Façana del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (Creda) Autor/a: Creda
Roger Castro ha denunciat que el departament d'Educació l'ha fet fora
de la feina per defensar el català i criticar que la llengua de treball
fos el castellà. Castro era logopeda del Centre de Recursos Educatius
per a Deficients Auditius (Creda) de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).
Segons
ha explicat al 3/24, quan portava dos cursos es va incorporar una
persona que no parlava català va provocar que totes les comunicacions
professionals passessin a fer-se exclusivament en castellà. El professor
defensa que en un centre de la Generalitat que dona suport a alumnes
amb dificultats d'aprenentatge, és encara més important parlar en
català: "Hem de ser un element cohesionador de la
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha expressat recentment
el seu suport a La Bressola, la xarxa d’escoles associatives que
promouen la immersió en llengua catalana a la Catalunya del Nord i un
ensenyament català i catalanocèntric. Aquestes escoles, fundades el
1976, tenen com a objectiu preservar i difondre la llengua i cultura
catalanes a les terres catalanes al nord del Pirineu.
La Bressola gestiona actualment diversos centres educatius que
ofereixen ensenyament en català a alumnes de diferents edats,
contribuint significativament a la promoció de la llengua i cultura
catalanes a la Catalunya del Nord.
“El Futbol Club Barcelona és molt més que un club de futbol.
Històricament el Barça ha estat compromès amb la defensa i promoció de
la llengua catalana, que és
El 52% dels catalanoparlants es veuen obligats a canviar de llengua i el català només està present en el 42% de les converses
Jordi Martín Barcelona. Dijous, 14 de novembre de 2024. 13:42 Actualitzat: Dijous, 14 de novembre de 2024. 13:48 Temps de lectura: 3 minuts
A Catalunya hi ha una percepció àmplia sobre la "fragilitat" en què es troba la llengua catalana en la vida social. Així ho constata la darrera enquesta sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que assenyala que el 53% dels catalans consideren que la situació actual del català ha empitjorat i el 40% creuen que es troba amenaçat i podria desaparèixer,
davant d'un 33% que creu que té el futur assegurat. La percepció
d'empitjorament de la salut de la llengua arriba fins a un 79% en el cas
dels catalanoparlants habituals, mentre que només ho perceben el 36%
dels castellanoparlants habituals. Pel que fa a la percepció de futur,
el nou director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha assenyalat en la presentació de les dades aquest dijous en roda de premsa que hi ha un important "pessimisme",
atès que el 46% dels ciutadans creu que la salut del català anirà a
pitjor, davant d'un 30% que creu que es mantindrà i un 13% que creu que
millorarà. Un 26% dels catalans, a més, pensen que els mitjans i les oportunitats existents per aprendre català són "insuficients".
Quant a la freqüència amb què es fa servir, l'ús social del català retrocedeix: els catalans empren la llengua catalana habitualment, en una setmana normal, amb el 42% de les persones amb les quals interactuen (de mitjana), mentre que en castellà ho fan amb el 51%
de les persones dels seus entorns respectius. Si es comparen les dades
entre el català i el castellà, el 83% dels castellanoparlants afirmen
que poden usar la seva llengua en tots els àmbits de la seva vida,
mentre que aquest percentatge cau fins al 53% en el cas dels catalanoparlants. Sobre això, el 36% dels catalanoparlants habituals assenyalen que la major part de les vegades no els atenen en la seva llengua en els comerços, si bé en el 63% dels casos sí que els atenen en català sempre o habitualment.
Escoles amb un percentatge cada cop més petit d’alumnes catalans.
Aquest és el panorama desolador amb què es troben milers d’infants
catalans i els seus pares quan són conscients que els seus fills
formaran part d’una exigua minoria ètnica, en aquest cas autòctona, a
l’aula on s’hauran de socialitzar amb altres infants, la gran majoria
dels quals són castellanoparlants o, fins i tot, parlants d’altres
llengües estrangeres.
Aquesta minorització dels infants catalans a les escoles catalanes és
una realitat cada cop més estesa arreu del país. Podríem dir que a la
gran majoria d’escoles catalanes els alumnes catalans (i que per tant
són catalanoparlants) són ja minoria. I en molts casos són una ínfima
minoria.
