Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris (IN)JUSTÍCIA ESPAÑOLA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris (IN)JUSTÍCIA ESPAÑOLA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de desembre del 2024

Villarejo insinua que l’Estat va poder evitar el 17-A sense aportar proves

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

Imputa “negligència” al CNI de Sanz Roldán per “comandos virtuals”

Recrimina a Trapero que parli de col.laboració exemplar dels Mossos i el CNI 

 

L’excomissari José Manuel Villarejo, avui a la comissió del Congrés EFE/ JAVIER LIZÓN.

 

 

El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha comparegut avui al Congrés en la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el seu enemic Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI, entre cella i cella. Després d’animar els diputats perquè és referissin a Sanz Roldán com a “general” i a ell el presentin com a “excomissari” - “de ex res sóc comissari. Comissari jubilat”, ha precisat-, Villarejo ha alimentat la teoria de la implicació de l’estat en el 17-A. “No dic que l’Estat va permetre el 17A però si dic que el podia haver evitat”, ha dit Villarejo sense aportar cap prova més enllà de formular preguntes retòriques.

“Hi ha hagut error important per obviar les meves notes d’intel·ligència del 2015 i també culpa de tapar error de no seguir controlant l’imam”, ha reblat davant les preguntes de Jon Iñarritu (EH Bildu), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Arnau Ramírez (PSC) i Eloi Badia (Sumar). “I vostè que és el rei de la gravació no pot aportar cap àudio ni cap prova de tot això?”, li ha exigit Iñarritu sense èxit. “Sens dubte que mantinc el que vaig dir al Congrés que Sanz Roldán va voler donar un ensurt a Catalunya i que allò se li va anar de les mans”, ha reblat el comissari jubilat.

Per Villarejo, hi va haver

Marchena se’n va: en mans de qui restarà la poderosa sala segona del Suprem?

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Els magistrats Andrés Martínez Arrieta i Ana Ferrer es disputaran la presidència de la sala penal i l'herència terrible de Marchena

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

03-12-2024

Actualització- 03-12-21:45h

 

 

Manuel Marchena deixarà de ser el president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol demà, 5 de desembre, deu anys després d’haver assumit el càrrec. Plegarà i serà rellevat o bé pel magistrat conservador Andrés Martínez-Arrieta o bé per la magistrada alineada amb el PSOE Ana Ferrer, però la seva ombra serà present en tot moment, i la seva influència dins la sala continuarà essent enorme. Perquè Marchena continuarà com a magistrat de la sala, vigilant que la doctrina conservadora i involutiva quant als drets civils que ha anat imposant al llarg de tota una dècada (per la sentència contra el procés que qualificava de sedició l’exercici de drets com el de manifestació, per la introducció del concepte de la violència ambiental, per la definició de la doctrina que tot pot ser terrorisme si vol “subvertir l’ordre constitucional”, etc.) pervisqui i es consolidi.

Continuarà tenint veu i vot a la sala segona, i molta influència, però també serà determinant qui el rellevarà a la presidència. Hi ha dos candidats: Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), el de més

divendres, 29 de novembre del 2024

Primera acció contra la Guàrdia Civil pel Catalangate: sis víctimes porten al cas a l’Audiència espanyola

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

Es presenta a Barcelona Sentinel Alliance, la primera associació internacional de víctimes de l'espionatge d'estat amb programari espia

 


 

 

Redacció

29-11-2024

 

 

Sentinel Alliance és el nom de la primera associació de víctimes de l’espionatge d’estat amb programari espia que s’ha presentat en públic avui a l’Ateneu Barcelonès. Els impulsors són víctimes de l’espionatge amb Pegasus i amb Candiru per part de l’estat espanyol, en el marc del Catalangate, l’escàndol d’espionatge d’estat més gran documentat al món, amb (com a mínim) seixanta-cinc persones afectades. Els impulsors d’aquesta associació tenen en comú que no tenen vinculacions polítiques i que són professionals que han treballat en empreses desenvolupadores de tecnologies de governança de codi obert. Fan aquest pas endavant per a poder-se defensar, per tenir veu i ser un interlocutor, per a combatre l’abús de programari espia per part dels estats, obrint-se a les víctimes d’espionatge en casos semblants arreu del món. I la primera acció que han anunciat és la presentació, pròximament, d’una querella criminal per l’espionatge de què van ser víctima perquè l’estat els considerava perillosos i sospitosos de participar en una causa que l’Audiència espanyola va etiquetar de terrorisme, la del Tsunami Democràtic, arxivada finalment. Una causa en la qual es van negar sempre la personació.

