Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLENGUA CATALANA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLENGUA CATALANA. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de juliol del 2026

Expulsat a empentes d'un autobús per parlar en català a la conductora

 

 

LLENGUA

 

 

Acció Cassandra considera que els fets poden constituir un il·lícit penal per discriminació, humiliació i exclusió per motius lingüístics

 

 

 

 

Un autobús de l'empresa Teisa Autor/a: Teisa

 

 Llengua

Redacció

 

 

En Roger, un usuari del servei d’autobusos interurbans, ha denunciat haver patit una agressió verbal i haver estat expulsat d’un vehicle de la companyia Teisa pel simple fet d’adreçar-se a la conductora en català, segons ha informat 'El Món'. Els fets van tenir lloc el 3 de juny de 2026 en un trajecte entre Cassà de la Selva i Girona, i l’entitat Acció Cassandra n’ha assumit la defensa jurídica. Segons la denúncia presentada als Mossos d’Esquadra el 8 de juny, tot va començar quan en Roger va demanar educadament a la conductora que abaixés el volum de la música. Ho va fer en català. La resposta, segons el relat, va ser despectiva i en castellà, amb una negativa a atendre’l en la llengua pròpia del país. Una passatgera hi va intervenir, increpant-lo amb crits com “Estamos en España” i exigint-li que parlés en castellà. Els insults van anar pujant de to:

dijous, 25 de juny del 2026

Andorra: El català es manté viu en la vida quotidiana i guanya presència en converses amb turistes

 

 

LLENGUA 

 

Cada vegada més persones opten per mantenir el català fins i tot quan el seu interlocutor utilitza una altra llengua

 

 
Botiga de la cadena Viladamat a Andorra la Vella Autor/a: Viladamat

 

 

El català no s’està perdent en l’ús social al país i continua sent una llengua present en la vida quotidiana dels seus parlants. Així ho recull una enquesta d’Andorra Recerca+Innovació (AR+I) amb més de 700 participants, que analitza els hàbits lingüístics de la població i l’ús de les diferents llengües en el dia a dia.

Segons RTVA, el català es manté estable entre les persones que ja el fan servir habitualment en l’àmbit familiar i social. Tal com explica a la Nacional el coordinador de sociologia d’AR+I, Joan Micó,

divendres, 19 de juny del 2026

Igual que els flamencs no parlen en francès, els catalans no hem de parlar en castellà

 

 

CRIT

 

 


 

 

 

 

A aquestes alçades el catalanisme que diu defensar la llengua i la cultura catalanes i que s’esgarrifa de veure el retrocés galopant de la nostra llengua a casa seva mateix ja hauria d’estar fent campanyes on s’exhortés els catalans a parlar només en català a Catalunya.

Si volem defensar la nostra llengua, si volem fer-la necessària per viure a Catalunya, si volem fer impossible que els catalanòfobs se sentin còmodes al nostre país, hem de parlar sempre en català i mai en castellà, que és la llengua dels ocupants, la llengua de l’imperialisme espanyol, del 155.

Totes aquestes entitats com Òmnium que diuen que defensen la nostra llengua haurien d’estar fent campanyes per fer arribar a la gent un missatge molt clar: no parleu en castellà a Catalunya. Aquestes entitats saben perfectament que això és el que va salvar la llengua neerlandesa, el flamenc, a Flandes. Després de la segona Guerra Mundial els flamencs van començar a defensar amb ungles i dents la seva

Constituït el grup de treball de política lingüística entre el Govern d'Andorra i la Generalitat

 

 

ANDORRA - CATALUNYA

 

 

El nou instrument de col·laboració permetrà coordinar projectes i estratègies per a la promoció del català

 

 

Constituït el grup de treball de política lingüística entre el Govern d'Andorra i la Generalitat, el 19 de juny del 2026 Autor/a: ACN


 

 

La ministra de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra, Mònica Bonell, i el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, han encapçalat aquest divendres la constitució del Grup de Treball de Política Lingüística entre ambdós governs, en una reunió celebrada al Ministeri de Cultura, Joventut i Esports d’Andorra, a Encamp. El nou instrument de col·laboració estable entre governs permetrà coordinar projectes i estratègies per a la promoció del català.

