Un informe de Plataforma per la Llengua constata que “no hi ha cap impediment legal” per a l’oficialitat del català a la UE

 

 

El document apunta que és una "decisió política" i que la UE ha estat ja "flexible" amb altres llengües

 

 

Presentació de l'informe de Plataforma per la Llengua sobre l'oficialitat del català a la UE. Data de publicació: dimecres 06 de desembre del 2023, 18:26 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Redacció

Dimecres, 6 de desembre de 2023

 

Plataforma per la Llengua continua lluitant per aconseguir l’oficialitat del català a la UE. L’entitat ha fet arribar un document als estats amb l’objectiu de convèncer-los, tot defensant que “no hi ha cap impediment legal” i que, per tant, és una “decisió política” del Consell de la UE.

El document remarca que els tractats de la UE donen als 27 “àmplia discreció” per decidir quins idiomes són oficials a la UE i que el català compleix els requisits legals establerts. Entre d’altres, l’informe subratlla que la llei comunitària no té un “requisit explícit” que la llengua en qüestió hagi de ser oficial a tot l’estat per poder ser reconeguda com a oficial a la UE i que, per exemple, l’anglès no és la principal llengua oficial a cap dels estats membre.

L’informe, elaborat per Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham, i per Takis Tridimas, professor de Dret Europeu i codirector del Centre de Dret Europeu al King’s College de Londres, remarca que el català ja té estatus oficial a l’Estat. Ara bé, indica que aquest requisit no està inclòs en la “llei primària de la UE”. “Es pot concloure que aquesta condició és més una consideració política que el Consell ha decidit de manera autònoma”, diu el text.

 

 

 

🎤 Tot a punt per començar la roda de premsa a Brussel·les en la qual presentarem un informe jurídic internacional sobre l'oficialitat del català a la UE, amb els acadèmics @Prof_KMcA i Takis Tridimas.

🇪🇺 D'aquí a uns minuts en compartirem les principals conclusions! pic.twitter.com/S1ff0lp5qw

— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) December 6, 2023

Els autors insisteixen en el cas de l’anglès, que després de la sortida del Regne Unit de la UE, no és la principal llengua oficial a cap dels estats membre. A Irlanda com a Malta, és considerada llengua oficial secundària, però té un caràcter legalment “subordinat” al maltès i l’irlandès, un fet que es podria comparar al que té el català a l’Estat.

Flexibilitat en funció dels “interessos polítics”

L’informe també subratlla que el club comunitari ha mostrat “flexibilitat” en el seu règim lingüístic per “adaptar-se” a les “diverses realitats lingüístiques dins de la Unió”. Així, s’ha incorporat “gradualment” l’irlandès al règim lingüístic de la UE, insisteixen, i s’ha abandonat la idea “un estat-una llengua nacional” tenint en compte les “situacions diverses”.

Et pot interessar  Cinc restaurants catalans amb estrella Michelin es neguen a incorporar el català al seu web

“Aquesta flexibilitat pot ser sorprenent si es contrasta amb la rigidesa mostrada en altres ocasions, com la resposta del Consell el 2004 a la idea de donar al català l’estatus semioficial”, critiquen els autors. “Quan els interessos polítics estan alineats, el marc legal de la UE mostra la seva capacitat d’adaptar-se”, afegeixen.

A més, el document apunta que l’Estatut inclou la petició a les autoritats espanyoles de prendre “totes les mesures necessàries” perquè el català sigui oficial a la UE. “És una condició única del català”, indica el text, tot subratllant que la “llei europea primària té en compte l’ordre constitucional dels estats membre pel que fa al tractament” tant de les llengües als tractats com a l’oficialitat a la UE.

Una discriminació als catalanoparlants

“Excloure el català de ser una llengua oficial seria una visió rígida i restrictiva contrària al principi europeu de multilingüisme i, com ha apuntat el relator especial de l’ONU sobre minories Fernand de Varennes, suposa una forma de discriminació segons la llei internacional”, diu el document.

