Així es va fabricar la trama russa del procés

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat Boye acusa el jutjat del cas Volhov de filtrar el contingut del telèfon de Terradellas per fonamentar cartes "anònimes" que servissin per nodrir la causa sobre els contactes de l'independentisme amb el Kremlin

 

 

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN

 

 

 

 

 per Bernat Surroca, Barcelona | 16 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa és una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció. Una figura penal que, ara com ara, quedaria exclòs de la llei pactada entre el PSOE, ERC i Junts. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans.

L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, ha presentat un escrit al jutjat en què denuncia les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Boye ho portarà, d'aquí a uns dies, al jutjat degà de Barcelona, perquè ho enviï al jutjat que correspongui i s'obri una investigació. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets, però tot plegat és encara massa preliminar per a acotar-ho.

En l'escrit, Boye dibuixa el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que

La Moncloa diu que no li consten vincles entre Rússia i l’independentisme

 

 

ESPAÑA

 

 

El ministre de l'Interior confia que la investigació determinarà si van arribar a existir les suposades vinculacions

 

 

El ministre d'interior, Fernando Grande-Marlaska, en una imatge d'arxiu / EP

 

Gerard Mira

09/02/2024 15:46 

 

 

El govern espanyol assegura que no té cap constància sobre els suposats vincles entre Rússia i l’independentisme. Així ho ha afirmat aquest divendres el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a TVE: “A mi no em consta, però on han de constar, si és el cas, és en la institució que és l’encarregada de la recerca de qualsevol circumstància que en aquest cas, com en uns altres, són els òrgans judicials i la Fiscalia del nostre país”, ha deixat clar el ministre, que tot i que ha posat especial èmfasi en remarcar que no és conscient que existissin aquests suposats vincles en el marc del Procés, tampoc ha volgut negar-los.

Marlaska també ha volgut deixar clar que “Espanya és un país que investiga tot el que ha d’investigar, tot el que es denuncia i tot el que es coneix” i que, per la qual cosa, la mateixa investigació que forçat el PP a l’Eurocambra ja determinarà quina mena de vincles van arribar a existir, en cas que sí, entre l’independentisme i el Kremlin. “Són els òrgans competents els encarregats de determinar el que

La desaparició misteriosa de Marchena de l’article contra Boye a l’ABC

 

 

CULTURA - MITJANS DE COMUNICACIÓ

 

 

El diari espanyol assenyala en la portada d'avui l'advocat de Puigdemont, a qui dedica un article per desprestigiar-lo

 

 

 

 

 

 

REDACCIÓ

04.02.2024 - 15:08

Actualització: 04.02.2024 - 19:41

 

 

 

El diari ABC ha publicat avui una portada en què assenyala l’advocat Gonzalo Boye, a qui presenta com “el cervell darrere Puigdemont”. A l’interior, hi ha un llarg perfil sobre Boye, de qui es diu que és “l’advocat que xiuxiueja lleis a Puigdemont”, on es destaquen i se’n seleccionen alguns detalls biogràfics amb el propòsit de desprestigiar-lo. Ell mateix se n’ha fet ressò, i n’ha destacat el fet que l’hagin assenyalat: 

 

 

Lo peor es que mi mujer se ha cogido un tremendo cabreo al enterarse que también estoy casado con una tal Delbal que es vasca... poniendo 🎯 pic.twitter.com/qC7ui88MEZ

— Gonzalo Boye (@boye_g) February 4, 2024

 

L’article deia: “L’advocat de Puigdemont ha cultivat bones relacions amb juristes de prestigi, entre els quals els magistrats Javier Gómez Bermúdez i Manuel Marchena, per a qui sent un gran respecte professional i intel·lectual i a qui defineix com dos dels millors juristes que hi ha a Espanya, malgrat les diferències ideològiques.” I deia de tots dos que “van passar per les festes que Boye organitzava al seu despatx”. Això deia la primera versió de l’article:

Una càmera de vídeo oberta de l'Audiència Nacional deixa en evidència García-Castellón