Per protegir els infants catalans d’aquesta minorització demogràfica i
del
L'entrenador del Girona F.C., Míchel Sánchez Autor/a: @GironaFC
Dissabte passat amb la seva victòria per 4-2 sobre el Barça, el
Girona F.C. va aconseguir la fita de classificar-se automàticament per a
la Champions de la pròxima temporada. Un dels grans artífexs d'aquesta
gesta és, sense dubte, el seu entrenador, Míchel Sánchez. Un exemple
d'integració, perquè el madrileny va decidir aprendre català, just quan
va aterrar a Montilivi ara fa tres anys, amb l'equip a Segona.
Aquest
dilluns, el tècnic ha estat entrevistat a 'El món a RAC1', on ha parlat
tota l'estona en català. Míchel ha explicat els motius que el van
portar a voler estudiar la llengua només fitxar pel club: "Vaig tenir
molt clar des del primer dia que havia d'aprendre català, per com m'han
educat els meus pares i la manera com som a Vallecas".
L'entrenador
gironí ha volgut remarcar que per ell era molt important "aprendre la
cultura i les tradicions del lloc on estàs. Soc millor persona ara que
fa tres anys, segur. No tinc cap dubte que és millor parlar català en un
lloc on tothom el parla. Em costa molt veure
El projecte Aina ha
publicat el primer model lingüístic en obert que ofereix interpretació
de text a veu (Text To Speech/TTS) en català central, nord-occidental,
balear i valencià. Es tracta de ‘Matxa’,
un nou recurs lingüístic desenvolupat per Aina, el projecte
d’intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge que impulsa el
Govern, i ho desenvolupa el Barcelona Supercomputing Center (BSC), per
potenciar el català en el món digital.
El nou model ‘Matxa’ manté la naturalitat i les característiques de
les veus escollides per a entrenar-lo, procedents de parlants de
diversos dialectes, i suposa un pas endavant en termes de rendiment, amb
temps d’execució molt baixos a través de xarxes neuronals.
Aquest avenç tecnològic obre la porta a diverses aplicacions
pràctiques per a la interpretació de text a veu en català. En aquest
sentit, des del projecte Aina
Diana Riba ha fet pública una carta on la popular admet que la UE no té competències sobre els sistemes educatius
Nura Portella Foto: Efe Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21 Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50 Temps de lectura: 2 minuts
Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti.
Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la
presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió
dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.
El cas d'un ciutadà grec que desmunta Montserrat
L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba,
eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les
Ha costat anys però, finalment, @DolorsMM ha admès que la #UE no té competències per legislar sobre els sistemes educatius dels Estats Membre ni per revisar les seves decisions pel que fa a l'ús de les llengües nacionals/regionals.
Pròximes eleccions al Parlament Europeu, en un fil a Twitter on
comparteix una carta en què Dolors Montserrat respon a un ciutadà que pertany a la minoria turca de Grècia,
el qual reclama una educació bilingüe en grec i turc per als infants
que formen part d'aquesta minoria. És a dir, els demana
El tribunal diu que
hi ha una "falta evident" d'integració a la societat, tot i que la dona
fa gairebé trenta anys que viu a Santa Margalida, Mallorca.
( El que no està integrat és el Tribunal )
Redacció
19.02.2024 - 11:35
Actualització: 19.02.2024 - 12:24
L’Audiència espanyola ha denegat la nacionalitat a una veïna de Santa Margalida, que fa gairebé trenta anys que viu a Mallorca i que domina el català, perquè no té prou coneixement del castellà.
La dona va presentar un recurs contra la denegació de la nacionalitat i
ara el tribunal madrileny ha avalat la decisió administrativa, tot
argumentant que el desconeixement del castellà és una “falta evident
d’integració”.
Segons que ha avançat el Diario de Mallorca,
la dona és d’origen africà i va arribar a Santa Margalida el 1996. Ara
fa tres anys va demanar la nacionalitat i se li va denegar perquè en
l’entrevista amb el jutge encarregat del registre civil, segons la
sentència que ha consultat VilaWeb, no va justificar prou el grau
d’integració i perquè no parla ni entén el castellà.
En el recurs, la dona va al·legar que domina el català, que és la
llengua que fa servir per relacionar-se amb els veïns de Santa
Margalida. De fet, argumenta
Al
llarg de la història les migracions han estat font de riquesa i
benestar. A banda que la major part de les vegades s'hagin produït per
cataclismes naturals o humans, principalment guerres i persecucions, els
països que les han rebut s'han beneficiat com també ho han fet els
mateixos emigrants, que han trobat una segona oportunitat a la vida.