A més, l’informe també adverteix que negar l’oficialitat al català tindria “conseqüències legals negatives”. “Implicaria la desoficialització del català en algunes àrees en el seu mateix territori”, apunta el text, que també remarca que s’estaria deixant els ciutadans sense “el dret a comunicar-se amb les seves institucions en la seva pròpia llengua”.

En la presentació de l’informe, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha celebrat que el document “esvaeix dubtes” i constata que l’oficialitat del català és “legal”. “Són dos juristes reconeguts i de prestigi els qui així ho afirmen”, ha apuntat Escuder. A més, el president de Plataforma per la Llengua ha demanat que la reunió de ministres de dimarts que ve en la qual s’abordarà la qüestió sigui “la definitiva”.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/fixada/un-informe-de-plataforma-per-la-llengua-constata-que-no-hi-ha-cap-impediment-legal-per-a-loficialitat-del-catala-a-la-ue/ 

Reunió d’urgència de la Plataforma per la Llengua amb la representació espanyola a la UE per l’oficialitat del català

 

 

 CULTURA - LLENGUA

 

 

L'entitat de defensa del català exposarà els dubtes transmesos per algunes altres delegacions i demanarà al govern espanyol mesures per a evitar que la votació s'ajorni

 

 

 

ACN

18.09.2023 - 09:54

Actualització: 18.09.2023 - 10:04

 

 

La Plataforma per la Llengua és reunida d’urgència amb la representació espanyola davant la Unió Europea per tractar de l’oficialitat del català, que es votarà demà. L’organització exposarà als representants espanyols els dubtes que els han transmès alguns altres països —més enllà dels ja coneguts de Finlàndia i Suècia— perquè l’oficialitat tiri endavant en el Consell d’Afers Exteriors de la UE.

El català viu demà una jornada incerta per a esdevenir llengua oficial de la Unió Europea

 

La Plataforma per la Llengua diu que l’objectiu de la reunió és

Un informe recull desenes d’agressions, vexacions i insults per haver parlat en català

Dilluns  14.03.2016  12:20

LLENGUA

L'ha presentat avui la Plataforma per la Llengua, juntament amb eurodiputats del país.

La Plataforma per la Llengua ha presentat avui el document ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’  Els drets lingüístics en via morta, un informe que recull trenta-set denúncies de discriminació lingüística entre el juliol del 2013 i el desembre del 2015. Recull les agressions o discriminacions greus amb vulneració de la llei pel fet d’haver emprat el català o per voler exercir els drets d’ús del català emparats per la llei davant de l’administració pública. Aquestes agressions i discriminacions han comportat sovint  pèrdues de temps, agressions físiques, insults, vexacions, ridiculitzacions públiques, endarreriment dels tràmits, pèrdues monetàries, etc.

La presentació ha tingut lloc la mateixa setmana que l’eurodiputada Marina Albiol (EU) exposarà, dijous, alguns dels casos a la comissió de Llibertat Civil, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament europeu.

Plataforma ha presentat l’informe a l’oficina d’informació del Parlament europeu a Barcelona. És la

Engega la croada per aconseguir els comentaris del videojoc FIFA17 en català

Última actualització Dilluns, 29 de febrer de 2016 19:50 h

CULTURA

La Plataforma per la Llengua pretén reunir 16.000 signatures per enviar-les a l'empresa fabricant del joc.

Per què tothom es queda de braços plegats i es resigna a no poder jugar a videojocs en català? És la pregunta que segurament s’ha fet la Plataforma per la Llengua abans d’iniciar la seva nova campanya en defensa de la llengua. Es tracta d’una recollida de signatures per reivindicar que un dels videojocs més populars d’ordinador i videoconsola, el FIFA, incorpori el català a partir de la seva versió de l’any vinent. 

 

 

"T'imagines poder jugar al FIFA'17 amb la retransmissió de Puyal, Pou o Bernat Soler?"

