 |
| El relator especial de l'ONU per als afers de les minories, Nicolas Levrat, durant una compareixença a Brussel·les Data de publicació: dimecres 28 de gener del 2026, 15:26 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet |
LLENGUA CATALANA
 |
| L'estació de Rodalies de Mataró, amb usuàris esperant trens que no circulen, el 26 de gener del 2026 Autor/a: Jordi Pujolar |
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern espanyol ha tornat a demostrar el seu menyspreu per la llengua i la toponímia catalana i per Catalunya en general en una nota de premsa enviada diumenge sobre la represa del servei de Rodalies. En el document, difós inicialment a través d'un tuit, s'utilitzen denominacions franquistes i fins i tot inventades per referir-se a localitats catalanes, una flagrant vulneració de la legislació vigent sobre toponímia oficial. El tuit, que va generar una onada de crítiques a les xarxes socials, ha estat esborrat poc després, sense cap explicació oficial.
La nota de premsa, emesa per informar sobre la tornada del servei de Rodalies després d'inspeccions a 69 punts de la xarxa ferroviària catalana, llistava diverses línies afectades amb noms que recorden l'època de la dictadura franquista, quan es va imposar la castellanització forçada dels topònims catalans. Un exemple clar és la referència a la línia R15, descrita com a
 |
| Publicacions de l'Instagram de rodín Autor/a: @rodiin |
El raper i poeta de Marsella, Rodin Kaufmann, més conegut com a rodín, ha esclatat contra iCat per la manipulació d'una fotografia seva amb IA que s'ha utilitzat per il·lustrar el programa 'iCatMans' del passat 23 de novembre. A través del seu perfil d'Instagram, el músic s'ha centrat en un detall: l'escut que lluïa al pit del jersei que vestia.
Ha contraposat la imatge d'iCat amb l'original, i a més d'apreciar-se que la que ha aparegut publicada havia estat generada per intel·ligència artificial, perquè canvia fins i tot la cara del protagonista, l'escut és diferent. A la modificada és un disseny irreconeixible, mentre que l'aportada per l'artista es tracta de la creu de Tolosa, i hi surt la paraula "Occitània".
rodín només rapeja en occità i català i no ha dubtat a expressar el seu descontentament i desconcert:"Per quin puto motiu feis servir la IA? A més estic en contra globament d'aquesta barbaritat, per mil raons. No ho entenc".
 |
| Una de les imatges compartides per rodín al seu Instagram Autor/a: @rodiin |
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Llengua Catalana
Espectacles i Esports, Llengua
El compte d'X del 3Cat ha penjat un vídeo del programa 'Col·lapse' del passat dissabte 15 de novembre en què el presentador Jordi González parla en català amb la col·laboradora Pilar Eyre que li respon en castellà. Un usuari d'X, el fotògraf Sergi Boixades, ha compartit el clip adjuntant-hi un fragment recent del magazín 'Tot es mou', amb Helena Garcia Melero parlant d'un antic espai de la cadena, 'Això no és tot'.
Mostren un moment d'aquest programa del 1996 per il·lustrar el contrast lingüístic entre el passat i el present de la televisió pública catalana. En el vídeo, González, en la que va ser el seu debut a TV3 abans de l'exitós 'Les mil i una nits', conversa amb Eyre. El canvi està en el fet que fa trenta anys la
EDUCACIÓ
Jordi Martín
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 7 d'octubre de 2025. 13:40
Actualitzat: Dimarts, 7 d'octubre de 2025. 14:06
Temps de lectura: 3 minuts
Entre un 20% i un quart dels alumnes de Catalunya presenten alguna dificultat per expressar-se en català quan arriben a 4t d'ESO, com ara poden ser un lèxic pobre, interferències del castellà, construcció d'oracions breus i senzilles o incorreccions tant en l’ús dels pronoms com en la concordança o conjugació verbals. Unes dificultats que presenten en grau més baix en castellà, llengua que dominen més. Així es desprèn dels resultats de les darreres proves d'expressió oral que elabora el Departament d'Educació, a les quals ha tingut accés El Nacional, i que corresponen al curs 2024. Així i tot, el nivell de no assoliment de la prova en català és baix: inferior al 5% —amb especials dificultats sobre el lèxic, la morfosintaxi i la fluïdesa—. Mentre que el percentatge d'excel·lents oscil·la entre el 24% i el 49,6% en cadascun dels barems.
El lèxic és l’element que mostra més dificultat per a l’alumnat de 4t d'ESO quan s’expressa en català. El 69,5% de l’alumnat se situa al nivell d’assoliment notable o excel·lent, mentre que un 25,7% mostra dificultats o té un lèxic pobre i poc especialitzat, amb paraules en altres llengües. Així mateix, un 72,8% de l’alumnat es mostra capaç de comunicar-se satisfactòriament, mentre que un 23,2% depèn d'oracions breus i senzilles, presenta força interferències d’una altra llengua i incorreccions tant en l’ús dels pronoms com en la concordança o conjugació verbals.