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

Les imatges mostren com els fiscals i el jutge fan befa després de la sortida d'un investigat i com el magistrat és alliçonat 

 

 

 

Marta Lasalas / Mayte Piulachs
Foto: Maria López | Vídeo: Joan Masriera i Júlia Gómez
Barcelona. Dimarts, 30 de gener de 2024. 05:30
Actualitzat: Dimecres, 31 de gener de 2024. 13:28
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

Tot allò que no hauria de passar en un jutjat, concentrat en uns minuts de vídeo. Una càmera de l'Audiència Nacional que va quedar activada durant la pausa d'un interrogatori que presidia el jutge Manuel García-Castellón —en aquest cas no sobre l'operació Catalunya sinó sobre els treballs de l'excomissari José Manuel Villarejo en l'anomenada peça Iron— mostra el que s'esdevé quan acaba de declarar un investigat. Ni el jutge ni els fiscals queden massa ben parats. El vídeo, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, exposa com tan bon punt la persona interrogada abandona la sala, els fiscals fan befa, mentre el jutge s'hi acosta i se suma als comentaris. La conversa no queda aquí, i l'àudio fa evident com tot seguit els fiscals Anticorrupció alliçonen el jutge sobre les passes a donar en la investigació, quan la instrucció és la seva potestat.
 

🔒 Més documentació confidencial: Un empresari atrapat a l'operació Catalunya demana a García-Castellón que investigui Fernández Díaz
 

L'enregistrament es va produir el 6 de febrer del 2019. Segons el vídeo, era un quart i cinc de sis de la tarda. Les imatges comencen just en el moment en què acaba la intervenció de l'investigat, i el jutge li ordena, amb to molt sec, que marxi. En aquest punt, l'enregistrament s'hauria d'haver aturat, però continua. Se sent com els fiscals Anticorrupció Miguel Serrano i Ignacio Stampa —encarregats de la macroinvestigació Tándem contra Villarejo fins a l'any passat— se'n riuen i s'observa com el jutge abandona el seu lloc per dirigir-se a la taula on aquests estan ubicats i se suma als comentaris. "Moltes gràcies, nois, ja està", se sent que diu el jutge amb posat distès i fa gestos amb la mà, mentre els fiscals continuen rient. En particular, el veterà fiscal Serrano gesticula de manera molt ostensible, com si es caragolés de riure, plegat damunt la taula. "Sou molt sensibles", se sent que diu un dels presents.

A la peça Iron, l'Audiència Nacional va condemnar Villarejo a quatre anys de presó per revelació de secrets i a tres anys més de presó per falsedat continuada en document mercantil per haver obtingut dades tributàries d'un despatx d'advocats.

 

Un requeriment molt específic

En el vídeo, l'advocat de la defensa no està present a la sala. Però això no impedeix que els fiscals abordin el cas amb el jutge i fins i tot l'alliçonin, plantejant-li la necessitat de fer un requeriment. "Abans del requeriment al banc, en un auto vostè ens dona tot això molt específic, perquè haurem de ser molt precisos", li aconsellen. "Un requeriment?", pregunta el jutge, i el fiscal Serrano insisteix que sí, "un requeriment al banc", mentre García-Castellón assenteix. "Que sí, que sí, que n'he fet molts ja", afegeix. Al llarg de la conversa, se sent el jutge i els fiscals com acorden el calendari i parlen de la "cobertura jurídica".

És habitual que jutges i fiscals intercanviïn el seu posicionament sobre una investigació en curs, però el paper del magistrat és ordenar o denegar actuacions que li demana la Fiscalia, i les parts, no a la inversa. El titular d'un jutjat és qui dirigeix la investigació, que hauria de ser com un àrbitre, i no com a part inquisitiva, com fa la Fiscalia.

