Editorial Vicent Partal : El llibre que explica que Espanya ha triat el pitjor camp de batalla que podia triar

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Hem de ser conscients de la feliç coincidència en el temps entre la constitucionalització d’Europa en mans d’un tribunal democràtic i l’enfrontament català amb Espanya

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

02.04.2023 - 21:40

Actualització: 02.04.2023 - 21:43

 

 

El retorn de Clara Ponsatí i les polèmiques interessades que ha suscitat es poden aclarir i contextualitzar llegint un d’aquells llibres que ho expliquen tot. Parle de L’Union par le droit (SciencesPo), d’Antoine Vauchez, un volum que porta un subtítol ben aclaridor: “L’invention d’un programme institutionnel pour l’Europe”. Vauchez hi explica amb tota mena de detalls que les institucions judicials europees han anat creant un programa capaç de donar sentit i unitat a la complicadíssima i no sempre ben resolta trama política que ha evolucionat d’ençà del tractat de Roma fins a l’actual Unió Europea. I explica, sense deixar marge a la discussió, que el dret ha esdevingut la palanca principal amb què Europa s’ha pogut afermar com un nou centre de poder, per damunt dels estats que la componen. Això significa, parlant del conflicte nacional català, que Espanya ha triat el pitjor camp de batalla que podia triar.

 

Vauchez ens recorda que, als inicis de la integració europea, als tractats de París i Roma no hi havia cap idea concreta sobre el paper que hi havia de fer la justícia, més enllà d’una vaga referència a l’acostament entre les legislacions estatals. I, a partir d’això i de la feina dels primitius tribunals de les comunitats europees, dibuixa davant els nostres ulls, d’una manera metòdica, com s’ha bastit allò que defineix d’autèntica “catedral jurídica”, aquesta utopia realitzada que és el dret europeu.

 

La seua explicació és apassionant, entretinguda i tot, perquè Vauchez ens detalla les intimitats dels tribunals que s’han anat succeint fins a arribar a l’actual TJUE, parlant dels jutges i juristes que han estat

Més dura serà la caiguda

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 17 de febrer de 2023. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

Fa ja una eternitat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar una històrica sentència en les denominades prejudicials de Llarena. Des d'aleshores, menys de tres setmanes, són tantes les notícies judicials que han sorgit que és possible que ens sembli una eternitat, més encara si no som capaços d'assimilar la rellevància d'aquesta decisió.

 

És evident que, si les coses fossin com es va dir a partir del mateix 31 de gener en el marc d'un relat orquestrat, avui ja estaríem immersos en un nou procediment de detenció i lliurament en el cas de Lluís Puig.

 

No ha passat res perquè la resposta del TJUE no ha estat com ens van voler vendre i perquè, a poc a poc, aniran explotant les càrregues de profunditat que aquesta sentència conté en els

Crònica de la conspiració espanyola contra el grup de l’ONU reconegut pel TJUE

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Podria passar que la sentència de Marchena fos anul·lada gràcies, en part, a un informe que ell mateix va deplorar i ridiculitzar

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 02.02.2023 - 21:40

Actualització: 03.02.2023 - 07:32

 

 

Era la recta final del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. A final de maig del 2019 corria la brama que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU (GTDA) faria públic el dictamen sobre la denúncia que hi havien presentat Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras contra el seu empresonament i processament. I efectivament, el 29 de maig a migdia, quan la sessió al Suprem s’havia aturat per a dinar, va arribar el dictamen i va caure com una bomba. Perquè la duresa de les conclusions era inaudita: denunciava una desena de violacions de drets humans sobre els presos i n’exigia l’alliberament immediat i una indemnització pels perjudicis causats. Però el Suprem no en va fer cabal. Manuel Marchena va menysprear i fins i tot va insultar els membres d’aquest grup de l’ONU en una resolució plena de fúria i d’amargor amb què desestimava les peticions de llibertat de tots els presoners, quan el judici ja era vist per a sentència, i la maquinària mediàtica i política espanyola es va tornar a activar, en una exhibició de lawfare de manual, per a desacreditar la feina del GTDA i qüestionar la imparcialitat dels seus membres, començant pel president, el mexicà José Guevara Bermúdez. Però tres anys i mig després, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu al Tribunal Suprem espanyol que els dictàmens d’aquest grup són vàlids per a constatar deficiències sistèmiques, persecucions polítiques o vulneracions de drets fonamentals.

