El fiscal admet que el cas contra els Pujol es va iniciar amb Vicky Álvarez, pagada amb fons reservats

 

JUDICI ALS PUJOL

 

L'advocat de l'Estat afirma que la publicació dels comptes dels Pujol per 'El Mundo' "no és revelació de secrets" 

 

 

 

Mayte Piulachs
Vídeo: Martí Torres
Barcelona. Dimecres, 26 de novembre de 2025. 10:53
Actualitzat: Dimecres, 26 de novembre de 2025. 14:05
Temps de lectura: 2 minuts 

 

El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha admès que la investigació contra la família Pujol Ferrusola es va iniciar amb la denúncia de l’exparella del primogènit, Vicky Álvarez, primer a la policia espanyola i després al jutjat, el 2013, a partir de la qual Hisenda (Seplac) va investigar la situació tributària de Jordi Pujol Ferrusola. Amb aquest reconeixement, en la tercera sessió del judici contra els Pujol, aquest dimecres, el fiscal Bermejo ha denegat que fos una “investigació prospectiva”, denunciada per les defenses dels Pujol i dels empresaris acusats, i també ha defensat l'actuació dels agents de la Udef, de la policia espanyola. Això no obstant, el fiscal no ha citat Álvarez com a testimoni clau en aquest judici, ja que  va cobrar fons reservats de l’Estat espanyol per aquesta declaració, segons va desvelar el comissari jubilat José Manuel Villarejo, integrant de la policia patriòtica del PP, en l’operació Catalunya. "Ningú va obligar Victoria a anar a declarar", ha arribat a afirmar el fiscal. Álvarez només ha estat citada per la defensa de Mercè Gironès, l'exdona de Pujol Júnior, i en podria renunciar.

Acabada la intervenció del fiscal i dels dos advocats de l'Estat, el judici es reprendrà el pròxim 11 de desembre, on el tribunal de l'Audiència Nacional haurà de resoldre

El monstre ja els devora: crònica de la caiguda humiliant d’un fiscal general

 

 

Opinió · Diari de la guerra judicial

 

 

Ho han fet amb acarnissament, l’estil que el Suprem va posar en pràctica durant anys contra els dirigents del Primer d’Octubre i que Pedro Sánchez va beneir

 

 

 

 Josep Nualart Casulleras

21/11/2025 | Actualització: 21.11.2025 - 07:24

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha comparegut per valorar la condemna a dos anys d’inhabilitació del fiscal general de l’estat per part del Tribunal Suprem, ni ha sortit a exigir explícitament que Álvaro García Ortiz hagi de complir íntegrament la sentència; ni ha dit que havia estat “un procés judicial exemplar”; ni ha lloat la tasca independent del Tribunal Suprem per “l’escrupolós respecte de les seves obligacions”, en un exemple “d’autonomia i transparència, de garanties i professionalitat”. No ha dit res d’allò que sí va dir el 14 d’octubre de 2019, quan va aplaudir públicament la sentència contra els dirigents independentistes condemnats a cent anys de presó per sedició i malversació.

I això que, avui que fa mig segle que el dictador Francisco Franco es va morir al llit, la majoria dels jutges que han signat la condemna inèdita contra el fiscal general de l’estat són els mateixos que van dictar sentència contra els responsables del referèndum. Sánchez i el PSOE van encoratjar una repressió contra l’independentisme que es fonamentava en una tergiversació de les normes del dret amb l’objectiu d’abatre l’enemic. I això, ara, se’ls ha girat definitivament en contra.

Perquè el Suprem ha tornat a dictar una sentència política, on no importen les proves que es posen damunt la taula durant el judici, sinó la presumpció de culpabilitat contra l’acusat. El judici contra el fiscal general de l’estat en un cas de revelació de secrets (per l’acusació d’haver filtrat el correu amb què l’advocat de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso,

Nou embat de la injustícia espanyola: el Suprem confirma que no amnistia Puigdemont ni Comín pel delicte de malversació

 

 

PROCESSISTES

 

Carles Puigdemont, aquest dissabte a la Casa de la República, a Waterloo (Bèlgica) Data de publicació: dissabte 10 d’agost del 2024, 19:59 Localització: Waterloo Autor: Nico Tomás

 

Maria Garcia 

10-04-2025

 