En l’avaluació de la fonètica en l’ús del català, tot i el 73,9% que ho fa correctament, el 22,6% de l’alumnat comet errors en la pronunciació d’alguns sons específics del català, evidenciant una certa influència d’una altra llengua, i presenta algun problema de vocalització puntual. En l’avaluació de la fluïdesa,
 |
| El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el conseller de Cultura, José Antonio Rovira |
L’associació Famílies pel Valencià ha denunciat que la Conselleria d’Educació, encapçalada per José Antonio Rovira, “no respecta” els resultats de la consulta de la llengua base als centres d’ensenyament de les comarques castellanoparlants del País Valencià, “tal com ja s’havia advertit“, i en alguns casos, “ha obviat el sentir majoritari de les votacions”.
Així ho ha afirmat l’entitat després que Educació haja fet públics els grups oferits per al pròxim curs 25-26 i en quina llengua estaran establerts segons les votacions en la consulta. A més, ha recordat que “a les zones castellanoparlants la normativa no contemplava que es poguera donar una victòria del valencià i quan aquesta s’ha produït han reinterpretat la norma per acabar amb la llengua a l’escola en aquestes comarques”.
 |
| Resultats de la consulta de la llengua base a Bunyol Autor/a: Diari La Veu |
En aquest sentit, ha remarcat que “en alguns centres educatius com ara Bunyol, Pedralba o el Villar els grups oferits no es corresponen amb els resultats”. És el cas dels dos centres públics de Bunyol: en el cas del CEIP San Luís denuncien, per exemple, que a 3r de primària el resultat de la votació va ser
OPINIÓ - EDITORIAL
Acte de celebració del Dia del Poble Gitano, ahir al Parlament de Catalunya (fotografia: Gerard Artigas).
Vicent Partal
8-04-2025-21:40h
Un vent nou bufa en les geografies oblidades del món. Els pobles indígenes –que van veure arribar estranys vaixells a les platges o exèrcits a les muntanyes, que van haver d’aprendre llengües foranes i assumir costums imposats des de continents allunyats– avui alcen el cap amb una dignitat renovada. Ja no és aquell enyor romàntic del “noble salvatge”, sinó una reivindicació política concreta, una presència institucional guanyada a pols. Els maoris de Nova Zelanda, que fa dos segles rebien trets dels mosquets britànics, avui són com més va més reivindicats com l’essència d’aquella nació. Les nacions originàries d’Amèrica, de les tundres del nord als boscs australs, recuperen lentament el seu espai en constitucions i parlaments, fent voleiar banderes multicolors. D’alguna manera és com si el món, cansat de tanta imposició, reconegués finalment els seus pecats històrics.
Mentre passa això en unes altres latituds, Europa contempla el fenomen amb un cert aire de desorientació i ignorància, que és un greu error. Perquè a Europa hi viuen també dos pobles indígenes, encara que no tinguem el costum d’anomenar-los així. Hi ha els samis, pastors de rens en les terres glaçades del nord escandinau que tenen parlaments propis i organitzacions sòlides i reivindicatives; i els
LLENGUA
 |
| Façana del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda) Autor/a: Creda |
Roger Castro ha denunciat que el departament d'Educació l'ha fet fora de la feina per defensar el català i criticar que la llengua de treball fos el castellà. Castro era logopeda del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda) de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).
Segons ha explicat al 3/24, quan portava dos cursos es va incorporar una persona que no parlava català va provocar que totes les comunicacions professionals passessin a fer-se exclusivament en castellà. El professor defensa que en un centre de la Generalitat que dona suport a alumnes amb dificultats d'aprenentatge, és encara més important parlar en català: "Hem de ser un element cohesionador de la
SOCIETAT
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha expressat recentment el seu suport a La Bressola, la xarxa d’escoles associatives que promouen la immersió en llengua catalana a la Catalunya del Nord i un ensenyament català i catalanocèntric. Aquestes escoles, fundades el 1976, tenen com a objectiu preservar i difondre la llengua i cultura catalanes a les terres catalanes al nord del Pirineu.
La Bressola gestiona actualment diversos centres educatius que ofereixen ensenyament en català a alumnes de diferents edats, contribuint significativament a la promoció de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord.