La creació d’aquest grup de treball "reforça" la cooperació institucional en matèria de política lingüística i estableix un espai estable de coordinació per impulsar actuacions conjuntes relacionades amb la promoció, l’ús i el coneixement del català. Aquesta iniciativa s’emmarca en l’acord entre el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, per reprendre reunions periòdiques i impulsar grups de treball sectorials en àmbits d’interès compartit entre ambdós territoris, amb l’objectiu d’intensificar la col·laboració transfronterera.

A la trobada hi han participat representants dels dos governs. Per part d’Andorra, a més de la ministra Mònica Bonell, hi han assistit el director de Política Lingüística, Joan Sans; la cap d’Àrea de Política Lingüística, Marta Pujol, i la cap d’Àrea de Llengua Catalana, Eva Royo. Per part de la Generalitat, juntament amb el conseller Francesc Xavier Vila, hi han participat la delegada del Govern de la Generalitat a Andorra, Anna Vives; el director dels serveis territorials de l’Alt Pirineu, l’Aran i Lleida, Jordi Suïls; el subdirector general de planificació per a l’accés al coneixement i impuls de l’ús del català, Anton Ferret, i la cap de gabinet, Montserrat Sendra.

Durant la reunió constitutiva s’ha acordat dotar el grup d’una metodologia de treball estable, amb reunions periòdiques que permetin fer seguiment de les línies d’actuació, compartir experiències i identificar noves vies de col·laboració entre les dues administracions.

Prioritaris d’actuació

dimecres, 17 de juny del 2026

Quan de defensar la cultura catalana en diuen «supremacisme català»

 

 

CRIT

 

 


 

 

 

 

Les declaracions de Laia Glück a 3CatCultura haurien de preocupar qualsevol persona compromesa amb la continuïtat de la cultura i la nació catalanes. I tot plegat perquè ha assumit un marc ideològic espanyolista que acaba convertint en sospitosa una part molt important dels catalans que treballen cada dia per preservar la llengua i la cultura pròpies. Segur que ella personalment no és pas espanyolista però l’assumpció del marc ideològic espanyolista de l’existència d’un suposat «supremacisme català» és ben clara.

Ja la pregunta formulada per Mariona Batalla era patètica i duia mala fe. Quan es planteja si «hem de començar a desdibuixar o crear un nou disseny del que representa la catalanor», s’està assumint implícitament que la identitat catalana tradicional és quelcom problemàtic que necessita ser redefinit. Per començar fa servir la paraula despectiva «catalanor» i a més afirma

dilluns, 15 de juny del 2026

Com ha acabat el català sent llengua oficial al cantó suís de Zúric?

 

 

LLENGUA CATALANA

 

Zúric incorpora el català com a llengua oficial en el seu programa de Llengua i Cultura Patrimonials 

 

 


 

 

Berto Sagrera
Barcelona. Dilluns, 15 de juny de 2026. 12:08
Actualitzat: Dilluns, 15 de juny de 2026. 12:53
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Com ha acabat el català sent llengua oficial al cantó suís de Zúric? Sí, sí, com llegiu: la llengua catalana és ara oficial en un cantó de Suïssa. Concretament, el Departament d'Educació de Zúric ha decidit incorporar el català com a llengua oficial en el seu programa de Llengua i Cultura Patrimonials (HSK, en alemany) a partir del curs vinent, tal com ha anunciat la Generalitat aquest mes de juny. Tot plegat és la culminació d'un procés impulsat per l'Escola Catalana de Zúric, que havia presentat la sol·licitud davant del Departament d'Educació cantonal.

Segons dades de la Delegació del Govern a Suïssa, actualment hi ha una comunitat catalana d'unes 19.200 persones al país helvètic, i un bon grapat són al cantó de Zúric —amb una població d'1,6 milions de persones. Allà, com a la resta de cantons, hi ha un casal amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanes, i estrènyer llaços dins de la comunitat, a més d'una universitat (la Universitat de Zúric) que col·labora amb l'Institut Ramon Llull. 

