El maldecap de Llarena amb Boye, l’euroordre de Puigdemont i el tic-tac de l’amnistia

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

En el tauler de la negociació de la investidura i de l’amnistia, Llarena vol moure-hi una fitxa. Però no sap quina

 

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

20.09.2023 - 21:40

Actualització: 20.09.2023 - 22:22

 

 

El jutge Pablo Llarena deu estar neguitós. Divendres passat va vèncer el termini perquè Carles Puigdemont i Toni Comín presentessin un recurs al TJUE (el tribunal superior europeu) contra la sentència del TGUE (el tribunal de primera instància) del 5 de juliol que confirmava la validesa de la decisió del Parlament Europeu de retirar-los la immunitat. El recurs el van presentar, però la defensa dels exiliats no acaba de deixar clar si ja han presentat les mesures cautelars perquè el tribunal els retorni provisionalment la immunitat mentre no resol sobre el fons de la qüestió. I Llarena ho vol saber, perquè al juliol va dir que esperaria a tenir la resolució del TJUE sobre la petició de cautelars per a decidir si emetia una nova euroordre, tal com li demanen la fiscalia i Vox. El problema del jutge és, per una banda, que se li encavalca el protagonisme de Puigdemont en la negociació sobre una llei d’amnistia, de la qual el president es beneficiaria; i, per una altra, el risc que si prem el botó de l’euroordre, l’extradició quedi al llot (o a la paperera) de la justícia belga. És a dir, que faci un pas en fals que sigui definitiu.

Aquest és el temor de Llarena, i és per això que no ha dictat encara cap euroordre, ni contra Lluís Puig, que hauria pogut enviar d’ençà del 31 de gener, ni contra Puigdemont i Comín, amb via lliure per fer-ho d’ençà del 5 de juliol. Però no es mou, perquè aquests darrers sis anys ha comès massa errors, i vol temptejar el terreny tant com pugui. No vol anar a les palpentes, i ara, en una darrera providència feta pública dimarts, ha demanat a la defensa dels exiliats que li digui si efectivament ja han interposat el recurs al TJUE contra la sentència sobre la pèrdua d’immunitat, i si, a més, ha presentat la demanda de mesures cautelars. I els dóna deu dies hàbils, que vencen el 5 d’octubre, per a respondre.

Les cartes de Boye

Boye se’n fot de les falses acusacions que també el vinculen amb Rússia: “Posin-se d’acord i dieu-me per quin òrgan treballo!”

 

 

L’advocat de Puigdemont deixa retratat el periodisme que es dedica a divulgar falsedats sobre ell només pel fet de representar l’independentisme

 

 

Àlex Huguet 16/03/2022

 

 

Carles Puigdemont, acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye; el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, en roda de premsa des de l'Alguer el 25 de setembre del 2021

 

 

L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, té la sort de comptar amb un caràcter contundent quan es tracta de treballar pels seus defensats, però mai li ha faltat una pinzellada d’humor a totes les bajanades que es diuen d’ell només pel fet de relacionar-se i de ser l’advocat de molts independentistes.

 

Ara, en plena polèmica que ha ressorgit des de l’esclat de la guerra a Ucraïna i que fa que l’espanyolisme intenti vincular de nou l’independentisme amb Rússia, Gonzalo Boye també ha estat un dels tacats. En concret, alguns diaris asseguren que en unes converses trobades al telèfon mòbil del director de l’oficina de

La culpa no és dels catalans

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 22 d'octubre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

En un món ideal, res del que ha passat en els últims quatre anys no hauria passat. M'atreveixo a dir que, en un marc democràtic, d'aquests que no necessiten qualificatius, tampoc no s'haurien donat les condicions perquè existís un procés com el que s'està vivint a Catalunya. Pensar, com fan molts, que aquest tipus de situacions es resolen soles i que d'un dia per l'altre s'han solucionat els conflictes, és d'una ingenuïtat gairebé delirant.

 

L'última actuació de la delegada instructora del Tribunal de Comptes, qui a les acaballes del seu mandat caducat es permet decretar, sense cap empara legal, la il·legalitat no ja d'uns avals sinó d'un decret de la Generalitat, és una mostra més, només un exemple, que no s'ha solucionat res i que