 

La (in)justícia espanyola torna a fer-ne de les seves i constata el seu clar biaix polític, demostrant una vegada més que el sistema judicial espanyol no és ni imparcial ni democràtic. Fins ara el Tribunal Suprem no havia denegat cap petició d’amnistia; tanmateix, això ha canviat aquest matí, quan el Suprem ha confirmat la decisió de Pablo Llarena de no amnistiar Carles Puigdemont ni Toni Comín pel delicte de malversació, tot i la petició de la Fiscalia perquè se’ls amnistiés. Així, la sala rebutja els recursos que tots dos havien interposat contra el criteri inicial de Llarena, i manté la persecució contra el president a l’exili. Tot plegat, un nou fracàs de la llei d’amnistia i de Pedro Sánchez, incapaç de tenir una justícia democràtica.

La Sala Penal del Suprem ha ignorat completament les al·legacions de la Fiscalia, que va reclamar amnistiar-los pel delicte de malversació en considerar que no hi ha prou indicis que demostrin que Puigdemont i Comín busquessin un enriquiment personal. En canvi, argumenta que la decisió de

La injustícia espanyola es nega investigar el jutge Aguirre per prevaricació en el ‘cas Volhov’ tot i demostrar-se ser fals

 

 

El TSJC rebutja la querella de Puigdemont, Alay i Boye contra el magistrat per prevaricació i malversació malgrat la pèssima instrucció del cas

 

 

Pla lateral de la roda de premsa des de l'Alguer de l'expresident Carles Puigdemont, acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye; el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, el 25 de setembre del 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dissabte 25 de setembre del 2021, 20:00 Autor: Miquel Codolar/ACN

 

Maria Garcia

Divendres, 31 de gener de 2025

 

 

El poder judicial espanyol torna a fer-ne de les seves; ara, negant-se a investigar el jutge Joaquín Aguirre per prevaricació i malversació en la seva pèssima instrucció de l’infundat ‘cas Volhov’. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat admetre a tràmit la querella per prevaricació i malversació de fons públics contra el jutge presentada per Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye, tots tres víctimes de la repressió judicial exercida en el marc d’aquesta causa.

La querella, presentada l’estiu del 2024, denunciava que el magistrat “instrumentalitza la creació de peces separades amb una finalitat il·legítima i il·lícita, que no és altra que burlar el compliment de les resolucions dictades pels seus superiors jeràrquics”. “Per ara ja s’ha dictat una interlocutòria en què 13 persones il·legalment estan sent investigades i es troben a costa de l’arbitri del querellat, sense cap possibilitat de defensar-se i amb greus expectatives de veure, encara més, minvats els seus drets constitucionals”, avisen els denunciants en la seva querella. En l’escrit de 39 pàgines, els querellants deien que Aguirre ja hauria prevaricat des que el 2016 va obrir la investigació contra suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a ONG vinculades al sobiranisme. No obstant això, la querella se centra en la interlocutòria d’Aguirre del 21 de juny passat, que considera que suposa una despesa “il·lícita” de recursos públics per desig de l’instructor d’esquivar el manament de l’Audiència de Barcelona de concloure la causa.

L’escrit demanava que es prengui declaració a Aguirre com a investigat, i com a testimonis al lletrat de l’administració de justícia del seu jutjat, a un periodista i a l’autor d’un llibre sobre la suposada trama russa. Cal recordar que la suposada trama russa investigada en el ‘cas Volhov’ va resultar ser una gran farsa construïda amb la connivència dels mitjans de comunicació i els jutges espanyols. La causa, que el jutge va anar convenientment dividint en diferents peces, no ha prosperat i va acabar arxivant-se; moltes de les peces, a més a més, per falta de proves i mancances en la instrucció. Cal recordar que Aguirre va ser qui va negar-se aplicar la llei d’amnistia a Artur Mas, Carles Puigdemont i onze persones més.