L’ONG del català explica que només un 9% dels videojocs al mercat a Catalunya estan en la llengua pròpia del país, mentre que el 93% ho estan en castellà i el 100% en anglès. Així, creuen necessari denunciar “la manca de videojocs en català per a totes les franges d’edat i en tots els dispositius”. El repte és reunir 16.000 signatures, que es dirigiran a l’empresa creadora el videojoc, EA Sports. El reclam de la crida que ha iniciat la Plataforma és clar: “T’imagines poder jugar al FIFA ’17 sentint la retransmissió de Joan Maria Pou, de Joaquim Maria Puyal o de Bernat Soler? Ajuda’ns a aconseguir-ho!”.

La Plataforma ja ha recollit signatures dedicades a Netflix i LinkedIn

“Aquí se habla en espanyol”, una expressió que prolifera als CAP

Dijous, 30 de juliol de 2015 08:55 h

Amb la de Torelló, ja són 3 les queixes rebudes en l'última setmana per la dificultat de ser atès en català en un centre d'atenció primària.

---

Plataforma per la Llengua notificarà l'augment de les agressions lingüístiques als CAP al conseller Boi Ruiz. L’ONG del català ha recollit amb la de Torello, la tercera queixa en una setmana de pacients que no han pogut expressar-se en català amb metges de diferents Centres d'Atenció Primària. Un fet inadmissible si tenim en compte que per una banda es tracta de discriminacions lingüístiques recollides tant en la Constitució Espanyola com en l'Estatut d'Autonomia i per l'altra que aquestes agressions són portades a terme per treballadors de l'administració pública.

En l'apartat 2 de l'article de l'Estatut s'estableix que el català és la llengua oficial de Catalunya, com també ho és el castellà. Aquest article diu que totes les persones tenen "dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure de conèixer-les". 

En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua demana a la ciutadania que ho denunciï sempre que es trobi amb una irregularitat d'aquestes característiques ja que aquests fets, no per ser habituals, deixen de ser il·legals.

El telèfon d’Hisenda no permet fer la declaració en català

18/06/2015

LLENGUA

Plataforma per la Llengua constada "la poca disposició de l'Agència Tributària espanyola per atendre en llengua catalana".

 

Redacció

Montoro ens roba

El telèfon d'Hisenda no permet fer la declaració de la renda en català, segons ha denunciat la Plataforma per la Llengua. L'entitat ha constatat "la poca disposició de l'Agència Tributària espanyola -que depèn del ministre Cristóbal Montoro- per atendre en català" arran de la denúncia que alguns socis de l'ONG de la llengua han fet sobre la impossibilitat de modificar l'esborrany de la declaració de la renda en català per via telefònica.

La Plataforma detalla que, en trucar al 901 200 345, el telèfon d'atenció de l'Agència Tributària espanyola, un contestador automàtic guia per les opcions que permet la línia. Una de les primeres opcions és l'elecció de la llengua.  

Un professor de l'IES Terrassa fa mofa a un alumne per parlar català.

 Dimecres, 20 de maig de 2015 14:05 h

 

Plataforma per la llengua denuncia que altres membres de l'equip docent promouen l’adoctrinament dels alumnes vers partits contraris al català durant les seves classes.

---

L’ONG del català ha estat alertada d’una lamentable situació envers la llengua catalana i els seus parlants a l’IES Terrassa. La denuncia prové de l’entorn d'un alumne que durant la classe de mecanografia va ser objecte de mofa, quan el professor li va preguntar en veu alta i davant de tota la classe (majoritàriament castellanoparlant)  si era “catalanista” pel fet de parlar en català. El professor va afegir que atès que el català era la seva llengua materna, l'avaluaria amb major rigor en les llengües de castellà i anglès.  Això va provocar que la resta d'alumnes fes costat a l'alumne en qüestió. Tot i que segons afirmen, tenen por a les represàlies del professor en qüestió. 

 

L’entitat sospita que l’institut té greus dèficits en el tractament del català com a llengua de docència, especialment en el grau de formació en Gestió Administrativa

Segons hem pogut comprovar, de la llista de llibres per cursar Gestió Administrativa a l'IES Terrassa, d'aquest curs 2014-2015, només 2 són en català, (Llibres de text 2014-2015). Fet que, de tractar-se de la totalitat de llibres i materials del curs, incorreria en una il·legalitat ja que segons l'article 11 de la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, s'explicita que el català ha de ser la llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu, inclosa la formació professional. 