 

Havent dinat, i quan reprenia la sessió de la tarda del 29 de maig, Benet Salellas va demanar la paraula a Marchena per exigir, d’acord amb les conclusions del dictamen, la llibertat immediata de Jordi Cuixart.

Puigdemont presenta un recurs a Llarena aprofitant la sentència del TJUE

 

 

TRIBUNALS

 

 

Boye signa un escrit on demana que s'enviï la causa a un jutjat de Barcelona aprofitant el criteri de les prejudicials

 

 

El president a l'exili, Carles Puigdemont / ACN

 

 

Quico Sallés

02/02/2023 14:10  

 

Nou front judicial obert pel president a l’exili Carles Puigdemont aprofitant la munició que li ha atorgat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials. En un escrit de “declinatòria de competència” i de recurs de reforma contra els recursos alhora presentats per la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i de Vox a la interlocutòria de processament per malversació del passat 12 de gener, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ja incorpora la doctrina de la justícia europea. Fins i tot, l’escrit, al que ha tingut accés El Món, reclama que enviï la causa del president i de la resta de l’exili a un Jutjat d’Instrucció de Barcelona. 

 

En aquest sentit, torna a plantejar la declinatòria de competència del Tribunal Suprem pel judici del Procés aprofitant el paràgraf número 100 de la resolució a les set qüestions prejudicials que va plantejar el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena davant el TJUE. Així, recorda que els magistrats de la Gran Sala entenen que hi ha una incompatibilitat manifesta amb el benentès que “no hi ha cap base legal” perquè els processats pel Primer d’Octubre vagin directament al Tribunal Suprem i perdin el dret a una segona instància. Per altra banda, retreuen la manca de presumpció d’innocència del ministeri fiscal contra el president exiliat en assumir en el seu escrit que va participar dels fets provats de la sentència del Procés, per acusar-lo de la nova modalitat delinqüencial dels desordres públics agreujats. 

 

Només dos dies després

Editorial Vicent Partal : Ahir va ser un dels dies més importants del procés cap a la independència

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El TJUE planta la llavor que justifica l’exercici del dret d’autodeterminació com a remei contra la discriminació i la persecució dels catalans

 

 

 

 

Vicent Partal

31.01.2023 - 21:40

Actualització: 31.01.2023 - 21:57

 

 

 

M’atrevesc a dir que ahir va ser un dels dies més importants del procés independentista de Catalunya. Perquè la decisió feta pública pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea ho capgira tot i obre una via cap a la república independent, impossible de discutir i gairebé impossible de frenar per part d’Espanya.

 

Això és així perquè la sentència solemnitza de manera implícita que els catalans som “un grup objectivament identificable de persones”, que podem tenir amenaçada la nostra existència per un tractament desigual dins l’estat espanyol. I és basant-se en aquesta definició que el TJUE dóna eines als tribunals europeus per a encarar-se a la persecució de la minoria nacional catalana, fins a l’extrem de definir –en el famós paràgraf 100– la il·legalitat del judici del procés. El castell de cartes organitzat per les autoritats espanyoles ha començat a caure, doncs, i obre una gran oportunitat per a la nostra nació a curt termini.

 

Ha costat cinc anys llargs que el dòmino arribàs a fer caure aquesta fitxa tan transcendental. Segurament no hi havia cap més camí, ni cap de més curt ni cap de menys complicat i exigent. Ha estat molt llarg i esgotador, però peça a peça avui podem apreciar com el litigi jurídic estratègic davant els

Puigdemont se'ls escapa un cop més

 

 

EDITORIAL

 

 

 

  José Antich
Barcelona. Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:14
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