Aquesta querella presenta unes novetats importants. La presenten Jordi Baylina, enginyer de telecomunicacions i tota una autoritat mundial en tecnologia de cadenes de blocs, blockchain, resident a Suïssa; Elies Campo, expert en telecomunicacions, ex-treballador de WhatsApp i de Telegram i l’investigador que, en col·laboració amb Citizen Lab va destapar

dimarts, 19 de novembre del 2024

El viatge de Gonzalo Boye al cor de les tenebres

 

Opinió · Diari de la guerra judicial

 

La imatge de l'advocat de Puigdemont enmig d'una mar d'acusats en aquest macrojudici era colpidora, però no l'ha defugida, per fer visible la persecució contra ell

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

18.11.2024 - 19:28

Actualització: 18.11.2024 - 21:24

 

 La imatge era colpidora: la testa inconfusible de Gonzalo Boye sobreeixint enmig d’una mar policromada de desenes d’acusats asseguts en una de les grans sales de vistes que té l’Audiència espanyola en l’edifici llòbrec de San Fernando de Henares, a prop de Madrid. És una imatge que Boye no ha volgut defugir, perquè, com a advocat, hauria pogut demanar de seure al costat del seu lletrat, Eduardo García Peña. Però, ja que el volien al banc dels acusats, hi ha volgut ser, vestit amb pantalons, americana i corbata blava, no pas amb la toga que sí que duien la desena d’advocats catalans que l’han acompanyat en aquest tràngol. Perquè, a desgrat de la tranquil·litat i la confiança que ha exhibit en tot moment, abans de començar el judici, durant el recés i també a l’acabament de la sessió, l’acusació és molt seriosa i ha arribat viva fins avui, malgrat la fragilitat de les proves. La fiscalia li demana nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat.

El mig centenar d’acusats que hi ha en aquesta causa, batejada “operació Mito”, tenen peticions de pena molt altes per delictes contra la salut pública (tràfic de cocaïna, fins a quatre mil quilos intervinguts), d’emblanquiment de capitals i falsedat documental, per exemple. A Boye l’acusen d’haver ajudat a ocultar l’origen il·lícit de prop de nou-cents mil euros que van intervenir a l’aeroport de Madrid a cinc dels acusats el febrer del 2017, quan anaven a Colòmbia; i concretament d’haver falsificat contractes de compra-venda de lletres de canvi. Boye ho nega, afirma que els diners no provenien del narcotràfic, sinó d’una de les persones a qui els hi van intervenir i que li va demanar ajuda per a recuperar-los perquè els volia invertir en els seus negocis. Hi ha proves de l’acusació que trontollen, i n’hi ha que pràcticament són invalidades amb documentació de darrera hora que ha aconseguit d’aportar la defensa de Boye.

 


 

Un judici gros, per narcotràfic i amb molta gent acusada. Ingredients típics per a enviar-los tots a la seu fosca de

divendres, 25 d’octubre del 2024

Òmnium porta al TEDH la justícia espanyola per “discriminar” entitats pro català “en la causa general del 25%”

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

L'entitat lamenta que el TC li denegui ser part implicada en el judici i assenyala que sí que van acceptar-se entitats “contràries a l’escola catalana"

 

 

El president d'Òmnium, Xavier Antich, a l'acte polític que clou la manifestació a Barcelona de les entitats independentistes per la Diada. Data de publicació: dimecres 11 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 


Agències

dijous, 24 d’octubre del 2024

El Suprem bloqueja l'aplicació de l'amnistia a Rull, Forcadell, Forn, Cuixart i Sànchez

 

 

AMNISTIA

 

Els cinc penats per l'1-O denuncien que el Suprem no els permet anar al TC i els manté els antecedents penals per sedició 

 

Mayte Piulachs
Foto: Montse Giralt
Barcelona. Dijous, 24 d'octubre de 2024. 05:30
Actualitzat: Dijous, 24 d'octubre de 2024. 11:07
Temps de lectura: 4 minuts 





Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.

Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.