Un jutge qüestionat

El titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional ha estat força qüestionat per no haver volgut investigar l'operació Catalunya, malgrat tenir-hi tota la informació, com fa tres setmanes que publica ElNacional.cat. A més, darrerament se l'ha acusat de lawfare després que el 6 de novembre passat reactivés la causa de Tsunami Democràtic per imputar el delicte de terrorisme al president a l'exili Carles Puigdemont, a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, al diputat Ruben Wagensberg (ERC), i altres nou persones més, just quan Junts i el PSOE tancaven un acord per tirar endavant la llei d'amnistia. I, a mesura que es polia la llei d'amnistia, el magistrat hi afegia una nova resolució per torpedinar-la. Aquest dilluns, García-Castellón ha dictat la pròrroga de la investigació de Tsunami sis mesos més per les diligències que ha encarregat ell mateix a darrera hora. El magistrat també ha processat per terrorisme els 12 CDR encausats en l'operació Judes, pendents de judici i també de poder ser inclosos en aquesta llei de l'oblit dels actes del Procés.

🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'operació Catalunya

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/garcia-castellon-en-evidencia-camera-audiencia-nacional-activa-en-pausa-vista_1151839_102.html

Els noms dels periodistes còmplices de la triple pota del GAL a Catalunya

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

En la guerra bruta mediàtica, hi han participat molts mitjans, però la batuta la portava El Mundo de Pedro J. Ramírez, amb Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta

 

 

 

 

 

 

Redacció   

16.01.2024 - 21:40

 

 

 

La guerra bruta contra l’independentisme, coneguda com a operació Catalunya, té moltes cares conegudes en els estaments polítics i policíacs espanyols, però sovint es deixa de banda una tercera pota d’aquest GAL que és igual d’important, la mediàtica. En les noves revelacions del cas, publicades per La Vanguardia i El Diario, queda documentat que les filtracions als mitjans de proves falses eren un engranatge més de la conspiració. En aquesta història, hi ha tingut un paper clau el diari El Mundo, però també La Razón, entre més.

El govern espanyol va començar l’operació Catalunya després de la multitudinària Diada de l’Onze de Setembre de 2012. Amb el ministre Jorge Fernández Díaz al capdavant, uns quants grups policíacs es van arrenglar amb les ordres de fer tot el possible per a aturar l’independentisme. Així doncs, el 18 d’octubre, l’ex-comissari José Manuel Villarejo va remetre un primer informe sobre la suposada corrupció de CiU. En el cinquè apartat, sota l’epígraf “Informacions facilitades per una font fiable”, s’atribuïa falsament al president Artur Mas –que uns dies abans havia avançat les eleccions al parlament– un compte bancari a Liechtenstein i es vinculava el partit amb comptes a Suïssa.

“Tot l’staff de CDC tem un atac en ple procés electoral en mitjans de comunicació, on es facin públiques les greus corrupcions que afecten els seus dirigents. Fins ara

Un entramat d’empreses amb negocis arreu del món va finançar l’Operació Catalunya

 

 

AUDIOS VILLAREJO

 

 

Un informe policial ressegueix per Panamà, l'Uruguai i el Regne Unit els fons que utilitzava la brigada patriòtica de Rajoy contra l'independentisme  

 

El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN

Quico Sallés

Barcelona/Madrid

16/01/2024 21:30

 

Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”. 

Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.  

“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”. 

 

Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS

 

 

Un informe policial demolidor

La policia política del govern de Rajoy va fer informes sobre Mas, Puigdemont, Trias i Trapero

 

 

Nous documents revelen 34 investigacions a càrrecs catalans entre el 2014 i el 2016

 

 

 

 

Agències

Dimecres, 17 de gener de 2024

 

 

 

La trama de l’Operació Catalunya va intentar implicar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero en un cas de tràfic de drogues, segons publiquen La Vanguardia i eldiario.es. Segons la investigació periodística dels dos rotatius, entre el novembre del 2014 i el juny del 2016, es van fer 34 investigacions a càrrecs catalans sobre les seves finances i les seves relacions familiars. Entre ells, també hi ha el llavors president de la Generalitat Artur Mas, a qui se li atribueixen 90 milions en comissions; i Xavier Trias, per suposada corrupció urbanística. Així mateix, hi ha una investigació sobre Carles Puigdemont, per la seva gestió com a alcalde de Girona. Concretament per uns contractes de compravenda d’obres d’art.