L'esperada sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no facilitarà el lliurament del president Carles Puigdemont i de la resta d'exiliats, en contra del que creia el Tribunal Suprem. Segon, a les euroordres que cursarà en els propers dies el jutge Pablo Llarena a la justícia belga els espera un camí no gaire diferent de les tres anteriors i el Madrid polític, judicial i mediàtic, que estava preparant la cel·la de Soto del Real o d'Estremera i cantava victòria abans d'hora, ja se'n pot anar oblidant. Tercer, s'obre un escenari jurídic, fora de les nostres fronteres, molt interessant, ja que el TJUE accepta que s'examini l'existència de deficiències en el sistema judicial contra un "grup objectivament identificable", amb les sigles GOI. Quedem-nos un instant amb aquest acrònim, perquè en sentirem parlar i molt en els pròxims temps, igual que en altres moments vam haver d'aprendre què era la prima de risc quan la crisi financera o de la transmissibilitat, o el tipus de vacunes a l'hora de parlar del coronavirus, també anomenat covid-19. Ara arriba el moment del GOI.

 

L'independentisme és un grup objectivament identificable que rep per aquest motiu un maltractament de la justícia espanyola? Hi ha proves més que evidents que això és així. Ho han certificat la justícia de diferents països a l'hora de no acceptar fins ara les extradicions. Durant més de cinc anys, des del

El fil d’Ariadna de la justícia europea

 

 

OPINIÓ

 

 

"El tribunal ha mostrat el camí per sortir de l'aparent dèdal espanyol on un minotaure judicial intenta devorar un conjunt de ciutadans"

 

 

 

Ramon Cotarelo
31/01/2023 19:06 

 

 

 

 

Després de matar el minotaure, Teseu va aconseguir sortir del laberint gràcies a la troca de fil que li havia donat Ariadna, la filla del rei Minos. La seu de l’ONU a Ginebra es troba en un palau que ha heretat de la Lliga de les Nacions i porta el nom de Palau d’Ariadna. La coincidència de noms és una casualitat feliç que permet comparar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb el fil amb què va sortir indemne l’heroi grec. El tribunal ha mostrat el camí per sortir de l’aparent dèdal espanyol on un minotaure judicial intenta devorar un conjunt de ciutadans tan objectivament determinats com els catorze joves atenesos que calia enviar com a víctimes cada set anys a Creta.

 

El punt decisiu, el començament del fil, és el criteri del TJUE que una ordre de detenció europea no només es pot denegar si hi ha falla sistèmica de l’estat de dret sinó també quan hi ha sospita de tractament injust contra un grup objectivament determinat persones, encara que no es doni aquella falla. És veritat que els drets humans són drets individuals, però el que fa que un individu sigui un individu és la seva pertinença subjectiva a una comunitat. Si és maltractada, també ho serà l’individu.

 

En certa manera, és una sentència diplomàtica, un guant de vellut en un puny de ferro. El tribunal no diu que a Espanya hi hagi aquesta falla sistèmica, però la veritat és que si en un

VÍDEO | Puigdemont, sobre la sentència del TJUE: “Deixa les extradicions en via morta”

 

 

El conseller Lluís Puig ha reivindicat que “Europa avui és més justa” i ha avisat que seguiran amb la lluita pacífica i democràtica

 

 

Redacció 31/01/2023

 

 

L'exconseller Lluís Puig i l'expresident Carles Puigdemont davant del monument a Companys a Sant Cebrià Data de publicació: divendres 08 de juliol del 2022, 19:43 Localització: Sant Cebrià de Rosselló Autor: Gemma Tubert / Xavier Pi

 

El president a l’exili Carles Puigdemont ha celebrat la sentència del TJUE en resposta a les prejudicials del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem espanyol. “Deixa les extradicions en via morta”, ha remarcat, tot apuntant que “és molt significatiu que la sentència s’allunyi de les premisses de l’advocat del TJUE“.

 

Puigdemont també ha fet valdre la lluita “col·lectiva” a l’exili i ha destacat que és de “gran importància” el terme utilitzat a la sentència sobre l’existència que un “grup objectivament identificable” pugui ser perseguit. “És el que som nosaltres, els catalans que volem la independència i considerem que Catalunya és una nació”, ha dit.

 

El president del Consell de la República també ha explicat que, ara, el TJUE