Negada l'amnistia

dilluns, 14 d’octubre del 2024

El dia que el prestigiós Ferrajoli va fer trontollar l’alta judicatura espanyola pel procés català

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

El jurista italià va rebre trucades i cartes amb crítiques furibundes de juristes espanyols eminents per la conferència en què va qualificar d’horrible el judici de Marchena

 

 


 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 

12.10.2024 -Actualització 13.10.2024-09:04 



El telèfon de Luigi Ferrajoli (Florença, 1940) va sonar. Era un jurista espanyol eminent, considerat progressista, que li recriminava haver qualificat d’horrible el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Ferrajoli va rebre força més trucades, i cartes, d’uns altres juristes espanyols de renom, que se li van llançar al coll perquè no podien entendre de cap manera les crítiques que aquest jurista, professor i filòsof del dret, un dels més prestigiosos a Europa sobre les garanties en el dret penal, va deixar anar contra el procés judicial amb què l’estat espanyol va castigar l’independentisme català. Ferrajoli ho va dir en una conferència a la Universitat de Roma III, el novembre del 2019, el contingut de la qual va publicar en exclusiva VilaWeb. Aquelles paraules van causar un terratrèmol a l’alta judicatura espanyola, pel fet que algú com Ferrajoli –que fou citat el segon dia de judici pel fiscal Javier Zaragoza, que va recomanar a les defenses que se’l llegissin– impugnés de dalt a baix aquell procés penal.

Ferrajoli s’asseia aquell 28 de novembre en una taula acompanyat d’Iñaki Rivera, jurista, professor de dret, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i deixeble seu, i també del professor Patrizio Gonnella, president de l’associació Antigone i un dels observadors internacionals del judici contra el procés. Però Rivera, que coneix molt bé Ferrajoli, amb qui ha tingut una relació intensa, personalment i acadèmica, de fa molts anys, no les tenia totes. Perquè el prestigiós jurista italià va tenir una posició clarament contrària al procés d’independència de Catalunya.

 

Ferrajoli, Rivera i Gonnella a la Universitat de Roma el 28 de novembre del 2019.



I Rivera compartia taula amb Ferrajoli en aquella conferència a la Universitat de Roma III en un moment en què ell impartia un curs de dret penitenciari com a professor convidat. Gonnella, que sabia molt bé com havia anat aquell judici i les manques de garanties greus que va tenir, va aprofitar l’avinentesa per aplegar en un acte a Ferrajoli i Rivera per parlar d’aquella sentència que feia poques setmanes que havia incendiat els carrers de Barcelona.

“L’escoltava estupefacte”

divendres, 20 de setembre del 2024

Ser un llepa, comissari Sallent, no us estalviarà la repressió

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Amb independència del surrealisme de Llarena, la demanda que s'investigue el paper dels Mossos ens recorda una cosa ben elemental: que en una situació d'opressió i domini no serveix de res fer el covard ni llepar les botes de qui mana

 


 

 

 Vicent Partal

19.09.2024 - 21:40 - Actualització: 19.09.2024 - 23:11

 

 

El ridícul que va fer el cos de Mossos d’Esquadra el 8 i el 9 d’agost va ser monumental.

 

Ridícul, primer de tot, per l’obediència cega i acrítica a jutges prevaricadors –un policia no té mai l’obligació d’obeir una decisió contrària a la llei, i en aquest cas era contrària a la llei d’amnistia.

Ridícul, sobretot, en termes operatius. El desplegament de l’operació Gàbia va ser desproporcionat i fora de temps. No podia ser efectiva i ja en el primer minut va quedar clar que la desplegaven solament per a cobrir-se les espatlles i que el jutge Llarena no pogués dir que no havien fet tant com havien pogut per detenir el president Puigdemont.

I ridícul, i vergonya, i se m’acaben els qualificatius… per la conferència de premsa del 9 d’agost en què el conseller Elena i el cap dels Mossos, Eduard Sallent, van contravenir totes les normes hagudes i per

dilluns, 16 de setembre del 2024

Puigdemont reclama que el jutge Macías s'aparti dels seus recursos al TC: va dir-li nazi

 

 

AMNISTIA

 

Boye demana al TC que jutge Macías s'aparti dels recursos d'empara de Puigdemont, Comín i Ponsatí per falta d'imparcialitat 

 

Mayte Piulachs
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dilluns, 16 de setembre de 2024. 08:38
Temps de lectura: 2 minuts 






El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí han  presentat un escrit al Tribunal Constitucional (TC), en el qual reclamen que el jutge José María Macías s’aparti dels recursos d’empara que tots tres polítics de Junts tenen pendent que els resolgui l’òrgan de garanties, arran de la causa de  l'1-O al Suprem.  En un escrit,  presentat per l’advocat Gonzalo Boye i al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns, Puigdemont, Comín i Ponsatí sostenen que Macías ha perdut tota imparcialitat  exigible a un jutge perquè  els “ha comparat amb els nazis i s’ha definit com a “amic del jutge Llarena”, instructor la causa de l’1-O, a més de mantenir "una guerra oberta" contra  la llei d’amnistia. Per tot això, demanen que s’abstingui o serà recusat.