L'exemple
més conegut és el dels Estats Units, un país fet per immigrants
voluntaris de tot el món, sense perdre de vista l'aportació involuntària
dels immigrants forçosos, els esclaus. En Nord-Amèrica els immigrants
van trobar una societat estable d'oportunitats on van poder i van saber
integrar-se. Així ha esdevingut el primer país del món, el país de la
frontera, el del "go West, young man".
Amb
aquestes limitacions (que sempre es donaran) la immigració és un
fenomen beneficiós per a tothom i que cal regular en interès públic.
Així mateix, respon a l'exercici d'un dret que hauria de ser de
reconeixement universal, encara que, per raons molt diverses, no ho és:
el de lliure circulació dels éssers humans.
Tanmateix,
la immigració és un tema tabú a l'esfera pública catalana, del qual els
L'entitat independentista avisa que la qüestionada missió suposa “un
atac frontal i deliberat contra el principi de no discriminació”
La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, a les portes del Parlament de
Catalunya després de registrar la petició per a rebutjar els acords
d'investidura.
Foto: ACN via Twitter
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sortit en defensa de la immersió lingüística davant la “instrumentalització” que pateix per part de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu amb la qüestionada missió que analitzarà l’educació a Catalunya.
L’entitat presidida per Dolors Feliu ho ha denunciat
en una carta que registrarà aquest dimecres davant la representació de
l’Eurocambra a Barcelona. “La missió que acaba de tenir lloc a Catalunya
és un exemple flagrant de discriminació dels drets de la minoria lingüística catalana, protegida per diversos instruments internacionals”, critica la missiva.
A més, l’escrit qualifica la missió de “partidista i política” i recorda que va ser presentada per l’espanyolista Escuela Bilingüe en Cataluña, “ressuscitada” per l’eurodiputada Dolors Montserrat (PP) i que “no és competència de la UE”.
La líder de la missió lamenta que els pares del 25% pateixen "exclusió social, intimidació i assetjament escolar"
John McAulay Foto: Miquel Muñoz Barcelona. Dimecres, 20 de desembre de 2023. 12:23 Actualitzat: Dimecres, 20 de desembre de 2023. 14:03 Temps de lectura: 3 minuts
Els eurodiputats han conclòs aquest dimecres la seva missió a
Catalunya sobre la immersió lingüística. Un operatiu que nombroses veus
han denunciat com a instrumentalitzat políticament pel fet que ha estat instigat per la dreta espanyola
(el Partit Popular, Vox i Ciutadans) arran d'una petició d'Ana Losada,
la presidenta de l'organització espanyolista Asamblea por una Escuela
Bilingüe (AEB). La vicepresidenta del Comitè de Peticions del Parlament
Europeu i representant d'Estònia, Yana Toom, que ha
encapçalat la delegació d'eurodiputats, ha comparegut a la jornada final
per fer una valoració de l'experiència davant dels mitjans de
comunicació. I ho ha fet evidenciant que existeix aquest biaix polític, perquè en diverses ocasions ha reproduït els arguments espanyolisteshabituals en rebuig de la immersió lingüística.
D'entrada, Yana Toom ha destacat que la missió ha estat "autoritzada"
per la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i ha anat més
enllà per assegurar que la delegació ha tingut una
El supermercat Eroski d\'Alcúdia que s\'ha negat a atendre un cilent catalanoparlant Autor/a: Eroski
Nou cas de menyspreu cap al català per part d'un treballador que està de
cara al públic. Aquest cop a Alcúdia (Mallorca), a un supermercat de la
cadena Eroski.
Segons relata 'dBalears', un client ha patit una doble discriminació per
haver parlat en català, primer per part d'un carnisser i després de
l'encarregada de l'establiment.
Tots dos s'han negat a atendre'l si no es passava al castellà.
"¡En castellano!", li ha etzibat el treballador "amb actitud 'xulesca' i
supremacista", explica l'afectat.
Davant d'aquesta situació ha decidit no cedir ("avui no et xerraré en
castellà", ha pensat) i quan ha anat a parlar amb l'encarregada aquesta
tampoc entenia el català.
