Hisenda no troba proves de pagaments del Barça a àrbitres via Negreira

 

 

CLUB

 

 

L'Agència Tributària és molt contundent amb la Fiscalia: "No consta que els diners servissin per influir en els resultats"

 

 

Joan Laporta, president del Barça | Europa Press

 

 

Joan Pol Alcaraz Rodergas

22/03/2023 09:56

 

 

Hisenda no ha trobat cap prova que els pagaments del Futbol Club Barcelona a l’empresa DASNIL 95, propietat de José María Enríquez Negreira, servissin per influir en els resultats dels partits de l’equip blaugrana. De fet, la notícia no correspon a una investigació actual de l’Agència Tributària, sinó que va ocórrer fa aproximadament un any, l’abril de 2022, que és quan la Fiscalia va descobrir els contractes entre el Barça i Negreira. Ha transcendit ara, però, després que el cas hagi saltat a l’esfera mediàtica i que la Justícia hagi començat a investigar l’entitat blaugrana com a persona jurídica, així com els seus expresidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell i alguns directius.  

 

José María Enríquez Negreira, exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres

En qualsevol cas, i segons EFE, Hisenda no creu que els pagaments “influïssin directament en la designació d’àrbitres o en els resultats dels partits“. L’Agència Tributària tampoc no pot provar que

Última hora : La Guàrdia Civil no troba constància de subvencions o pagaments de la Generalitat a Òmnium

El cos de seguretat espanyol afirma que el 98% dels ingressos de l'entitat provenen d'aportacions privades

 

per ACN   

30/11/2018 17:22

La seu d'Òmnium Cultural el dia que va ser escorcollada per la Guàrdia Civil | Joan Antoni Guerrero

La Guàrdia Civil afirma en un informe remès al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona que "no hi ha constància" de subvencions o pagaments de la Generalitat a Òmnium Cultural. El cos armat conclou així després d'haver investigat l'associació en el marc de la causa contra el procés independentista que se segueix en aquest jutjat. Al mateix informe, la Guàrdia Civil subratlla que el 98% dels ingressos de l'entitat provenen d'aportacions privades.



Al mateix text, elaborat per la Guàrdia Civil en tant que policia judicial, es conclou que Òmnium va tenir una participació "inequívoca" a mobilitzacions i campanyes "conscienciadores" en relació a la participació de la ciutadania al referèndum de l'1-O.



En paral·lel, les conclusions de l'informe afirmen que hi ha correus que recullen "crides d'Òmnium" i de Jordi Sànchez per acudir a la Rambla de Catalunya, davant la seu del Departament d'Economia, durant el registre del 20 de setembre del 2017.




Enllaç notícia :

 https://elmon.cat/politica/guardia-civil-no-troba-constancia-subvencions-pagaments-generalitat-omnium 


 

Escàndol : Ciutadans va pagar la manifestació de policies espanyols i guàrdies civils a Barcelona, segons Público

MÓN - ESPANYA

En canvi de pagar bona part de les despeses de la mobilització del 20 de gener, van cedir el protagonisme a Albert Rivera.

Per: Redacció 

12.06.2018  21:12

El diari Público ha explicat avui que Ciutadans va pagar la major part del cost de la manifestació del 20 de gener de policies espanyols i guàrdies civils a Barcelona. Els agents van reivindicar l’equiparació salarial amb els Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza i la Policia Foral de Navarra.



L’associació Jusapol havia aplegat 5.000 euros per a pagar les despeses derivades de la manifestació, amb autobusos pagats de tot l’estat, un escenari, un equip de so i fins i tot un globus aerostàtic. Una despesa que arribava fins a 17.000 euros.



En canvi d’això, Albert Rivera hi havia de tenir un paper protagonista. I tal dit, tal fet: Rivera va encapçalar la manifestació, juntament amb Inés Arrimadas, Xavier García Albiol i diputats de

Un possible fons de contingència del Govern per pagar les multes “polítiques” descol•loca a Méndez de Vigo

Política Última actualització Dijous, 20 de juliol de 2017 11:30 h

El ministre diu que l'Estat no permetrà que es destini "ni un euro dels catalans" a pagar possibles multes a Mas i els exconsellers pel 9-N.

 

Davant la possibilitat que el Govern català aprovi un fons de contingència per pagar les multes “polítiques” del govern espanyol a Mas i els exconsellers, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha afirmat que no permetran que es destini "ni un euro dels catalans i els espanyols" per pagar possibles multes per les responsabilitats comptables per l'organització del 9-N, tal i com investiga el Tribunal de Comptes. Aquesta setmana l’editorial del directe!cat ho plantejava igual que la creació d’un Diari Oficial de la Generalitat en transició cap a la República(Any 0 núm 1)

 

 

 Un Fons de Contingències que descol·locaria el govern espanyol i mostraria fortalesa de resposta catalana a la persecució política de l’Estat

"Si cometen actes il·legals ho hauran de pagar ells, no hi haurà ni un euro dels catalans i els espanyols per pagar les vel·leïtats secessionistes d'uns quants", ha manifestat durant un esmorzar informatiu.

Forn ja va anticipar la resposta del ministre sobre els Mossos: Garantiran com sempre els processos electorals, en aquest cas el referèndum

La fiscalia de Barcelona demana d’investigar Trias pel pagament del lloguer del Banc Expropiat

PAÍS

El govern municipal de CiU pagava 5.500 euros mensuals del local ocupat.

 

Per: Redacció 

26.05.2016  15:39

La Fiscalia de Barcelona ha obert diligències d’investigació contra l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias per un possible delicte de malversació de fons públics en conèixer, a través dels mitjans de comunicació, que durant un any l’ajuntament va pagar el lloguer de l’anomenat Banc Expropiat del barri de Gràcia, mentre estava ocupat. Així, el consistori va subscriure a finals del 2014 un contracte de lloguer amb l’empresa propietària, Antartic Vintage, de Manuel Bravo Solano, i li va pagar 65.500 euros per un any de lloguer, per tal d’evitar el desallotjament dels ocupes que s’havien establert a l’antiga sucursal de CatalunyaCaixa el 2011.

Qui paga les indemnitzacions per la sortida a borsa de Bankia?

El contribuent no haurà de pagar més per cobrir els costos de les sentències, però els pagaments poden minvar els ingressos de l'Estat per la seva participació al banc.

XAVIER GRAU Barcelona Actualitzada el 01/02/2016 16:33

El president de Bankia i de BFA, José Ignacio Goirigolzarri. / EFE

Després d'haver pagat els dividends de l'exercici del 2015, Bankia ja haurà tornat al contribuent 1.626 milions d'euros. Però això és només una petita part (el 7,25%, en concret) dels més de 22.000 milions d'euros del rescat que el banc va rebre de l'Estat, és a dir, dels contribuents.

Però al marge del rescat, que va permetre al banc tornar als guanys i convertir-se en una entitat rendible, sanejada i solvent, Bankia ha de fer front a un altre cost important: les indemnitzacions per les demandes per la sortida a borsa, que es va realitzar amb informació manipulada. Unes indemnitzacions que venen derivades del degoteig de sentències dels tribunals que donen la raó als inversors. Només fa una setmana que el Tribunal Suprem  va decretar que hi va haver engany en la col·locació a borsa d'accions de Bankia.