El jutge Macías va ser nomenat  el 30 de juliol passat nou membre del Tribunal Constitucional i  és el ponent assignat per analitzar el recurs contra la llei d’amnistia presentat  per diputats i senadors del PP, a més, del govern de Castellà i Lleó, en l’ofensiva dels populars. Macías no s’ha apartat d’analitzar la legalitat de la norma de l’oblit penal,  malgrat les valoracions que ha realitzat  i que recull l’escrit de Boye. Puigdemont i Comín, encara no han pogut demanar empara al TC perquè el Suprem no ha resolt la seva decisió de no aplicar-los la llei d’amnistia.

Les valoracions del jutge Macías

dijous, 5 de setembre del 2024

El poder judicial espanyol s’aferra a Isabel Perelló l’any de la desobediència a l’amnistia

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

Josep Casulleras Nualart

5/09/2024

 

 

La nova presidenta del CGPJ presideix amb Felipe VI l’obertura d’un any judicial marcat per la desobediència del Suprem a l’amnistia

 

 

 



El poder judicial espanyol ha arribat just a temps de no fer un ridícul estrepitós davant Felipe VI el dia solemne de la inauguració de l’any judicial a la seu del Tribunal Suprem. Just dos dies abans d’aquesta data, els dos sectors del nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’afí al PSOE i l’afí al PP, van ser capaços d’entendre’s i de designar la nova presidenta de l’òrgan de govern dels jutges espanyols. Isabel Perelló, nascuda a Sabadell el 1958 i membre de Jutges per la Democràcia, ha estat el desllorigador: una dona considerada del sector progressista (les dues condicions que exigia el PSOE per a presidir el Suprem) però prou ben vista per l’anomenat sector conservador, que l’ha acabat avalant per evitar, novament, el col·lapse. Perelló és un nom de consens perquè és vista com a conservadora dins el bloc “progressista”, i avui ningú no pateix perquè faci cap salt de guió en el seu primer discurs d’inauguració de l’any judicial.

Ans al contrari, s’espera que Perelló faci algun esment a l’aplicació de la llei d’amnistia, més explícita o menys, tres mesos després d’haver entrat en vigor i quan el tribunal que ella presideix, el Suprem, li ha declarat la guerra; ja la combat al TC i es nega obertament a aplicar-la en el cas dels perseguits i condemnats per malversació per l’1-O. Però ningú no espera que la magistrada faci cap crida a aplicar la llei, o que alerti del risc que

dilluns, 1 de juliol del 2024

AUDIO | El jutge del ‘cas Volhov’ presumeix sense cap mena de vergonya de prevaricar: “Jo he tombat la llei d’amnistia”

 

 

Els àudios del jutge Aguirre: “Al govern Sánchez li queden dos telenotícies alemanys i a prendre pel c...”

El magistrat Joaquín Aguirre confirma que va acusar Puigdemont, Boye, Alay i altres d'"altra traïció" per impedir l'aprovació i posterior aplicació de la llei d'amnistia

 


 

Maria Garcia

El Suprem espanyol es nega a complir la llei i no aplica l’amnistia als dirigents independentistes

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El Suprem culmina la rebel·lió contra l'amnistia contra el criteri del fiscal general i del TSJC sobre la malversació i ni tan sols s'adreça al TJUE

 

 


 

 

EFE/REDACCIÓ

01.07.2024 - 13:01

Actualització: 01.07.2024 - 14:18

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha refusat d’amnistiar el president Carles Puigdemont i els ex-consellers Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació i ha acordat de mantenir vigents les ordres de detenció a l’estat espanyol en contra seu.

A més, la sala penal tampoc no aplica l’amnistia als dirigents independentistes condemnats a penes d’inhabilitació pel procés, entre els quals hi ha l’ex-vice-president Oriol Junqueras. Tanmateix, Llarena sí que anul·la l’ordre de detenció que pesa sobre Marta Rovira, tot i que tampoc li aplica l’amnistia.