La construcció de la trama russa i el ‘cas Volhov’

El Constitucional sorprèn i decideix apartar el jutge conservador Macías de tots els recursos contra l’amnistia

 

 

Les sentències sobre la llei quedaran en mans d'una majoria progressista, però això tampoc en garanteix la correcta aplicació  

 

El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, durant la presa de possessió del magistrat del TC José Maria Macías Data de publicació: divendres 06 de setembre del 2024, 15:31 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN

Agències

Dimecres, 29 de gener de 2025

 

 

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat, per majoria, apartar definitivament el magistrat conservador José María Macías del debat i de les deliberacions sobre els 16 recursos d’inconstitucionalitat i quatre qüestions d’inconstitucionalitat que es van presentar contra la Llei d’amnistia. El passat 15 de gener el TC ja havia acceptat la petició del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, perquè no pogués participar en la deliberació de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem. Com aleshores, el TC entén que la participació de Macías en un informe del CGPJ, del qual era vocal, contra la llei d’amnistia, incorre en les causes de recusació i posa en dubte la seva imparcialitat.

La decisió s’ha adoptat amb els vots del sector progressista del TC, majoritari al ple, i amb l’oposició dels quatre magistrats conservadors, que novament han anunciat vots particulars.  Sense Macías, l’equilibri de forces respecte a la llei d’amnistia es manté en quatre membres del sector conservador per sis del progressista.

El passat 15 de gener el TC va concloure que és

Villarejo insinua que l’Estat va poder evitar el 17-A sense aportar proves

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

Imputa “negligència” al CNI de Sanz Roldán per “comandos virtuals”

Recrimina a Trapero que parli de col.laboració exemplar dels Mossos i el CNI 

 

L’excomissari José Manuel Villarejo, avui a la comissió del Congrés EFE/ JAVIER LIZÓN.

 

 

David Portabella - madrid

 

El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha comparegut avui al Congrés en la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el seu enemic Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI, entre cella i cella. Després d’animar els diputats perquè és referissin a Sanz Roldán com a “general” i a ell el presentin com a “excomissari” - “de ex res sóc comissari. Comissari jubilat”, ha precisat-, Villarejo ha alimentat la teoria de la implicació de l’estat en el 17-A. “No dic que l’Estat va permetre el 17A però si dic que el podia haver evitat”, ha dit Villarejo sense aportar cap prova més enllà de formular preguntes retòriques.

“Hi ha hagut error important per obviar les meves notes d’intel·ligència del 2015 i també culpa de tapar error de no seguir controlant l’imam”, ha reblat davant les preguntes de Jon Iñarritu (EH Bildu), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Arnau Ramírez (PSC) i Eloi Badia (Sumar). “I vostè que és el rei de la gravació no pot aportar cap àudio ni cap prova de tot això?”, li ha exigit Iñarritu sense èxit. “Sens dubte que mantinc el que vaig dir al Congrés que Sanz Roldán va voler donar un ensurt a Catalunya i que allò se li va anar de les mans”, ha reblat el comissari jubilat.

Per Villarejo, hi va haver

Marchena se’n va: en mans de qui restarà la poderosa sala segona del Suprem?

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Els magistrats Andrés Martínez Arrieta i Ana Ferrer es disputaran la presidència de la sala penal i l'herència terrible de Marchena

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

03-12-2024

Actualització- 03-12-21:45h

 

 

Manuel Marchena deixarà de ser el president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol demà, 5 de desembre, deu anys després d’haver assumit el càrrec. Plegarà i serà rellevat o bé pel magistrat conservador Andrés Martínez-Arrieta o bé per la magistrada alineada amb el PSOE Ana Ferrer, però la seva ombra serà present en tot moment, i la seva influència dins la sala continuarà essent enorme. Perquè Marchena continuarà com a magistrat de la sala, vigilant que la doctrina conservadora i involutiva quant als drets civils que ha anat imposant al llarg de tota una dècada (per la sentència contra el procés que qualificava de sedició l’exercici de drets com el de manifestació, per la introducció del concepte de la violència ambiental, per la definició de la doctrina que tot pot ser terrorisme si vol “subvertir l’ordre constitucional”, etc.) pervisqui i es consolidi.