La víctima ha aclarit que a ell tant li és que li parlin en castellà,
però quan vaig a una botiga, un establiment o al metge vull poder parlar
en la meva llengua i que m'entenguin".
El document apunta que és una "decisió política" i que la UE ha estat ja "flexible" amb altres llengües
Presentació de l'informe de Plataforma per la Llengua sobre l'oficialitat del català a la UE.
Data de publicació: dimecres 06 de desembre del 2023, 18:26
Localització: Brussel·les
Autor: Nazaret Romero
Plataforma per la Llengua continua lluitant per aconseguir l’oficialitat del català a la UE.
L’entitat ha fet arribar un document als estats amb l’objectiu de
convèncer-los, tot defensant que “no hi ha cap impediment legal” i que,
per tant, és una “decisió política” del Consell de la UE.
El document remarca que els tractats de la UE donen als 27 “àmplia
discreció” per decidir quins idiomes són oficials a la UE i que el
català compleix els requisits legals establerts. Entre
d’altres, l’informe subratlla que la llei comunitària no té un “requisit
explícit” que la llengua en qüestió hagi de ser oficial a tot l’estat
per poder ser reconeguda com a oficial a la UE i que, per exemple, l’anglès no és la principal llengua oficial a cap dels estats membre.
L’informe, elaborat per Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham, i per Takis Tridimas,
professor de Dret Europeu i codirector del Centre de Dret Europeu al
King’s College de Londres, remarca que el català ja té estatus oficial a
l’Estat. Ara bé, indica que aquest requisit no està inclòs en la “llei
primària de la UE”. “Es pot concloure que aquesta condició és més una
consideració política que el Consell ha decidit de manera autònoma”, diu
el text.
🎤 Tot a punt per començar la roda de premsa a Brussel·les en la qual presentarem un informe jurídic internacional sobre l'oficialitat del català a la UE, amb els acadèmics @Prof_KMcA i Takis Tridimas.
Els autors insisteixen en el cas de l’anglès, que
després de la sortida del Regne Unit de la UE, no és la principal
llengua oficial a cap dels estats membre. A Irlanda com a Malta, és
considerada llengua oficial secundària, però té un caràcter legalment
“subordinat” al maltès i l’irlandès, un fet que es podria comparar al
que té el català a l’Estat.
Flexibilitat en funció dels “interessos polítics”
L’informe també subratlla que el club comunitari ha mostrat “flexibilitat” en el seu règim lingüístic
per “adaptar-se” a les “diverses realitats lingüístiques dins de la
Unió”. Així, s’ha incorporat “gradualment” l’irlandès al règim
lingüístic de la UE, insisteixen, i s’ha abandonat laidea “un estat-una llengua nacional” tenint en compte les “situacions diverses”.
“Aquesta flexibilitat pot ser sorprenent si es contrasta amb la rigidesa mostrada en altres ocasions, com la resposta del Consell el 2004
a la idea de donar al català l’estatus semioficial”, critiquen els
autors. “Quan els interessos polítics estan alineats, el marc legal de
la UE mostra la seva capacitat d’adaptar-se”, afegeixen.
A més, el document apunta que l’Estatut inclou la petició a
les autoritats espanyoles de prendre “totes les mesures necessàries”
perquè el català sigui oficial a la UE. “És una condició única
del català”, indica el text, tot subratllant que la “llei europea
primària té en compte l’ordre constitucional dels estats membre pel que
fa al tractament” tant de les llengües als tractats com a l’oficialitat a
la UE.
Una discriminació als catalanoparlants
“Excloure el català de ser una llengua oficial seria una visió rígida i restrictiva contrària al principi europeu de multilingüisme
i, com ha apuntat el relator especial de l’ONU sobre minories Fernand
de Varennes, suposa una forma de discriminació segons la llei
internacional”, diu el document.
A més, l’informe també adverteix que negar l’oficialitat al català tindria “conseqüències legals negatives”.
“Implicaria la desoficialització del català en algunes àrees en el seu
mateix territori”, apunta el text, que també remarca que s’estaria
deixant els ciutadans sense “el dret a comunicar-se amb les seves
institucions en la seva pròpia llengua”.
En la presentació de l’informe, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha celebrat que el document “esvaeix dubtes” i constata que l’oficialitat del català és “legal”.