Considera que les excepcions de la llei d’amnistia són vàlides

dimecres, 26 de juny del 2024

L’extrema dreta judicial seguirà controlant el CGPJ, la dona de Llarena i una talibana ultra de la Universitat de Barcelona entre els elegits

 

 

El PSOE i el PP tanquen un acord per renovar el CGPJ i reformar la llei sobre el poder judicial per tal de no canviar res

 


 


Redacció

Dimarts 26 de juny 2024



El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, així com per nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per l’elecció de la cúpula judicial a Espanya. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, s’han reunit aquesta tarda a Brussel·les i, posteriorment, han ratificat el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha fet de mediadora en l’últim tram de negociació.

En una roda de premsa per separat, però conjunta amb Jourová, Bolaños i Pons han defensat l’acord, que veuen positiu per al sistema judicial espanyol. Segons un comunicat de PP i PSOE, el pacte inclou una “immediata renovació” del CGPJ, la presentació d’una proposició de llei orgànica que “reforçarà la independència del poder judicial” i el nomenament de José María Macías Castaño com nou magistrat del Tribunal Constitucional. Macías Castaño és actualment un vocal conservador del CGPJ, que passarà al TC.

 

Reforma del la llei del CGPJ i de la fiscalia

divendres, 21 de juny del 2024

El jutge Aguirre obre una nova peça per alta traïció contra Puigdemont, Mas, Boye i Alay per intentar d’esquivar l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

El jutge preveu de demanar al Tribunal Suprem espanyol que es faci càrrec de la investigació contra Puigdemont

 

Carles Porta i Natàlia Boronat: Aguirre involucra ara dos periodistes en el seu deliri judicial sobre l’alta traïció 

 

 


 

 

Redacció

21.06.2024 - 09:49 

Actualització: 21.06.2024 - 11:54

 

 

El jutge instructor del cas Vólkhov, Joaquín Aguirre, maniobra per intentar d’excloure Carles Puigdemont de l’amnistia i ha obert una nova peça separada en l’anomenada trama russa en què l’acusa dels delictes d’alta traïció i de malversació. Segons el magistrat, l’objectiu de la peça és “investigar, a instància també del Parlament Europeu, totes les connexions relacionades amb el govern rus, els viatges i trobades de Puigdemont i els seus col·laboradors i les activitats fetes per ells, que haurien facilitat la infiltració de persones d’origen rus en territori espanyol amb l’objectiu d’influir en les estructures financeres i en la realització d’activitats de desinformació, desestabilització i alteració de la pau social.”

El gener passat, en plena negociació de l’amnistia, Aguirre va fer un viratge en la investigació i va obrir la porta a l’alta traïció, que en alguns casos és exclosa de la llei, concretament si hi ha hagut “una amenaça efectiva i real” i “un ús efectiu de la força contra la integritat territorial”. Unes situacions que no encaixen pas amb la causa.

El magistrat també preveu de demanar al Tribunal Suprem espanyol que es faci càrrec de la investigació contra Puigdemont i Francesc de Dalmases. En aquesta peça separada, també hi són investigats Artur Mas, Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, Víctor Terradellas, Elsa Artadi, Carles Porta, Natàlia Boronat, Aleksander Dimitrenko, Jordi Sardà, Miquel Casals i Zeus Borrell.

La instrucció del cas és encallada en el mateix punt d’ençà de fa sis anys, quan el jutge va obrir la investigació arran d’un enregistrament de Terradellas en què es mencionaven els famosos 10.000 soldats russos disposats a fer costat a la independència. D’aleshores ençà, Aguirre no ha trobat més indicis que fonamentin l’anomenada trama russa.

A principis de juny, l’Audiència de Barcelona, arran d’un recurs de Xavier Vendrell, va anul·lar la pròrroga de sis mesos per allargar la investigació del cas i va ordenar al magistrat que ho enviés a judici o ho arxivés. Aguirre, en canvi, no ha fet ni una cosa, ni l’altra, ha decidit d’obrir una peça nova i prosseguir amb diligències prospectives.

Guerra híbrida

Òmnium, Irídia i l’ANC demanen que no s’amnistiï els ‘piolins’ de l’1-O

 

 

Reacció a la decisió de la fiscalia, que ha demanat l'amnistia en considerar que van ser delictes lleus

 

 

Càrregues policials contra els manifestants

 


Ivet Nuñez

21/06/2024



Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han presentat un escrit al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona per exigir la no aplicació de l’amnistia als 46 policies nacionals que van agredir votants durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La fiscalia, al contrari, ha demanat l’amnistia amb l’argument que l’actuació dels agents per impedir el referèndum com a molt suposaria delictes de lesions, lesions lleus o maltractament d’obra lleu. Les acusacions, en canvi, consideren que les càrregues van suposar un delicte contra la integritat moral, tot i que la fiscalia ho descarta i considera que no van ser prou greus per a no ser amnistiats.

