L’Ajuntament de Reus castellanitza Antoni Gaudí en un acte del centenari de la mort de l’arquitecte

 

 

SOCIETAT

 

 

 

8 de gener de 2026

Per Redacció

 

 

L’acte inaugural de l’Any Gaudí a Reus ha generat una forta polèmica després de l’espectacle de patinatge artístic Trencadís: de la natura a la llum, en què diversos moments van incloure diàlegs en castellà, fins i tot atribuïts a una recreació d’Antoni Gaudí generada amb intel·ligència artificial. Aquest fet ha suscitat crítiques de part de formacions polítiques i entitats culturals, que consideren que es tracta d’una distorsió de la figura de l’arquitecte reusenc i d’un menyspreu a la llengua catalana.

L’espectacle, organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Reus —governat per PSC, ERC i Ara Reus— i la Reial Federació Espanyola de Patinatge, es va celebrar el 3 de gener al Pavelló Olímpic de la ciutat i va oferir una síntesi de la biografia de Gaudí amb coreografies sobre rodes i projeccions audiovisuals. La transmissió, emesa també per 3Cat i Esport3, va ampliar l’impacte de la proposta a tota Catalunya.

Una de les parts més controvertides ha estat l’aparició d’un Gaudí virtual que parla en castellà, fet que falseja la història. Això ha indignat molts reusencs i catalans, tenint en compte que l’arquitecte era molt compromès amb l’ús del català, fins al punt d’haver estat empresonat per negar-se a parlar en castellà davant l’autoritat. És un fet històricament constatat que Gaudí, nacionalista català radical, no volia parlar mai en castellà i era fervorosament anticastellà. La manipulació castellanista de l’espectacle arriba al punt de veure un Gaudí parlant en castellà i batejat amb el nom castellà d’Antonio.

El compte de X Efèmerides d’Arquitectura fa anys que posa de relleu amb documents històrics el nacionalisme català radical de Gaudí i el seu sentiment d’odi cap als castellans que oprimien Catalunya, a més del seu amor cap a la llengua i la història catalanes que el portava a no voler parlar mai en castellà.

 

 

 

 

 

 

Sí q estem sense paraules, sí... astorats. El vostre espectacle és una ofensa a la memòria de Gaudí i la seva militància lingüística. I per cert, l'espectacle té GREUS errades documentals: Gaudí no viatjà mai a Andalusia, només PASSÀ per Granada en un sol viatge q féu al Marroc. https://t.co/I5RezXfpzM

— Efemèrides d'Arquitectura (@efemarq) January 7, 2026

Fins al moment de publicar aquesta notícia, l’Ajuntament de Reus i la Federació Espanyola de Patinatge no han fet declaracions oficials per respondre a les crítiques.

Gaudí va anar a la presó per NEGAR-SE a parlar en castellà, no parlava en castellà ni al rei d'Espanya, i va TV3 i comença l'Any Gaudí... fent parlar en castellà a Gaudí! 😶

Surrealista. Felicitats a l'Ajuntament de Reus per insultar la memòria del seu fill més il·lustre. 🤢 pic.twitter.com/PbHfbJlsJt

— Efemèrides d'Arquitectura (@efemarq) January 6, 2026

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/lajuntament-de-reus-castellanitza-antoni-gaudi-en-un-acte-del-centenari-de-la-mort-de-larquitecte/ 

 

(VÍDEO) L'evidència de la castellanització progressiva de TV3

 

 

Llengua Catalana

 

Col·laboradors que el 1996 parlaven en català en pantalla i ara ho fan en castellà

 

 

 Espectacles i Esports, Llengua 17.11.2025 12.45 h 

Redacció

 

 

El compte d'X del 3Cat ha penjat un vídeo del programa 'Col·lapse' del passat dissabte 15 de novembre en què el presentador Jordi González parla en català amb la col·laboradora Pilar Eyre que li respon en castellà. Un usuari d'X, el fotògraf Sergi Boixades, ha compartit el clip adjuntant-hi un fragment recent del magazín 'Tot es mou', amb Helena Garcia Melero parlant d'un antic espai de la cadena, 'Això no és tot'.

Mostren un moment d'aquest programa del 1996 per il·lustrar el contrast lingüístic entre el passat i el present de la televisió pública catalana. En el vídeo, González, en la que va ser el seu debut a TV3 abans de l'exitós 'Les mil i una nits', conversa amb Eyre. El canvi està en el fet que fa trenta anys la

O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble . Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

És d'una ceguesa imperdonable tractar des de la regió i tancadets en la regió autònoma que ens hagen endossat a cadascú, un problema que és clamorosament nacional: el de la llengua catalana

 

 

La presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (V🤢x).

 

 

Vicent Partal

24.03.2024 - 21:40

Els Països Catalans som, fonamentalment i per damunt de tot, una unitat d’agressió. Som objecte de la mateixa persecució a les mans de la mateixa gent, amb la mateixa intenció i voluntat en el passat, en el present i amb vista al futur. Però ho som amb intensitat diversa; tan sols perquè les situacions político-administratives són diferents. Tanmateix, que no oblide ningú que la intensitat, per definició, sempre és transitòria.

Si ho entenguéssem, sobretot si ho entengués el Principat –que és la zona més forta del país–, tot això que ens passa al País Valencià de fa uns quants dies seria l’objecte d’una preocupació generalitzada. I d’una gran alarma social.

Perquè ací a València, en una sola vesprada, dijous passat, el govern del PP i V🤢x va llançar una brutal ofensiva anticatalana en cinc proposicions de llei que promouran la segregació lingüística en favor del castellà a l’ensenyament, que imposaran un control polític ferri sobre els mitjans públics i en promouran l’espanyolització i que substituiran la llei de memòria històrica per una llei de “concòrdia” que parla de

Aquest és el pla per destruir Catalunya

 

 

DIARI DE LA REVOLTA  (266)

 

A Alacant, on encara es parla català, V🤢x ha ensenyat el pla final que tenen dissenyat contra la nostra llengua 

 

 

Jordi Galves
Barcelona. Divendres, 4 de febrer de 2022. 08:00
Actualitzat: Divendres, 4 de febrer de 2022. 11:40
Temps de lectura: 5 minuts 

 

 

 

 

 

 

 

La notícia ha passat sense pena ni glòria amb aquests mitjans de comunicació distrets en altres coses. A Alacant, una de les zones més erosionades i difícils on encara es parla català, V🤢x ha ensenyat el pla final que tenen dissenyat contra la nostra llengua i contra la nostra cultura, la solució final. La formació d’extrema dreta comparteix, amb PP i Ciutadans, aquesta obsessió per exterminar-nos com a cultura o per obligar els catalanoparlants a marxar de casa nostra. Volen esborrar-nos del territori on vivim ininterrompudament des de l’Edat Mitjana. Així V🤢x, amb el suport del PP i l’abstenció de Ciutadans, un cop constatat que la ciutat d’Alacant ja està sòlidament castellanitzada, han demanat a l’Ajuntament que s’autoexclogui del territori català, dels Països Catalans-Valencians, i que a tots els efectes legals sigui considerada una zona castellanoparlant. Com Oriola, el Racó d’Ademús o Requena. Que la capital d’una de les tres províncies valencianes passi a considerar el valencià-català com a llengua estrangera.

 

La proposta no ha prosperat però és la tercera vegada que ho intenten. N’hi haurà una quarta, no en tinguin cap dubte que hi tornaran. V🤢x i PP —que acabaran convencent o devorant Ciutadans, que s’ha abstingut de moment— exigeixen que,