“Són dos juristes reconeguts i de prestigi els qui així ho afirmen”, ha
apuntat Escuder. A més, el president de Plataforma per la Llengua ha
demanat que la reunió de ministres de dimarts que ve en la qual
s’abordarà la qüestió sigui “la definitiva”.
Pintada al local de Veritas a Horta, Barcelona Autor/a: Endavant Horta-Guinardó
El passat mes de maig la cadena de supermercats Veritas va acomiadar una treballadora d'un establiment de Puigcerdà per parlar en català
amb naturalitat amb companys i clients que l'entenien. Ara, Plataforma
per la Llengua i l'empleada despatxada han arribat a un acord amb
Veritas per tal d'evitar arribar a judici. L'entesa se centra bàsicament
en el fet que Veritas ha acceptat readmetre la treballadora, però la
víctima ha preferit no torna a treballar per aquesta empresa i rebrà una
indemnització.
El mes de maig passat, Plataforma per la Llengua
va denunciar que la cadena de supermercats Veritas havia acomiadat una
treballadora d'un establiment de Puigcerdà per parlar en català amb
naturalitat amb companys i clients
L'oficialitat del
català queda ara en els llargs laberints dels grups d'estudi europeus,
però el govern espanyol l'ha prioritzat a la del basc i el gallec
José Manuel Albares ha arribat somrient a l'atenció amb la premsa a
explicar que no havia aconseguit fer oficials el català, el basc i el
gallec. Fotografia: EFE/EPA/Olivier Hoslet
Arnau Lleonart
(enviat especial a Brussel·les)
19.09.2023 - 14:37
Actualització: 19.09.2023 - 17:32
Aquest matí el ministre espanyol d’Afers Estrangers semblava que
s’havia fet soci de la Plataforma per la Llengua. “No parlem de llengües
minoritàries. Són llengües que parlen milions de persones. Els diré que
el català el parlen més de deu milions, la qual cosa
el situa per damunt de moltes llengües que són oficials i idiomes de
representants que avui seran a la reunió”, ha dit José Manuel Albares,
que presidia la reunió que havia de votar l’oficialitat del català, el
basc i el gallec. El govern espanyol s’ha esforçat per escenificar un
suport total i absolut a aquestes llengües fins ara mai vist, una manera
de posar la bena a la ferida que vindria després, quan els estats membres han decidit d’ajornar la votació. Un canvi d’actitud que ha sorprès la premsa europea, que a primera hora destacava com una novetat que els governs espanyol i català remessin en la mateixa direcció.
Per contra, Albares ha volgut fer veure que la petició d’ara no
s’emmarca en les negociacions amb l’independentisme i ha dit que
explicaria als altres estats que la proposta d’avui era un pas més en un
llarg camí per dotar de drets les comunitats lingüístiques catalana,
basca i gallega, passant per Zapatero el 2004 i arribant a la petició de l’any passat perquè es pogués parlar en català al Parlament Europeu.
No ha dit, però, que tots aquests passos –que per ara no han menat
enlloc– no els han fet per un respecte genuí al plurilingüisme, sinó a
canvi de vots de l’independentisme.
Sigui com sigui, Albares s’ha plantat a la reunió sabent que avui no
s’aprovaria la proposta. Ja ho havien comunicat els altres representants
europeus a la reunió preparatòria de divendres, i avui cada ministre o
secretari d’estat que s’aturava a parlar amb la premsa era tant
respectuós amb el
Carme Junyent recorda al govern que morir-se en català és un
dret dels catalans i que l'administració hi té coses a dir i a fer ·
Això ho diu mentre ens explica amb què es troba ella en aquests darrers
dies de la seva vida
Carme Junyent va escriure aquest article els darrers dies de la
seva vida. Tal com ens va demanar, el publiquem després de la seva mort.
Durant molts anys he parlat de la creixent dificultat de ser atès en
català els últims dies de la vida. Els darrers anys hem vist com
persones grans no es podien adreçar en català als seus cuidadors.
L’atenció als CAP i als hospitals en català no sempre està garantida.
Aquest és un dels àmbits on l’administració sí que té alguna cosa a dir,
perquè hauria de garantir els drets dels catalans a ser atesos en la
seva llengua a casa seva. De fet, aquest és un dels casos en què el
futur del català no depèn precisament de nosaltres.