Tanmateix, les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.

La Plataforma per la Llengua creu que l’actitud del ministre Wert envalenteix un sector de professors hostils al català

Plantada massiva pel català i el nou país

Dissabte, 18 d'abril de 2015 05:00 h

Plataforma per la Llengua organitza aquest dissabte a les 12 una plantada massiva perquè el català sigui la llengua comuna del nou país. L'acció tindrà lloc a la plaça del Born de Barcelona. 

En l’acte reivindicatiu es dibuixarà el mapa del domini lingüístic català amb prop de 300 testos que simbolitzaran totes les llengües que es parlen en els diferents territoris de parla catalana, i a les 12 del migdia, els participants es plantaran dins dels testos per reivindicar el paper del català com a llengua comuna del nou país. A l’esdeveniment està previst que hi participin  nombroses cares cogudes de la societat civil com Carme Forcadell, Montserrat Carulla, Anna Sahun, Pau Roca, Jordi Martínez, Joel Joan, Natxo Tarrés, Joan-Lluís Bozzo i Pere Tàpies, entre altres.  

L’acció està convocada per Plataforma per la Llengua  sota el lema “Planta’t! Compromís pel nou país” i pretén “reivindicar el català com a llengua comuna del nou país i com a vertebradora de la diversitat lingüística”. 

Europa ha de saber l’atac al català a la Franja de Ponent

Dimecres, 11 de març de 2015 05:00 h

La Plataforma per la Llengua denuncia a través d'una campanya el "setge al català" a la Franja de Ponent i endega un acampanya per portar la problemàtica a Europa

---

Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per denunciar la situació del català a la Franja. "L'objectiu és clar: dividir, segregar i esborrar de l'imaginari col•lectiu cap rastre de català, en la línia d'altres polítiques equiparables que els governs del Partit Popular estan aplicant en els diversos territoris de parla catalana", asseguren. En aquest context, Plataforma per la Llengua posa en marxa a través del web estimoelcatala.cat una campanya per denunciar "l'absurd de la invenció d'aquesta nova llengua" i aconseguir adhesions per portar la problemàtica a Europa.

Els usuaris que hi accedeixin hauran de respondre una pregunta traduint una paraula del català al LAPAO, que serà la mateixa. L’acció vol denunciar "l'absurd" que suposa el LAPAO en la realitat lingüística de la zona. Es tracta d'una acció de sensibilització amb la qual l'entitat pretén alertar sobre "l'atac" al català a la Franja de "tenint en compte els intents repetits dels governs espanyol i aragonès per aniquilar el català a la zona".

La plataforma denuncia que el LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) "no existeix" i subratlla que és una denominació "creada artificialment" per al català pel Govern d'Aragó, amb l'objectiu "gens dissimulat d'anorrear" aquesta llengua a la Franja de Ponent. 

"No puede hablar en catalán. ¡Aquí se habla español y punto!"

09/03/2015

LLENGUA

Plataforma per la Llengua denuncia el cas d'una advocada vexada en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE).

Bernat Vilaró

CIE Zona Franca

La Plataforma per la Llengua ha denunciat un cas d'agressió greu pel fet de parlar català. Es tracta del cas d'una advocada que va ser retinguda i vexada pels agents del Cos de la Policia Nacional d'un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) perquè s'hi va adreçar en català, segons la Plataforma. Els fets van tenir lloc quan l'advocada va comunicar al personal del CIE que havia de marxar forçosament -per la urgència d'un altre cas-, i va acordar ajornar la visita per a l'endemà.

Tot i que la conversa s'havia produït parlant en català -l'advocada- i en castellà -el personal del centre-, i sense que aparentment hi hagués cap problema de comprensió, just mentre ella marxava un agent del cos de la Policia Nacional espanyola la va abordar per l'esquena tot cridant i dient: "Aquí se habla en castellano. Aquí tiene usted que hablar en castellano y no en catalán. ¡Estamos en unas dependencias españolas y aquí se habla español y punto!".