L’operació Marchena es clou amb un verí que Sánchez no preveia

Continuarà tenint veu i vot a la sala segona, i molta influència, però també serà determinant qui el rellevarà a la presidència. Hi ha dos candidats: Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), el de més

Primera acció contra la Guàrdia Civil pel Catalangate: sis víctimes porten al cas a l’Audiència espanyola

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

Es presenta a Barcelona Sentinel Alliance, la primera associació internacional de víctimes de l'espionatge d'estat amb programari espia

 

 

 

Redacció

29-11-2024

 

 

Sentinel Alliance és el nom de la primera associació de víctimes de l’espionatge d’estat amb programari espia que s’ha presentat en públic avui a l’Ateneu Barcelonès. Els impulsors són víctimes de l’espionatge amb Pegasus i amb Candiru per part de l’estat espanyol, en el marc del Catalangate, l’escàndol d’espionatge d’estat més gran documentat al món, amb (com a mínim) seixanta-cinc persones afectades. Els impulsors d’aquesta associació tenen en comú que no tenen vinculacions polítiques i que són professionals que han treballat en empreses desenvolupadores de tecnologies de governança de codi obert. Fan aquest pas endavant per a poder-se defensar, per tenir veu i ser un interlocutor, per a combatre l’abús de programari espia per part dels estats, obrint-se a les víctimes d’espionatge en casos semblants arreu del món. I la primera acció que han anunciat és la presentació, pròximament, d’una querella criminal per l’espionatge de què van ser víctima perquè l’estat els considerava perillosos i sospitosos de participar en una causa que l’Audiència espanyola va etiquetar de terrorisme, la del Tsunami Democràtic, arxivada finalment. Una causa en la qual es van negar sempre la personació.

Aquesta querella presenta unes novetats importants. La presenten Jordi Baylina, enginyer de telecomunicacions i tota una autoritat mundial en tecnologia de cadenes de blocs, blockchain, resident a Suïssa; Elies Campo, expert en telecomunicacions, ex-treballador de WhatsApp i de Telegram i l’investigador que, en col·laboració amb Citizen Lab va destapar

El viatge de Gonzalo Boye al cor de les tenebres

 

Opinió · Diari de la guerra judicial

 

La imatge de l'advocat de Puigdemont enmig d'una mar d'acusats en aquest macrojudici era colpidora, però no l'ha defugida, per fer visible la persecució contra ell

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

18.11.2024 - 19:28

Actualització: 18.11.2024 - 21:24

 

 La imatge era colpidora: la testa inconfusible de Gonzalo Boye sobreeixint enmig d’una mar policromada de desenes d’acusats asseguts en una de les grans sales de vistes que té l’Audiència espanyola en l’edifici llòbrec de San Fernando de Henares, a prop de Madrid. És una imatge que Boye no ha volgut defugir, perquè, com a advocat, hauria pogut demanar de seure al costat del seu lletrat, Eduardo García Peña. Però, ja que el volien al banc dels acusats, hi ha volgut ser, vestit amb pantalons, americana i corbata blava, no pas amb la toga que sí que duien la desena d’advocats catalans que l’han acompanyat en aquest tràngol. Perquè, a desgrat de la tranquil·litat i la confiança que ha exhibit en tot moment, abans de començar el judici, durant el recés i també a l’acabament de la sessió, l’acusació és molt seriosa i ha arribat viva fins avui, malgrat la fragilitat de les proves. La fiscalia li demana nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat.

El mig centenar d’acusats que hi ha en aquesta causa, batejada “operació Mito”, tenen peticions de pena molt altes per delictes contra la salut pública (tràfic de cocaïna, fins a quatre mil quilos intervinguts), d’emblanquiment de capitals i falsedat documental, per exemple. A Boye l’acusen d’haver ajudat a ocultar l’origen il·lícit de prop de nou-cents mil euros que van intervenir a l’aeroport de Madrid a cinc dels acusats el febrer del 2017, quan anaven a Colòmbia; i concretament d’haver falsificat contractes de compra-venda de lletres de canvi. Boye ho nega, afirma que els diners no provenien del narcotràfic, sinó d’una de les persones a qui els hi van intervenir i que li va demanar ajuda per a recuperar-los perquè els volia invertir en els seus negocis. Hi ha proves de l’acusació que trontollen, i n’hi ha que pràcticament són invalidades amb documentació de darrera hora que ha aconseguit d’aportar la defensa de Boye.