Ara que m’hi trobo jo, voldria fer alguna reflexió sobre la meva
experiència. En els centres hospitalaris són freqüents les converses
bilingües; jo no canvio de llengua i ells tampoc. Però també és cert que
molts professionals dels orígens més diversos m’han atès en català. En
un cas em vaig trobar una
Abans que la popular Dolors Montserrat presidís la PETI, l'òrgan havia
denegat tres vegades les peticions de l'espanyolisme d'investigar la
immersió lingüística
L'eurodiputada Feixista del PP Dolors Montserrat en una atenció a mitjans al Parlament Europeu.
Data de publicació: dilluns 16 de gener del 2023, 20:29
Localització: Estrasburg
Autor: Nazaret Romero
El mes de desembre Catalunya rebrà la visita de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que examinarà el model d’immersió lingüística amb l’objectiu de respondre a la queixa plantejada per l’entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB). La visita tindrà lloc els propers 18, 19 i 20 de desembre. Una delegació de sis europarlamentaris es desplaçarà a Catalunya per a comprovar com impacta la immersió lingüística en els alumnes castellanoparlants,
especialment en els alumnes amb necessitats especials i als arribats
des d’altres comunitats autònomes, països europeus o extracomunitaris.
La missió de la Comissió de l’Eurocambra, sota el nom ‘Fact Finding Visit’ (FFV), respon a la queixa que l’AEB va presentar a finals del 2017
davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI), en la
qual denunciaven “l’exclusió de l’espanyol/castellà a les aules
catalanes i les perjudicials conseqüències per a la formació dels
alumnes catalans”. Cal recordar que la persona que presideix la Comissió
PETI és ni més ni menys que l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat.
Abans que Monterrat presidís la Comissió, aquest òrgan de la UE
s’havia negat en tres ocasions amb la petició dels partits espanyolistes
de suprimir la immersió lingüística; peticions que van ser denegades
pel fet que
Els eurodiputats de Junts havien denunciat la discriminació del català
en aquesta campanya, ja que s'havien instal·lat a Catalunya pancartes
publicitàries escrites només en castellà
El ple de l'Eurocambra, en una imatge d'arxiu | ACN
La Unió Europea ha hagut de recular parcialment en la campanya You are EU després de les crítiques que ha rebut aquest cap de setmana per haver ignorat el català. Els primers a alçar la veu van ser els eurodiputats de Junts per Catalunya Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín,
que van enviar una pregunta a la Comissió Europea per denunciar la
discriminació del català en aquesta campanya, ja que van instal·lar a
Catalunya pancartes publicitàries escrites només en castellà.
Després de rebre aquestes crítiques la representació de la UE a
Barcelona ha anunciat que aquesta campanya es publicarà en català a les
xarxes socials per adaptar-se a l’audiència de Catalunya.
A banda, la UE s’ha justificat argumentant que es tracta d’una
campanya corporativa que es dirigeix “centralment” als 27 estats membres
i en les 24 llengües oficials de la comunitat europea. Com que el
castellà és l’única llengua oficial de la UE per a Espanya, la campanya
que té per objectiu difondre els valors europeus de democràcia,
llibertat, igualtat, tolerància i
Assenyalar les febleses del poble pot resultar antipàtic (...) però és
una obligació d’aquell que vol fer-lo adult per tal que no estigui
sotmès a la mediocritat dels seus representants
Fa pocs dies, en ple centre de Barcelona, se m’acosta una senyora que
em reconeix per la meva participació en el programa Opina.cat de 8tv.
La fem petar al voltant de la situació política de Catalunya i, tot
d’una, em diu que acaba de patir una agressió lingüística (no només n’hi ha de sexuals). La descripció que em fa és la següent: ha anat a un restaurant del centre de la capital i l’han endegat a dida per adreçar-se al personal en català.
No l’han volgut atendre perquè, deien, no tenen cap obligació ni de
parlar ni d’entendre l’idioma de la nació que els permet guanyar-se la
vida. Veuen als catalanoparlants tan poca cosa que menyspreen fins i tot els seus diners. Els colonitzadors manen sempre, encara que els costi calés. Els catalans faríem el mateix?
Aquest és un dels molts casos que s’esdevenen diàriament a Catalunya.
La darrera conseqüència? El cinquanta per cent dels catalanoparlants
creuen que