“El Futbol Club Barcelona és molt més que un club de futbol. Històricament el Barça ha estat compromès amb la defensa i promoció de la llengua catalana, que és
CEO
Jordi Martín
Barcelona. Dijous, 14 de novembre de 2024. 13:42
Actualitzat: Dijous, 14 de novembre de 2024. 13:48
Temps de lectura: 3 minuts
A Catalunya hi ha una percepció àmplia sobre la "fragilitat" en què es troba la llengua catalana en la vida social. Així ho constata la darrera enquesta sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que assenyala que el 53% dels catalans consideren que la situació actual del català ha empitjorat i el 40% creuen que es troba amenaçat i podria desaparèixer, davant d'un 33% que creu que té el futur assegurat. La percepció d'empitjorament de la salut de la llengua arriba fins a un 79% en el cas dels catalanoparlants habituals, mentre que només ho perceben el 36% dels castellanoparlants habituals. Pel que fa a la percepció de futur, el nou director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha assenyalat en la presentació de les dades aquest dijous en roda de premsa que hi ha un important "pessimisme", atès que el 46% dels ciutadans creu que la salut del català anirà a pitjor, davant d'un 30% que creu que es mantindrà i un 13% que creu que millorarà. Un 26% dels catalans, a més, pensen que els mitjans i les oportunitats existents per aprendre català són "insuficients".
Quant a la freqüència amb què es fa servir, l'ús social del català retrocedeix: els catalans empren la llengua catalana habitualment, en una setmana normal, amb el 42% de les persones amb les quals interactuen (de mitjana), mentre que en castellà ho fan amb el 51% de les persones dels seus entorns respectius. Si es comparen les dades entre el català i el castellà, el 83% dels castellanoparlants afirmen que poden usar la seva llengua en tots els àmbits de la seva vida, mentre que aquest percentatge cau fins al 53% en el cas dels catalanoparlants. Sobre això, el 36% dels catalanoparlants habituals assenyalen que la major part de les vegades no els atenen en la seva llengua en els comerços, si bé en el 63% dels casos sí que els atenen en català sempre o habitualment.
NOTÍCIES / SOCIETAT
24-10-2024
Per Felix Rabassa
Escoles amb un percentatge cada cop més petit d’alumnes catalans. Aquest és el panorama desolador amb què es troben milers d’infants catalans i els seus pares quan són conscients que els seus fills formaran part d’una exigua minoria ètnica, en aquest cas autòctona, a l’aula on s’hauran de socialitzar amb altres infants, la gran majoria dels quals són castellanoparlants o, fins i tot, parlants d’altres llengües estrangeres.
Aquesta minorització dels infants catalans a les escoles catalanes és una realitat cada cop més estesa arreu del país. Podríem dir que a la gran majoria d’escoles catalanes els alumnes catalans (i que per tant són catalanoparlants) són ja minoria. I en molts casos són una ínfima minoria.
Per protegir els infants catalans d’aquesta minorització demogràfica i del
LLENGUA CATALANA
En l’acte de dilluns dia 6 de maig hi intervindran representants de cadascuna de les entitats del Grup Impulsor:
Clourà l’acte, Jordi Bages-Querol, president del Memorial 1714
ENLLAÇ ARTICLE :
https://unilateral.cat/2024/05/04/memorial-1714-us-convida-a-la-iniciativa-ofensiva-pel-catala/
ESPORTS
Espectacles i Esports, LlenguaRedacció
 |
| L'entrenador del Girona F.C., Míchel Sánchez Autor/a: @GironaFC |
Dissabte passat amb la seva victòria per 4-2 sobre el Barça, el Girona F.C. va aconseguir la fita de classificar-se automàticament per a la Champions de la pròxima temporada. Un dels grans artífexs d'aquesta gesta és, sense dubte, el seu entrenador, Míchel Sánchez. Un exemple d'integració, perquè el madrileny va decidir aprendre català, just quan va aterrar a Montilivi ara fa tres anys, amb l'equip a Segona.
Aquest dilluns, el tècnic ha estat entrevistat a 'El món a RAC1', on ha parlat tota l'estona en català. Míchel ha explicat els motius que el van portar a voler estudiar la llengua només fitxar pel club: "Vaig tenir molt clar des del primer dia que havia d'aprendre català, per com m'han educat els meus pares i la manera com som a Vallecas".
L'entrenador gironí ha volgut remarcar que per ell era molt important "aprendre la cultura i les tradicions del lloc on estàs. Soc millor persona ara que fa tres anys, segur. No tinc cap dubte que és millor parlar català en un lloc on tothom el parla. Em costa molt veure
LLENGUA
PER DAVID FOLCH
24-04-2024
El projecte Aina ha publicat el primer model lingüístic en obert que ofereix interpretació de text a veu (Text To Speech/TTS) en català central, nord-occidental, balear i valencià. Es tracta de ‘Matxa’, un nou recurs lingüístic desenvolupat per Aina, el projecte d’intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge que impulsa el Govern, i ho desenvolupa el Barcelona Supercomputing Center (BSC), per potenciar el català en el món digital.