 

 

Un judici gros, per narcotràfic i amb molta gent acusada. Ingredients típics per a enviar-los tots a la seu fosca de

Òmnium porta al TEDH la justícia espanyola per “discriminar” entitats pro català “en la causa general del 25%”

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

L'entitat lamenta que el TC li denegui ser part implicada en el judici i assenyala que sí que van acceptar-se entitats “contràries a l’escola catalana"

 

 

El president d'Òmnium, Xavier Antich, a l'acte polític que clou la manifestació a Barcelona de les entitats independentistes per la Diada. Data de publicació: dimecres 11 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 

Agències

Divendres, 25 d'octubre de 2024

 

Òmnium Cultural ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en què afirma que la justícia espanyola “discrimina i exclou” les entitats que defensen el català “en la causa general del 25%” a l’escola. Ho fa després que el Tribunal Constitucional (TC) li denegués la possibilitat de ser part implicada en el judici que “amenaça el conjunt d’escoles de Catalunya” i que es troba actualment pendent de la decisió de l’àrbitre de la Carta Magna sobre la Llei i Decret llei del català a l’escola. A parer d’Òmnium, tant el TC com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han fet “una clara discriminació lingüística i una vulneració del dret al tracte igualitari” que li han impedit presentar-se a la causa.

L’entitat afirma que la raó que els tribunals li donen per no acceptar que es presenti a la causa és que la “imposició” del 25% de castellà “no afecta l’ús del català a les aules ni té efectes sobre Òmnium ni els seus socis”. En canvi, Òmnium lamenta que els tribunals

El Suprem bloqueja l'aplicació de l'amnistia a Rull, Forcadell, Forn, Cuixart i Sànchez

 

 

AMNISTIA

 

Els cinc penats per l'1-O denuncien que el Suprem no els permet anar al TC i els manté els antecedents penals per sedició 

 

Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 24 d'octubre de 2024. 05:30
Actualitzat: Dijous, 24 d'octubre de 2024. 11:07
Temps de lectura: 4 minuts 

Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.

Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.

Negada l'amnistia

El dia que el prestigiós Ferrajoli va fer trontollar l’alta judicatura espanyola pel procés català

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

El jurista italià va rebre trucades i cartes amb crítiques furibundes de juristes espanyols eminents per la conferència en què va qualificar d’horrible el judici de Marchena

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 

12.10.2024 -Actualització 13.10.2024-09:04 

El telèfon de Luigi Ferrajoli (Florença, 1940) va sonar. Era un jurista espanyol eminent, considerat progressista, que li recriminava haver qualificat d’horrible el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Ferrajoli va rebre força més trucades, i cartes, d’uns altres juristes espanyols de renom, que se li van llançar al coll perquè no podien entendre de cap manera les crítiques que aquest jurista, professor i filòsof del dret, un dels més prestigiosos a Europa sobre les garanties en el dret penal, va deixar anar contra el procés judicial amb què l’estat espanyol va castigar l’independentisme català. Ferrajoli ho va dir en una conferència a la Universitat de Roma III, el novembre del 2019, el contingut de la qual va publicar en exclusiva VilaWeb. Aquelles paraules van causar un terratrèmol a l’alta judicatura espanyola, pel fet que algú com Ferrajoli –que fou citat el segon dia de judici pel fiscal Javier Zaragoza, que va recomanar a les defenses que se’l llegissin– impugnés de dalt a baix aquell procés penal.

Ferrajoli s’asseia aquell 28 de novembre en una taula acompanyat d’Iñaki Rivera, jurista, professor de dret, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i deixeble seu, i també del professor Patrizio Gonnella, president de l’associació Antigone i un dels observadors internacionals del judici contra el procés. Però Rivera, que coneix molt bé Ferrajoli, amb qui ha tingut una relació intensa, personalment i acadèmica, de fa molts anys, no les tenia totes. Perquè el prestigiós jurista italià va tenir una posició clarament contrària al procés d’independència de Catalunya.

 

Ferrajoli, Rivera i Gonnella a la Universitat de Roma el 28 de novembre del 2019.

I Rivera compartia taula amb Ferrajoli en aquella conferència a la Universitat de Roma III en un moment en què ell impartia un curs de dret penitenciari com a professor convidat. Gonnella, que sabia molt bé com havia anat aquell judici i les manques de garanties greus que va tenir, va aprofitar l’avinentesa per aplegar en un acte a Ferrajoli i Rivera per parlar d’aquella sentència que feia poques setmanes que havia incendiat els carrers de Barcelona.

