Actualment és evident que la venda de diaris impresos i revistes està en
caiguda lliure. Concretament, en el cas català s’ha arribat a avaluar
la reducció de la premsa en paper en prop d’un 80 % durant les darreres
dues dècades. Unes dades realment catastròfiques pel sector. Certament
els motius són múltiples i diversos però, en general, se’n solen citar
els següents:
L’inesperat augment del consum digital de la informació, a través
telèfons, mòbils o tauletes, que són uns mitjans més ràpids i immediats
que el paper.
La teòrica gratuïtat d’aquesta font d’informació (en realitat paguem
amb les nostres dades personals), que permet als seus lectors
estalviar-se una despesa recurrent.
Al canvi generacional en la manera de consumir la informació. Les
generacions més joves han crescut totalment immerses dins d’un món
digital de fàcil accés, de manera que no tenen l’hàbit d’adquirir
informació en format físic i prefereixen continguts més àgils i
multimèdia, etc..,
Tanmateix, n’hi ha un del qual se’n parla ben poc: la creixent pèrdua de
qualitat i independència dels mitjans d’informació tradicional. Aquests
ja fa anys que van passar a basar bona part del seu negoci editorial en
l’obtenció de subvencions públiques i en la publicació de propaganda
institucional. Sens dubte un mitjà ràpid per a cobrir les seves ingents
despeses, però problemàtic, atès que en limita de manera exponencial la
llibertat d’expressió. Alhora, aquesta dependència no ha fet més que
La policia espanyola no arriba a més: els dos agents que exercien
l'acusació volien impedir l'amnistia, però se'ls ha passat el termini
per a recórrer-la
El cordó de Mossos d'Esquadra a la Via Laietana ple de pintura de colors, el 29 de setembre del 2018 (Horitzontal).
Data de publicació: dissabte 29 de setembre del 2018, 13:17
Autor: Josep Molina
Està clar que la policia espanyola no dona per a més, fins i tot quan el
seu objectiu principal és reprimir i represaliar independentistes
catalans. Aquest dilluns, després d’anys d’incertesa, judicis i
amenaces, finalment s’ha aplicat la llei d’amnstia als tres
manifestants independentistes represaliats per la manifestació ‘Holi’
contra el sindicat policíac Jusapol. El passat mes de desembre,
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), contradient la
sentència inicial de l’Audiència de Barcelona, va determinar que els tres independentistes complien els requisits perquè se’ls apliqués la llei d’amnistia; com era d’esperar, però, el sindicat espanyolista Jusapol va anuniar que recorreria contra la decisió del tribunal, fet que deixava novament en suspensió l’aplicació de l’amnistia.
Mesos després, tanmateix, el recurs dels policies ni tan sols ha arribat, precisament perquè els agents que exercien l’acusació no han formalitzat el recurs en el període establert, de manera que la sentència que amnistia els tres independentistes serà ferma properament.
Els fets van tenir lloc el setembre del 2018, quan Jusapol va convocar
una manifestació sota el fals reclam d’equiparar salaris, però que
realment buscava homenatjar els policies i guàrdies civils que havien
agredit els votants de l’1-O. Arran i els CDR van convocar una
contramanifestació a la qual els manifestants van acudir amb pintura en
pols, simulant el festival indi ‘Holli’. La contramanifestació, però, va
ser aturada pels Mossos d’Esquadra, que van acabar acolorits.
Com era d’esperar, múltiples activistes van ser represaliats, acusats
d’haver agredit els agents de policia i d’haver causat desordres, amb
acusacions que incloïen el delicte de coaccions, amenaces i lesions.
Quan les seves defenses van demanar l’aplicació de la llei d’amnistia,
l’Audiència de Barcelona els la va denegar al·legant que les seves
accions no tenien a veure amb el procés independentista, malgrat el fort
caràcter polític de la manifestació de Jusapol.
La guerra
que fa temps que es cou per les competències entre els Mossos
d’Esquadra i la Guàrdia Civil també ha entrat en campanya. Tot arran
d’un document sobre el nou repartiment competencial en infraestructures
crítiques com ports i aeroports. Un document que havia preparat l’equip
tècnic i jurídic del ministre de l’Interior,Fernando Grande-Marlaska, i que suposava un pas endavant en la descentralització de les forces policials i la seguretat pública.