El casal, precisament, va impulsar l'esmentada Escola Catalana de Zúric, un espai on els nens i les nenes que viuen a la regió aprenen la llengua i se sociabilitzen en català amb altres infants. L'escola va néixer l'11 de setembre del 2023 a partir de la necessitat de les famílies catalanoparlants que els seus

dilluns, 20 d’abril del 2026

El Correllengua Agermanat arriba aquest dilluns a Girona i Oliana

 

 

LLENGUA CATALANA

 

Es preveu que la Flama arribi a Barcelona el dimarts 21

 

 


 

 

dimecres, 28 de gener del 2026

El relator especial de l’ONU té clar que existeix “un bloqueig” a l’oficialitat del català a la UE

 

 

Considera que les institucions europees ha de trobar fórmules "audaces i eficaces" de protegir els drets de les minories lingüístiques dins les seves fronteres

 

 

El relator especial de l'ONU per als afers de les minories, Nicolas Levrat, durant una compareixença a Brussel·les Data de publicació: dimecres 28 de gener del 2026, 15:26 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet

 

 

dilluns, 26 de gener del 2026

"Santo Sadurní", "Orilla-Roja": El Ministeri de Transports s'inventa topònims castellans en ple caos de RENFE

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Un cop més, l'administració central demostra el seu menyspreu cap a la llengua catalana

 

L'estació de Rodalies de Mataró, amb usuàris esperant trens que no circulen, el 26 de gener del 2026 Autor/a: Jordi Pujolar

 

 

Llengua, Política 

Redacció 

 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern espanyol ha tornat a demostrar el seu menyspreu per la llengua i la toponímia catalana i per Catalunya en general en una nota de premsa enviada diumenge sobre la represa del servei de Rodalies. En el document, difós inicialment a través d'un tuit, s'utilitzen denominacions franquistes i fins i tot inventades per referir-se a localitats catalanes, una flagrant vulneració de la legislació vigent sobre toponímia oficial. El tuit, que va generar una onada de crítiques a les xarxes socials, ha estat esborrat poc després, sense cap explicació oficial.

La nota de premsa, emesa per informar sobre la tornada del servei de Rodalies després d'inspeccions a 69 punts de la xarxa ferroviària catalana, llistava diverses línies afectades amb noms que recorden l'època de la dictadura franquista, quan es va imposar la castellanització forçada dels topònims catalans. Un exemple clar és la referència a la línia R15, descrita com a

divendres, 5 de desembre del 2025

iCat fa servir la IA per eliminar l'escut d'Occitània d'una foto del raper provençal rodín

 

 

El músic, que només rapeja en occità i català, ha mostrat el seu enuig i desconcert per aquesta manipulació

 

 

Publicacions de l'Instagram de rodín Autor/a: @rodiin

 

 

El raper i poeta de Marsella, Rodin Kaufmann, més conegut com a rodín, ha esclatat contra iCat per la manipulació d'una fotografia seva amb IA que s'ha utilitzat per il·lustrar el programa 'iCatMans' del passat 23 de novembre. A través del seu perfil d'Instagram, el músic s'ha centrat en un detall: l'escut que lluïa al pit del jersei que vestia. 

Ha contraposat la imatge d'iCat amb l'original, i a més d'apreciar-se que la que ha aparegut publicada havia estat generada per intel·ligència artificial, perquè canvia fins i tot la cara del protagonista, l'escut és diferent. A la modificada és un disseny irreconeixible, mentre que l'aportada per l'artista es tracta de la creu de Tolosa, i hi surt la paraula "Occitània". 

rodín només rapeja en occità i català i no ha dubtat a expressar el seu descontentament i desconcert:"Per quin puto motiu feis servir la IA? A més estic en contra globament d'aquesta barbaritat, per mil raons. No ho entenc". 


Una de les imatges compartides per rodín al seu Instagram  Autor/a: @rodiin


 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/69457/icat-fa-servir-lia-eliminar-lescut-doccitania-duna-foto-raper-provencal-rodin 

 

dimarts, 18 de novembre del 2025

(VÍDEO) L'evidència de la castellanització progressiva de TV3

 

 

Llengua Catalana

 

Col·laboradors que el 1996 parlaven en català en pantalla i ara ho fan en castellà

 


 

 Espectacles i Esports, Llengua 

Redacció

 

 

El compte d'X del 3Cat ha penjat un vídeo del programa 'Col·lapse' del passat dissabte 15 de novembre en què el presentador Jordi González parla en català amb la col·laboradora Pilar Eyre que li respon en castellà. Un usuari d'X, el fotògraf Sergi Boixades, ha compartit el clip adjuntant-hi un fragment recent del magazín 'Tot es mou', amb Helena Garcia Melero parlant d'un antic espai de la cadena, 'Això no és tot'.