Les entitats sobiranistes consideren que la llei d’amnistia no ha de beneficiar “els responsables de la brutalitat policial” de l’1-O i assenyalen que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Així, argumenten que els actes que se’ls imputen han de quedar exempts de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH. L’article 2 de la llei d’amnistia, consideren, els exclou. 

Les organitzacions personades, que asseguren no estar sorpreses per la decisió de la fiscalia, contradiuen els arguments presentats pel ministeri públic, que aquest dijous es va posicionar a favor de l’aplicació de l’amnistia. A més, al·leguen que els fets no poden incloure’s en l’àmbit d’aplicació de l’article 1 de la llei, ja que aquestes actuacions policials no anaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives.

Anuncien que plantaran batalla judicial en cas que se’ls apliqui l’amnistia

dimecres, 19 de juny del 2024

La fiscalia del Suprem espanyol demana l’amnistia de tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

En la causa de l'1-O, la fiscalia demana a Llarena que aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.

 

 

Puigdemont diu a Llarena que ha d’aixecar “inevitablement” l’ordre de detenció per l’amnistia 

 

 


 

 

 REDACCIÓ

19.06.2024 - 14:07

Actualització: 19.06.2024 - 14:36

 

 

La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha demanat d’aplicar la llei d’amnistia a tots els represaliats per l’1-O i el Tsunami Democràtic. D’aquesta manera, el ministeri públic, per ordre del fiscal general de l’estat, enterra de manera definitiva la guerra interna instigada pels fiscals del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno. En la causa de l’1-O, la fiscalia reclama al jutge Pablo Llarena que aixequi les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.

En el seu informe, Ángeles Sánchez Conde i Joaquín Sánchez-Covisa defensen que el delicte de malversació és amnistiable perquè no hi ha cap “afectació directa o indirecta als interessos financers de la Unió Europea”, que és una de les exclusions que contempla la llei, concretament l’article 2e. Així mateix, detallen que no hi ha hagut enriquiment personal dels represaliats.

Per als fiscals “és lògic concloure” que s’ha d’amnistiar la malversació “sempre que el responsable del

divendres, 14 de juny del 2024

El bluf del Tribunal de Comptes: no pot preguntar al TJUE ni sobre l’amnistia ni sobre res

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 


 

Josep Casulleras Nualart

13.06.2024 - 21:40

 Actualització: 14.06.2024 - 07:50

 

 

 

El Tribunal de Comptes espanyol va reaccionar de seguida a l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, va decidir de congelar la publicació de la sentència de la causa contra l’1-O i l’acció exterior de la Generalitat i va engegar el tràmit per a presentar qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra l’aplicació de la llei. Cap tribunal no ha mogut encara la fitxa de les pre-judicials, però el Tribunal de Comptes, que no és pròpiament un tribunal, sí; cap jutge no ha fet el pas, perquè fins ara han demanat el parer de les parts en les diverses causes, però la consellera del Tribunal de Comptes que ha enjudiciat (no jutjat) la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat, sí que s’hi llança. I això que Elena Hernáez ni tan sols és jutgessa, sinó llicenciada en dret, lletrada de la Comunitat de Madrid i ex-alt càrrec en el primer govern d’Isabel Díaz Ayuso. El Tribunal de Comptes és qui més soroll ha fet amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, però les pre-judicials amb què amenaça no les podrà fer. No les hauria de fer, perquè tant la normativa de la Unió Europea com la jurisprudència del TJUE no li ho permeten.

La pretensió d’Hernáez i del Tribunal de Comptes és de qüestionar al Tribunal de Luxemburg alguns aspectes nuclears de la llei d’amnistia, no únicament aquells que tenen a veure amb l’amnistia dels investigats o condemnats per aquest “tribunal”, sinó també, per exemple, l’article primer, que és el que defineix tots els casos que s’hi poden acollir; també considera conflictiu l’article 8.3, que dicta l’aixecament immediat de les mesures cautelars (en aquest cas, les fiances dels represaliats); el 10, que ordena la tramitació urgent i preferent de l’amnistia en un termini de dos mesos; i el 13.3, que ordena l’absolució dels afectats pel Tribunal de Comptes en primera instància o en apel·lació.