Aquest nou projecte era previst que s’acordés en les Juntes de Seguretat
de Catalunya i Euskadi. Però el ministre Marlaska, tot i que no havia
signat el document, va suspendre les dues reunions per sengles
convocatòries electorals. Ara bé, la possibilitat que el ministeri
sospesi traspassar la seguretat dels ports i aeroports als Mossos
d’Esquadra i l’Ertzaintza, per la facultat que tenen totes dues de
policies integrals en el seu territori, ha generat un nou incendi.
Marlaska ha vist en els darrers dies com els parasindicats
de la Guàrdia Civil, és a dir, les associacions professionals de
l’institut armat atès que pel seu règim militar no poden tenir
sindicats, han apujat el to contra el ministeri. De fet, ha tirat
vinagre a la ferida que mantenen oberta entre la Guàrdia Civil i el
ministre, una batussa on també s’ha ficat algun sindicat del Cos
Nacional de Policia que, curiosament, pot ser el cos més beneficiat per
la mesura.
El fiscal del Suprem s'alinea així amb el fiscal de l'Audiència
Nacional, que també va rebutjar investigar per terrorisme els encausats
pel Tsunami Democràtic
Carles Puigdemont i Marta Rovira, amb l'advocat Nico Krisch a Ginebra, el 20 de desembre de 2018.
El fiscal del Tribunal Suprem s’oposa a investigar l’expresident de
la Generalitat Carles Puigdemont per terrorisme en la causa del Tsunami
Democràtic. Álvaro Redondo es posiciona així en resposta a l’exposició
raonada que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón va
enviar al Tribunal Suprem perquè assumeixi la causa.
Ho ha avançat ‘El
Confidencial’ i ho ha pogut confirmar l’ACN de fonts coneixedores. Ara
bé,
Amb l’acord amb el PSOE per a delegar les competències d’immigració, Junts defensa que la Generalitat ha de poder decidir si expulsa els immigrants multireincidents o no.
Ho ha dit el secretari general, Jordi Turull, en una entrevista a
Catalunya Ràdio. I ha afegit: “Hem de mirar en quines condicions se’ls
pot fer fora.” Si bé ha assenyalat que el principal problema que cal
abordar és per què hi ha multireincidència, el dirigent ha dit que “cap
batlle està satisfet que hi hagi persones al seu poble que hagin
reincidit 210 vegades”.
Turull ha posat el focus en el problema
de la multireincidència, arran de l’alerta que van fer els batlles de
Junts al Maresme. “Es va entrant i sortint dels jutjats, que estan
col·lapsats. Hi ha immunitat per a una sèrie de gent que no té la
sensació que qui la fa la paga”, ha indicat.
L'entitat independentista avisa que la qüestionada missió suposa “un
atac frontal i deliberat contra el principi de no discriminació”
La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, a les portes del Parlament de
Catalunya després de registrar la petició per a rebutjar els acords
d'investidura.
Foto: ACN via Twitter
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sortit en defensa de la immersió lingüística davant la “instrumentalització” que pateix per part de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu amb la qüestionada missió que analitzarà l’educació a Catalunya.
L’entitat presidida per Dolors Feliu ho ha denunciat
en una carta que registrarà aquest dimecres davant la representació de
l’Eurocambra a Barcelona. “La missió que acaba de tenir lloc a Catalunya
és un exemple flagrant de discriminació dels drets de la minoria lingüística catalana, protegida per diversos instruments internacionals”, critica la missiva.
A més, l’escrit qualifica la missió de “partidista i política” i recorda que va ser presentada per l’espanyolista Escuela Bilingüe en Cataluña, “ressuscitada” per l’eurodiputada Dolors Montserrat (PP) i que “no és competència de la UE”.
Pedro Sánchez i els
seus, ara mateix, ja miren de comprovar fins on poden estirar sense que
a Waterloo pitgen el botó de les noves eleccions
Vicent Partal
20.09.2023 - 21:40
En la doctrina militar global hi ha un concepte fascinant, que és el
de la dissuasió nuclear. És paradoxal, però fins ara ha funcionat i
significa que la credibilitat que tots els actors donen al fet que una
guerra nuclear no pot tenir un vencedor és la que la fa impossible.