Mostren un moment d'aquest programa del 1996 per il·lustrar el contrast lingüístic entre el passat i el present de la televisió pública catalana. En el vídeo, González, en la que va ser el seu debut a TV3 abans de l'exitós 'Les mil i una nits', conversa amb Eyre. El canvi està en el fet que fa trenta anys la

dimarts, 7 d’octubre del 2025

Gairebé un quart dels alumnes presenten dificultats per expressar-se en català a final de l'ESO

 

 

EDUCACIÓ 

 

Els alumnes de primària i ESO de Catalunya parlen millor en castellà que en català 

 


 

 

Jordi Martín
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 7 d'octubre de 2025. 13:40
Actualitzat: Dimarts, 7 d'octubre de 2025. 14:06
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

Entre un 20% i un quart dels alumnes de Catalunya presenten alguna dificultat per expressar-se en català quan arriben a 4t d'ESO, com ara poden ser un lèxic pobre, interferències del castellà, construcció d'oracions breus i senzilles o incorreccions tant en l’ús dels pronoms com en la concordança o conjugació verbals. Unes dificultats que presenten en grau més baix en castellà, llengua que dominen més. Així es desprèn dels resultats de les darreres proves d'expressió oral que elabora el Departament d'Educació, a les quals ha tingut accés El Nacional, i que corresponen al curs 2024. Així i tot, el nivell de no assoliment de la prova en català és baix: inferior al 5% —amb especials dificultats sobre el lèxic, la morfosintaxi i la fluïdesa—. Mentre que el percentatge d'excel·lents oscil·la entre el 24% i el 49,6% en cadascun dels barems.

El lèxic és l’element que mostra més dificultat per a l’alumnat de 4t d'ESO quan s’expressa en català. El 69,5% de l’alumnat se situa al nivell d’assoliment notable o excel·lent, mentre que un 25,7% mostra dificultats o té un lèxic pobre i poc especialitzat, amb paraules en altres llengües. Així mateix, un 72,8% de l’alumnat es mostra capaç de comunicar-se satisfactòriament, mentre que un 23,2% depèn d'oracions breus i senzilles, presenta força interferències d’una altra llengua i incorreccions tant en l’ús dels pronoms com en la concordança o conjugació verbals.

En l’avaluació de la fonètica en l’ús del català, tot i el 73,9% que ho fa correctament, el 22,6% de l’alumnat comet errors en la pronunciació d’alguns sons específics del català, evidenciant una certa influència d’una altra llengua, i presenta algun problema de vocalització puntual. En l’avaluació de la fluïdesa,

dimarts, 6 de maig del 2025

Educació imposa el castellà a zones castellanoparlants on ha guanyat el valencià

 

 

No contemplaven aquesta victòria i han reinterpretat la norma per arraconar la llengua

 

Diari La Veu 


El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el conseller de Cultura, José Antonio Rovira

 

 

L’associació Famílies pel Valencià ha denunciat que la Conselleria d’Educació, encapçalada per José Antonio Rovira, “no respecta” els resultats de la consulta de la llengua base als centres d’ensenyament de les comarques castellanoparlants del País Valencià, “tal com ja s’havia advertit“, i en alguns casos, “ha obviat el sentir majoritari de les votacions”.

Així ho ha afirmat l’entitat després que Educació haja fet públics els grups oferits per al pròxim curs 25-26 i en quina llengua estaran establerts segons les votacions en la consulta. A més, ha recordat que “a les zones castellanoparlants la normativa no contemplava que es poguera donar una victòria del valencià i quan aquesta s’ha produït han reinterpretat la norma per acabar amb la llengua a l’escola en aquestes comarques”.

 

Resultats de la consulta de la llengua base a Bunyol  Autor/a: Diari La Veu

 

 

En aquest sentit, ha remarcat que “en alguns centres educatius com ara Bunyol, Pedralba o el Villar els grups oferits no es corresponen amb els resultats”. És el cas dels dos centres públics de Bunyol: en el cas del CEIP San Luís denuncien, per exemple, que a 3r de primària el resultat de la votació va ser

dimecres, 9 d’abril del 2025

Aprendre’n dels gitanos

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

Els gitanos han estat uns grans defensors de la llengua catalana i l'han mantinguda viva enmig de les repressions, com no ho ha fet ningú

 

 

Acte de celebració del Dia del Poble Gitano, ahir al Parlament de Catalunya (fotografia: Gerard Artigas).

