Els eurodiputats reunits a Estrasburg per analitzar les conseqüències de l'espionatge de l'estat espanyol a l'independentisme català han tingut aquest dimecres a la tarda un tast del que és, en realitat, la dreta extrema espanyola en les seves tres organitzacions polítiques —PP, V🤢x i Ciutadans— i, també, des d'una posició molt més críptica, del PSOE. S'ha de tenir molt poc coneixement del que és la democràcia a Europa per anar amb el trabuc a l'espatlla a propagar, als quatre vents, que el programari Pegasus és per espiar els dirigents independentistes condemnats pel Tribunal Suprem per sedició i per ampliar fins i tot el focus a tots aquells que han vingut defensant públicament des del referèndum de l'1-O o la proclamació d'independència del Parlament el 2017 que ho tornarien a fer.

 

És obvi que Espanya té una posició difícil, insostenible. Incompatible amb qualsevol plantejament democràtic que es pugui fer. Hi ha hagut espionatge massiu, il·legal i indiscriminat als independentistes i encara no sabem ni qui és el responsable últim d'una acció il·lícita, ni qui no ha pagat la intromissió en la vida dels espiats. Tenim una certa idea que, d'una o una altra manera, l'escàndol assenyala l'estat espanyol, ja sigui un organisme oficial o les clavegueres: en molts casos, quan se'ls necessita, tampoc no són gaire lluny. Una altra cosa és l'espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles que sembla situar el Marroc entre els responsables, una molt mala posició per al president del govern espanyol després que hagi lliurat sense cap explicació convincent a Mohamed VI el poble sahrauí, renunciant Espanya a defensar el seu dret a l'autodeterminació.

 

Però tornem a Estrasburg. Sentir l'exministre de l'Interior José Ignacio Zoido dir les bajanades que va pronunciar en un minut va ser suficient per posar els pèls de punta als seus col·legues europeus. Va fer un margaritarobles, que sembla que