Bona part d’aquests informes figuren al fitxer del Grup de Suport de Tractament de la Informació, una base de dades que s’usa per evitar investigacions duplicades en el si de la policia. Les diferents unitats introdueixen identitats, matrícules o telèfons que estan vigilant i si abans ho han fet altres policies el sistema avisa de la coincidència per no investigar el mateix dues vegades. En aquest flux de dossiers, alguns publicats en mitjans de comunicació afins, les unitats policials alertaven sobre tot tipus de moviments de càrrecs nacionalistes i de les seves famílies.

Trapero, en el punt de mira

El numeret de Suïssa i els jutges de partit

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

García Castellón fa política coordinadament amb el PP i Vox. Més que això encara: treballa com a jutge pel partit. I per tant una prevarica.

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

22.11.2023 - 21:40

Actualització: 22.11.2023 - 21:48

 

 

El març del 2020 Suïssa va rebutjar la petició de perseguir Marta Rovira. Les autoritats helvètiques van ser ben contundents: no tan sols van dir que les activitats de què era acusada la secretària general d’ERC no encaixaven en la definició de terrorisme, sinó que van voler aclarir a Espanya que allò era un cas de persecució política i que, per tant, Suïssa no hi col·laboraria de cap manera, atesa la seua tradició i el fet que l’ordenament legal propi ho prohibeix. Fou una de les bufetades més contundents i memorables que va rebre d’Europa l’estat espanyol i una presa de posició claríssima d’un país que –això no ho hauríem d’oblidar mai– es va oferir públicament a fer de mitjancer entre Catalunya i Espanya després del Primer d’Octubre.

Malgrat això, ahir el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón va insistir a dur endavant la investigació del Tsunami Democràtic per la nova i surrealista imputació de terrorisme. I l’endemà d’haver demanat al Tribunal Suprem que l’assumís, perquè tant el president Puigdemont com el diputat d’ERC Rubèn Wagensberg són aforats, ahir va enviar una comissió rogatòria a Suïssa perquè les autoritats d’aquest país localitzassen

Una Espanya exòtica on han de redactar una llei pensant en les trampes que faran els jutges

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Llegint la llei d'amnistia tens la sensació que el legislador es posa la bena abans de la ferida. És escrita pensant de quina manera el poder judicial no la rebentarà

 

 

Conferència de premsa de Félix Bolaños (PSOE) després de presentar la llei a registre (fotografia: Fernando Villar).

 

 

 

 

Vicent Partal

13.11.2023 - 21:40

13.11.2023 - 21:48

 

 

Finalment s’ha presentat la llei d’amnistia i finalment l’ha presentada el PSOE i prou. Tot sol. Després de molts dies d’especulacions, per tant, ja en sabem el contingut i en podem parlar amb propietat. Josep Casulleras, en aquest article, en fa una anàlisi aprofundida, per a entendre què hi ha i què significa.

La meua opinió, una volta llegida, és que és una llei certament molt treballada, això no es pot negar, que té quatre defectes preocupants, però que sobretot posa en relleu l’excentricitat d’aquesta Espanya democràticament anormal, on els legisladors han d’escriure un text legal pensant ja d’entrada que els jutges faran totes les trampes possibles per a rebentar-lo.