 

Vicent Partal

8-04-2025-21:40h

 

 

 Un vent nou bufa en les geografies oblidades del món. Els pobles indígenes –que van veure arribar estranys vaixells a les platges o exèrcits a les muntanyes, que van haver d’aprendre llengües foranes i assumir costums imposats des de continents allunyats– avui alcen el cap amb una dignitat renovada. Ja no és aquell enyor romàntic del “noble salvatge”, sinó una reivindicació política concreta, una presència institucional guanyada a pols. Els maoris de Nova Zelanda, que fa dos segles rebien trets dels mosquets britànics, avui són com més va més reivindicats com l’essència d’aquella nació. Les nacions originàries d’Amèrica, de les tundres del nord als boscs australs, recuperen lentament el seu espai en constitucions i parlaments, fent voleiar banderes multicolors. D’alguna manera és com si el món, cansat de tanta imposició, reconegués finalment els seus pecats històrics.

Mentre passa això en unes altres latituds, Europa contempla el fenomen amb un cert aire de desorientació i ignorància, que és un greu error. Perquè a Europa hi viuen també dos pobles indígenes, encara que no tinguem el costum d’anomenar-los així. Hi ha els samis, pastors de rens en les terres glaçades del nord escandinau que tenen parlaments propis i organitzacions sòlides i reivindicatives; i els

divendres, 21 de febrer del 2025

Educació fa fora un docent per defensar el català i criticar que el castellà fos la llengua de treball

 

 

LLENGUA

 

 

El departament nega l'acusació, però admet que la denúncia que feia del centre era certa

 

Llengua

Redacció 

 

 

Façana del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda) Autor/a: Creda

 

 

Roger Castro ha denunciat que el departament d'Educació l'ha fet fora de la feina per defensar el català i criticar que la llengua de treball fos el castellà. Castro era logopeda del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda) de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).

Segons ha explicat al 3/24, quan portava dos cursos es va incorporar una persona que no parlava català va provocar que totes les comunicacions professionals passessin a fer-se exclusivament en castellà. El professor defensa que en un centre de la Generalitat que dona suport a alumnes amb dificultats d'aprenentatge, és encara més important parlar en català: "Hem de ser un element cohesionador de la

divendres, 14 de febrer del 2025

Joan Laporta expressa el seu suport a La Bressola de la Catalunya del Nord

 

 

SOCIETAT

 

 

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha expressat recentment el seu suport a La Bressola, la xarxa d’escoles associatives que promouen la immersió en llengua catalana a la Catalunya del Nord i un ensenyament català i catalanocèntric. Aquestes escoles, fundades el 1976, tenen com a objectiu preservar i difondre la llengua i cultura catalanes a les terres catalanes al nord del Pirineu.

La Bressola gestiona actualment diversos centres educatius que ofereixen ensenyament en català a alumnes de diferents edats, contribuint significativament a la promoció de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord.

“El Futbol Club Barcelona és molt més que un club de futbol. Històricament el Barça ha estat compromès amb la defensa i promoció de la llengua catalana, que és

dijous, 14 de novembre del 2024

El 40% dels catalans creu que la llengua està amenaçada i podria desaparèixer, segons el CEO

 

 

CEO

 

El 52% dels catalanoparlants es veuen obligats a canviar de llengua i el català només està present en el 42% de les converses 

 

 


 

 

 

Jordi Martín
Barcelona. Dijous, 14 de novembre de 2024. 13:42
Actualitzat: Dijous, 14 de novembre de 2024. 13:48
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

A Catalunya hi ha una percepció àmplia sobre la "fragilitat" en què es troba la llengua catalana en la vida social. Així ho constata la darrera enquesta sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que assenyala que el 53% dels catalans consideren que la situació actual del català ha empitjorat i el 40% creuen que es troba amenaçat i podria desaparèixer, davant d'un 33% que creu que té el futur assegurat. La percepció d'empitjorament de la salut de la llengua arriba fins a un 79% en el cas dels catalanoparlants habituals, mentre que només ho perceben el 36% dels castellanoparlants habituals. Pel que fa a la percepció de futur, el nou director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha assenyalat en la presentació de les dades aquest dijous en roda de premsa que hi ha un important "pessimisme", atès que el 46% dels ciutadans creu que la salut del català anirà a pitjor, davant d'un 30% que creu que es mantindrà i un 13% que creu que millorarà. Un 26% dels catalans, a més, pensen que els mitjans i les oportunitats existents per aprendre català són "insuficients".