“L’escoltava estupefacte”

Ser un llepa, comissari Sallent, no us estalviarà la repressió

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Amb independència del surrealisme de Llarena, la demanda que s'investigue el paper dels Mossos ens recorda una cosa ben elemental: que en una situació d'opressió i domini no serveix de res fer el covard ni llepar les botes de qui mana

 

 

 

 Vicent Partal

19.09.2024 - 21:40 - Actualització: 19.09.2024 - 23:11

 

 

El ridícul que va fer el cos de Mossos d’Esquadra el 8 i el 9 d’agost va ser monumental.

 

Ridícul, primer de tot, per l’obediència cega i acrítica a jutges prevaricadors –un policia no té mai l’obligació d’obeir una decisió contrària a la llei, i en aquest cas era contrària a la llei d’amnistia.

Ridícul, sobretot, en termes operatius. El desplegament de l’operació Gàbia va ser desproporcionat i fora de temps. No podia ser efectiva i ja en el primer minut va quedar clar que la desplegaven solament per a cobrir-se les espatlles i que el jutge Llarena no pogués dir que no havien fet tant com havien pogut per detenir el president Puigdemont.

I ridícul, i vergonya, i se m’acaben els qualificatius… per la conferència de premsa del 9 d’agost en què el conseller Elena i el cap dels Mossos, Eduard Sallent, van contravenir totes les normes hagudes i per

Puigdemont reclama que el jutge Macías s'aparti dels seus recursos al TC: va dir-li nazi

 

 

AMNISTIA

 

Boye demana al TC que jutge Macías s'aparti dels recursos d'empara de Puigdemont, Comín i Ponsatí per falta d'imparcialitat 

 

Mayte Piulachs
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dilluns, 16 de setembre de 2024. 08:38
Temps de lectura: 2 minuts 

El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí han  presentat un escrit al Tribunal Constitucional (TC), en el qual reclamen que el jutge José María Macías s’aparti dels recursos d’empara que tots tres polítics de Junts tenen pendent que els resolgui l’òrgan de garanties, arran de la causa de  l'1-O al Suprem.  En un escrit,  presentat per l’advocat Gonzalo Boye i al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns, Puigdemont, Comín i Ponsatí sostenen que Macías ha perdut tota imparcialitat  exigible a un jutge perquè  els “ha comparat amb els nazis i s’ha definit com a “amic del jutge Llarena”, instructor la causa de l’1-O, a més de mantenir "una guerra oberta" contra  la llei d’amnistia. Per tot això, demanen que s’abstingui o serà recusat.

El jutge Macías va ser nomenat  el 30 de juliol passat nou membre del Tribunal Constitucional i  és el ponent assignat per analitzar el recurs contra la llei d’amnistia presentat  per diputats i senadors del PP, a més, del govern de Castellà i Lleó, en l’ofensiva dels populars. Macías no s’ha apartat d’analitzar la legalitat de la norma de l’oblit penal,  malgrat les valoracions que ha realitzat  i que recull l’escrit de Boye. Puigdemont i Comín, encara no han pogut demanar empara al TC perquè el Suprem no ha resolt la seva decisió de no aplicar-los la llei d’amnistia.

Les valoracions del jutge Macías

El poder judicial espanyol s’aferra a Isabel Perelló l’any de la desobediència a l’amnistia

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

Josep Casulleras Nualart

5/09/2024

 

 

La nova presidenta del CGPJ presideix amb Felipe VI l’obertura d’un any judicial marcat per la desobediència del Suprem a l’amnistia

 

 

 

El poder judicial espanyol ha arribat just a temps de no fer un ridícul estrepitós davant Felipe VI el dia solemne de la inauguració de l’any judicial a la seu del Tribunal Suprem. Just dos dies abans d’aquesta data, els dos sectors del nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’afí al PSOE i l’afí al PP, van ser capaços d’entendre’s i de designar la nova presidenta de l’òrgan de govern dels jutges espanyols. Isabel Perelló, nascuda a Sabadell el 1958 i membre de Jutges per la Democràcia, ha estat el desllorigador: una dona considerada del sector progressista (les dues condicions que exigia el PSOE per a presidir el Suprem) però prou ben vista per l’anomenat sector conservador, que l’ha acabat avalant per evitar, novament, el col·lapse. Perelló és un nom de consens perquè és vista com a conservadora dins el bloc “progressista”, i avui ningú no pateix perquè faci cap salt de guió en el seu primer discurs d’inauguració de l’any judicial.