Basant-se en la idea de la destrucció mútua assegurada, tots els
estats entenen que un primer atac nuclear no es pot fer perquè acabaríem
tots morts, no guanyaria ningú. Cosa que ha evitat fins ara la guerra
nuclear, paradoxalment, perquè tothom està segur que l’amenaça de
respondre si t’ataquen és real i creïble. Si hi hagués dubtes sobre si
l’altre s’atreviria a disparar les seues armes nuclears la dissuasió
simplement no existiria i l’equilibri macabre que ha mantingut la pau
perillaria.
La credibilitat de la dissuasió és doncs la clau de tot. I, salvant
les distàncies, el president Puigdemont també s’hi juga això, i a una
sola carta.
Si som al punt on som i passen les coses sorprenents que passen és
per la credibilitat de
Un agent de la 28a promoció amb el nom de 'Sergio' s'hauria infiltrat en moviments de Madrid
Vicenç Pagès Foto: ACN Barcelona. Dimecres, 6 de setembre de 2023. 10:43 Actualitzat: Dimecres, 6 de setembre de 2023. 11:30 Temps de lectura: 2 minuts
Nou cas de policia infiltrat. Es tracta del 'Sergio', un agent de la 28a promoció del cos de policia espanyola
que ha estat infiltrat durant sis anys en els moviments socials de
Madrid. De fet, fins i tot va arribar a desplaçar-se a Catalunya, participant en el referèndum del Primer d'Octubre en una escola electoral de Barcelona o en una manifestació antirepressiva el 2 de febrer de 2020.
Segons destapa La Directa, juntament amb el mitjà El Salto, en 'Sergio' es va graduar a l'acadèmia de policia d'Àvila el
6 de juny del 2014, amb la presència del director general de la Policia
Ignacio Cosidó, el secretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez i
l'aleshores diputat provincial pel Partit Popular Pablo Casado. Uns
mesos més tard, el ministeri de l'Interior ja li va atorgar un DNI fals
amb el nom de Sergio Manuel Botana Fernández i va ser quan va aterrar a la capital de l'Estat provinent de Galícia.
"I ara, després de no haver fet res en sis anys, sense cap autocrítica i
cap renovació, tenen la barra de demanar el vot perquè, si no, vindrà
la dreta a Espanya"
La porta del debat sobre l’abstenció (o vot en blanc o nul que,
segons circumstàncies, són el mateix) està oberta de bat a bat. Els
partits dits independentistes veuen que se’ls acaba la guingueta d’anar a
Madrid a cobrar una morterada per fer retòrica buida davant un Congrés
encara més buit o a entabanar i enganyar els votants amb pactes i
tripijocs per fer veure que fan alguna cosa per Catalunya quan no fan
res més que per a ells mateixos.
La reacció de l’establishment mediàtic davant la proposta d’abstenció
ha estat i és brutal. Tots els mitjans de comunicació subvencionats
(gairebé tots) contra l’abstenció. Centúries de trolls pretorians,
intel·lectuals orgànics i captaires de les llargueses dels amos dels
diners públics insultant els abstencionistes perquè, ai, caram! L’abstenció
serà catastròfica per a Catalunya, governada per un Congrés més
catalanòfob que de costum, com si ells haguessin fet quelcom per
evitar-lo.
L’abstenció no respon a un emprenyament sobtat o, al contrari, a una
convicció pètria, immutable, com la que s’atribueix a l’anarquista Emma
Goldmann: que si votar serves per a alguna cosa, estaria prohibit. No és
veritat; votar serveix i serveix moltes vegades; però no sempre, i
l’electorat independentista ha donat
Diu Sánchez que quan va pel món ja ningú no li pregunta per Catalunya
Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info
29 juny 2023 2.00 h
Han sentit la lletania de la campanya institucional dels anuncis de
l’altre orgull? De l’orgull que realment els mou i ens immobilitza? De
l’orgull espanyol?
S’han afillat el conegut Spain is different amb què tant se’ls havia bescantat i ridiculitzat i l’han adaptat a favor seu: Spain is orgullosamente (recalquen) different.
Orgullosament! La campanya institucional dels nous valors patris i el
pelegrinatge de Pedro Sánchez per programes de màxima audiència són les
dues pinces d’una mateixa estratègia.
