-Després de 75 anys i per primera vegada, el Parlament de Catalunya ha recordat i homenatjat els republicans exiliats l'any 1939, prop de 450.000 persones que, perseguides pel règim colpista de Franco, van haver de marxar forçosament del país. El Parlament recorda cada mes d'abril els republicans víctimes de la persecució franquista amb una ofrena floral, però  aquest any ha atès la petició de diverses entitats memorialistes de celebrar un homenatge als exiliats republicans. L'acte institucional és fruït de  les entitats memorialistes i d’un acord dels partits polítics el passat 10 d'abril.  





El discurs del president Irla  i testimonis esfereïdors

Encapçalat per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, i conduït per la periodista Gemma Ruiz, l'acte ha comptat amb una lectura teatralitzada del discurs de qui el 1939 presidia el Parlament, Josep Irla, i que després va assumir la Presidència de la Generalitat a l'exili. A més, s'han recitats fragments d'obres sobre l'exili i hi han intervingut diversos testimonis que han explicat les seves vivències.

"Era una situació penosa", ha explicat Montserrat Trueta, filla del doctor Josep Trueta exiliada a