Ans al contrari, s’espera que Perelló faci algun esment a l’aplicació de la llei d’amnistia, més explícita o menys, tres mesos després d’haver entrat en vigor i quan el tribunal que ella presideix, el Suprem, li ha declarat la guerra; ja la combat al TC i es nega obertament a aplicar-la en el cas dels perseguits i condemnats per malversació per l’1-O. Però ningú no espera que la magistrada faci cap crida a aplicar la llei, o que alerti del risc que

AUDIO | El jutge del ‘cas Volhov’ presumeix sense cap mena de vergonya de prevaricar: “Jo he tombat la llei d’amnistia”

 

 

Els àudios del jutge Aguirre: “Al govern Sánchez li queden dos telenotícies alemanys i a prendre pel c...”

El magistrat Joaquín Aguirre confirma que va acusar Puigdemont, Boye, Alay i altres d'"altra traïció" per impedir l'aprovació i posterior aplicació de la llei d'amnistia

 

 

Maria Garcia

Dilluns, 1 de juliol de 2024

 

 

 

La justícia espanyola no és objectiva, tal com han demostrat els centenars de causes judicials obertes arran del Procés d’independència i del referèndum de l’1-O; tampoc no ho són els jutges espanyols, que persegueixen suposats delictes mentre ells en cometen de més greus, com és la prevaricació. Un dels jutges espanyols més prevaricadors és, precisament, el jutge que instrueix la investigació del ‘cas Volhov’, Joaquín Aguirre, a qui han enxampat prevaricant sense cap mena de vergonya. 

El mitjà digital ‘Canal Red’, fundat per Pablo Iglesias, ha tret a la llum una gravació secreta d’Aguirre en la qual el magistrat presumeix d’haver “tombat la llei d’amnistia” el passat mes de gener. La norma no va aprovar-se al Congrés en la seva primera votació per la negativa de Junts, que volia acabar de polir el text, ja que el jutge havia prorrogat la causa del ‘cas Volhov’ durant sis mesos per, precisament,

El Suprem espanyol es nega a complir la llei i no aplica l’amnistia als dirigents independentistes

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Suprem culmina la rebel·lió contra l'amnistia contra el criteri del fiscal general i del TSJC sobre la malversació i ni tan sols s'adreça al TJUE

 

 

 

 

EFE/REDACCIÓ

01.07.2024 - 13:01

Actualització: 01.07.2024 - 14:18

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha refusat d’amnistiar el president Carles Puigdemont i els ex-consellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació i ha acordat de mantenir vigents les ordres de detenció a l’estat espanyol en contra seu.

A més, la sala penal tampoc no aplica l’amnistia als dirigents independentistes condemnats a penes d’inhabilitació pel procés, entre els quals hi ha l’ex-vice-president Oriol Junqueras. Tanmateix, Llarena sí que anul·la l’ordre de detenció que pesa sobre Marta Rovira, tot i que tampoc li aplica l’amnistia.

Considera que les excepcions de la llei d’amnistia són vàlides

L’extrema dreta judicial seguirà controlant el CGPJ, la dona de Llarena i una talibana ultra de la Universitat de Barcelona entre els elegits

 

 

El PSOE i el PP tanquen un acord per renovar el CGPJ i reformar la llei sobre el poder judicial per tal de no canviar res

 

 

Redacció

Dimarts 26 de juny 2024

El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, així com per nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per l’elecció de la cúpula judicial a Espanya. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, s’han reunit aquesta tarda a Brussel·les i, posteriorment, han ratificat el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha fet de mediadora en l’últim tram de negociació.

En una roda de premsa per separat, però conjunta amb Jourová, Bolaños i Pons han defensat l’acord, que veuen positiu per al sistema judicial espanyol. Segons un comunicat de PP i PSOE, el pacte inclou una “immediata renovació” del CGPJ, la presentació d’una proposició de llei orgànica que “reforçarà la independència del poder judicial” i el nomenament de José María Macías Castaño com nou magistrat del Tribunal Constitucional. Macías Castaño és actualment un vocal conservador del CGPJ, que passarà al TC.