La trista estratègia electoralista
de sortir a donar només dos missatges. El de la por al llop que són PP i
Vox i el de proclamar-se més espanyol que ningú i més espanyolista que
ningú. A pit descobert allà on
Antoni Strubell i Trueta Barcelona. Dijous, 15 de juny de 2023. 05:30 Temps de lectura: 3 minuts
Crec que tota la polèmica declarada als mitjans pel resultat de les eleccions a Ripoll
ens planteja l’oportunitat, i l’obligació, de reflexionar sobre temes
que són clau per a aquest país i que no podem negligir de cap de les
maneres. Fins ara, tota la controvèrsia ha vingut en forma d’un sí o un no al que representa la senyora Sílvia Orriols i Aliança Catalana,
no mancada d’un cert fariseisme molt característic del moment que
vivim. Crec que molt més productiu que la cacera de bruixes que s’està
portant a terme seria que entre tots plantegéssim una anàlisi en
profunditat sobre què ha passat a Ripoll. Jo no puc pretendre tenir-ne
més que una visió parcial, però amb tot el respecte per la gent de
Ripoll, crec que l’actual polèmica ha fet aflorar qüestions candents,
que dubto que la gestió dels actuals partits hegemònics sabrà comprendre
ni solucionar, atès el simplisme partidista que els caracteritza.
Una primera cosa que cal rebatre és aquesta mena de lectura
subterrània que impera en el sentit que a Ripoll hagin pogut aflorar
1.400 vots de “fanàtics racistes d’extrema dreta”. Vejam. Ripoll és una població molt digna, d’on, ens agradi o no, va sorgir un grup radicalitzat que va cometre 16 assassinats de gent innocent l’any 2017.
Més enllà de la simplista lectura que lamenta un suposat aflorament
d’impulsos feixistes en els nous votants ripollesos,
No diu molt de la
nostra capacitat organitzadora que quatre anys després i amb tots els
recursos esmerçats Espanya no sàpiga qui hi ha darrere el Tsunami i
continue caçant mosques?
Una imatge del tall de l'autopista a la Jonquera.
Vicent Partal
21.05.2023 - 21:40
Actualització: 21.05.2023 - 22:26
L’enrenou causat per la decisió de l’ONU sobre el president Puigdemont
ha tapat una mica la notícia que sabíem unes poques hores abans, les
revelacions amb comptagotes del sumari contra l’organització del Tsunami Democràtic. Encara no ho sabem tot, però d’allò que ja sabem –incloses les conclusions– ens resta la constància que no han trobat res de res.
Hi ha una col·lecció d’especulacions, bàsicament coincidents amb els
rumors que circulaven en aquell moment dins el moviment independentista,
i ni una sola prova, ni una miserable prova, que puga implicar ningú en
cap mena de procés legal.
No cal dir que l’estat espanyol s’ha gastat els diners que no té a perseguir el Tsunami. I quan dic els que no té bàsicament em referesc al fet que la cua econòmica de Pegasus
va més enllà dels fons reservats. Han estat quatre anys dedicant
centenars de policies a perseguir el més petit indici, esmerçant diners
en programes d’espionatge, arrestant i detenint gent per veure si ningú
cantava. Tants cabals públics no havien estat mai tan malbaratats.
I no és pas la primera vegada, si parlem del procés. Això ja va
passar amb les urnes. Que no en van trobar ni una, de les 6.300 en què
va votar la gent en totes les poblacions del Principat, ni tampoc les
prop de
L’exdirectora del CNI, Paz Esteban, cobrarà la indemnització durant 2 anys
Maria Garcia
22/03/2023
L’excap del CNI, Paz Esteban, que el mes de maig del 2022 va ser cessada del seu càrrec arran de l’escàndol per l’espionatge a independentistes i membres del Govern català i espanyol amb Pegasus destapat per Citizen Lab, lluny d’estar condemnada per aquests fets, i per a sorpresa de ningú, ha estat premiada. Tal com va succeir amb alguns dels agents infiltrats en moviments socials de l’esquerra catalana, Esteban, si bé ja no ostenta el càrrec de màxima dirigent del CNI, cobra una escandalosa xifra en concepte d'”indemnitzacions”.
El sou que Esteban percebrà fins al 2024 es correspon amb el 80% de la retribució que tenia quan dirigia el CNI, una xifra que ascendeix fins als
Gonzalo Boye Madrid. Divendres, 17 de febrer de 2023. 05:30 Temps de lectura: 4 minuts
Fa ja una eternitat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar una històrica sentència en les denominades prejudicials de Llarena.
