Batussa pública entre les defenses per possibles pactes amb la fiscalia

 

 

TRIBUNALS

 

 

Comença el judici per prevaricació amb tensió a la sala

 

 

Borràs, Herrereo i Pujol a la banqueta de la sala de vistes/Jordi Borràs

 

 

Quico Sallés Palau de Justícia

10/02/2023 11:22 

 

 

Passaven pocs minuts d’un quart d’onze del matí ha començat un dels judicis claus del panorama polític del país. La presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, s’ha assegut a la banqueta dels acusats juntament amb la resta d’acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, que treballen per un pacte amb la fiscalia. L’acusació és per delictes de prevaricació i falsedat documental pel fraccionament de 18 contractes quan Borràs era presidenta de l’Institut de les Lletres Catalanes. La jornada ha començat amb les qüestions prèvies del ministeri públic que ha modificat l’escrit d’acusació en alguns paràgrafs, i canvis en la prova documental aportada en les diligències. Però la vista s’ha animat quan la defensa de Borràs ha demanat aclarir les regles del joc si existia un acord previ i de conformitat. 

 

La lletrada de Borràs, Isabel Elbal, ha demanat canviar l’ordre d’intervenció. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la sala, Jesús Maria Barrientos, no ho ha vist clar i ha arguït que “intra proceso” no tenen cap coneixement de cap pacte ni cap conformitat. Per tant, ha donat veu a les parts. Fiscalia ha negat que s’hagi tancat cap pacte, no que no es faci i, però la resta de defenses han saltat com una molla i han demanat als lletrats de Borràs fins i tot que es retractin. Tant Marina Roig, advocada d’Herrero, i Àlex Solà, advocat de Pujol, s’hi han oposat i amb certa agror. Tots dos han retret que la defensa de Borràs els hagi qualificat de “coacusadors” i han recordat que qualsevol acusat té dret a exercir el dret a la defensa en tot el seu abast. 

 

Un escrit ha encetat la batalla

Marina Roig ha agafat la paraula per criticar sense embuts l’escrit presentat ahir per la defensa de Boye que qualificava la resta de les defenses de “coacusadors” en haver pactat amb el ministeri públic. “Això és qüestionar l’exercici del dret de defensa”, ha replicat Roig amb un to dur i força corrossiu. “No penso col·laborar en aquesta estratègia”, ha afegit. Uns arguments que ha compartit Solà i els tres magistrats que configuren el tribunal. En tot cas, Barrientos ha avisat que a mida que avanci la vista, si veu que perilla el dret de defensa de Borràs, podrà alterar l’ordre natural de les declaracions. 

 

Així que un cop donada la paraula a la defensa de Borràs, Elbal tampoc s’ha quedat curta i ha al·legat al tribunal vulneració del dret a la defensa precisament per aquest suposat pacte de la resta d’acusats amb la fiscalia. “Ens hem coordinat durant tres anys les tres defenses, presencialment, per mail, per whatsapp o telefònicament, fins i tot, van pagar en tres parts una mateixa pericial sobre el delicte de malversació que després va caure de l’acusació, i ara fan un acord”, ha retret. D’aquí que hagi demanat també la suspensió del judici per aportar documentació que acrediti aquesta vulneració pel canvi d’estratègia de la resta de defenses. “És com si hagués portat la negociació d’un divorci i després faig el contenciós”, ha afegit. Roig ha demanat empara al Tribunal per tal que no qualifiqui les defenses d’acusacions, una petició que el president ha admès. Fins i tot, acusen a les altres defenses d’haver mostrat a la fiscalia documents que els perjudicarien. Fins i tot, ha demanat dispensa al Col·legi de l’Advocacia per poder explicar els termes amb què els hi van comunicar l’acord. 

 

 

Isabel Elbal i Gonzalo Boye, en un moment del judici a Laura Borràs, Isaías Herrero, i Andreu Pujol/ACN

 

 

Un gmail, el gran interrogant

La modificació de l’escrit d’acusació estava plena de peticions detallades que ha obligat a l’equip de la defensa a reclamar que els canvis s’expliquessin amb una mica de calma. De fet, els ha aportat per escrit i ha advertit a la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que els canvis no afecten el dret a la defensa. En tot cas, la fiscal ha canviat un paràgraf amb què assegura que Borràs sabia que contractaria un web al coacusat Herrero abans fins i tot que la Junta de Govern de l’Institució de les Lletres Catalanes ho aprovés. Per la resta, ha reclamat incorporar proves que la mateixa jutge instructora havia demorat a l’inici de la vista oral. Una modificació de l’escrit d’acusació amb aires de futur acord, un cop hagi declarat Isaías Herrero.

 

Entre les proves que ha reclamat la fiscal Assumpta Pujol s’hi troben peces de convicció com ara DVD i llapis de memòria amb el bolcat de les comunicacions dels acusats. En aquest punt, Pujol ha concretat que volia -per a la futura exhibició en sala- de la informació que contenia el compte de correu electrònic d’Herrero en el servidor de “gmail”. L’advocat de Borràs, Boye, ha demanat aclarir quin compte era amb especial èmfasi. Un subratllat especial que té un objectiu clar que es veurà en la fase de prova, en tant que la defensa al·legarà la feblesa de l’autorització judicial que no hauria permès accedir-hi. 

 

Vulneració de drets

Les qüestions prèvies de la defensa de Borràs han tingut la base la vulneració de drets fonamentals. Per començar, han argumentat que no s’ha respectat el principi de jutge predeterminat per llei així com han tornat a recusar el president i ponent del Tribunal, Jesús Maria Barrientos, per la quantitat de declaracions que ha fet contra el procés independentista. Posteriorment, ha al·legat vulneració de la presumpció d’innocència arran d’un virtual acord entre fiscalia i la resta d’acusats. El fet que els mitjans de comunicació hagin anunciat l’acord com un entrebanc a la defensa de Borràs és, pels advocats de la presidenta suspesa, la vulneració dels drets. 

 

Per altra banda, i en un vessant detallat, Borràs ha volgut incidir en la vulneració de drets processals per la intervenció dels mitjans digitals i dades que configuren l’arquitectura de les proves incriminatòries. De fet, la defensa ha al·legat que el secret de les comunicacions es va vulnerar quan la policia va absorbir un total de 77.000 missatges de Borràs i de moltes persones físiques que ni tan sols han estat identificades. Així, considera que la interlocutòria que permetia intervenir les comunicacions no autoritzava una intervenció general. També han posat en dubte la cadena de custòdia de les proves obtingudes, com correus electrònics, entre el 27 de novembre de 2018 fins el 14 d’octubre de 2020. Per altra banda, han exigit que s’accepti com a testimoni el conseller Lluís Puig, 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://elmon.cat/politica/tribunals/judici-laura-borras-batussa-defenses-possibles-pactes-fiscalia-609112/