Això vol fer Hernáez, tot invocant suposats conflictes de la llei amb el dret de la Unió, com ara la lluita contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos de la UE, i també el principi de cooperació lleial, el d’igualtat, el de seguretat jurídica i, en general, el principi de l’estat de dret. I ha donat deu dies a les parts afectades en aquest procediment perquè es pronunciïn sobre la conveniència de presentar aquestes pre-judicials.

Però el cas és que, per més que vulgui, la consellera Hernáez no pot presentar cap pre-judicial al TJUE. De fet, no hi ha constància de cap pregunta pre-judicial presentada pel Tribunal de Comptes al tribunal europeu. Qui pot presentar qüestions pre-judicials al TJUE? Segons el Tractat de Funcionament de la UE (article 267), han de ser els òrgans jurisdiccionals dels estats membres. I hom podria pensar que el Tribunal de Comptes n’és un. Però no ho és pas, d’acord amb què s’entén per “òrgan jurisdiccional” segons la jurisprudència del TJUE.

El tribunal ha anat definint el concepte de “òrgan jurisdiccional” en una llarga i reiterada jurisprudència, com en aquesta sentència del 2011, segons la qual el TJUE haurà de tenir en compte una sèrie d’elements sobre l’organisme que envia les pre-judicials, com ara, “l’origen legal, la seva permanència, el caràcter obligatori de la seva jurisdicció, el caràcter contradictori del procediment i l’aplicació per part de l’organisme de normes jurídiques, a més de la seva independència”. El Tribunal de Comptes no compleix la majoria d’aquestes condicions, perquè, si bé el procediment per a fer l’enjudiciament és contradictori, és a dir, de contraposar els arguments de les parts confrontades, i si bé té un origen legal perquè hi ha una llei orgànica de creació de l’organisme i una altra que en defineix el funcionament, s’allunya de les altres condicions, que són definitòries d’un tribunal de justícia.

Els membres que formen part del Tribunal de Comptes poden no ser jutges, i de fet una bona part només són llicenciats en dret, o “economistes i professors mercantils”, segons que diu la llei mateixa de creació d’aquest ens, del 1982. El requisit és que siguin funcionaris públics amb aquestes titulacions que tinguin “una competència reconeguda” i més de quinze anys d’exercici professional. De manera que han estat sempre els dos partits espanyols majoritaris, PP i PSOE, els qui s’han repartit la designació directa dels consellers de comptes (no pas jutges), que és com es diuen els membres del Tribunal de Comptes: sis els elegeix el congrés espanyol i sis més, el senat.

Ni són jutges, ni els tria el Consell General del Poder Judicial, ni tenen independència respecte del poder polític, ni apliquen les normes jurídiques, les lleis, més enllà de desenvolupar la seva tasca d’avaluació i sanció de les suposades irregularitats comptables d’organismes, administracions públiques i partits, d’acord amb allò que estableix la llei de funcionament del Tribunal de Comptes. I, per si no quedés prou clar, la llei de creació mateixa diu, en l’article 16, que no correspon al Tribunal de Comptes d’enjudiciar “els afers atribuïts a la competència del Tribunal Constitucional, ni les qüestions sotmeses a la jurisdicció contenciosa administrativa, ni els fets constitutius de delicte o falta [l’àmbit penal], ni les qüestions de caràcter civil, laboral o de qualsevol altra naturalesa encomanades al coneixement dels òrgans del poder judicial”. Perquè no és poder judicial.

I, tanmateix, la consellera Helena Hernáez vol fer unes preguntes pre-judicials qüestionant la llei d’amnistia, no tan sols per allò que té a veure amb l’extinció de les responsabilitats comptables de les persones perseguides per aquest organisme, sinó sobre l’essència mateixa de l’amnistia i la seva raó de ser. Això, a més de no poder-ho qüestionar perquè el Tribunal de Comptes no és un “òrgan jurisdiccional”, sinó que té “una funció jurisdiccional”, que és ben diferent, segons el dret de la UE, ja ha estat resolt d’ençà del 2021 pel TJUE: les amnisties no tenen a veure amb el dret de la UE, sinó que tenen una naturalesa constitucional que han de resoldre els estats internament.