Quant a la freqüència amb què es fa servir, l'ús social del català retrocedeix: els catalans empren la llengua catalana habitualment, en una setmana normal, amb el 42% de les persones amb les quals interactuen (de mitjana), mentre que en castellà ho fan amb el 51% de les persones dels seus entorns respectius. Si es comparen les dades entre el català i el castellà, el 83% dels castellanoparlants afirmen que poden usar la seva llengua en tots els àmbits de la seva vida, mentre que aquest percentatge cau fins al 53% en el cas dels catalanoparlants. Sobre això, el 36% dels catalanoparlants habituals assenyalen que la major part de les vegades no els atenen en la seva llengua en els comerços, si bé en el 63% dels casos sí que els atenen en català sempre o habitualment.

Canviar de llengua, una pràctica habitual

divendres, 25 d’octubre del 2024

Un grup de pares catalans s’organitzen a Barcelona per protegir els seus fills de la minorització i la descatalanització a l’escola

 

 

NOTÍCIES / SOCIETAT

 

 


 

 

24-10-2024

Per Felix Rabassa


Escoles amb un percentatge cada cop més petit d’alumnes catalans. Aquest és el panorama desolador amb què es troben milers d’infants catalans i els seus pares quan són conscients que els seus fills formaran part d’una exigua minoria ètnica, en aquest cas autòctona, a l’aula on s’hauran de socialitzar amb altres infants, la gran majoria dels quals són castellanoparlants o, fins i tot, parlants d’altres llengües estrangeres.

Aquesta minorització dels infants catalans a les escoles catalanes és una realitat cada cop més estesa arreu del país. Podríem dir que a la gran majoria d’escoles catalanes els alumnes catalans (i que per tant són catalanoparlants) són ja minoria. I en molts casos són una ínfima minoria.

Per protegir els infants catalans d’aquesta minorització demogràfica i del

dilluns, 6 de maig del 2024

Memorial 1714 us convida a la iniciativa OFENSIVA PEL CATALÀ

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 


 

En l’acte de dilluns dia 6 de maig hi intervindran representants de cadascuna de les entitats del Grup Impulsor:

  • Fernando Arriola, Sí amb Nosaltres
  • Cristina Àlvarez, Sectorial d’immigració ANC
  • Diego Arcos, Casal Argentí de Barcelona
  • Puri Pinto Fernández, Discurs de l’Adopció de la Llengua, divulgadora

Clourà l’acte, Jordi Bages-Querol, president del Memorial 1714

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://unilateral.cat/2024/05/04/memorial-1714-us-convida-a-la-iniciativa-ofensiva-pel-catala/ 


Míchel prefereix "cagar-la" a les rodes de premsa i parlar en català abans que en castellà

 

 

ESPORTS

 

 

El tècnic del Girona F.C. admet que li seria més fàcil expressar-se en castellà, la seva llengua, però opta pel català.

 

Espectacles i Esports, LlenguaRedacció 

 

 

L'entrenador del Girona F.C., Míchel Sánchez Autor/a: @GironaFC

 

 

 

Dissabte passat amb la seva victòria per 4-2 sobre el Barça, el Girona F.C. va aconseguir la fita de classificar-se automàticament per a la Champions de la pròxima temporada. Un dels grans artífexs d'aquesta gesta és, sense dubte, el seu entrenador, Míchel Sánchez. Un exemple d'integració, perquè el madrileny va decidir aprendre català, just quan va aterrar a Montilivi ara fa tres anys, amb l'equip a Segona.

Aquest dilluns, el tècnic ha estat entrevistat a 'El món a RAC1', on ha parlat tota l'estona en català. Míchel ha explicat els motius que el van portar a voler estudiar la llengua només fitxar pel club: "Vaig tenir molt clar des del primer dia que havia d'aprendre català, per com m'han educat els meus pares i la manera com som a Vallecas".

L'entrenador gironí ha volgut remarcar que per ell era molt important "aprendre la cultura i les tradicions del lloc on estàs. Soc millor persona ara que fa tres anys, segur. No tinc cap dubte que és millor parlar català en un lloc on tothom el parla. Em costa molt veure