Sobre els defectes, primer, deixant de banda el debat polític sobre la llei, crec que és un gran error no incloure-hi clarament la lawfare. Expliquen, diuen,

Més draps bruts: la policia patriòtica va pagar un policia francès per aconseguir el compte fals de Xavier Trias, segons RAC1

 

 

El ministeri de l'Interior va pagar prop de 25.000 euros per obtenir informació i ser el que va proporcionar els detalls del suposat compte de Trias al mitjà

 

 

El candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, en una entrevista amb l'ACN Data de publicació: diumenge 12 de març del 2023, 06:00 Localització: Barcelona Autor: Blanca Blay

 

Redacció

Dimecres, 19 d'abril de 2023

 

 

Continuen sortint draps bruts sobre l’Operació Catalunya, l’entramat orquestrat per diversos alts càrrecs de les forces policials de l’Estat espanyol amb l’objectiu de desvirtuar i desarticular el moviment independentista català. Ara, segons ha avançat ‘El món a RAC 1’, s’ha sabut que la policia patriòtica espanyola va pagar una considerable suma de diners a un alt càrrec de la policia del Servei de Vigilància de Duanes de França per tal d’accedir al suposat compte que l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, tenia a Andorra. L’aleshores ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, tenia coneixement d’aquests fets. 

 

Poc abans de la consulta del 9-N, i sis mesos abans de les eleccions municipals del 2015, ‘El Mundo’ publicava que Xavier Trias posseïa un compte bancari a Andorra amb prop de 13 milions d’euros, una notícia de la qual altres mitjans van fer-se eco. Trias va acabar perdent les eleccions i acusat de

Puigdemont: "Fan amb el Barça el mateix que porten fent des de fa dècades amb Catalunya"

 

 

EXILI - CAS NEGREIRA

 

 

El president a l'exili acusa Madrid d'imposar un relat oficial en què els opressors són víctimes de l’oprimit 

 

 

 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Barcelona. Dimarts, 18 d'abril de 2023. 11:02
Actualitzat: Dimarts, 18 d'abril de 2023. 11:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

La roda de premsa del president del FC Barcelona, Joan Laporta, està donant molt de si i ocupant tot el panorama informatiu de les darreres hores. Carles Puigdemont també ha parlat sobre el cas Negreira i el tracte que se li està donant des de Madrid al cas i al Barça com a club i institució. Puigdemont ha criticat a través del seu compte de Twitter que "el que Madrid està fent amb el Barça, tant la persecució com l’esforç per imposar un relat oficial en què els opressors són víctimes de l’oprimit, és el mateix que porten fent des de fa dècades amb Catalunya". Puigdemont també ha atacat el periodista de la Cadena Cope Carlos Herrera, que aquest dilluns va comparar Laporta amb Puigdemont perquè "en comptes d'assumir errors, sempre es presenta com a víctima d'una conspiració. No ha fet més que aplicar la norma habitual del nacionalisme català", va criticar. L'eurodiputat, en referència al periodista, ha afirmat que "no és cap casualitat que un mitjà que té la seu en un edifici propietat de la Conferència Episcopal, la dels bisbes que van beneir la creuada feixista, relacioni una cosa i l’altra". 

 

 

 

 

El cas Negreira

Destruir l’adversari

 

 

OPINIÓ

 

 

"El resultat del viatge iniciàtic d'Aragonès, digui el que digui el seu gegantí aparell de propaganda ha estat contribuir a la destrucció d’aquesta projecció internacional de Catalunya"

 

 

 

Ramon Cotarelo
21/03/2023 20:02 

 

 

 

 

Confesso molt compungit que no sé res de futbol, mai he assistit a un partit, no parlo ni he escrit cap línia sobre aquest noble esport i el món dels campionats i competicions m’és tan aliè com el dels platerets volants. Vinc d’una de les generacions del franquisme, règim que tenia el futbol i l’església com les seves crosses ideològiques. Tanmateix, quan es veu el país real i la seva escletxa es comprova que, si l’església és la mateixa, més o menys, el futbol, com a símbol de la identitat nacional no ho és ni de bon tros.