Per tant, si malgrat tot el Tribunal de Comptes espanyol envia les preguntes pre-judicials al TJUE, és ben segur que les defenses dels represaliats demanaran de seguida al tribunal europeu que les inadmeti perquè, senzillament, no ho pot fer.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/tribunal-de-comptes-amnistia-no-pot-presentar-prejudicials/ 


El fiscal de l’Estat ordena amnistiar Puigdemont i Junqueras per malversació

 

 

AMNISTIA

 

 

García Ortiz esmena de soca-real els fiscals del Suprem i ordena que tots els líders del procés han de ser amnistiats 

 

 

Martí Odriozola i Marcé
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 14 de juny de 2024. 10:17
Actualitzat: Divendres, 14 de juny de 2024. 10:25
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 


 

 

Xoc de trens a la Fiscalia. El fiscal general de l’estat és partidari d’amnistiar tots els delictes atribuïts als líders del procés i ordena directament als fiscals del Suprem que així ho executin. Álvaro García Ortiz mana a Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno que contestin a Pablo Llarena i Manuel Marchena que tots els delictes vinculats al referèndum de l’1 d’octubre “estan compresos” en el perímetre de l’amnistia i que, per tant, tots els líders del procés han de ser amnistiats. Això inclou tots els que estan processats o condemnats per malversació: el president Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Per la seva banda, en canvi, els quatre fiscals del procés rebutgen incloure la malversació perquè consideren que l’1-O va suposar un “enriquiment personal indubtable” i va anar en contra dels interessos financers de la Unió Europea, dues excepcions previstes en la llei d’amnistia. “La interpretació contradiu la voluntat del legislador i el tenor literal dels articles i els arguments són insuficients per posar en dubte la possibilitat d’entendre amnistiats els delictes de malversació”, assenyala el fiscal general al seu decret, al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

Contràriament a aquesta tesi, el fiscal general, que sempre té l’última paraula, sosté que els fiscals “confonen” l’ànim de lucre que exigeix el delicte de malversació amb “l’enriquiment personal de caràcter patrimonial” dels fets que l’amnistia considera que no es poden amnistiar. “El perjudici patrimonial per a l’administració, resultat del delicte de malversació, no és equiparable a l’enriquiment personal de caràcter patrimonial”, argumenta. I afegeix que els fets “no van produir una afectació directa” als interessos financers de la UE.

A més, a l’escrit al qual ha tingut accés aquest mitjà, Álvaro García Ortiz també dispara contra els quatre fiscals del Suprem: “Utilitzen de forma profusa arguments que desborden el pla estrictament jurídic, que comprometen la necessària imatge de neutralitat i imparcialitat del Ministeri Fiscal i que resulten totalment improcedents”.

Els passos a partir d’ara

divendres, 19 d’abril del 2024

Entitats reclamen que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria”

 

 

ERC demana concrecions al govern estatal en la conversió de l'espai i el PP i Jupol rebutgen la iniciativa

 

Redacció

ahir a les 22:11

 

 


 

 

 

(ACN) 18 entitats agrupades sota l’Ateneu de Memòria Popular han reclamat que la prefectura de la via Laietana sigui “només un lloc de memòria” i que no es mantinguin els usos policials de l’edifici. Segons les entitats, aquestes dues funcions dins el mateix espai “són incompatibles” i l’edifici no té “ni les raons operatives ni les condicions” per al treball dels funcionaris policials.

Així, lamenten que la decisió de l’Estat “es burla” de la demanda que les entitats memorials exigeixen des del gener del 2023, quan van presentar una sol·licitud per declarar l’edifici com a lloc de memòria democràtica, a la qual encara no tenen resposta. “L’espai es mereix un tractament més seriós i definitiu”, s’han queixat.

 

 


En un comunicat, les entitats remarquen que el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va anunciar la mesura “aprofitant una conjuntura electoral”, ja que les entitats fa temps que exigeixen a les forces polítiques que exposin de forma clara els seus programes en matèria de memòria democràtica.

L’Estat defensa els dos usos

El jutge de Negreira i la ingerència russa en el procés rep un paquet bomba simulat


 

 
 
 
 

EFE - ABRIL19,2024 - 2H59M

 

 

El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre, que investiga el cas Negreira i la suposada ingerència russa en el procés, ha rebut un paquet bomba simulat en les dependències del seu jutjat, a la Ciutat de la Justícia.

 

Segons han informat a EFE fonts pròximes al cas, el paquet, que no va ser interceptat en els controls de seguretat fins que va ser lliurat al jutjat, el passat 11 d’abril, consistia en una capsa de cartó que contenia una planxa embolicada en paper de plata i un termòmetre digital acoblat.

 

Va ser el mateix personal del jutjat el que es va adonar que el paquet contenia una bomba simulada