OPINIÓ - ANÀLISI
Josep Casulleras Nualart
5/09/2024
La nova presidenta del CGPJ presideix amb Felipe VI l’obertura d’un any judicial marcat per la desobediència del Suprem a l’amnistia
El poder judicial espanyol ha arribat just a temps de no fer un ridícul estrepitós davant Felipe VI el dia solemne de la inauguració de l’any judicial a la seu del Tribunal Suprem. Just dos dies abans d’aquesta data, els dos sectors del nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’afí al PSOE i l’afí al PP, van ser capaços d’entendre’s i de designar la nova presidenta de l’òrgan de govern dels jutges espanyols. Isabel Perelló, nascuda a Sabadell el 1958 i membre de Jutges per la Democràcia, ha estat el desllorigador: una dona considerada del sector progressista (les dues condicions que exigia el PSOE per a presidir el Suprem) però prou ben vista per l’anomenat sector conservador, que l’ha acabat avalant per evitar, novament, el col·lapse. Perelló és un nom de consens perquè és vista com a conservadora dins el bloc “progressista”, i avui ningú no pateix perquè faci cap salt de guió en el seu primer discurs d’inauguració de l’any judicial.
Ans al contrari, s’espera que Perelló faci algun esment a l’aplicació de la llei d’amnistia, més explícita o menys, tres mesos després d’haver entrat en vigor i quan el tribunal que ella presideix, el Suprem, li ha declarat la guerra; ja la combat al TC i es nega obertament a aplicar-la en el cas dels perseguits i condemnats per malversació per l’1-O. Però ningú no espera que la magistrada faci cap crida a aplicar la llei, o que alerti del risc que