 

Com que el Barça és peça essencial de la consciència nacional catalana, és clar que l’atac al qual es veu sotmès és una càrrega de profunditat contra la identitat d’un poble. No calen coneixements especials de futbol per veure-ho. No hi tinc idea dels assumptes concrets que es dirimeixen, però em sembla que es tracta de com els espanyols fan valer l’anomenat teorema de Thomas (“allò que la gent defineix com a real, acaba sent real pel que fa als seus efectes”) per aconseguir el

Hisenda no troba proves de pagaments del Barça a àrbitres via Negreira

 

 

CLUB

 

 

L'Agència Tributària és molt contundent amb la Fiscalia: "No consta que els diners servissin per influir en els resultats"

 

 

Joan Laporta, president del Barça | Europa Press

 

 

Joan Pol Alcaraz Rodergas

22/03/2023 09:56

 

 

Hisenda no ha trobat cap prova que els pagaments del Futbol Club Barcelona a l’empresa DASNIL 95, propietat de José María Enríquez Negreira, servissin per influir en els resultats dels partits de l’equip blaugrana. De fet, la notícia no correspon a una investigació actual de l’Agència Tributària, sinó que va ocórrer fa aproximadament un any, l’abril de 2022, que és quan la Fiscalia va descobrir els contractes entre el Barça i Negreira. Ha transcendit ara, però, després que el cas hagi saltat a l’esfera mediàtica i que la Justícia hagi començat a investigar l’entitat blaugrana com a persona jurídica, així com els seus expresidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell i alguns directius.  

 

José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres

En qualsevol cas, i segons EFE, Hisenda no creu que els pagaments “influïssin directament en la designació d’àrbitres o en els resultats dels partits“. L’Agència Tributària tampoc no pot provar que

Operació Barça

 

 

OPINIÓ

 

 

"Després de l’operació Catalunya, ve l’operació Barça. Va de pilotes, però no les de futbol"

 

 

 

Santiago Espot
20/03/2023 18:58 

 

 

 

 

Segons ha explicat l’escriptor i periodista britànic John Carlin, corria l’any 1997 quan va entrevistar l’aleshores entrenador del F. C. Barcelona, Bobby Robson. Tot preguntant-li per la rivalitat Barça-Madrid, el tècnic va respondre: “És com França-Anglaterra en temps de Wellington i Napoleó”. I va afegir: “John, sóc el general de l’exèrcit de Catalunya! Això no té res a veure amb el que he fet abans”

 

El mateix Carlin recordava les paraules del seu compatriota en un article publicat el desembre del 2017 per afirmar que si guerra és la continuació de la política per altres mitjans, tal com va sentenciar Von Clausewitz, el futbol també ho és quan es tracta de Catalunya i Espanya. On rau l’origen de tot plegat?

 

 

El tradicional desconeixement dels catalans sobre la mentalitat dels nostres enemics, ens fa ignorar un fet cabdal: al Barça el veuen com una anomalia històrica. És un club traïdor. No és casualitat que hagi tingut presidents exiliats

Negreira i l'Operació Catalunya, dues velocitats

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dilluns, 13 de març de 2023. 22:31
Actualitzat: Dilluns, 13 de març de 2023. 22:34
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

La rapidesa amb què la Fiscalia i el govern espanyol s'han personat com a acusació en el cas Negreira fa recordar, ni que sigui per comparació, la lentitud amb què ho han fet, o més aviat no ho han fet, en casos tan greus com, per exemple, l'Operació Catalunya. La Fiscalia, amb el seu escrit acusador en un jutjat de Barcelona contra el Barça i, entre altres, contra exresponsables del club —dos expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, però no contra els altres mandataris que ha tingut l'entitat des de Joan Gaspart, perquè el seu possible delicte hauria prescrit— als qui acusa de corrupció continuada, administració deslleial i falsedat en document mercantil. I el govern de Pedro Sánchez, a través del president del Consell Superior d'Esports, José Manuel Franco, que depèn del ministre de Cultura, Miquel Iceta, i que aquest dilluns ha assenyalat: "Un club no paga així per cap cosa el vicepresident dels àrbitres. És veritat que s'ha d'investigar".