 

Reforma del la llei del CGPJ i de la fiscalia

El jutge Aguirre obre una nova peça per alta traïció contra Puigdemont, Mas, Boye i Alay per intentar d’esquivar l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El jutge preveu de demanar al Tribunal Suprem espanyol que es faci càrrec de la investigació contra Puigdemont

 

Carles Porta i Natàlia Boronat: Aguirre involucra ara dos periodistes en el seu deliri judicial sobre l’alta traïció 

 

 

 

 

Redacció

21.06.2024 - 09:49 

Actualització: 21.06.2024 - 11:54

 

 

El jutge instructor del cas Vólkhov, Joaquín Aguirre, maniobra per intentar d’excloure Carles Puigdemont de l’amnistia i ha obert una nova peça separada en l’anomenada trama russa en què l’acusa dels delictes d’alta traïció i de malversació. Segons el magistrat, l’objectiu de la peça és “investigar, a instància també del Parlament Europeu, totes les connexions relacionades amb el govern rus, els viatges i trobades de Puigdemont i els seus col·laboradors i les activitats fetes per ells, que haurien facilitat la infiltració de persones d’origen rus en territori espanyol amb l’objectiu d’influir en les estructures financeres i en la realització d’activitats de desinformació, desestabilització i alteració de la pau social.”

El gener passat, en plena negociació de l’amnistia, Aguirre va fer un viratge en la investigació i va obrir la porta a l’alta traïció, que en alguns casos és exclosa de la llei, concretament si hi ha hagut “una amenaça efectiva i real” i “un ús efectiu de la força contra la integritat territorial”. Unes situacions que no encaixen pas amb la causa.

El magistrat també preveu de demanar al Tribunal Suprem espanyol que es faci càrrec de la investigació contra Puigdemont i Francesc de Dalmases. En aquesta peça separada, també hi són investigats Artur Mas, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksander Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell.

La instrucció del cas és encallada en el mateix punt d’ençà de fa sis anys, quan el jutge va obrir la investigació arran d’un enregistrament de Terradellas en què es mencionaven els famosos 10.000 soldats russos disposats a fer costat a la independència. D’aleshores ençà, Aguirre no ha trobat més indicis que fonamentin l’anomenada trama russa.

A principis de juny, l’Audiència de Barcelona, arran d’un recurs de Xavier Vendrell, va anul·lar la pròrroga de sis mesos per allargar la investigació del cas i va ordenar al magistrat que ho enviés a judici o ho arxivés. Aguirre, en canvi, no ha fet ni una cosa, ni l’altra, ha decidit d’obrir una peça nova i prosseguir amb diligències prospectives.

Guerra híbrida

Òmnium, Irídia i l’ANC demanen que no s’amnistiï els ‘piolins’ de l’1-O

 

 

Reacció a la decisió de la fiscalia, que ha demanat l'amnistia en considerar que van ser delictes lleus

 

 

Càrregues policials contra els manifestants

 

Ivet Nuñez

21/06/2024

Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han presentat un escrit al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona per exigir la no aplicació de l’amnistia als 46 policies nacionals que van agredir votants durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La fiscalia, al contrari, ha demanat l’amnistia amb l’argument que l’actuació dels agents per impedir el referèndum com a molt suposaria delictes de lesions, lesions lleus o maltractament d’obra lleu. Les acusacions, en canvi, consideren que les càrregues van suposar un delicte contra la integritat moral, tot i que la fiscalia ho descarta i considera que no van ser prou greus per a no ser amnistiats.

Les entitats sobiranistes consideren que la llei d’amnistia no ha de beneficiar “els responsables de la brutalitat policial” de l’1-O i assenyalen que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Així, argumenten que els actes que se’ls imputen han de quedar exempts de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH. L’article 2 de la llei d’amnistia, consideren, els exclou. 

Les organitzacions personades, que asseguren no estar sorpreses per la decisió de la fiscalia, contradiuen els arguments presentats pel ministeri públic, que aquest dijous es va posicionar a favor de l’aplicació de l’amnistia. A més, al·leguen que els fets no poden incloure’s en l’àmbit d’aplicació de l’article 1 de la llei, ja que aquestes actuacions policials no anaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives.

Anuncien que plantaran batalla judicial en cas que se’ls apliqui l’amnistia