El nou model ‘Matxa’ manté la naturalitat i les característiques de les veus escollides per a entrenar-lo, procedents de parlants de diversos dialectes, i suposa un pas endavant en termes de rendiment, amb temps d’execució molt baixos a través de xarxes neuronals.
Aquest avenç tecnològic obre la porta a diverses aplicacions pràctiques per a la interpretació de text a veu en català. En aquest sentit, des del projecte Aina
LLENGUA CATALANA
Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21
Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50
Temps de lectura: 2 minuts
Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti. Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.
L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba, eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les
Ha costat anys però, finalment, @DolorsMM ha admès que la #UE no té competències per legislar sobre els sistemes educatius dels Estats Membre ni per revisar les seves decisions pel que fa a l'ús de les llengües nacionals/regionals.
— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) February 27, 2024
Benvinguts a la història d'un despropòsit 🧵 pic.twitter.com/RfMvO6TySp
PAÍS - ILLES
Redacció
19.02.2024 - 11:35
Actualització: 19.02.2024 - 12:24
L’Audiència espanyola ha denegat la nacionalitat a una veïna de Santa Margalida, que fa gairebé trenta anys que viu a Mallorca i que domina el català, perquè no té prou coneixement del castellà. La dona va presentar un recurs contra la denegació de la nacionalitat i ara el tribunal madrileny ha avalat la decisió administrativa, tot argumentant que el desconeixement del castellà és una “falta evident d’integració”.
Segons que ha avançat el Diario de Mallorca, la dona és d’origen africà i va arribar a Santa Margalida el 1996. Ara fa tres anys va demanar la nacionalitat i se li va denegar perquè en l’entrevista amb el jutge encarregat del registre civil, segons la sentència que ha consultat VilaWeb, no va justificar prou el grau d’integració i perquè no parla ni entén el castellà.
En el recurs, la dona va al·legar que domina el català, que és la llengua que fa servir per relacionar-se amb els veïns de Santa Margalida. De fet, argumenta
PALINURO
dilluns,12,febrer 2024
 |
| La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, a les portes del Parlament de Catalunya després de registrar la petició per a rebutjar els acords d'investidura. Foto: ACN via Twitter |
LLENGUA CATALANA
John McAulay
Foto: Miquel Muñoz
Barcelona. Dimecres, 20 de desembre de 2023. 12:23
Actualitzat: Dimecres, 20 de desembre de 2023. 14:03
Temps de lectura: 3 minuts
Els eurodiputats han conclòs aquest dimecres la seva missió a Catalunya sobre la immersió lingüística. Un operatiu que nombroses veus han denunciat com a instrumentalitzat políticament pel fet que ha estat instigat per la dreta espanyola (el Partit Popular, Vox i Ciutadans) arran d'una petició d'Ana Losada, la presidenta de l'organització espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB). La vicepresidenta del Comitè de Peticions del Parlament Europeu i representant d'Estònia, Yana Toom, que ha encapçalat la delegació d'eurodiputats, ha comparegut a la jornada final per fer una valoració de l'experiència davant dels mitjans de comunicació. I ho ha fet evidenciant que existeix aquest biaix polític, perquè en diverses ocasions ha reproduït els arguments espanyolistes habituals en rebuig de la immersió lingüística.
D'entrada, Yana Toom ha destacat que la missió ha estat "autoritzada" per la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i ha anat més enllà per assegurar que la delegació ha tingut una
LLENGUA
El supermercat Eroski d\'Alcúdia que s\'ha negat a atendre un cilent catalanoparlant Autor/a: Eroski
Nou cas de menyspreu cap al català per part d'un treballador que està de cara al públic. Aquest cop a Alcúdia (Mallorca), a un supermercat de la cadena Eroski.
Segons relata 'dBalears', un client ha patit una doble discriminació per
haver parlat en català, primer per part d'un carnisser i després de
l'encarregada de l'establiment.
Tots dos s'han negat a atendre'l si no es passava al castellà.
"¡En castellano!", li ha etzibat el treballador "amb actitud 'xulesca' i
supremacista", explica l'afectat.
Davant d'aquesta situació ha decidit no cedir ("avui no et xerraré en
castellà", ha pensat) i quan ha anat a parlar amb l'encarregada aquesta
tampoc entenia el català.
La víctima ha aclarit que a ell tant li és que li parlin en castellà,
però quan vaig a una botiga, un establiment o al metge vull poder parlar
en la meva llengua i que m'entenguin".
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.racocatala.cat/noticia/62937/planten-cara-eroski-no-aten-clients-catalanoparlants