 

Doncs el cas Negreira, que ja veurem quina és, al final, la seva importància i gravetat, i el qual només coneixem per informacions des de fa molt poques setmanes, ja té el pack complet del que és tenir l'Estat davant: la Fiscalia i el govern espanyol. No es tracta de defensar Laporta, de qui ja vaig assenyalar la setmana passada que deu als socis més explicacions de les que ha ofert fins al moment, sinó de

Editorial Vicent Partal : Despullar, i documentar, el ‘deep state’ espanyol

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El ‘deep state’ espanyol no tan sols representa un estat dins l'estat, sinó també la pervivència del franquisme dins un estat que es diu i es vol fer passar per democràtic

 

 

 

 

 

Vicent Partal

19.02.2023 - 21:40

Actualització: 20.02.2023 - 04:22

 

 

Damià del Clot va publicar el 2021 Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana Edicions), un llibre exemplar per a tothom qui vulga entendre com funciona la repressió al nostre país. I ara ens acaba de fer un altre regal impagable, el nou llibre Anatomia del Deep State espanyol. Els mecanismes ocults d’un poder que opera impunement dins de l’Estat (Pòrtic).

 

Aquests dos volums excel·lents converteixen aquest professor de dret constitucional de la UAB i batlle de Vilassar de Mar per ERC en una de les referències intel·lectuals bàsiques per a qualsevol qui tinga interès a entendre la realitat profunda de la situació del nostre país de fa anys, però també –en el cas d’aquest segon volum– del món.

 

La idea que hi ha un deep state ha estat molt acceptada de fa dècades per a descriure l’existència dins l’estat d’una mena de “estat profund” que funciona al marge dels polítics elegits per la població; que, a diferència d’ells, és permanent i estable i determina les polítiques més fonamentals de l’estat, les quals, per tant, resten fora de

Montserrat del Toro, la lletrada que construïa la sedició amb entrepanets i helicòpters

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El gruix de la seva feina, que va fer braç a braç amb el jutge Ramírez Sunyer, encara manté sota amenaça una trentena de persones 

 

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

19.09.2022 - 21:40

 

 

 

A tres quarts de vuit del matí la va passar a recollir a casa un cotxe de la Guàrdia Civil. Era el gran dia, planificat amb tot detall amb el jutge Antonio Ramírez Sunyer, amic seu, per fer el cop definitiu contra l’organització del Primer d’Octubre. Van trigar poca estona a arribar davant l’entrada de la seu del Departament d’Economia, a la rambla de Catalunya. A les vuit en punt ja hi eren. Els tres Nissan Patrol els van deixar aparcats (amb armes llargues dins) just davant, i van entrar de seguida. Poca estona després, mentre acompanyava els agents de la policia judicial a escorcollar els primers despatxos, van començar a arribar els primers manifestants. Montserrat del Toro, la secretària judicial del jutjat número 13, estava nerviosa per l’envergadura de la missió. No en va sortir fins tretze hores més tard, per la porta del Coliseum, després d’haver saltat, ajudada per uns agents, el petit mur que comunica la terrassa del segon pis del departament amb la del teatre. El seu testimoni fou una pedra angular de la repressió contra l’organització de l’1-O. Per això tots els poders de l’estat la van protegir.

 

Les cinc hores de silenci de la Guàrdia Civil amb els fusells del 20-S

 

Els mitjans espanyols van presentar el seu calvari aquell dia per justificar la repressió contra els principals dirigents socials de l’independentisme, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i per demonitzar l’independentisme en conjunt, la principal força, la gent, tot presentant-la com una turba tumultuosa. “Em va quedar la imatge d’aquelles persones que havien enganxat tant el seu rostre al vidre que semblaven criatures iracundes disposades a ser aixafades per tal d’entrar”, va dir Del Toro a un dels agents que l’acompanyaven, segons el diari El Mundo.