Des d'aleshores, menys de tres setmanes, són tantes les notícies
judicials que han sorgit que és possible que ens sembli una eternitat,
més encara si no som capaços d'assimilar la rellevància d'aquesta
decisió.
És evident que, si les coses fossin com es va dir a partir del mateix
31 de gener en el marc d'un relat orquestrat, avui ja estaríem immersos
en un nou procediment de detenció i lliurament en el cas de Lluís Puig.
No ha passat res perquè la resposta del TJUE no ha estat com ens van
voler vendre i perquè, a poc a poc, aniran explotant les càrregues de
profunditat que aquesta sentència conté en els
La Fiscalia Superior de Catalunya no se surt del guió. Seguint la resolució del
passat dilluns dictada per la Sala Penal del Tribunal Suprem que revisa
la pena dels condemnats pel judici del Procés, apliquen sense embuts la
interpretació de l’alta magistratura del nou tipus penal del delicte de malversació.
Així fiscalia, en un escrit de 49 pàgines al que ha tingut accés El
Món, demana presó per l’actual president del grup parlamentari d’ERC,
Josep Maria Jové i per a Lluís Salvadó, exsecretari general d’Hisenda i
actual president del Port de Barcelona, en el judici per la seva relació
amb el Primer d’Octubre de 2017. En concret, reclama 7 anys de presó,
32 d’inhabilitació i 30 mil euros de multa a Jové; a Salvadó 6 anys de
presó, 27 anys i 3 mesos d’inhabilitació i una multa de 24.000 euros.
Pel que fa l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga reclama un
any d’inhabilitació i 28.000 euros. Així mateix, hi afegeix una
responsabilitat civil de 754.920 euros.
Els fiscals Francesc Bañeras i Pedro Ariche signen un escrit de
qualificació contra Jové i Salvadó registrat aquest divendres davant la
Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
que els ha de jutjar en la seva condició d’aforats. L’escrit, al que ha
tingut accés El Món, arriba després que precisament els fiscals
catalans van demanar als magistrats ampliar
L'empresari presumia del ciberatac del 9-N com un cas d'èxit dels serveis que ofereix
Judit Pellicer Foto: ACN Barcelona. Dimecres, 15 de febrer de 2023. 07:46 Actualitzat: Dimecres, 15 de febrer de 2023. 10:05 Temps de lectura: 4 minuts
Tal Hanan, té 50 anys i és conegut sota el pseudònim
de Jorge, té una llarga carrera com expert tecnològic, a més d'haver
estat subcomandant de l'Exèrcit d'Israel i estar relacional amb la
controvertida consultora britànica Cambridge Analytica. Amb tota aquesta experiència a l'esquena, Hanan i les seves empreses fa anys que treballen per serveis d'intel·ligència i ofereixen desinformació a governs, candidats i empreses.
Part de la naturalesa d'aquests negocis de desinformació s'ha destapat
ara gràcies a una investigació de diversos mitjans d'arreu del món: El País, The Washington Post, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i Haaretz. El que han destapat aquests periodistes és que Hanan s'atribueix l'autoria del ciberatac de que va patir la Generalitat durant la consulta del 9-N de 2014.
No només reconeixia l'autoria d'aquest atac informàtic durant la consulta, sinó que en presumia com un cas d'èxit que avalava els seus bons serveis. Segons la investigació periodística, Hanan exhibia el cas de la Generalitat,
el major que aquesta institució ha registrat, en les seves reunions amb
potencials clients. L'atac va carregar de forma intermitent durant tres
dies contra algunes pàgines web de la Generalitat com participa2014.cat o el servei d'emergències mèdiques. A més, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural també van denunciar atacs,
El 25 de juliol es va gravar a Hanan exposant el seu èxit a Catalunya
davant de potencials clients a les seves oficines als afores
"Emparats per la tolerància mandrosa amb què s'accepten determinades
pràctiques de la policia espanyola, els Mossos apliquen patrons
semblants. I això ja no depèn de Marlaska"
Fa setmanes que se’n parla. I no passa res. De fet, si no ha passat res amb el Catalangate de Pegasus, amb l’aleshores vicepresident Pere Aragonès espiat descaradament i amb permís judicial, era
previsible que no passaria res de res pel fet que alguns agents de la
policia espanyola s’infiltrin en col·lectius independentistes catalans.