 

Del Toro era seguidora de pàgines ultranacionalistes

La guerra bruta de la màfia unionista

 

 

OPINIÓ

 

 

Agustí Colomines
Barcelona. Dijous, 23 de juny de 2022. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

 

 

Hauria de ser un escàndol majúscul i no ho és. L’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alicia Sánchez-Camacho, el 2012 va facilitar al comissari José Manuel Villarejo una llista de persones a qui s’havia d’investigar en el marc de l’anomenada Operació Catalunya dedicada a combatre l’incipient moviment sobiranista. Segons Sánchez-Camacho, calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enrique Lacalle, l’editor d’aquest diari, si bé llavors era director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, de qui va arribar a donar el telèfon. Alguns dels noms que va indicar Sánchez-Camacho sorprenen perquè no tan sols no són sobiranistes, i encara menys independentistes, sinó que finalment s’hi han manifestat contraris. Deixant de banda l’extravagància de considerar el dirigent del PP Enrique Lacalle un “doble agent”, Duran i Lleida és l’exemple més clar de l’absurditat de tot plegat.

 

Els àudios de la conversa entre Camacho i Villarejo que va fer públics Quico Sallés a El Món demostren fins a quin punt defensar determinades idees polítiques pot abocar el deliri. Les males ideologies creen monstres. El juliol del 2010, Sánchez-Camacho ja va ser protagonista d’un altre cas d’espionatge, el de La Camarga, al costat de José Zaragoza, el diputat socialista i més coses (que es va dir que tenia una relació íntima amb la

L'autèntica "trama russa"

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 3 de juny de 2022. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts  

 

 

 

 

No són poques les ocasions en què m'he pronunciat sobre el que es denomina "el relat" i l'ús que al mateix se li ha estat donant de cara a la criminalització, estigmatització i destrucció de l'independentisme català; segurament, el cas que millor reflecteix tot això és el de la presumpta "trama russa" del procés, que no és més que una invenció esbojarrada de persones que disten molt d'estar aferrades a la realitat. La construcció, que ha pres cos a diverses, delirants i indeterminades peces separades d'una causa general que instrueix el Jutge Aguirre, es basa en la presumpta existència d'una ingerència russa en la política catalana com a via per desestabilitzar Espanya i la Unió Europea. Tan psicodèlica com desenraonada construcció ha trobat el seu corresponent eco en alguns plumillas adscrits a les clavegueres de l'Estat que gustosos surten a reproduir ficcions, sense valorar si aquestes tenen el més mínim indici de realitat. Però com no hi ha dos sense tres, tampoc no falta el llenguallarg investigat que en el seu desig de salvar aquells mobles que pugui —sigui la seva dona o els seus béns— es presta a continuar sostenint les ximpleries que calgui, sense adonar-se que ell també ha estat víctima d'uns estafadors, que no emissaris de cap govern estranger ni molt menys del Kremlin.

 

Es tracta, bàsicament, d'un còctel explosiu que està servint perquè es gastin molts milers, si no centenars de milers, d'euros de diners públics en una cosa que no ha existit però que, fins i tot d'haver existit, no seria constitutiva de cap delicte. Desmuntar aquestes històries mai és tasca fàcil, menys encara quan hi ha sospitosos plumillas disposats a avalar qualsevol cosa, amb tal de seguir en el centre informatiu en

Revelen més converses entre Villarejo i Cospedal abans de l’1-O: “Seria collonut que hi hagués merder al carrer”

 

 

L’aleshores ministra de Defensa no estava gaire preocupada pel que pogués passar l’octubre del 2017 perquè veia “covards” els catalans

 

 

Redacció 30/05/2022

 

 

Pla curt de l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, amb boina i un pedaç a l'ull, a la sortida de l'Audiència Nacional el dia després de quedar en llibertat provisional, el 4 de març de 2021 (horitzontal)

 

Pràcticament, no hi ha setmana que passi sense nous àudios de l’excomissari José Manuel Villarejo evidenciant com de podrit està l’Estat espanyol. ElMón.cat ha tingut accés a una conversa entre l’excap de la Policia Nacional i l’aleshores ministra de Defensa i secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, l’endemà de la diada de l’11 de setembre del 2017.

 

Sense embuts, Cospedal deixa caure que no sent gaire preocupació pel que pogués passar aquell mes d’octubre perquè, al final, els “catalans són molt covards”. Aquesta era