Sense cap motiu. O sí: el motiu és que són col·lectius
independentistes. Tant és que no hi hagi cap indici que pensin actuar
–més enllà de la retòrica– ni passar a l’acció directa. Se’ls espia per
ser el que són, i s’ha acabat.
Aquesta és la posició del govern espanyol “més progressista de la història”. Si un equip periodístic –en aquest cas, de La direccta–
s’esforça per treure casos com aquest a la llum, només serveix perquè
el govern espanyol aixequi una cella i es
Jordi Sànchez,
Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn deixen d'estar
inhabilitats i podrien participar en política institucional
Arnau Lleonart
13.02.2023 - 12:02
Actualització: 13.02.2023 - 12:52
El Tribunal Suprem espanyol ja ha anunciat el resultat de la revisió de les condemnes als antics presos polítics després de l’aprovació del nou codi penal,
amb la supressió del delicte de sedició i la modificació del de
desordres públics i el de desobediència. Manté la inhabilitació a Oriol Junqueras i Dolors Bassa fins al 2031 i per a Raül Romeva i Jordi Turull per a 2030, ja que no els rebaixa la condemna per malversació, sinó que els imposa la pena de malversació agreujada.
A Jordi Sànchez i Jordi Cuixart els canvia la condemna per una de desordres públics agreujats, i Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn, per desobediència. Així, tots ells ja haurien complert la pena d’inhabilitació prevista i podrien ser elegits com a representants públics, si així ho volen.
El tribunal, presidit per Manuel Marchena i amb la
La secretària
general, Marija Pejčinović Buric, recorda que l'estat espanyol ha de
respectar els drets que es recullen en el Conveni Europeu dels Drets
Humans
Redacció
09.02.2023 - 16:57
Actualització: 09.02.2023 - 22:22
Resposta ràpida del Consell d’Europa (CE) a la carta que li va enviar el president Quim Torra i l’ex-vice-president primer del parlament Josep Costa el 3 de febrer, en què denunciaven l’obstruccionisme del govern de Pedro Sánchez i la justícia espanyola en el cas Pegasus. La secretària general, Marija Pejčinović Buric, els ha instats a anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a denunciar el Catalangate.
En
la resposta, a la qual ha tingut accés VilaWeb, Pejčinović recorda que
l’estat espanyol ha de respectar els drets que es recullen en el Conveni Europeu dels Drets Humans, en concret, l’article 8, que fa referència al respecte a la vida privada i familiar. Pejčinović els ha respost personalment,
i els diu: “Si considereu que els tribunals espanyols no ho han fet,
podeu presentar una sol·licitud al Tribunal Europeu de Drets Humans
d’acord amb les corresponents normes i procediments”.
La resposta de la secretària general del Consell d’Europa
Al final d’abril, Pejčinović va dir que l’espionatge amb Pegasus
només es podria justificar
Passaven pocs minuts d’un quart d’onze del matí ha començat un dels judicis claus del panorama polític del país. La presidenta suspesa del Parlament,Laura Borràs, s’ha assegut a la banqueta dels acusats juntament amb la resta d’acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol,
que treballen per un pacte amb la fiscalia. L’acusació és per delictes
de prevaricació i falsedat documental pel fraccionament de 18 contractes
quan Borràs era presidenta de l’Institut de les Lletres Catalanes. La
jornada ha començat amb les qüestions prèvies del ministeri públic que
ha modificat l’escrit d’acusació en alguns paràgrafs, i canvis en la
prova documental aportada en les diligències. Però la vista s’ha animat
quan la defensa de Borràs ha demanat aclarir les regles del joc si
existia un acord previ i de conformitat.
La lletrada de Borràs, Isabel Elbal, ha demanat canviar l’ordre d’intervenció. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la sala, Jesús Maria Barrientos, no ho ha vist clar i ha arguït que “intra proceso”
no tenen cap coneixement de cap pacte ni cap conformitat. Per tant, ha
donat veu a les parts. Fiscalia ha negat que s’hagi tancat cap pacte, no
que no es faci i, però la resta de defenses han saltat com una molla i
han demanat als lletrats de Borràs fins i tot que es retractin. Tant Marina Roig, advocada d’Herrero, i Àlex Solà, advocat de Pujol, s’hi han oposat i amb certa agror. Tots dos han retret que la defensa de Borràs els hagi qualificat de “coacusadors” i han recordat que qualsevol acusat té dret a exercir el dret a la defensa en tot el seu abast.
.jpg)
